REGULACIÓ METABÒLICA | 3R BIOLOGIA (UdG) | NEREA MAESO SÁNCHEZ

REGULACIÓ METABÒLICA
Tema 1: La comunicació intercel·lular
Al 2009 es va determinar l’existència de 21.000 proteïnes diferents
i actualment es calculen aproximadament ≈25.000 proteïnes. La
complexitat de la comunicació cel·lular es basa en què les proteïnes
interaccionen amb altres molècules (incloses elles mateixes),
formant una xarxa extremadament complexa.
 Conjunt d’interaccions que molt complexes que permeten una resposta biològica enfront
qualsevol pertorbació.

1.1. LA COMUNICACIÓ INTERCEL·LULAR.

Introducció als mecanismes moleculars de senyalització.
Una cèl·lula necessita comunicar-se amb el seu entorn per tots els processos vitals que l’acompanyen.
Una cèl·lula és capaç de captar l’entorn i adaptar-se a les condicions d’aquest. Si traiem aquesta cèl·lula
del seu concepte, generalment mor → significa que les cèl·lules han adquirit la capacitat de sobreviure
i fer-ho en un entorn canviant (propietats des dels inicis de l’origen de la vida). Aquesta comunicació
amb l’entorn és clau per la supervivència. L’ésser viu més antic ha de ser capaç de reconèixer l’entorn
i interaccionar amb aquest.

Una cèl·lula al nostre

cos està formada per
≈moltes estructures.

La cèl·lula fa servir una xarxa per dur a terme aquest procés (sobretot de proteïnes) de comunicació,
que li permeten processar les dades. Aquesta xarxa es va formar en eucariotes i després en procariotes
→ significa que venim d’un ancestre comú. Aquesta xarxa hauria evolucionat paral·lelament en una
xarxa metabòlica.

L’ÉV té una gran habilitat per respondre a estímuls externs → SENSIBILITAT, i ocupa una gran part
de la maquinària de la cèl·lula conjuntament amb les proteïnes?. La vida es caracteritza per anar en
contra del desordre (per tant, aquest desordre forma part de la vida): ↑desordre ↑probabilitat de sobreviure
(aquesta és la idea de vida). Els ÉV són sistemes de processament de dades amb un afegit molt important,
que engloba aprenentatge ± lent → que serà capaç de traspassar-lo a la descendència.

A nivell molecular, aquest processament es basa en les proteïnes que presenten una enorme
versatilitat, capacitat de interacció amb si mateixes, amb altres molècules, etc. això significa que està
sota un ordre extrem, que no es pot pertorbar (pertorbació: malalties, temperatures, pressions…).

[1]

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. © unybook.com

 REGULACIÓ METABÒLICA | 3R BIOLOGIA (UdG) | NEREA MAESO SÁNCHEZ

L’ordre que s’ha de mantenir depèn de: que li diu a la cèl·lula que ha de fer per
› Ԑ constant sobreviure, per poder enviar informació a
la descendència (prova-error Darwinista).
› Informació ben programada
› Intercanvi d’informació entre receptor i emissor → senyals que s’envien, com la cèl·lula els
interpreta, qui la fa, com la fa, què és aquesta senyal…

Existeixen un conjunt de senyals per

comunicació intra/intercel·lular:

La cèl·lula ha de interpretar el missatge, entendre el senyal. Cada cèl·lula/cada ÉV ho fa a la seva

manera. El nombre de senyals i respostes que hi ha no coincideix. La cèl·lula ha de processar els senyals
(descodificació), i té un seguit de passos per fer-ho.
 Els senyals són paraules clau bastant ambigües.
 El significat és el que té la màxima prioritat i és independent de qui porta aquest missatge (del sistema).
 El senyal es llegeix en base a un codi/informació codificada, a partir d’un programa que és el que
precisament porta el DNA i les proteïnes dels ÉV. Pot ser que la manera de processar els senyals
canviï, però el codi és el “mateix”.

Hi ha tres tipus de variables: intensitat del senyal, seqüència temporal i el tipus de senyal.

TRANSDUCCIÓ DEL SENYAL  Procés de descodificació d’un senyal d’una cèl·lula

Veurem les rutes de transducció del senyal més bàsiques (QUI/COM/QUAN LI DIU A LA CÈL·LULA QUE S’HA DE DIVIDIR?).

 Per diferents cèl·lules, un mateix senyal pot comportar l’activació de diferents coses (≠
significats). Depenent de l’ÉV o cèl·lula de què parlem, respondrà de diferent manera.
 Diferents senyals poden provocar una mateixa resposta.
La comunicació cel·lular és, per tant, un cúmul de processos químics moleculars (reaccions químiques,
enzims…) gràcies al qual les cèl·lules processen la informació que reben (senyals) i responen a aquesta.
(COM RESPONEN A LA INFORMACIÓ?).
1. Què són aquests senyals (naturalesa química).
2. Quins són els sistemes de processament d’aquests senyals en la cèl·lula.
Hi ha una sèrie de principis respecte la comunicació cel·lular…
- Sense senyals, la cèl·lula mor.
- Un excés de senyal sol ser perjudicial, generalment. La cèl·lula es defensa d’un excés: ignorant,
destruint, dissimulant…

[2]

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. © unybook.com

 REGULACIÓ METABÒLICA | 3R BIOLOGIA (UdG) | NEREA MAESO SÁNCHEZ

Origen de la vida + aparició O2 a l’atmosfera…

 Cianobacteris “dissenyen” fotosíntesi… alliberació O2 com a subproducte, que s’acumula a
l’atmosfera. Obliguen als ÉV a viure en una situació nova. Per cada molècula processada en
presència d’O2 permet x20 més Ԑ…  associació de cèl·lules formant organismes multicel·lulars.
 Aparició de la vida: ≈350 MA. En basses d’Austràlia (continent més antic); van haver de passar 250
MA perquè apareguessin → temps necessari per adquirir la capacitat de comunicar-se amb l’entorn
i formar un conjunt en el qual les cèl·lules es ≠ i es formessin els organismes pluricel·lulars
(necessària l’acumulació de prou O2 perquè apareguessin els aerobis).
 Els Archaea són els més antics, que van donar lloc als bacteris de les basses d’Austràlia i als
eucariotes, que es van associar entre ells i es formen els organismes pluricel·lulars… gràcies a
l’adquisició de caràcters.

Hi ha 200 cèl·lules ≠ que s’associen entre elles i

interaccionen. Les senyals exògenes permeten
l’adaptació dels ÉV. Un procariota es divideix si les
condicions són adequades (Tª, sals, nutrients…
estratègia R). En el nostre cas (eucariotes) ningú es
dividirà si no hi ha una ordre, excepte les cèl·lules
sexuals (les altres són de suport).

[3]

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. © unybook.com

 REGULACIÓ METABÒLICA | 3R BIOLOGIA (UdG) | NEREA MAESO SÁNCHEZ

Recull de coneixements actuals que recullen fets importants Alberts book

1. Una cèl·lula eucariota rep senyals (A, B, C, …) per poder sobreviure. Si no els rep, mor.
2. Per dividir-se, ha de rebre senyals F, G + A, B, C. Només hi ha una sola manera per tenir descendència a la
terra (cèl·lula mare  2 filles).
3. Per diferenciar-se, ha de rebre més senyals D, E + A, B, C. I ja no podran dividir-se més,
generalment. S’han trobat algunes neurones que poden.
4. Si la cèl·lula no rep senyals (o un nº determinat fetes a mida), iniciarà l’apoptosi (mort cel·lular
programada; actualment es coneixen 5 tipus de maneres diferents de morir d’una cèl·lula ). És un sistema
d’enzims que es posen en marxa quan la cèl·lula “rep” senyal per morir: manca de senyals,
infeccions víriques o bacterianes, tall… És un mecanisme de “suïcidi”/autodestrucció. Tota cèl·lula
deixada de la “mà de Déu” està destinada a morir: ha de rebre constantment senyals de l’entorn
per viure.

Exemple: infart de miocardi. Les cèl·lules transmeten a les cèl·lules properes que han de morir. Les
avisa perquè el “mal” (pot ser un virus també) no s’estengui més enllà.

Bases de la comunicació intercel·lular

La comunicació cel·lular amb l’entorn està basada en una parella de molècules: receptor i senyal.
 Receptor. Gran molècula. La seva funció és reconèixer el senyal.
 Senyal. Molècula més petita que el receptor, que s’hi uneix i desencadena una resposta cel·lular.
El reconeixement R-S pot ser molt específic. Els receptors poden trobar-se en ≠ llocs a la cèl·lula
diana, la qual ha de respondre al senyal.
› Receptor extracel·lular. Es troba a la membrana cel·lular, encarat cap a fora.
› Receptor intracel·lular. Es troba a l’interior de la cèl·lula.
La cèl·lula té milers de receptors i diferents, per tant rep molts senyals. La cèl·lula pot interpretar el
seu entorn en cada moment i això li permet dur a terme la seva tasca (pot interpretar el seu rol, paper
o funció especialitzada, allà on ella estigui vivint).
Exemple: Hepatòcit, només sobreviu en el seu
entorn concret, si la fiquem al cervell no pot viure.[4]

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. © unybook.com

 REGULACIÓ METABÒLICA | 3R BIOLOGIA (UdG) | NEREA MAESO SÁNCHEZ

Per tant, una cèl·lula eucariota està sotmesa a la situació en la que es troba. Per dividir-se, haurà de
rebre una ordre exacte. Un procariota, en canvi, es dividirà sempre que tingui les condicions adequades
(pH, Tª, nutrients) → estratègia de la r. En el nostre cos passa ± el contrari: cap cèl·lula té permís per
dividir-se sense senyals concretes.
Nosaltres tenim 3 tipus de cèl·lules en el nostre cos:
- Diferenciades. No tenen permís per dividir-se fins que se’ls digui (per exemple, un tall en el cas
de les cèl·lules musculars). En general, les neurones no poden dividir-se; les cèl·lules musculars
poden créixer de mida.
- En divisió constant. Tenen permís per fer-ho, però no de manera lliure, han de rebre l’ordre
(motlle de l’os, pèl, budell, etc). Figura senyals A, B, C:
- No divisió constant. Cèl·lula del dit → ha de rebre senyals per sobreviure (A, B, C) i si
no les rep, es moren (apoptosi). Ha de rebre dues senyals de més
per dividir-se (F, G).
Neurona → ha de rebre dues senyals (D, E) de més per diferenciar-
se en neurona final que no es podrà dividir (diferenciació).

Exemple com a patologia (alguna cosa falla del propi sistema intern): càncer.
Com és possible que només 21.000 gens siguin capaços de controlar tot aquest procés? Implica moltes
proteïnes i moltes interaccions entre elles. La comunicació intercel·lular ha de integrar i coordinar
l’activitat de la cèl·lula perquè aquesta pugui dur a terme els 3 grans mecanismes bàsics: moviment,
activitat metabòlica i proliferació/creixement. El procariota té mecanismes d’aquests però molt menys
sofisticats. Veurem senyals: A, B, C (supervivència) i F, G, però no la diferenciació

BOX-1: Com és i com funciona una cèl·lula eucariota (organisme pluricel·lular)

El nostre cos conté uns cinquanta bilions de cèl·lules, que s’organitzen en teixits, que s’organitzen en
òrgans, i aquests en 8 aparells o sistemes: locomotor (muscular i ossi), respiratori, digestiu, excretor,
circulatori, endocrí, nerviós i reproductor.
› La cèl·lula està completament plena.
› Qualsevol cosa que passa dins la cèl·lula està sota control molt estricte → complexitat molt més gran.
Els esdeveniments es donen de manera molt controlada.
› Dins la cèl·lula tenen lloc molts esdeveniments, moltes reaccions metabòliques i això té lloc en un
perímetre molt petit.
› La cèl·lula té 0.1 mm Ø → control extrem i complex per manteniment d’una situació estable
(homeòstasi). S’adapta a noves situacions, sempre que aquestes no siguin massa extremes → la
cèl·lula voldrà recuperar el seu estat estable normal → molt adaptable, i de moltes maneres.

[5]

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. © unybook.com

 REGULACIÓ METABÒLICA | 3R BIOLOGIA (UdG) | NEREA MAESO SÁNCHEZ

1.2. SISTEMES DE COMUNICACIÓ CEL·LULAR

Unions citoplasmàtiques
En funció del tipus de cèl·lula, el tipus d’unió pot canviar. Per exemple, les cèl·lules epitelials: el tx
epitelial recobreix diferents zones, i les cèl·lules tenen característiques pròpies: estan dissenyades per
dividir-se (↑capacitat de dividir-se perquè ↑↑estrès). Per fer-ho s’ancora a una matriu extracel·lular
pròpia (làmina basal) formada per ↑fibronectines, a les quals s’enganxen mitjançant integrines. Si no
hi està enganxada, morirà i/o no es podrà dividir → creixement depenent d’ancoratge. Les cèl·lules
tumorals no poden burlar-se d’aquest mecanisme.
Hi ha 3 diferents tipus d’unions:
 Unions d’oclusió (tight junction). Estretament de la membrana.
 Unions d’adhesió/ancoratge (desmosomes). Manté les cèl·lules juntes, es reconeixen a si
mateixes i a altres cèl·lules veïnes mitjançant les cadherines.
 Unions de comunicació (GAP junctions). Permeten la comunicació directa cèl·lula—cèl·lula, han
de tocar-se; ho fan gràcies a les connexines. És una connexió molt estreta però no molt
especialitzada, permet que tot es coordini. Permet el pas de molècules senyal petites, sobretot
AMPcíclic i Ca2+. Poden respondre a senyals extracel·lulars de forma coordinada. Per infecció
vírica, s’inclina i passen aquestes molècules → avís d’infecció.

Si es miren les GAP(escletxa, forat) junctions al microscopi electrònic es veu una part translúcida entre les
dues cèl·lules i de cop això desapareix, i és quan les cèl·lules s’estan tocant.

 Formades per l’associació de macromolècules que s’anomenen connexons, i la seva

associació forma les unions GAP. Un connexó contacta directament amb un altre de la cèl·lula
de davant (contacte directe).
 Connexó  hexàmer format per 6 connexines. Un senyal provoca la inclinació de l’hexàmer,
permetent l’obertura d’un forat. Aquesta inclinació la provoca un senyal i això ha de passar a
les dues cèl·lules.

[6]

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. © unybook.com

 REGULACIÓ METABÒLICA | 3R BIOLOGIA (UdG) | NEREA MAESO SÁNCHEZ

Molècules integrals de membrana (molècules d’adhesió)

Permet la formació de teixits → unió de cèl·lules a altres cèl·lules. Quan agafem un tros de carn, no
se’ns desfà a les mans i això és gràcies a que les cèl·lules musculars estan unides entre si.

Missatgers extracel·lulars
Són molt importants. N’hi ha centenars, els veurem en famílies en funció de l’estructura i la funció. Ens
fixarem en els intercel·lulars i intracel·lulars. A tots els que estudiarem s’han de sumar tots els senyals
que no veurem: sistema nerviós, llum, olor, tacte, sabor, etc.
 PÈPTIDS, PROTEÏNES, AMINOÀCIDS, NUCLEÒTIDS CÍCLICS
 ÀCIDS GRASSOS, GASOS, METALLS (Ca2+), HORMONES NO PEPTÍDIQUES
 INTERMEDIARIS DEL CICLE DE KREBS

La majoria d’aquests són secretats per una altra cèl·lula especialitzada (o no). Altres s’han d’adquirir
per la dieta (Ca2+) o hi ha una cèl·lula que els secreta al medi i una altra cèl·lula els ha de captar. La
majoria es poden anomenar primers missatgers tema 2, 3.
A nivell funcional es classifiquen de dues maneres alhora: per la distància a la que actuen i per la
seva estructura química:

SINAPSI NERVIOSA. La senyal difon dins la cèl·lula.

SENYALS AUTOCRINS. Reforcen la senyal emesa. Secreció de molècules que detecta la mateixa cèl·lula.
Un grup de cèl·lules idèntiques produeix més ↑[senyal] que una única cèl·lula.

[7]

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. © unybook.com

 REGULACIÓ METABÒLICA | 3R BIOLOGIA (UdG) | NEREA MAESO SÁNCHEZ

SENYALS PARACRINS. Missatge local, que afecta a la cèl·lula veïna. Difon per la matriu extracel·lular,
on moltes senyals poden quedar emmagatzemades (perquè s’hi enganxen, perquè està atapeïda…) → pot ser un
reservori de senyals  evita que el senyal s’estengui (ex. cicatrització, per evitar que es faci un bony).
 El senyal és captat ràpidament per la cèl·lula veïna.
 Sempre més quantitat receptors≫senyal → un dels grans sistemes de regulació és la
disponibilitat de senyal (gairebé el més important sistema de regulació).
 Les senyals poden quedar emmagatzemades per unions específiques entre senyal—matriu
(magatzem de senyals → estratègia cèl·lules tumorals). Ex. cèl·lules nervioses??

SENYALS ENDOCRINS. Missatge allunyat. Difon per torrent circulatori, pot viatjar molt lluny. Sobretot
en organismes pluricel·lulars ± grans. Quan els senyals locals són insuficients, s’envia el senyal per tot
el cos utilitzant el sistema circulatori≫limfàtic. El senyal assegura la coordinació de tot l’organisme.
 Sistema format per conjunt de cèl·lules especialitzades (endocrines) que
secreten missatges avocats al corrent circulatori, que s’encarrega
d’escampar-lo per tot el cos.

Ex. hormones. Es dissolen en la sang  ↓[hormona]SANG ≈ 10-8 M  receptors han de

tenir ↑↑afinitat. Amb poca hormona es produeix una gran resposta. Si volem
acabar amb el senyal, s’haurà de destruir hormona i receptor (excés estímul ≈>
apoptosi, la cèl·lula es defensa). Aquestes hormones s’han d’alliberar durant un temps.

SENYALS JUXTACRINS. Cèl·lula-cèl·lula, no hi ha distància. Difon pel citoplasma. Etapa intermèdia on

cèl·lules estan unides a membrana → reconegudes per receptor que es troba a distància 0. Forma part
del grup/bloc senyals de creixement depenent d’ancoratge A, B, C → supervivència, evitar apoptosi.
També les molècules d’adhesió (integrines) formen part d’aquest bloc de senyals.

SENYALS INTRACRINS. Dins la pròpia cèl·lula. Molt estrany i de recent descobriment. El receptor i
senyal interaccionen dins la cèl·lula. No es considera que enviï grans senyals.

[8]

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. © unybook.com

 REGULACIÓ METABÒLICA | 3R BIOLOGIA (UdG) | NEREA MAESO SÁNCHEZ

QUÈ PASSA A NIVELL MOLECULAR?

(1) La cèl·lula encarregada sintetitza el primer missatger.
(2) Alliberació de la hormona o senyal al mitjà que sigui, sobretot al torrent sanguini.
(3) Transport fins la cèl·lula diana (musculatura, per exemple).
(4) Unió receptor-cèl·lula diana.
(5) Es provoca un canvi bioquímic en la cèl·lula diana (resposta).
(6) S’elimina el senyal, perquè la cèl·lula no està preparada per un sobreestímul (que pot provocar
sobrecàrrega o apoptosi). Deixa el sistema preparat per una altra nova situació.

REPÀS

 Cada cèl·lula està programada per respondre a un conjunt de senyals, depenent del tipus de cèl·lula
i el seu estat de diferenciació.
 Depèn de quins receptors tingui aquella cèl·lula en aquell moment (que els pot canviar) → pot
reconèixer un conjunt determinat de senyals en un moment determinat (12 - ≫100) i executar una
resposta. Els senyals poden actuar en moltes combinacions possibles i en moltes concentracions
possibles → reconèixer, determinar i actuar.
 Una cèl·lula respon a una enorme varietat d’estímuls en cada moment, d’acord amb el seu tipus
de cèl·lula i el seu estat de diferenciació específic adquirit durant el creixement. Gràcies a aquests
senyals pot sobreviure, diferenciar-se (si li toca), dividir-se (si li toca: molla de l’os, ferida…). Quan li
manquen, moren per apoptosi perquè es “senten” inútils. Estan localitzades a diferents llocs per fer
la seva tasca i requereixen de diferents senyals.

[9]

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. © unybook.com

 REGULACIÓ METABÒLICA | 3R BIOLOGIA (UdG) | NEREA MAESO SÁNCHEZ

 La cèl·lula respon posant en marxa diferents mecanismes de transducció del senyal (en funció del
tipus de senyal i de cèl·lula). Li permet interpretar els senyals → alguns contradictoris (si/no divisió) 
estarà en equilibri/llindar.
Un determinat senyal pot provocar diferents efectes amb diferents tipus de respostes… un exemple és
l’acetilcolina (ACh, NT).
 Contracció de cèl·lules musculars estriades. Els receptors són diferents, per això es
 Disminució de la contracció en les cèl·lules del cor. desencadenen dues respostes diferents.

La unió de l’ACh a un receptor provoca diversos efectes:

 Cèl·lula secretora (pàncrees) → controla i posa en marxa la digestió, provoca l’alliberació d??.

Pavlov  Fa un experiment amb el seu gos. Sempre el crida per donar-li el menjar en un recipient, i veu que secreta la
hormona. Quan treu el menjar del recipient però igualment l’avisa per menjar, la hormona es continua secretant i alliberant.

Un mateix senyal pot provocar efectes antagònics (depèn del tipus de senyal i tipus de cèl·lula). O bé
la cèl·lula té receptors ≠ per senyals, o bé te els mateixos receptors però desencadena ≠ mecanismes
de transmissió pel senyal.

[10]

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. © unybook.com

 REGULACIÓ METABÒLICA | 3R BIOLOGIA (UdG) | NEREA MAESO SÁNCHEZ

1.3. COMUNICACIÓ CEL·LULAR PER PRIMERS MISSATGERS

El sistema endocrí: les hormones
Definició d’hormona. Molècula secretada al torrent circulatori que modifica específicament el
metabolisme d’un o més tipus cel·lulars.
Qui respon? Una cèl·lula diana amb receptors per aquesta hormona. Això vol dir que la resta de cel·lules
que no tinguin el receptor específic no quedaran afectades, no totes les cèl·lules desencadenaran una
resposta.
Terme introduït per Starling (1905), i utilitza Horman: excitar, agitar. Ell també extreu Endocrí del grec
(endo = a dins i kinein = alliberar), contrari d’exocrí (alliberar a fora). Defineix els termes bàsics del
sistema.
 Hormones peptídiques.
 Hormones esteroides.
 Hormones derivades d’aminoàcids.
 Hormones icosanoids.
 Altres primers missatgers.

Què controlen les hormones? Controlen una sèrie de grans funcions corresponents a tot l’organisme:
creixement cel·lular i dels teixits, ritme cardíac, pressió sanguínia, ronyó, el moviment del sistema
digestiu (peristaltisme), alletament, embaràs i tot el sistema reproductor. Són les més conegudes
respecte a missatgers.

Classificació d’acord la seva estructura química:

 Hidrosolubles (HSB, HFI). Es poden dissoldre en sang, aigua. Poden viatjar sense cap problema al
corrent sanguini. Interaccionen amb receptors situats a la membrana de la cèl·lula – cara fora
(receptors extracel·lulars).
 Liposolubles (LSB). No es dissolen bé/gens en aigua. Necessiten transportadors específics en sang.
Distingim dos tipus d’hormones:
o Petites molècules lipofíliques. Hormones esteroides derivades del Necessiten
colesterol. Tenen una MM = 300 Da. Travessen la molècula de manera transportadors que
les portin al teixit
“pessic”, passa a través dels líquids de membrana i entra a la cèl·lula. El diana (sistema
receptor està dins la cèl·lula (receptors intracel·lulars). Síntesi teixit. complex, lent en
el temps → l’acció
o Prostaglandines. Reaccionen amb receptors extracel·lulars. Acció triga, però és de
paracrina/autocrina. NO necessiten transportadors, actuació llarga durada).

extremadament poderosa però molt breu i ràpida. Síntesi cel·lular.

Tots els senyals van a parar al nucli → rutes de transducció del senyal, característiques i diferents per
cada tipus de senyals.
Dos sistemes de resposta:
1. Hormona travessa la membrana i impacta amb un receptor intracel·lular. Bastant ràpida,
menys etapes.
2. Hormona impacta amb un receptor extracel·lular. El missatge necessita travessar la membrana.
Aquest haurà de ser transportat i traduït al nucli. Dins el nucli es produeix l’efecte desitjat, i la
cèl·lula desencadenarà una resposta.
La vitamina D es produeix
per ruptura provocada [11]
per la
radiació UVA del sol

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. © unybook.com

 REGULACIÓ METABÒLICA | 3R BIOLOGIA (UdG) | NEREA MAESO SÁNCHEZ

Les hormones són sintetitzades per ≠ sistemes i gran rutes metabòliques. Hi ha teixits especialitzats,
com per exemple en la síntesi d’hormones petites esteroidees. Les prostaglandines, en canvi, són de
síntesi cel·lular.
 Solen ser grans grups de precursors inactius, processats posteriorment per enzims.
 Síntesi complexa de precursors/multiprecursors.
 Existeixen diferents òrgans, teixits o glàndules endocrines dissenyades per secretar hormones
sota estímul.
Exemple: Insulina. La insulina es secreta en forma de pre-insulina, i aquesta es desplaça des del
citoplasma→RER→Golgi i després es secreta. Aquesta serà eliminada, esdevé inactiva dins la cèl·lula,
per evitar l’efecte intracrí. La pro-insulina salvaguarda? i després s’allibera la insulina.

Exemple: toro→ perill. L’hipotàlem rep el senyal dels ulls, s’assumeix el perill → es dóna l’avís.
L’hipotàlem és un centre especialitzat que s’ajuda de l’adenohipòfisi (pituïtària, hipòfisi) i secreta una
sèrie d’hormones que són factors alliberadors d’altres hormones, els quals impacten sobre un altre
teixit especialitzat → que allibera una sèrie d’hormones tròfiques (trofines) al torrent circulatori, que
provoquen una sèrie d’efectes. Si això impacta amb el sistema que fa adrenalina, s’allibera aquesta i
provoca l’augment de la contracció cardíaca, activant el torrent sanguini perquè arribi més glucosa a la
musculatura i puguis marxar corrent.

 HRF (Hormone Releasing Factor). Hormones que provoquen l’alliberament d’hormones d’una altra
glàndula.
 Hipòfisi. Gran sistema d’alliberador d’hormones controlat pel SNC. Alliberades per un esforç continu
i fort, per això a la gent que fa esport li agrada fer-lo. Responsables d’estats emocionals i del control
del dolor. També estan darrere de l’acupuntura; estats eufòrics. Un exemple és la betaendorfina,
que s’allibera rere un procés conegut anomenat efecte placebo.
 Hormones tiroidees. Estimulen el metabolisme de la majoria dels teixits. Poden provocar mal
funcionament, tant per excés (hipertiroïdisme) com per manca (hipotiroïdisme). Afecta sobretot a
[12]

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. © unybook.com

 REGULACIÓ METABÒLICA | 3R BIOLOGIA (UdG) | NEREA MAESO SÁNCHEZ

les dones. Fan servir el iode com a cofactor, per tant la manca de iode suposa la manca de l’hormona
→ per això es fa més gran la tiroides. La manca de tiroides provoca leucèmia.
 Fetge. No es considera una glàndula endocrina però secreta moltíssimes proteïnes que fan
moltíssimes coses. La més famosa de totes deu ser la somatomedina/IGF-1 (FACTOR DE CREIXEMENT
TIPUS INSULINA). És una de les hormones més potents que hi ha, i provoca la síntesi de la hormona del
factor de creixement.
 Pàncrees. Secreta la insulina. Hi ha ≠ tipus cel·lulars: acinars (enzims digestius; conductes ductals),
illots α, β, gamma, delta (1%)→ secreten insulina. Es secreten sota estímul, com per exemple l’efecte
o estímul Pavlov. En la diabetis I (sistema immunitari ataca les cèl·lules α; es creu que es la pròpia
insulina la que provoca aquest atac; hereditària), diabetis II (falla alguna cosa del sistema).

HORMONES GASTROINTESTINALS
Es secreten majoritàriament en les parets del tub digestiu (paret de l’estómac). Sobretot hormones
polipeptídiques.
GASTRINA. Estimulada per la presència d’aliments a l’estómac. Estimula la secreció d’àcid.
SECRETINA. Acció intestinal. Normalment de la paret de l’estómac. Estimulada per la presència d’àcid
en el duodè. Estimula la secreció d’aigua i bicarbonat pancreàtic.
COLECISTOQUININA (CCK). Estimulada per la presència d’AA i ÀG al duodè. Líquid ±groguenc per
emulsionar les grasses. Estimula el buidat de la bufeta de la fel/bilis i secreció d’enzims pancreàtics.

GLÀNDULES ADRENALS
 Nucli central: síntesi de catecolamines, dins les quals es troba l’adrenalina.
 Part externa (còrtex): síntesi ≈50 hormones esteroides (glucocorticoides, mineralcorticoides…)
que afecten al metabolisme dels CH, proteïnes, lípids…
També hi ha les hormones sexuals (esteroides, andrògens), secretades en ↓quantitat que en les glàndules
sexuals  expressió de les característiques sexuals secundàries.
Durant l’embaràs, la placenta adopta la funció de la glàndula pituïtària i secreta la gonadotropina
coriònica, que es detecta al test de l’embaràs: controla secreció progesterona, provoca
desenvolupament del teixit mamari i la producció de llet.
Sistema potent, ràpid i involucra tot el cos.

ALTRES PRIMERS MISSATGERS…

Prostaglandines
Descobertes al 1930 per Euler, a la pròstata, d’aquí el seu nom.
 Es descriu com un missatger molt potent.
 Són unes hormones grosses(de mida) formades per 20 C → eicosanoides, derivats de l’ÀG de 5
carbonis?. Una mica més tard Samuelsson & Laureate Sune Bergström en resolen la seva
estructura molecular complexa.
 Als anys 60s es descobreix la seva complexa ruta metabòlica, relacionada amb l’àcid araquidònic.
 Es va veure que no només estaven a la pròstata, sinó que es trobaven a tot el cos. Es sintetitzen
a nivell de la membrana cel·lular, això va resoldre el misteri.
 Al 1971 les prostaglandines van atreure molt l’atenció per la seva potència i la seva funció. Es van
descobrir els tromboxans, involucrats en la coagulació de la sang i contracció dels vasos sanguinis.

[13]

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. © unybook.com

 REGULACIÓ METABÒLICA | 3R BIOLOGIA (UdG) | NEREA MAESO SÁNCHEZ

Sir John Vane va demostrar l’acció molecular de l’aspirina. Aquest va proposar que l’aspirina inhibeix
la síntesi de les prostaglandines, principal lloc d’acció de l’aspirina i d’analgèsics no esteroides. Resol un
dels misteris del medicament més famós.
 Són compostos amb propietats fisiològiques molt potents.
 Hormones lipofíliques que actuen sobre receptors extracel·lulars.
 Es sintetitzen a nivell de membrana cel·lular amb acció autocrina/paracrina, perquè són
ràpidament destruïdes. No tenen acció endocrina perquè no es dissolen en sang/aigua. A
l’activar la cèl·lula veïna, aquesta comença a sintetitzar prostaglandines… l’estímul s’escampa
de manera potent i ràpida.
 Temps de vida mitja curt.
 PGE1. La primera que es va estudiar.

SÍNTESI DE PROSTAGLANDINES.
No es poden emmagatzemar, es sintetitzen contínuament a partir dels components de membrana. La
membrana no és estàtica.
 La fosfolipasa-A2 (PL-A2) trenca els fosfolípids de membrana  precursor lípid de membrana de
20 C: àcid araquidònic  la seva disponibilitat depèn que la ruta funcioni, per tant s’ha de
reciclar l’àcid araquidònic.
 L’àcid araquidònic és atacat per 2 famílies d’enzims i es formen les prostaglandines, que poden
actuar sobre receptors propers (cèl·lula pròpia o veïna), i després seran ràpidament destruïdes.
 El fenomen s’escampa i la resta de cèl·lules estimulades comencen a sintetitzar prostaglandines.
La síntesi consta de dues grans vies.
1. Via ciclooxigenasa (COX) dependent. PGH sintasa/COX-1,
COX-2. Enzim inhibit per l’aspirina (acció BL darrere de
moltes aspirines). La ruta COX-1 trenca l’anell i forma 2
enllaços dobles.
2. Via lipooxigenasa (LOX) dependent.
Una senyal activa la PL-A2, que és atacada per COX-1 o la
lipooxigenasa, en funció del tipus de via activada.
Una picada d’abella provoca l’activació de tot això.

[14]

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. © unybook.com

 REGULACIÓ METABÒLICA | 3R BIOLOGIA (UdG) | NEREA MAESO SÁNCHEZ

BOX-2: Historia de l’aspirina. Medicament més conegut i venut del món.

Es coneixia que l’escorça del salze tenia efectes medicinals. Edward Stone presenta un informe sobre el
seu efecte contra la febre. Més tard (1828) en Buchner aconsegueix cristal·litzar-ho.
Síntesi química a 1853 i al 1897 es va redescobrir i s’ofereix a la casa Bayer (pintures‼). Hoffmann va
crear Roche. Se sabia que feia una mica de mal a l’estómac. A l’àcid salicílic se li afegeix un grup ?? i es
forma l’àcid acetilsalicílic.
Què fa? Ataca específicament la COX-1, i una mica la COX-2. Anul·la una serina del centre actiu de
l’enzim de manera covalent. Per tant, anul·la de manera dràstica i fa que la reacció es pari i no s’escampa
l’estímul  no inflamació/febre/malestar.
Anàlegs: paracetamol i ibuprofè.

Els radicals lliures: NO i CO com a primers missatgers

Els radicals lliures són molècules que no tenen equilibri electrònic i volen estabilitzar-se robant
electrons a altres molècules que es trobin.
 Són molt reactius. Es produeixen constantment en el nostre cos degut a reaccions de transport
electrònic, el més importat és el mitocondri. El mateix funcionament cel·lular provoca l’aparició
d’aquests radicals. El més reactiu és el radical hidroxil (-OH).
 Es produeix un atac massiu d’aquests radicals sobre les molècules de la cèl·lula, que pot morir si
no es defensa. Es pensa que és una raó de l’envelliment: quan la cèl·lula es danya i el mecanisme
de reparació del DNA comença a fallar (primer punt de l’envelliment). Ens anem quedant sense
mitocondris, segon punt de l’envelliment. Hi ha moltes reaccions de protecció (enzims, etc.), però
en realitat la producció de radicals lliures és un problema intern de la pròpia cèl·lula.
F. Murad, Nobel de Medicina 1998. Primer a descriure les reaccions de radicals lliures. Aparició de NO
i CO com a primers missatgers.

MONÒXID DE CARBONI (CO).

No es sintetitza, apareix a les reaccions. Es fica a la cavitat de l’O2 de l’hemoglobina (mida ≈) → mort
per ofegament. Ataca a molècules com ciclases.

[15]

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. © unybook.com

 REGULACIÓ METABÒLICA | 3R BIOLOGIA (UdG) | NEREA MAESO SÁNCHEZ

ÒXID NÍTRIC (NO)

Què és? Gas estable i potent radical lliure. Molt nociu o verinós. Juntament amb el CO, és el missatger
més petit conegut (↓massa molecular).
 Pot travessar les membranes cel·lulars i interaccionar amb una molècula de l’interior de la cèl·lula.
 Pot actuar dins la pròpia cèl·lula o en cèl·lules veïnes (↑acció paracrina).
 Molta reactivitat, vida mitja curta (0.1-0.2 segons en sang). Poc específic, no té receptor.
 Concepte de senyal ≠ al vist fins ara, reacciona covalentment amb una sèrie d’AA/molècules de la
cèl·lula a la qual estigui atacant.
D’on surt? El sintetitza un enzim anomenat NO sintasa (NOS). És una família d’enzims, 3 grans tipus.
S’han descrit 2 grans famílies de NOS:
- Constitutiu. Sempre alguna còpia de l’enzim en marxa. Cèl·lules endotelials de vasos sanguinis.
- Induïbles. Síntesi sota estímul. En neurones. Macròfags, neutròfils.
Quan arriba el senyal, l’enzim ataca l’arginina (extreu el NO) i la passa a citrul·lina.
 L’enzim presenta diferents dominis, pot estar regulat per calci.
 Enzim gros i complex, que s’activa sota estímul.
 Existeixen famílies d’enzims dedicats a atacar/eliminar radicals lliures; són donadors electrons
que els anul·la.
El NO difon ràpidament i travessa les membranes cel·lulars. Reacciona ràpid, té vida curta i Té una
acció local, amb efectes perillosos limitats.
 Reacciona ràpid, té vida curta i és un missatger local (no és perillós per cèl·lules que no han
sigut atacades).
 Es converteix en nitrit o nitrat si no l’ataca ningú, per interacció amb l’aigua. La major part no té
efecte perquè reacciona amb l’aigua, per tant poques molècules seran les que ataquen l’NO.
 És perillós, però està molt vigilat per la cèl·lula en quant a la seva capacitat de reacció. Acció
curta i ràpida, ràpida desaparició, molt local.

Principal diana? Una ciclasa que crea un nucleòtid cíclic (cGMP), important segon missatger. Actua en
grans rutes de transducció del senyal, les anul·la. Provoca ≠ efectes en funció de la cèl·lula atacada:
- Provoca la relaxació de cèl·lules musculars llises.

FUNCIONS DE L’NO

Vasodilatador Relaxació fibres musculars llises

Neurotransmissor (NT) Sistema gastrointestinal
Sota estímul, els macròfags produeixen ↑↑NO, utilitzen la tipus 2
(induïble sota estímul). Aquest NO permet al macròfag atacar al patogen o
Sistema immunitari
cèl·lules tumorals (ha d’actuar en el punt concret, sinó esdevé perillós per nosaltres‼)
(SI)
i permet matar-les. Fins ara no s’ha descrit cap sistema que faci resistent
al patogen contra l’NO (afecta a enzims que conté el patogen).

[16]

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. © unybook.com

 REGULACIÓ METABÒLICA | 3R BIOLOGIA (UdG) | NEREA MAESO SÁNCHEZ

BOX-3: La nitroglicerina (Alfred Nobel)

Nobel va néixer en una família d’enginyers treballadors en la mineria. Es fixa en la nitroglicerina, líquid
espès que al mínim moviment explota. Se li va acudir sucar la nitroglicerina amb un paper porós → terra
de Kieselguhr (terra de diatomees mortes). Quan està sucada en aquest material porós, l’envolta d’un
tros de fusta o paper de cartró → inventa la dinamita, i això facilita el transport i ↓perillositat. S’ho
queda l’exèrcit… ell crea l’associació Nobel.
Problemes de cor (quantitat de batec) → al metge, per observacions dels investigadors italians, se li
va acudir ficar-li una gota de nitroglicerina a la llengua. Toca la saliva, es disgrega i forma NO, que
relaxa les cèl·lules musculars que estan oprimint els vasos conductors.

El principal problema és que ataquen el DNA, provocant mutacions puntuals a les bases → maquinària
de reparació. La gràcia del sistema és la importància de tenir 2 cadenes DNA.
- Si s’ha de reparar una base, l’altre bri de DNA ajuda.
- Si afecta als dos brins de DNA → problema molt més greu  el DNA pot reaccionar amb l’aigua…
per això el DNA té molt més zona no codificant, els danys es produeixen allà ( tot i que no sempre‼).

[17]

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. © unybook.com

Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)