Llibre Avança 1r ESO CCNN PDF

Ciències de
la naturalesa 1ESO
AVANÇA
El llibre Ciències de la naturalesa AVANÇA per a 1r d’ESO

és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada
en el departament d’Edicions Educatives de Santillana
Educación, S. L./Illes Balears, S. L., dirigit per
Enric Juan Redal i Miquel Vives Madrigal.
Hi ha participat l’equip següent:
Ignacio Meléndez Hevia

Miguel Ángel Madrid Rangel
Margarita Montes Aguilera
Susana Lobo Fernández
Marcos Blanco Kroeger
Eduardo Vidal-Abarca
REVISIÓ CIENTÍFICA
Julio Pérez Márquez
Ignacio Meléndez Hevia
Miguel Ángel Madrid Rangel
ADAPTACIÓ DIDÀCTICA
Trinidad Pérez Belmonte
María Dolores Quinto Quinto
EDICIÓ
Susana Lobo Fernández
Miquel Vives Madrigal
DIRECCIÓ DEL PROJECTE
Antonio Brandi Fernández
Projecte Els Camins del Saber
389317 _ 0001-0004.indd 1 19/08/11 14:23

Índex
1. L’univers i el sistema solar
1. L’univers................................................................................ 6
2. Components de l’univers....................................................... 6
3. El sistema solar...................................................................... 8
4. Els planetes interiors............................................................. 10
5. Els planetes exteriors............................................................. 10
2. El planeta Terra
1. El planeta Terra..................................................................... 14
2. Els moviments de la Terra...................................................... 14
3. Les estacions......................................................................... 16
4. La Terra i la Lluna.................................................................. 18
5. Les capes de la Terra.............................................................. 20
3. L’atmosfera terrestre
1. L’atmosfera terrestre. Composició de l’aire............................. 24
2. L’estructura de l’atmosfera...................................................... 24
3. L’origen de l’atmosfera........................................................... 26
4. La pressió atmosfèrica i el vent.............................................. 26
5. La humitat i els niguls........................................................... 28
6. Les precipitacions.................................................................. 28
7. Meteorologia i clima.............................................................. 30
4. La hidrosfera terrestre
1. L’aigua de la Terra.................................................................. 34
2. L’aigua dels oceans................................................................. 36
3. L’aigua dels continents........................................................... 38
4. El cicle de l’aigua................................................................... 40
5. L’aigua que necessitam........................................................... 42
5. Els minerals
1. Els materials de la geosfera.................................................... 46
2. La classificació i l’origen dels minerals................................... 48
3. Propietats i utilitat dels minerals............................................ 50
6. Les roques
1. Les roques estan formades per minerals................................. 54
2. Les roques sedimentàries....................................................... 56
3. Les roques magmàtiques........................................................ 58
4. Les roques metamòrfiques..................................................... 58
5. El cicle de les roques............................................................. 60
6. Els usos de les roques............................................................ 60
7. Els éssers vius

1. Característiques dels éssers vius............................................ 64
2. La composició química dels éssers vius................................. 66
3. La cèl·lula.............................................................................. 66
4. La cèl·lula animal i la vegetal................................................. 68
5. Els organismes unicel·lulars i els pluricel·lulars..................... 70
6. Els cinc regnes....................................................................... 72
7. La història de la vida............................................................. 74
8. La biodiversitat...................................................................... 76
Ciència a les teves mans. Aprendre a usar el microscopi.
Observar cèl·lules al microscopi................................................ 78
389317 _ 0001-0004.indd 2 19/08/11 14:23

8. Els animals vertebrats
1. Animals. Els vertebrats.......................................................... 82
2. Els mamífers.......................................................................... 84
3. Els ocells............................................................................... 86
4. Els rèptils.............................................................................. 86
5. Els amfibis............................................................................. 88
6. Els peixos.............................................................................. 88
9. Els animals invertebrats

1. Els porífers i els celenterats.................................................... 92
2. Els platihelmints, els nematodes i els anèl·lids....................... 94
3. Els mol·luscos....................................................................... 96
4. Els artròpodes. Insectes......................................................... 98
5. Els artròpodes. Aràcnids, crustacis i miriàpodes.................... 100
6. Els equinoderms.................................................................... 101
10. Les plantes i els fongs

1. El regne vegetal..................................................................... 104
2. Les plantes sense flors........................................................... 106
3. Les plantes amb flors............................................................. 108
11
4. Les fulles, la tija i l’arrel......................................................... 110
5. La nutrició de les plantes....................................................... 112
Los seres vivos 6. La relació de les plantes......................................................... 112
más sencillos Microscopio simple
de Anthony van Leewenhoek.
7. La reproducció de les plantes................................................ 114
8. El regne dels fongs................................................................ 116
ABAJO
11. Els éssers vius més senzills
ad…
s características principales
mos que comprenden el reino
1. El regne dels protoctists......................................................... 120
structura de las bacterias
ue realizan sus funciones vitales.
2. El regne de les moneres......................................................... 122
estructura general de los virus,
lo de infección.
causas por las que determinados
3. Els virus................................................................................ 124
os pueden ser beneficiosos
para la biosfera
nas.
4. El paper dels microorganismes.............................................. 124
5. Les malalties produïdes per agents patògens.......................... 126
nas enfermedades infecciosas,
ntagio y el tipo de microorganismo
mo funcionan las vacunas

s y valorarás la importancia
ontrolado de los mismos. 6. La lluita contra les malalties infeccioses................................. 126
pasos para tomar muestras
ar microorganismos
12. Les propietats de la matèria

Organismos vistos
al microscopio óptico.
249295_Unidad11.indd 72-73 24/03/11 10:22
1. La matèria............................................................................. 130
2. La mesura.............................................................................. 130
3. La longitud............................................................................ 132
4. La superfície.......................................................................... 132
5. El volum............................................................................... 134
6. La massa................................................................................ 136
7. La densitat............................................................................. 136
8. La temperatura...................................................................... 138
9. El temps................................................................................ 138
13. La diversitat de la matèria

1. Els estats de la matèria........................................................... 142
2. Els canvis d’estat.................................................................... 144
3. Substàncies pures i mescles................................................... 146
14. La composició de la matèria

1. La matèria està formada per àtoms........................................ 150
2. Àtoms, molècules i cristalls................................................... 152
3. Els elements en la naturalesa................................................. 154
4. Hidrogen i oxigen units. L’aigua (H2O).................................. 156
389317 _ 0001-0004.indd 3 19/08/11 14:24

Esquema de la unitat
8 Els animals
vertebrats
En aquesta unitat aprendràs
• Les diferències principals entre
animals vertebrats i invertebrats.
• Les característiques dels vertebrats
10 Les plantes
i els fongs
En començar la unitat…
i la seva classificació.
• Com diferenciar cada un dels grups
de vertebrats.
• Les característiques pròpies del
regne vegetal i la seva classificació.
• Els diferents òrgans d’una planta,
així com la seva forma i funció.
• Les formes de nutrició, relació
podràs llegir un interessant text que conta un fet històric relacionat

i reproducció de les plantes.
• Les característiques pròpies
del regne dels fongs, i els grups
principals d’aquest regne.
Ilustració amb el que estudiaràs.

En el requadre titulat «En aquesta unitat aprendràs» trobaràs,
de forma resumida, els punts més importants que aprendràs.
L’ornitorinc és un animal que viu, sol o en parella, als rius
d’Austràlia. Aquest estrany mamífer sembla la unió de tres
animals diferents: l’ànnera (pel bec i les cames palmades),
el castor (per la coa) i la llúdria (pel pèl que li cobreix el cos).
L’ornitorinc s’alimenta de mosques, cucs i plantes que creixen
al fons del riu. Sol estar molt de temps a l’aigua, Les sequoies vermelles són els éssers vius més grans del
és bon nadador i sovint puja a la superfície per descansar planeta. Aquests arbres poden mesurar més de 100 metres
a la seva lloriguera. d’alçària i viure milers d’anys.
Les cries neixen d’ous, però s’alimenten mamant de la mare;
La sequoia més gran que es coneix es diu General Sherman
per això és considerat un animal mamífer.
i es troba al Parc Nacional de les Sequoies de Califòrnia.
Per què l’ornitorinc és considerat un animal mamífer? Aquest arbre té més de 2 100 anys, mesura devers 90 metres
d’alt i el tronc és tan gran que desset persones agafades
de la mà i amb els braços estirats, a penes el poden envoltar.
En el passat, en els troncs d’algunes sequoies varen fer túnels
pels quals fins i tot pot passar un cotxe.
Com s’anomena i on es troba la sequoia més gran
del món?
Activitats
En les pàgines de contengut Unitats de longitud
3 La longitud
La longitud és la magnitud que utilitzam amb més freqüència. La
usam per a mesurar la nostra alçada, la distància entre el centre es-
15. Respon a les preguntes següents:
a) Per a què es fa servir la magnitud de la longitud?
20. Completa el quadre següent i respon a les
preguntes.
i activitats…
Unitat Símbol 3 10 3 10 3 10 3 10 3 10 3 10
colar i la nostra casa, la distància que separa la Terra del Sol o fins i
Quilòmetre km tot la grandària d’una cèl·lula.
F
b) Quins instruments podem utilitzar per a mesurar km m cm
Hectòmetre hm la longitud?
F
F
F
Decàmetre dam La longitud és la distància que hi ha entre dos punts. : 10 : 10 : 10 : 10 : 10 : 10
Metre m Té com a unitat en el sistema internacional el metre (m). c) Quina és la unitat de mesura de la longitud en Quina operació és necessari fer per a passar d’una
Decímetre dm el sistema internacional d’unitats i quin n’és unitat a una altra en els casos següents? Per exemple:
Centímetre cm Per a mesurar longituds utilitzam diferents instruments de mesura, el símbol? de km a dm, necessitam multiplicar per 10 000.
Mil·límetre mm com la cinta mètrica o el regle graduat.
tens els textos explicatius que et serviran per a

• De mm a m:
Per a mesurar longituds grans com, per exemple, la distància que
separa Madrid i Alacant, el metre resulta una unitat massa petita,
TÉ EN COMPTE 3 16. Escriu els múltiples i submúltiples del metre.
Els ocells
• De dm a km:
• De hm a dm:
Activitats
CANVI D’UNITATS per aquesta raó farem servir unitats més grans anomenades múlti- Múltiples: , ,
• De dam a cm:
comprendre i estudiar els contenguts de cada unitat.

ples, com ara: el decàmetre (dam), l’hectòmetre (hm)aeris,
i el quilòme- 16. Escriu el nom de dos ocells que no volen: 22. Assenyala en les il·lustracions següents la posició
Per a passar d’una unitat a una altra de menor es multiplica
F
No hi ha animals ja que, Els ocells sóni animals vertebrats. Molts,
. com el mussol, l’àguila o el de la columna vertebral i de les extremitats.
tre (km). encara que alguns passen molt i .
3 10 3 10 3 10 colom, volen,Submúltiples:
mentre que altres, com el pingüí
, i l’estruç, no ,ho fan.
F
F
F
21. Resol. Aitana va córrer dilluns 3,5 km, dimarts va córrer

km hm dam m Si necessitam mesurar longituds més de temps per
petites, volant, en realitat
exemple viuen
el gruix Tots són terrestres,
i encara que alguns
. passen molt temps en l’aigua. 4 200 m i dimecres 1,5 km més que dilluns. Quants
en terra i, per tant, són terrestres.
F
F
F
: 10 : 10 : 10
d’un llibre, el metre resulta massa gran, per això utilitzarem unitats en total? l’oració següent:
17. Completa
metres va córrer Aitana
Fixa’t també en les fotografies, els dibuixos, les taules

F Els ocells presenten les característiques següents:
Per a passar d’una unitat a una altra de major es divideix menors que el metre anomenades submúltiples, per exemple: el Els ocells són animals ,
Marca amb una 3 la unitat que empraries per a
Per a passar d’una unitat a una altra de menor es multiplica decímetre (dm), el centímetre (cm) i el mil·límetre (mm). • 17.
L’esquelet que tenen és molt lleuger, ja que els ossos són ja que tenen columna vertebral.
F expressar la longitud de cada un dels elements
3 10 3 10 3 10 de la Això
buits. facilita que puguin volar.
taula següent.
F
F
F
Ala 22. Respon. Quina és la unitat de superfície en el sistema

m dm cm mm • El seu cos està cobert de plomes.
i els quadres amb informació al marge, ja que et seran

Metre Centímetre Quilòmetre internacional d’unitats
18. i Aquin n’és elsisímbol?
ssenyala les oracions següents són vertaderes (V)
F
F
F
: 10 : 10 : 10
F
Per a passar d’una unitat a una altra de major es divideix

4 La superfície Columna vertebral

• Les Taula
extremitats de davant són ales, que fan servir per a
volar. Les de darrere són cames, que utilitzen per a cami-
Pandereta
nar L’aula
i nadar.
o falses (F):
V F Tots els ocells tenen bec.
23. Llegeix i calcula.
de molta ajuda.
Si necessitam conèixer la grandària del pati del nostre centre escolar V F E ls ocells respiren per pulmons. 23. Marca amb un una 3 quins dels animals següents són
• Tenen bec, sense
La distància entre dents. rèptils.
o d’un camp de futbol, no n’hi ha prou de mesurar-ne la longitud, dues ciutats
«El futbol sala és un esport V queF es
lsjuga
E en un
ossos camp
dels ocells són buits.
Unitats de superfície sinó que haurem de calcular-ne la superfície. • Respiren per pulmons. les mides reglamentàries del qual són: 40 m el costat Gavina Iguana Cranc
• Es reprodueixen mitjançant ous; són ovípars. més llarg, per 20 m el costat F E
V curt. Com
ls ocells
que tenen
el campel té
cos cobert de pèl
Tortuga Ratapinyada Cobra
Unitat Símbol 18. Completa la taula següent de múltiples i submúltiples i plomes.
una forma rectangular, per a calcular la superfície del
La superfície és la magnitud que ens indica quant mesura • Elsdel
ocells,
metre.segons el tipus d’alimentació, poden ser carní- terreny de joc hem de multiplicar la longitud del costat Cocodril Sargantana Escarabat
Metre quadrat m 2
l’interior d’una figura. La unitat que s’utilitza Vmés L es quatre extremitats dels ocells són ales.
F curt.»
Cames és el metre vors, herbívors o omnívors. més llarg per la del costat
A continuació tens una pàgina amb activitats

Camaleó Serp Caiman
Decímetre quadrat dm2 quadrat (m2). Unitat Símbol F de
lsfutbol
E ocellssala
són animals vivípars perquè neixen
Calcula la superfície d’unVcamp Ratolí Ca Dofí
Quilòmetre d’ous.
Centímetre quadrat cm2 Bec
Els ocells són vertebrats amb plomes. Els seus ossos són buits. reglamentari:
hm
Mil·límetre quadrat mm2 Per a calcular una superfície utilitzam la fórmula matemàtica corres- Tenen ales i bec. Respiren per pulmons i són ovípars. 40 m 3 20 m 5V F Els ocells m són
2 animals terrestres. 24. Respon a les preguntes següents:
ponent a la seva forma. Les unitats principals que s’utilitzen són: el dam
senzilles. Realitzar-les et servirà per a comprendre metre quadrat (m2), el decímetre quadrat (dm2), el centímetre qua- m a) En quin medi solen viure els rèptils?
19. Llegeix el
24. Mesura el llarg i l’ample text i explica per
del teu pupitre què.
utilitzant com a
CANVI D’UNITATS drat (cm2) i el mil·límetre quadrat (mm2).
mesura la palma de la mà.ElsAnota els no
resultats.
4 Centímetre pingüins volen i passen gran part de la seva
b) Tots viuen en aquest medi?
Els rèptils • Llarg:
vida en l’aigua, no obstant això es classifiquen
millor els contenguts.

F mm
F
3 10 000
en el grup dels ocells perquè…
base 3 altura
• Ample:

Superfície 5
3 100 3 100 2
Els rèptils19.són animalsenvertebrats.
Expressa La majoria
metres les longituds són terrestres, encara
següents: c) Posa dos exemples de rèptils que visquin
F
F
que alguns, a) com els cocodrils i algunes tortugues, viuen en medis Compara els teus resultats amb els obtenguts per altres en un altre medi.
F
Altura
m2 dm2 cm2 Radi

Cap
G
Coa F
5 km 3 1 000 5 m companys. Coincideixen? Per què?
aquàtics.
F
F
F
: 100 : 100
b) 3 km 3 1 000 5 m
Tronc Entre les característiques dels rèptils destaquen: 25. Completa el text següent sobre els rèptils.

: 10 000
c) 6 dm : 10 5 m
F
• Tenen el cos cobert d’escates dures, que mante- 20. Llegeix el text i assenyala l’opció correcta.
G
Superfície 5 p 3 r 2 Columna vertebral

G Base F d) 9 cm : 100 5 m Els rèptils són animals .
nen la humitat corporal. Alguns, com les tortu- Si les ratapinyades tenen ales i volen, per què
Tenen el cos cobert d’
gues, tenen closca. pertanyen al grup dels mamífers i no al dels ocells?
i tots menys les serps tenen .
132
• Posseeixen un cos dividit en cap, tronc, extremi- Tenen escates, bec i són 133 ovípars.
Respiren per i es reprodueixen
tats i coa. Tenen ales, plomes, bec i són ovípars. per .
• Tenen quatre extremitats en forma de cama, ex- Tenen ales, pèl i són vivípars.
Cames cepte en el cas de les serps, que no en tenen. 26. Uneix amb fletxes les dues columnes, segons
• Respiren per pulmons. 21. Completa el text següent sobre els ocells. les característiques dels rèptils.
• Es reprodueixen per ous, són ovípars. Els ocells són animals . Tenen la pell • Escates
FIXA-T’HI
Estan proveïts d’esquelet format per ossos que estan coberta d’ •
• La majoria dels rèptils són carnívors. • Es reprodueixen
Els rèptils s’arrosseguen en . Tenen el cos cobert de Són vertebrats • per ous
caminar. Aquesta manera de
Els rèptils tenen el cos cobert d’escates dures. Posseeixen quatre . Respiren per . Són ovípars • • S’alimenten
desplaçar-se s’anomena reptar; de carn
extremitats i coa. Respiren per pulmons i són ovípars. Es reprodueixen per , La majoria són Tenen columna
d’on ve el nom del grup. •
són . carnívors • vertebral
Resum 86 87
L’UNIVERS
Els astres que el componen són:
• . Són astres lluminosos.
• Planetes. Giren al voltant d’una estrella.
• . Giren al voltant d’un planeta.
Resum • . Són astres petits formats de gel, pols i gasos.
EL SISTEMA SOLAR
CARACTERÍSTIQUES DELS ÉSSERS VIUS
Està format pels astres següents:
Tots els éssers vius i ,
• . És l’estrella que dóna nom al sistema solar.
tenen una composició química semblant, estan formats • . Són astres de forma esfèrica que giren al voltant del Sol.
per i acompleixen tres funcions vitals: • Satèl·lits. .
, i . • Asteroides. .
I per acabar…
• Cometes. .
LA COMPOSICIÓ QUÍMICA DELS ÉSSERS VIUS
Els astres tenen dos tipus de moviments: Eix de rotació
Les substàncies químiques dels éssers vius poden ser: de la Lluna
• . És el desplaçament d’un astre
• Substàncies inorgàniques. Les principals són:
que gira al voltant d’un altre.
i .
• . És el gir d’un astre sobre ell mateix. Òrbita
terrestre
• Substàncies . Es classifiquen en: ,
Eix de rotació de la Terra lunar
, proteïnes i àcids . ELS PLANETES INTERIORS Òrbita
podràs completar un resum de la unitat molt senzill

Són els més pròxims al Sol:
LA CÈL·LULA
• . És el planeta més pròxim al Sol. No té satèl·lits
Totes les cèl·lules estan compostes per: membrana plasmàtica,
ni atmosfera.
i .
• . És el segon planeta del sistema solar.
i esquemàtic amb què comprovaràs que n'has après

Les cèl·lules poden ser de dos tipus: No té satèl·lits.
• : amb nucli. • . És el tercer planeta des del Sol i en què vivim. Mercuri
• Procariotes: . El seu satèl·lit és la Lluna. Venus
Terra
el més important.
Els organismes segons el nombre de cèl·lules poden ser: • . És el quart planeta del sistema solar.
• Unicel·lulars: . Té dos satèl·lits.
• : formats per moltes cèl·lules. Regne moneres Regne protoctists Regne fongs Mart
ELS PLANETES EXTERIORS
ELS CINC REGNES Són els més allunyats del Sol. Estan formats per gas; per això són coneguts
Els éssers vius es classifiquen en cinc regnes: de les moneres, com a .
, dels fongs, i animal. • . És el cinquè planeta des del Sol i el més gran
de tots. Té més de 60 satèl·lits.
LA HISTÒRIA DE LA VIDA Júpiter
• . És el sisè planeta del sistema solar i el segon Saturn
Els primers éssers vius capaços de viure sense oxigen varen ser Regne vegetal
més gran. Presenta, com a característica principal, un sistema d’anells
. D’aquests varen sorgir protozous molt vistós.
i d’aquests els . Els primers éssers vius • . És el setè planeta del sistema solar. Té més de 25
que varen ocupar terra ferma varen ser . satèl·lits. També posseeix anells, tot i que molt petits.
Els primers animals que varen abandonar l’aigua varen ser • . És el darrer dels planetes del sistema solar.
. Més tard varen sorgir amfibis i rèptils. Regne animal Té més de 10 satèl·lits petits. Urà Neptú
L’extinció dels dinosaures va permetre el desenvolupament

d’ i de .
12
BIODIVERSITAT
S’anomena biodiversitat la varietat d’
que viuen o han viscut a la Terra.
Entre les raons per a conservar la biodiversitat destaquen:
Són recursos, , estètiques i .
Ciència a les teves mans
80
Aprendre a usar el microscopi Observar cèl·lules al microscopi
El microscopi Feim una preparació de cèl·lules vegetals Feim una preparació de cèl·lules animals
El microscopi és un instrument format per un sistema
Ocular
1. Obtenim les cèl·lules. Agafam una capa de l’interior 1. Obtenim les cèl·lules. Amb un escuradents de cotó en
de lents que permet veure objectes molt petits. d’una ceba i llevam amb compte un fragment de la pell pèl net, rascam suaument la cara interna de la galta,
per la cara interna. sense fer-nos mal. Damunt l’escuradents de cotó en pèl
L’objecte que volem observar es posa damunt un vidre,
anomenat portaobjectes, i es cobreix amb un altre vidre 2. Estenem el fragment de ceba sobre un portaobjectes haurem arreplegat algunes cèl·lules de la pell.
més prim i petit, anomenat cobreobjectes.
Columna
i el tenyim amb colorant perquè les cèl·lules siguin 2. Escampam damunt el portaobjectes les cèl·lules que
més visibles. hem obtengut i hi afegim una gota d’aigua.
És necessari que els materials que s’observen siguin Revòlver
molt prims. 3. Deixam actuar el tint durant cinc minuts i en rentam 3. Tenyim les cèl·lules amb colorant. En aquest cas
l’excés, deixant-hi caure per damunt algunes gotes no s’ha de rentar l’excés, ja que les cèl·lules
Les lents estan en els objectius, que es troben Caragol
d’aigua. es perdrien perquè no estan adherides.
en el revòlver. Objectius macromètric
4. Col·locam el cobreobjectes damunt la mostra 4. Col·locam el cobreobjectes damunt la mostra,
Pinces Caragol i la posam a la platina del microscopi. Encenem posam la preparació a la platina i observam
micromètric
Components Descripció i utilitat la font d’il·luminació i, seguint els passos les cèl·lules.
Platina de la pàgina anterior, observam les cèl·lules.
Component a través del qual observam Diafragma
Ocular
les mostres.
Condensador Font
d’il·luminació
Lents que ens permeten observar

1 2 1 2
Objectius la mostra amb major o menor
augment.
Part en què es troben els objectius

Revòlver i mitjançant la qual podem seleccionar
el que necessitam.
Lloc on col·locam la mostra

Platina
per observar-la.
3 4 3 4
Al final de la unitat 7, a més, hi trobaràs una pràctica

Portaobjectes Cobreobjectes
Peces de metall que serveixen
Pinces
per a subjectar el portaobjectes.
Font Focus de llum que serveix per a
de laboratori que pots dur a terme per a aprendre a usar

d’il·luminació il·luminar la mostra que observarem. Utilització i enfocament
Una vegada feta la preparació, es col·loca damunt
Lent que concentra la llum sobre la platina.
Condensador
la mostra.
En primer lloc, situam l’objectiu de menor augment
el microscopi i observar algunes cèl·lules. Mecanisme que permet regular en el revòlver i, mitjançant el caragol macromètric, En un quadern Les mostres
Diafragma la quantitat de llum que entra l’acostam mirant des de fora sense que arribi a tocar s’han de fer dibuixos que hem preparat
en el condensador. la preparació.
de les observacions les guardarem
Després, mirant per l’ocular, feim retrocedir l’objectiu portades a cap amb una etiqueta,
Caragol Peça que gira i permet enfocar mitjançant el caragol macromètric, separant-lo i anotacions sobre en què posarem
macromètric la preparació que estam observant. de la preparació lentament fins que aconseguim els passos que el nom de la
veure-la enfocada. Després afinam l’enfocament mitjançant hem seguit per preparació,
Peça, similar al caragol macromètric, el caragol micromètric. a la preparació la data i el nostre
Caragol nom per tornar
generalment més petita, que permet Per a apreciar la capacitat d’augment d’un microscopi, de les mostres
micromètric
fer un enfocament més precís. podem observar un tros de paper mil·limetrat, un regle i la seva observació a observar-les
de plàstic graduat, la punta d’un pèl, sal, sucre, etc. Cèl·lules de ceba. al microscopi. Cèlul·les de la galta. posteriorment.
78 79
389317 _ 0001-0004.indd 4 19/08/11 14:24

1En aquesta unitat aprendràs
• Com és l’univers i quins astres
el formen.
• Com és el sistema solar
i quins astres el formen.
• Quins són els planetes que giren
L’univers i el
sistema solar
al voltant del Sol.
La primera vegada que l’ésser humà va trepitjar la Lluna va ser

el 20 de juliol de 1969. Aquest dia, dos dels tres astronautes que
viatjaven a bord de la nau Apollo 11, Neil Armstrong i Edwin
Aldrin, varen deixar les petjades al nostre satèl·lit.
Quan Neil Armstrong va posar el peu a la Lluna, va dir:
«Aquest és un petit pas per a un home, però un gran salt
per a la humanitat.»
Va ser una aventura apassionant que varen viure més de mil
milions de persones en directe per televisió. Des de llavors
la Lluna ha estat visitada cinc vegades més.
Quina va ser la frase que va dir Neil Armstrong quan va posar
el peu a la Lluna?
389317 _ 0005-0012.indd 5 05/08/11 13:49

Óssa Menor
1 L’univers
Fa 15 000 milions d’anys, tota la matèria i l’energia que existia estava
concentrada en un mateix espai. Llavors va tenir lloc una gran explo-
sió i tot va començar a expandir-se fins que es va formar l’univers
Óssa Major que avui coneixem.
Estrella L’univers està format per tot el que ens envolta, inclosos nosaltres
Polar
mateixos. Per tant, tots els astres que veim al cel formen part de
l’univers.
L’univers està format per tot el que ens envolta. Es va formar

SABIES QUE… fa 15 000 milions d’anys després d’una gran explosió.
Només podem veure les estrelles

a la nit, ja que durant el dia la llum Constel·lacions
del Sol és tan intensa que no ens Les constel·lacions són figures que semblen formar les estrelles al
deixa veure-les.
cel. Si miram un grup d’estrelles i n’unim els punts de llum, podem
Les estrelles poden ser grogues, imaginar animals, objectes o persones que constitueixen les
vermelles, blaves o taronges. La constel·lacions.
nostra estrella, el Sol, és groga.
Antigament a aquestes constel·lacions i a les seves estrelles se’ls po-
saven noms amb què ara les coneixem. Una de les constel·lacions
més fàcils de localitzar i reconèixer al cel és l’Óssa Major.
Univers
2 Components de l’univers
L’univers està format per milions de galàxies que, al seu torn, consten
de milions d’estrelles.
Les galàxies són agrupacions de milions d’estrelles.

La nostra galàxia és la Via Làctia, en què es troba el nostre
sistema planetari, el sistema solar.
Via Làctia
Els astres que formen l’univers són:

• Les estrelles. Són els únics astres lluminosos de l’univers, és a dir,
tenen llum pròpia, com el Sol. Encara que semblen totes iguals,
tenen colors, mides i lluïssors diferents.
• Els planetes. Són astres que giren al voltant d’una estrella. Els
planetes i l’estrella al voltant de la qual giren formen sistemes pla-
netaris. El nostre sistema planetari s’anomena sistema solar i en
aquest es troba el nostre planeta, la Terra.
• Els satèl·lits. Són astres que giren al voltant d’un planeta. La Llu-
na és el satèl·lit que gira al voltant de la Terra.
• Els cometes. Són astres petits que giren al voltant d’una estrella.
Sistema solar Estan formats de gel, pols i gasos.
389317 _ 0005-0012.indd 6 05/08/11 13:49

Activitats
espon a les preguntes següents:
1. R 6. Dibuixa sobre la imatge següent la forma de l’Óssa
Major i de l’Óssa Menor, unint amb línies les estrelles
a) De què està format l’univers?
que formen cada una de les dues constel·lacions.
Localitza-hi també quina és l’estrella polar.
b) Què és una constel·lació?
c) Què és una estrella?
d) Quina diferència hi ha entre un satèl·lit i un cometa?

e) Com s’anomena el nostre planeta, el nostre sistema
planetari i la nostra galàxia?
• Planeta:
• Sistema planetari:
• Galàxia: 7. Explica en què es diferencien els planetes
dels satèl·lits.
ensa i contesta. Creus que les estrelles que
2. P
formen una constel·lació es troben a prop les
unes de les altres?
8. Completa les oracions següents:
3. Uneix mitjançant fletxes els elements d’ambdues a) Els planetes giren al voltant d’ .
columnes. b) Els satèl·lits giren al voltant d’ .
• Astres petits formats c) Els cometes giren al voltant d’ .
Planetes • per gel, pols i gasos.
Cometes • • Cossos celestes que giren 9. Escriu dues característiques que siguin comunes
Satèl·lits • al voltant d’una estrella. a totes les estrelles.
• Cossos celestes que giren 1.
al voltant d’un planeta.
2.
4. Assenyala si les oracions següents són vertaderes (V)

o falses (F): 10. Explica les característiques dels quatre astres
principals que formen l’univers.
V F Les estrelles són astres lluminosos. • Estrelles:
V F El Sol no és una estrella.
V F Els cometes giren al voltant del Sol. • Planetes:
V F Les galàxies les formen poques estrelles.
• Satèl·lits:
5. Escriu el nom de quatre astres que formen
l’univers.
• Cometes:
, ,
i .
389317 _ 0005-0012.indd 7 05/08/11 13:49

3 El sistema solar
El sistema solar es va formar fa devers 5 000 milions d’anys i es
troba dins la galàxia anomenada Via Làctia.
El sistema solar està format per una estrella que és el Sol, vuit plane-
tes, amb els seus satèl·lits, i diversos asteroides i cometes.
Els astres que formen el sistema solar són:
• El Sol. És l’estrella central que dóna nom al sistema i al voltant de
la qual giren tots els altres astres.
• Planetes. Són astres de forma esfèrica que giren al voltant del Sol.
No tenen llum pròpia, sinó que reflecteixen la llum del Sol. Els
planetes del sistema solar es poden agrupar en dos tipus: inte-
riors i exteriors.
• Satèl·lits. Són astres que giren al voltant d’un planeta. La Lluna
és el satèl·lit de la Terra.
• Asteroides. Són trossos de roca que es troben agrupats i giren al
voltant del Sol. Formen dos cinturons. Molts d’aquests són tan
fins com l’arena, però n’hi ha d’altres que poden ser molt més
grans i arribar a mesurar centenars de quilòmetres.
El cometa Halley és un dels cometes més
• Cometes. Són astres, formats per gel i fragments de roques, que
coneguts. És gran i brillant, i va ser vist
per darrera vegada a l’any 1986. La pròxima
es mouen al voltant del Sol. Els cometes tenen un nucli de gel i
aparició es calcula que tendrà lloc a l’any roca i una coa, que és un llarg rastre de vapor i partícules de gel
2061. que reflecteix vivament la llum del Sol.
Moviments de translació i rotació

Els astres tenen dos tipus de moviments:
• Translació. És el desplaçament d’un astre que gira al voltant d’un
altre. El recorregut que fa s’anomena òrbita.
• Rotació. És el gir d’un astre sobre ell mateix.
Eix de rotació
Moviment
de la Lluna
de translació
Òrbita
ter restre
Eix de rotació
lunar
de la Terra Òrbita
389317 _ 0005-0012.indd 8 05/08/11 13:49

Plutó
Cometa
Neptú Mercuri
Mart
Júpiter Venus Terra Saturn
Urà
Cinturó
d’asteroides
Dibuix del sistema
solar amb els astres
que el formen.
Activitats
11. Respon. En quina galàxia es troba situat el sistema 17. Escriu dues característiques comunes a tots
solar? els planetes.
1.
12. Completa l’oració següent:
El sistema solar està format per una estrella que 2.
és , vuit , amb els
seus satèl·lits, i diversos i cometes.
18. Escriu dues característiques comunes a tots
13. Escriu tres astres que giren al voltant del Sol. els cometes.
1. 1.
2.
3. 2.
14. Respon. Com s’anomenen els astres que giren al voltant

d’un planeta? 19. Uneix mitjançant fletxes els elements de les dues
columnes.
15. Assenyala si les oracions següents són vertaderes (V) • Formats per roca.
o falses (F): • Poden mesurar centenars
V F Els planetes són astres que tenen llum pròpia. Cometes • de quilòmetres.
Asteroides •
V F L’estrella central del sistema solar és la Lluna. • Formats per un nucli
i una coa.
V F L’estrella central del sistema solar és el Sol.
• Astres formats per gel
V F La Lluna és el satèl·lit de la Terra. i roques.
V F Els planetes giren al voltant del Sol.
20. Respon. En què consisteixen els moviments
V F Els astres tenen un únic moviment, el de
de rotació i de translació?
rotació.
• Rotació:
Els astres tenen dos tipus de moviments: • Translació:
el de i el de .
389317 _ 0005-0012.indd 9 05/08/11 13:49

4 Els planetes interiors
Els planetes interiors són Mercuri, Venus, la Terra i Mart,

Mercuri
i s’anomenen així perquè són els quatre planetes més
pròxims al Sol.
Venus
Els planetes interiors tenen una superfície rocosa. Consten d’una es-
corça i un mantell, formats per roques, i al centre, tenen un nucli
metàl·lic.
• Mercuri. És el planeta més pròxim al Sol. És més petit que la Te-
Terra
rra i no té satèl·lits ni atmosfera.
Mart
• Venus. És el segon planeta del sistema solar. Té una mida sem-
blant a la de la Terra. No posseeix satèl·lits i l’atmosfera està for-
mada per diòxid de carboni (CO2).
• Terra. És el tercer planeta des del Sol i en què vivim. Té atmosfe-
ra, en la composició de la qual hi ha oxigen, i un satèl·lit que gira
al seu voltant, la Lluna.
• Mart. És el quart planeta del sistema solar. Té una mida que és
més o manco la meitat que la de la Terra. Posseeix dos satèl·lits i
l’atmosfera està formada, principalment, per diòxid de carboni.
Júpiter
5 Els planetes exteriors
Els planetes exteriors són Júpiter, Saturn, Urà i Neptú,

i són els quatre més allunyats del Sol.
Els planetes exteriors del sistema solar són més grans que els inte-
riors i estan formats per gas; per això són coneguts amb el nom de
gegants gasosos.
• Júpiter. És el cinquè planeta des del Sol i el més gran de tots. És
Saturn el primer dels anomenats gegants gasosos. Posseeix més de 60
satèl·lits.
• Saturn. És el sisè planeta del sistema solar i el segon més gran. La
seva característica principal és un sistema d’anells molt vistós,
format per pols i fragments de roques.
• Urà. És el setè planeta del sistema solar. És devers quatre vegades
més gran que la Terra. Té més de 25 satèl·lits petits. També té
anells, encara que molt petits. El seu eix de rotació és quasi horit-
zontal en relació amb la seva òrbita.
Urà • Neptú. És l’últim dels planetes que formen el sistema solar. Té
Neptú més de 10 satèl·lits petits.
10
389317 _ 0005-0012.indd 10 05/08/11 13:49

Activitats
21. Respon a les preguntes següents: 25. Completa les oracions següents:
a) Quins són els quatre planetes més pròxims al Sol? a) és el planeta

, que es troba més prop del Sol.
i . b) és el planeta
b) Per què reben el nom de planetes interiors? més gran del sistema solar.
c) és el planeta
en què vivim.
c) Com s’anomena el satèl·lit que gira al voltant
d) és el darrer
del planeta Terra?
dels planetes del sistema solar.
d) Quins són els quatre planetes més allunyats del Sol?
,
26. I dentifica cada un dels planetes interiors
i . i escriu-ne el nom.
e) Per què els planetes exteriors són coneguts amb el
nom de gegants gasosos?

Els noms dels planetes que formen
el nostre sistema solar són:
, ,
, ,
, ,
i .
23. Respon. Quin és el planeta més gran de tots?

27. I dentifica cada un dels planetes exteriors
i escriu-ne el nom.
24. Observa el planeta i respon a les preguntes:
a) A quin grup de planetes pertany?
b) Quina n’és la característica principal?
c) De què està format el seu sistema d’anells?
11
389317 _ 0005-0012.indd 11 05/08/11 13:49

Resum
L’UNIVERS
Els astres que el componen són:
• . Són astres lluminosos.
• Planetes. Giren al voltant d’una estrella.
• . Giren al voltant d’un planeta.
• . Són astres petits formats de gel, pols i gasos.
EL SISTEMA SOLAR
Està format pels astres següents:
• . És l’estrella que dóna nom al sistema solar.
• . Són astres de forma esfèrica que giren al voltant del Sol.
• Satèl·lits. .
• Asteroides. .
• Cometes. .
Els astres tenen dos tipus de moviments: Eix de rotació
de la Lluna
• . És el desplaçament d’un astre
que gira al voltant d’un altre.
• . És el gir d’un astre sobre ell mateix. Òrbita
ter restre
Eix de rotació de la Terra lunar
ELS PLANETES INTERIORS Òrbita
Són els més pròxims al Sol:

• . És el planeta més pròxim al Sol. No té satèl·lits
ni atmosfera.
• . És el segon planeta del sistema solar.
No té satèl·lits.
• . És el tercer planeta des del Sol i en què vivim. Mercuri
El seu satèl·lit és la Lluna. Venus

Terra
• . És el quart planeta del sistema solar.
Té dos satèl·lits.
ELS PLANETES EXTERIORS Mart
Són els més allunyats del Sol. Estan formats per gas; per això són coneguts
com a .
• . És el cinquè planeta des del Sol i el més gran
de tots. Té més de 60 satèl·lits.
Júpiter
• . És el sisè planeta del sistema solar i el segon Saturn
més gran. Presenta, com a característica principal, un sistema d’anells

molt vistós.
• . És el setè planeta del sistema solar. Té més de 25
satèl·lits. També posseeix anells, tot i que molt petits.
• . És el darrer dels planetes del sistema solar.
Té més de 10 satèl·lits petits. Urà Neptú
12
389317 _ 0005-0012.indd 12 05/08/11 13:49

2 El planeta
Terra
Pel juny del 1910, el metge i explorador Roald Amundsen i el seu grup
varen salpar en direcció a l’Antàrtida, el continent on es troba el pol sud,
un punt geogràfic a què encara ningú havia arribat. Aquesta no va ser
l’única expedició que va partir rumb a l’Antàrtida: també el grup
de Robert Scott ho estava intentant.
Els dos grups varen seguir diferents camins i varen utilitzar mètodes molt
diferents, però tots varen haver de superar enormes dificultats.
L’expedició d’Amundsen va ser la primera que va arribar al pol sud el 14
de desembre de 1911. Quan l’expedició de Scott hi va arribar, un mes més
tard, va descobrir que Amundsen ho havia aconseguit, ja que hi havia
una bandera de Noruega, el seu país, i una tenda de campanya com
a testimoniatge que hi havien arribat.
Qui va arribar primer al pol sud?

• Quines són les característiques
del planeta Terra.
• Per què es produeixen el dia i la nit.
• Per què hi ha diferents estacions.
• Com es mou la Lluna.
• Què són els eclipsis i les marees.
• Les diferents capes que formen
la Terra.
389317 _ 0013-0022.indd 13 05/08/11 13:52

1 El planeta Terra
La Terra és un planeta únic en el sistema solar. És un planeta viu, ja
que té una gran activitat geològica que es manifesta en terratrèmols,
volcans, etc. A més, és l’únic amb éssers vius, i això és possible grà-
cies a les característiques següents:
• P resència d’un camp magnètic. Aquest camp ens protegeix
d’algunes radiacions solars perilloses.
• Atmosfera amb oxigen. L’atmosfera és la capa gasosa que envolta
la Terra. Conté oxigen, un gas imprescindible perquè els éssers
vius respirin.
• Temperatura mitjana de 15 ºC. La nostra distància al Sol, junt
amb la composició de l’atmosfera, fan possible que s’hi mantengui
una temperatura mitjana adequada per a la vida.
Aquesta temperatura mitjana permet que a la Terra hi hagi aigua
en els tres estats: líquid, sòlid i gasós. El fet que l’aigua es presenti
en els tres estats, junt amb l’energia que ens arriba del Sol i l’efecte
de la gravetat, possibiliten el cicle de l’aigua, sense el qual no
Imatge de la Terra i la Lluna presa des
d’un satèl·lit.
existiria la vida a la Terra.
LaTerra és l’únic planeta del sistema solar que té un camp

magnètic, una atmosfera amb oxigen i una temperatura
mitjana de 15 ºC. A més, és l’únic que coneixem en què
té lloc un cicle de l’aigua i en què s’ha desenvolupat
la vida.
RECORDA
L’eix de rotació de la Terra és una

2 Els moviments de la Terra
línia imaginària que passa pel pol
nord i pel pol sud i travessa el
Igual que els altres planetes, la Terra porta a cap dos moviments:
planeta pel centre. • Rotació. La Terra gira damunt ella mateixa, com una baldufa.
Aquest moviment el duu a terme en 24 hores, és a dir, tarda un dia
a fer el gir complet.
Eix de
El moviment de rotació és responsable del dia i la nit, atès que a
rotació la meitat de la Terra que rep la llum solar és de dia, i a la meitat on
Dia no arriba la llum solar és de nit.
• Translació. És el moviment de la Terra al voltant del Sol. Tarda
Ni
t
365 dies a fer la volta completa, és a dir, un any. Aquest movi-

Se
nti
t
ment, i el fet que l’eix de rotació estigui inclinat amb relació a
de
gir l’òrbita, fa que es produeixin les estacions de l’any (primavera,
estiu, tardor i hivern).
LaTerra té un moviment de rotació, girant damunt ella mateixa,

i un altre de translació, en què gira al voltant del Sol.
14
389317 _ 0013-0022.indd 14 05/08/11 13:52

Activitats
1. Respon. Quines són les característiques del nostre 6. Respon. Per què deim que la Terra és un planeta viu?
planeta que han fet possible l’existència de vida?

La temperatura mitjana de la Terra permet
2. Respon. Què és l’atmosfera? que hi hagi aigua en els tres estats:
,
i . Això possibilita
el .

o falses (F): 8. Respon. Com s’anomena la línia imaginària que passa
pels pols i travessa el planeta pel centre?
V F La Terra només es mou girant sobre si mateixa.
V F La Terra té dos moviments: rotació

i translació.
V F El moviment de translació dóna lloc
a les estacions de l’any. a) Quins efectes té a la Terra el moviment
de translació?
V F En el moviment de rotació, la Terra tarda
un dia a fer una volta.
4. Completa l’esquema següent. b) De què és responsable el moviment de rotació?
Els moviments de la Terra
són
10. Escriu els textos que hi ha a continuació damunt
els llocs correctes del dibuix del planeta Terra.
Eix de rotació – Sentit de gir – Dia – Nit
que consisteix a que consisteix a
girar damunt
ella mateixa
5. Explica en què es diferencien els dos moviments

de la Terra.
15
389317 _ 0013-0022.indd 15 05/08/11 13:52

Solstici d’estiu
3 Les estacions
La inclinació de l’eix de rotació de la Terra i el moviment de transla-
ció són les causes de les diferències en les temperatures i en la dura-
da del dia i la nit al llarg de l’any.
Els raigs solars encalenteixen més temps i
arriben de forma molt perpendicular, raó per
Al llarg de l’any se succeeixen quatre estacions: primavera,
la qual es concentren en una zona més petita,
que s’encalenteix més.
estiu, tardor i hivern.
Solstici d’hivern Les dates de pas entre les estacions, a l’hemisferi nord, són:
• Solstici d’estiu. El dia 21 de juny comença l’estiu. És la nit més
curta de l’any i el dia més llarg.
• Equinocci de tardor. El dia 22 de setembre comença la tardor. La
nit i el dia tenen la mateixa durada.
• Solstici d’hivern. El dia 22 de desembre comença l’hivern. És la
Els raigs solars encalenteixen durant menys nit més llarga de l’any i el dia més curt.
temps i arriben oblics, travessen un gruix
d’atmosfera més gran i es reparteixen per una • Equinocci de primavera. El dia 21 de març comença la primave-
zona més àmplia, que s’encalenteix menys. ra. La nit i el dia tenen la mateixa durada.
Estacions a l’hemisferi nord

Primavera. Els dies es van fent més llargs, 21 de març Hivern. Els dies van sent més
i les nits, més curtes. Equinocci llargs, i les nits, més curtes.
de primavera
21 de juny 22 de desembre
Solstici Solstici
d’estiu d’hivern
Estiu. Els dies es van fent més curts, 22 de setembre Tardor. Els dies es van fent més curts,
i les nits, més llargues. Equinocci i les nits, més llargues.
de tardor
Estacions a l’hemisferi sud

22 de setembre
Hivern. Els dies es van fent més llargs, Primavera. Els dies van sent més llargs,
Equinocci
i les nits, més curtes. i les nits, més curtes.
de primavera
Solstici Solstici
d’hivern d’estiu
Tardor. Els dies es van fent més curts, 21 de març Estiu. Els dies es van fent més curts
i les nits, més llargues. Equinocci i les nits es van allargant.
de tardor
16
389317 _ 0013-0022.indd 16 05/08/11 13:52

Activitats
11. Respon. Per què els raigs del Sol no encalenteixen igual 17. Completa els dibuixos següents indicant l’hemisferi que
la superfície terrestre al llarg de l’any? representa cada un i l’estació de l’any que correspon a
cada zona de l’òrbita del nostre planeta
i les dates dels equinoccis i solsticis, segons els
números marcats
Hemisferi
2 3 4
1

a) El solstici d’estiu és el 21 de juny, quan 8 7 6 5
la nit és
i el dia és . Hemisferi
10 11 12
b) El solstici d’hivern és el 22 de desembre, quan 13
9
la nit és
i el dia és .
16 15 14
13. Explica. Quines són les dues causes que marquen
les diferències en la temperatura i en la durada del
dia i la nit al llarg de l’any? 1. 21 de juny. Solstici d’estiu.
2. Primavera.
3.
4.
5.
6.
14. Respon. Quines són les quatre estacions que se 7.
succeeixen al llarg de l’any? 8.
9.
10.
11.
15. Uneix amb fletxes ambdues columnes, segons
12.
les característiques del solstici o de l’equinocci.
13.
• Comença la primavera.
Solstici 14.
• Comença l’estiu.
d’estiu • 15.
• La nit i el dia tenen
Equinocci la mateixa durada. 16.
de primavera • • La nit és la mes curta
de l’any.
18. Explica què passa en cada un dels solsticis.
16. Respon. Quants solsticis i equinoccis hi ha
al llarg de l’any? • Solstici d’estiu:
• Solstici d’hivern:
17
389317 _ 0013-0022.indd 17 05/08/11 13:52

4 La Terra i la Lluna
La Lluna és el satèl·lit de laTerra. Gira al seu voltant

i és la responsable de les marees.
El nostre satèl·lit, la Lluna, té moviments de:

• Rotació. La Lluna gira damunt ella mateixa.
• Translació. La Lluna gira al voltant de la Terra.
La Lluna tarda el mateix temps a portar a terme aquests dos movi-
ments, 28 dies. Per aquesta raó, sempre mostra la mateixa cara cap a
la Terra.
La Lluna sempre ens mostra la mateixa cara.
El punt marcat amb vermell es troba a la cara A més del moviment de rotació damunt ella mateixa i el de translació
oculta de la Lluna, de manera que des de al voltant de la Terra, la Lluna té un altre moviment de translació
la Terra no es pot veure. que acompanya el nostre planeta en el desplaçament al voltant del
Sol.
Fases de la Lluna
Quan observam la Lluna al cel, no sempre la veim amb la mateixa
forma. El que nosaltres veim des de la Terra és la part del nostre
satèl·lit il·luminada pel Sol. Segons la part que veim il·luminada,
podem distingir quatre fases: lluna nova, quart creixent, lluna ple-
na i quart minvant.
Lluna nova.
Quart minvant.
Es produeix quan la Lluna no es veu
La Lluna apareix al cel com una franja en
al cel. Té lloc quan està il·luminada
forma de C que cada vegada és més
la cara que no veim des de la Terra.
estreta. Té lloc quan està il·luminat el
La cara que queda enfrontada al nostre
costat esquerre de la cara enfrontada
planeta no està il·luminada i per això
a la Terra.
no la veim.
Quart creixent. Lluna plena.

La Lluna apareix al cel com una franja La Lluna es veu completa al cel,
en forma de D que cada vegada és més com un cercle il·luminat. Té lloc
gran. Té lloc quan està il·luminat el quan queda il·luminada totalment
costat dret de la cara enfrontada la cara de la Lluna enfrontada
a la Terra. al nostre planeta.
18
389317 _ 0013-0022.indd 18 05/08/11 13:52

Eclipsis Eclipsi de Lluna
Un eclipsi té lloc quan un astre és ocultat per un altre,

totalment o parcialment.
Hi ha dos tipus d’eclipsis:

• Eclipsi de Lluna. Es produeix quan la Terra se situa entre el Sol i
la Lluna, i projecta la seva ombra damunt el nostre satèl·lit. La Eclipsi de Sol
Lluna llavors no és il·luminada i no podem veure-la.
• Eclipsi de Sol. Té lloc quan la Lluna se situa entre el Sol i la Terra.
La Lluna projecta la seva ombra damunt el nostre planeta i tapa el
Sol en una zona determinada de la Terra.
Marees
La Terra i la Lluna s’atreuen mútuament. Aquesta atracció és deguda
a la força de la gravetat. Marea baixa
Marea alta
La gravetat també és la responsable de la pujada i baixada del nivell
de la mar. Aquests moviments d’ascens i descens del nivell de la mar
constitueixen les marees, que poden ser:
• Marea alta. És la pujada del nivell de l’aigua que té lloc a les zones
terrestres més pròximes a la Lluna i a les situades a la part oposa-
da.
• Marea baixa. És la baixada del nivell de l’aigua. Marea alta Marea baixa
Activitats
19. Marca amb una 3 la resposta correcta. Quants tipus 21. Respon. Quan es produeix un eclipsi?
de moviments té la Lluna?
Un, al voltant de la Terra.
Un al voltant de la Terra, un altre girant damunt ella
mateixa i un altre acompanyant el nostre planeta
al voltant del Sol.
Un, girant damunt ella mateixa.
20. Identifica les fases de la Lluna. a) Quan la Terra està entre el Sol i la Lluna
i no podem veure la Lluna, s’anomena eclipsi
A B
de .
A.
b) Quan la Lluna està entre el Sol i la Terra
B. i no podem veure el Sol, s’anomena eclipsi
C D C. de .
D.
c) A la zona de la Terra més pròxima a la Lluna
es produeix marea .
19
389317 _ 0013-0022.indd 19 05/08/11 13:52

5 Les capes de la Terra
A la Terra es poden distingir diversos components o capes: la geos-
fera, la hidrosfera, l’atmosfera i la biosfera.
• Geosfera. Constitueix la part rocosa del planeta. Consta de tres
capes:
– Escorça. És la capa més externa. Està formada per roques, i pot
ser de dos tipus:
■ Escorça continental. Forma els continents.
■ Escorça oceànica. Forma els fons oceànics.
Escorça
– Mantell. Es troba per davall l’escorça. Està format per roques a
oceànica temperatures molt elevades.
Escorça
continental
– Nucli. Es troba davall el mantell i ocupa la zona central del
planeta. Té dues parts: nucli extern (líquid) i nucli intern
(sòlid).
Mantell
Nucli • Hidrosfera. Està formada per tota l’aigua que hi ha a la Terra en
extern
Nucli
qualsevol dels tres estats: líquid, sòlid i gasós.
6 378 km
intern 5 150 km
2 900 km
L’aigua líquida salada es troba en mars i oceans. L’aigua líquida dolça
està en aigües continentals, rius, llacs, etc. El gel es troba a les zones
0 km més fredes del planeta. El vapor d’aigua es troba a l’atmosfera.
• Atmosfera. És la capa d’aire que envolta la Terra. Està formada
per gasos, entre els quals destaquen el nitrogen i l’oxigen, aquest
darrer indispensable per als éssers vius.
• Biosfera. Està constituïda pel conjunt de tots els éssers vius que
habiten la Terra. Els éssers vius poden viure en el medi aquàtic o
en el terrestre.
Característiques del medi aquàtic Característiques del medi terrestre
NO ET CONFONGUIS
– Medi format per aigua. – En aquest medi escasseja
En alguns llibres pot ser que llegeixis – La temperatura és quasi l’aigua.
que la biosfera és la zona de la Terra constant. – La temperatura és molt variable.
en la qual habiten els éssers vius.
– L’aigua és més densa que – L’aire és menys dens que
En realitat, aquest terme fa
l’aire. l’aigua.
referència a «la capa» de la Terra
que està viva; per tant, la seva – L’oxigen dissolt en l’aigua – L’oxigen de l’aire és abundant.
definició correcta és que la biosfera és escàs. – No hi ha falta de llum.
és el conjunt de tots els éssers vius – Amb la profunditat, escasseja
que habiten el nostre planeta. la llum.
20
389317 _ 0013-0022.indd 20 05/08/11 13:52

Activitats
23. Respon. Quines són les capes que formen la Terra? 28. Respon. Què és la biosfera?
1.
2.
3.
4.
29. Completa el quadre següent sobre els medis aquàtic

i terrestre.
a) De què està formada l’escorça?
Característiques Medi aquàtic Medi terrestre
Presència
b) De què està format el mantell? d’aigua
Temperatura
c) Quines són les dues parts del nucli?
i . Densitat
de l’aigua/aire
25. Uneix mitjançant fletxes els elements de les dues Presència

columnes. d’oxigen
• Està formada per roques.
Escorça • Presència
Mantell • • Està format per roques a de llum

temperatures molt elevades.
Nucli •
• Està format pel nucli extern 30. Explica què és el que forma l’escorça continental
i l’intern.
i què l’escorça oceànica.
o falses (F):
V F L
’atmosfera està formada per gasos, entre
els quals destaca l’oxigen.
V F L’atmosfera és la part rocosa del planeta.

31. Completa l’esquema següent.
V F L’atmosfera és la capa d’aire que envolta
la Terra.
Les capes de la Terra
27. Completa les oracions següents: són
a) La hidrosfera està formada per tota

l’ que hi ha al planeta
en els tres estats: ,
i . viu en dos
consta de formada formada
medis que
tres capes per per
b) L’aigua líquida salada es troba en i són
c) L’aigua líquida dolça està en ,

, , etc.
21
389317 _ 0013-0022.indd 21 05/08/11 13:52

Resum
EL PLANETA TERRA Eix de
rotació
Les característiques són: , Dia
i .
Ni
t
ELs moviments de la Terra Se
nti
t de
La Terra fa dos moviments: gir
• : la Terra gira damunt ella mateixa.

• : la Terra gira al voltant del Sol.
LEs estacions
Al llarg de l’any se succeeixen quatre estacions:
• . • .
• . • .
El pas d’una estació a l’altra té lloc en dates concretes, que són:
• Solstici d’estiu, comença .
• , comença la tardor.
• Solstici d’hivern, comença .
• , comença la primavera.
La Terra I la Lluna
és el satèl·lit de la Terra.
El nostre satèl·lit té dos moviments principals:
• , girant damunt ella mateixa.
• , girant al voltant de la Terra.
Les quatre fases de la Lluna són: Escorça
oceànica
• . La Lluna no es veu al cel. Escorça
continental
• . La Lluna es veu com una franja en forma de C.
• . La Lluna es veu completa.
Mantell
• . La Lluna es veu com una franja en forma de D. Nucli
extern
Els dos tipus d’eclipsis són: Nucli 6 378 km
intern
• . Es produeix quan la Terra se situa entre el Sol i la Lluna. 5 150 km
2 900 km
• . Es produeix quan la Lluna se situa entre el Sol i la Terra.
0 km
21 de març
Equinocci
Primavera Hivern
de primavera
Solstici Solstici
d’estiu d’hivern
Estiu 22 de setembre Tardor

Equinocci de tardor
22
389317 _ 0013-0022.indd 22 05/08/11 13:52

3 L’atmosfera
terrestre
En aquesta unitat aprendràs El 29 de maig de 1953, l’escalador Edmund Hillary i Tenzing

Norgay, que era el seu guia i ajudant, varen arribar al cim de
• La composició, l’estructura i l’origen
l’Everest, la muntanya més alta de la Terra. Varen necessitar
de l’atmosfera.
utilitzar botelles amb oxigen, ja que a aquesta altitud aquest gas
• Com influeixen els éssers vius és molt escàs i és difícil respirar.
en la composició de l’aire.
En arribar al cim, tots dos estaven molt emocionats i varen
• Com es formen els vents, els niguls somriure mirant al seu al voltant. Varen donar-se les mans i es
i les precipitacions. varen abraçar. Havien aconseguit arribar al punt més alt del món.
• Els fonaments de la meteorologia Per què trobes que varen necessitar utilitzar botelles amb
i de l’estudi del clima. oxigen per a pujar al cim de l’Everest?
389317 _ 0023-0032.indd 23 05/08/11 13:52

L’atmosfera terrestre.
1
Composició de l’aire
PER A COMPRENDRE MILLOR L’atmosfera és l’embolcall gasós que envolta un planeta.

A laTerra, aquest embolcall està compost per una mescla
Un hivernacle és una construcció
de gasos anomenada aire.
de vidre o plàstic en què pot entrar
la llum del Sol, que encalenteix el sòl
i l’aire interior. Les parets de vidre Els gasos principals que componen l’aire són:
impedeixen que l’aire calent
s’escapi; així es manté una
• Nitrogen (N2). És un gas incolor i inodor. És el gas més abun-
temperatura interior elevada. dant, ja que el 78 % de l’aire està format per nitrogen. Juntament
amb l’oxigen formen el 99 % de la composició de l’atmosfera.
El diòxid de carboni de l’atmosfera
compleix una funció semblant • Oxigen (O2). És un gas incolor i inodor. Forma el 21% de l’aire.
a la del vidre de l’hivernacle; per És imprescindible per a la respiració de tots els éssers vius.
això, aquest fenomen és conegut
amb el nom d’efecte d’hivernacle. • Argó (Ar). És incolor i inodor. Forma el 0,9 % de l’aire.
• Ozó (O3). És un gas verinós; això no obstant, és un gas impor-
tant, ja que a les capes altes de l’atmosfera filtra les radiacions ul-
traviolades del Sol, que resulten nocives als éssers vius.
• Diòxid de carboni (CO2). És un gas incolor i inodor. Forma el
0,03 % de l’aire. És important per dues raons:
– El necessiten les plantes per a dur a terme la fotosíntesi (pro-
cés pel qual produeixen matèria orgànica).
– És responsable de l’efecte d’hivernacle, ja que el diòxid de
carboni impedeix que s’escapi part de la calor que emet la Terra
encalentida pel Sol.
2 L’estructura de l’atmosfera
Estructura de l’atmosfera
A l’atmosfera es poden distingir quatre capes en funció de l’altitud i
la composició:
Ionosfera • Troposfera. És la capa que està en contacte amb el sòl i té un
gruix de devers 10 km. Conté l’aire que respiram. A mesura que
pujam en altura, baixen les temperatures, fins als 55 °C davall ze-
80 km
ro. És la zona per on circulen els avions.
Mesosfera • Estratosfera. Comprèn des de la troposfera fins a una altitud
d’uns 50 km. A aquesta capa es troba l’ozonosfera, una capa
50 km
Ozonosfera de gas ozó molt important per als éssers vius perquè ens prote-
geix de les radiacions ultraviolades del Sol.
Estratosfera • Mesosfera. Arriba fins a una altitud de 80 km. A aquesta zona es
donen les temperatures més baixes de l’atmosfera, fins a menys
10 km de 100 °C davall zero.
Troposfera • Ionosfera. Aquesta capa arriba fins als 500 km d’altitud. Conté
molt poca quantitat d’aire. A aquesta altitud es desplacen alguns
satèl·lits artificials.
24
389317 _ 0023-0032.indd 24 05/08/11 13:52

Activitats
1. Respon a les preguntes següents: 6. Uneix mitjançant fletxes els elements de les dues
columnes.
a) Què és l’atmosfera?
• S’hi troba la capa d’ozó.

Troposfera • • És la capa més externa
b) Què és l’aire? de l’atmosfera.
Estratosfera •
• Conté l’aire que respiram.
c) Quins són els dos gasos més abundants de Mesosfera •
• En aquesta capa la
l’atmosfera? Ionosfera • temperatura baixa fins a
menys de 100 °C davall zero.
2. Marca amb una 3 l’oració falsa i escriu-la de forma 7. Respon a les preguntes següents:
correcta.
a) Quina és la capa de l’atmosfera més pròxima
L’aire que respiram és una mescla de diversos gasos. a la Terra?
L’oxigen és el gas més abundant en l’aire.
b) A quina capa de l’atmosfera es desplacen alguns
El nitrogen és el gas més abundant en l’aire.
satèl·lits artificials?
c) A quina capa es troba l’ozonosfera?

3. Escriu els cinc gasos components principals de l’aire.
d) A quina capa es donen les temperatures més baixes
, ,
de l’atmosfera?
,
i .
8. Escriu en l’esquema de l’estructura de l’atmosfera
el nom de cada una de les capes que la formen
4. Respon a les preguntes següents: i l’altitud en què comença i acaba cada una.
a) Per què deim que l’ozó és un gas molt Assenyala també on es troba la capa d’ozó.
important?

b) Què és l’ozonosfera?

c) Per quines dues raons és important el diòxid
de carboni?

5. Completa el text amb les paraules següents:

temperatura – Sol – aire calent – sòl – aire
Un hivernacle és una construcció de vidre

o plàstic en què pot entrar la llum del ,
que encalenteix el i l’ .
Les parets de vidre impedeixen que l’
s’escapi; així es manté una
interior elevada.
25
389317 _ 0023-0032.indd 25 05/08/11 13:52

3 L’origen de l’atmosfera
Menor pressió
Quan es va formar la Terra, fa aproximadament 4500 milions
atmosfèrica d’anys, l’activitat volcànica era molt intensa. Els gasos procedents de
l’interior de la Terra que sortien a través dels volcans varen formar
l’atmosfera primitiva.
Major pressió Els dos gasos principals que formaven l’atmosfera primitiva
atmosfèrica
eren el diòxid de carboni i el vapor d’aigua.
Amb el pas del temps la composició de l’atmosfera va anar canviant.

Els éssers vius fotosintètics varen ser fonamentals perquè varen pro-
La pressió que exerceix l’aire de l’atmosfera duir l’oxigen que a poc a poc es va anar acumulant a l’atmosfera.
damunt nosaltres depèn de l’altitud a què ens
trobem.
4 La pressió atmosfèrica i el vent

En submergir-nos en una piscina notam a les orelles la pressió de
l’aigua. Aquesta pressió és deguda al fluid que ens envolta i és com-
parable a la pressió que exerceix l’aire de l’atmosfera.
La pressió atmosfèrica és exercida per l’aire i és deguda

a l’atracció de la gravetat. Es mesura en mil·libars (mb).
La pressió atmosfèrica depèn de l’altitud: és major a nivell de la mar

que a la part alta d’una muntanya perquè la quantitat d’aire que hi
ha per damunt és més gran.
En els mapes meteorològics la pressió atmosfèrica es representa amb
unes línies corbes, anomenades isòbares, que uneixen punts amb la
mateixa pressió atmosfèrica.
L’aire es mou. El vent
A l’atmosfera l’aire es mou a causa que l’aire calent és més lleuger
que l’aire fred i tendeix a pujar a zones més altes. L’espai lliure que
deixa l’aire calent en pujar és ocupat per l’aire més fred que està al
Els globus aerostàtics pugen gràcies
al fet que estan plens d’aire calent,
seu al voltant i així es produeix el vent.
més lleuger que l’aire exterior. • A les zones on l’aire calent puja, la pressió atmosfèrica és més
baixa que a les àrees del seu entorn. Aquestes zones de baixes
pressions s’anomenen borrasques. En aquestes àrees el vent va
1008 10
04
992
cap a l’interior. Són zones on el temps atmosfèric és inestable i
988
1 016 amb niguls.
1 000
12 980 984
10 A B
• A les zones on l’aire fred baixa, la pressió atmosfèrica és més alta
996
que a les àrees del seu entorn. Aquestes zones d’altes pressions
s’anomenen anticiclons. El vent hi va cap a l’exterior. Són zones
Representació d’isòbares (corbes grises). on el temps atmosfèric és estable i el cel està seré.
Damunt aquestes s’escriu el valor de la
pressió atmosfèrica en mb. La A representa Com més gran sigui el nombre d’isòbares que hi ha entre un antici-
un anticicló, i la B, una borrasca. Les línies cló i una borrasca, i més pròximes estiguin les unes de les altres,
blaves representen la direcció del vent. major és la diferència de pressió i més forts són els vents.
26
389317 _ 0023-0032.indd 26 05/08/11 13:52

Activitats
9. Respon a les preguntes següents: 13. Observa l’esquema, fixa’t bé en les dades de pressió
atmosfèrica de les isòbares i respon a les preguntes.
a) Quins dos gasos principals formaven l’atmosfera
primitiva del nostre planeta? 996
2
99

6
b) D’on procedien aquests gasos que formaven
99
10
0
1 00
00
l’atmosfera primitiva? 10
04
1004

c) D’on procedeix l’oxigen de l’atmosfera actual? 1008
10. Respon a les preguntes següents: a) Quin és el valor menor que s’hi observa de la pressió
a) A què és deguda la pressió atmosfèrica? atmosfèrica?
b) Quin és el valor més alt que assoleix la pressió
b) Quina unitat s’utilitza per a expressar la pressió atmosfèrica en el mapa?
atmosfèrica? c) Quina és la diferència de pressió atmosfèrica entre
la zona de màxima pressió i la de menor?
c) En els mapes meteorològics, com es representa

la pressió atmosfèrica?
d) Sabent que les zones de baixes pressions es
corresponen amb borrasques, i les d’altes pressions
11. Uneix mitjançant fletxes els elements de les columnes
amb anticiclons, localitza en l’esquema la borrasca
següents.
i l’anticicló i escriu A i B on correspongui.
• Temps estable i ras.
e) Cap a on es mou el vent? De les borrasques als
Borrasca • • La pressió atmosfèrica anticiclons o dels anticiclons a les borrasques?
és alta.

Anticicló • • La pressió atmosfèrica
és baixa.
• Temps inestable i amb niguls. 14. Fixa’t en els mapes meteorològics següents
i respon a les preguntes:
12. Marca amb una 3 l’opció correcta en cada cas: A B
a) La pressió atmosfèrica: B
És major al nivell de la mar que a 4 000 m d’altitud. B

És major a 4 000 m d’altitud que al nivell de la mar.
2
b) L’aire calent: 1 01
A
És més lleuger que l’aire fred i tendeix a pujar.
996
1 00
0
És més pesant que l’aire fred i tendeix a baixar.

a) En quina de les dues situacions els vents són
c) L’aire es mou:
més forts?
Des de les zones d’altes pressions cap a les
zones de baixes pressions. b) Indica amb fletxes la direcció dels vents en cada un
dels dos casos.
Des de les zones de baixes pressions cap a les
zones d’altes pressions. c) Sabent que entre dues isòbares hi ha una diferència
de 4 mb, completa els valors que falten en les isòbares
d) El vent: assenyalades amb una fletxa damunt els mapes.
Va cap a l’interior en els anticiclons. • En el mapa A el valor de la isòbara és
Va cap a l’interior en les borrasques. • En el mapa B el valor de la isòbara és
27
389317 _ 0023-0032.indd 27 05/08/11 13:52

Tipus de niguls
5 La humitat i els niguls
A B
L’aire sol contenir sempre una mica d’humitat en forma de vapor
d’aigua. Aquesta humitat procedeix de dues fonts:
• De l’evaporació que es produeix en mars, oceans, aigües conti-
nentals i damunt el sòl humit.
• De l’activitat dels éssers vius, produïda per la transpiració de
plantes i animals i el vapor d’aigua expulsat durant la respiració
C D pulmonar.
Quan l’aire es refreda, part de la humitat que conté es condensa i
passa a estat líquid, en forma de gotetes. Aquestes gotes es poden
manifestar de dues formes:
• Niguls. Són masses formades per gotetes diminutes d’aigua líqui-
da suspeses en l’aire.
A. Cirrus. Niguls alts, blancs i fibrosos, • Rosada. Són gotetes d’aigua que es formen damunt qualsevol ob-
que poden aparèixer com a bandes jecte exposat a l’aire. Si la temperatura està per davall zero, la ro-
separades. sada es congela i apareix la gelada.
B. Altostrats. Niguls plans o grumollosos en
llargues bandes que cobreixen gran part
6 Les precipitacions
del cel.
C. Cúmuls. Niguls densos d’aspecte
cotonós. La part superior és lluent,
i la inferior, més fosca.
D. Nimbostrats. Niguls baixos que formen
Quan l’aire es refreda, les gotes d’aigua dels niguls es fan massa
capes grisenques a causa de les grans, cauen i produeixen precipitacions en forma de pluja, neu o
precipitacions. calabruix.
Les precipitacions de pluja s’originen quan Les precipitacions de neu es produeixen El calabruix es forma quan l’aigua es
l’aire que conté molta humitat es refreda. quan la temperatura de l’atmosfera està congela i les esferes de gel són
La condensació fa que es formin gotes davall zero. Les gotetes d’aigua es arrossegades amunt i avall, es banyen,
grans, que pesen molt, i com que congelen, els cristalls de gel s’adhereixen queden recobertes de més gel i cauen.
no poden mantenir-se en l’aire cauen els uns als altres i creixen a poc a poc fins Quan són molt grosses, reben el nom de
en forma de pluja. a formar volves de neu. pedra.
28
389317 _ 0023-0032.indd 28 05/08/11 13:52

Activitats
15. Respon. D’on procedeix la humitat de l’aire? 21. Uneix mitjançant fletxes els elements de les dues
columnes.

Cirrus • • Niguls alts, blancs i fibrosos.

Cúmuls • • Niguls plans o grumollosos.

Altostrats • • Niguls densos cotonosos.

Nimbostrats • • Niguls alts, blancs i fibrosos.
16. Cerca en el diccionari i escriu la definició dels termes
següents. 22. Respon a les preguntes següents:
a) Rosada: a) Com es produeixen les precipitacions de pluja?

b) Nigul:

b) Com es formen les volves de neu?
17. Respon. Quina diferència hi ha entre la rosada

i la gelada?

c) Quan es produeix el calabruix?
18. Respon. Quan s’ha format la rosada,
de què depèn que es torni gelada?

23. Completa la taula següent amb algunes
19. Escriu el nom de cada tipus de nigul. característiques de les precipitacions.
Precipitacions Característiques
Pluja
Les gotetes d’aigua es congelen

immediatament.
Calabruix
24. Escriu davall de cada imatge el tipus de precipitació.

20. Respon. De què estan formats els niguls?

29
389317 _ 0023-0032.indd 29 05/08/11 13:52

A
1 024
1 008
1 016
A
1 024
1 00 0
1 02 4
1 016
1 008 7 Meteorologia i clima

B
1 016
Les previsions meteorològiques ens informen de si plourà o no, si farà
fred o calor, si hi haurà niguls o lluirà el sol. Moltes d’aquestes previ-
sions mostren fotografies obtengudes per satèl·lits meteorològics, ma-
pes meteorològics que indiquen la situació d’anticiclons i borrasques
B i mapes significatius, que mitjançant símbols com el sol, niguls, etc.,
indiquen les previsions del temps.
S’anomena temps meteorològic l’estat de l’atmosfera

en un moment i lloc determinats.
M826534U08P127H2
Per exemple, avui a Alacant el cel està ras, no hi ha vent i la tempe-

ratura és de 14 °C.
Els meteoròlegs obtenen dades sobre la temperatura, les precipita-
A. Mapa meteorològic. cions, la humitat de l’aire, la pressió atmosfèrica i la nigulositat mit-
B. Mapa significatiu. jançant els instruments meteorològics.
El termòmetre. El pluviòmetre. Serveix L’anemòmetre. Serveix

Serveix per a mesurar per a mesurar el volum per a mesurar la
M826534U08P127H1
les temperatures d’aigua caigut per metre velocitat del vent.
màximes i mínimes quadrat durant les
que s’assoleixen durant precipitacions.
el dia.
El penell. Serveix per a
determinar la direcció en
què bufa el vent.
El baròmetre. Serveix per L’higròmetre. Serveix per a mesurar

a mesurar la pressió el grau d’humitat de l’aire.
atmosfèrica.
Previsions meteorològiques i clima

Amb les dades recollides sobre l’estat de l’atmosfera es poden realit-
zar previsions meteorològiques.
• En una borrasca, el vent va cap al seu interior, portant humitat;
es formaran niguls i es produiran precipitacions.
• En un anticicló, el vent va cap a l’exterior, no hi haurà nigulositat
i lluirà el sol.
El temps meteorològic es refereix a l’estat de l’atmosfera en un lloc i
moments concrets. En canvi, el clima és una mica més general.
RECORDA
El clima és el conjunt de condicions atmosfèriques pròpies
Les borrasques originen un temps
d’una regió durant un període llarg de temps.
inestable i amb precipitacions.
Els anticiclons donen lloc a un
temps estable i sec. Per exemple, el clima de Madrid és mediterrani continental; els hi-
verns hi són secs i freds i els estius, secs i molt calorosos.
30
389317 _ 0023-0032.indd 30 05/08/11 13:53

Activitats
25. Respon. De què ens informen les previsions 31. Les afirmacions següents són falses. Escriu-les
meteorològiques? correctament:
a) El termòmetre mesura el volum d’aigua caigut.

b) El pluviòmetre mesura la velocitat del vent.
26. Escriu quina d’aquestes imatges és un mapa
meteorològic i quina, un mapa significatiu.
c) El baròmetre mesura el grau d’humitat de l’aire.
1 02 4
1 008
1 016
A
1 024

1 000
1 01 6
1 024 1 00 8
d) L’anemòmetre mesura la pressió atmosfèrica.
B
1 01 6

e) L’higròmetre determina la direcció del vent.

f) El penell mesura la temperatura.
27. Respon. Què indiquen els mapes anteriors?
M826534U08P127H2 M826534U08P127H1

32. Respon a les preguntes següents.
a) Quin temps meteorològic originen les borrasques?

28. Respon. De què informen les previsions
meteorològiques?
n
b) Quin temps meteorològic originen els anticiclons?

Els meteoròlegs obtenen dades sobre la 33. Explica la diferència entre temps meteorològic
, les , i clima.
la , la
i la .

30. Escriu el nom de cada un dels instruments

meteorològics següents.

34. Respon. Quin aparell utilitzaries per a mesurar cada

una de les dades següents?
• Temperatura:
• Humitat:

• Pressió atmosfèrica:
• Velocitat del vent:
• Direcció del vent:
• Volum de precipitacions:
31
389317 _ 0023-0032.indd 31 05/08/11 13:53

Resum
COMPOSICIÓ DE L’AIRE Composició de l’aire
L’aire està compost principalment per: Nitrogen: 78 %
• . És el gas que més hi abunda.

• . És imprescindible per a la respiració
dels éssers vius.
• . Forma el 0,9 % de l’atmosfera.
• . Filtra les radiacions ultraviolades
que són nocives.
• . El necessiten les plantes per a
realitzar la fotosíntesi. És responsable de l’efecte d’hivernacle.
Oxigen: 21 % Altres gasos: 1 %
L’ESTRUCTURA DE L’ATMOSFERA
A l’atmosfera es distingeixen quatre capes:
• Estructura de l’atmosfera
•
•
Ionosfera
•
ORIGEN DE L’ATMOSFERA
80 km
L’atmosfera primitiva estava composta principalment per:
i . Mesosfera
L’atmosfera actual està composta principalment per:
50 km
i . Ozonosfera
LA HUMITAT I ELS NIGULS

Estratosfera
La humitat de l’aire procedeix de dues fonts:
i . 10 km
Els niguls poden ser: Troposfera
• . Niguls alts blancs.

• . Niguls densos d’aspecte cotonós.
• . Niguls plans o grumollosos.
• . Niguls baixos que formen capes grisenques.
LES PRECIPITACIONS Tipus de precipitacions

Les precipitacions poden ser: ,
o .
LA METEOROLOGIA
Els meteoròlegs obtenen dades sobre
la , les ,
la , la
i la .
Els instruments que utilitzen els meteoròlegs són:
, , ,
, i .
32
389317 _ 0023-0032.indd 32 05/08/11 13:53

4 En aquesta unitat aprendràs
• La distribució de l’aigua que forma
la hidrosfera.
• Les propietats de l’aigua, i la seva
importància en molts processos.
• Les característiques de l’aigua dels
La hidrosfera
terrestre
oceans i de les aigües continentals.

• Els processos que tenen lloc en el
cicle de l’aigua.
• Les mesures d’estalvi de l’aigua.
El Nil és un dels rius més llargs del món. En 1856, els exploradors Richard
Burton i John Speke varen començar una expedició per Àfrica a la recerca de
«les fonts del Nil», nom amb el qual es coneixia la zona del naixement del riu
Nil. Després de dos anys d’un viatge accidentat, varen arribar a un immens
llac que varen anomenar Tanganika, però aquest no era l’origen del Nil.
Burton va emmalaltir i Speke va continuar el viatge tot sol fins que va arribar
a un altre llac, que va anomenar Victòria, i es va pensar que havia descobert,
per fi, el lloc on neix el Nil. Però realment el riu no neix allà, sinó a les
muntanyes de la Lluna, avui dia dites Ruwenzori.
Què es coneixia com «les fonts del Nil»?
389317 _ 0033-0044.indd 33 05/08/11 13:55

1 L’aigua de la Terra
Distribució de l’aigua a la Terra L’aigua suposa per als éssers vius un recurs necessari i fonamental.
A la superfície terrestre hi ha enormes quantitats d’aigua, encara que
quasi tota és aigua salada.
Total d’aigua
al planeta El 97 % de l’aigua de la Terra és salada. Només un 3 % és aigua dolça.
Aigua marina: 97 %
Aigua dolça: 3 %
L’aigua dolça està repartida de la manera següent:
• El 79 % està en forma de gel i neu a les glaceres de muntanya i als
pols.
Total d’aigua dolça • El 20 % són aigües subterrànies que amaren el terreny.
Gel: 79 % • L’1 % de l’aigua es troba al sòl, a l’atmosfera, en rius i llacs, i en els
Aigües éssers vius.
subterrànies: 20 %
Aigua dolça Origen de la hidrosfera terrestre

superficial: 1 %
Fa 4 500 milions d’anys, aproximadament, quan es va formar la Te-
rra, l’activitat volcànica era molt intensa i l’impacte d’asteroides i
Total d’aigua dolça estrelles era continu. Aquests fenòmens varen enriquir l’atmosfera
superficial amb diòxid de carboni i vapor d’aigua.
Llacs: 50 %
A mesura que es refredava la Terra, el vapor d’aigua es va anar con-
Sòl: 38 %
densant, va precipitar en forma de pluja, es va acumular a la super-
Atmosfera: 10 % fície i va donar lloc a la hidrosfera, que està formada per tota l’aigua
Rius: 1 % en qualsevol dels tres estats:
Éssers vius: 1 % • Aigua sòlida. En forma de gel i neu.
• Aigua líquida. Als mars, rius i llacs. També forma els niguls i és
un constituent dels éssers vius.
• Aigua en estat gasós. Es troba a l’atmosfera en forma de vapor
d’aigua.
Propietats
Processos a la superfície terrestre Processos en els éssers vius
de l’aigua
Dissol minerals de l’escorça terrestre. Serveix com a mitjà de transport a l’interior del nostre
És molt bon
organisme. És el principal component de la sang,
dissolvent Arrossega les sals dissoltes fins a la mar. la saliva, els sucs gàstrics…
Tempera el clima. Les mars absorbeixen calor
a l’estiu i n’alliberen a l’hivern. Atenua els canvis de temperatura a l’interior dels
Absorbeix gran
organismes. És un refrigerant eficaç, ja que s’evapora
quantitat de calor Refrigera la superfície terrestre en evaporar-se quan els éssers vius transpiren.
l’aigua que després formarà els niguls.
Totes les substàncies es contreuen quan passen En llacs, rius i mars, a l’hivern es pot formar una
Mostra una dilatació de líquid a sòlid; en canvi, l’aigua es dilata en capa de gel a la superfície. Davall aquesta capa es
estranya congelar-se. Això provoca el trencament de les conserva aigua líquida en la qual poden seguir vivint
roques quan l’aigua es congela a les esquerdes. els organismes aquàtics.
S’adhereix a la majoria de les superfícies, és a dir, L’aigua puja adherida a les parets dels fins vasos
És una substància
les banya. Això fa que l’aigua pugui amarar les conductors dels vegetals, fet que fa possible el
adherent
roques i el sòl. transport de substàncies per l’interior de les plantes.
34
389317 _ 0033-0044.indd 34 05/08/11 13:55

Activitats
espon. Què suposa l’aigua per als éssers vius?
1. R 5. Respon a les preguntes següents:
a) En quins tres estats podem trobar l’aigua a la Terra?

2. Indica quina és la distribució de l’aigua a la Terra.
b) On podem trobar aigua en cada un d’aquests tres
estats?
Total d’aigua Aigua marina: %
al planeta • Aigua sòlida:
Aigua dolça: %
• Aigua líquida:
• Aigua en estat gasós:
Gel: %
Total d’aigua Aigües subterrànies: %
dolça 6. Indica si l’aigua està en estat sòlid (S), líquid (L)
Aigua dolça superficial: % o gasós (G), escrivint la lletra corresponent en cada
quadrat.
Llacs: % Humitat de l’aire Pluja Mar

Neu Llac Riu
Sòl: %
Total d’aigua Calabruix Gel Nigul
Atmosfera: %
dolça superficial
Rius: %
7. Escriu quatre propietats de l’aigua.
Éssers vius: % 1. És
2. Absorbeix
3. Completa el text sobre la formació de 3. Mostra

la hidrosfera amb les paraules següents. 4. És
activitat volcànica – superfície – cometes

hidrosfera – asteroides – pluja – es refredava 8. Cerca en el diccionari el terme dissolvent i escriu-ne
condensant el significat.
Fa 4 500 milions d’anys, si fa no fa, la Terra presentava

una intensa i l’impacte
d’ i era
9. Pensa i respon a les preguntes següents:
continu.
a) Per què quan es forma gel en llacs, rius
A mesura que la Terra, el vapor i mars els peixos hi poden seguir vivint?
d’aigua es va anar , va precipitar
en forma de , va acumular-se
l’aigua a la i va donar lloc a la .
b) Què significa que l’aigua és una substància adherent?
4. Respon. On podem trobar aigua en estat líquid al nostre

planeta?
c) Quin és el component principal de la sang
i la saliva?
35
389317 _ 0033-0044.indd 35 05/08/11 13:55

2 L’aigua dels oceans
Proporció de sals La mar és per a nosaltres una font de diversió. Ens ofereix paisatges de
a l’aigua marina gran bellesa i n’extreim molts recursos valuosos, tant per a l’alimentació
Clorurs: 87 % com per a la indústria. La major part de l’aigua que hi ha a la Terra es
troba en mars i oceans.
Característiques de l’aigua dels oceans

L’aigua dels mars i oceans té unes característiques especials:
• És aigua salada. Conté moltes sals.
• Conté gasos dissolts. Nitrogen, oxigen, diòxid de carboni i altres,
que es dissolen en l’aigua per dos processos:
– Per l’onatge, que mescla l’aigua amb l’aire.
– Per l’activitat dels éssers vius aquàtics. La respiració de tots els
Altres: 2 % Sulfats: 11 %
éssers vius produeix diòxid de carboni (CO2), i els que porten a
cap la fotosíntesi produeixen oxigen (O2).
• La temperatura varia amb la profunditat. A la superfície l’aigua és
encalentida pel Sol i té temperatura més alta que la que hi ha davall.
Moviments de l’aigua dels oceans
L’aigua dels oceans presenta tres tipus de moviments:

ones, corrents i marees.
• Ones. Són ondes que s’originen a la superfície de l’aigua a causa del

vent. L’onatge produeix tres efectes:
– Mescla els 50 metres més superficials de l’aigua; per això, hi ha
molt d’oxigen dissolt en l’aigua.
– Erosiona els penya-segats i forma les platges.
RECORDA
– Transporta l’arena i el fang per la costa i mar endins.
• Marea alta. És la pujada del nivell • Corrents marins. Són moviments de masses d’aigua que es despla-
de l’aigua que passa a la zona cen dins l’oceà com si fossin vertaders rius oceànics. Els corrents
terrestre més pròxima a la Lluna marins són deguts a tres factors:
i a la situada a la part oposada.
– Els vents dominants. En algunes zones, els vents bufen en una
• Marea baixa. És la baixada del
nivell de l’aigua.
direcció predominant i provoquen desplaçaments d’aigua en
aquesta direcció.
Marea baixa – Les diferències de temperatura. L’aigua pròxima als pols, que
Marea alta és freda i pesant, tendeix a esfonsar-se i desplaçar-se cap a les zo-
nes equatorials. L’aigua de les zones equatorials, en canvi, és més
càlida i es desplaça per la superfície cap als pols.
– Les diferències de salinitat. En alguns llocs on es produeix una
intensa evaporació, augmenta la salinitat de l’aigua. Aquesta aigua
és més densa i tendeix a esfonsar-se, fet que provoca corrents.
Marea alta
Marea baixa • Marees. Són ascensos i descensos del nivell de la mar, produïts per
l’atracció gravitatòria de la Lluna.
36
389317 _ 0033-0044.indd 36 05/08/11 13:55

Activitats
10. Respon a les preguntes següents: 14. Completa cada una de les oracions amb les paraules
següents.
a) On es troba la major part de l’aigua que hi ha
a la Terra?
atracció gravitatòria – oceà – vent – rius –
ascensos – masses – superfície – descensos
b) Per què l’aigua dels oceans s’anomena aigua a) Les ones són ondes que s’originen
salada?
a la de l’aigua i són degudes

al .
c) Quins són els gasos que es troben dissolts
b) Els corrents marins són moviments
a l’aigua dels oceans?
de d’aigua que es desplacen

dins l’ com si fossin vertaders

oceànics.
d) Mitjançant quins dos processos es dissolen aquests
c) Les marees són i
gasos?
del nivell de la mar produïts per l’
1.
de la Lluna.
2.
e) Quin gas aporta a l’aigua la respiració dels éssers 15. Uneix mitjançant fletxes les dues columnes segons
vius? els efectes de l’onatge.
• Els penya-segats i forma les platges.
Mescla •

f) Quin gas aporten a l’aigua els éssers vius
Erosiona • • L’arena i el fang per la costa i mar
fotosintètics? endins.
Transporta •

• Els 50 metres més superficials
de l’aigua.
11. Llegeix el text següent i respon. 16. Completa l’esquema següent.

«A la superfície, l’aigua té una temperatura més alta
que la que s’hi troba davall.» Els corrents marins són deguts a tres factors:
Sabies explicar per què?
12. Respon. Quins són els tres tipus de moviments que 17. Completa el diagrama de sectors següent
presenta l’aigua dels mars i oceans? amb la proporció de sals en l’aigua marina.
1.
2.
3.
13. Respon. On s’originen les ones i què les provoca?
37
389317 _ 0033-0044.indd 37 05/08/11 13:55

3 L’aigua dels continents
Quasi tota l’aigua que utilitzam les persones es troba sobre els conti-
nents. L’aigua dels continents té poques sals, raó per la qual rep el nom
d’aigua dolça.
L’aigua dolça es troba en: llacs, rius, torrents, aigües subterrànies,

pantans i glaceres.
• Llacs. Són acumulacions d’aigua que ocupen depressions, és a dir,

esfonsaments del terreny.
• Rius. Són cursos d’aigua permanent. A Espanya, el riu més llarg és
el Tajo, i el més cabalós, és a dir, el que més aigua porta, és l’Ebre.
Les aigües subterrànies només formen llacs
i rius a l’interior de coves i galeries. • Torrents i rierols. Són cursos d’aigua que romanen secs gran part
de l’any. A les zones més àrides, hi ha rambles que es mantenen
sense aigua durant anys, però quan cauen precipitacions intenses,
l’aigua hi circula amb violència, circumstància que les fa molt peri-
lloses.
• Aigües subterrànies. Són acumulacions d’aigua que amara les ro-
ques subterrànies, encara que a vegades poden formar llacs i rius
subterranis.
• Aiguamolls, maresmes i zones humides. Són llocs en els quals
el sòl es manté embassat durant tot l’any. En aquestes formacions
l’aigua no assoleix gran profunditat i a vegades poden quedar secs.
Poden ser d’aigua salada si estan a prop de la costa.
• Glaceres. Són acumulacions de gel que es desplacen lentament. Hi
Rambla d’Andarax, al desert de Tabernas, ha glaceres als cims de les muntanyes més altes i als pols.
Almeria.
Les zones humides tenen gran valor Quan el gel d’una glacera arriba a la mar, Hi ha llacs d’aigua salada, com la mar
ecològic perquè són l’hàbitat de moltes es romp en fragments que queden surant: Morta, que té una concentració de sals deu
espècies, especialment d’ocells. són els icebergs. vegades més gran que la de la mar.
38
389317 _ 0033-0044.indd 38 05/08/11 13:55

Activitats
18. Respon a les preguntes següents: 22. Respon. Per què les zones humides tenen gran valor
ecològic?
a) Per què l’aigua dels continents s’anomena aigua
dolça?

23. Cerca en el diccionari els termes següents i escriu-ne
b) On es troba quasi tota l’aigua que utilitzam? la definició.
a) Maresme:
c) On podem trobar aigua dolça?
b) Zona humida:

c) Iceberg:
d) Què són els llacs?
24. Assenyala si les oracions són vertaderes (V)

o falses (F):
e) Què és un riu? V F Les glaceres són acumulacions de neu.
V F Les glaceres quan arriben a la mar es rompen

en fragments.

V F Els fragments de la glacera que queden surant:
f) Què són les aigües subterrànies? són icebergs.

25. Escriu davall de cada una de les fotografies si és aigua

salada o aigua dolça.
19. Pensa i respon. Quina és la característica principal

que diferencia l’aigua dels rius de l’aigua dels
oceans?

a) Quin és el riu més llarg d’Espanya?

b) Per què deim que el riu Ebre és el riu més cabalós

d’Espanya?

21. Escriu el nom de dos cursos d’aigua que es mantenguin

secs durant gran part de l’any.
1.
2.
39
389317 _ 0033-0044.indd 39 05/08/11 13:56

4 El cicle de l’aigua
A la Terra, l’aigua es pot trobar en diferents estats i passa per diferents
processos. El conjunt de tots aquests processos constitueix el cicle de
l’aigua.
Els processos que tenen lloc en el cicle de l’aigua són:
• Evaporació. El Sol encalenteix l’aigua de la mar, dels rius, dels
llacs, etc. En encalentir-se, l’aigua s’evapora i puja a l’atmosfera
en forma de vapor d’aigua, que és el nom que rep l’aigua en estat
gasós.
• Condensació. En elevar-se, el vapor d’aigua es refreda i es con-
densa en forma de gotetes que constitueixen els niguls.
• Precipitació. Quan les gotes d’aigua s’uneixen les unes amb les
Emissió de vapor altres, es fan grosses i, com que pesen molt, precipiten en forma
d’aigua
de pluja, neu o calabruix.
Precipitació
• Escolament. Una part de l’aigua caiguda pot fluir per la superfí-
cie, en forma de rius i rierols. Una altra part de l’aigua es va fil-
trant en la terra i origina les aigües subterrànies.
Moviment de Condensació
ls nig
uls en forma de niguls
Precipitació
Precipitació
Llac
Escolament
Infiltració
Evaporació
Evaporació
Transpiració
Escolament subterrani
Roques
del sòl
El cicle de l’aigua està constituït pel conjunt de processos
Aigua que passen a la hidrosfera.
subterrània
40
389317 _ 0033-0044.indd 40 05/08/11 13:56

Activitats
26. Escriu on correspongui de l’esquema del cicle de 29. Respon a les preguntes següents:
l’aigua les paraules següents.
a) Quins són els quatre processos bàsics que tenen lloc
en el cicle de l’aigua?
Evaporació – Condensació – Precipitació
Escolament – Infiltració – Llac – Transpiració , ,
i .
b) Explica amb paraules teves què passa en cada un
dels processos:
1.

2.

3.

4.

27. Explica amb paraules teves com té lloc el cicle de
l’aigua. 30. Dibuixa un esquema del cicle de l’aigua que inclogui
els quatre processos que hi tenen lloc.
A més, hi has d’incorporar els elements següents:
niguls, riu, llac, mar i aigua subterrània.

a) Quina part de l’aigua origina les aigües subterrànies?

b) Com s’anomena el procés per què l’aigua
de les precipitacions flueix per la superfície?

c) Explica què és l’evaporació i la condensació.
• Evaporació:

• Condensació:

d) Quan les gotes d’aigua que formen els niguls
s’uneixen, poden caure a la superfície de tres
formes, quines són?
,
i .
41
389317 _ 0033-0044.indd 41 05/08/11 13:56

5 L’aigua que necessitam
L’aigua és la substància més abundant en els éssers vius. Cada dia ne-
cessitam ingerir entre 1,5 i 2 litres d’aigua per a recuperar la que per-
dem per la suor, l’orina i la respiració.
La major part de l’aigua que feim servir a Espanya és per a l’agricultura,
la indústria i el consum domèstic, per al qual necessitam aigua pota-
ble.
Mesures d’estalvi d’aigua

Entre les mesures que hem d’adoptar per a estalviar aigua destaquen:
• Dutxar-nos en comptes de banyar-nos i tancar el grifó mentre ens
ensabonam i ens raspallam les dents.
• Utilitzar el rentaplats i la rentadora només si estan plens.
• Col·locar dispositius d’estalvi dins la cisterna del vàter i difusors en
els grifós.
Consum derivat
Consum mitjà Consum derivat Consum derivat
d’un ús correcte amb
d’aigua al bany d’un ús inadequat d’un ús correcte
dispositius d’estalvi
Vàter 8 descàrregues: 80 L 4 descàrregues: 40 L 4 descàrregues: 24 L
Utilitzar el vàter com una Descarregar la cisterna Reduir la capacitat de la cisterna
10 L per paperera i fer descàrregues només les vegades realment uns 4 L per mitjà de la instal·lació
descàrrega. de la cisterna innecessàries. necessàries. d’un dispositiu a l’interior.
Dutxa 1 bany: 300 L 3 minuts: 45 L 3 minuts: 21 L

Omplir la banyera d’aigua Dutxar-se durant pocs Instal·lar difusors d’aire en els
15 L per minut. en lloc de dutxar-se tancant el minuts tancant el grifó grifós per reduir la quantitat
grifó per ensabonar-se. per ensabonar-se. d’aigua a 7 L cada minut.
Grifó del lavabo 3 minuts 3 vegades per dia: 1 minut 3 vegades per dia: 30 L 1 minut 3 vegades per dia: 15 L
90 L Utilitzar l’aigua del grifó Instal·lar un difusor en el grifó
10 L per minut. Mantenir el grifó obert durant la únicament per a glopejar. i mantenir-lo tancat mentre no
raspallada de les dents. es necessiti aigua.
Litres consumits
80 + 300 + 90 = 470 L 40 + 45 + 30 = 115 L 24 + 21 + 15 = 60 L
durant un dia.
Aigua potable
Anomenam aigua potable la que es pot beure sense risc per a la nostra
salut.
PER A COMPRENDRE MILLOR
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS); l’aigua ha de com-
L’aigua es pot contaminar per: plir els requisits següents per a ser potable:
• Abocaments d’indústries i aigües • No ha de tenir contaminants de cap tipus, ja que poden perjudicar
procedents de granges. l’organisme.
• Aigües residuals de les ciutats.
• Ha de tenir una proporció adequada de gasos i de sals dissoltes.
• Abocaments de vaixells petroliers.
• Ha de ser incolora, inodora i de gust agradable.
• Fertilitzants i plaguicides usats en
els conreus. Perquè l’aigua sigui apta per al consum humà ha de ser sotmesa a un
procés de potabilització en una planta potabilitzadora.
42
389317 _ 0033-0044.indd 42 05/08/11 13:56

Activitats
31. Respon. Com perdem l’aigua que ingerim? 37. Respon. Què anomenam aigua potable?
32. Respon. Per a què es fa servir la major part de l’aigua

38. Respon. Quins tres requisits ha de complir l’aigua
que usam a Espanya?
perquè sigui potable segons l’OMS?
1. 2.
1.
3.
2.
33. Escriu dos usos domèstics en què utilitzam l’aigua
potable.
3.
34. Escriu tres mesures que puguem adoptar per a estalviar 39. Escriu quatre processos que puguin contaminar
aigua. l’aigua.
1. 1.
2.
2. 3.
4.
3.
40. Llegeix i calcula.
«Si no tenim instal·lat cap sistema d’estalvi, quan ens
35. Respon. A més de les tres mesures anteriors, quines dutxam consumim 15 litres d’aigua per minut. Amb
altres podries aconsellar per a estalviar aigua? un sistema d’estalvi el consum pot ser de 7 litres per
minut. Una dutxa normal pot durar devers tres minuts.»
a) Quants litres d’aigua es poden estalviar en cada
dutxa tenint sistemes d’estalvi?
36. Les afirmacions següents són falses. Escriu-les

correctament:
a) És necessari tenir el grifó obert durant la raspallada b) Si ens dutxam durant tres minuts cada dia de la
de dents. setmana, quina quantitat d’aigua estalviarem cada
setmana, amb un sistema d’estalvi?

b) És necessari fer descàrregues de la cisterna que no
siguin necessàries. c) Si a casa vivim tres persones i ens dutxam cada
dia de la setmana amb un sistema d’estalvi,
quina quantitat d’aigua utilitzarem cada setmana?

I sense sistema d’estalvi?
c) Hem de tenir el grifó obert mentre ens ensabonam.

43
389317 _ 0033-0044.indd 43 05/08/11 13:56

Resum
L’AIGUA DE LA TERRA Distribució de l’aigua a la Terra
El 97 % de l’aigua de la Terra és aigua salada i només el és aigua

dolça. L’aigua dolça està repartida de la manera següent:
Total d’aigua
• El 79 % en forma . al planeta
Aigua marina: 97 %
• El són aigües subterrànies.
Aigua dolça: 3 %
• L’1 % es troba .
La hidrosfera està formada per tota l’aigua de la Terra en qualsevol

dels tres estats: Total d’aigua dolça
• : gel i neu. Gel: 79 %
• : mars, rius i llacs. Aigües

subterrànies: 20 %
• : humitat de l’aire. Aigua dolça
superficial: 1 %
Les propietats de l’aigua són:
• És molt . Total d’aigua dolça
superficial
• Absorbeix .
Llacs: 50 %
• Mostra . Sòl: 38 %
• És una . Atmosfera: 10 %
Rius: 1 %
L’AIGUA DELS OCEANS Éssers vius: 1 %
L’aigua dels oceans és .

Conté gasos dissolts: , , Proporció de sals
en l’aigua marina
i .
Clorurs: 87 %
L’aigua dels oceans presenta tres tipus de moviments:
•
•
•
L’AIGUA DELS CONTINENTS

L’aigua dolça es troba en: Altres: 2 % Sulfats: 11 %
, , , , ,
, , i .
EL CICLE DE L’AIGUA
El cicle de l’aigua
El cicle de l’aigua és el conjunt de processos a què està sotmesa
l’aigua de la Terra. Entre aquests processos destaquen:
• . • .
• . • .
L’AIGUA QUE NECESSITAM

La major part de l’aigua que usam a Espanya es fa servir en:
L’ , la i el
L’aigua potable és la que podem .
44
389317 _ 0033-0044.indd 44 05/08/11 13:56

5 Els minerals

• Què són els minerals i quins
en són els components i quines
les característiques.
• A diferenciar entre matèria amorfa
i matèria cristal·lina.
• La classificació dels minerals.
• A reconèixer els processos que
poden donar origen als minerals.
• Les propietats principals
dels minerals.
• A conèixer alguns usos que es
donen als minerals.
La sal és un mineral que utilitzam de manera habitual a la cuina

per a condimentar els nostres plats.
Antigament, en temps de l’imperi romà, la sal era un producte
molt important, perquè s’usava com a conservant d’aliments
i com a desinfectant de ferides.
La via romana més antiga d’Itàlia, la via Salària, connectava la ciutat
de Roma amb les salines d’Òstia, a la mar Adriàtica. Aquesta ruta
s’utilitzava per a transportar la sal des de les salines on s’obtenia,
fins a Roma.
Als soldats que s’encarregaven de la seguretat d’aquesta via se’ls
pagava amb saquets de sal, d’on prové la paraula salari.
Per què la sal era un producte important per a l’imperi romà?
45
389317 _ 0045-0052.indd 45 05/08/11 13:56

A
1 Els materials de la geosfera

Els minerals són materials sòlids, naturals, no originats
per organismes vius i formats per una sola substància.
B Un mineral té tres característiques:

• És natural. Els minerals són substàncies que es formen en la natura-
lesa. Les substàncies creades artificialment en un laboratori no són
minerals.
• És d’origen inorgànic. Els minerals són substàncies sòlides que no
procedeixen d’éssers vius.
• L a seva composició química és homogènia. Els minerals han
La primera estructura (A) està fabricada d’estar formats per una sola substància.
amb peces que tenen el mateix color, la
mateixa forma i la mateixa mida; representa Composició dels minerals
una substància pura.
La segona (B) està fabricada amb peces
de diferents colors, formes i mides mesclats;
Els minerals són substàncies pures, és a dir, estan compostes
representa una mescla. per un únic tipus de substància.
Varietats de quars Tots els minerals que són iguals tenen les mateixes propietats, perquè
tots tenen la mateixa composició i tots estan formats pel mateix tipus de
substància. Per exemple, el mineral anomenat calcita està compost úni-
cament per carbonat de calci.
Deim que un mineral té varietats quan en la seva composició hi ha
impureses que poden modificar alguna de les seves propietats, per
exemple, el color. El quars és un mineral amb moltes varietats.
Minerals amorfs i minerals cristal·lizats

Quars fumat
Segons la manera en què es disposen els components que formen els
minerals, aquests poden ser:
• Minerals amorfs. Són minerals els components dels quals estan des-
ordenats. Per exemple, l’àgata.
• Minerals cristal·litzats. Són minerals els components dels quals es-
tan ordenats. Per exemple, el cristall de roca.
Alguns minerals cristal·litzats presenten cares planes, vèrtexs i arestes.
Aquests exemplars s’anomenen cristalls.
Quars blanc
Quars rosa Àgata. Quars amorf Cristall de roca. Quars cristal·litzat
46
389317 _ 0045-0052.indd 46 05/08/11 13:56

Activitats
1. Escriu què són els minerals. 5. Completa l’oració següent.
Els minerals són materials

naturals, no originats per
i formats per una sola .
6. Observa les il·lustracions següents i escriu davall de

2. Respon. Quines són les tres característiques que té
cada una si representa una mescla o una substància
un mineral?
pura.
1.
2.
3.

Característiques d’un mineral
7. Llegeix el text i respon a la pregunta.
«Tots els minerals que són iguals tenen les mateixes
Composició
Natural Origen inorgànic química
propietats perquè tots tenen la mateixa composició
homogènia i tots estan formats per un sol tipus de substància.»
Per què tots els minerals iguals tenen les mateixes
propietats?
Substàncies Substàncies Formats

que es formen sòlides que no per una
8. Respon. Quan deim que un mineral té varietats?

o falses (F). Escriu correctament aquelles que siguin
falses.
9. Marca amb una 3 les oracions correctes:
V F Els minerals tenen origen inorgànic. El quars és un mineral amb poques varietats.
V F Els minerals estan formats per diferents El quars pot ser de diversos colors.
substàncies.
El quars és un mineral amb moltes varietats.
V F Els minerals no tenen composició química
homogènia. 10. Identifica els minerals següents i escriu el nom de cada
V F Els minerals es formen en la naturalesa. un davall de cada fotografia.
V F Els minerals són creats en un laboratori.
47
389317 _ 0045-0052.indd 47 05/08/11 13:56

La classificació i l’origen
2 dels minerals
La major part de minerals contenen els dos elements més abundants de
l’escorça: oxigen i silici, i s’anomenen silicats.
Els silicats són els minerals més abundants en tots els planetes i satèl·lits
Quars Feldspat
coneguts, i formen part de les dues roques principals de l’escorça terres-
tre: el granit i el basalt.
Silicats
Els silicats són un grup de minerals compostos principalment

per silici i oxigen.
Moscovita Biotita
Entre els silicats destaquen:
• Quars. És un mineral molt dur i no s’altera amb l’aigua.
• Feldspats. Formen part de moltes roques de l’escorça terrestre. El
més conegut és l’ortosa.
• Miques. Formen part de roques com el granit i els esquists. S’alteren
amb l’aigua i les més conegudes són: la moscovita, de color blanc, i
Argila Olivina la biotita, de color negre.
• Minerals d’argila. Són els més abundants a la superfície terrestre, ja
que altres silicats, en alterar-se, es transformen en aquests minerals.
S’usen en indústria per a fer vaixelles i per a fabricar teules i rajoles.
• Olivina. S’anomena així pel seu color verd oliva. Forma part del
mantell terrestre i a l’escorça es troba en les roques volcàniques.
Or natiu Halita No-silicats
Els no-silicats són un grup de minerals que no contenen silici

en la seva composició.
COM ES FORMA
UN MINERAL Entre els no-silicats destaquen:
• Elements natius. Són minerals compostos per un sol element. Per
Perquè es formi un mineral és
necessari que els components exemple, l’or, la plata, el coure i el sofre.
estiguin en quantitats suficients • Òxids. Són minerals compostos per oxigen combinat amb un altre
i a una temperatura adequada. element. Per exemple, l’oligist i la magnetita.
Hi ha tres tipus de situacions:
• Sulfurs. Són minerals formats per sofre combinat amb un metall. Per
– Dins una massa de roca fosa
exemple, la blenda, el cinabri i la galena.
a l’interior de l’escorça.
– En roques sotmeses a altes • Sulfats. Són minerals que contenen sofre, oxigen i un metall. Per
pressions i temperatures exemple, l’epsomita, que s’utilitza com a laxant per als infants.
a l’interior de l’escorça.
• Carbonats. Són minerals que contenen carboni, oxigen i un metall.
– A la superfície, a causa de la Per exemple, la magnesita i la calcita.
cristal·lització de substàncies
dissoltes en l’aigua. • Halurs. Estan compostos per un metall combinat amb clor o amb
fluor. Per exemple: l’halita i la fluorita.
48
389317 _ 0045-0052.indd 48 05/08/11 13:56

Activitats
11. Completa l’oració següent: 17. Completa les oracions següents:
La major part de minerals contenen els dos elements a) Els feldspats formen part de
més abundants de l’escorça:
.
i , i es coneixen
b) Les miques formen part de
com a .
.
12. Respon. Els silicats formen part de dues roques
principals, quines són? c) Els minerals d’argila són els més abundants a la
1. . superfície terrestre ja que
2. . .
d) L’olivina forma part del
13. Respon. Què són els silicats? .

18. Respon. Per a què s’usen els minerals d’argila?

14. Completa la taula següent segons que siguin silicats .
o no-silicats els minerals següents.
Mineral Grup 19. Escriu el nom de dues miques i el seu color.

Quars Silicats La de color .
Feldspats
La de color .
Elements natius No-silicats
Òxids
20. Respon. Què són els no-silicats?
Miques
Sulfurs

Minerals d’argila .
Carbonats
Olivina 21. Uneix mitjançant fletxes cada no-silicat
Sulfats amb les seves característiques.
Halurs • Compostos per un sol element.
Òxids • • Compostos per oxigen i un altre

15. Uneix mitjançant fletxes els silicats següents amb element.
les seves característiques. Elements
natius • • Contenen sofre, oxigen
i un metall.
Quars • • S’alteren amb l’aigua. Sulfurs •
Miques • • Poden ser de colors variats. Sulfats • • Formats per sofre combinat amb
un metall.
Olivina • • Color verd oliva. Halurs •
Carbonats • • Compostos per un metall
combinat amb clor o amb fluor.
16. Identifica els minerals següents.
• Contenen carboni, oxigen
i un metall.
22. Respon. Què és necessari perquè es formi

un mineral?

49
389317 _ 0045-0052.indd 49 05/08/11 13:56

A
Propietats i utilitat
B 3 dels minerals
Les propietats principals dels minerals són: el color, la lluïssor,
la duresa, el color de la retxa i l’exfoliació.
C
Podem identificar un mineral observant-ne les propietats:

• Color. El color és el tipus de llum que reflecteix el mineral quan és
il·luminat amb llum blanca.
• Lluïssor. La lluïssor és la forma en què el mineral reflecteix la llum.
A. La pirita és groga i té lluïssor metàl·lica. Pot ser: metàl·lica, si la lluïssor és semblant al metall; vítria, si el
B. L’oligist té color de retxa vermell.
C. La mica s’exfolia fàcilment en làmines.
reflex és semblant al del vidre; greixosa, si el reflex és com una su-
perfície engreixada; mat, si té aspecte apagat i sense brillantor, etc.
• Duresa. És la resistència que ofereix el mineral quan el retxam. Per
exemple, el guix es pot retxar amb l’ungla, la calcita es pot retxar
amb un objecte metàl·lic. El diamant és el mineral més dur i sola-
Escala de Mohs
ment es pot retxar amb un altre diamant.
• Color de la retxa. És el color de la pols que es produeix en retxar un
G Es retxen amb l’ungla
F
F
F
mineral.
• Exfoliació. És la propietat que tenen molts minerals per a fracturar-
Es retxen amb la navalla
se en fragments que conserven cares planes.
1. Talc 2. Guix

Escala de Mohs
Es retxen amb el vidre
Per a mesurar la duresa d’un mineral, el geòleg Mohs va idear una esca-
la anomenada escala de Mohs, que està formada per deu minerals or-
denats segons la duresa.
Cada mineral de l’escala pot retxar tots els que tenen un número igual
3. Calcita 4. Fluorita
o inferior al seu i pot ser retxat pels que tenen un número igual o major
G
que el seu. Per exemple, la calcita, que té el número 3, pot retxar el

guix, que té el número 2, i el talc, que té el número 1, però no la fluo-
rita, que té el número 4.
Utilitat dels minerals

5. Apatita 6. Ortosa L’halita és un mineral important en la nostra alimentació ja que
G
l’utilitzam com a sal de taula. Però a més hi ha molts altres minerals de

F
gran importància que utilitzam per a:

• Obtenir metalls. Per exemple, el plom s’obté d’un mineral anomenat
galena; el zinc, del mineral blenda; el mercuri, del cinabri; el ferro
s’obté de l’hematites i la magnetita, etc.
Retxen el vidre
7. Quars 8. Topazi • Indústries ceràmiques. Els minerals d’argila s’usen per a fabricar
ceràmiques, pises, rajoles, taulells, etc.
• Elaborar materials. El guix i l’escaiola que se n’obté s’utilitzen en la
construcció; la calcita s’usa per a fabricar ciment; el quars, per a fa-
bricar vidre, etc.
• La joieria. Hi ha minerals que s’empren en joieria, com l’or, la plata,
9. Corindó 10. Diamant el platí, el diamant, el robí, la maragda o el safir.
G
50
389317 _ 0045-0052.indd 50 05/08/11 13:56

Activitats
23. Respon. Quines són les propietats principals 28. Llegeix el text i respon a les preguntes:
dels minerals? «El quars és el mineral que representa la duresa 7
El , la , en l’escala de Mohs.»
la , el , a) Quins altres minerals de l’escala de Mohs
pot retxar el quars? Escriu-ne també
i l’ . la duresa.
. Duresa .
. Duresa .
a) Què és el color?
. Duresa .

. Duresa .
b) Què és la lluïssor?
. Duresa .

. Duresa .
c) Què és la duresa?
b) Quins altres minerals de l’escala de Mohs poden
retxar el quars? Escriu-ne la duresa.
d) Què és el color de la retxa? . Duresa .
. Duresa .
e) Què és l’exfoliació? . Duresa .

29. Escriu de quins minerals s’obtenen els metalls
següents.
25. Uneix mitjançant fletxes cada propietat amb la definició.
a) Plom: .
• Forma en què el mineral b) Zinc: .
reflecteix la llum.
c) Mercuri: .
Duresa • • Tipus de llum que reflecteix
quan és il·luminat. d) Ferro: i .
Lluïssor •
Color • • Resistència que ofereix quan
el retxam. 30. Completa el quadre següent.
Color de la retxa •
Exfoliació • • Propietat per a fracturar-se Mineral Per a què s’usa
en fragments.
Guix Per a la construcció
•C
olor de la pols en retxar
Argila
un mineral.
Calcita
Quars
26. Completa les oracions següents sobre els tipus
de lluïssor d’un mineral. Plata
Or
a) Metàl·lica si la lluïssor és semblant al .
b) si la lluïssor és semblant
31. Escriu el nom de set minerals que s’usen en joieria.
a la del vidre.
1.
c) si la lluïssor és com
2.
una superfície greixosa.
3.
d) si té aspecte apagat
4.
i .
5.
27. Respon. Amb quina escala es mesura la duresa 6.
d’un mineral? 7.
51
389317 _ 0045-0052.indd 51 05/08/11 13:56

Resum
MINERALS
Els minerals són sòlids naturals,
no originats per i formats
per .
Els minerals tenen tres característiques:

• .
• .
• .
Els minerals estan compostos per un

de substància.
Segons la forma en què es disposen els seus components, els minerals

poden ser:
• Minerals .
• Minerals .
ClasSificació dels minerals

Segons la composició, els minerals es poden classificar en:
• Silicats. Compostos per i .
Entre aquests destaquen:
.
• No-silicats. No contenen .
Entre aquests destaquen:
.
PropieTATs I aplicacions dels minerals

• . Tipus de llum que reflecteix el mineral quan és il·luminat
amb llum blanca.
• Lluïssor. És la forma en què el mineral .
• . És la resistència que ofereix Escala de Mohs
el mineral quan el retxam.
• . És el color de la
pols que es produeix en retxar un mineral.
• Exfoliació. És
. 1. Talc 2. Guix 3. Calcita 4. Fluorita 5. Apatita
Els minerals es poden usar per a:

• Obtenció de .
• Indústries .
• Elaboració de .
6. Ortosa 7. Quars 8. Topazi 9. Corindó 10. Diamant
• .
52
389317 _ 0045-0052.indd 52 05/08/11 13:56

6 Les roques
Las Médulas és una antiga mina d’or, situada a Lleó, que

varen explotar els romans utilitzant un sistema que varen
anomenar ruina montium (esfondrament de les muntanyes).
Aquest sistema consistia a excavar túnels verticals
En aquesta unitat aprendràs i horitzontals que omplien d’aigua perquè s’estovàs la base
de la muntanya. Després s’hi introduïa més aigua a pressió
• La relació que hi ha entre fins que s’esfondrava la paret de la muntanya, amb enormes
els minerals i les roques. allaus de material.
• Els tipus principals de roques. S’eliminaven els còdols més grossos d’aquest material
• Com es formen les roques. i després, mitjançant el rentatge de les runes, es recuperava
• Les transformacions que es donen
el valuós mineral: l’or.
en el cicle de les roques. En l’explotació, els romans excavaven túnels i els omplien
• Els usos principals de les roques. d’aigua. Què provocava aquest sistema?
389317 _ 0053-0062.indd 53 05/08/11 13:59

Les roques estan formades
1 per minerals
Les roques són resistents i decoratives; s’usen per a fer bancs en jar-
dins, rastells de voreres, cossiols per a les plantes, bancs de cuina,
etc.
Moltes roques estan compostes per diversos minerals, per exemple,
el granit, que està format per mica, quars i feldspat.
També hi ha un altre tipus de roques, anomenades monominerals,
que estan formades per un sol tipus de mineral, per exemple, la
quarsita, que està composta únicament per cristalls de quars.
Les roques estan formades per la unió de grans minerals.

Si tots els grans són del mateix mineral, deim que és
una roca monomineral.
Tipus de roques
Les roques es poden formar de diferents maneres i en diferents am-
bients. Depenent de com sigui el procés pel qual es formen, es poden
classificar en:
• Roques sedimentàries. Es formen per l’acumulació i la compac-
tació de diversos sediments com l’argila, el fang, l’arena o les pe-
SABIES QUE… dres.
• Roques magmàtiques. Es formen pel refredament del magma,
El magma és una mescla que és una massa de roca fosa i gasos dissolts que es troba a
composta per roques foses
i gasos dissolts que es troba
l’interior de la Terra.
a l’interior de la Terra a altes • Roques metamòrfiques. Es formen per fenòmens que són de-
temperatures. guts a les altes pressions i temperatures a l’interior de l’escorça
terrestre a partir d’altres roques.
Hi ha tres tipus de roques: sedimentàries, magmàtiques

i metamòrfiques.
A B
Feldspat
Mica
A. Les roques estan formades per minerals
units. El granit és una roca formada
per diversos minerals: mica, Quars
quars i feldspat.
B. La quarsita és una roca monomineral
formada únicament per cristalls de quars.
La quarsita està formada per molts fragments
de quars units.
54
389317 _ 0053-0062.indd 54 05/08/11 13:59

Activitats
scriu tres utilitats de les roques.
1. E ompleta la taula següent.
6. C
1.
Es formen per: Es formen a partir de:
2.
3.
2. Completa l’oració amb les paraules següents. Roca

sedimentària
minerals – monominerals – granit – quarsita
Hi ha roques formades per diversos ,

per exemple, el . Altres roques,
Roca
anomenades ,
magmàtica
estan formades per un sol tipus de mineral,
per exemple, la .

Si tots els grans que formen una roca són del mateix Roca
metamòrfica
mineral, deim que és una roca .
Segons el procés de formació, les roques espon a les preguntes següents:

7. R
es poden classificar en:
a) Quin mineral compon la quarsita?

b) Com s’anomenen les roques que estan constituïdes
per fragments d’un sol tipus de mineral?
que es que es que es
formen formen formen
c) Quins minerals formen el granit?
,
i .
8. Escriu on correspongui els noms dels minerals que

componen el granit.
5. Uneix mitjançant fletxes les dues columnes.

• Refredament de magma.
Roques sedimentàries •
• Compactació d’argila,
Roques magmàtiques • fang, arena o pedres.
Roques metamòrfiques •
• Altes pressions
i temperatures.
55
389317 _ 0053-0062.indd 55 05/08/11 13:59

2 Les roques sedimentàries
Als vessants d’algunes muntanyes, podem contemplar roques que
estan disposades en capes de diferents colors i gruixos.
Els estrats són les capes que es formen quan s’acumulen

materials i formen roques sedimentàries. Hi ha quatre tipus
de roques sedimentàries: detrítiques, calcàries, evaporítiques
i orgàniques.
A vegades, els estrats de roques Tipus de roques sedimentàries i la seva formació

sedimentàries apareixen plegats.
Cada tipus de roca sedimentària es forma per un procés diferent.
• Roques detrítiques. Es formen per acumulació de trossos de di-
ferents minerals i roques. Una vegada acumulats es produeixen
dos processos:
Roques detrítiques – Compactació. En anar-se depositant uns materials sobre al-
tres, el pes fa que els minerals s’encaixin els uns en els altres i
que s’elimini l’aigua i l’aire que hi ha entre ells.
– Cimentació. A poc a poc els materials queden adherits els uns
Conglomerat sobre els altres, com si s’haguessin unit amb una cola.
• Roques calcàries. Estan formades pel mineral calcita. Les roques
calcàries poden tenir dos orígens:
Gres
– Per acumulació de closques i esquelets d’éssers vius com els
mol·luscs o corals. Són les calcàries bioclàstiques.
Argila – Per precipitació de carbonat de calci, com els travertins.
• Roques evaporítiques. Es formen en llocs on el clima és sec i
calorós i a més hi ha aigua salada. En evaporar-se l’aigua es for-
men principalment dues roques: el guix i la sal.
Roques calcàries
• Roques orgàniques. Es formen per acumulació de matèria orgà-
nica, fet que dóna lloc a dues roques:
– Carbó. Es forma per l’acumulació de matèria vegetal, que que-
da enterrada i sotmesa a altes pressions i temperatures.
– Petroli. Es forma per acumulació de partícules microscòpiques
Travertins
Calcària bioclàstica de matèria orgànica procedents del plàncton marí.
Roques evaporítiques Roques orgàniques
Guix Sal Carbó Petroli
56
389317 _ 0053-0062.indd 56 05/08/11 13:59

Activitats
9. Respon. Què són els estrats? 16. Completa l’esquema següent.
Les roques calcàries tenen dos orígens
acumulació de precipitació de
10. Escriu els quatre tipus de roques sedimentàries.
1.
2.
3.
4.
17. Llegeix el text i respon a la pregunta.
11. Uneix mitjançant fletxes els tipus de roques amb les «Les roques evaporítiques es formen per la intensa
seves característiques. evaporació de l’aigua, que origina generalment
dues roques».
Formades per evaporació
• en llocs de clima sec Quines són les dues roques principals que es formen
i calorós. per evaporació?
Roques detrítiques • Formades per trossos i .
• de diferents minerals
Roques calcàries •
i roques.
Roques evaporítiques • 18. Cerca en un diccionari les paraules següents
• Formades pel mineral i escriu-ne el significat.
Roques orgàniques • calcita.
a) Carbó:
Formades per
• l’acumulació
de matèria orgànica.
b) Petroli:
12. Respon. Després de l’acumulació de sediments,
quins dos processos es produeixen en la formació
de roques sedimentàries detrítiques?
19. Completa la taula següent.
1.
Roca Tipus Formada per
2.
Gres
13. Explica què passa en el procés de compactació.
Travertins
Guix
14. Explica què passa en el procés de cimentació.

Sal
Carbó
15. Escriu una oració amb les paraules següents.

20. Escriu el nom d’una roca sedimentària orgànica
roques calcàries – mineral calcita i explica com es forma.

57
389317 _ 0053-0062.indd 57 05/08/11 13:59

3 Les roques magmàtiques
Roques plutòniques
La cera es fon en encalentir-la i torna a solidificar-se si es deixa refre-
Granit dar. El mateix passa amb les roques a l’interior de l’escorça terrestre,
a zones on la temperatura és molt alta. A mesura que els minerals
que componen la roca es van fonent, aquesta passa de ser sòlida a
ser líquida.
El magma és una mescla de roca fosa i gasos. Les roques

magmàtiques es formen quan el magma es refreda
i es converteix en un sòlid.
Sienita
Pegmatita Depenent del lloc on se solidifiqui el magma es formen dos tipus de

roques magmàtiques:
• Roques plutòniques. Són les roques que es formen en refredar-
Roques volcàniques se el magma lentament a gran profunditat a l’interior terrestre.
• Roques volcàniques. Són les roques que es formen en sortir el
magma a la superfície en forma de lava durant l’erupció d’un
volcà. A la superfície, la lava es refreda i se solidifica ràpidament.
Basalt Pedra
tosca 4 Les roques metamòrfiques
Quan una roca és sotmesa a altes pressions i temperatures sense
arribar a fondre’s, es produeixen canvis en els seus minerals.
Obsidiana
Les roques metamòrfiques es formen a partir d’altres roques

ja que estan sotmeses a altes pressions i temperatures.
Segons l’aspecte extern, les roques metamòrfiques es poden classifi-

car en dos tipus:
• Roques cristal·lines. Aquestes roques es rompen de manera irre-
gular i no se separen en làmines.
• Roques laminars. Aquestes roques sovint se separen en làmines
en rompre’s.
Roques metamòrfiques cristal·lines Roques metamòrfiques laminars
Quarsita Marbre Pissarra Esquist Gneis
58
389317 _ 0053-0062.indd 58 05/08/11 13:59

Activitats
21. Respon. Què és el magma? 27. Completa aquest text sobre les roques metamòrfiques.
Quan una roca és sotmesa a altes

i sense arribar a fondre’s,
experimenta canvis en els que
22. Completa l’oració amb les paraules següents. la componen. Les roques que es formen per aquests
canvis s’anomenen .
magmàtiques – sòlid – refreda – magma
Les roques es formen quan 28. Completa l’esquema següent.
el es Les roques metamòrfiques es poden classificar en

i es converteix en un .
ompleta la taula següent sobre les roques

23. C
magmàtiques.
Se separen en Es rompen de forma
Tipus de roca On es forma
Plutònica
Volcànica
24. Respon. Què són les roques volcàniques? 29. Les afirmacions següents són falses. Escriu-les
correctament.
a) Les roques laminars no se separen en làmines
en rompre’s.

25. Completa aquesta taula de roques magmàtiques.

Roca Tipus de roca
b) Les roques cristal·lines se separen en làmines
Granit en rompre’s.
Sienita
Pegmatita
Basalt 30. I dentifica les roques. Escriu el nom davall de cada una i,
Pedra tosca entre parèntesis, el tipus (magmàtica o metamòrfica).
Obsidiana
26. Observa la imatge i marca amb una 3 l’opció correcta.

Les roques que expulsa el volcà són:
Roques magmàtiques
plutòniques
Roques magmàtiques
volcàniques
Roques metamòrfiques
laminars
Roques metamòrfiques
volcàniques
59
389317 _ 0053-0062.indd 59 05/08/11 13:59

5 El cicle de les roques
El vidre que depositam als contenidors per a reciclar és triturat i fos
per a elaborar envasos nous, que poden usar-se i tornar a reciclar-se
moltes vegades.
Amb les roques passa una cosa semblat. A la superfície terrestre, les
roques són desgastades i convertides en sediments i, a l’interior de
l’escorça terrestre, són sotmeses a processos que en canvien l’aspecte;
per això, unes roques poden convertir-se en d’altres de diferents.
S’anomena cicle de les roques el conjunt de transformacions

que experimenten les roques i els sediments a la superfície
i a l’interior de l’escorça terrestre.
6 Els usos de les roques

A les roques se’ls poden donar diversos usos:
• Materials de construcció. Les roques com el granit, la calcària,
la pissarra, etc., s’utilitzen en la construcció o serveixen de ma-
tèria primera per a elaborar diferents materials com:
– Ciment. S’obté de calcàries i argiles.
– Guix i escaiola. S’obtenen de la roca guix.
– Materials ceràmics. S’obtenen de les argiles.
• Usos ornamentals. Per a fer escultures, taules, mobiliari urbà, bancs
de cuina, etc. El marbre és una roca apreciada per a aquests usos,
perquè és fàcil de treballar i, polit, adquireix una lluïssor vistosa.
• Recipients. Utensilis, plats, etc., es modelen amb argila que, una
vegada decorada, envernissada i cuita, adquireix gran resistència.
• Combustibles. El carbó, el petroli i derivats s’usen com a font
L’aqüeducte de Segòvia està construït amb
20 400 blocs de granit.
d’energia.
• Indústria química. Per a l’elaboració de plàstics, pintures, fertilit-
zants, fibres sintètiques i altres productes obtenguts del petroli.
Moltes construccions estan fetes L’argila s’usa per a fabricar A les refineries s’obtenen Els plàstics i les pintures també
de marbre. materials ceràmics. combustibles del petroli. són derivats del petroli.
60
389317 _ 0053-0062.indd 60 05/08/11 13:59

Activitats
31. Escriu un ús que es pot donar a cada una de les roques 34. Llegeix el text següent i respon a les preguntes.
següents. «Stonehenge és una construcció megalítica
de l’edat del bronze, amb caràcter ritual.
Ús:
L’aqüeducte de Segòvia és una construcció romana
de la primeria del segle II dC que s’usava per a
transportar aigua a la ciutat.
Argila Les dues construccions estan realitzades
Ús: fonamentalment amb blocs de granit.»
a) Identifica les dues construccions.
Guix
Ús:
Sal
Ús:
Carbó

Petroli Ús: b) Quin tipus de roca és el granit?

c) Explica per què creus que es va fer servir el granit per a
la construcció d’aquests monuments i si té a veure amb
Ús:
el fet que s’hagin conservat tants anys.

Pissarra

Ús:
35. Cerca informació sobre dues coses que estiguin fetes
Marbre de granit, dues més de gres i dues més de pedra tosca
i escriu-ne els noms.
32. Respon. Què s’anomena «cicle de les roques»? Granit:
1.
2.
Gres:
1.
33. Completa el text següent.
2.
Les roques com el granit, la , la
Pedra tosca:
, etc., s’utilitzen en la
1.
o serveixen de
2.
per a elaborar diferents com:
– Ciment. . 36. Respon. Què es pot fabricar a partir de productes

– Guix i escaiola. . obtenguts del petroli?
– Materials ceràmics.
.
61
389317 _ 0053-0062.indd 61 05/08/11 13:59

Resum
TIPUS DE ROQUES
• Roques sedimentàries. Es formen per l’
i la de sediments.
• Roques magmàtiques. Es formen pel
del magma.
• Roques metamòrfiques. Es formen a l’interior de l’escorça
terrestre a partir d’altres roques, per fenòmens deguts
a les altes i de l’interior.
ROQUES SEDIMENTÀRIES
Hi ha diversos tipus de roques sedimentàries:
• Roques . Es formen per acumulació
de fragments de diferents minerals i roques.
• Roques . Es formen fonamentalment
pel mineral calcita.
• Roques . Es formen en llocs on
el clima és sec i calorós i a més hi ha aigua salada.
• Roques . Es formen per acumulació
de matèria orgànica.
ROQUES MAGMÀTIQUES
Hi ha dos tipus de roques magmàtiques:
• Roques . Es formen en refredar-se
el magma a gran profunditat a l’interior terrestre.
• Roques . Es formen en sortir el magma
a la superfície en forma de lava i solidificar-se.
ROQUES METAMÒRFIQUES
Hi ha dos tipus de roques metamòrfiques:
• Roques . Se separen en làmines
en rompre’s.
• Roques . Es rompen de forma irregular
i no se separen en làmines.
EL CICLE DE LES ROQUES

És el conjunt de que experimenten
les roques i els sediments a la
i a l’ de l’escorça terrestre.
ELS USOS DE LES ROQUES

A les roques se’ls pot donar diversos usos:
materials de , usos ornamentals,
recipients, i indústria
.
62
389317 _ 0053-0062.indd 62 05/08/11 13:59

7 Els éssers vius
• Les característiques que defineixen

un ésser viu.
• Les substàncies principals
que componen un ésser viu.
• L’estructura de les cèl·lules,
els seus tipus i les seves funcions.
• A distingir entre cèl·lules animals
i vegetals.
• En què es diferencien els
organismes unicel·lulars
dels pluricel·lulars.
• Les característiques dels cinc
regnes d’éssers vius.
• Els passos per a utilitzar un
microscopi i fer preparacions
per observar-les.
En 1986, un missioner francès va trobar a la Xina un panda gegant.

Al principi, es va classificar com un ós, però més tard es va pensar
que podia estar més relacionat amb el panda menor, o panda vermell,
ja que s’assemblen en el comportament i en moltes característiques
del cos.
Estudis més precisos a la darreria del segle XX, varen aclarir que el
panda gegant realment és un ós, i que la seva semblança amb el
panda menor, és deguda únicament a l’alimentació, ja que els dos
s’alimenten de bambú.
A què és deguda la semblança entre el panda gegant i el menor?
389317 _ 0063-0080.indd 63 05/08/11 13:59

1 Característiques dels éssers vius
Els animals, les plantes, els fongs i fins i tot els microorganismes que
no veim a simple vista són éssers vius. Tots els éssers vius tenen
característiques comunes:
• Tots neixen i moren.
• Tots tenen una composició química semblant, que forma la ma-
tèria orgànica.
• Tots estan formats per una o diverses unitats microscòpiques ano-
menades cèl·lules. Les cèl·lules són les unitats més petites amb
vida pròpia.
• Tots acompleixen tres funcions vitals: nutrició, relació i repro-
ducció.
Funció de nutrició
Els éssers vius necessitam unes substàncies, anomenades nutrients,
per a créixer i obtenir energia.
Els animals i les plantes estan formats per
cèl·lules i tenen una composició molt similar. La nutrició és el procés pel qual obtenim els nutrients. Segons la
Però les plantes són capaces d’elaborar nutrició es distingeixen dos tipus d’éssers vius:
la seva pròpia matèria orgànica mitjançant
la fotosíntesi, i els animals, no. Per això, • Éssers vius autòtrofs. Prenen aigua, sals minerals i diòxid de
els animals s’han d’alimentar de matèria carboni per aconseguir nutrients. Per a això, necessiten energia,
orgànica ja elaborada. que obtenen de la llum del sol, mitjançant la fotosíntesi. Són és-
sers autòtrofs les plantes, les algues i alguns bacteris.
• Éssers vius heteròtrofs. S’alimenten d’altres éssers vius o de les
seves restes per aconseguir nutrients. Són éssers heteròtrofs els
animals, els fongs i la major part dels microorganismes.
Funció de relació
Quan un animal fuig davant la presència d’un depredador està por-
tant a cap la funció de relació. Quan una planta creix cap a la llum
també està realitzant la funció de relació.
L’associació entre diferents organismes Aquesta funció engloba els processos pels quals els éssers vius es
s’inclou dins la funció de relació. relacionen els uns amb els altres i amb el medi en què viuen.
Funció de reproducció
Mitjançant la funció de reproducció els éssers vius originen nous
individus. Hi ha dos tipus de reproducció:
• Reproducció asexual. Hi intervé un sol individu, a partir del
qual s’originen els descendents. Per exemple, les esponges són
animals marins invertebrats que produeixen unes gemmes que es
desprenen i formen noves esponges.
• Reproducció sexual. Hi intervenen dos éssers de diferent sexe,
Gràcies a la funció de reproducció es
que aporten una cèl·lula sexual o gàmeta. La unió dels dos gàme-
produeixen nous individus i es mantenen tes forma el zigot, que es desenvolupa i dóna lloc a un nou indi-
les espècies. vidu.
64
389317 _ 0063-0080.indd 64 05/08/11 13:59

Activitats
ompleta les oracions següents:
1. C 5. Escriu el tipus de nutrició (autòtrofa o heteròtrofa) que
tenen els éssers vius següents.
a) Tots els éssers vius i .
b) Tots els éssers vius tenen una composició química A B
semblant, que forma la .
c) Tots els éssers vius estan formats per una o diverses
unitats microscòpiques anomenades .
d) Tots els éssers vius realitzen tres funcions vitals:
,
i .
C D
espon. Què són les cèl·lules?
2. R

espon a les preguntes següents:

3. R
a) Per a què necessitam nutrients els éssers vius?
espon. Quins són els dos tipus d’éssers vius, segons la
6. R
b) Què és la nutrició? nutrició?
1.
2.
c) Què és la funció de relació?
neix amb fletxes les dues columnes, segons
7. U
les característiques del tipus de nutrició.
Autòtrofs • • Realitzen la fotosíntesi.
Heteròtrofs • •
S’alimenten d’altres
4. Observa els dibuixos següents i encercla els que éssers vius.
representen éssers vius. Explica per què.
8. Escriu el nom de dos organismes autòtrofs.
A B C D
1.
2.
G
9. Escriu el nom de dos organismes heteròtrofs.
F
E 1.
H
2.

o falses (F):
V F En la reproducció asexual intervenen
dos éssers diferents.
V F En la reproducció asexual intervé

un sol individu.

V F En la reproducció sexual intervenen
dos éssers de diferent sexe.
65
389317 _ 0063-0080.indd 65 05/08/11 13:59

La composició química
COMPRÈN
EL SIGNIFICAT 2 dels éssers vius
S’anomena matèria inerta aquella
que no té vida.
Tots els éssers vius estan formats pels elements següents:
carboni (C), hidrogen (H), oxigen (O) i nitrogen (N).
TINGUES EN COMPTE
Amb aquests elements es formen diferents substàncies que compo-
Les vitamines són substàncies nen els éssers vius. Aquestes substàncies poden ser inorgàniques o
molt variades: algunes són orgàniques.
lípids i altres proteïnes. La
falta d’alguna vitamina provoca • Les substàncies inorgàniques estan presents en els éssers vius i
malalties i la carència absoluta en la matèria inerta. Les substàncies inorgàniques principals són:
pot arribar a causar la mort – L’aigua. És la substància més abundant en els éssers vius. És el
d’un ésser viu. mitjà de transport de substàncies a l’interior de l’organisme.
– Sals minerals. Formen les closques, els ossos, les dents…
Microscopi
de Hooke
• Les substàncies orgàniques estan presents exclusivament en els
éssers vius. Es classifiquen en:
– Glúcids. Formen estructures i proporcionen energia.
– Lípids. Serveixen com a reserva d’energia.
– Proteïnes. Transporten substàncies, defensen contra les infec-
cions, etc.
– Àcids nucleics. Contenen la informació hereditària que es
transmet d’una generació a la següent.
3 La cèl·lula
Tots els éssers vius estam formats per una o més cèl·lules.
La cèl·lula és la unitat més petita amb vida pròpia, ja que té capaci-
tat per a acomplir les tres funcions vitals: nutrició, relació i repro-
ducció.
Totes les cèl·lules provenen, per divisió, d’altres cèl·lules.
A l’any 1665, Robert Hooke va observar
cèl·lules per primera vegada. Les cèl·lules estan compostes per:
• Membrana plasmàtica. És una capa que separa la cèl·lula de
l’exterior i la protegeix.
• Citoplasma. És un líquid viscós on es troben els orgànuls, que
porten a cap diferents funcions de la cèl·lula.
Membrana
plasmàtica
• Material genètic. Conté la informació per a controlar i regular el
funcionament de la cèl·lula.
Segons on es trobi el material genètic, les cèl·lules poden ser:
Nucli
• Cèl·lules eucariotes. El seu material genètic està a l’interior d’un
compartiment anomenat nucli. Els animals i les plantes són és-
sers vius amb cèl·lules eucariotes.
Citoplasma • Cèl·lules procariotes. No tenen nucli i el seu material genètic
està dispers pel citoplasma. Són més petites i senzilles que les eu-
Cèl·lula eucariota vista al microscopi. cariotes. Els bacteris són cèl·lules procariotes.
66
389317 _ 0063-0080.indd 66 05/08/11 13:59

Activitats
11. Respon a les preguntes següents: 16. Completa l’oració amb les paraules següents:
a) Quins són els elements de què estan formats tots els cèl·lules – petites – éssers vius – vida pròpia
éssers vius?
, , Tots els estam formats per
, que són les unitats més
i .
amb .
b) De quins dos tipus poden ser les substàncies
que formen els éssers vius?
1. o falses (F):
2. V F Tots els éssers vius estam formats
per una sola cèl·lula.
12. Completa la taula següent. V F La cèl·lula és la unitat més petita amb vida
pròpia.
Element Símbol
V F Totes les cèl·lules provenen, per divisió,
Carboni d’altres cèl·lules.
V F Les cèl·lules eucariotes no tenen nucli.
H
V F Les cèl·lules procariotes no tenen nucli.
O
Nitrogen 18. Respon. La cèl·lula té capacitat per a acomplir

les tres funcions vitals. Quines són?
13. Uneix mitjançant fletxes les dues columnes. 1.
• Lípids 2.
• Glúcids 3.
Substàncies inorgàniques • • Sals minerals
Substàncies orgàniques • • Àcids nucleics 19. Escriu una oració amb les paraules següents:
• Proteïnes
• Aigua éssers vius – cèl·lules
Substàncies orgàniques
a) La membrana plasmàtica és una capa
Àcids
Glúcids Lípids que la cèl·lula
nucleics
de l’ i la .
Formen Serveixen Transporten Contenen b) El és un líquid viscós
on es troben els ,
que realitzen de la cèl·lula.
c) El material genètic conté la per a

controlar i regular el de la cèl·lula.
a) Què ocasiona la falta d’alguna vitamina?
21. Escriu de quina part de la cèl·lula es tracta en cada cas:
b) Què pot causar la falta total de vitamines? a) Separa i protegeix:
b) Líquid viscós:
67
389317 _ 0063-0080.indd 67 05/08/11 13:59

4 La cèl·lula animal i la vegetal
Els animals i les plantes estan formats per cèl·lules eucariotes, és a
COMPRÈN
EL SIGNIFICAT
dir, amb el seu material genètic en el nucli, encara que hi ha diferèn-
cies entre les cèl·lules dels animals i les de les plantes:
Les cèl·lules polièdriques, com
les vegetals, són les que presenten
• Per fora, la cèl·lula vegetal té una paret rígida anomenada paret
cares planes. cel·lular, mentre que la cèl·lula animal no en té.
• Les cèl·lules vegetals tenen forma polièdrica, mentre que les ani-
mals tenen formes més variades.
• La cèl·lula vegetal té cloroplasts, uns orgànuls on té lloc la foto-
síntesi, és a dir, on es fabriquen les substàncies orgàniques prò-
pies de la planta.
• Les cèl·lules vegetals tenen vacúols, que són grans bosses en què
s’acumulen aigua i substàncies. Les cèl·lules animals tenen vesí-
cules més petites.
Cèl·lula animal
Cèl·lula vegetal
Membrana plasmàtica
Nucli. Conté
el material genètic.
Citoplasma.
S’hi troben
els orgànuls: mitocondris,
vacúols…
Vesícules i vacúols.
Bosses envoltades
de membrana on
s’acumulen substàncies.
Mitocondris. S’hi obté

l’energia dels nutrients.
Cloroplasts.
Emmagatzemen
un pigment verd,
anomenat clorofil·la.
Paret cel·lular. S’hi elabora la matèria
Paret grossa orgànica per mitjà
i rígida. de la fotosíntesi.
Paret Membrana Vesícules/

Citoplasma Mitocondris Cloroplasts Nucli
cel·lular plasmàtica vacúols
Cèl·lula
No Sí Sí Vesícules Sí No Sí
animal
Cèl·lula
Sí Sí Sí Vacúols Sí Sí Sí
vegetal
Dóna Separa Conté Acumula Produeix Realitza Conté

Funció
resistència i protegeix orgànuls substàncies energia fotosíntesi informació
68
389317 _ 0063-0080.indd 68 05/08/11 14:00

Activitats
22. Escriu una oració amb les paraules següents: scriu si les descripcions següents són d’una cèl·lula
28. E
animal, d’una de vegetal o de totes dues:
animals – plantes
a) Té mitocondris:
b) Té vacúols:
c) Té membrana plasmàtica:

a) Quin nom rep la paret rígida que envolta d) Té nucli:
les cèl·lules vegetals? e) Té paret cel·lular:
f) Té citoplasma:
b) Quina funció realitza aquesta paret?
g) Té cloroplasts:
29. Escriu el nom de les parts assenyalades en el dibuix.

bserva el quadre de la pàgina anterior i completa
24. O
les oracions:
a) El citoplasma conté .
b) Els mitocondris produeixen .
c) El nucli conté .
d) Als cloroplasts es duu a cap la .

a) On s’acumulen l’aigua i les substàncies
en les cèl·lules vegetals?

b) I en les cèl·lules animals?
Cèl·lula Cèl·lula
Funció
animal vegetal
bserva el quadre de la pàgina anterior i escriu

26. O
Paret cel·lular
quines tres estructures té la cèl·lula vegetal que
no té la cèl·lula animal.
Membrana
1. plasmàtica
2.
3. Citoplasma
27. Escriu el nom de les parts assenyalades en el dibuix. Vacúols/

vesícules
Mitocondris
Cloroplasts
Nucli
69
389317 _ 0063-0080.indd 69 05/08/11 14:00

Els organismes unicel·lulars
5 i pluricel·lulars
Els éssers vius poden estar formats per una cèl·lula o per moltes. Se-
gons el nombre de cèl·lules, es classifiquen en:
• Éssers vius unicel·lulars. Estan formats per una sola cèl·lula. Per
exemple, els bacteris.
• Éssers vius pluricel·lulars. Estan formats per moltes cèl·lules di-
ferents. Per exemple, els animals i les plantes.
Nivells d’organització
Nivells d’organització En els organismes pluricel·lulars, les cèl·lules estan especialitzades
en una determinada funció: presenten una forma i una estructura
Cèl·lula característiques i estan agrupades en diferents nivells d’organització.
Aquests són:
• Teixits. Formats per l’agrupació de cèl·lules que realitzen la ma-
teixa funció. Per exemple, les cèl·lules musculars formen el teixit
muscular.
Teixit
• Òrgans. Són agrupacions de diversos teixits que actuen coordina-
dament. Per exemple, un múscul és un òrgan format per teixit
muscular, teixit nerviós, teixit conjuntiu i teixit sanguini.
• Sistemes. Constituïts per diversos òrgans semblants que acom-
Òrgan pleixen una funció. Per exemple, el sistema muscular està format
per tots els músculs del cos.
• Aparells. Estan formats per un conjunt d’òrgans diferents que
participen en una mateixa funció. Per exemple, l’aparell locomo-
Sistema Aparell
tor està format per ossos i músculs, i participen en la funció de
moure i sostenir el cos.
Aparell locomotor
Individu
Cèl·lula Cèl·lules
òssia musculars
Teixit ossi Teixit muscular
Òrgan: os Òrgan: múscul
70
389317 _ 0063-0080.indd 70 05/08/11 14:00

Activitats
31. Completa l’oració amb les paraules següents: legeix l’oració i tria quina és l’opció correcta per
37. L
a completar-la en cada cas.
éssers vius – moltes – cèl·lula
a) El teixit muscular està format per
.
Els poden estar formats per
una o per . aparell locomotor – cèl·lules musculars
b) El sistema muscular està format per

32. Respon a les preguntes següents: .
a) Què són éssers vius unicel·lulars?
músculs del cos – teixit nerviós
b) Què són éssers vius pluricel·lulars? c) Els músculs són formats per
teixit muscular.
òrgans – aparells
33. Uneix mitjançant fletxes les dues columnes.
• Animals
Éssers vius unicel·lulars • 38. Respon a les preguntes següents:
• Plantes
Éssers vius pluricel·lulars • a) De què estan formats els teixits?
• Bacteris
34. L’afirmació següent és falsa. Escriu-la correctament.

En els organismes pluricel·lulars, les cèl·lules no estan b) Què són els òrgans?
especialitzades en una funció determinada.
c) De què estan constituïts els sistemes?
espon. Què són els diferents nivells

35. R
d’organització de la matèria viva?
d) De què estan formats els aparells?
ompleta l’esquema dels nivells d’organització

36. C
de la matèria viva.
39. Completa l’esquema amb els termes que hi falten.
Cèl·lula
Òrgan
71
389317 _ 0063-0080.indd 71 05/08/11 14:00

6 Els cinc regnes
Tots els éssers vius es classifiquen en cinc regnes: de les moneres,
dels protoctists, dels fongs, vegetal i animal.
Regne de les moneres Regne dels protoctists Regne dels fongs
Regne vegetal Regne animal
Nombre Tipus de Presència

Regne Nutrició Exemples
de cèl·lules cèl·lules de teixits
Autòtrofa
Moneres Unicel·lular Procariota Sense teixits Bacteris
o heteròtrofa
Autòtrofa Unicel·lular
Protoctists Eucariota Sense teixits Protozous i algues
o heteròtrofa o pluricel·lular
Llevats, floridures
Unicel·lular
Fongs Heteròtrofa Eucariota Sense teixits i fongs que formen
o pluricel·lular
bolets
Verdets, falgueres
Plantes Autòtrofa Pluricel·lular Eucariota Amb teixits i plantes
amb flors
Invertebrats
Animals Heteròtrofa Pluricel·lular Eucariota Amb teixits
i vertebrats
72
389317 _ 0063-0080.indd 72 05/08/11 14:00

Activitats
40. Completa l’esquema següent. ompleta la taula amb les característiques dels regnes
44. C
protoctists i vegetal.
Els éssers vius es classifiquen en cinc regnes, que són:
Protoctists Plantes
Nutrició
Nombre
de cèl·lules
Tipus de
cèl·lules
41. Escriu a quin regne pertanyen els éssers vius següents.
Presència
de teixits
Exemples
45. L
es afirmacions següents són falses. Escriu-les
correctament.
a) El regne de les moneres està format per organismes

pluricel·lulars eucariotes.
espon. Quins dels cinc regnes tenen nutrició

42. R b) Els bacteris pertanyen al regne dels protoctists.
heteròtrofa?
1.
2.
3. c) El regne dels fongs està format per organismes
amb nutrició autòtrofa.
4.
43. Uneix mitjançant fletxes les dues columnes:

• Colom
d) El regne vegetal està format per organismes
• Xampinyó
amb cèl·lules procariotes.
• Palmera
Regne vegetal • • Lleó
Regne dels fongs • • Fong
Regne animal • • Llevat
e) Els protozous i les algues pertanyen al regne animal.
• Aranya
• Floridura
• Falguera
73
389317 _ 0063-0080.indd 73 05/08/11 14:00

7 La història de la vida
La Terra es va formar fa devers 4 500 milions d’anys. L’atmosfera no
tenia oxigen i els primers éssers vius degueren ser semblants als bacte-
ris. Amb el temps, varen sorgir éssers que realitzaven la fotosíntesi i
desprenien oxigen, que a poc a poc es va anar acumulant en l’atmosfera.
L’expansió de la vida
Més tard es varen donar les circumstàncies adequades i es va pro-
Fa 550 milions d’anys, en els fons marins els
trilobits eren molt abundants. Tenien un
duir una gran explosió biològica, en què varen sorgir els avantpas-
esquelet extern i podien enrotllar-se en forma sats dels animals i les plantes que avui coneixem.
de bolla per defensar-se dels depredadors. Dels primitius bacteris varen sorgir els protozous i d’aquests els in-
vertebrats marins, com els trilobits. Més tard varen aparèixer els
peixos, que arribaren a dominar els mars durant anys.
La colonització de terra ferma

Els primers éssers vius que varen ocupar terra ferma varen ser les
plantes, que varen formar extensos boscos pantanosos.
Els primers animals que varen abandonar l’aigua varen ser inverte-
brats, principalment insectes. Més tard varen sorgir els amfibis,
que varen evolucionar d’un grup de peixos que varen desenvolupar
un pulmó que els va permetre respirar fora de l’aigua.
Els rèptils es varen desenvolupar a partir dels amfibis, que ponien
ous protegits amb closca dura, i això els va permetre independitzar-
se del medi aquàtic.
Es va produir llavors la primera gran extinció massiva i va des-
aparèixer el 95 % de les espècies d’aquella època.
L’era dels rèptils
Molts dels primers insectes que varen

Posteriorment, els rèptils varen començar a expandir-se i varen ocu-
colonitzar la terra ferma tenien mides par tots els medis. Els més abundants varen ser els pterosaures
gegantines, com el gènere meganeura, amb (rèptils voladors), els ictiosaures (rèptils nadadors) i els dinosau-
una envergadura d’ales de més de 75 cm. res, amb milers d’espècies que varen dominar la Terra.
En aquella època, va aparèixer un tipus de rèptil que va donar lloc
als primers mamífers i uns dinosaures carnívors que varen desen-
volupar plomes i varen originar els ocells.
A causa de l’impacte d’un meteorit gegant a la Terra, i de la intensa
activitat volcànica, es va produir una segona extinció massiva i va-
ren desaparèixer el 70 % de les espècies existents.
L’era dels ocells i els mamífers

L’extinció dels dinosaures va permetre el desenvolupament d’ocells
i de mamífers.
Els pterosaures eren rèptils voladors que
podien assolir 10 metres d’envergadura.
Els primats, el grup de mamífers a què pertanyem els éssers hu-
Fins a l’aparició dels ocells varen dominar mans, es va originar fa 60 milions d’anys a partir d’un mamífer in-
el medi aeri. sectívor petit.
74
389317 _ 0063-0080.indd 74 05/08/11 14:00

Activitats
espon. Quins varen ser els primers éssers vius
46. R ssenyala si les oracions següents són vertaderes (V)
51. A
capaços de viure sense oxigen? o falses (F):
V F Amb la primera extinció massiva varen

desaparèixer el 70 % de les espècies.
V F Amb la segona extinció massiva varen
a) Quan va tenir lloc la gran explosió biològica varen desaparèixer el 70 % de les espècies.
començar a sorgir els V F Amb la primera extinció massiva varen
desaparèixer el 95 % de les espècies.
dels
i les que avui coneixem.
espon. Quin tipus de dinosaures varen desenvolupar
52. R
b) Dels primers bacteris varen sorgir plomes i varen donar lloc als ocells?
els i d’aquests, els primers

.
erca els termes següents en un diccionari i escriu-ne
53. C
c) Més tard varen aparèixer els , el significat.
que varen arribar a dominar les mars durant anys.
a) Extinció:

b) Espècie:
a) Quins varen ser els primers éssers vius que varen
ocupar terra ferma?

b) Quins varen ser els primers animals que varen
abandonar l’aigua? L’extinció dels dinosaures va permetre el
desenvolupament d’
i de .
49. Llegeix el text i respon a les preguntes.
55. Dibuixa un trilobits i respon a les preguntes:
«Els amfibis varen evolucionar a partir d’un grup
de peixos que varen desenvolupar un pulmó que
els va permetre respirar fora de l’aigua.»
a) A partir de quins animals varen evolucionar
els amfibis?
b) Què va permetre el desenvolupament d’un pulmó?
espon. Quins varen ser els rèptils més abundants?

50. R
Escriu si eren animals aquàtics, voladors
o terrestres.
a) Els trilobits són vertebrats o invertebrats?
1.
b) Fa quants milions d’anys varen viure els trilobits?
2.
espon. A quin grup de mamífers pertanyem els éssers

56. R
3. humans?
75
389317 _ 0063-0080.indd 75 05/08/11 14:00

8 La biodiversitat
En mirar per la finestra, podem veure una gran diversitat de formes
de vida: ocells, arbres, herbes, papallones, formigues, etc.
S’anomena biodiversitat la varietat d’éssers que viuen

o han viscut a la Terra.
La biodiversitat actual és el resultat d’un lent procés anomenat evo-

lució.
Actualment no se sap amb certesa el nombre total d’espècies d’éssers
vius que existeixen, ja que les espècies van evolucionant i donant
lloc a d’altres de noves. Els hàbitats amb major biodiversitat són els
El linx ibèric és una espècie endèmica
boscos tropicals i els esculls de coral, on viuen més de la meitat de
d’Espanya, que es troba en perill d’extinció. les espècies de la Terra.
A Espanya viuen moltes espècies diferents, raó per la qual la biodi-
versitat és gran. D’aquestes espècies, un gran nombre són endèmi-
ques, és a dir, només es troben a Espanya.
Pèrdua de la biodiversitat
COMPRÈN
EL SIGNIFICAT Cada dia que passa s’extingeixen i desapareixen espècies a causa de:
Una espècie és un grup d’individus
• La destrucció d’ecosistemes aquàtics i terrestres.
semblants que poden reproduir-se • La contaminació d’aigües, sòls i atmosfera.
entre si i donar lloc a una
descendència fèrtil, és a dir, que
• La caça i la pesca que no respecten les lleis.
també pot tenir descendència. • La venda d’espècies exòtiques, el col·leccionisme d’animals o el
comerç il·legal d’espècies protegides.
Necessitat de conservar la biodiversitat

Hi ha moltes raons per a conservar la biodiversitat i evitar la desapa-
rició d’espècies; entre les quals destaquen:
• Són una font de recursos bàsica. Amb la desaparició d’espècies,
estam perdent aliments, nous medicaments, noves fonts d’ener-
gia, etc. Els antibiòtics s’obtenen dels fongs i la major part del
material que s’utilitza en la indústria tèxtil té un origen animal o
vegetal.
• Qüestions ètiques. Tenim la responsabilitat de respectar i cuidar
el medi natural i les espècies.
• Raons comercials i estètiques. Les plantes i els animals salvat-
ges són admirats per moltes persones i fan possible l’augment
d’ingressos a partir del turisme, els safaris fotogràfics, etc.
Parc nacional de Doñana. Perquè
les espècies sobrevisquin és necessari • Motius científics. Mantenir la biodiversitat permet conèixer mi-
conservar els hàbitats naturals que habiten, llor el funcionament dels ecosistemes i els éssers vius de cada un.
per exemple establint llocs protegits.
76
389317 _ 0063-0080.indd 76 05/08/11 14:00

Activitats
57. Respon. Què anomenam biodiversitat? neix mitjançant fletxes les raons per a conservar
63. U
la biodiversitat amb l’explicació corresponent.
. Permet conèixer
• el funcionament
dels ecosistemes.
58. Completa l’oració següent: Qüestions ètiques •
Les plantes i els animals
La biodiversitat actual és el resultat d’un lent Són recursos bàsics •
• són admirats per les
procés, anomenat . Raons estètiques • persones.
Motius científics • Estam perdent
•
erca els termes següents en un diccionari i escriu-ne
59. C medicaments i aliments.
el significat. Hem de respectar
•
a) Espècie: i cuidar el medi natural.
. 64. Respon a les preguntes següents:

b) Hàbitat: a) D’on s’obtenen els antibiòtics?
.
c) Ecosistema:
b) Quin origen té la major part del material
. de la indústria tèxtil?
o
espon. Quins són els hàbitats amb major
60. R
biodiversitat?
65. Completa l’oració amb les paraules següents:
i .
biodiversitat – ecosistemes – éssers vius – conèixer
Mantenir la permet
Cada dia s’extingeixen i desapareixen espècies per:
millor el funcionament dels
a) La destrucció
i els de cada un.
.
b) La contaminació 66. Llegeix i respon.
. «Els animals de la
c) La i la fotografia són linxs.
Es tracta d’un
que . dels animals en major
d) La venda d’ , perill d’extinció
a Espanya».
el
Cerca informació sobre què significa que un animal
o el . està en perill d’extinció i explica-ho.

ssenyala si les oracions següents són vertaderes (V)
62. A
o falses (F):
V F Tenim la responsabilitat de respectar

i cuidar el medi natural.
V F Les plantes i els animals salvatges són
admirats per moltes persones.

V F Amb la desaparició d’espècies perdem

nous aliments, medicaments i fonts
d’energia.
77
389317 _ 0063-0080.indd 77 05/08/11 14:00

Aprendre a usar el microscopi
El microscopi
Ocular
El microscopi és un instrument format per un sistema
de lents que permet veure objectes molt petits.
L’objecte que volem observar es posa damunt un vidre,
anomenat portaobjectes, i es cobreix amb un altre vidre
Columna
més prim i petit, anomenat cobreobjectes.
És necessari que els materials que s’observen siguin Revòlver
molt prims.
Les lents estan en els objectius, que es troben Caragol
en el revòlver. Objectius macromètric
Pinces Caragol
micromètric
Components Descripció i utilitat
Platina
Component a través del qual observam Diafragma
Ocular
les mostres.
Condensador Font
d’il·luminació
Lents que ens permeten observar
Objectius la mostra amb major o menor
augment.
Part en què es troben els objectius

Revòlver i mitjançant la qual podem seleccionar
el que necessitam.
Lloc on col·locam la mostra

Platina
per observar-la.
Portaobjectes Cobreobjectes
Peces de metall que serveixen
Pinces
per a subjectar el portaobjectes.
Font Focus de llum que serveix per a

d’il·luminació il·luminar la mostra que observarem. Utilització i enfocament
Una vegada feta la preparació, es col·loca damunt
Lent que concentra la llum sobre la platina.
Condensador
la mostra.
En primer lloc, situam l’objectiu de menor augment
Mecanisme que permet regular en el revòlver i, mitjançant el caragol macromètric,
Diafragma la quantitat de llum que entra l’acostam mirant des de fora sense que arribi a tocar
en el condensador. la preparació.
Després, mirant per l’ocular, feim retrocedir l’objectiu
Caragol Peça que gira i permet enfocar mitjançant el caragol macromètric, separant-lo
macromètric la preparació que estam observant. de la preparació lentament fins que aconseguim
veure-la enfocada. Després afinam l’enfocament mitjançant
Peça, similar al caragol macromètric, el caragol micromètric.
Caragol
generalment més petita, que permet Per a apreciar la capacitat d’augment d’un microscopi,
micromètric
fer un enfocament més precís. podem observar un tros de paper mil·limetrat, un regle
de plàstic graduat, la punta d’un pèl, sal, sucre, etc.
78
389317 _ 0063-0080.indd 78 05/08/11 14:00

Observar cèl·lules al microscopi
Feim una preparació de cèl·lules vegetals Feim una preparació de cèl·lules animals
1. Obtenim les cèl·lules. Agafam una capa de l’interior 1. Obtenim les cèl·lules. Amb un escuradents de cotó en
d’una ceba i llevam amb compte un fragment de la pell pèl net, rascam suaument la cara interna de la galta,
per la cara interna. sense fer-nos mal. Damunt l’escuradents de cotó en pèl
2. Estenem el fragment de ceba sobre un portaobjectes haurem arreplegat algunes cèl·lules de la pell.
i el tenyim amb colorant perquè les cèl·lules siguin 2. Escampam damunt el portaobjectes les cèl·lules que
més visibles. hem obtengut i hi afegim una gota d’aigua.
3. Deixam actuar el tint durant cinc minuts i en rentam 3. Tenyim les cèl·lules amb colorant. En aquest cas
l’excés, deixant-hi caure per damunt algunes gotes no s’ha de rentar l’excés, ja que les cèl·lules
d’aigua. es perdrien perquè no estan adherides.
4. Col·locam el cobreobjectes damunt la mostra 4. Col·locam el cobreobjectes damunt la mostra,
i la posam a la platina del microscopi. Encenem posam la preparació a la platina i observam
la font d’il·luminació i, seguint els passos les cèl·lules.
de la pàgina anterior, observam les cèl·lules.
1 2 1 2
3 4 3 4
En un quadern Les mostres

s’han de fer dibuixos que hem preparat
de les observacions les guardarem
portades a cap amb una etiqueta,
i anotacions sobre en què posarem
els passos que el nom de la
hem seguit per preparació,
a la preparació la data i el nostre
de les mostres nom per tornar
i la seva observació a observar-les
Cèl·lules de ceba. al microscopi. Cèlul·les de la galta. posteriorment.
79
389317 _ 0063-0080.indd 79 05/08/11 14:00

Resum
CARACTERÍSTIQUES DELS ÉSSERS VIUS
Tots els éssers vius i ,
tenen una composició química semblant, estan formats
per i acompleixen tres funcions vitals:
, i .
LA COMPOSICIÓ QUÍMICA DELS ÉSSERS VIUS

Les substàncies químiques dels éssers vius poden ser:
• Substàncies inorgàniques. Les principals són:
i .
• Substàncies . Es classifiquen en: ,

, proteïnes i àcids .
LA CÈL·LULA
Totes les cèl·lules estan compostes per: membrana plasmàtica,
i .
Les cèl·lules poden ser de dos tipus:

• : amb nucli.
• Procariotes: .
Els organismes segons el nombre de cèl·lules poden ser:
• Unicel·lulars: .
• : formats per moltes cèl·lules. Regne moneres Regne protoctists Regne fongs
ELS CINC REGNES

Els éssers vius es classifiquen en cinc regnes: de les moneres,
, dels fongs, i animal.
LA HISTÒRIA DE LA VIDA
Els primers éssers vius capaços de viure sense oxigen varen ser Regne vegetal
. D’aquests varen sorgir protozous

i d’aquests els . Els primers éssers vius
que varen ocupar terra ferma varen ser .
Els primers animals que varen abandonar l’aigua varen ser
. Més tard varen sorgir amfibis i rèptils. Regne animal
L’extinció dels dinosaures va permetre el desenvolupament

d’ i de .
BIODIVERSITAT
S’anomena biodiversitat la varietat d’
que viuen o han viscut a la Terra.
Entre les raons per a conservar la biodiversitat destaquen:
Són recursos, , estètiques i .
80
389317 _ 0063-0080.indd 80 05/08/11 14:00

8 Els animals
vertebrats
• Les diferències principals entre
animals vertebrats i invertebrats.
• Les característiques dels vertebrats
i la seva classificació.
• Com diferenciar cada un dels grups
de vertebrats.
Ilustració
L’ornitorinc és un animal que viu, sol o en parella, als rius

d’Austràlia. Aquest estrany mamífer sembla la unió de tres
animals diferents: l’ànnera (pel bec i les cames palmades),
el castor (per la coa) i la llúdria (pel pèl que li cobreix el cos).
L’ornitorinc s’alimenta de mosques, cucs i plantes que creixen
al fons del riu. Sol estar molt de temps a l’aigua,
és bon nadador i sovint puja a la superfície per descansar
a la seva lloriguera.
Les cries neixen d’ous, però s’alimenten mamant de la mare;
per això és considerat un animal mamífer.
Per què l’ornitorinc és considerat un animal mamífer?
389317 _ 0081-0090.indd 81 05/08/11 14:02

1 Animals. Els vertebrats
Els animals són un grup d’éssers vius que tenen les característiques
RECORDA
següents:
Els éssers vius formats per • Tenen el cos format per moltes cèl·lules, són éssers pluricel·lu-
una sola cèl·lula s’anomenen
unicel·lulars.
lars.
Els que estan formats • Els animals són capaços de moure’s per cercar aliment, fugir del
per moltes cèl·lules són perill…
pluricel·lulars.
• Tots els animals s’alimenten d’altres éssers vius. La vaca menja
herba, el lleó s’alimenta d’altres animals…
Els animals es divideixen en dos grups: vertebrats

i invertebrats.
• Vertebrats. Característiques principals:

– Tots tenen columna vertebral.
– Tenen un esquelet intern, que sosté el cos i en protegeix els òr-
gans.
– El cos dels vertebrats es divideix en cap, tronc i extremitats.
– Els vertebrats es classifiquen en cinc grups: mamífers, ocells,
rèptils, amfibis i peixos.
El ca, el lleó, l’àguila, la serp, el granot i el tauró són vertebrats.
• Invertebrats. Són animals sense columna vertebral. El cuc de ter-
ra, el caragol i el moscard són invertebrats.
Tipus d’alimentació dels animals
El lleó és un animal carnívor. La girafa és un animal herbívor. L’ós és un animal omnívor.

S’alimenta de carn. S’alimenta de plantes. Menja carn i plantes.
82
389317 _ 0081-0090.indd 82 05/08/11 14:02

Activitats
1. Escriu el noms següents en el lloc del dibuix que 4. Respon. Quins noms reben els cinc grups en què
correspongui. es classifiquen els animals vertebrats?
Columna vertebral – Cap 1.

Tronc – Extremitats 2.
3.
4.
5.
a) El cos dels animals està format per moltes

cèl·lules, són .
b) Tots els animals s’alimenten d’ .
c) L’ dels vertebrats sosté el cos
i en protegeix els .
d) El cuc de terra és un animal .
6. Indica si els animals següents són vertebrats

o invertebrats.

o falses (F):
V F Un animal pot estar format per una sola

cèl·lula.
V F Tots els animals vertebrats tenen

columna vertebral. Ós polar: Escarabat:
V F Els animals invertebrats tenen una

columna vertebral petita.
V F L’ornitorinc és un animal vertebrat.
3. Fixa’t en les fotos de la pàgina anterior i completa

les oracions següents:
Pingüí: Ca:
a) El lleó és un animal carnívor, perquè
menja .
b) Els animals són els que

s’alimenten de plantes.
c) Els éssers humans som animals omnívors,

ja que menjam
i . Escorpí: Mosca:
83
389317 _ 0081-0090.indd 83 05/08/11 14:02

2 Els mamífers
Els mamífers són animals vertebrats que poden ser terrestres, com
el ca i el ratolí, o aquàtics, com la balena i el dofí.
Els mamífers presenten les característiques se-
güents:
Columna vertebral Orelles
• Tenen el cos cobert de pèl, que els protegeix
Tronc dels canvis de temperatura.
• En el cos es poden distingir quatre parts: cap,
Coa tronc, extremitats i coa.
• Són els únics vertebrats que tenen orelles.
• Les extremitats poden tenir diferents formes:
– Cames. En els mamífers terrestres, com el
ca.
– Ales. En les ratapinyades.
– Aletes. En els aquàtics, com el dofí i la ba-
lena.
Cames
• A la boca tenen llavis i dents.

• En néixer, s’alimenten de la llet que produeixen les mares a les
mamelles.
• Respiren per pulmons, prenent l’oxigen de l’aire.
• La majoria són vivípars: es desenvolupen dins el ventre de la ma-
re.
• Poden ser carnívors, herbívors o omnívors.
Els mamífers són vertebrats amb pèl. El cos es divideix

en cap, tronc, extremitats i coa.Tenen mamelles amb què
les femelles alimenten les cries. Respiren per pulmons
i són vivípars.
L’ésser humà
Les persones pertanyen al grup dels mamífers. Ens diferenciam de
COMPRÈN la resta dels mamífers per les característiques següents:
EL SIGNIFICAT
• No tenim coa.
El nom de «mamífer» és degut
al fet que és l’únic grup de • Tenim una postura erecta i caminam damunt dues cames. Som
vertebrats que tenen mamelles. bípedes.
Les mamelles són glàndules en què • Tenim glàndules sudorípares, que ens refrigeren el cos.
les femelles produeixen llet amb
què alimenten les cries. • Posseïm un cervell molt desenvolupat i som capaços de comuni-
car-nos per mitjà de diferents llenguatges.
84
389317 _ 0081-0090.indd 84 05/08/11 14:02

Activitats
07. Escriu dos exemples de mamífers que visquin 12. Explica per què els mamífers aquàtics, com ara
en els medis següents: els dofins, les balenes o les foques, no es poden
mantenir sempre davall l’aigua i han de sortir de tant
a) Medi terrestre: i en tant a la superfície.
.
b) Medi aquàtic: i
.
08. Explica de què s’alimenten els mamífers acabats de

néixer i d’on obtenen aquest aliment.
13. Completa el text següent amb les paraules que

hi falten:
Els mamífers són animals .

Tenen el cos cobert de ,
que els protegeix dels canvis de temperatura.
09. Respon. Quina és la funció del pèl que cobreix la pell Les extremitats poden tenir forma de
dels mamífers? , d’
i d’ . Respiren per
i abans de néixer es desenvolupen al
de la mare, per això són .
10. Escriu els noms següents en el lloc de la imatge que

correspongui. 14. Completa la taula següent amb les característiques
de cada un dels tres animals següents.
Columna vertebral – Cap – Tronc
Cames – Coa – Orelles Ca Ratapinyada Dofí
Respiració
Medi en
què habita
Forma de les
extremitats
15. Explica les característiques principals que diferencien

l’ésser humà de la resta dels mamífers.
11. Explica què significa que els mamífers són animals

vivípars.
85
389317 _ 0081-0090.indd 85 05/08/11 14:02

TÉ EN COMPTE 3 Els ocells
No hi ha animals aeris, ja que, Els ocells són animals vertebrats. Molts, com el mussol, l’àguila o el
encara que alguns passen molt colom, volen, mentre que altres, com el pingüí i l’estruç, no ho fan.
de temps volant, en realitat viuen
en terra i, per tant, són terrestres.
Tots són terrestres, encara que alguns passen molt temps en l’aigua.
Els ocells presenten les característiques següents:
• L’esquelet que tenen és molt lleuger, ja que els ossos són
buits. Això facilita que puguin volar.
Ala
• El seu cos està cobert de plomes.
• Les extremitats de davant són ales, que fan servir per a
volar. Les de darrere són cames, que utilitzen per a cami-
Columna vertebral
nar i nadar.
• Tenen bec, sense dents.
• Respiren per pulmons.
• Es reprodueixen mitjançant ous; són ovípars.
• Els ocells, segons el tipus d’alimentació, poden ser carní-
Cames vors, herbívors o omnívors.
Bec
Els ocells són vertebrats amb plomes. Els seus ossos són buits.
Tenen ales i bec. Respiren per pulmons i són ovípars.
4 Els rèptils
Els rèptils són animals vertebrats. La majoria són terrestres, encara
que alguns, com els cocodrils i algunes tortugues, viuen en medis
Coa
Cap aquàtics.
Tronc Entre les característiques dels rèptils destaquen:
Columna vertebral • Tenen el cos cobert d’escates dures, que mante-
nen la humitat corporal. Alguns, com les tortu-
gues, tenen closca.
• Posseeixen un cos dividit en cap, tronc, extremi-
tats i coa.
• Tenen quatre extremitats en forma de cama, ex-
Cames cepte en el cas de les serps, que no en tenen.
• Respiren per pulmons.
• Es reprodueixen per ous, són ovípars.
FIXA-T’HI
• La majoria dels rèptils són carnívors.
Els rèptils s’arrosseguen en
caminar. Aquesta manera de
desplaçar-se s’anomena reptar;
Els rèptils tenen el cos cobert d’escates dures. Posseeixen quatre
d’on ve el nom del grup. extremitats i coa. Respiren per pulmons i són ovípars.
86
389317 _ 0081-0090.indd 86 05/08/11 14:02

Activitats
16. Escriu el nom de dos ocells que no volen: 22. Assenyala en les il·lustracions següents la posició
i . de la columna vertebral i de les extremitats.

Els ocells són animals ,
ja que tenen columna vertebral.

o falses (F):
V F Tots els ocells tenen bec.
V F Els ocells respiren per pulmons. 23. Marca amb un una 3 quins dels animals següents són
rèptils.
V F Els ossos dels ocells són buits.
Gavina Iguana Cranc
V F Els ocells tenen el cos cobert de pèl
i plomes. Tortuga Ratapinyada Cobra
Cocodril Sargantana Escarabat
V F Les quatre extremitats dels ocells són ales.
Camaleó Serp Caiman
V F Els ocells són animals vivípars perquè neixen
d’ous. Ratolí Ca Dofí
V F Els ocells són animals terrestres. 24. Respon a les preguntes següents:
a) En quin medi solen viure els rèptils?

19. Llegeix el text i explica per què.
Els pingüins no volen i passen gran part de la seva
vida en l’aigua, no obstant això es classifiquen b) Tots viuen en aquest medi?
en el grup dels ocells perquè…
c) Posa dos exemples de rèptils que visquin

en un altre medi.
25. Completa el text següent sobre els rèptils.

20. Llegeix el text i assenyala l’opció correcta.
Els rèptils són animals .
Si les ratapinyades tenen ales i volen, per què
Tenen el cos cobert d’
pertanyen al grup dels mamífers i no al dels ocells?
i tots menys les serps tenen .
T enen escates, bec i són ovípars.
Respiren per i es reprodueixen
T enen ales, plomes, bec i són ovípars. per .
Tenen ales, pèl i són vivípars.
26. Uneix amb fletxes les dues columnes, segons
21. Completa el text següent sobre els ocells. les característiques dels rèptils.
Els ocells són animals . Tenen la pell • Escates
Estan proveïts d’esquelet format per ossos que estan coberta d’ •
• Es reprodueixen
. Tenen el cos cobert de Són vertebrats • per ous
. Respiren per . Són ovípars • • S’alimenten
de carn
Es reprodueixen per ,
• enen columna
La majoria són T
són . carnívors • vertebral
87
389317 _ 0081-0090.indd 87 05/08/11 14:03

5 Els amfibis
Cua
Els amfibis són vertebrats. Quan neixen són aquàtics i en
arribar a adults són terrestres, encara que viuen en zones humides.
Els amfibis presenten les característiques següents:
Cap
Columna vertebral • Tenen la pell humida, llisa i sense escates.
• El seu cos es divideix en: cap, tronc i extremitats
(cames).
• Alguns amfibis, com la salamandra, tenen coa. Al-
tres, com el granot i el calàpet, no en tenen.
• Són ovípars, és a dir, es reprodueixen per ous.
Cames • Són els únics vertebrats amb metamorfosi: una sèrie de canvis
Tronc
que tenen lloc des que surten de l’ou fins que arriben a ser adults.
De l’ou neixen cabots que viuen en l’aigua, tenen coa i no tenen
cames. Durant la metamorfosi, perden la coa i desenvolupen les
cames.
• Els cabots són herbívors, mentre que la major part dels adults
NO ET CONFONGUIS són carnívors.
Algunes persones creuen que • Els cabots respiren per brànquies. Els adults ho fan per pulmons
les salamandres són rèptils. i a través de la pell.
Quan en vegis una fixa’t bé en la
seva pell i comprovaràs que no
està coberta d’escates. Es tracta Els amfibis tenen la pell llisa i humida. Són ovípars, sofreixen
d’un amfibi. metamorfosi i d’adults respiren per pulmons o per la pell.
6 Els peixos
Els peixos són animals vertebrats que viuen en medis aquàtics.
Presenten les característiques següents:
Escates • Són fusiformes (tenen el cos allargat i estret als ex-
Aleta dorsal
trems) i està cobert d’escates.
Columna
vertebral
• L’esquelet pot estar format per ossos, com en el barb
i la truita, o per peces més toves, anomenades cartí-
lags, com en els taurons.
• Tenen com a extremitats aletes (dorsal, ventral, caudal).
• Respiren per brànquies, captant l’oxigen que hi ha
dissolt en l’aigua.
• Són ovípars, és a dir, es reprodueixen per ous.
• La majoria de peixos són carnívors.
Aleta
caudal
Aleta
Els peixos són fusiformes i estan coberts d’escates. Tenen
ventral aletes, són ovípars i respiren per mitjà de brànquies.
88
389317 _ 0081-0090.indd 88 05/08/11 14:03

Activitats
27. Respon a les preguntes següents sobre els amfibis: 30. Assenyala en les il·lustracions següents la posició
de la columna vertebral i de les extremitats.
a) Com tenen la pell?
b) Com s’anomenen les cries?
c) De què s’alimenten les cries dels amfibis?
d) Quin tipus d’alimentació tenen els amfibis

adults? 31. Indica de què està format l’esquelet de cada un
dels peixos següents:
Tauró
28. Completa la taula següent amb les diferències entre Esquelet
un cabot i un amfibi adult. format per:
Cabot Adult
Cames
Barb
Coa Esquelet
format per:
Medi en què habita
Alimentació
32. Explica com respiren els peixos i d’on prenen
Respiració
l’oxigen que necessiten.
29. Llegeix el text següent i respon a les preguntes:

Diferenciar un calàpet d’un granot.
«Els calàpets tenen la pell més seca i aspra que
els granots. Les cames són més curtes i caminen
33. Escriu els noms següents on correspongui:
més que salten.
La pell dels granots és més humida, brillant Aleta dorsal – Aleta caudal – Aleta ventral
i suau. Tenen les cames posteriors més llargues,
amb què poden fer grans salts.»
a) A quin grup de vertebrats pertanyen els granots
i els calàpets?
b) Quin dels dos amfibis es desplaça saltant

i quin caminant?
Saltant:
Caminant:
34. Completa el text següent sobre els peixos:
c) Quines són les diferències entre la pell
dels granots i la dels calàpets? Els peixos són animals . Tenen el cos
i està cobert d’ .
Les extremitats s’anomenen .
89
389317 _ 0081-0090.indd 89 05/08/11 14:03

Resum
ANIMALS
• Són éssers pluricel·lulars, és a dir, estan formats per .
• Segons l’alimentació poden ser: , o .
• Es classifiquen en:
– . Tenen columna vertebral.
– . No tenen columna vertebral.
ELS MAMÍFERS
• Cos cobert de .
• Extremitats en forma de , o .
• Respiració: .
• Reproducció: .
• Alimentació: .
ELS OCELLS
• Cos cobert de .
• Extremitats en forma d’ i .
• Respiració: .
• Reproducció: .
• Alimentació: .
ELS RÈPTILS
• Cos cobert d’ .
• Extremitats en forma de .
• Respiració: .
• Reproducció: .
• Alimentació: .
ELS AMFIBIS
• Pell .
• En adults, extremitats en forma de .
• Respiració: Cabots .
Adults .
• Reproducció: .
• Alimentació: Cabots .
Adults .
ELS PEIXOS
• Cos cobert d’ .
• Extremitats en forma d’ .
• Respiració: .
• Reproducció: .
• Alimentació: .
90
389317 _ 0081-0090.indd 90 05/08/11 14:03

9En aquesta unitat aprendràs
Els animals
invertebrats
• A reconèixer els animals

invertebrats i distingir-los
dels vertebrats.
• Les característiques principals
de cada grup d’invertebrats.
Des de fa segles els mariners noruecs han contat terrorífiques

històries sobre l’existència de Kraken, un enorme calamar. Fins i tot
el famós escriptor Jules Verne, en l’obra 20 000 llegües de viatge
submarí, narra la lluita que manté la tripulació del submarí Nautilus
amb un calamar gegant.
L’existència d’aquests animals no són només llegendes, sinó que es
tracta d’una realitat.
El calamar gegant és el major invertebrat conegut. Pot assolir
els 20 metres de longitud, una massa de 1 000 quilograms
i els seus tentacles arriben a mesurar fins a 16 metres.
Quina pot ser la longitud i la massa d’un calamar gegant?
389317 _ 0091-0102.indd 91 05/08/11 14:03

1 Els porífers i els celenterats
Són animals invertebrats tots els animals que no tenen columna ver-
tebral.
Els invertebrats es classifiquen en diversos grups: porífers, celente-
rats, platihelmints, nematodes, anèl·lids, mol·luscos, artròpodes
i equinoderms.
Porífers
Les esponges naturals són porífers. Són animals invertebrats
aquàtics. La majoria són marines, és a dir, viuen a la mar.
Els porífers tenen les característiques següents:
• El cos té forma de sac i està perforat per porus, per on li entra
Òscul
l’aigua.
• Tenen un orifici anomenat òscul, per on surt l’aigua.
Celenterats
Canals
Les anemones, els corals i les meduses són celenterats. Són animals
invertebrats aquàtics. La majoria són marins.
Porus
Els celenterats tenen les característiques següents:
• El cos és tou i presenten simetria radial.
Les esponges tenen gran poder de
regeneració. Es pot originar una esponja • Tenen una única obertura, que comunica amb la cavitat gastro-
completa a partir d’un trosset. vascular, que constitueix l’aparell digestiu.
• Posseeixen tentacles amb substàncies urticants que paralitzen les
preses.
• Són carnívors.
• Poden tenir forma de pòlip o de medusa:
– Pòlips. Tenen forma de sac. La boca es troba a la part superior
del cos i tenen tentacles. Viuen fixos al fons de la mar.
– Meduses. Tenen forma de paraigües. La boca es troba a la part
inferior del cos envoltada de tentacles. Viuen surant en l’aigua.
Pòlip Medusa
SABIES QUE…
Tentacles Cavitat
Els celenterats presenten simetria gastrovascular
radial, és a dir, es pot dividir el seu Boca-anus
Boca-anus
cos en diversos plans de simetria. Cavitat
gastrovascular Tentacles
92
389317 _ 0091-0102.indd 92 05/08/11 14:03

Activitats
1. Respon. Què significa que un animal és invertebrat? 7. Escriu els termes següents on correspongui en cada
dibuix.

Cavitat gastrovascular – Boca-anus – Tentacles
2. Escriu quins són els vuit grups en què

es classifiquen els animals invertebrats.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8. 8. Uneix mitjançant fletxes les dues columnes, segons
les característiques de pòlips i meduses.
3. Respon. A quin grup d’invertebrats pertanyen • Tenen forma de paraigües.
les esponges naturals?
• Tenen forma de sac.
Pòlips • • Tenen la boca a l’extrem superior.
Meduses • • Tenen la boca a l’extrem inferior.
4. Completa el text sobre els porífers, amb les paraules
• Viuen surant en l’aigua.
següents.
• Viuen fixos al fons.
òscul – entra – surt – porus – sac
9. Completa el quadre següent.
El cos té forma de i està perforat
Invertebrats Grup a què pertanyen
per , per on
l’aigua. Té un orifici anomenat per on Medusa
l’aigua. Pòlip
Coral Celenterats
o falses (F): Esponja
V F Les esponges naturals viuen en la terra. Anemone

V F Les esponges són animals invertebrats aquàtics.
V F Les esponges naturals són celenterats. 10. Respon a les preguntes següents:
V F Les anemones, corals i meduses són celenterats. a) Per a què serveixen les substàncies urticants
dels celenterats?
V F Els celenterats tenen tentacles.

V F Els celenterats poden tenir forma de pòlip
o de medusa.
b) Què és la cavitat gastrovascular?
6. Respon. Què vol dir que els celenterats presenten
simetria radial?
c) Què és l’òscul dels porífers?

93
389317 _ 0091-0102.indd 93 05/08/11 14:03

Els platihelmints, els nematodes
2 i els anèl·lids
Els platihelmints, els nematodes i els anèl·lids són animals

Anells invertebrats, tenen el cos tou i no tenen esquelet.
Platihelmints
Són exemples de platihelmints la planària, que és un animal aquàtic,
i la tènia, que és un paràsit.
Els platihelmints tenen les característiques següents:
• Tenen el cos pla, prim, tou i dividit en anells.
La tènia és un platihelmint paràsit que viu • No tenen aparell digestiu ni respiratori.
a l’intestí de les persones a les quals infecta. • Són hermafrodites, és a dir, el mateix animal té òrgans reproduc-
S’alimenta directament de l’hoste. tors masculins i femenins. Poden autofecundar-se i produeixen
milers d’ous.
Nematodes
Són exemples de nematodes la triquina i els cucs intestinals. Poden
viure en ambients aquàtics i terrestres.
Els nematodes tenen les característiques següents:
• El cos és cilíndric i tou. No està dividit en anells.
• No tenen aparell respiratori.
• Alguns són paràsits i provoquen malalties en animals i plantes.
Cos sense
anells
Anèl·lids
Són exemples d’anèl·lids el cuc de terra i la sangonera. Poden ser
El cuc intestinal és un nematode paràsit. aquàtics, que respiren per mitjà de brànquies, o terrestres, que respi-
Té un cos que no està dividit en anells. ren per la pell.
Els anèl·lids tenen les característiques següents:
• Tenen el cos tou, cilíndric i dividit en anells.
• Estan proveïts d’aparell respiratori i digestiu.
• Hi ha espècies d’anèl·lids que són hermafrodites.
• Són capaços de regenerar un individu nou a partir d’un tros.
Cap
Anells
El cuc de terra
és un anèl·lid
que podem
trobar davall terra
en zones humides.
94
389317 _ 0091-0102.indd 94 05/08/11 14:03

Activitats
11. Completa l’oració següent: 17. Completa l’oració següent:
Els platihelmints, els nematodes i els anèl·lids tenen Els anèl·lids poden ser aquàtics, que respiren
el cos i no tenen per , o terrestres,
. que respiren per .
12. Escriu el nom de dos animals invertebrats que 18. Llegeix el text i respon a les preguntes:
pertanyen a cada un dels grups següents.
«Dins el grup dels platihelmints hi ha la tènia,
• Platihelmints: un paràsit que pot viure al nostre cos. Se sol contraure
en ingerir carn crua o mal cuita d’animals que estan
1. 2.
infectats.»
• Nematodes:
a) Què és la tènia?
1. 2.
• Anèl·lids:
1. 2.
b) Com se sol contraure?
13. Respon. En què es diferencia el cos dels platihelmints

i del dels nematodes?
c) A quin grup d’invertebrats pertany?
d) Què significa que és paràsit?

14. Indica a quin grup (platihelmints, nematodes
o anèl·lids) correspon cada una de les característiques
següents.
19. Uneix mitjançant fletxes les dues columnes, segons
a) Té el cos tou, cilíndric i dividit en anells: les característiques de cada grup.
• Tots són hermafrodites.
b) Té el cos pla, prim, tou i amb anells: Platihelmints •
• Produeixen malalties
Nematodes • en animals i plantes.
Anèl·lids •
c) Té el cos cilíndric, tou i sense anells: • Poden regenerar un individu
nou a partir d’un tros.
20. Escriu els termes següents on correspongui

15. Respon. Què significa que un animal és hermafrodita? del dibuix.
Cap – Anells

o falses (F):
V F Els platihelmints són hermafrodites.

V F Els anèl·lids no tenen aparell respiratori.
V F Els nematodes són hermafrodites. 21. Respon. Quins dels tres grups estudiats no tenen
aparell respiratori?
V F Els platihelmints tenen aparell digestiu
i respiratori.
95
389317 _ 0091-0102.indd 95 05/08/11 14:03

3 Els mol·luscos
El calamar, el musclo, l’ostra i el llimac són mol·luscos. La majoria
SABIES QUE…
són aquàtics, de mar o d’aigua dolça, i altres, com el caragol d’horta,
Els mol·luscos presenten simetria són terrestres.
bilateral, és a dir, només hi ha una Els mol·luscos tenen les característiques següents:
manera de dividir el seu cos en
dues meitats simètriques • Tenen simetria bilateral.
• El cos és tou i està dividit en tres parts: cap, massa visceral i peu.
El peu és musculós i el fan servir per a moure’s.
• El cos està cobert per una fina membrana anomenada mantell.
A Closca Aquesta capa produeix, en la major part dels casos, una closca
Tentacles que els protegeix. La closca pot tenir una o dues peces anomena-
des valves.
Cap
• La majoria són hermafrodites i ovípars, és a dir, es reprodueixen
per ous. Després de la fecundació neix una larva que, mitjançant
Peu
metamorfosi, es transforma en adult.
• Els mol·luscos aquàtics respiren per brànquies i els terrestres, per
pulmons.
B
Els grups principals de mol·luscos són: gastròpodes, bivalves

i cefalòpodes.
El caragol (A) i el llimac (B) són gastròpodes. Gastròpodes

El caragol terrestre, el llimac i la pagellida són gastròpodes.
• Tenen un cap amb quatre tentacles i una boca.
Valva • El peu és musculós i el fan servir per a reptar.
• Tenen una closca enrotllada en espiral, excepte els llimacs.
• La majoria són herbívors.
Bivalves
El musclo, la cloïssa, la copinya i la navalla són bivalves.
• La closca consta de dues peces anomenades valves.
El musclo és un bivalve. • No tenen cap. El peu és petit i és excavador, cosa que permet a
l’animal enterrar-se en l’arena.
Tentacles
• Prenen l’aliment filtrant l’aigua.
Ull
Cefalòpodes
El pop, el nàutil, la sípia i el calamar són cefalòpodes.
• Tenen un cap molt desenvolupat amb ulls grans.
Cap
• Al voltant de la boca tenen tentacles proveïts de ventoses.
Ventoses
• No tenen closca, excepte el nàutil, l’argonauta i la sípia.
El pop és un cefalòpode sense closca. • Són carnívors.
96
389317 _ 0091-0102.indd 96 05/08/11 14:03

Activitats
22. Escriu el nom de tres mol·luscos aquàtics. 27. Indica el grup a què pertanyen els mol·luscos de
les fotografies.
1.
2. Llimac Pop
3.

a) Quines són les parts del cos d’un mol·lusc?
,
i .
b) Per a què utilitzen els mol·luscos el peu? Nàutil Cloïsses
c) Què significa que els mol·luscos són ovípars?

o falses (F):
V F Tots els mol·luscos tenen closca. 28. Escriu les parts assenyalades en el caragol i encercla
els quatre tentacles.
V F Els mol·luscos poden ser carnívors
o herbívors.
V F Els mol·luscos són vivípars, és a dir, neixen
del ventre de la mare.
V F La majoria dels mol·luscos són ovípars,
es reprodueixen per ous.
V F Els mol·luscos aquàtics respiren
per brànquies.
V F Els mol·luscos terrestres respiren per mitjà
de pulmons. 29. Indica a quin grup de mol·luscos corresponen cada
una de les característiques següents.
25. Completa l’esquema següent. a) Amb tentacles:
Els grups principals de mol·luscos són b) Dues valves:

c) No tenen cap:
d) La majoria són herbívors:
e) Són carnívors:
Exemple Exemple Exemple
30. Uneix mitjançant fletxes les dues columnes segons
les característiques de cada grup de mol·luscos.
• Tenen un cap molt desenvolupat

Gastròpodes • amb ulls grans.
26. Respon. Quins són els únics cefalòpodes que tenen Bivalves •
• Tenen un cap amb quatre
closca? Cefalòpodes • tentacles.
• Prenen aliment filtrant l’aigua.
97
389317 _ 0091-0102.indd 97 05/08/11 14:03

4 Els artròpodes. Insectes
L’escorpí, el cranc, el milpeus i l’escarabat són animals invertebrats
artròpodes.
Els artròpodes viuen en medis terrestres i en medis aquàtics de mar
i d’aigua dolça.
Els artròpodes tenen les característiques següents:
• Tenen simetria bilateral.
• El cos està dividit en tres parts: cap, tòrax i abdomen.
Al cap tenen antenes, ulls i peces bucals. Els ulls poden ser sim-
La vespa és un artròpode que pertany
al grup dels insectes.
ples, situats a la part superior del cap, o compostos.
• Tenen el cos cobert per un esquelet extern anomenat exosquelet,
que està compost d’una substància anomenada quitina.
Ales • Són ovípars, és a dir, es reprodueixen per ous. En alguns artròpo-
Tòrax Cap des, de l’ou neix una larva que, després d’una metamorfosi, es
converteix en adult.
Els artròpodes es classifiquen en tres grups: insectes,

Antenes aràcnids, crustacis i miriàpodes.
Insectes
Cames El llagost, l’escarabat, la papallona i la mosca són insectes.
Els insectes tenen les característiques següents:
Abdomen Ulls Ull
Antena simples compost • Tenen el cos dividit en: cap, tòrax i abdomen.
• Al cap tenen dos ulls compostos i dues antenes.
• Al tòrax tenen sis cames articulades i dues o quatre ales.
• Són ovípars. De l’ou, neix una larva, que experimenta metamor-
fosi. Alguns, com els llagosts, passen per una fase larvària i altres,
com les papallones, per dues: larva i nimfa.
• Respiren per tràquees.
Metamorfosi de la papallona monarca
98
389317 _ 0091-0102.indd 98 05/08/11 14:03

Activitats
31. Escriu el nom de tres animals invertebrats 36. Respon a la pregunta següent. Quantes cames
del grup dels artròpodes. i quantes ales tenen els insectes?
1. Cames:
2. Ales:
3.
37. Explica amb paraules teves què és la metamorfosi.
32. Recorda el significat de simetria bilateral i explica per
què els artròpodes presenten aquesta simetria.
38. Respon. Quina diferència hi ha entre la metamorfosi

d’un llagost i la d’una papallona?
a) En quins medis viuen els artròpodes?
.
39. Escriu ull simple i ull compost en els llocs
b) En quines tres parts es divideix el cos que correspongui.
dels artròpodes? ,
i .
c) De quina substància està format l’exosquelet

dels artròpodes? .
34. Escriu els noms següents sobre el lloc de la imatge que

corresponga.
Cap – Tòrax – Abdomen – Cames – Ales – Antenes

a) Com s’anomena l’organisme que neix de l’ou
d’un insecte?
b) Quantes fases larvàries es produeixen
en la metamorfosi d’un llagost?
c) Quantes fases larvàries tenen lloc

en la metamorfosi d’una papallona?
d) Com respiren els insectes?
35. Completa l’oració següent. e) En quantes parts està dividit el cos d’un insecte?
Els artròpodes es classifiquen en:

i . f) Quantes antenes té un insecte?
99
389317 _ 0091-0102.indd 99 05/08/11 14:03

Els artròpodes. Aràcnids,
Abdomen
5 crustacis i miriàpodes
Aràcnids
L’aranya, l’escorpí i els àcars són aràcnids. Quasi tots són terrestres i
Cames Cefalotòrax Cames solen viure en regions seques i càlides.
Els aràcnids tenen les característiques següents:
• Tenen el cos dividit en dos regions: cefalotòrax, que inclou cap i
tòrax, i abdomen. Tenen vuit cames.
Quelícers • Són carnívors. Tenen ungles, garfis i glàndules verinoses amb les
quals capturen les preses.
Pedipalps
• Respiren per tràquees.
Les aranyes tenen vuit cames i al cefalotòrax, • La majoria són ovípars, és a dir, es reprodueixen per ous. No so-
dos quelícers que els serveixen per a menjar
freixen metamorfosi.
i dos pedipalps.
Crustacis
El llamàntol, la gamba i el percebe són crustacis. La major part són
Antenes
marins.
Abdomen
Cefalotòrax
Els crustacis tenen les característiques següents:
• Tenen el cos dividit en cap, tòrax i abdomen. Al cap tenen quatre
antenes. Al tòrax tenen deu cames.
• Respiren per brànquies.
• La major part són carnívors.
• Experimenten metamorfosi fins a arribar a adults.
Miriàpodes
La gamba és un crustaci amb el cap Els centpeus i els milpeus són miriàpodes. Són terrestres i viuen en
i el tòrax units al cefalotòrax. llocs foscos i humits.
Els miriàpodes tenen les característiques següents:
• E l cos és allargat i tenen cap i
Segments
tronc. El tronc està dividit en seg-
ments. Al cap tenen dues ante-
nes, ulls simples i boca.
• Els centpeus tenen dues cames
SABIES QUE… en cada segment i són carnívors.
Els insectes, aràcnids i miriàpodes • Els milpeus tenen quatre cames
respiren per tràquees, que són uns en cada segment i són herbívors.
tubets situats a l’abdomen, • Tant els centpeus com els milpeus
proveïts d’unes obertures a través
de les quals entra l’aire, que
respiren per mitjà de tràquees.
posteriorment distribueixen
per tot el cos.
Milpeus.
100
389317 _ 0091-0102.indd 100 05/08/11 14:03

A
6 Els equinoderms
L’eriçó de mar, l’estrella de mar i l’holotúria són equinoderms. Són
animals marins.
Els equinoderms tenen les característiques següents.
• Tenen simetria radial. B
• El cos pot ser arredonit, cilíndric o estrellat.
• Presenten esquelet intern. No tenen cap i la boca està situada a la
part inferior del cos.
• Són carnívors.
• Respiren a través de la pell.
• Dels ous, neixen unes larves que després d’una metamorfosi es
converteixen en adults. Els eriçons de mar (A) i les estrelles de mar
(B) són equinoderms.
Activitats
41. Respon. A quins grups d’artròpodes pertanyen 44. Completa l’oració següent:
els animals següents?
Els centpeus tenen cames en cada
Escarabat: Insectes
segment. Els milpeus tenen
Aranya: cames en cada segment.
Centpeus:
Gamba: 45. Escriu el nom de tres animals invertebrats
equinoderms.
Escorpí:
1.
Milpeus:
2.
3.
Nombre Nombre
Artròpode Cos dividit en
d’antenes de cames a) En quin medi viuen els equinoderms?
Miriàpodes Cap i tronc 2 2o4
Insectes b) Quin tipus de simetria tenen els equinoderms?
Crustacis
Aràcnids
47. Encercla les fotografies dels animals que siguin
equinoderms.
o falses (F):
V F Els aràcnids són herbívors.

V F Els aràcnids tenen ungles, garfis i glàndules
verinoses.
V F Els crustacis són carnívors.
101
389317 _ 0091-0102.indd 101 05/08/11 14:03

Resum
ANIMALS INVERTEBRATS
Els animals no tenen columna vertebral.
Es classifiquen en diversos grups: , ,
, , ,
, i .
PORÍFERS
Són porífers: les . El cos té forma
de i està perforat per .
CELENTERATS
Són celenterats: les , els
i les . El cos és .
Poden tenir forma de: o .
PLATIHELMINTS, NEMATODES I ANÈL·LIDS

Són platihelmints: la i la .
Tenen el cos , ,
i dividit en .
Són nematodes: la i els .
El cos és i .
Són anèl·lids: el i la . Tenen el
cos , i dividit en .
MOL·LUSCOS
Són mol·luscos: el i la . El cos
és i està dividit en tres parts: ,
i . Es classifiquen en:
• Gastròpodes. Com el i el .
• Bivalves. Com la i la .
• Cefalòpodes. Com el i el .
ARTRÒPODES
Són artròpodes: l’ i el .
Tenen el cos dividit en tres parts: ,
i . Es classifiquen en:
• Insectes. Com el i l’ .
• Aràcnids. Com l’ i l’ .
• Crustacis. Com el i la .
• Miriàpodes. Com els i els .
EQUINODERMS
Són equinoderms: l’ i l’ . El seu cos pot
tenir forma , o .
102
389317 _ 0091-0102.indd 102 05/08/11 14:03

• Les característiques pròpies del
regne vegetal i la seva classificació.
• Els diferents òrgans d’una planta,
així com la seva forma i funció.
• Les formes de nutrició, relació
Les plantes
i els fongs
i reproducció de les plantes.

• Les característiques pròpies
del regne dels fongs, i els grups
principals d’aquest regne.
Les sequoies vermelles són els éssers vius més grans del
planeta. Aquests arbres poden mesurar més de 100 metres
d’alçària i viure milers d’anys.
La sequoia més gran que es coneix es diu General Sherman
i es troba al Parc Nacional de les Sequoies de Califòrnia.
Aquest arbre té més de 2 100 anys, mesura devers 90 metres
d’alt i el tronc és tan gran que desset persones agafades
de la mà i amb els braços estirats, a penes el poden envoltar.
En el passat, en els troncs d’algunes sequoies varen fer túnels
pels quals fins i tot pot passar un cotxe.
Com s’anomena i on es troba la sequoia més gran
del món?
389317 _ 0103-0118.indd 103 05/08/11 14:06

1 El regne vegetal
RECORDA Pertanyen al regne vegetal els verdets i les hepàtiques,

les falgueres i les plantes amb flors.
La cèl·lula vegetal és eucariota, té
forma polièdrica delimitada per
una paret cel·lular rígida, Totes les plantes tenen una sèrie de característiques comunes:
cloroplasts i un enorme vacúol • Són organismes pluricel·lulars. Les plantes són éssers vius for-
central que desplaça el nucli
a un extrem.
mats per moltes cèl·lules.
• Les cèl·lules són eucariotes. Tenen un nucli on es troba el mate-
Nucli
Paret
rial genètic i orgànuls com els cloroplasts, que contenen els pig-
cel·lular ments necessaris per a realitzar la fotosíntesi. La clorofil·la és el
pigment que presenten les plantes verdes als cloroplasts.
Vacúol
• Tenen nutrició autòtrofa. Les plantes són capaces de fabricar la
seva pròpia matèria orgànica mitjançant la fotosíntesi.
• Viuen fixes al sòl.
Tots els organismes del regne vegetal són pluricel·lulars,

eucariotes, amb nutrició autòtrofa i viuen fixos al sòl.
Cloroplasts
Classificació de les plantes

Les plantes es classifiquen en dos grups: plantes sense flors i plantes
amb flors.
Plantes sense flors Plantes amb flors

No tenen flors ni llavors. Poden ser: Tenen flors i llavors. Poden ser:
• Verdets i hepàtiques: són plantes molt petites • Gimnospermes: són plantes amb llavors, amb flors
que no tenen vasos conductors. i sense fruits.
• Falgueres: són plantes més grans que tenen vasos • Angiospermes: són plantes amb llavors, flors
conductors. i fruits.
104
389317 _ 0103-0118.indd 104 05/08/11 14:06

Activitats
1. Escriu el nom de tres éssers vius que pertanyen al regne ompleta l’esquema següent sobre la classificació
7. C
vegetal. de les plantes.
1. Regne vegetal
2.
3.
Plantes sense flors Plantes amb flors
scriu quatre característiques de les plantes.

2. E
1.
2.
3.
4. 8. Esbrina a quin tipus de planta es refereix cada cas.
a) No té flors, és petita i no té vasos conductors.

3. Les afirmacions següents són falses, escriu-les És una .
correctament.
b) Planta amb flors, llavors i fruits.
a) Les plantes són éssers vius unicel·lulars.
És una .
b) Les plantes no posseeixen pigments. c) Planta que no té flors i no és un verdet

ni una hepàtica. És una .
c) Les plantes no fabriquen la seva pròpia matèria. 9. Uneix mitjançant fletxes les dues columnes.
Gimnospermes •
• Plantes sense flors
Falgueres •
• Plantes amb flors
4. Completa el text amb les paraules següents: Angiospermes •
nucli – eucariotes
10. Escriu davall de cada foto si és una falguera o un verdet.
Les cèl·lules de les plantes són
perquè tenen un , que protegeix
el material genètic, i a més orgànuls.
5. Pensa i respon. Escriu una característica que diferenciï

el regne animal del regne vegetal.
ssenyala si les oracions següents són vertaderes (V)

11. A
6. Retxa la paraula que sobra en cada cas:
o falses (F):
a) Unicel·lular – eucariota – autòtrofa
V F L
es gimnospermes són plantes amb llavors.
b) Verdet – gimnosperma – falguera
V F L
es angiospermes són plantes sense llavors.
c) Fotosíntesi – pigments – llavors
V F E
ls verdets i les hepàtiques són plantes
d) Angiosperma – hepàtica – gimnosperma més petites que les falgueres.
105
389317 _ 0103-0118.indd 105 05/08/11 14:06

2 Les plantes sense flors
Els verdets, les hepàtiques i les falgueres no es reprodueixen per lla-
SABIES QUE… vors, sinó per espores.
Els vasos conductors serveixen
per a transportar l’aigua i altres Les espores són cèl·lules especialitzades i resistents que
substàncies necessàries a totes utilitzen les plantes sense flors per a reproduir-se.
les parts de la planta.
Verdets i hepàtiques
Els verdets i les hepàtiques són plantes petites, només sobresurten
uns pocs centímetres del sòl i depenen de l’aigua per a reproduir-se;
per això només poden viure en llocs humits i amb ombra.
Les seves característiques principals són:
• No tenen vasos conductors. Absorbeixen ai-
gua a través de tota la superfície del cos.
Càpsula
• No tenen arrel, tiges, ni fulles vertaderes.
Se subjecten al sòl per uns pelets, que s’ano-
menen rizoides.
• Formen espores. Les espo-
Espores res estan dins d’una càpsula
que s’obre quan estan ma-
dures. Llavors el vent les
dispersa, fins que tornen a
caure al sòl, en què poden
Rizoide germinar i originar una no-
va planta.
Falgueres
Les falgueres són més grans que els verdets i poden arribar a assolir
alguns metres d’alçada. També depenen de l’aigua per a reproduir-
se, raó per la qual, com els verdets i les hepàtiques, viuen en llocs
humits, frescos i amb molta ombra.
Les seves característiques principals són:
• Tenen vasos conductors que reparteixen les substàncies neces-
sàries per tota la planta.
Fronda
• Tenen arrel, tija i fulles. La
tija de les falgueres s’anomena
rizoma, és curta i subterrània,
és a dir, creix enterrada. Del ri-
zoma surten unes fulles grans,
anomenades frondes.
• Es reprodueixen per espo-
res, que es troben situades a
Rizoma les frondes.
106
389317 _ 0103-0118.indd 106 05/08/11 14:06

Activitats
12. Explica què són les espores. 19. Escriu el nom de les parts assenyalades.
scriu el nom de tres plantes que es reprodueixin per

13. E
espores.
1.
2.
3.
escriu com és el lloc en què habiten els verdets i les

14. D
arca amb una 3 les oracions que siguin correctes
20. M
hepàtiques i explica per què.
sobre els verdets i hepàtiques.
Tenen vasos conductors.
Tenen arrel, tiges i fulles vertaderes.
15. Completa el text amb les paraules següents: No tenen arrel, tiges ni fulles vertaderes.
Formen espores.
hepàtiques – reproduir-se
petites – sòl – aigua
scriu si les característiques següents són pròpies
21. E
de verdets i hepàtiques o de falgueres.
Els verdets i són plantes
a) Se subjecten al sòl per uns pelets anomenats
, només sobresurten uns pocs
rizoides.
centímetres del i depenen
de l’ per a . b) Tenen vasos conductors.
c) La tija s’anomena rizoma.
16. Marca amb una 3 on corresponga:
d) Absorbeixen l’aigua per tota la superfície
Poden Depenen de del cos.
Són petites mesurar uns l’aigua per a
quants metres reproduir-se
Verdets i
hepàtiques a) Per on absorbeixen l’aigua els verdets?
Falgueres
b) On es troben les espores dels verdets?
17. Cerca en un diccionari i escriu el significat de:
• Rizoma: c) Què formen les espores quan es dispersen pel vent i
germinen?
• Fronda: 23. Completa l’esquema següent.
Verdets i hepàtiques
18. Troba les dues errades de l’oració i escriu-la no tenen

correctament.
Les falgueres tenen un tija aèria anomenada rizoide.
107
389317 _ 0103-0118.indd 107 05/08/11 14:06

Flors
3 Les plantes amb flors
masculines
Totes les plantes amb flors es reprodueixen mitjançant llavors i es
classifiquen en dos grups: gimnospermes i angiospermes.
Les gimnospermes no tenen les llavors protegides

per un fruit, les angiospermes sí.
Gimnospermes
El grup més nombrós de les plantes gimnospermes és el de les coní-
feres, com el pi, el xiprer o l’avet. La majoria de les plantes gimnos-
permes són arbres. Les seves característiques són:
• Tenen fulles dures i fortes i són perennes, és a dir,
no cauen totes a la vegada a l’hivern, per la qual cosa
l’arbre conserva fulles durant tot l’any.
• Les llavors no estan protegides pel fruit.
• Tenen flors petites i poc cridaneres.
El pi és una planta gimnosperma. Pinya El conjunt de flors femenines de les gimnospermes
s’anomenen pinyes. A l’interior de les pinyes es formen
els pinyons, que són les llavors d’aquestes plantes.
Angiospermes
Les angiospermes poden ser arbres com l’olivera i l’alzina, arbustos
com la ginesta, o herbes com el blat. Les seves característiques prin-
cipals són:
• Generalment són de fulla caduca, és a dir, durant l’hivern perden
totes les fulles.
• Les llavors estan tancades dins d’un fruit, que les protegeix i aju-
da a dispersar-se.
• Tenen flors de colors vius que atrauen animals que faciliten la
pol·linització, imprescindible per a la reproducció de la planta.
Flors
Fulles
L’alzina és una planta angiosperma. Fruits
108
389317 _ 0103-0118.indd 108 05/08/11 14:06

Activitats
24. Completa el text amb les paraules següents: 29. Uneix mitjançant fletxes les dues columnes.
Fulla perenne •
angiospermes – llavors
gimnospermes – flors Fulla caduca •
Les llavors no
estan protegides • • Gimnospermes
Totes les plantes amb es reprodueixen
dins el fruit • Angiospermes
mitjançant i es classifiquen
en dos grups i . Les llavors estan
protegides dins •
el fruit
25. Escriu el nom de tres plantes coníferes.
1.
espon. Per què les flors angiospermes tenen colors
30. R
2. vius?
3.
.
a) Què significa que un arbre és de fulla perenne?
31. Explica per a què és necessària la pol·linització.

.
b) Què significa que un arbre és de fulla caduca?

scriu, en cada requadre, si és una planta gimnosperma
32. E
(G) o si es una planta angiosperma (A):
c) Com s’anomena el conjunt de flors femenines Avet Roser Olivera
de les gimnospermes? Blat Tulipa Pi
d) Quina diferència hi ha entre les llavors de Xiprer Alzina Ginesta
les angiospermes i les gimnospermes?
ompleta la taula següent marcant amb una 3
33. C
on correspongui.
ssenyala si les oracions següents sobre les
27. A
Gimnospermes Angiospermes
gimnospermes són vertaderes (V) o falses (F):
V F La majoria de plantes gimnospermes La majoria
són arbres. són arbres.
V F Són de fulla perenne.

Les flors són
V F Les fulles són toves i dèbils. petites i poc
cridaneres.
V F Les flors són menudes i poc cridaneres.
V F Els pinyons són les llavors. Tenen fruit.
bserva la imatge
28. O
Poden ser arbres,
i retola fruit i llavors.
arbustos o herbes.
És una planta
gimnosperma
o angiosperma? Tenen flors
de colors vius.
109
389317 _ 0103-0118.indd 109 05/08/11 14:06

4 Les fulles, la tija i l’arrel
En les plantes amb flors es distingeixen tres parts: les fulles, la tija i
l’arrel.
Revers Anvers Fulles

Les fulles solen ser verdes i planes i s’hi duen a terme les funcions
següents:
• A les fulles té lloc la fotosíntesi.
Limbe • S’hi porta a cap l’intercanvi de gasos entre la planta i l’exterior.
Gemma Pecíol
apical • A les fulles s’elimina l’excés d’aigua mitjançant la transpiració.
Estomes Parts de la fulla:
• Limbe. És la part ampla de la fulla.
• Anvers. És la cara superior de la fulla.
• Revers. És la cara inferior de la fulla.
Fulles
Nus
• Pecíol. És la part per on la fulla s’uneix a la tija.
• Estomes. Són porus que es troben en el revers de la fulla, a través
dels quals entra i surt l’oxigen i el diòxid de carboni, en l’anomenat
intercanvi de gasos.
Tija
La tija és la part que manté la planta recta. Normalment, la tija és
aèria, és a dir, creix per damunt del sòl, però també pot ser subter
rani, si hi creix per davall.
Tija
Arrel Les funcions principals de la tija són:
• Sostenir les fulles, les flors i els fruits.
• Repartir l’aigua i altres substàncies per tota la planta.
Parts de la tija:
• Nusos. Són els llocs on s’insereixen les fulles i les branques.
Pèls
• Entrenusos. Són els espais que hi ha entre dos nusos.
absorbents • Gemmes apicals. Gemmes que permeten que la tija creixi.
• Gemmes axil·lars. Gemmes des de les quals creixen les branques.
Tegument
Arrel
L’arrel és la part de la planta que quasi sempre es troba davall terra.
Les funcions principals de l’arrel són:
• Subjectar la planta al sòl.
• Absorbir aigua i sals minerals del sòl.
Parts de l’arrel:
• Tegument. Estructura en forma de caputxó que protegeix les arrels.
• Pèls absorbents. A través seu l’aigua i les sals minerals entren en
la planta.
110
389317 _ 0103-0118.indd 110 05/08/11 14:06

Activitats
numera les parts de què es componen les plantes amb
34. E 39. Completa el text amb les paraules següents:
flors.
subterrània – recta – damunt
aèria – davall
scriu tres funcions que es porten a terme
35. E
a les fulles. El tija és la part que manté la planta .
1. Normalment, la tija és ,
és a dir, creix per del sòl,
2.
o també pot ser , si creix per
3.
del sòl.
espon. Com s’anomena el procés pel qual les fulles

36. R 40. Escriu dues funcions de la tija.
eliminen l’excés d’aigua?
1.
.
2.
37. Completa la fitxa següent.
Parts d’una fulla
És l’espai que hi ha
entre dos nusos •
Limbe: és
On s’insereixen
• Nusos
les fulles i les branques •
Gemmes que permeten • Entrenusos
Anvers: és
que la tija creixi • • Gemmes apicals
Gemmes d’on • Gemmes axil·lars
surten les branques •
Revers: és
42. Defineix arrel.
Pecíol: és
Estomes: són 43. Escriu dues funcions de l’arrel.

1.
2.
38. Completa els rètols del dibuix.
44. L
correctament.
a) El tegument és el caputxó que protegeix la tija.

b) Els pèls absorbents són per on entra l’aigua
i l’oxigen a les fulles.

c) L’arrel és la part aèria de les plantes.

111
389317 _ 0103-0118.indd 111 05/08/11 14:06

5 La nutrició de les plantes
Les plantes, com la resta dels éssers vius, realitzen les tres funcions
vitals: la nutrició, la relació i la reproducció.
Llum
solar
Les plantes tenen nutrició autòtrofa, és a dir, són capaces

Diòxid de fabricar el seu propi aliment.
de carboni
En la nutrició de les plantes amb flors intervenen: l’arrel, la tija i les

fulles. En el procés es distingeixen diverses fases:
• Absorció. Les arrels absorbeixen l’aigua i les sals minerals del sòl.
Oxigen Aquesta mescla s’anomena saba bruta.
• Transport. La saba bruta és transportada des de la tija fins a les
Ascens Distribució
fulles per uns vasos anomenats vasos conductors.
Vapor
de saba de saba
d’aigua
bruta
• Evaporació. L’excés d’aigua pres per la planta és eliminat mit-
elaborada
jançant la transpiració a través dels estomes de les fulles.
• Fotosíntesi. La fotosíntesi té lloc a les fulles de la planta, on la
saba bruta es transforma en saba elaborada. La saba elaborada és
transportada a través de la tija a totes les parts de la planta.
• Respiració. Les plantes, com tots els éssers vius, també respiren,
és a dir, obtenen energia degradant substàncies orgàniques. Per a
això necessiten l’oxigen de l’aire i, com a resultat del procés, alli-
beren diòxid de carboni i aigua.
Aigua i sals minerals
6 La relació de les plantes

SABIES QUE…
Les plantes reben informació del medi i hi responen. Encara que no
Les plantes, igual que nosaltres, poden desplaçar-se, sí que poden moure algunes estructures o
també respiren. Per a això prenen créixer en una direcció determinada.
contínuament l’oxigen de l’aire
i alliberen diòxid de carboni. Les respostes de les plantes poden ser:
Durant la fotosíntesi passa • Temporals. El moviment dura un temps determinat. Per exem-
al contrari. Per a fabricar la seva ple, algunes plantes carnívores tanquen les fulles quan un insecte
matèria, les plantes necessiten se’ls posa damunt i, al cap de
la llum del Sol. Prenen diòxid de poc, recuperen la posició ini-
carboni de l’aire i alliberen oxigen. cial.
Oxigen Diòxid
• Definitives. Estan relaciona-
Fde carboni des amb el creixement se-
F Respiració
guint una direcció determi-
nada. Per exemple, quan es
Fotosíntesi
col·loca una planta en horit-
F F zontal, la tija creix corbant-se Algunes plantes carnívores tanquen
Diòxid Oxigen
de carboni cap a la llum i l’arrel cap a les fulles per atrapar els insectes.
l’interior de la terra. És una resposta temporal.
112
389317 _ 0103-0118.indd 112 05/08/11 14:06

Activitats
scriu les tres funciones vitals que porten a cap
45. E 50. Llegeix el text i respon a les preguntes:
les plantes. «Les plantes, com tots els éssers vius, també respiren.
1. Necessiten oxigen i alliberen diòxid de carboni
i aigua.»
2.
a) Quin tipus d’éssers vius necessiten respirar?
3.

46. Respon a les preguntes següents: b) Què necessiten prendre?
a) Què vol dir que les plantes tenen nutrició autòtrofa? c) Què alliberen?
d) Què s’obté amb la respiració?

b) Quines tres parts de la planta intervenen e) Quan respiren les plantes?
en la nutrició?
c) Com s’anomenen els vasos que transporten la saba

scriu el nom que correspongui en les parts
51. E
bruta fins a les fulles? assenyalades.
47. Enumera les cinc fases de la nutrició.

1.
2.
3.
4.
5.
48. Uneix les dues columnes mitjançant fletxes.

És transportada per
• la tija a tota la planta.
Saba bruta •
Està formada per l’aigua
Saba elaborada •
• i les sals minerals
del sòl.
49. L
correctament.
a) En la fase de l’absorció, les arrels eliminen l’aigua
i les sals minerals.

scriu en cada requadre si és un exemple de resposta
52. E
b) En la fase del transport, la saba bruta és temporal (T) o definitiva (D) de la planta.
transportada des de la tija fins a totes les parts
de la planta. La mimosa és una planta que tanca les fulles
quan alguna cosa la toca i, al cap d’algun temps,
les torna a obrir.

Les arrels de les plantes tendeixen a créixer cap
c) La transpiració es porta a cap a l’arrel. a terra.
La flor de nit obre les flors en fer-se fosc.
113
389317 _ 0103-0118.indd 113 05/08/11 14:06

7 La reproducció de les plantes
Parts d’una flor Les plantes, com tots els éssers vius, es reprodueixen i donen lloc a
noves plantes. La reproducció de les plantes pot ser de dos tipus:
Corol·la sexual i asexual.
(pètals)
• Reproducció sexual. Solen intervenir-hi dos individus i cada un
aporta una cèl·lula reproductora o gàmeta que s’han d’unir per a
formar una nova planta.
• Reproducció asexual. No hi ha unió de gàmetes; només hi inter-
vé un individu, que forma una nova planta a partir d’un frag-
Peduncle Calze (sèpals) ment. Per exemple, si plantam un tros d’un gerani, d’aquest
creixerà una nova planta.
Grans de
pol·len
La fecundació constitueix la unió d’un gàmeta masculí
i un gàmeta femení. Després de la fecundació es forma
una nova planta.
Ovari La flor
A l’interior de la flor es formen els gàmetes i té lloc la fecundació. En
Òvuls una flor es distingeixen diverses parts:
• Peduncle. És la part que uneix la flor a la tija.
Estam Pistil
• Calze. Està format per unes fulletes verdes i petites, que
s’anomenen sèpals.
• Corol·la. Està formada per un conjunt de fulles acolorides ano-
menades pètals.
• Estams. Són els òrgans reproductors masculins de la flor, en què
es troben els grans de pol·len, de què s’originen els gàmetes mas-
culins.
• Pistil. És l’òrgan reproductor femení. Al pistil es troben els ovaris
de la planta, on s’originen els gàmetes femenins, anomenats
òvuls.
Pol·linització
La pol·linització és el transport dels grans de pol·len

des dels estams d’una flor fins al pistil de l’altra.
El pol·len és transportat d’una flor a una altra pel vent o amb els ani-
mals, als quals queda adherit.
• El transport de pol·len per mitjà del vent és típic de flors poc vis-
toses, com les del pi o les dels avets.
Alguns animals, com l’abelles, quan es posen
sobre les flors, s’emporten els grans • El transport de pol·len per mitjà d’animals el fan insectes, mamí-
de pol·len apegats al cos, i els transporten fers i ocells, i és típic de flors amb pètals vistosos i olors agrada-
després fins a altres flors. bles.
114
389317 _ 0103-0118.indd 114 05/08/11 14:06

Activitats
53. Dibuixa una flor i posa-hi el nom de les parts següents: 57. Completa les oracions següents:
Corol·la (pètals) – Calze (sèpals) – Peduncle a) La zona per la qual la flor s’uneix a la tija és
Estams – Pistil el .
b) El calze està format per

també anomenades .
c) La corol·la està formada per

.
d) Els gàmetes masculins s’originen a partir dels

que es troben
als .
e) Els òvuls són els gàmetes que es formen als

. L’òrgan reproductor femení
s’anomena .
58. Pensa i contesta. De quines dues maneres pot ser

transportat el pol·len d’una flor a una altra?

Unió d’una cèl·lula sexual
• femenina amb una altra de
bserva les fotografies i escriu animals o vent
59. O
masculina.
depenent de la forma en què creguis que es pol·linitza
• Només hi intervé un individu. cada planta.
No hi ha unió d’una cèl·lula
A B C D
eproducció
R • sexual masculina amb una
asexual • de femenina.
eproducció
R Es forma una nova planta
•
sexual • a partir d’un fragment.
Els gàmetes s’uneixen per
•
formar una nova planta.
• Hi intervenen dos individus.
55. Cerca, en un diccionari, el significat de la paraula

gàmeta i escriu-ne una definició. xplica com transporten les abelles el pol·len
60. E
d’un lloc a un altre.
56. Explica en què consisteix la pol·linització. scriu el nom de dues plantes en què el transport
61. E
de pol·len es dugui a cap per mitjà d’animals.
1.
2.
115
389317 _ 0103-0118.indd 115 05/08/11 14:06

8 El regne dels fongs
Parts d’un fong Els fongs viuen en llocs humits i ocults de la llum del Sol.
Poden ser unicel·lulars, si estan formats per una sola cèl·lula, o
pluricel·lulars, si estan formats per moltes cèl·lules.
Les característiques principals dels fongs són:
• Són organismes eucariotes, ja que les cèl·lules que tenen consten
Bolet
de nucli i d’orgànuls.
• La nutrició és heteròtrofa, és a dir, no poden fabricar la seva prò-
pia matèria orgànica. Poden ser:
Espores – Sapròfits. Fongs que s’alimenten de matèria en descomposi-
ció.
– Paràsits. Fongs que s’alimenten d’altres éssers vius.
• Tenen un cos format per uns filaments microscòpics anomenats
hifes.
• Es reprodueixen per espores.
Hifes
El regne dels fongs està format per organismes unicel·lulars

o pluricel·lulars, eucariotes i amb nutrició heteròtrofa.
Classificació dels fongs

Els fongs es poden classificar en tres tipus:
• Llevats. Són unicel·lulars. Alguns llevats són paràsits i provo-
quen malalties, altres són importants per a les persones, ja que
s’usen en la indústria per a elaborar, per exemple, pa, cervesa o
vi.
• Floridures. Són pluricel·lulars. Algunes floridures són paràsites i
altres viuen damunt restes orgàniques de què provoquen la des-
composició.
• Fongs que formen bolets. Són pluricel·lulars. El bolet és la part
reproductora d’alguns fongs, ja que és on es generen les espores.
Alguns són comestibles, com el xampinyó, i altres són verinosos.
Llevat. Floridura del pa. Bolets.
116
389317 _ 0103-0118.indd 116 05/08/11 14:06

Activitats
ncercla a quin d’aquests llocs podries trobar fongs
62. E ensa i respon. Quin tipus de fongs viuen damunt
68. P
i explica per què. restes orgàniques?
A B C .
69. Completa el text amb les paraules següents:
fongs – reproductora – espores – generen
El bolet és la part d’alguns

, ja que és on es
les .
70. Escriu el nom de les parts assenyalades.

63. Explica què vol dir que els fongs poden ser unicel·lulars.
64. Pensa i respon a les preguntes:

a) Què significa que els fongs són eucariotes?

b) Per què els fongs tenen nutrició heteròtrofa?

c) Si els fongs poguessin fabricar la seva pròpia
matèria orgànica, quin tipus de nutrició tendrien?
espon. Quin tipus de fongs s’usen per a elaborar pa,
71. R
cervesa o vi?
.
72. Cerca informació i contesta.

Els fongs
a) Escriu el nom d’un fong que sigui comestible.
.
Si s’alimenten de
Si s’alimenten
restes de matèria en b) Què vol dir comestible?
d’altres éssers vius són:
descomposició són:
.
ssenyala si les oracions següents sobre els fongs

73. A
66. Completa l’oració següent: són vertaderes (V) o falses (F):
El cos dels fongs està format per uns
V F Els llevats i les floridures són unicel·lulars.
anomenats .
V F El bolet acompleix la funció de nutrició.
67. Explica com es reprodueixen els fongs. V F Als bolets dels llevats es formen
les espores.
V F Algunes floridures són paràsites d’altres

éssers vius.
117
389317 _ 0103-0118.indd 117 05/08/11 14:06

Resum
EL REGNE VEGETAL
Les plantes es classifiquen en:
• Plantes . Són: els verdets, les
i les .
• Plantes . Poden ser ,
com el pi, i angiospermes, com .
PARTS DE LES PLANTES AMB FLORS

Les plantes amb flors tenen tres parts: l’ , Gemma
la i les . apical
• A les fulles es distingeixen cinc parts: ,

, ,
i .
Nus
• A la tija es distingeixen quatre parts principals, que són:
, ,
i .
• A l’arrel hi ha dues parts importants: el
i els .
FUNCIONS VITALS DE LES PLANTES

Les plantes realitzen les tres funciones vitals que són:
Corol·la
, i . (pètals)
• En la nutrició es distingeixen cinc fases: ,
, ,
i .
• Les respostes de les plantes poden ser de dos tipus:
Peduncle Calze (sèpals)
o .
• La reproducció de les plantes pot ser , Grans
si hi intervenen cèl·lules especials anomenades , de pol·len
o , si hi intervé només un individu.
Ovari
LA FLOR
A la flor hi ha els òrgans de la planta.
Òvuls
S’hi distingeixen les parts següents: ,
, ,
Pistil Estam
i .
El transport del pol·len d’una flor a una altra s’anomena .
EL REGNE DELS FONGS

Els fongs poden ser unicel·lulars o , les cèl·lules
són , la nutrició és , el cos està
format per i es reprodueixen per .
Hi ha tres tipus de fongs: les , els
i els fongs que formen .
118
389317 _ 0103-0118.indd 118 05/08/11 14:07

• Les característiques principals
dels organismes del regne dels
protoctists.
• Com són els bacteris.
• L’estructura general d’un virus.
Els éssers vius
més senzills
• Per què determinats

microorganismes poden ser
beneficiosos o perjudicials per a
la naturalesa i per a les persones.
• Algunes malalties infeccioses,
la forma de contagi i el tipus
d’agents patògens que les causa.
• Què són les vacunes i els antibiòtics.
Els microorganismes són éssers vius tan petits que no podem

veure’ls a ull nu. Aquests organismes varen ser descoberts a
la fi del segle XVII per Anthony van Leewenhoek.
Encara que Leewenhoek no tenia formació científica, la seva
gran curiositat el va portar a examinar tot el que va poder a
través d’un senzill microscopi que ell mateix havia construït.
Observant a través del microscopi aigua de pluja, de mar,
de riu, saliva, neu, vinagre i altres substàncies, va descobrir
un món d’éssers vius diminuts que havien romàs invisibles
fins llavors. Va comprovar que aquests microorganismes
estaven pertot arreu, fins i tot a l’interior del cos humà.
Quin nom reben els éssers vius tan petits que no som
capaços de veure a ull nu?
389317 _ 0119-0128.indd 119 05/08/11 14:06

1 El regne dels protoctists
Tipus de protozous segons la forma Els protozous i les algues pertanyen al regne dels protoctists.
de desplaçar-se
El regne dels protoctists agrupa organismes unicel·lulars
i pluricel·lulars, amb cèl·lules eucariotes, i que no tenen teixits
ni òrgans.
Els protozous
Els protozous són organismes microscòpics amb les següents carac-
terístiques:
Flagel·lats Ciliats • Són unicel·lulars. Tenen una sola cèl·lula, que realitza totes les
Flagel Cilis
funcions vitals: nutrició, reproducció i relació.
• Són heteròtrofs. S’alimenten de bacteris, restes orgàniques i altres
microorganismes.
• Viuen en medis aquàtics, tant d’aigua dolça com de salada. Alguns
protozous viuen com a paràsits dins altres éssers vius als quals
causen malalties.
Segons la forma de desplaçar-se hi ha quatre tipus de protozous:
• Flagel·lats. Es mouen mitjançant flagels, que són com petits fuets.
Uns són de vida lliure i altres són paràsits.
Rizòpodes Esporozous
Pseudòpodes • Ciliats. Es mouen mitjançant cilis, que són unes estructures cur-
tes que els envolten el cos i que, vistes al microscopi, semblen
pelets. Poden ser de vida lliure o paràsits.
• Rizòpodes. Es mouen mitjançant prolongacions del citoplasma.
N’hi ha que són de vida lliure i n’hi ha que són paràsits.
• Esporozous. Són immòbils i tots són paràsits.
Les algues
Les algues són organismes protoctists que acompleixen un impor-
tant paper en la naturalesa i per a les persones. S’utilitzen com a
aliment i per a elaborar medicaments i altres productes.
Les algues tenen les característi-
Tipus d’algues segons el color
ques següents:
• Poden ser unicel·lulars o plu-
ricel·lulars.
• Són autòtrofes: porten a cap
la fotosíntesi, per això poden
produir el seu propi aliment.
Algues verdes: Com a pigment Algues brunes: Tenen un Algues vermelles: A més • Viuen en medis aquàtics. Po-
tenen clorofil·la, per això són pigment groguenc, que els de clorofil·la tenen un den ser marines o d’aigua dol-
de color verd. Poden ser dóna el color marró. Poden ser pigment vermell. Poden ser ça.
unicel·lulars o pluricel·lulars unicel·lulars o pluricel·lulars. unicel·lulars o pluricel·lulars.
i viuen damunt roques o en la Són totes marines i poden viure Es troben en aigües càlides i Segons el color les algues poden
superfície de l’aigua. surant o subjectes a roques. formen part d’esculls de coral. ser verdes, brunes o vermelles.
120
389317 _ 0119-0128.indd 120 05/08/11 14:06

Activitats
1. Escriu el nom dels dos tipus d’organismes que pertanyen 6. Completa el text amb les paraules següents.
al regne dels protoctists.
protoctists – naturalesa – persones
i .
aliment – medicaments
2. Enumera les tres característiques principals Les algues són organismes

dels protozous.
que acompleixen un important paper en la
1.
i per a les .
2.
S’utilitzen com a i per a elaborar
3.
.
3. Observa i escriu davall de cada imatge el nom del grup
de protozous a què pertany. 7. Uneix les dues columnes mitjançant fletxes.
Tenen com a pigment
•
Algues verdes • la clorofil·la.
Algues brunes • Tenen un pigment de color
•
Algues vermelles • vermell.
• Tenen un pigment de color groc.
8. Marca amb una 3 on correspongui.
Protozous Algues
Són unicel·lulars
Són pluricel·lulars
Són autòtrofs
Els protozous, segons la forma
Són heteròtrofs
de desplaçar-se, poden ser
Són aquàtics
Flagel·lats. Es mouen amb .
9. Observa la foto i completa la fitxa.
Ciliats. Es mouen amb .

Alga

Rizòpodes. Es mouen amb .
• Pertany al regne
.
Esporozous. Són .
• Les cèl·lules són
.
5. Explica què significa que els protozous són éssers vius • La nutrició és .
unicel·lulars i heteròtrofs. • El pigment principal és de color
i s’anomena .
• Viu en
.
121
389317 _ 0119-0128.indd 121 05/08/11 14:07

2 El regne de les moneres
Parts d’un bacteri Els bacteris pertanyen al regne de les moneres. Estan formats per
una sola cèl·lula i en podem trobar a tot arreu: en el sòl, en l’aigua,
Flagel
en l’aire i a l’interior d’altres éssers vius.
Els bacteris són organismes que pertanyen al regne de les

Material
genètic moneres. Són microscòpics, unicel·lulars i amb cèl·lules
procariotes.
Citoplasma
Estructura dels bacteris
Càpsula
bacteriana Un bacteri està format per:
Paret
• Membrana cel·lular. Regula l’entrada i la sortida de substàncies
bacteriana a la cèl·lula.
Membrana
• Paret cel·lular bacteriana. Serveix per a donar forma al bacteri
cel·lular i protegir-lo. Alguns bacteris que causen malalties poden tenir a
més una càpsula bacteriana externa que envolta la paret.
• Citoplasma. Ocupa l’interior de la cèl·lula i s’hi fabriquen les
substàncies que el bacteri necessita per a viure.
• Material genètic. Serveix per a controlar i regular el funciona-
ment de la cèl·lula i està dispers arreu del citoplasma.
Alguns bacteris a més tenen flagels per a desplaçar-se.
La nutrició dels bacteris

Segons la nutrició, els bacteris poden ser heteròtrofs, si s’alimenten de
Tipus de bacteris segons la forma substàncies orgàniques procedents d’altres éssers vius, o autòtrofs, si
són capaços de fabricar el seu propi aliment.
Segons la forma de vida, els bacteris heteròtrofs poden ser:
• Paràsits. Obtenen aliment d’altres éssers vius als quals causen
malalties.
• Sapròfits. Viuen sobre matèria orgànica morta o en descomposi-
ció.
• Simbionts. Viuen associats amb altres individus i tots dos
Coc. Bacil.
Forma rodona. Forma allargada.
col·laboren i obtenen beneficis de la relació.
La reproducció i relació dels bacteris

Els bacteris es reprodueixen per bipartició. El procés de reproduc-
ció és molt ràpid i en poques hores un sol bacteri pot originar milers
de bacteris idèntics.
Quan les condicions del medi no són favorables, alguns bacteris
s’envolten d’una paret grossa i formen espores de resistència, que
Vibrió. Espiril. poden suportar condicions adverses com ara temperatures elevades,
Forma de coma. Forma espiral. sequeres, gelades, etc.
122
389317 _ 0119-0128.indd 122 05/08/11 14:07

Activitats
10. Contesta a les preguntes següents sobre els bacteris: 14. Observa i escriu el nom de cada bacteri segons
la forma.
a) Què són els bacteris?
A B C

b) A quin regne pertanyen?
c) On podem trobar bacteris?

A.
11. Explica per a què serveixen les parts següents B.
del bacteri.
C.
• Membrana cel·lular:
15. Dibuixa de manera esquemàtica un bacteri
i assenyala-hi les parts següents:
• Paret cel·lular bacteriana:
Citoplasma – Paret cel·lular bacteriana
• Citoplasma: Material genètic – Membrana cel·lular
• Material genètic:
• Flagel:
12. Uneix mitjançant fletxes els elements de les columnes.

Són capaços de fabricar el seu
•
Heteròtrofs • propi aliment.
Autòtrofs • S’alimenten de la matèria
•
orgànica d’altres éssers vius.


a) Alguns bacteris que causen malalties
poden tenir una externa 16. Completa l’esquema següent.

que envolta la .
Segons la forma de vida els bacteris
b) Els bacteris heteròtrofs que viuen damunt heteròtrofs poden ser
matèria orgànica o en descomposició
s’anomenen .
c) Els bacteris es reprodueixen .

En poques hores un bacteri pot originar
Si obtenen Si viuen Si viuen
de bacteris .
aliment damunt matèria associats
d) Quan les condicions del medi no són favorables d’altres éssers orgànica amb altres
vius. morta. éssers vius.
alguns bacteris formen .
123
389317 _ 0119-0128.indd 123 05/08/11 14:07

Estructura d’un virus
3 Els virus
Els virus no poden ser considerats éssers vius perquè no són
cèl·lules i perquè per si sols no poden realitzar les funcions
vitals de nutrició, reproducció i relació.
Els virus tenen una mida encara més petita que la dels bacteris; no-
més es poden veure amb un microscopi electrònic. La seva estructu-
Material ra bàsica és senzilla i està formada per:
genètic Embolcall Càpsida
extern • La càpsida. És un embolcall que pot tenir diferents formes.
• El material genètic. Contengut a l’interior de la càpsida.
Reproducció d’un virus Alguns virus a més poden tenir una coberta exterior que
s’anomena embolcall extern.
1. Entrada 2. Reproducció 3. Sortida de
del virus i acoblament dels nous virus. Els virus poden trobar-se pertot: en el sòl, en l’aire, en l’aigua,
en la cèl·lula. components vírics.
etc.; no obstant això, són paràsits obligats d’altres éssers
vius, ja que només poden reproduir-se si infecten una cèl·lula.
Quan un virus infecta una cèl·lula, hi introdueix el seu ma-
terial genètic, que una vegada dins es reprodueix per generar
nous virus, que rompen la membrana i surten a l’exterior.
4 El paper dels microorganismes

Depenent de la seva funció en la naturalesa, els microorganismes
poden ser de dues classes: beneficiosos o perjudicials.
• Microorganismes beneficiosos. Els microorganismes tenen mul-
titud d’utilitats en la naturalesa i per a les persones.
– Hi ha microorganismes descomponedors que transformen les
restes d’éssers vius en substàncies inorgàniques que poden tor-
nar a utilitzar les plantes.
SABIES QUE…
– Els microorganismes que componen el plàncton serveixen
El plàncton està format per d’aliment a molts animals aquàtics.
animals i plantes microscòpics – La flora intestinal està formada per bacteris que viuen a
de què s’alimenten molts animals l’interior del tub digestiu dels animals, on produeixen vitami-
aquàtics, com les balenes. nes i altres substàncies necessàries.
– Alguns bacteris i llevats s’utilitzen en la fabricació d’aliments,
com el pa, el formatge o el iogurt.
– D’alguns microorganismes s’obtenen antibiòtics.
• Microorganismes perjudicials. Alguns microorganismes, anome-
nats microorganismes patògens, són perjudicials i poden produir
malalties en tots els éssers vius. Són de diferents grups: bacteris, pro-
tozous i fongs microscòpics. Tots els virus són agents patògens, ja
que són paràsits i provoquen malalties.
124
389317 _ 0119-0128.indd 124 05/08/11 14:07

Activitats
17. Completa el text amb les paraules següents: 21. Observa l’esquema sobre el procés de reproducció
d’un virus i explica què passa en cada moment.
éssers vius – paràsits obligats
reprodueixen – infectar – cèl·lula viva A
B
C
Els virus són d’altres
, ja que es
després d’
una .
18. Contesta a les preguntes següents sobre els virus: A.
a) Per què els virus no es poden considerar éssers B.
vius?
C.

22. L’afirmació següent és falsa. Escriu-la correctament.
b) Per què els virus només es poden veure amb Hi ha microorganismes descomponedors que actuen
un microscopi electrònic? sobre restes d’animals i vegetals vius.

c) Per què els virus són agents patògens?

19. Completa l’esquema sobre l’estructura bàsica 23. Anomena tres aliments que es puguin fabricar
d’un virus. amb bacteris o llevats.
Els virus estan formats per 1.

2.
3.
24. Contesta a la pregunta.
20. Identifica en el dibuix del virus les parts assenyalades Com s’anomenen els microorganismes que són
i escriu-ne els noms. perjudicials i poden produir malalties?

Els microorganismes perjudicials poden ser
de diferents grups: ,
i .
Els no són microorganismes,
ja que tots són paràsits .
125
389317 _ 0119-0128.indd 125 05/08/11 14:07

Les malalties produïdes
5 per agents patògens
Algunes malalties produïdes Perquè els agents patògens, o gèrmens, puguin desenvolupar
per gèrmens
malalties, s’han d’introduir dins els éssers vius.
Malaltia Gèrmens Com es transmet Les vies principals d’entrada dels microorganismes són:
Refredat Virus Per l’aire • La pell, a través d’una ferida.
Per relacions • La via respiratòria.
Sida Virus
sexuals • La via digestiva.
Pneumònia Bacteri Per l’aire • Per contacte sexual.
Per aliments
Salmonel·losi Bacteri
en mal estat Quan un agent patogen s’introdueix en un ésser viu es diu que
Còlera Bacteri
Per aigües s’ha produït una infecció. Les malalties que es produeixen així
contaminades s’anomenen malalties infeccioses.
Per picada
Malària
Protozou del moscard
o paludisme
Anopheles Els gèrmens es contagien d’un individu malalt a un altre de sa. Les
Per contacte formes de contagi més freqüents són: per animals, per l’aire, per re-
Peu d’atleta Fong físic, a través lacions sexuals, a través de la pell i per prendre aigua o aliments en
de la pell mal estat.
La lluita contra les malalties

6 infeccioses
Dues de les millors maneres d’impedir les malalties infeccioses són:
• La higiene corporal, és a dir, la cura i neteja personal.
• Prendre aliments i begudes en bon estat.
Les vacunes i els antibiòtics ens ajuden a prevenir o a superar in-
feccions.
Una vacuna és un preparat que conté gèrmens morts

o debilitats d’una determinada malaltia.
Les vacunes serveixen perquè el nostre cos «aprengui» a lluitar

contra una determinada malaltia. Així, si entra en el nostre orga-
Les vacunes serveixen perquè el cos aprengui
nisme un germen d’aquesta malaltia, podrem combatre-la sense
a lluitar contra una determinada malaltia.
patir-la.
Els antibiòtics són substàncies fabricades per bacteris i fongs

que impedeixen el creixement d’altres bacteris que causen
malalties.
SABIES QUE…
Al 1928 Alexander Fleming va Els antibiòtics serveixen per a combatre malalties en els éssers vius.
descobrir el primer antibiòtic Són eficaços contra els bacteris, ja que maten aquests microorganis-
conegut: la penicil·lina. mes i impedeixen que creixin i es reprodueixin, però no són eficaços
contra els virus.
126
389317 _ 0119-0128.indd 126 05/08/11 14:07

Activitats
26. Escriu quines són les vies principals d’entrada 32. Observa el cartell següent
dels gèrmens. i respon a les preguntes.
• Què significa el títol
del cartell publicitari?

27. Completa l’oració amb les paraules següents:
ésser viu – malalties infeccioses

patogen – infecció
La invasió d’un per un agent

s’anomena , • Explica quina manera de prevenir la grip indiquen
les fotografies del cartell.
i les malalties produïdes s’anomenen .
28. Explica quines són les formes de contagi més freqüents.

• Quin patogen produeix la grip?

33. Observa el quadre de les malalties provocades
29. Escriu dues de les millors maneres d’impedir per microorganismes i escriu el nom de:
les malalties infeccioses. • Una malaltia provocada per bacteris que es transmeti
1. per l’aire.
2. • Una malaltia que es transmet amb la picada

del moscard Anopheles.
30. Explica en què consisteix la higiene personal i per què
és important rentar-se contínuament les mans amb 34. Escriu la definició de:
aigua i sabó. a) Vacuna:

b) Antibiòtic:

a) Per a què serveixen les vacunes?
o falses (F):

V F La salmonel·losi està provocada per virus.
b) Per a què serveixen els antibiòtics?
V F Si beus aigua contaminada pots contraure
el còlera.
c) Quin va ser el primer antibiòtic que es va conèixer?
V F La sida és una malaltia provocada per un fong
que es transmet per via sexual.
V F La pneumònia es transmet per l’aire. d) Qui el va descobrir?
127
389317 _ 0119-0128.indd 127 05/08/11 14:07

Resum
EL REGNE DELS PROTOCTISTS
Pertanyen a aquest regne els i les .

Els protozous són éssers , amb nutrició
i que viuen en .
Les algues poden ser unicel·lulars o , poden fabricar
el seu propi aliment, per això són , i viuen en medis
.
EL REGNE DE LES MONERES
A aquest regne pertanyen els .

Els bacteris estan formats per: una ,
la , el i el .
També poden presentar una
externa i per a desplaçar-se.
Flagel
ELS VIRUS Material

genètic
Els virus no són perquè no són
i no poden acomplir les funcions .
Citoplasma
Els virus estan formats per: la Càpsula
i el . bacteriana
Alguns virus tenen una .

Paret
bacteriana
Membrana cel·lular
LES MALALTIES PRODUÏDES
PER AGENTS PATÒGENS
Depenent de la seva funció en la naturalesa, els microorganismes poden ser

de dues classes: o .
Les vies principals d’entrada dels microorganismes són:
, ,
i .
LA LLUITA CONTRA LES MALALTIES INFECCIOSES

Àcid Embolcall Càpsida
extern
Les millors maneres d’impedir les malalties infeccioses són: nucleic
la i prendre
.
Les i els ens ajuden a prevenir
o a superar infeccions.
El primer antibiòtic va ser i va ser
descobert per .
128
389317 _ 0119-0128.indd 128 05/08/11 14:07

12 Les propietats
de la matèria

• Quines són les propietats
En l’actualitat, existeix un sistema internacional d’unitats que
de la matèria.
es va crear per unificar les unitats de mesura de tots els països
del món.
• A reconèixer les magnituds
més usuals: longitud, massa, temps Abans d’aquesta unificació, als nostres pobles i ciutats
i temperatura. s’usaven, a més, altres unitats com, per exemple, el quintar.
Un quintar és una antiga unitat que s’utilitzava per a mesurar
• Quines són les unitats de mesura
la massa de farina, sucre i altres aliments.
més comunes.
En alguns països d’Amèrica Central i del Sud, el quintar és
• Quins són els múltiples
encara d’ús freqüent als mercats.
i submúltiples del metre,
del quilogram i del litre. Per a què es va crear el sistema internacional d’unitats?
389317 _ 0129-0140.indd 129 19/08/11 13:43

1 La matèria
COMPROVA QUE L’AIRE
Tot el que ens envolta i podem percebre amb els nostres sentits està
éS MATÈRIA format de matèria.
El llibre que llegim, el llapis amb què escrivim, els aliments que
L’aire és un gas incolor i no podem
veure’l. Malgrat això, té massa menjam, l’aigua que bevem i l’aire que respiram (encara que no el
i ocupa un volum; per tant, és veim) són matèria.
matèria. La matèria té dues classes de propietats: generals i específiques.
Podem comprovar-ho lligant dos
globus inflats als extrems d’una Propietats generals
barreta de fusta i subjectant-la del
centre amb un cordell, de manera Són característiques comunes a tota la matèria. La matèria té dues
que quedi equilibrat. Si punxam propietats generals: la massa i el volum.
un dels globus, el conjunt es
desequilibra. Això és degut al fet que • La massa és la quantitat de matèria que té un cos.
el globus inflat conté aire i, per tant, • El volum és la quantitat d’espai que ocupa un cos.
té una massa major que la del
globus punxat.
Matèria és tot allò que té massa i volum, és a dir, tot allò que
ocupa un lloc en l’espai.
Propietats específiques
Cada cos està format per diferents classes de matèria. Cada tipus de
matèria rep el nom de substància. Cada substància té unes caracte-
rístiques especials que la diferencien de les altres: el color, l’olor, el
gust, la duresa, la transparència, etc.
2 La mesura
Fusta
Grafit El pupitre on seim té unes propietats que el caracteritzen: alçària,
superfície del tauler, material de què està fet, la comoditat que ens
proporciona, etc. La majoria d’aquestes propietats es poden mesurar
En un llapis és fàcil observar que hi ha (alçària, superfície, etc.) i s’anomenen magnituds.
dues substàncies diferents: el grafit que forma
Hi ha altres característiques, com la comoditat o la bellesa, que no
la mina i la fusta que forma la coberta.
es poden mesurar i, per tant, no són magnituds.
Anomenam magnituds totes les propietats de la matèria

Magnituds principals que podem mesurar.
Magnitud Unitat Símbol Per a poder comparar el que mesuram és important que tots utilitzem
Longitud metre m les mateixes unitats. Per això existeix un sistema internacional
Massa quilogram kg d’unitats que assigna a cada magnitud una unitat de mesura. Per
exemple, per a la longitud utilitzam el metre (m), per a la massa el
Temps segon s
quilogram (kg), per al temps usam el segon (s) i per a la temperatura
Temperatura kelvin K
el kelvin (K).
130
389317 _ 0129-0140.indd 130 05/08/11 14:10

Activitats
1. Respon. Què és matèria? Posa’n dos exemples. 8. Completa l’oració següent:
Una substància és un tipus de
amb unes característiques especials que
.
2. Respon. Quins són els dos tipus de propietats 9. Respon. Què anomenam magnitud?
de la matèria?
1.
2.
3. Assenyala si les oracions següents són vertaderes (V) 10. Escriu dues característiques que es poden mesurar
o falses (F): i dues que no es puguin mesurar:
V F La matèria té una sola propietat, a) Característiques que es poden mesurar:
el volum. i
V F La matèria no té massa. b) Característiques que no es poden mesurar:
V F La matèria té dues propietats, massa i
i volum.
11. Respon. Quines són les quatre magnituds

4. Defineix què és la massa i què és el volum. que feim servir amb més freqüència?
• Massa: , ,
i .
• Volum:
12. Respon. Quin sistema d’unitats de mesura
s’utilitza arreu del món?
5. Respon. Són matèria l’amistat, l’amor

o la intel·ligència? Raona la resposta.
Magnitud Unitat Símbol

Longitud m
Massa quilogram
6. Explica per què l’aire és matèria encara que Temps segon
no puguem veure’l.
Temperatura

14. Llegeix el text següent i respon a la pregunta.
«Per a mesurar la temperatura solem usar els graus
centígrads del sistema Celsius, que es representen
7. Llegeix i respon a la pregunta: com a ºC.»
Cada substància té unes característiques especials Quina unitat es fa servir en el sistema internacional
que la diferencien d’altres. Quines són? per a mesurar la temperatura i quin n’és el símbol?

131
389317 _ 0129-0140.indd 131 05/08/11 14:10

3 La longitud
Unitats de longitud La longitud és la magnitud que utilitzam amb més freqüència. La
usam per a mesurar la nostra alçada, la distància entre el centre es-
Unitat Símbol
colar i la nostra casa, la distància que separa la Terra del Sol o fins i
Quilòmetre km tot la grandària d’una cèl·lula.
Hectòmetre hm
Decàmetre dam La longitud és la distància que hi ha entre dos punts.
Metre m Té com a unitat en el sistema internacional el metre (m).
Decímetre dm
Centímetre cm Per a mesurar longituds utilitzam diferents instruments de mesura,
Mil·límetre mm com la cinta mètrica o el regle graduat.
Per a mesurar longituds grans com, per exemple, la distància que
separa Madrid i Alacant, el metre resulta una unitat massa petita,
CANVI D’UNITATS per aquesta raó farem servir unitats més grans anomenades múlti-
Per a passar d’una unitat a una altra de menor es multiplica ples, com ara: el decàmetre (dam), l’hectòmetre (hm) i el quilòme-
F
3 10 3 10 3 10
tre (km).
F
F
F
km hm dam m Si necessitam mesurar longituds més petites, per exemple el gruix

F
F
F
F
: 10 : 10 : 10

d’un llibre, el metre resulta massa gran, per això utilitzarem unitats
Per a passar d’una unitat a una altra de major es divideix menors que el metre anomenades submúltiples, per exemple: el
F
decímetre (dm), el centímetre (cm) i el mil·límetre (mm).
3 10 3 10 3 10
F
F
F
m dm cm mm
F
F
F
: 10 : 10 : 10
F

4 La superfície
Si necessitam conèixer la grandària del pati del nostre centre escolar
o d’un camp de futbol, no n’hi ha prou de mesurar-ne la longitud,
Unitats de superfície sinó que haurem de calcular-ne la superfície.
Unitat Símbol
La superfície és la magnitud que ens indica quant mesura
Metre quadrat m2
l’interior d’una figura. La unitat que s’utilitza és el metre
Decímetre quadrat dm2 quadrat (m2).
Centímetre quadrat cm2
Mil·límetre quadrat mm2 Per a calcular una superfície utilitzam la fórmula matemàtica corres-
ponent a la seva forma. Les unitats principals que s’utilitzen són: el
metre quadrat (m2), el decímetre quadrat (dm2), el centímetre qua-
CANVI D’UNITATS drat (cm2) i el mil·límetre quadrat (mm2).
F
F
3 10 000 base 3 altura

Superfície 5
3 100 3 100 2
F
F
Altura
m2 dm2 cm2 G
Radi F
F
F
F
: 100 : 100

: 10 000
F
G
Per a passar d’una unitat a una altra de major es divideix Superfície 5 p 3 r 2

G Base F
132
389317 _ 0129-0140.indd 132 05/08/11 14:10

Activitats
15. Respon a les preguntes següents: 20. Completa el quadre següent i respon a les
preguntes.
a) Per a què es fa servir la magnitud de la longitud?
3 10 3 10 3 10 3 10 3 10 3 10

F
b) Quins instruments podem utilitzar per a mesurar km m cm
la longitud?
F
F
F
: 10 : 10 : 10 : 10 : 10 : 10
c) Quina és la unitat de mesura de la longitud en Quina operació és necessari fer per a passar d’una
el sistema internacional d’unitats i quin n’és unitat a una altra en els casos següents? Per exemple:
el símbol? de km a dm, necessitam multiplicar per 10 000.
• De mm a m:
• De dm a km:
16. Escriu els múltiples i submúltiples del metre.
• De hm a dm:
Múltiples: , ,
• De dam a cm:
i .
Submúltiples: , ,
21. Resol. Aitana va córrer dilluns 3,5 km, dimarts va córrer
i . 4 200 m i dimecres 1,5 km més que dilluns. Quants
metres va córrer Aitana en total?
17. Marca amb una 3 la unitat que empraries per a
expressar la longitud de cada un dels elements
de la taula següent.
22. Respon. Quina és la unitat de superfície en el sistema
Metre Centímetre Quilòmetre internacional d’unitats i quin n’és el símbol?
Taula
Pandereta
L’aula 23. Llegeix i calcula.
La distància entre
dues ciutats
«El futbol sala és un esport que es juga en un camp
les mides reglamentàries del qual són: 40 m el costat
més llarg, per 20 m el costat curt. Com que el camp té
18. Completa la taula següent de múltiples i submúltiples una forma rectangular, per a calcular la superfície del
del metre. terreny de joc hem de multiplicar la longitud del costat
més llarg per la del costat més curt.»
Unitat Símbol
Calcula la superfície d’un camp de futbol sala
Quilòmetre
reglamentari:
hm
dam
40 m 3 20 m 5 m2
m
24. Mesura el llarg i l’ample del teu pupitre utilitzant com a
Centímetre
mesura la palma de la mà. Anota els resultats.
mm • Llarg:
• Ample:
19. Expressa en metres les longituds següents:
Compara els teus resultats amb els obtenguts per altres
a) 5 km 3 1 000 5 m companys. Coincideixen? Per què?
b) 3 km 3 1 000 5 m
c) 6 dm : 10 5 m
d) 9 cm : 100 5 m
133
389317 _ 0129-0140.indd 133 05/08/11 14:10

5 El volum
Per a fer-nos una idea real de la mida total d’un objecte, necessitam
OBSERVA una magnitud que ens informi de l’espai que ocupa.
El volum mesura l’espai que ocupa un cos. La unitat que

s’utilitza en el sistema internacional d’unitats per a mesurar
el volum d’un cos és el metre cúbic (m3).
Els submúltiples del metre cúbic més usats són: el decímetre cúbic
(dm3), el centímetre cúbic (cm3) i el mil·límetre cúbic (mm3).
Per a conèixer el volum d’un cos s’empren diferents mètodes depe-
nent del seu estat i de la seva forma. Per a mesurar el volum d’un
líquid es fa servir la proveta graduada.
Les provetes graduades són
recipients especials que tenen una Capacitat
escala per a poder llegir el volum A vegades, quan volem expressar el volum d’un líquid, l’identificam
del líquid que conté. amb la capacitat del recipient on es troba.
La unitat de capacitat és el litre (L), encara que per a mesurar capaci-
tats de recipients grans utilitzam els múltiples del litre: el decalitre
(daL), l’hectolitre (hL) i el quilolitre (kL).
Per a mesurar capacitats petites s’usen unitats menors que el litre, els
submúltiples, que són: el decilitre (dL), el centilitre (cL) i el mil·lilitre
(mL).
La relació que hi ha entre el volum i la capacitat és que un recipient
CANVI D’UNITATS amb 1 litre de capacitat pot contenir un volum d’1 dm3.
F
3 1 000 3 1 000 3 1 000

F
F
F
m3 dm3 cm3 mm3

EXEMPLES RESOLTS
F
F
F
: 1 000 : 1 000 : 1 000

F
Per a passar d’una unitat a una altra de major es divideix 1. Expressa en centilitres (cL) una capacitat de 6 decalitres (6 daL).
2. Expressa en hectolitres (hL) una capacitat de 48 decilitres (48 dL).
La relació entre les unitats és:
CANVI D’UNITATS 3 10 3 10 3 10 3 10 3 10 3 10
F
F
F
F
F
F
kL hL daL L dL cL mL
F
F
F
F
F
F
F : 10 : 10 : 10 : 10 : 10 : 10
3 10 3 10 3 10
F
F
F
kL hL daL L 3 1 000

1. 6 daL 5 6 000 cL
F
F
F
: 10 : 10 : 10
3 10 3 10 3 10
F
F
F
F
F
6 daL 60 L 600 dL 6 000 cL

F
3 10 3 10 3 10 0,048 hL 0,48 daL 4,8 L 48 dL

F
F
F
2. 48 dL 5 0,048 hL
F
F
F
F
L dL cL mL : 10 : 10 : 10
F
F
F
: 10 : 10 : 10
: 1 000

F
134
389317 _ 0129-0140.indd 134 05/08/11 14:10

Activitats
25. Respon a les preguntes següents: 30. Llegeix el text següent i respon a les preguntes.
a) Què mesura el volum d’un objecte? Diferència entre capacitat i volum
«La capacitat d’un recipient és una
característica que no depèn del fet

que estigui ple o no. El volum d’un
b) Quina és la unitat de volum en el sistema cos és l’espai que ocupa i no depèn
internacional d’unitats? de si està dins un recipient o no 2L
(excepte en els gasos).

Així, una botella de refresc de
c) Quins són els submúltiples del metre cúbic? dos litres té aquesta capacitat
independentment de si conté o no
, i refresc. D’altra banda, 1 dm3 d’aigua
. ocuparà aquest volum tant si està
dins una botella com si està en
un barral o escampat damunt una
26. Respon a les preguntes següents: taula.»
a) Quina operació hem de fer per a passar d’una unitat En el dibuix pots observar una botella de refresc plena
a una altra de menor? fins a la meitat.
a) Quina és la capacitat de la botella?
b) I per a passar d’una unitat a una altra de major?
b) Quin volum ocupa el líquid que hi ha dins?

27. Explica quina operació faries per a canviar d’unitats en
els casos següents:
31. Completa les taules següents de múltiples
a) Passar de m3 a cm3 : i submúltiples.
Volum
3 3
b) Passar de cm a dm : Unitat Símbol
Metre cúbic m3

dm3
Centímetre cúbic
Mil·límetre cúbic
a) Quan volem expressar el volum d’un líquid,
amb què l’identificam?
Capacitat
Unitat Símbol
b) Quina és la unitat de capacitat? Quilolitre

hL

Litre L
29. Completa l’esquema següent amb les unitats
de capacitat i expressa en litres les capacitats
que hi ha a continuació: Centilitre
mL
hL L mL
a) 3 kL: d) 79 dL: 32. Respon. Què és i per a què s’utilitza una proveta?
b) 5 daL: e) 460 daL:
c) 82 hL: f) 10 kL:
135
389317 _ 0129-0140.indd 135 05/08/11 14:10

6 La massa
Quan mesuram la quantitat d’un producte sòlid, ho feim fent re-
SABIES QUE… ferència a la seva massa i empram el quilogram.
La balena blava és el mamífer més
gran que existeix. Quan és adulta pot La massa és una magnitud que mesura la quantitat de matèria
superar els 35 metres de longitud i les que té un cos.
120 tones de massa.
La unitat de massa en el sistema internacional és el quilogram (kg),
i l’instrument que s’usa per a mesurar la massa s’anomena balança.
Unitats de massa Hi ha diversos tipus de balances, les dues principals són:
Unitat Símbol • La balança de braços o balançons. S’hi mesura la massa compa-
Tona t
rant-la amb uns pesos de què es coneix la massa. Per a això,
col·locam el cos que volem mesurar en un balançó i anam afegint
Quilogram kg
pesos en l’altre balançó fins que els equilibram.
Hectogram hg
Decagram dag
Gram g
Decigram dg
Centigram cg
Mil·ligram mg
CANVI D’UNITATS • La balança electrònica. Utilitza un sistema electrònic per a me-
surar la massa. Té una gran precisió i ens permet mesurar masses
F
molt petites, fins i tot de centenes de gram.
3 10 3 10 3 10
El múltiple principal del quilogram és la tona (t), que equival a
F
F
F
kg hg dag g
1 000 kg.
F
F
F
: 10 : 10 : 10
F
Per a passar d’una unitat a una altra de major es divideix El submúltiple principal del quilogram és el gram (g), que corres-
pon a 0,001 kg.
F
3 10 3 10 3 10
F
F
F
g dg cg mg
7 La densitat
F
F
F
: 10 : 10 : 10
F
Si posam oli i aigua en un recipient, comprovarem que l’oli queda

FES-HO AIXÍ per damunt de l’aigua. L’explicació d’aquest fet és que l’oli és menys
dens, és a dir, té una densitat menor que l’aigua i per això sura per
Per a calcular la densitat d’un cos, damunt d’aquesta.
primer has de conèixer-ne el volum i
la massa. A continuació divideix la
massa entre el volum La densitat és la quantitat de massa que té un cos per unitat
i n’obtindràs la densitat. de volum. La densitat és una magnitud que s’obté en dividir
Tingues sempre en compte les la massa d’un objecte entre el seu volum.
unitats. Si has mesurat la massa
en quilograms i el volum en Massa
centímetres cúbics, les unitats Densitat 5
de la densitat seran: kg/cm3.
Volum
No hi ha dues substàncies que tenguin el mateix valor de densitat.
136
389317 _ 0129-0140.indd 136 05/08/11 14:10

Activitats
33. Respon a les preguntes següents: 38. Completa la taula amb les unitats corresponents
a cada símbol.
a) Què mesura la massa?
Unitat Símbol
t
b) Què és la unitat de massa en el sistema
internacional d’unitats? kg
dag

g
c) Per a què serveix una balança?
cg

39. Explica amb paraules teves què és la densitat.
34. Anomena els dos tipus de balança que podem fer servir

per a mesurar la massa d’un objecte.

i

35. Completa l’esquema següent amb les unitats de
massa i expressa en grams les masses que hi ha 40. Respon. Què s’obté en dividir la massa d’un objecte
a continuació: entre el seu volum?

kg g cg
a) 2 kg: d) 30 dag: 41. Assenyala si les oracions següents són vertaderes (V)
b) 35 dg: e) 500 mg: o falses (F):
c) 21 hg: f) 23 cg: V F L’oli sura damunt l’aigua perquè és més

dens.
36. Completa la taula amb la unitat que utilitzaries en cada V F L’oli sura damunt l’aigua perquè pesa més.
cas per a mesurar la massa. V F L’oli sura damunt l’aigua perquè és menys
dens.
Tona Quilogram Gram
La massa
V F L’aigua queda davall l’oli perquè és més
densa.
d’un moix
La massa V F L’aigua queda davall l’oli perquè és menys
d’un bolígraf densa.
La massa
d’un cotxe 42. Llegeix el text i respon a la pregunta.
La massa Imagina tres caixes iguals plenes de substàncies
d’un infant diferents: una amb palla, una altra amb ferro i una altra
La massa d’arròs.
d’una balena Quina té major densitat? Explica la resposta.


a) Per a passar de grams (g) a centigrams (cg) hem

de per 100.

b) Per a passar de quilograms (kg) a grams (g) hem
de per 1000.
43. Respon. Què vol dir que un cos és menys dens que
c) Per a passar de mil·ligrams (mg) a grams (g) hem
un altre?
de multiplicar per .

d) Per a passar de decigrams (dg) a grams (g) hem
de dividir entre .
137
389317 _ 0129-0140.indd 137 05/08/11 14:10

8 La temperatura
A més de la longitud i la massa, hi ha altres magnituds que utilitzam
amb freqüència, per exemple la temperatura i el temps.
La temperatura és una magnitud que ens permet mesurar l’estat

tèrmic d’un cos.
Quan tocam gel, deim que està fred. En canvi, si tocam una bombe-
ta que ha estat encesa, direm que està calenta. Aquesta sensació de
«fred» o «calor» que percebem a través del sentit del tacte corres-
pon a la temperatura dels cossos.
L’instrument que ens permet mesurar la temperatura dels cossos és
el termòmetre.
Termòmetre Termòmetre
clínic. ambiental. La unitat de temperatura en el sistema internacional és el kelvin (K),
encara que generalment mesuram la temperatura amb l’escala centí-
grada de graus Celsius (°C).
Per a expressar els graus Celsius en kelvin, es necessita sumar 273
als graus Celsius. Per a expressar els kelvin en graus Celsius hem de
restar 273 dels kelvin.
K 5 °C 1 273
9 El temps
Tots nosaltres percebem el pas del temps i som capaços de mesurar-
lo amb major o menor facilitat. Encara que no tenguem rellotge,
Termòmetre quasi tots sabem quan la classe està acabant o quan és l’hora de la
de laboratori.
sortida al pati.
També podem esbrinar el moment del dia en què ens trobam fixant-
nos en la posició del Sol.
El temps és una magnitud que mesura la durada

dels esdeveniments.
La unitat de mesura del temps en el sistema internacional és el

segon (s).
També utilitzam altres unitats per a mesurar el temps:
CANVI D’UNITATS
• El minut (min). Un minut són 60 segons.

3 60 3 60
F
• L’hora (h). Una hora són 60 minuts.
F
F
hora minut segon • El dia (d). Un dia són 24 hores.

F
F
: 60 : 60
F • L’any. Un any són 365 dies.
• El segle. Un segle són 100 anys.
138
389317 _ 0129-0140.indd 138 05/08/11 14:10

Activitats
44. Respon a les preguntes següents: 50. Respon a les preguntes següents:
a) Què és la temperatura? a) Què mesura el temps?

b) Amb quin instrument es mesura la temperatura b) Quina és la unitat de mesura del temps
dels cossos? en el sistema internacional?

c) Quina és la unitat de temperatura en el sistema
internacional? 51. Uneix amb fletxes les dues columnes segons el símbol
de cada unitat.

Minut • • h
Hora • • min
45. Completa la taula amb els instruments Dia • • d
que utilitzaries per a fer cada mesura.
Segon • • s
Mesura Instrument
Temperatura d’una persona. 52. Escriu tres unitats de temps que coneguis, a més de la
unitat segon.
Temps que inverteix un atleta
en una carrera. ,
Temperatura d’una habitació. i .
53. Completa el quadre amb les unitats de temps que

46. Expressa les temperatures següents en les unitats hi falten i les operacions que hem d’efectuar per a
indicades en cada cas: passar d’una a una altra.
(Recorda que per a passar de K a ºC hem de restar-ne 273 i
F
F
que per a fer-ho a la inversa, de ºC a K, hem de sumar-hi 273.)
minut
a) 10 ºC 5 K c) 27 ºC 5 K
F
F
b) 273 K 5 ºC d) 0 ºC 5 K
47. Cerca informació sobre què és una escala centígrada 54. Respon a les preguntes següents:
i explica-ho. a) Quants minuts són 5 hores i 15 minuts?

b) Quants segons són 60 minuts?

c) Quants minuts són 1 hora i quart?
a) Amb quina escala centígrada i en quines unitats

mesuram la temperatura generalment?
d) Quants segons són 1 hora?

b) Quina és la unitat per a mesurar la temperatura
en el sistema internacional?
55. Llegeix el text i respon a les preguntes.

«Lluís i Pau havien quedat per a anar al cine. Lluís va
c) Quina és la relació entre ambdues unitats? arribar 10 minuts abans de l’hora al cine i Pau hi va
arribar un quart d’hora tard.»
Quant de temps va esperar Lluís?
49. Nèstor ha fet una passejada amb bicicleta, que ha durat Necessites saber a quina hora havien quedat
7 950 s. Expressa aquesta quantitat en hores i minuts. per a fer el càlcul? Per què?
h, min.
139
389317 _ 0129-0140.indd 139 05/08/11 14:10

Resum
LA MATÈRIA
Matèria és .
Les propietats de la matèria poden ser:
Radi
· Generals. Són la i el . G F
· Específiques. Pròpies de cada tipus de matèria.

Cada tipus diferent de matèria rep el nom de .
LA MESURA
Superfície 5 p 3 r 2
Una magnitud és qualsevol característica d’un cos que es pot .
Les magnituds que s’utilitzen amb més freqüència són: la ,
F
la , el , la ,
la , la i el .
Altura
LA LONGITUD
La longitud és .
G
El (m) és la unitat de mesura de longitud en el sistema internacional.
G Base F
Exemples d’instruments de mesura de longitud són: .

base 3 altura
Superfície 5
2
LA SUPERFÍCIE
La superfície és .
2
El (m ) és la unitat de superfície en el sistema internacional.
Es calcula utilitzant la corresponent a la forma de l’objecte.
EL VOLUM
El volum mesura .
El (m3) és la unitat de mesura del volum en el sistema internacional.
L’instrument principal de mesura del volum és la .
LA MASSA
La massa mesura .
El (kg) és la unitat de mesura de la massa en el sistema internacional.
L’instrument de mesura de la massa és la .
LA DENSITAT
La densitat és .
La densitat s’obté dividint la entre el .
LATEMPERATURA
La temperatura permet mesurar .
El (K) és la unitat de mesura de la temperatura en el sistema internacional.
L’instrument que mesura la temperatura dels cossos és .
ELTEMPS
El temps permet mesurar .
El (s) és la unitat de mesura del temps en el sistema internacional.
140
389317 _ 0129-0140.indd 140 05/08/11 14:10

13 La diversitat
de la matèria
Un iceberg és una massa de gel flotant que es desprèn

de les glaceres i és arrossegat pels corrents marins. A vegades,
els icebergs poden assolir dimensions enormes.
A l’Àrtic, és freqüent trobar icebergs que fan fins a 200 metres
de longitud i 150 metres d’alçària. Aquests icebergs comporten
un seriós perill per als vaixells.
• En quins estats es pot trobar El 14 d’abril de 1912, el Titanic, el vaixell més gran construït
la matèria. fins llavors, va xocar contra un iceberg de 60 metres d’alçària.
• Com pot canviar d’estat la matèria. Com a conseqüència del xoc es va obrir una esquerda al vaixell i
es va esfonsar en menys de tres hores.
• A distingir una substància pura
i una mescla. Per què es va esfonsar el Titanic?
389317 _ 0141-0148.indd 141 19/08/11 13:43

1 Els estats de la matèria
Tot el que existeix a l’univers que podem pesar i que ocupa un espai
RECORDA està fet de matèria. L’aigua de pluja, les roques... estan fetes de ma-
La massa és la quantitat de matèria tèria. També l’aire, per més que no el vegem.
d’un cos i es mesura en kg. Hi ha molts tipus diferents de matèria. Cada tipus diferent de ma-
El volum es mesura en m3.
tèria s’anomena substància. Un llapis i un anell estan fets de dife-
rents substàncies. El llapis està fabricat amb fusta, i l’anell amb algu-
na substància metàl·lica, per exemple, plata o or.
Tota la matèria està formada per partícules petites que no paren de
moure’s. Aquestes partícules tenen massa i ocupen un volum.
SABIES QUE…
La matèria pot trobar-se en tres estats: sòlid, líquid
Encara que puguem sentir el so,
i gasós.
aquest no és matèria, ja que
realment percebem una ona, que
és una vibració de les partícules. Les roques es troben en estat sòlid, l’aigua de la mar es troba en estat
líquid, i l’aire està en estat gasós.
Sòlids Líquids Gasos

Són sòlids molts objectes que hi ha al teu El líquid més abundant del planeta La majoria dels gasos no es veuen, encara
voltant; la cadira on seus o el llibre que és l’aigua. que alguns es puguin identificar per la
estàs llegint. Característiques dels líquids: seva olor, com el gas butà.
Característiques dels sòlids: Característiques dels gasos:
• No tenen forma pròpia. Tenen la forma
• Tenen forma pròpia. La forma dels del recipient on es troben. L’aigua d’una • No tenen forma pròpia. Tenen la forma
objectes sòlids no canvia llevat que botella té forma de botella, però quan del recipient en què es troben.
els deformem. El teu llapis sempre l’abocam en un pitxer, té forma de pitxer.
serà igual, només canvia si li fas punta, • No tenen volum fix. Ocupen tot
el romps… • Tenen volum fix. Sempre ocupen el l’espai de què disposen.
mateix espai. • Poden fluir. Igual que els líquids.
• Tenen volum fix. Els sòlids sempre
ocupen el mateix espai. • Poden fluir. Rellisquen si no estan Les partícules que constitueixen els gasos
contenguts en un recipient. no estan unides les unes amb les altres,
En els sòlids, les partícules que els formen
estan tan juntes que quasi no poden Les partícules dels líquids no estan sinó molt separades i es mouen lliurement,
moure’s, raó per la qual sempre ocupen totalment juntes i poden desplaçar-se per això ocupen tot l’espai disponible.
el mateix espai. les unes sobre les altres.
142
389317 _ 0141-0148.indd 142 05/08/11 14:13

Activitats
1. Encercla el cos que tengui més massa 7. Escriu el nom d’alguna cosa que puguis trobar en
de cada parell. un bany en els estats següents:
a) Full – llibre a) Estat sòlid:
b) Cotxe – moto b) Estat líquid:
c) Cavall – elefant c) Estat gasós:
d) Cullera – llapis
e) Pilota de ping-pong – pilota de golf 8. Classifica les substàncies següents, segons l’estat
en què les trobes normalment, posant una creu
en la casella corresponent.
2. Indica quin dels dibuixos següents pertany
a les partícules d’un sòlid, quin a les d’un líquid Sòlid Líquid Gasós
i quin a les d’un gas. Oxigen
Suc
Telèfon
Gelatina
Aigua
de la mar
Vapor

d’aigua
3. Respon. De quines substàncies estan formats els Sang

objectes següents? Niguls
a) Medalla olímpica de campió: Iogurt
b) Un clau:
c) La neu: 9. Completa la taula marcant una 3 en la casella que
correspongui.
Sòlid Líquid Gasós
Estats de la matèria
Sí
Forma
pròpia
No
Sí
Volum fix
5. Encercla les paraules que anomenen una cosa formada No
per matèria.
Idea – Aigua – Alegria – Suor

10. Pensa i respon. Si l’aigua d’una botella
Foscor – Aire – Ca
s’escampa per terra, té la mateixa forma
dins la botella que en terra?
o falses (F):
Ocupa el mateix volum abans i després
V F Els sòlids i els gasos no tenen una forma d’escampar-se?
pròpia.

V F Només els sòlids tenen un volum fix.
Es troba en el mateix estat en els dos casos?
V F Els gasos ocupen tot l’espai
disponible.
143
389317 _ 0141-0148.indd 143 05/08/11 14:13

Fusió Vaporització
Solidificació Condensació
2
L’aigua és matèria que es pot trobar
en els tres estats: sòlid (gel), líquid i gasós
(vapor d’aigua). Per a passar d’un estat a un
Els canvis d’estat
altre hem de encalentir-la ( )o
refredar-la ( ). El gel de les muntanyes està en estat sòlid, però en arribar la calor
de la primavera es fon i es converteix en aigua líquida. Podem dir
que l’aigua ha patit un canvi d’estat: de l’estat sòlid ha passat a l’estat
líquid.
RECORDA
Els canvis d’estat es produeixen principalment quan
Quan augmentam la temperatura la matèria s’encalenteix o es refreda.
d’un cos, les seves partícules
s’encalenteixen, tenen més energia
i es mouen més ràpid. Quan el seu • De sòlid a líquid. S’anomena fusió. Té lloc quan encalentim una
moviment augmenta molt, xoquen les substància sòlida i passa a estat líquid. Per exemple, un gelat que
unes amb les altres i acaben sepa- es fon.
rant-se cada vegada més; llavors es
produeix un canvi d’estat: fusió o
• De líquid a gas. S’anomena vaporització. Succeeix quan enca-
vaporització. lentim una substància líquida i passa a estat gasós. Per exemple,
Quan disminuïm la temperatura, l’evaporació de l’aigua d’un bassiot.
les partícules dels cossos es • De gas a líquid. S’anomena condensació. Es produeix quan re-
refreden i perden energia, el seu
moviment és menor i acaben quedant
fredam un gas i passa a estat líquid. Per exemple, el vapor d’aigua
més pròximes i ordenades; que es refreda en forma de gotes sobre un vidre.
llavors, té lloc un canvi d’estat: • De líquid a sòlid. S’anomena solidificació. Té lloc quan refre-
condensació o solidificació. dam un líquid i passa a estat sòlid. Per exemple, l’aigua que es
converteix en gel en un congelador.
Líquid
Va
po
ó
si rit
Fu za
ci
ó
ó
a ci Co
c nd
Sòlid ifi en Gas
olid sa
S ció
Canvis produïts per

augment de temperatura.
Canvis produïts per descens
de temperatura.
144
389317 _ 0141-0148.indd 144 05/08/11 14:13
Sublimación
Activitats
11. Completa les oracions següents amb la paraula 15. Completa el dibuix amb els noms del canvi
augmentar o disminuir. d’estat que té lloc en cada cas.
Líquid
a) Per a transformar el gel en aigua, necessita
la temperatura.
b) Per a transformar el vapor d’aigua en aigua líquida
necessita la temperatura.
c) Per a transformar l’aigua en vapor necessita
la temperatura. Sòlid Gas
d) Per a transformar l’aigua en gel necessita

la temperatura.
12. Encercla la paraula que consideris adequada

en cada cas. 16. Llegeix el text i respon a les preguntes.
a) En encalentir un cos disminueix / augmenta «Un granissat de llima es prepara mesclant un litre
la temperatura. d’aigua amb el suc de sis llimes i deu cullerades
b) En refredar un cos augmenta / disminueix de sucre. A continuació es remena i s’introdueix
la temperatura. en el congelador.»
c) En encalentir un cos, les partícules es mouen a) En quin estat es troba l’aigua i el suc
més / menys ràpid. de llima abans de mesclar-los?
d) En refredar un cos les partícules es mouen
més / menys ràpid. b) En quin estat es troba el granissat de llima després
de treure’l del congelador?
13. Pensa i respon.
a) Per a què s’estén c) Quin canvi d’estat hi ha hagut?
la roba banyada?

b) L’aigua de la camisa 17. Respon a les preguntes següents:
banyada, en quin estat
està? a) Què passa quan untes amb mantega
una torrada calenta?

c) Quin canvi d’estat té lloc
quan s’eixuga la camisa? b) En quin estat es troba la mantega
abans d’untar-la?

14. Respon a les preguntes següents: c) En quin estat es troba la mantega després d’untar-la
en la torrada calenta?
a) Què és la solidificació?

d) Quin canvi d’estat s’ha produït?
b) Què és la fusió?

e) Explica amb paraules teves el procés que
c) Què és la condensació? ha tengut lloc.

d) Què és la vaporització?

145
389317 _ 0141-0148.indd 145 05/08/11 14:13

3 Substàncies pures i mescles
Anomenam substància cada tipus de matèria diferent, però en la
RECORDA naturalesa la major part de la matèria està formada per la mescla de
Un mineral, per exemple el diamant,
diverses substàncies.
és una substància pura, ja que està
format per una sola substància S’anomena substància pura la matèria que està formada per
(carboni en el cas del diamant) partícules totes iguals. Mentre que la matèria que està formada
i, per tant, totes les partícules que
per substàncies diferents s’anomena mescla.
conté són iguals.
Mescles
La major part de la matèria que ens envolta està formada per la mes-
cla de diverses substàncies. Podem distingir dos tipus de mescles:
• Mescles heterogènies. A ull nu podem distingir les diferents
substàncies que les formen.
• Mescles homogènies. També s’anomenen dissolucions. Són
les mescles en què a ull nu no podem distingir les diferents
substàncies de què consten. Les dissolucions es poden trobar
en els tres estats de la matèria: sòlid, líquid i gasós.
A B C
Els claus d’acer (A) són un exemple de dissolució en estat sòlid.

L’aigua de la mar (B) és un exemple de dissolució en estat líquid. L’aire
El granit és un exemple de mescla
que hi ha dins els globus (C) és un exemple de dissolució en estat gasós.
heterogènia, ja que podem distingir
a ull nu les substàncies que el formen:
mica, quars i feldspat. En les dissolucions es poden distingir dos components:
• Dissolvent. És la substància de què hi ha major quantitat.
• Solut. És la substància de què hi ha menor quantitat.
FIXA-T’HI
Les substàncies que formen les

mescles es poden separar amb
diferents sistemes. A casa, podem
usar un colador o un filtre per a
separar els sòlids d’un líquid, o usar
un imant per a separar els objectes
Dissolvent Dissolució
de ferro d’uns altres que no ho són. Solut
Al laboratori s’usen altres mètodes
més complicats de separació de
mescles.
146
389317 _ 0141-0148.indd 146 05/08/11 14:13

Activitats
18. Defineix els conceptes següents: 22. Completa l’esquema següent amb aquestes paraules:
substància pura, mescla, heterogènia, matèria,
a) Substància pura:
homogènia.

b) Mescla:


a) Quins dos tipus de mescles coneixes?
i
b) Què són les dissolucions?

23. Completa la taula, marcant amb una 3 segons
el tipus de mescla de què es tracti.
20. Observa les imatges i escriu si corresponen
Mescla Mescla
a una substància pura, a una mescla homogènia heterogènia homogènia
o a una mescla heterogènia.
Llimonada
(aigua amb
llima)
Arròs amb
ciurons
Cafè amb
llet
Acer
Aire

24. Subratlla de vermell la substància que correspongui
al dissolvent i de blau la que sigui solut en la dissolució
següent:
Un got/tassó de llet amb sucre.
25. Llegeix el text i respon a les preguntes:

«L’aigua de la mar està formada no només per aigua
pura, sinó que té també altres substàncies, com el
21. Escriu el nom de tres objectes que siguin: clorur de sodi i el bicarbonat de sodi.»
• Substàncies pures: , a) Quina substància és el dissolvent de la dissolució?
i .
• Mescles homogènies: , b) Quines substàncies són el solut de la dissolució?
i .
• Mescles heterogènies: , c) Quin tipus de mescla és?
i .
147
389317 _ 0141-0148.indd 147 05/08/11 14:13

Resum
LA MATÈRIA I ELS SEUS ESTATS
S’anomena substància cada un dels diferents tipus de matèria que hi ha.
La matèria està formada per molt petites en continu
moviment.
Els tres estats en què podem trobar la matèria són: ,
i gasós.
• Els sòlids:
– Tenen pròpia.
– Tenen volum .
– Les partícules estan molt .
• Els líquids:
– tenen forma . Adopten
la forma del que els conté.
– Tenen fix.
– Les estan més separades que en els sòlids.
• Els gasos:
– No tenen pròpia.
– No tenen volum . Ocupen tot
l’ de què disposen.
– Les partícules no estan ; es troben més
que les dels líquids i sòlids i es mouen .
ELS CANVIS D’ESTAT

Els canvis d’estat tenen lloc principalment quan la matèria
es o es .
Sòlid Líquid Gasós
SUBSTÀNCIES PURES I MESCLES

Una substància pura està formada per que són
totes .
Les mescles estan formades per diferents.
Les mescles poden ser:
• Mescles heterogènies. A ull nu distingir
les diferents substàncies que les formen.
• Mescles homogènies. També s’anomenen . Dissolvent Dissolució
Solut
Són aquelles en què a ull nu
distingir les diferents substàncies que les formen.
148
389317 _ 0141-0148.indd 148 05/08/11 14:13

14 La composició
de la matèria
En 1911, l’Acadèmia de Ciències d’Estocolm va concedir el premi

Nobel de química a Marie Curie. Era el seu segon premi Nobel, el
primer va ser de física i el va rebre l’any 1903 junt amb el seu marit,
Pierre Curie.
Després de més de dotze anys d’investigació junts varen descobrir
En aquesta unitat aprendràs la radioactivitat i l’existència de dos elements desconeguts fins
llavors. Del primer en varen dir poloni, en record de Polònia, país de
• A reconèixer els àtoms com les naixement de Marie. El segon el varen anomenar radi, un element de
unitats bàsiques que formen gran radioactivitat.
la matèria.
Les radiacions del radi eren d’una intensitat major del que
• A familiaritzar-te amb els símbols esperaven. Els raigs que emetia travessaven les substàncies més
dels elements químics. dures i opaques, i solament una gruixuda planxa de plom era capaç
• A distingir entre àtom, molècula d’impedir-ne el pas.
i cristall. Marie va morir en 1934 a causa de les prolongades exposicions a les
• Quins són els elements més radiacions, de les quals habitualment no es protegia.
abundants en la naturalesa. Marie Curie i el seu marit, Pierre Curie, varen descobrir l’existència
• La importància de l’aigua de dos elements desconeguts fins aleshores.
i les seves propietats. Quins noms els varen posar?
389317 _ 0149-0158.indd 149 05/08/11 14:16

SABIES QUE…
Els àtoms estan formats

1 La matèria està formada per àtoms
per elements més petits: electrons, Per a intentar explicar la diferència entre els diversos tipus de subs-
protons i neutrons.
tàncies, el científic John Dalton va proposar la teoria següent:
Electrons
• Tota la matèria que ens envolta està formada per unitats molt pe-
tites anomenades àtoms.
• Hi ha diferents tipus d’àtoms. Cada element químic està format
per àtoms iguals i diferents dels àtoms dels altres elements quí-
mics. Per exemple, l’àtom de l’element químic carboni és diferent
de l’àtom de l’element químic nitrogen.
Els àtoms són les unitats que formen la matèria. Cada element
Neutrons químic està format per un únic tipus d’àtoms.
Protons
Els elements químics es troben en la taula periòdica; en què:

Àtom de carboni Àtom de nitrogen
• Cada element químic té un nom.
• Cada nom es representa mitjançant un símbol. Aquest símbol sol
coincidir amb les primeres lletres del seu nom; per exemple, el
símbol del carboni és C i el del nitrogen N.
• Els diferents elements s’ordenen en la taula seguint el seu nombre
atòmic, que és el nombre de protons que tenen. Per exemple, el
Els àtoms de carboni tenen sis protons al carboni té 6 protons, per això, el seu nombre atòmic és 6. El nitro-
nucli, mentre que els de nitrogen en tenen set.
Aquesta lleu diferència fa que siguin ele-
gen té 7 protons, per això, el seu nombre atòmic és 7. El carboni i
ments diferents, amb propietats molt el nitrogen són dos elements químics que van ordenats l’un a conti-
distintes. nuació de l’altre en la taula periòdica.
Taula periòdica dels elements
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18
1 2
1 H He
Hidrogen Heli
Nombre F 1
3 4 5 6 7 8 9 10
atòmic H Símbol Negre - sòlid
F
2 Li Be Nom F Hidrogen Blau - líquid B C N O F Ne

Liti Beril·li Vermell - gas Bor Carboni Nitrogen Oxigen Fluor Neó
Morat - artificial
11 12 13 14 15 16 17 18
3 Na Mg Al Si P S Cl Ar
Sodi Magnesi Alumini Silici Fòsfor Sofre Clor Argó
19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36
4 K Ca Sc Ti V Cr Mn Fe Co Ni Cu Zn Ga Ge As Se Br Kr
Potassi Calci Escandi Titani Vanadi Crom Manganés Ferro Cobalt Níquel Coure zinc Gal·li Germani Arsènic Seleni Brom Criptó
37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54
5 Rb Sr Y Zr Nb Mo Tc Ru Rh Pd Ag Cd In Sn Sb Te I Xe
Rubidi Estronci Itri Zirconi Niobi Molibdé Tecneci Ruteni Rodi Pal·ladi Plata Cadmi Indi Estany Antimoni Tel·luri Iode Xenó
55 56 57 72 73 74 75 76 77 78 79 80 81 82 83 84 85 86
6 Cs Ba La Hf Ta W Re Os Ir Pt Au Hg Tl Pb Bi Po At Rn
Cesi Bari Lantani Hafni Tàntal Tungsté Reni Osmi Iridi Platí Or Mercuri Tal·li Plom Bismut Poloni Àstat Radó
87 88 89 104 105 106 107 108 109 110 111
7 Fr Ra Ac Rf Db Sg Bh Hs Mt Ds Rg
Franci Radi Actini Rutherfordi Dubni Seaborgi Bohri Hassi Meitneri Darmstadti Roentgeni
150
389317 _ 0149-0158.indd 150 05/08/11 14:16

Activitats
1. Explica què és un àtom. 7. Assenyala si les oracions següents són vertaderes (V)
o falses (F):

V F En la naturalesa hi ha un sol tipus d’àtoms.
V F En la naturalesa hi ha diferents tipus

d’àtoms.
2. Indica el nombre atòmic, el símbol i l’estat (sòlid, líquid V F Els àtoms d’oxigen són diferents dels
o gas) dels elements químics següents: d’hidrogen.
8
V F Els elements químics estan ordenats
O en la taula en funció del seu nombre
Oxigen d’electrons.
13 8. Completa les oracions següents:

Al a) El símbol químic del fòsfor és ,
Alumini
i el seu nombre atòmic és .
1
b) El símbol en la taula periòdica representa
H el de l’element.
Hidrogen
c) El nombre atòmic és el nombre de .
3. Completa el text amb les paraules següents: d) Els són unitats molt petites
diferents – àtoms iguals – elements químics que formen la .
Cada element químic està format per 9. Les afirmacions següents són falses. Escriu-les
, però són dels àtoms correctament.
dels altres . a) Tota la matèria que ens envolta està formada per
àtoms iguals.
4. Escriu en el dibuix el nom de cada un dels elements més
petits que formen un àtom.

b) Un element químic pot estar format per diversos
àtoms distints.

c) El nombre atòmic és el nombre de neutrons
de l’àtom.

Protons • • Estan movent-se al voltant
dels protons i neutrons.
d) En la taula periòdica els elements s’ordenen segons
Electrons • • El seu nombre s’anomena nombre el seu símbol.
atòmic.

6. Observa la taula periòdica i respon a les preguntes:
a) Quin és el nombre atòmic del nitrogen? e) El símbol de l’element químic sodi és So.
b) Quins elements tenen els símbols Ca i P?
.
151
389317 _ 0149-0158.indd 151 05/08/11 14:16

2 Àtoms, molècules i cristalls
Els àtoms poden unir-se i organitzar-se de diferents maneres. Per
exemple, podem trobar els àtoms aïllats o units, formant molècu-
les o cristalls.
Molècules
Les molècules són agrupacions d’àtoms units.
• Les molècules de les substàncies simples estan formades per
àtoms iguals. Per exemple, l’oxigen de l’aire està en forma de
molècules que tenen dos àtoms d’oxigen units (O2).
La fórmula d’una substància simple representa la seva molècula i
ens informa del nombre d’àtoms que la formen.
Símbol
de l’element
F
O2 F
Nombre
d’àtoms
F
F
Àtoms
d’oxigen
L’oxigen (O2) de l’aire està format per
molècules amb dos àtoms d’oxigen. • Les molècules de les substàncies compostes estan formades per
àtoms diferents.
La fórmula d’una substància composta representa els elements
que formen la molècula i el nombre d’àtoms de cada un.
La molècula d’aigua està formada per un àtom d’oxigen (O) unit a
dos àtoms d’hidrogen (H2); té com a fórmula (H2O).
F
F
Àtom
Símbols dels
elements
H2O Nombre d’àtoms
(si només n’hi ha
d’oxigen
F
un, no duu subíndex)

F
L’aigua (H2O) està formada per Àtoms

d’hidrogen
molècules amb dos àtoms d’hidrogen
i un d’oxigen. Cristalls
Els cristalls són agrupacions d’àtoms
que s’uneixen els uns amb els altres de Àtom de clor
manera ordenada. Àtom de sodi
La mida del cristall depèn del nombre
d’àtoms que el formen. La sal de taula
està formada per cristalls constituïts
per àtoms de sodi i clor.
F
La sal està formada per cristalls constituïts

per àtoms de sodi i clor units de manera
Símbols dels
elements
NaCl Proporció
de cada
F
ordenada. element
152
389317 _ 0149-0158.indd 152 05/08/11 14:16

Activitats
10. Explica de quines dues maneres podem trobar els àtoms. 17. Completa l’esquema següent.
1. Els àtoms en la naturalesa poden
2.
unir-se agrupar-se
estar
11. Explica què són les molècules. i formar i formar

18. Completa el text sobre les substàncies compostes amb

les paraules següents:
Substàncies simples • • Estan formades per
àtoms diferents molècules – dos – hidrogen – oxigen
Substàncies compostes •
• Estan formades L’aigua (H2O) està formada per
per àtoms iguals
amb àtoms d’
13. Completa el text sobre les substàncies simples utilitzant i un d’ .
les paraules següents:
oxigen – molècules – dos 19. Explica què representa la fórmula d’una substància
composta.
L’oxigen (O2) de l’aire està format per milions de
que tenen àtoms
d’ .
20. Observa la imatge següent que representa
14. Contesta a les preguntes següents: l’estructura atòmica del diamant i encercla en cada cas
l’opció correcta.
a) En què es diferencia una substància simple d’una
• Tots els àtoms que el formen
substància composta? són iguals / diferents.
• És una substància
simple / composta.
• Els àtoms estan units de
b) Què representa la fórmula d’una substància simple?
forma ordenada / desordenada.
• És un cristall / un àtom.
c) De què informa?
21. Observa els dibuixos de la pàgina anterior
i uneix mitjançant fletxes les dues columnes:
15. Fixa’t en la fórmula (O2) i respon a les preguntes. Molècules amb dos àtoms
• d’hidrogen i un d’oxigen.
a) Quants àtoms té la molècula? Oxigen •
Cristalls formats per àtoms
Aigua • • de sodi i clor.
b) Quin és el nom de l’element químic?
Sal • Molècules amb dos àtoms
• d’oxigen.
16. Fixa’t en la fórmula (CO2) i respon a les preguntes. 22. Escriu de què estan formats els cristalls de sal i explica
a) És la fórmula d’una substància simple de què depèn la mida dels cristalls.
o composta?
b) Quants àtoms de carboni i quants d’oxigen
té?
153
389317 _ 0149-0158.indd 153 05/08/11 14:16

3 Els elements en la naturalesa
Pràcticament tots els elements de la taula periòdica es troben en la
naturalesa.
En l’univers En els éssers vius

Les estrelles estan formades per hidrogen i heli, que En els éssers vius estan presents la majoria dels
són els elements més abundants de l’univers. elements, però en quantitats molt petites. Entre
aquests hi ha el carboni, que hi fa un paper
• Hidrogen. Hidrogen: 83,9 % fonamental. Hidrogen: 63 % Altres: 0,6 %
És un gas • Carboni.
que crema Combinat
amb facilitat amb altres
i no té color, elements
olor, ni gust. formen els
• Heli. És un gas compostos
més lleuger orgànics que
que l’aire constitueixen
i no és Altres elements: 0,2 % Heli: 15,9 % la matèria de Oxigen: 25,5 % Nitrogen: 1,4 %
inflamable. tots els éssers Carboni: 9,5 %
vius.
En l’atmosfera En l’aigua de la mar
L’aire que respiram està compost per una mescla L’aigua de la mar és salada perquè conté sals
de gasos on hi ha nitrogen, oxigen, argó, vapor dissoltes formades per diversos elements.
d’aigua, diòxid de carboni, ozó i heli. • Clor. És un gas d’olor penetrant, molt irritant
• Nitrogen. És un gas inodor, incolor i insípid. i verinós que forma moltes sals.
És el gas més abundant de l’aire. • Sodi. És un metall sòlid molt tou. Junt amb el clor
• Oxigen. És un gas inodor, incolor i insípid. forma el clorur de sodi o sal comuna, una sal molt
En l’aire que respiram la major part de l’oxigen abundant en l’aigua de la mar.
està en forma de molècules (O2). • Potassi. És un metall que, amb el clor, forma el
clorur de potassi, una altra sal de l’aigua de mar.
A l’escorça
Els elements més abundants que formen part de l’escorça Silici: 28 %
Oxigen: 47 %
terrestre són: l’oxigen, el silici, l’alumini, el ferro, el magnesi, Alumini: 7,9 %
el calci, el sodi i el potassi.
• Silici. S’utilitza en la fabricació de microxips
dels ordinadors.
• Alumini. És un metall tou que es fa servir en la fabricació
d’avions, vaixells, etc.
• Ferro. És un metall de color gris a partir del qual s’obté Ferro: 4,5 % Altres: 1,49 %
l’acer, imprescindible en la indústria metal·lúrgica.
Calci: 3,5 %
• Calci. És un metall de color blanc grisenc. Forma Carboni: 0,19 %
Sodi: 2,5 %
un compost anomenat carbonat de calci que constitueix Hidrogen: 0,22 %
Potassi: 2,5 %
la calcita. A més es troba en la closca dels ous, Magnesi: 2,2 %
les copinyes, les perles, els corals, el marbre, etc.
154
389317 _ 0149-0158.indd 154 05/08/11 14:16

Activitats
23. Observa els diagrames de sectors de la pàgina anterior 27. Encercla en la llista següent els elements que formen
i respon a les preguntes. sals abundants en l’aigua de mar.
a) Quins són els dos elements més abundants Potassi – Nitrogen – Alumini – Heli
en l’univers? Clor – Sodi – Carboni

b) Quins són els tres elements més abundants 28. L’afirmació següent és falsa. Escriu-la de manera
en els éssers vius? correcta.
El carboni és l’element més abundant en els éssers vius.
Combinant amb altres elements formen els compostos
c) Quins són els dos elements més abundants
inorgànics que constitueixen la matèria de tots els
a l’escorça terrestre?
éssers vius.

24. Respon. L’aire que respiram està compost per una
mescla de gasos. Quins són?


• Segon element
més abundant a
Silici • l’escorça terrestre.
Alumini •
25. Escriu una oració amb les paraules següents: • Metall de què
Ferro • s’obté l’acer.
• Metall tou que és el tercer
nitrogen – gasos – atmosfera – oxigen
Calci • més abundant a l’escorça.
• Forma el carbonat
de calci.

30. Escriu una utilitat del ferro i una altra de l’alumini.

26. Marca si les afirmacions següents són vertaderes (V)
o falses (F) i escriu correctament les que siguin
falses.
31. Contesta a les preguntes següents sobre el carbonat
V F Les estrelles estan formades d’hidrogen
de calci (CaCO3).
i d’heli.
a) Observa la fórmula en l’enunciat. Amb quins dos
V F L’hidrogen és el gas més abundant en l’aire.
elements es combina el calci per formar carbonat
V F El clor és un metall que forma moltes sals. de calci?
V F En l’aire que respiram la majoria de l’oxigen
està en forma de cristalls (O2).
V F El clorur de sodi és molt abundant en la mar. b) Quants àtoms d’oxigen té la molècula?
V F El carbonat de calci està en les closques

dels animals.
c) Quin mineral està format per carbonat de calci?

d) A més d’haver-hi carbonat de calci a l’escorça
terrestre, en quins altres llocs n’hi ha?

155
389317 _ 0149-0158.indd 155 05/08/11 14:16

Estructura de l’aigua en estat líquid
Hidrogen i oxigen units.
4 L’aigua (H2O)
Molècula L’aigua és imprescindible per a la vida. Cobreix les tres quartes parts
d’aigua de la Terra i també compon la major part del nostre cos, ja que prop
del 68 % del cos és aigua.
En la naturalesa podem trobar aigua en els tres estats: sòlid, líquid i
gasós.
2 àtoms
d’oxigen • En estat sòlid trobam l’aigua en forma de gel o neu als pols, a les
glaceres de les muntanyes més altes, etc.
1 àtom
d’hidrogen • En estat líquid l’aigua forma els rius, els llacs, els mars i oceans,
etc.
Força que manté
unides dues molècules
• En estat gasós l’aigua està present en l’atmosfera com a vapor
d’aigua d’aigua.
En l’aigua líquida les molècules d’aigua
es mantenen unides mitjançant forces L’aigua està formada per molècules amb dos àtoms d’hidrogen
que permeten que es moguin les unes damunt i un d’oxigen. La fórmula de l’aigua és (H2O).
les altres.
Propietats de l’aigua
L’aigua pura és un líquid inodor, insípid i incolor, és a dir, no té olor,
gust ni color.
Algunes de les propietats de l’aigua més importants són:
• L’aigua és transparent. A causa d’aquesta propietat l’aigua per-
met el pas de la llum, la qual cosa fa possible la vida d’organismes
aquàtics fotosintètics, com les algues i algunes plantes aquàtiques,
que necessiten l’energia de la llum del Sol per a fabricar la seva
pròpia matèria orgànica.
• L’aigua líquida és més densa que el gel. Aquesta propietat fa
que el gel pugui surar damunt l’aigua líquida, ja que és menys
dens. Això és important per als éssers que viuen en un medi
Com que l’aigua és transparent, la llum
aquàtic, ja que si el gel no surara, s’aniria acumulant des del fons
la pot traspassar, fet que possibilita que fins a la superfície i la vida aquàtica no seria possible en zones
hi hagi vida. molt fredes. Davall la capa de gel superficial que es forma en un
llac, un riu o la mar, l’aigua es manté líquida, fet que possibilita la
vida dels organismes.
• L’aigua té calor específica molt alta. Això vol dir que és neces-
sari aportar-li molta calor perquè augmenti la temperatura. Grà-
cies a aquesta propietat, l’aigua és capaç de modificar la tempera-
tura de l’aire. Per aquesta raó, en les zones pròximes a la mar les
temperatures són més suaus que en zones d’interior, ja que l’aigua
de la mar és capaç de suavitzar les temperatures.
• L’aigua és un bon dissolvent. L’aigua està present en la majoria
dels processos químics que es produeixen a l’interior d’un ésser
Com que el gel sura sobre l’aigua líquida, hi viu. Aquesta és una de les raons per la qual l’aigua és imprescin-
pot haver vida davall la superfície congelada. dible per a la vida.
156
389317 _ 0149-0158.indd 156 05/08/11 14:16

Activitats
32. Escriu els tres estats en què es pot trobar l’aigua 37. Respon. De quina manera es troba l’aigua
en la naturalesa i els llocs on podem trobar-la en cada en l’atmosfera?
cas.

38. Explica quin avantatge té per a la vida que l’aigua sigui
transparent.

33. Escriu la fórmula de l’aigua.
39. Contesta què passaria si:
34. Observa els esquemes. Llegeix el text i encercla quin a) El gel fos més dens que l’aigua líquida.
és el diagrama correcte per a representar el que s’hi diu.

Tingues en compte que el color blau representa l’aigua,
i el taronja, la superfície de la Terra.
«Les tres quartes parts de la superfície de la Terra estan b) Si l’aigua no fos transparent.
cobertes per aigua.»

40. Explica què vol dir que l’aigua té una calor específica
alta.

35. Marca si les oracions següents són vertaderes (V)
o falses (F). Després escriu correctament les oracions
falses. 41. Observa les imatges i marca amb una 3 l’opció
V F La major part del nostre cos està compost correcta en cada cas.
per aigua.
V F En estat gasós l’aigua està present
en l’atmosfera com a diòxid de carboni.
V F En estat líquid les molècules d’aigua
no estan unides les unes amb les altres.
V F L’aigua està formada per dues molècules
d’oxigen i una d’hidrogen. Té com a fórmula
(HO2).
a) La pedra s’enfonsa perquè…

és més densa que l’aigua.

és menys densa que l’aigua.

b) El suro sura en l’aigua perquè…

la densitat de l’aigua és major que la del suro.

la densitat de l’aigua és menor que la del suro.
c) El gel en l’aigua líquida...
36. Respon. Què permeten les forces que mantenen unides
unes molècules amb les altres en l’aigua líquida? s’enfonsa com si fos una pedra.
sura com si fos suro.
157
389317 _ 0149-0158.indd 157 05/08/11 14:16

Resum Àtom Àtom
de carboni de nitrogen
LA MATÈRIA ESTÀ FORMADA PER ÀTOMS
Els àtoms són .
Cada element químic està format per .
Els elements químics es troben ordenats en la segons el
seu .
ÀTOMS, MOLÈCULES I CRISTALLS

Podem trobar els àtoms aïllats o units formant
o .
Les molècules de les substàncies simples estan formades
per .
Les molècules de les substàncies compostes estan formades
per .
ELS ELEMENTS EN LA NATURALESA

En l’univers els elements més abundants són l’
i l’ , els dos formen les .
En els éssers vius hi ha la majoria dels
en quantitats molt . El és un element
important perquè forma els compostos orgànics.
En l’atmosfera els dos gasos més abundants són
el i l’ .
L’aigua de la mar és salada perquè conté dissoltes.
El , el i el
són elements que formen sals abundants a la mar.
A l’escorça terrestre: els dos elements que formen la major part de les roques
són: l’ i el .
Molècula d’aigua
HIDROGEN I OXIGEN UNITS. L’AIGUA (H2O)

L’aigua és una molècula formada per .
N’hi ha en els tres estats: ,
i .
L’aigua té una sèrie de propietats que són fonamentals per a la vida:
Àtoms
• És . d’oxigen
• L’aigua líquida és que el gel. Per això

Àtom d’hidrogen
el sura en l’aigua.
• L’aigua té una calor específica .
• L’aigua és un bon .
158
389317 _ 0149-0158.indd 158 05/08/11 14:16

389317 _ 0159-0160.indd 159 05/08/11 14:16
Direcció d'art: José Crespo
Projecte gràfic:
Portada: PEP CARRIÓ
Interiors: Manuel García
Il·lustració: alademoscail·lustració, Digitalartis, Marcelo Pérez, Pere Luis León, Carlos Aguilera
Cap de projecte: Rosa Marín
Coordinació d'il·lustració: Carlos Aguilera
Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda
Desenvolupament gràfic: Rosa María Barriga, José Luis García, Raúl de Andrés
Direcció tècnica: Ángel García Encinar
Coordinació tècnica: Jesús Muela, Miquel Vives Madrigal
Confecció i muntatge: Pedro Valencia, Jorge Borrego
Cartografia: José Luis Gil, Belén Hernández, José Manuel Solano
Correcció: Eduardo Somed
Documentació i selecció fotogràfica: Nieves Marinas
Fotografies: A. Real; A. Viñas; Atmán Víctor; B. Borrell; C. Díez Polanco; C. Jiménez/photoAlquimia; C. Roca; F. Gracia; F. Ontañón;
GARCÍA-PELAYO/Juancho; I. Rovira; J. C. Muñoz/'Instituto Geológico y Minero de España'; J. I. Medina; J. J. Balbuena; J. Jaime;
MICROS/J. M. Blanco/Nuestro agradecimiento a Sobrina de las Trejas, Medina Sidonia; J. L. G. Grande; J. Lucas; J. M. Borrero; J. M.ª Barres;
J. M.ª Escudero; J. V. Resino; Krauel; L. M. Iglesias; M. Izquierdo; M. San Félix; O. Torres; ORONOZ; P. Esgueva; P. López; R. Manent;
S. Enríquez; S. Padura; TERRANOVA INTERPRETACIÓN Y GESTIÓN AMBIENTAL; A. G. E. FOTOSTOCK/Science Museum/SSPL,
Biophoto Associates, SINCLIAR STAMMERS, Jerry L. Ferrara, Dennis MacDonald, Vaughan Fleming, EYE OF SCIENCE, Michael Abbey,
Kelvin Aitken, Jason Edwards, Dennis Kunkel, David Parker, Andrew Syred, Tom Servais, Aaron Haupt, SuperStock, Marevision, Sam Ogden,
Martin Siepmann, Mike Kemp, Dan Suzio, P. Royer, Barbara Strnadova, Jim Zipp, Thonig, PIXTAL, Tommaso di Girolamo, CNRI,
Claude Nuridsany & Marie Perennou, Science Photo Library, Ludger Banneke-wilkin, Detlev Van Ravenswaay; A.S.A./ Minden Pictures/FOTO
NATURA/Winfried Wisniewski, Minden Pictures/FOTO NATURA/Armin Maywald, Minden Pictures/Flip Nicklin, Minden Pictures/Norbert
Wu; ACI AGENCIA DE FOTOGRAFÍA/Rue des Archives; COMSTOCK; CORDON PRESS/naturepl.com/Dave Watts, BOUREE/PHANIE;
COVER/CORBIS/Lake County Museum, Roger Ressmeyer, Stephen Frink, Rob Howard, Bettmann; DIGITALVISION; EFE/Bernardo Rodríguez;
EFE/SIPA-PRESS/Dirk Heinrich, Gerald Buthaud; FOTO ANGELÍN/N. Villaboy; Xurxo Lobato; GETTY IMAGES SALES SPAIN/Dorling
Kindersley, David Wrobel, Jane Burton, Photographer's Choice/Steve Satushek, The Image Bank/Joseph Van Os, Pal Hermansen,
Photos.com Plus, Steve Noon, Keren Su; HIGHRES PRESS STOCK/AbleStock.com; I. Preysler; ISTOCKPHOTO; JOHN FOXX IMAGES;
LOBO PRODUCCIONES / C. Sanz; MELBA AGENCY; NASA/NASA Kennedy Space Center (NASA-KSC); PHOTODISC; STOCKBYTE;
BIBLIOTECA NACIONAL DE ESPAÑA/Laboratorio Biblioteca Nacional; INSTITUTO GEOLÓGICO Y MINERO DE ESPAÑA; MATTON-BILD;
MUSEO ARQUEOLÓGICO NACIONAL, MADRID; SERIDEC PHOTOIMAGENES CD; ARXIU SANTILLANA
© 2011 by Illes Balears/Santillana Educación, S. L.

Gremi de Teixidors, 26, local 13, 1r. 07004 Palma
PRINTED IN SPAIN
Imprés a Espanya per
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transfor-

ISBN: 978-84-680-0488-4 mació d’aquesta obra només pot ser feta amb l’autorització dels seus titulars,
llevat de les excepcions que estableix la llei. Contacteu amb CEDRO (Centro
CP: 389317 Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar
Depòsit legal: o escanejar algun fragment d’aquesta obra.
389317 _ 0159-0160.indd 160 05/08/11 14:16

Llibre Avança 1r ESO CCNN PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Llibre Avança 1r ESO CCNN PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Ciències de

El llibre Ciències de la naturalesa AVANÇA per a 1r d’ESO

Hi ha participat l’equip següent:

Ignacio Meléndez Hevia

Projecte Els Camins del Saber

389317 _ 0001-0004.indd 1 19/08/11 14:23

7. Els éssers vius

389317 _ 0001-0004.indd 2 19/08/11 14:23

9. Els animals invertebrats

10. Les plantes i els fongs

mo funcionan las vacunas

12. Les propietats de la matèria

249295_Unidad11.indd 72-73 24/03/11 10:22

13. La diversitat de la matèria

14. La composició de la matèria

389317 _ 0001-0004.indd 3 19/08/11 14:24

podràs llegir un interessant text que conta un fet històric relacionat

Ilustració amb el que estudiaràs.

tens els textos explicatius que et serviran per a

comprendre i estudiar els contenguts de cada unitat.

21. Resol. Aitana va córrer dilluns 3,5 km, dimarts va córrer

Fixa’t també en les fotografies, els dibuixos, les taules

Ala 22. Respon. Quina és la unitat de superfície en el sistema

i els quadres amb informació al marge, ja que et seran

4 La superfície Columna vertebral

A continuació tens una pàgina amb activitats

millor els contenguts.

m2 dm2 cm2 Radi

Superfície 5 p 3 r 2 Columna vertebral

Resum • . Són astres petits formats de gel, pols i gasos.

podràs completar un resum de la unitat molt senzill

i esquemàtic amb què comprovaràs que n'has après

L’extinció dels dinosaures va permetre el desenvolupament

Ciència a les teves mans

Part en què es troben els objectius

Lloc on col·locam la mostra

Al final de la unitat 7, a més, hi trobaràs una pràctica

Font Focus de llum que serveix per a

de laboratori que pots dur a terme per a aprendre a usar

389317 _ 0001-0004.indd 4 19/08/11 14:24

al voltant del Sol.

La primera vegada que l’ésser humà va trepitjar la Lluna va ser

389317 _ 0005-0012.indd 5 05/08/11 13:49

L’univers està format per tot el que ens envolta. Es va formar

Només podem veure les estrelles

Les galàxies són agrupacions de milions d’estrelles.

Els astres que formen l’univers són:

389317 _ 0005-0012.indd 6 05/08/11 13:49

c) Què és una estrella?

d) Quina diferència hi ha entre un satèl·lit i un cometa?

8. Completa les oracions següents:

4. Assenyala si les oracions següents són vertaderes (V)

389317 _ 0005-0012.indd 7 05/08/11 13:49

Moviments de translació i rotació

389317 _ 0005-0012.indd 8 05/08/11 13:49

Júpiter Venus Terra Saturn

14. Respon. Com s’anomenen els astres que giren al voltant

389317 _ 0005-0012.indd 9 05/08/11 13:49

Els planetes interiors són Mercuri, Venus, la Terra i Mart,

Els planetes exteriors són Júpiter, Saturn, Urà i Neptú,

389317 _ 0005-0012.indd 10 05/08/11 13:49

a) Quins són els quatre planetes més pròxims al Sol? a)  és el planeta

22. Completa l’oració següent:

d) Quina diferència hi ha entre un satèl·lit i un cometa?

8. Completa les oracions següents:

4. Assenyala si les oracions següents són vertaderes (V)

14. Respon. Com s’anomenen els astres que giren al voltant

a) Quins són els quatre planetes més pròxims al Sol? a) és el planeta

22. Completa l’oració següent:

23. Respon. Quin és el planeta més gran de tots?

24. Observa el planeta i respon a les preguntes:

7. Completa les oracions següents:

3. Assenyala si les oracions següents són vertaderes (V)

V F La Terra té dos moviments: rotació

4. Completa l’esquema següent. b) De què és responsable el moviment de rotació?

5. Explica en què es diferencien els dos moviments

12. Completa les oracions següents:

29. Completa el quadre següent sobre els medis aquàtic

25. Uneix mitjançant fletxes els elements de les dues Presència

Mantell • • Està format per roques a de llum

27. Completa les oracions següents: són

a) La hidrosfera està formada per tota

c) L’aigua líquida dolça està en ,

c) A quina capa es troba l’ozonosfera?

És major al nivell de la mar que a 4 000 m d’altitud. B

És més pesant que l’aire fred i tendeix a baixar.