InTRODUCCIO
Via 10a D’AnIStOEANS
[Es ben poc el que sabem dela vida d’Aristofanes, Conservem,
a part @algunes notices aillades que ens ha llegat antigo un
‘nombre reduit de biografies ndnimes tardanes de poca exten
sié—les anomenades Vides, que contenen informacié da
tenticiat probable barrejada amb dades d'escassa credibilitat.
En les mateixes comedies del nostre autor trobem alguns
etalls que podem considerae com a autobiografics, mal que
siguin breus apunts de fetsrelacionats amb la seva activitat
com a comedidgeaf. En el Banguet platonic Aristbfanes é5 un
dlls contertulis, perd la semblanga que ens n°ofercixel fildsot
és tuna creacié literiria més que no pas un fidelretrat de ho:
‘me, per bé que alguns dels rets del seu caricter hi poden es-
tar forga ben deserts.
[Aristbfanes era origina del dem atends de Cidareneu, de
la tribu Pandidnida i fill de Filip. Una tinea font, tardana i
pocfiable,? ens déna el nom de la mare: Zenodora, Va néixer
1. Deles Vide las completa es conserva eel codex Vanes Mor
cams #4, Fouinsios en ledio princes delesobres isbfanes eta
111498 pe Marco Mariroipoticada per unpreso: Ale Manucio,
2, Ensrefeis labreu biogatiad'Aristfanes que els mantis ns
han sunt aibidaa Toms Magister
7durant lanomenada pentecontécia, o «periode de cinguanta
anys» —en realtat, quaranta-vuit (479-431 aC|—, durant
cls quals la pau i la prosperitac econdmica van fer possible
que Atenes oferis al mén algunes de les seves miximes realit-
zacions en el camp politic i cultural sota la direccié, primes,
dde Cim6, i, a parti del 450 aC, del'habil Pericles. El sistema
democratic, que shavia desenvolupat a Atenes entre els se-
ales Viiv aG, oferia un mare de libereats que propiciava la
creacio i intercanvi. Fildsofs de tota PHéVlada shi reunien,
deambulaven per agora i donaven les seves conferéncies en
sales pabliques ien salons privats de ciutadans rics vids dels
nous sabers. El teatre, en aquesta época, és potser una de les
_mximes expressions de Varti la literatura iel més democr’-
tic entre ls géneres, car va adregat a la ciutadania en el seu
conjunt. La tragédia ha arribac al sew pune culminant amb
Esquil i Sofoces, ila comédia esti donant els seus primers
fruits per part dels predecessors d’Aristbfanes, com ara
cfanrides, Cratfi Crates entre d’altrs, dels quals no ens ha
perviscut, malauradament, cap obra completa. Enel camp de
les arts plasciques, les tasques de reconstrucci6 a Pacrdpolis
avancen a bon ritme, i aviat sera inaugurat el maxim simbol
de la Grécia classica, el Partens, hastit sobre les runes del
temple arcaic d’Arena desteut pels perses
La data de naixement del poeta ha estat fixada pels volts
del 445 aC, sense que n’existeixi una certesa absolut. Si bé
|a seva infantess havia estat —suposem— fli, afavorida per
la prosperitat econdmica i cultural de la seva cinta, en plena
joventur cl sorprengué lesclat de la guerra del Peloponnés,
Many 431 aC. També sabem que va estrenar la seva primera
‘comédia, Els convidats, avui perduds, sent encara mole jove,
Vany 427 aC, quan tenia aproximadament divuit anys, el
8
an
. I espon cl corifeu: «No de tots, carallot? Iaixd goses
afimarho pablicament davant noste? 1a sobe jo thaig
estalviar el castig?», [ encara Dicedpolis satreveix a més
«No de tots, no de tots; jo podria demostras, ara mateix, de
paraula, que ells han patitrambé moles perjudics». Lel cor
feu, fora de si: «Aquest discurs és terrible i trashalsador, go
sar parlar davant nostra favor dels enemics». Tambsé Lis
trata podria fornir-nos d’arguments a favor del presumpte
filolaconisme d’Aristofanes, Els espartans en surten, en gene
ral, prou ben parais. A més, un dels personatges més ben di-
buixatsi que és posat al mateix nivell que Pheroina és la dona
espartana Limpito, la qual, jntament amb Lisistata, con-
veng les altres dones de pactar, Tanmateix, no hia pro fo-
zmaments per demostrar les simpaties del nostre poeta per la
causa espartana. En cap moment defensa 'estat esparta per
13, Couat, A. AristophaneetVomeimne comédis aque Parts 89,
18, Verse 31030
23ela seva oligarquia o el seu sistema politic. es paraules de
Dispos pen abs inl so cy ee
Es dona, tambe; la lectara inversa:segons Croise,!5 Aris:
‘fanes é un demdccata rural oposat als oligarques. Aqueste
‘esiparteix, paradoxalment, ambé d'Els acarnesos, \estien-
ata sotmess a controvérsia. En Vpoca d’Aristfanes Pope
sicié entre urbanitat i ruralitae no era viscuda d'una forma
tan punyent com ho ser posteriorment. Els habitants dels
dems rurals participaven activament en les insttucions pol
"ques i judicial, ila interdependéncia entre uni altee imbit
era viseuda d'una forma prou conscient. En qualsevol cas,
questa nomeés fora una interpretaci6 parcial iesbiaiada del
Pensament aristofinic.
‘Una alta postura & lade Hogi, qui vewen Aristafanes
tun nacionalista partidari del panhelenisme i la reconcilia.
i6, Aquesta visié es basa fonamentalment en la lectura de
Lisistratai és, per tant, també parcial.
Murray” destaca com a element aglutinador el sentiment
Pacifisa, D'entrada no és desencertada aquesta tei, sempre
{que no cometem lerror d'equiparar el pacifisme antic arab el
contemporani. Arist@fanes 6 un fetm partidari de la pau en
'a circumstancia concreta de la guerra del Peloponnés, perd
no es manifesta contrati a qualsevol guerra per principis,
com els moviments pacifistes actuals. En la mateixa Lissa.
4a gloritica les campanyes militars que havien alliberat Gré-
sia del jou perss durant les guerres médiques. El pacifisme
15. Coes Ma Arinophane lt parties pique Athos, ais
1906. coat
16, Hogi M.Ft, Paneleiomn Aritaphanes, Chicago 1936
17. Murray, drsophane, Oxiord 1953
24
atistofanic és «nacionalista»,sise’m permetaquest terme tan
jncdmode i sent conscient de Panacronisme. Podem citar,
aqui, les paraules dana Lisistrata emocionada i vehement
due esta a punt éaconseguir el seu propdsit. Adresant-se a
atenesos i spartans amb idéntica dosi de reret els apostrafa
sisi «Haventhi, com hi ha, enemies, amb Ilur exércit bar-
bar, vosaltres destrufu homes i ciutats gregues!»..No cal afe-
Bit res més sobre el pacifisme d'Aristbfanes, Les paraules de
Lisistrata s6n prou elogients
‘Una posturaradicalmene diferent és de celtics com Gorm
i Perrotta," els quals només veuen en Aristdfanes un autor
‘cbmic i poca cosa més, i neguen cap ideologia a la seva obra,
Segons aquesta tesi, el valor de Pobra del nostre deamaturg,
rau exclusivament en la seva mestria en I's dels recursos lite
tarsi escdnics,
Finalment, i com a contrapunt a les opinions anteriors,
Jaeger*” manifesta una postura moderada: Aristfanes no té
‘cap objectiu didactic ni programatic, perd no per aixd ens 6s
licinegar que la seva obra sigu critica icompromesa, Elnos-
‘we autor ¢5 mou en un terreny intellectual ino purament li-
terariidramatic.
En defintiva, la lectura del corpus aristofinic no ens per-
met d'adscriure el seu pensament a cap facci6 politica del seu
temps. Malgrat els seus atacs a la classe dirigent, el seu dis-
‘curs en cap moment degenera en partdismes ni en tosca pro-
18, Vers 1131,
19, Gomm, A.W, «Aristophanes and Polis, Classical Review 52
(1938) 9.97 isis Perora, Gy +Asstofanes, Mata $1952) pp. se
20. Jacyer, W, Pade (Traducsscantllna def Xi W. Roce),
Mexico D. F. 1957 jreimpressié de 1993, Teimers ec en alemany de
4933} ibe capitol 5 +Lacomelia de Assstanes» pp 325,
25paganda. La seva critica a la democricia radical belligerant
snstal-lada en el govern no implica necessiriament una posi-
«i6 antidemocritica, sobretorsi enim en compte que en ¢po-
ca d’Aristofanes la democricia s*havia degradat fins a esde~
venir una vil caticatura della mateixa, plenament susceptible
sleconvertr-se en objecte de siti. Aquesta sitira, perd,toti
ue en principi anava destinada a desacreditar els dema-
'g0gs, acabava fent-los el joc incrementant-ne la poptlaritat.
exemple de Cleon és prou iblusteatiu els atacs que va rebee
ddamunt dels escenatis no semblen kaver minvat el seu suport
en 'assemblea, ans alcontrari
Lobjectiu de la invectiva aristofanica cal cercar-lo més
aviaten els métodes que no pas en les idees. La sevasitira po-
lirica parteix d'una perspectiva ética. Aquest és un punt im-
Portant del seu pensament. En cap moment denuncia les ins-
ritucions democratiques per se, siné el mal is que se'n fa
Quan ataca el demos —pensem, per exemple, en Els cava.
ers, no és perqué es mostri partidati que aquest perdi el
poder, sind per ferlo reaccionar i obriri els ulls apel-ant al
criteri de cadasca, Quan ridiculitza els tribunals de just
ho esta posant en entredit la legitimitat del poder judicial,
simplement critica Iaficié exagerada i malalessa dels arene
sos als contenciosos forenses —pensem en Les vespes. Aris-
‘Ofanes és, en defintiva, un racionalista, Com a inteHlectual
no pot sostreure's als corrents filosofics del seu temps, ide-
nuncia des de Pescenari la visceralitat d'una massa popular
sanipulable i actitica, Pera ell no sembla que la regeneraci6
politica depengui de Pascens d’una faccié conereta, ans més
Aviat dela sortida de Pescena piblica de determinats indivi
clus indestjables que, en funci6 dinteressos particulars, es-
tan duent fa ciutat itor lHelada a la ruina, Aquesta idea é5
26
ben palesa en Lisistrata, en Vescena en qué la protagonista
afirma que les dones poden posar fia la corrupcté politica de
Ja mateixa manera que netegen, renten i carden lallana.2™
Lisistrata és una comédia en qué el nostre autor manifests
la seva posici6 davant un conflicts bél-lc que fa vine anys que
s'arrossega. La pau és possible, Només cal la voluntat d'art
barhi, Perd lobcecacié de les parts contendents impedeix
{que aquesta voluntat s'imposi. Davantd’una situaci6 de blo-
4queig,reivindica la reconciliaci6 panhel-enica i 'aturada de
les hostiltats. Atenesos iespartans s6n posats en un pla iden-
tiede responsabilicat. Ja no importa de qui fou la culpa ni qui
va disparar el primer tret. :D'aixd se'n diu pacifisme, o es
tracta senzillament de sentit com? Porser convé entendre la
postura d’Aristofanes des de l’optica de T'intel-lectual que
pensa lliurement i é eapag d’analitzar la situaci6 racional-
‘ment. El pacifisme com a universal és un concepte massa mo-
dem. Tanmateix, é bo que Aristofanes en sigui considerat
un precursor. Fs una manera d'actualitzar el llegat d'aquest
sgranclissic,
Lisisrnata, HEROINA COMICA
(Centrem-nos ara en la figura de Vheroi aristofinic. La comé-
dia incorpora elements estructurals del conte: un heroi es
proposa d'iniciar una empresa que, d'entrada, sembla abso-
lucament irrealitzable. Una bona dosi de fantasia que sovint
arriba fins a absurd conduiran el protagonista a l'assoli-
‘ment dela fita. ingredient indispensable perque 'aventura
21, Verse 574-586
27de Pheroi arriba bon port és a murreia la ponera. Diced:
Dolis,Trigeu, Praxagorai Lsistrata, protagonists eespecius
de Els acarnesos, La pay, Les assembleistes ila comédia que
‘ra ens oeupa, sn uns autenics murs Prd les seves inten.
cions 6 nobles, Molt nobles. La seva poneria, mot que en
‘casions por traduie-se per «maldat», est ben encaminads,
EL bon pags Dicedpolis, el sciutada just», aconsegura una
‘ceva particular amb els espartans i tornarh als seus negocis
particulars, és. dir a conrear les seves terres vendee al mer.