Scribd Logo
Upload

Welcome to Scribd!

  • Lectura Lisístrata Part 1

    Uploaded by

    Sara LoBo
    32 views24 pages

    Original Title

    Lectura Lisístrata part 1

    Copyright

    © © All Rights Reserved

    Available Formats

    PDF or read online from Scribd

    Did you find this document useful?

    Is this content inappropriate?

    Report this Document

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    32 views24 pages

    Lectura Lisístrata Part 1

    Uploaded by

    Sara LoBo

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    of 24
    InTRODUCCIO Via 10a D’AnIStOEANS [Es ben poc el que sabem dela vida d’Aristofanes, Conservem, a part @algunes notices aillades que ens ha llegat antigo un ‘nombre reduit de biografies ndnimes tardanes de poca exten sié—les anomenades Vides, que contenen informacié da tenticiat probable barrejada amb dades d'escassa credibilitat. En les mateixes comedies del nostre autor trobem alguns etalls que podem considerae com a autobiografics, mal que siguin breus apunts de fetsrelacionats amb la seva activitat com a comedidgeaf. En el Banguet platonic Aristbfanes é5 un dlls contertulis, perd la semblanga que ens n°ofercixel fildsot és tuna creacié literiria més que no pas un fidelretrat de ho: ‘me, per bé que alguns dels rets del seu caricter hi poden es- tar forga ben deserts. [Aristbfanes era origina del dem atends de Cidareneu, de la tribu Pandidnida i fill de Filip. Una tinea font, tardana i pocfiable,? ens déna el nom de la mare: Zenodora, Va néixer 1. Deles Vide las completa es conserva eel codex Vanes Mor cams #4, Fouinsios en ledio princes delesobres isbfanes eta 111498 pe Marco Mariroipoticada per unpreso: Ale Manucio, 2, Ensrefeis labreu biogatiad'Aristfanes que els mantis ns han sunt aibidaa Toms Magister 7 durant lanomenada pentecontécia, o «periode de cinguanta anys» —en realtat, quaranta-vuit (479-431 aC|—, durant cls quals la pau i la prosperitac econdmica van fer possible que Atenes oferis al mén algunes de les seves miximes realit- zacions en el camp politic i cultural sota la direccié, primes, dde Cim6, i, a parti del 450 aC, del'habil Pericles. El sistema democratic, que shavia desenvolupat a Atenes entre els se- ales Viiv aG, oferia un mare de libereats que propiciava la creacio i intercanvi. Fildsofs de tota PHéVlada shi reunien, deambulaven per agora i donaven les seves conferéncies en sales pabliques ien salons privats de ciutadans rics vids dels nous sabers. El teatre, en aquesta época, és potser una de les _mximes expressions de Varti la literatura iel més democr’- tic entre ls géneres, car va adregat a la ciutadania en el seu conjunt. La tragédia ha arribac al sew pune culminant amb Esquil i Sofoces, ila comédia esti donant els seus primers fruits per part dels predecessors d’Aristbfanes, com ara cfanrides, Cratfi Crates entre d’altrs, dels quals no ens ha perviscut, malauradament, cap obra completa. Enel camp de les arts plasciques, les tasques de reconstrucci6 a Pacrdpolis avancen a bon ritme, i aviat sera inaugurat el maxim simbol de la Grécia classica, el Partens, hastit sobre les runes del temple arcaic d’Arena desteut pels perses La data de naixement del poeta ha estat fixada pels volts del 445 aC, sense que n’existeixi una certesa absolut. Si bé |a seva infantess havia estat —suposem— fli, afavorida per la prosperitat econdmica i cultural de la seva cinta, en plena joventur cl sorprengué lesclat de la guerra del Peloponnés, Many 431 aC. També sabem que va estrenar la seva primera ‘comédia, Els convidats, avui perduds, sent encara mole jove, Vany 427 aC, quan tenia aproximadament divuit anys, el 8 an . I espon cl corifeu: «No de tots, carallot? Iaixd goses afimarho pablicament davant noste? 1a sobe jo thaig estalviar el castig?», [ encara Dicedpolis satreveix a més «No de tots, no de tots; jo podria demostras, ara mateix, de paraula, que ells han patitrambé moles perjudics». Lel cor feu, fora de si: «Aquest discurs és terrible i trashalsador, go sar parlar davant nostra favor dels enemics». Tambsé Lis trata podria fornir-nos d’arguments a favor del presumpte filolaconisme d’Aristofanes, Els espartans en surten, en gene ral, prou ben parais. A més, un dels personatges més ben di- buixatsi que és posat al mateix nivell que Pheroina és la dona espartana Limpito, la qual, jntament amb Lisistata, con- veng les altres dones de pactar, Tanmateix, no hia pro fo- zmaments per demostrar les simpaties del nostre poeta per la causa espartana. En cap moment defensa 'estat esparta per 13, Couat, A. AristophaneetVomeimne comédis aque Parts 89, 18, Verse 31030 23 ela seva oligarquia o el seu sistema politic. es paraules de Dispos pen abs inl so cy ee Es dona, tambe; la lectara inversa:segons Croise,!5 Aris: ‘fanes é un demdccata rural oposat als oligarques. Aqueste ‘esiparteix, paradoxalment, ambé d'Els acarnesos, \estien- ata sotmess a controvérsia. En Vpoca d’Aristfanes Pope sicié entre urbanitat i ruralitae no era viscuda d'una forma tan punyent com ho ser posteriorment. Els habitants dels dems rurals participaven activament en les insttucions pol "ques i judicial, ila interdependéncia entre uni altee imbit era viseuda d'una forma prou conscient. En qualsevol cas, questa nomeés fora una interpretaci6 parcial iesbiaiada del Pensament aristofinic. ‘Una alta postura & lade Hogi, qui vewen Aristafanes tun nacionalista partidari del panhelenisme i la reconcilia. i6, Aquesta visié es basa fonamentalment en la lectura de Lisistratai és, per tant, també parcial. Murray” destaca com a element aglutinador el sentiment Pacifisa, D'entrada no és desencertada aquesta tei, sempre {que no cometem lerror d'equiparar el pacifisme antic arab el contemporani. Arist@fanes 6 un fetm partidari de la pau en 'a circumstancia concreta de la guerra del Peloponnés, perd no es manifesta contrati a qualsevol guerra per principis, com els moviments pacifistes actuals. En la mateixa Lissa. 4a gloritica les campanyes militars que havien alliberat Gré- sia del jou perss durant les guerres médiques. El pacifisme 15. Coes Ma Arinophane lt parties pique Athos, ais 1906. coat 16, Hogi M.Ft, Paneleiomn Aritaphanes, Chicago 1936 17. Murray, drsophane, Oxiord 1953 24 atistofanic és «nacionalista»,sise’m permetaquest terme tan jncdmode i sent conscient de Panacronisme. Podem citar, aqui, les paraules dana Lisistrata emocionada i vehement due esta a punt éaconseguir el seu propdsit. Adresant-se a atenesos i spartans amb idéntica dosi de reret els apostrafa sisi «Haventhi, com hi ha, enemies, amb Ilur exércit bar- bar, vosaltres destrufu homes i ciutats gregues!»..No cal afe- Bit res més sobre el pacifisme d'Aristbfanes, Les paraules de Lisistrata s6n prou elogients ‘Una posturaradicalmene diferent és de celtics com Gorm i Perrotta," els quals només veuen en Aristdfanes un autor ‘cbmic i poca cosa més, i neguen cap ideologia a la seva obra, Segons aquesta tesi, el valor de Pobra del nostre deamaturg, rau exclusivament en la seva mestria en I's dels recursos lite tarsi escdnics, Finalment, i com a contrapunt a les opinions anteriors, Jaeger*” manifesta una postura moderada: Aristfanes no té ‘cap objectiu didactic ni programatic, perd no per aixd ens 6s licinegar que la seva obra sigu critica icompromesa, Elnos- ‘we autor ¢5 mou en un terreny intellectual ino purament li- terariidramatic. En defintiva, la lectura del corpus aristofinic no ens per- met d'adscriure el seu pensament a cap facci6 politica del seu temps. Malgrat els seus atacs a la classe dirigent, el seu dis- ‘curs en cap moment degenera en partdismes ni en tosca pro- 18, Vers 1131, 19, Gomm, A.W, «Aristophanes and Polis, Classical Review 52 (1938) 9.97 isis Perora, Gy +Asstofanes, Mata $1952) pp. se 20. Jacyer, W, Pade (Traducsscantllna def Xi W. Roce), Mexico D. F. 1957 jreimpressié de 1993, Teimers ec en alemany de 4933} ibe capitol 5 +Lacomelia de Assstanes» pp 325, 25 paganda. La seva critica a la democricia radical belligerant snstal-lada en el govern no implica necessiriament una posi- «i6 antidemocritica, sobretorsi enim en compte que en ¢po- ca d’Aristofanes la democricia s*havia degradat fins a esde~ venir una vil caticatura della mateixa, plenament susceptible sleconvertr-se en objecte de siti. Aquesta sitira, perd,toti ue en principi anava destinada a desacreditar els dema- 'g0gs, acabava fent-los el joc incrementant-ne la poptlaritat. exemple de Cleon és prou iblusteatiu els atacs que va rebee ddamunt dels escenatis no semblen kaver minvat el seu suport en 'assemblea, ans alcontrari Lobjectiu de la invectiva aristofanica cal cercar-lo més aviaten els métodes que no pas en les idees. La sevasitira po- lirica parteix d'una perspectiva ética. Aquest és un punt im- Portant del seu pensament. En cap moment denuncia les ins- ritucions democratiques per se, siné el mal is que se'n fa Quan ataca el demos —pensem, per exemple, en Els cava. ers, no és perqué es mostri partidati que aquest perdi el poder, sind per ferlo reaccionar i obriri els ulls apel-ant al criteri de cadasca, Quan ridiculitza els tribunals de just ho esta posant en entredit la legitimitat del poder judicial, simplement critica Iaficié exagerada i malalessa dels arene sos als contenciosos forenses —pensem en Les vespes. Aris- ‘Ofanes és, en defintiva, un racionalista, Com a inteHlectual no pot sostreure's als corrents filosofics del seu temps, ide- nuncia des de Pescenari la visceralitat d'una massa popular sanipulable i actitica, Pera ell no sembla que la regeneraci6 politica depengui de Pascens d’una faccié conereta, ans més Aviat dela sortida de Pescena piblica de determinats indivi clus indestjables que, en funci6 dinteressos particulars, es- tan duent fa ciutat itor lHelada a la ruina, Aquesta idea é5 26 ben palesa en Lisistrata, en Vescena en qué la protagonista afirma que les dones poden posar fia la corrupcté politica de Ja mateixa manera que netegen, renten i carden lallana.2™ Lisistrata és una comédia en qué el nostre autor manifests la seva posici6 davant un conflicts bél-lc que fa vine anys que s'arrossega. La pau és possible, Només cal la voluntat d'art barhi, Perd lobcecacié de les parts contendents impedeix {que aquesta voluntat s'imposi. Davantd’una situaci6 de blo- 4queig,reivindica la reconciliaci6 panhel-enica i 'aturada de les hostiltats. Atenesos iespartans s6n posats en un pla iden- tiede responsabilicat. Ja no importa de qui fou la culpa ni qui va disparar el primer tret. :D'aixd se'n diu pacifisme, o es tracta senzillament de sentit com? Porser convé entendre la postura d’Aristofanes des de l’optica de T'intel-lectual que pensa lliurement i é eapag d’analitzar la situaci6 racional- ‘ment. El pacifisme com a universal és un concepte massa mo- dem. Tanmateix, é bo que Aristofanes en sigui considerat un precursor. Fs una manera d'actualitzar el llegat d'aquest sgranclissic, Lisisrnata, HEROINA COMICA (Centrem-nos ara en la figura de Vheroi aristofinic. La comé- dia incorpora elements estructurals del conte: un heroi es proposa d'iniciar una empresa que, d'entrada, sembla abso- lucament irrealitzable. Una bona dosi de fantasia que sovint arriba fins a absurd conduiran el protagonista a l'assoli- ‘ment dela fita. ingredient indispensable perque 'aventura 21, Verse 574-586 27 de Pheroi arriba bon port és a murreia la ponera. Diced: Dolis,Trigeu, Praxagorai Lsistrata, protagonists eespecius de Els acarnesos, La pay, Les assembleistes ila comédia que ‘ra ens oeupa, sn uns autenics murs Prd les seves inten. cions 6 nobles, Molt nobles. La seva poneria, mot que en ‘casions por traduie-se per «maldat», est ben encaminads, EL bon pags Dicedpolis, el sciutada just», aconsegura una ‘ceva particular amb els espartans i tornarh als seus negocis particulars, és. dir a conrear les seves terres vendee al mer.

    You might also like