Resum del llibre

Els altres catalans reflexionava sobre la configuració social de la ciutat que estava
en transformació pel creixement econòmic i l'arribada massiva d'immigrants
andalusos, murcians, gallecs i extremenys. Els nouvinguts s'instal·laven a Can
Tunis, Verdum o la Trinitat, barris de la perifèria de la ciutat i aïllats de la població
autòctona.

En Els altres catalans Candel analitzava el paper de la immigració a Catalunya.

L'autor explicava la seva experiència i parlava obertament dels sentiments dels
mal anomenats charnegos .

Pregonava que els nous catalans havien de contribuir a la construcció del futur de
la societat catalana en lloc de destruir-la o mantenir-se s'aïllats i demanava, també,
respecte als immigrants

L'obra relatava una realitat quotidiana desconeguda que les estadístiques no feien
aflorar. L'autor es va basar en moltes entrevistes i defensar la integració com a
única sortida possible per a invertir la marginació socioeconòmica en què es
trobaven els immigrants, perquè més enllà de les rivalitats i incomprensions que
es donen en els contactes entre comunitats, els catalans d'origen i els nous es
necessitaven mútuament.

El principal valor dels altres catalans va ser oferir una mirada crítica des dels ulls
d'un immigrant. Partint de la seva pròpia experiència, Candel va fer un sensible
acostament humanístic a l'immigrant.

L’escriptor creia que la integració passava per la igualtat: catalans i immigrants es

necessiten. Integració vol dir no obligar ningú a ser català; la cultura catalana és
prou atractiva com perquè cadascú en vulgui formar part.

Aquesta manera d’entendre la cohesió social el va portar a ser un gran defensor

de la necessitat que els nous catalans ajudin a construir la societat catalana.

Demanava respecte per als immigrants, que eren anomenats “xarnegos” de forma
despectiva, i també reclamava als immigrants que fessin l’esforç d’integrar-se en la
terra d’acollida encara que no sabessin parlar català.
Petita Biografia

Francisco Candel va néixer a Cases Altes, València, el 31 de maig de 1925. Va

arribar a Barcelona quan tenia dos anys. Els seus pares es van instal·lar, primer, en
les barraques de Montjuïc i, després, a les Cases Barates de Can Tunis,

Candel era autodidacta, però tenia una forta cultura popular. Va escriure més de
cinquanta llibres, novel·les, contes i assajos, alguns d'ells en doble versió català i
castellà, i un munt d'articles periodístics i reportatges publicats pràcticament a tots
els diaris de Barcelona i en desenes de revistes i publicacions.

Com a periodista, destaca la labor realitzada en la revista Destinació , on trobem

els seus millors reportatges. No obstant això, la seva obra periodística, sempre
pròxima a les inquietuds del moviment veïnal, va ser publicada en la gran majoria
de periòdics i revistes de l'època.

En 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi ; en 2000, el Premi d'Honor de la Ciutat

d'Hospitalet ; en 2003, la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya pel seu
treball a favor de la integració dels nouvinguts al país i, en 2004, la Medalla d'Or de
Barcelona . En 2005 es va crear la Fundació Paco Candel , en el barri de la Marina
dels Sants, que des de 2008 atorga el premi Memorial Candel a la trajectòria de
persones distingides pel seu compromís social.

Candel va morir al novembre de 2007 després d'una llarga malaltia.

