EN LA SOLITUD DELS CAMPS DE COTO Bernard-Marie Koltés Edita: Arla Eitos 1a edicié: novembre 2016 6 del ox Bernard: Mare Koltés © de a vaducco Sergi Bell Comeccis: Romina Paps Traduccié de Sergi Belbel Diseny grt Arla Editors Disery portada Antoni Tore Impressio: Grafiques Arrels | ISBN: 978-84-946040-9-6 Diposi egal 7 1467-2016 | Colleccé Textos a Part Poiigon ancl, arcela 3 bole@aroaedtorscom ‘oloedtors com sco si ee eta ak Spe ee MBP ofa ev ifors) ve panel de es Repos, eco west leap exe 0 fe ‘Faun arnt ona cesEQUIP ARTISTIC Traduccié Sergi Belbel Direccid Joan Olle Moviment Andrés Corchero Escenografia Sebastia Brosa Vestuari Miriam Compte Iluminaci6 Lionel Spycher So Damien Bazin Caracteritzacio Nuria Llunell Ajudant de direccio Iban Beltran Produccié Teatre Nacional de Catalunya Teatre Nacional de Catalunya Temporada 2016-2017 Direccié artistica de Xavier Alberti Patrocinador del TNC: Fundacié Damm REPARTIMENT En la solitud dels camps de cote es va estrenar a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya el 19 de gener de 2017 amb el repartiment segtient: El Client Ivan Benet El Dealer Andreu Benito La publicacié d'aquest text es va fer mesos abans de l'estrena de I'espectacle al Teatre Nacional de Catalunya. Per aquest motiu, aquesta publicacié pot estar subjecta a canvis.Un deal és una transaccié comercial sustentada en valors prohibits o estrictament controlats, i que es concerta, en espais neutres, indefi- nits, i no previstos per a aquests usos, entre Proveidors i demanaires, per entesa tacita, signes convencionals 0 conversa de doble sentit —amb la finalitat d’esquivar els riscs de traicié i d'estafa que comporta una operacié daquesta mena—, a qualsevol hora del dia ide la nit, independentment de les hores d’obertura reglamentaries dels lcs de comer homologats, perd més aviat durant les hores de tancament d’aquests.EL DEALER Sivosté camina per fora, a aquesta hora i en aquest lloc, és perqué desitja alguna cosa que no té, i jo puc proporcionar-’hi, aquesta cosa; perque si séc en aquest lloc des de fa més temps que vosté i per més temps que voste, i si ni tan sols aquesta hora que és la de les relacions salvatges entre els homes i els animals no me n’aparta, és perqué tinc el que cal per a satisfer el desig que passa davant meu, i és com un pes del qual he de deslliurar-me sobre tothom, home o animal, que passi davant meu. Per aixd m‘acosto a vosté, malgrat I'hora que és aquella en qué habitualment I'home i I'animal es llen- cen salvatgement I'un damunt I'altre, jo m’acosto a vosté, amb les mans obertes i mostrant-li els palmelis, amb la humilitat del qui proposa enfront del qui com- pra, amb la humilitat del qui posseeix enfront del qui desitja; i veig el seu desig com es veu una llum que s‘encén, en una finestra dalt de tot d'un edifici, en el Crepuscle; jo m‘acosto a vosté com el crepuscle acosta la seva primera lum, suaument, respectuosament, a1gairebé afectuosament, deixant a baix de tot al carrer animal i 'home estirant les seves brides i ensenyant-se salvatgement les dents. No és que hagi endevinat el que vosté pot desitjar, ni tinc cap pressa per saber-ho; perqué el desig d’un comprador és la cosa més malenconiosa que hi ha, que contemplem com un petit secret que només demana que el penetrin i amb el qual ens prenem el nostre ‘temps abans de penetrar-lo; com quan ens fan un re- gal embolicat i ens prenem el nostre temps desfent la llagada. Sind que jo mateix he desitjat, des del moment que soc en aquest lloc, tot alld que tot home o animal pot desitjar en aquesta hora de foscor, i que lobliga a sortir de casa seva malgrat els xiscles salvatges dels animals insatisfets i dels homes insatisfets; per aixd sé, millor que el comprador inquiet que manté encara un temps el seu misteri com una petita verge educada per a ser puta, que allo que vosté em demanara jo ja ho tinc, i que només cal que vosté, sense que hagi de sentir-se ferit per I'aparent injusticia que hi ha a ser el demandant enfront del qui proposa, m‘ho demani Ja que no hi ha auténtica injusticia sobre aquesta terra tret de la injusticia de la terra mateixa, que és estéril pel fred o estéril per la calor i rarament fértil per la suau barreja de la calor i del fred; no hi ha injusticia per aquell que camina sobre la mateixa parcel-la de terra sotmesa al mateix fred o a la mateixa calor 0 a -12- la mateixa suau barreja, i qualsevol home o animal que pot mirar un altre home o animal als ulls és igual que ell perqué caminen sobre la mateixa linia fina i plana de latitud, esclaus dels mateixos freds i de les mateixes calors, rics igualment i, igualment, pobres; i l'unica frontera que existeix és la que hi ha entre el comprador i el venedor, tot i que incerta, en posseir tots dos el desig i |’objecte del desig, forat i punxa a la vegada, amb menys injusticia encara que la que hi ha a ser mascle o femella entre els homes i els animals. Per aixd adopto provisionalment I’eloqtiéncia i li regalo, a vosté, I'arrogancia, de manera que se’ns pugui distingir l'un de I’altre en aquesta hora que és ineludiblement la mateixa per a vosté i per a mi Digui’m, doncs, verge malenconiosa, en aquest mo- Ment en que xisclen sordament homes i animals, digui’m la cosa que desitja i que jo puc oferir-li, i I'hi oferiré suaument, gairebé afectuosament, potser amb afecte i tot; tot seguit, un cop omplerts els forats i aplanades les muntanyes que hi ha dintre nostre, ens allunyarem l'un de I’altre, en equilibri damunt el fil prim i pla de la nostra latitud, satisfets en mig dels homes i dels ani- mals insatisfets de ser homes i insatisfets de ser animals; pero no em demani que endevini el seu desig; em veuria obligat a enumerar tot el que posseeixo per satisfer els que passen davant meu des del temps que sdc aqu, i aeel temps que necessitaria per a l’enumeracié em res- secaria el cor i fatigaria sens dubte la seva esperanca EL CuENT Jono camino en un lloc concret ni a una hora concreta; camino i prou, anant d’un punta un altre, per assumptes Privats que es tracten en aquests punts ino en el trajecte; No sé de quin crepuscle em parla ni de cap mena de desigs i m’estimo més ignorar els accidents del meu trajecte. Anava d’aquella finestra il-luminada d’alla dalt, darrere meu, a aquella altra finestra il-luminada d’alla baix, davant meu, segons una linia molt recta que el travessa a vosté perqué vosté s‘hi ha col-locat deliberadament. | és clar, no existeix cap mitja que permeti, a qui es dirigeix d’una alcada a una altra alcada, evitar de baixar per tornar a Pujar tot seguit, amb l'absurditat de dos moviments que s'anullen i el risc, entre tots dos, d’esclafar amb cada pas les restes llencades per les finestres; com més amunt vius, més sa és l’espai, perd més dura la caiguda; i quan l'ascensor t’ha dipositat a baix, et condemna a haver de caminar en mig de tot alld que no has volgut alla dalt, en mig d'un munt de records putrefactes, com quan, al restaurant, el cambrer et fa el compte i enumera, a les teves orelles fastiquejades, tots els plats que ja digereixes des de fa estona A més a més, hauria calgut que la foscor fos encara més densa i que jo no hagués pogut distingir cap detall 14. del seu rostre; aleshores potser no hauria pogut equi- vocar-me sobre la legitimitat de la seva presencia i de la desviacié que ha fet per col-locar-se en el meu cam( i, tot seguit, provocar en mi una desviacié que s’acomo- dés a la seva; perd quina foscor seria prou densa per fer que vosté semblés menys fosc que ella? no hi ha nit sense lluna que no sembli migdia si vosté s'hi passeja, i aquest migdia de qué parlo m‘indica prou bé que no és Vatzar dels ascensors el que a vosté I’ha col-locat aqui, sin6 una imprescriptible llei de la Qravetat que li escau, que vosté porta, ben visible, damunt les espatlles com un sac, i que el lliga a aquesta hora, en aquest lloc des d’on calcula entre sospirs I’alcada dels edificis, Pel que fa a allo que desitjo, si tal vegada hi hagu- és algun desig del qual pugui recordar-me aqui, en la foscor del crepuscle, en mig de xiscles d’animals de qui ni tan sols distingim la cua, a banda d’aquest desig tan auténtic que tinc de veure'l renunciar a la humilitat i que no em regali I'arrogancia —perque si tinc alguna debilitat per l'arrogancia, odio la humilitat, en mi i en els altres, i aquest intercanvi em desplau—, el que jo podria desitjar, vost no ho tindria en absolut. El meu desig, si en tinc un, si ’hi digués, li cremaria la cara, li faria enretirar les mans amb un crit, i vosté fugiria en la foscor com un gos que corre tan de pressa que no se’n Pot distingir ni la cua, Pero no, el trasbals d’aquest loc i d’aquesta hora em fa oblidar si he tingut mai cap desig -15-del qual pugui recordar-me, no, no en tinc ni tinc res per oferir, i ara caldra que faci una desviacié perqué jo no n‘hagi de fer, cal que abandoni I’eix que jo seguia, que s‘anulli, perqué aquella llum d’alla dalt, a la part alta de I'edifici, a la qual s‘acosta la foscor, continua brillant impertorbablement; forada aquesta foscor, de la mateixa manera que un misto ences forada el drap que pretén apagar-lo. EL DEALER Fa bé de creure que no baixo ni tinc cap intencié de Pujar enlloc, perd s‘equivocaria si es pensés que aixd m’entristeix. Evito els ascensors com un gos evita Vaigua. No perqué es neguin a obrir-me'n les portes ni perqué em molesti tancar-m’hi; sind perqué els ascensors en Moviment em fan pessigolles i hi perdo la dignitat; i, si m’agrada que em facin pessigolles, m'agrada que deixin de fer-me’n quan la dignitat ho exigeix. Amb els ascensors passa com amb determinades drogues, si n’abuses, et quedes flotant, ni pujant ni baixant, confonent les Ifnies corbes amb linies rectes, i glagant el foc al seu centre. Tanmateix, des que soc en aquest lloc, sé reconeixer les flames que, des de lluny, darrere els vidres, semblen glacades com els crepuscles d'hivern, pero a les quals només cal acostar-se, suaument, potser afectuosament, per recordar que no hi ha cap lluor de- finitivament freda, i el meu objectiu no és apagar-lo, a -16- vosté, sind protegit-lo del vent, i assecar la humitat de I'hora amb I’escalfor d’aquesta flama Perqué, digui el que digui, la linia sobre la qual vosté caminava, si bé potser abans era recta, s‘ha torcat quan m’ha vist, ijo he copsat I'instant precis en qué vosté m‘ha vist per l'instant precis en qué el seu cami s‘ha encorbat, i no encorbat per allunyar-se de mi, sind encorbat per arribar fins a mi, altrament, no ens hauriem trobat mai, sin6 que s‘hauria allunyat de mi encara més, perqué vost caminava amb la velocitat del que es desplaca d'un punta un altre; i jo no hauria pogut atrapar-lo mai perqué només em desplaco lentament, tranquil-lament, gairebé immdbilment, amb el pas del que no va d'un punta un altre sind del que, en un lloc invariable, aguai- ta aquell que passa davant seu i espera que modifiqui lleugerament el seu trajecte. | si afirmo que vosté ha fet una corba, i sens dubte ara vosté pretendra que es tractava d’una desviacié per evitar-me, i jo afirmaré com a resposta que ha estat un moviment per acostar-se, és sens dubte perqué al cap ia la fi voste no s‘ha desviat en absolut, perqué tota linia recta només existeix en relacié a un pla, perqué ens movem segons dos plans diferents, i perqué ara si al cap i a la fi només existeix el fet que vosté m’ha mirat i que jo he interceptat aquesta mirada 0 al revés, i que, per tant, si abans era absoluta, la linia sobre la qual es desplacava ha esdevingut relativa i complexa, ni recta ni corba, siné fatal errEL CLIENT Tot i aixi, jo no tinc, per complaure'l a vosté, cap desig il-licit. Jo faig el meu comerg només a les hores homologades del dia, en els llocs de comer¢ homologats iiHluminats amb llum eléctrica. Potser soc una puta, perd si ho séc, el meu bordell no pertany a aquest mén; el meu s’estén sota la llum legal i tanca les portes al vespre, segellat per la llei il-luminat per la llum electrica, perqué nila llum del sol és de fiar i té els seus servilismes. Qué Pot esperar, vosté, d’un home que no fa un pas que no sigui homologat ni legal ni estigui segellat ni inundat de llum elactrica per totes les cantonades? | si soc aqui, en cami, en espera, en suspens, en transit, fora de joc, fora de vida, provisional, practicament absent, com si diguéssim no aqui —perque podem dir d’un home que travessa I’Atlantic en avid que es troba en un moment determinat a Groenlandia, i s’hi troba realment? o en el cor tempestuds de l'ocea?— i sijo he fet una desviacio, tot i que la meva linia recta, del punt del qual vinc al punt al qual vaig no tingui cap motiu, cap ni un, per torcar-se de cop i volta, és perqué vosté em barra el pas, ple d'intencions it-icites i de presumpcions d'intencions iMlicites cap a mi. Sapiga, pero, que el que més em re- pugna al mén, encara més que la intencio il'licita, més que lactivitat il-icita en ella mateixa, és la mirada del que et considera ple d’intencions il-licites i acostumat a tenir-ne; no només a causa de la mirada en si, tan térbola -18- tanmateix que faria enterbolir un torrent de muntanya, —i aquesta mirada que vosté té pot remoure el fang del fons d'un vas d’aigua— sind perqué, només amb el pes d’aquesta mirada damunt meu, la virginitat que hi ha en mi se sent sobtadament violada, la innocéncia culpable, ila linia recta, que se suposa que m’ha de dur d'un punt Iluminds a un altre punt lluminés, per culpa seva esdevé ganxuda i laberint obscur en I'obscur territori en el qual m‘he perdut. EL DEALER Vosté intenta ficar un punxé sota la sella del meu cavall per irritar-lo i fer-lo encabritar; perd encara que el meu cavall és nervids i a vegades inddcil, jo el subjecto amb una brida curta i no s‘encabrita tan facilment; un punx6 no és una navalla, ell coneix bé el gruix de la seva pell, i sap adaptar-se a la picor. Tanmateix, qui coneix a la perfeccié I'humor dels cavalls? A vegades aguanten una agulla clavada al flanc, i, d’altres, un bri de pols que ha quedat sota I'arnés pot fer-los excitar i fer giragonses i descavalcar el genet. Sapiga doncs que sili parlo, a aquesta hora, aixi, su- aument, potser encara amb respecte, no és com voste: per la forca de les circumstancies, segons un llenguatge que el fa reconéixer com el que té por, una por petita i punxeguda, absurda, massa visible, com la d'un nen davant la possible plantofada del seu pare; jo, en canvi, -19-tinc el llenguatge del que no se'l reconeix, el llenguatge d’aquest territori i d’aquesta part del temps en que els homes estiren les regnes i en que els porcs es foten cops de cap contra la tanca; jo retinc la meva lengua com un semental per la brida perqué no s‘abraoni damunt l'euga, perque si deixés anar la brida, si afluixés lleuge- rament la pressié dels meus dits i la traccié dels meus bracos, els meus mots em descavalcarien a mi mateix i es llangarien a Ihoritzo amb la violencia d'un cavall arab que sent el desert i que ja res no pot frenar. Per aixo sense conéixe’l, des del primer mot, jo I'he tractat correctament, des del primer Pas que he fet cap a vosté, un pas correcte, humil i respectuds, sense saber si hi havia res en vosté que mereixés el respecte, sense Conéixer res de vosté que pogués fer-me veure si la com- paracié dels nostres dos estats m‘autoritzava amiaser l'humil ia vosté ‘arrogant, li he cedit V'arrogancia a causa de I'hora del crepuscle en la qual ens hem acostat l'un a Valtre, perqué I’hora del crepuscle en la qual vost s‘ha acostat a mi és aquella en qué la correccié deixa de ser Obligatoria i esdevé doncs necessaria, en qué ja no hi ha res d’obligatori tret d’una relacié salvatge en la foscor, i jo hauria pogut caure damunt seu com un drap sobre la flama d'una espelma, I'hauria pogut agafar pel coll de la camisa, per sorpresa. | aquesta correcci6, necessaria Peré gratuita, que li he ofert, el lliga a mi, encara que només sigui perque jo hauria Pogut, per orgull, trepit- -20- ANd Raat ic. jar-lo com una bota esclafa un paper greixés, perqua jo sabia, a causa de la mida que estableix la nostra primera diferencia —i a aquesta hora i en aquest lloc tan sols la mida marca la diferéncia—, tots dos sabem qui és la bota i qui, el paper greixés. EL cueNT Si tal vegada ho he fet, sdpiga que hauria desitjat no haver-lo mirat. La mirada es passeja i es posa i es pensa que es troba en terreny neutre i lliure, com una abella en un camp de flors, com el musell d’una vaca en I'espai clos d'un prat. Perd qué fer amb la mirada? Mirar cap al cel em torna nostalgic i mirar capcot a terra m’entris- teix, trobar a faltar una cosa i recordar que no la tens s6n totes dues coses igual de feixugues. Per tant, et cal mirar bé davant teu, a la teva alcada, sigui quin sigui el nivell en qué has posat el peu provisionalment; per aixd quan caminava per alla on caminava fa una estona i on ara m’estic aturat, la meva mirada havia de topar tard o d'hora amb tot alld que s'hagués posat o que caminés ala mateixa alcada que jo; i és clar, tant per la distancia com per les lleis de la perspectiva, qualsevol home i qualsevol animal es troba provisionalment i aproxima- dament a la mateixa alcada que jo. Potser, en realitat, unica diferéncia que queda perque se’ns distingeixi, 0 lanica injusticia si s‘estima més aixi, és la que fa que un tingui una certa por d'una possible plantofada de -21-altre; i 'unica semblanga, o Gnica justicia si s’estima més aixi, és la ignorancia en qué ens trobem respecte el grau segons el qual aquesta por 6; compartida, el grau de realitat futura d’aquestes plantofades, i el grau respectiu de la seva violencia Per tant no fem altra cosa que reproduir la relacio ordinaria dels homes i dels animals entre ells ales hores ien els llocs il-licits i tenebrosos que ni la Ilei ni I'elec- tricitat no han estipulat; i per aixo mateix, per odi als animals per odi als homes, prefereixo la lleii prefereixo la llum eléctrica i faig bé de creure que tota llum natural | tot aire sense filtrar i la temperatura de les estacions no corregida fa que el mén sigui atzarés; perque no hi ha pau ni hi ha dret en els elements naturals, no hi ha comerg en el comers il-licit, només amenaces i fu- gides i cops sense objectes per vendre i sense objectes Per comprar i sense moneda valida i sense escala de Preus, tenebres, tenebres dels homes que s‘aborden en la nit; i si vosté m‘ha abordat a mi, és perqué al cap ‘a la fi el que vol és pegar-me; i si jo li preguntés per Qué vol pegar-me, em respondria, ho sé, que és per un mMotiu secret ben seu que, sens dubte, jo no tinc per qué saber. Per tant, no li preguntaré res. Oi que a una teula que cau del sostre i que et trencara el crani no li dirigeixes la paraula? Ets una abella que s‘ha posat en la flor dolenta; ets el musell de la vaca que ha volgut anar a pasturar a I’altra banda de la tanca elactrica; -22- calles 0 te’n vas, et queixes, esperes, fas el que pots, motius absurds, il-legalitats, tenebres. He ficat el peu en el rierol d’un estable on flueixen misteris com excrements d’animals; i és d’aquests misteris id’aquesta foscor que a vosté li escauen d’on surt la regla que diu que entre dos homes que es troben sempre cal escollir ser el que ataca; i sens dubte, a aquesta hora i en quests llocs, ens caldria acostar-nos a qualsevol home o animal en el qual hem posat la nostra mirada, pegar-io i dir-li: no sé si vosté tenia la intencié de pegar-me a mi, per un motiu absurd i misteriés que de totes maneres voste no hauria considerat necessari de fer-me saber, pero, sigui com sigui, m’he estimat més fer-ho jo primer, i el meu ‘motiu, si bé és absurd, no és en absolut secret: és perqué flotava en l'ambient, a causa de la meva preséncia i de la seva i de la conjuncié accidental de les nostres mirades, la possibilitat que vosté em pegués a mi primer, i per aixd the estimat més ser la teula que cau que no pas el crani, la tanca eléctrica que no pas el musell de la vaca. Si no, si fos veritat que som, vosté el venedor en Possessi6 de mercaderies tan misterioses que es nega a revelar-les i que jo no tinc cap mitja d’endevinar-les, i jo el comprador amb un desig tan secret que fins i tot lignoro jo mateix i que em caldria, Per assegurar-me que en tinc un, gratar els meus records com una crosta Per fer rajar la sang, si aixd és veritat, éper qué conti- fua mantenint-les amagades, les seves mercaderies, si -23-jo m‘he aturat, si m'estic aqui, i espero? com dins d'un sac gran, precintat, que porta damunt les espatilles, com una impalpable llei de la gravetat, com si no existissin i només poguessin existir adoptant la forma d'un desig; igual que un d’aquests pinxos, ala porta dels locals de striptease, que t'agafen del brac, quan tornes a casa, a la nit, per ficar-te al llit, i et xiuxiuegen a |'orella: ella &5 aqui, aquest vespre. En canvi, si me les ensenyés, si donés un nom a la seva oferta, coses licites o il licites, Pero amb un nom i per tant dignes de ser jutjades, si me les nomenés, jo sabria dir-li no, i deixaria de sentir-me Com un arbre sacsejat per un vent que no ve d’enlloc i que li esberla les arrels. Perqué jo sé dir no i m’encanta dir no, séc capag de deixar-lo bocabadat amb els meus No, de fer-lo descobrir totes les maneres possibles de dir NO, que comencen amb totes les maneres Possibles de dir si, com les dones coquetes que s'emproven totes les Camises i totes les sabates per després no quedar-se’n Cap, iel plaer que senten emprovant-se-les totes només ve del plaer que senten refusant-les totes. Decideixi’s, ensenyi’s: vosté és la béstia que no fot brot pels carrers, © €s un comerciant? si és aixi estengui primer la seva mercaderia, i tot seguit procedirem a examinar-la, EL DEALER Justament perqué vull ser un comerciant, i no una béstia, sind un auténtic comerciant, no li dic el que pos- seeixo i li proposo, perqué no vull encaixar cap rebuig, que és el que més basarda fa a tot comerciant, perqué és una arma de la qual ell no disposa. Per la mateixa £46, jo mai no he apres a dir no, ni vull aprendre a fer- ho; ara bé, les diferents classes de si, me les sé totes: si esperi una mica, esperi molt, esperi amb mi aqui una eternitat; si ho tinc, ho tindré, ho tenia i ho tornaré a tenir, mai no ho he tingut perd ho tindré per a voste. Que ve algui i em diu: posem que tinc un desig, que I’hi revelo, i que vosté no té res per satisfer-lo? li diré: tinc el que cal per satisfer-lo; que em diu: imagini tanmateix que no ho tingués? —fins i tot imaginant aixo, continu- aré tenint-ho. | si tot i aixi em diu: posem que finalment sigui un desig tal que vosté no vulgui en absolut ni tan sols tenir una minima idea del que cal per satisfer-lo? Doncs bé, fins i tot encara que no ho vulgui, malgrat aixo, tinc el que cal, també. Perd com més correcte és un venedor, més pervers és el comprador; tot venedor busca satisfer un desig que encara no coneix, mentre que el comprador sot- met sempre el seu desig a la satisfaccié primera de Poder rebutjar el que li proposen; aixi, el seu desig inconfessable s‘exalta amb el rebuig, i oblida el seu desig en el plaer que sent humiliant el venedor. Pero Jo no séc de la raga dels comerciants que canvien de | jaqueta per satisfer el gust dels clients amb la rabia ila indignacio. No sc aqui per donar plaer, sind per -25-sadollar I’abisme del desig, rememorar el desig, obli- gar el desig a tenir un nom, arrossegar-lo fins a terra, donar-li una forma i un pes, amb la crueltat forcosa que comporta donar una forma i un pes al desig. | com que veig el seu apareixent com saliva a la comissura dels llavis que els seus llavis s'empassen, esperaré que li lisqui per la barbeta o que I'hagi d’escopir abans d'oferir-li un mocador, Perqué si jo I’hi oferis massa aviat, sé que me'l rebutjaria, i és un sofriment que m’estimo més no haver de sofrir. Perque alld que tem tot home o animal, a aquesta hora en qué I’home camina a la mateixa alcada que l'animal i en qué tot animal camina a la mateixa alcada que tot home, no és el sofriment, perqué el sofriment es mesura, i la capacitat d'infligir i de tolerar el sofriment es mesura; el que tem per damunt de qualsevol altra cosa és I’estranyesa del sofriment, i és que lempenyin a haver d’encaixar un sofriment que no li sigui familiar. Per tant, la distancia que es mantindra sempre entre les besties i les donzelles que poblen el mon ve no de "avaluaci6 respectiva de les forces, perqué aleshores el Mon es dividiria simplement entre les bésties i les don- elles, tota bastia s'abraonaria sobre cada donzella i el mon seria ben simple; sind que el que manté la béstia, ila mantindra encara per tota leternitat, a distancia de la donzella, és el misteri infinit i la infinita estranyesa de les armes, com les petites bombes que elles porten a la -26- i seva bossa i de les quals projecten un liquid als ulls de les bésties per fer-les plorar, i de sobte veiem les bésties plorant davant les donzelles, tota dignitat anul-lada, ni home, ni animal, esdevenint no-res, tan sols llagrimes de vergonya sobre la terra d'un camp. Per aixd besties i donzelles es temen ies malfien de la mateixa manera, Perqué només s‘infligeixen els sofriments que un mateix Pot suportar, i només es pot tenir por dels sofriments que un mateix no és capac d’infligir. Per tant no es negui a dir-me l'objecte, liho prego, de la seva febre, de la seva mirada damunt meu, el motiu, No es negui a dir-me'l; i si es tracta de no ferir la seva dignitat, molt bé, digui'l com el diria a un arbre, o de cara a la paret d’una preso, 0 en la solitud d'un camp de coté en el qual et passeges, nu, de nit; digui-me'| si cal sense mirar-me. Perque I’Unica crueltat auténtica d'aquesta hora del crepuscle en que tots dos resistim no és que un home fereixi un altre, 0 el mutil, o el torturi, oli arrenqui els membres i el cap, o que fins i tot el faci plorar; I'auténtica i terrible crueltat és la de I’home o l'animal que converteix I‘home o Vanimal en una cosa inacabada, que linterromp com punts suspensius en mig d'una frase, que li déna l'esquena després d’haver-lo mirat, que fa, de I’animal o de I'home, un error de la mirada, un error de calcul, un error, com una carta que es comenca i que es rebrega brutalment tot just després d'haver-hi escrit la data sayEL CuENT Vosté és un lladre molt estrany, que no roba res o triga massa a robar, un bandoler excéntric que s’esmuny en un hort de nit per sacsejar els arbres i se’n va sense reco- li-ne els fruits. Es vosté qui és habitual d’aquests llocs, {Jo en s6c lestranger; qui té por i qui té motius per tenir Por s6c jo; jo s6c el que no el coneix a vost, el que no el pot conéixer, i el que no fa més que intuir la seva silueta en la foscor. Qui havia d’endevinar, de nomenar alguna Cosa, era vosté, i aleshores, potser, amb un moviment de cap, jo hauria donat l'aprovacié, amb un senyal, vosté hauria copsat; Pero jo no vull que el meu desig es vessi inutilment com sang en una terra estrangera. Vosté no arrisca res; coneix de mi la inquietud, i la vacil-lacio i la malfianca; sap d’on vinc i on vaig; coneix aquests carrers, coneix aquesta hora, coneix els seus plans; JO no conec res i ho arrisco tot. Davant de voste, em sento com davant d’aquests homes transvestits en dones que es disfressen d'homes, al final, ja no saps on és el sexe. Perqué la seva ma s‘ha posat damunt meu com la del bandit sobre la seva victima 0 com la de la Ilei sobre el bandit, i des daleshores pateixo, ignorant, ignorant la meva fatalitat, ignorant si séc jutjat 0 séc complice, Per no saber de qué pateixo, Pateixo per no saber quina ferida em fa vosté i per on em raja la sang, Potser ben mirat vosté no és estrany, sin retorcat; potser només és =28- un servidor disfressat de /a llei com la llei en segrega a imatge del bandit per atrapar el bandit; potser al cap ia la fi vosté és més legal que no pas jo. | aleshores per res, per accident, sense que jo hagi dit res ni hagi volgut res, Perqueé jo no sabia qui era vosté, Perqué séc I’estranger que no coneix la llengua, ni els costums, ni el que aqui esta malament o permes, el revés 0 el dret, iel qui actua com ales palpentes, perdut, és com sili hagués demanat alguna cosa, com si li hagués demanat la pitjor cosa del mOn i fos jo el culpable d’haver-la demanat. Un desig com sang vessada als seus peus ha brollat fora de mi, un desig que no conec ni reconec, que només coneix vost, i que vosté jutja Si es tracta d’aixd, si, amb la Pressa sospitosa del traidor, vosté intenta forcar-me a actuar amb o contra vosté perqué, en qualsevol dels casos, sigui jo el culpa- ble, si és aixo, aleshores reconegui que jo encara no he actuat ni a favor ni contra vosté, que encara no se’m Pot retreure res, que he sigut completament honest fins a aquest precis instant. Admeti a favor meu que jo no €m trobava comode en la foscor en la qual vosté m’ha aturat, que només m’hi he aturat perqué vosté ha posat fa ma damunt meu; admeti que jo he reclamat la llum, que no m‘he esmunyit en la foscor com un lladre, per Propia voluntat i amb intencions ilicites, siné que hi he estat sorprés i que he cridat, com un nen al seu llit quan de sobte se li apaga el llum de guardia a la nit. -29-Et Deater Si es pensa que em mou un anim de violencia cap a vosté —i és possible que tingui rad—, no atorgui massa aviat ni un génere ni un nom a aquesta violencia, Vosté ha nascut amb la idea que el sexe d'un home s'amaga en un indret concret i que s’hi queda, i conserva aquesta idea cautelosament; tanmateix, jo sé —tot i que he nas- Cut dela mateixa manera que vosté—, que el sexe d'un home, amb el temps que es passa esperant i oblidant, quedant-se assegut en la solitud, es desplaca lentament d'un lloc a l'altre, mai amagat en un indret concret, sind ben visible alla on no se'l busca; i que cap sexe, un cop Passat el temps en qué I'home ha apres a asseure’s i a des- Cansar tranquil-lament en la seva solitud, no s‘assembla a Cap altre sexe, igual que un sexe mascle no s’assembla aun sexe femella; que no hi ha disfressa possible per 2 una cosa com aquesta, sind una suau vacil-lacié de les coses, com les estacions intermédies, que no s6n ni "estiu disfressat d’hivern, ni I'hivern d'estiu, Tot i aixi, no paga la pena embogir només per una su- Posicio; la imaginacid, cal retenir-la com a una novieta: si €5 bo veure-la vagarejar, és una idiotesa deixar que perdi les bones maneres. Jo no s6c retorcat, sin6 curids; havia Posat la meva ma sobre el seu brag per pura Curiositat, Per saber si, a una carn que té l'aparenca de la de la gallina sense plomes, li correspon I'escalfor de la gallina viva © el fred de la gallina morta, i ara, ho sé. Vosté, -30- sigui dit sense anim d’ofendre'l, pateix de fred com la gallina viva a mig plomar, com la gallina malalta, en el sentit estricte del terme, de tinya plomadora; i, quan jo era petit, corria darrere d’elles al corral per palpar-les i descobrir, per curiositat pura, si la seva temperatura era la de la mort o la de la vida. Avui que jo I'he tocat, he Notat en vosté el fred de la mort, perd també he notat el sofriment del fred, com només un viu és capac de sofrir. Per aixd li he ofert la meva jaqueta per cobrir-i les espatlles, perqué jo no en pateixo, de fred. Ino n’he Patit mai, fins al punt de sofrir per no conaixer aquest sofriment, fins al punt que I’nic somni que tenia, quan era petit —un d’aquests somnis que no son aspiracions sind presons suplementaries, que son el moment en qué el nen descobreix els barrots de la seva primera pres6, com els que, nascuts d’esclaus, somien que son fills d’amos—, el meu somni era coneixer la neu iel gel, conéixer el fred que provoca el seu sofriment. Si només li he prestat la meva jaqueta, no és que no sapiga que no només pateix fred a la part alta del cos, sind, sigui dit sense anim d'ofendre'l, de dalt a baix i Potser fins i tot una mica més enlla: i, pel que respecta ami, sempre hauria pensat que calia deixar al fredolic la peca de roba corresponent a la Part on té fred, corrent el risc de quedar despullat, de dalt a baix i potser fins i tot una mica més enlla; siné que la meva mare, que No era gens garrepa perd si que tenia el sentit de les -31-j de posar la meva ma als seus bracos —perqué és més facil atrapar un home que Passa que una gallina en un corral— sé molt bé que no hi ha res d‘inconvenient ni en l'entusiasme ni en la flonjor que calgui amagar, i que cal seguir la regla sense saber per qué. A més, sigui dit sense anim d’ofendre'|, jo esperava que, cobrint-li les espatlles amb la meva jaqueta, faria que la seva aparenca em resultés més familiar, Massa estranyesa em pot fer tornar timid, i, quan I'he vist que venia cap a mi fa una estona, m’he preguntat per qué un home que no esta malalt ha de vestir com una ga- llina infectada de tinya i que perd les plomes i continua Passejant pel corral amb les plomes enganxades al cos a la mercé de la seva malaltia; i sens dubte, per timide- $a, a mi només m’hauria calgut gratar-me el crani i fer una desviacié per evitar-lo, sino hagués vist, en la seva mirada clavada damunt meu, la lluor de qui, en el sentit estricte del terme, va a demanar alguna cosa, i aquesta lluor m’ha fet desviar I’atencié de la seva fatxa bones maneres, em va dir que siera digne d'elogi deixar la camisa 0 la jaqueta o el Que sigui per cobrir la part alta del cos, cal rumiar-sho molt abans de deixar les sabates, i que, de cap de les maneres, no és en absolut convenient deixar els pantalons. Ara bé, de la mateixa manera que sé —sense expli- car-m‘ho perd amb una certesa absoluta— que la terra sobre la qual ens han posat a vosta i a mi i als altres esta al seu torn posada en equilibri damunt la corna d'un brau i que es manté en aquesta posici6 gracies a la ma de la providencia, de la mateixa manera jo intento, sense saber ben bé per qué Pero sense dubte possible, quedar-me en el limit del que és convenient, evitant "inconvenient com un nen ha d'evitar de repenjar-se a la vora d’una teulada fins i tot abans d’entendre la llei de la caiguda dels cossos. | de la mateixa manera que el nen es pensa que li prohibeixen de repenjar-se a la vora d'una teulada per impedirli volar, durant molt de temps €M vaig pensar que prohibien al noi de deixar els seus Pantalons per impedir que descobris I'entusiasme o la flonjor dels seus sentiments. Per avui que entenc més Coses, que reconec més les coses que no entenia, que Porto en aquest lloc i a aquesta hora tant de temps, que he vist passar tants transeUnts, que els he mirat ' que a vegades he posat la meva ma als seus bracos, tantes vegades, sense entendre res ni voler entendre res pero sense renunciar tampoc a mirar-los ia intentar Et cueNT Qué espera obtenir de mi? Cada gest que interpreto com un cop acaba convertint-se en una caricia; és inqui- etant que t’acariciin quan haurien de pegar-te. Exigeixo que com a minim desconfii, si vol que jo perdi el ‘temps. Ja que pretén vendre’m alguna cosa per casualitat, per qué no dubtar primer si tinc amb qué pagar? potser son -32- -33-buides, les meves butxaques; hauria estat més honest que primer em demanés d'estendre els meus diners al ™mostrador, com es fa amb els clients dubtosos Vosté no m’‘ha demanat res de tot aixd: quin plaer obté del risc que I'estafin? No he vingut a aquest Iloc per trobar ten- dresa; la tendresa ven al detall, rosega de mica en mica, trosseja les forces com un cadaver a la sala de disseccid. Necessito la meva integritat: la malignitat, almenys, em Mantindra intacte. Enfadi's: si no, d’on trauré jo la for- 6a? Enfadi’s: aixi ens quedarem més a prop dels nostres Nnegocis, i podrem estar segurs que tractem tots dos el mateix negoci. Perqué si puc entendre d’on trec jo el meu Plaer, no entenc de cap manera d’on treu vosté el seu. EL DEALER Si per uns instants jo hagués dubtat que vosté no tenia el que cal per pagar el que ha vingut a buscar, hauria fet una desviacio quan vosté s‘ha acostat a mi. Els comercos vulgars exigeixen als seus clients proves de solvencia, perd les botigues de luxe encerten j no demanen res, ni es rebaixen mai a verificar I'import del xec i la conformitat de la signatura. Hi ha objectes per vendre i objectes per comprar de tal mena que la questio que es planteja no és saber si el comprador sera capac de Pagar-ne el preu ni quant de temps trigara a decidirse. Per tant, séc pacient Perqué no cal ofendre un home que s’allunya quan saps que es repensara i tornara. Amb I'insult no hi ha marxa enrere, mentre que sempre €s pot tornar enrere amb |'amabilitat, i val més abusar d’aquesta que no pas fer servir I’altre encara que sigui una sola vegada. Per aixd no penso enfadar-me encara, Perque tinc prou temps per no haver d’enfadar-me, ien- cara tinc temps per enfadar-me, i perqué potser acabaré enfadant-me quan tot aquest temps s‘haura esgotat EL CueNT | si —com a hipotesi— confessés que només he fet servir l’arrogancia —sense ganes— perqué vosté m‘ha Pregat de fer-la servir quan s'ha acostat a mi amb una mena dobjectiu que encara no endevino —perque les endevinalles no s6n el meu fort— i que em reté tan- mateix aqui? si com a hipetesi li digués que el que em reté aqui és la incertesa en la qual em trobo respecte dels seus objectius, i I'interés que em susciten? En I'es- tranyesa de I'hora i l'estranyesa del Iloc i l'estranyesa del seu avancament cap a mi jo m’hauria avancat cap @ vosté, mogut per aquell moviment conservat en tota cosa indeleblement mentre no se liimpulsa un moviment contrari. | si fos per inércia que m‘he acostat a vosté? dut cap avall no per voluntat propia sind per aquella atraccié que experimenten els princeps que van a fer el canalla a les tavernes, o el nen que baixa d‘amagat al = Soterrani, l’atraccié de |'objecte minuscul i solitari per la massa obscura, impassible que es troba a I’ombra; 36)Jo hauria vingut cap a vosté, mesurant tranquil-lament la placidesa del ritme de la sang dins les meves venes, amb el dubte de saber si aquesta placidesa s’excitaria o s‘esgotaria completament; potser lentament, perd ple d'esperanca, desposseit de qualsevol desig formulable, disposat a acceptar el que se’m proposés, perque, fos el que fos el que se’m proposés, hauria estat com el solc d'un camp massa temps esteril per aband6, que ja no distingeix les llavors quan cauen damunt seu; disposat a acceptar-ho tot, en Iestranyesa del nostre acostament, de lluny m‘hauria pensat que vosté s‘acostava a mi, de lluny m’hauria fet la impressi6 que vosté em mirava; lla vors, jo m'‘hauria acostat a vosté, I'hauria mirat, m’hauria estat a prop seu, esperant de vosté —massa coses— Massa Coses, no que les endevinés, perqué ni jo mateix sé, ni jo mateix sé endevinar-les, sind que esperava de vosté el plaer d’endevinar, ila idea d'un desig, I'objecte, el preu, i la satisfaccid. EL DEALER No ens hem d’avergonyir d’oblidar a la nit allo que recordarem al mati; la nit és el moment de Ioblit, de la confusi6, del desig tan ardent que esdevé vapor. Tanmateix el mati el condensa com un nuvol espés damunt del llit, i seria una idiotesa no preveure a la nit el xafec del mati segdent. Per tant, si coma hipotesi vosté em digués que de moment no disposa d’un desig -36- per expressar, per fatiga o per oblit o per un excés de desig que duu a I’oblit, com a hipotesi de tornada jo li diria que no es cansi més i que agafi prestat el desig d'aigu altre. Un desig es roba perd no s‘inventa; aixi, la jaqueta d'un home fa la mateixa escalfor si la porta un altre, i és molt més facil agafar prestat un desig que NO pas un vestit. Com que a tot preu jo he de vendre i vosté a tot preu caldra que compri, doncs bé, compri per a altres que no siguin vosté —qualsevol desig tirat que vosté pugui recollir ja fara el pes—, per satisfer per exemple i complaure el que s‘aixeca al seu costat al mati entre els seus llencols, una novieta que quan es desperti desitjara alguna cosa que vosté encara no té, que li vindra de gust d’oferir-li, i que se sentira felic de tenir perqué m'ho haura comprat a mi. La sort del comerciant és que existeixin tantes persones diferents tantes vegades enamorades de tants objectes diferents de tantes maneres diferents, perqué la memdria dels uns es transmet amb la memoria dels altres. | la mer- caderia que acabara comprant-me pot servir perfecta- ment per a qualsevol altre si —com a hipotesi— vosté no n’hagués de fer Us. Et cuent La regla diu que un home que es troba amb un altre ha d’acabar sempre donant-li copets a I'esquena par- lant-li de dones; la regla diu que el record de la dona -37-serveix d’ultim recurs als combatents cansats; aixd diu la regla, la seva regla; jo no m‘hi sotmetré. No vull que trobem la nostra pau en I’abséncia de la dona, ni en el record d'una abséncia, ni en el record del que sigui Els records em fan fastic i els absents també; abans que el menjar digerit, prefereixo els plats que encara estan per tocar. No vull una pau vinguda de vés a saber on; no vull que trobem la pau Perd la mirada del gos no amaga altra cosa que la su- Posici6 que tot, al seu entorn, és gos amb tota evidencia Mentre que vosté pretén que el mon sobre el qual ens trobem, vosté i jo, es manté en equilibri damunt la punta de la corna d'un brau gracies a la ma de la providéncia, jo sé que flota, repenjat en el llom de tres balenes; que no hi ha providéncia ni equilibri, només el caprici de tres monstres idiotes. Per tant, els nostres mons no sén els mateixos, i la nostra estranyesa es barreja amb les nostres naturaleses com el raim amb el vi. No, no penso aixecar la pota, davant seu, al mateix lloc que vosté; no suporto el mateix pes que vosté; no he sortit pas de la mateixa femella. Perqué jo ni m’aixeco als matins ni dormo entre llencols. EL DEALER No s'enfadi, compare, no s'enfadi. Jo només s6c un pobre venedor que només coneix aquest boci de territori on m’espero per vendre, que només sap alld -38- que la seva mare li ha ensenyat; i com que ella no sabia Tes, 0 gairebé res, jo tampoc no sé res, o gairebé res. Perd un bon venedor intenta dir allo que el comprador vol sentir, i, per intentar endevinar-ho, li cal llepar-lo una mica per reconéixe’n I'olor. L'olor de vosté no m‘ha estat gens familiar, efectivament no hem sortit pas de la mateixa mare. Perd per a poder acostar-nos, he suposat que va haver de sortir d’una mare de la mateixa manera que jo, he suposat que la seva mare li va donar una pila de germans com a mi, en quantitat incalculable com un atac de singlot després d'un gran pat, i el que ens acosta en qualsevol cas, és I’'absencia de raresa que ens caracteritza a tot dos. Ijo m’he aferrat a aixd que com a minim tenim en comt, perque un pot viatjar durant molt de temps pel desert a condicié que tingui un punt on agafar-se en alguna banda. Ara bé, si m‘he equivocat, si vosté no ha sortit d’una mare, ni ningui li va donar germans, si no té cap novieta que es desperti amb vosté al mati entre els seus llencols, compare, aleshores li demano perdo. Dos homes que s‘encreuen no tenen altra opcié que pegar-se, amb la violencia de I’enemic 0 la dolcor de la fraternitat. | si finalment escullen, en el desert d’aquesta hora, evocar el que no hi és, passat o somni, o manca, és perqué un no pot afrontar-se directament a tanta es- tranyesa, Davant el misteri convé obrir-se i descobrir-se tot sencer per forcar el misteri a descobrir-se al seu torn. -39-Els records son les armes secretes que I’home guarda dintre seu quan esta despullat, "Ultima franquesa que demana franquesa a canvi; |'ultima nuesa de totes. No obtinc del que s6c ni gléria ni confusié, perd com que vosté és per a mi un desconegut, i és més desconegut encara a cada instant, doncs bé, igual que la jaqueta que m’he tret i que li he ofert, igual que les mans que li he mostrat desarmades, si jo sc gos i vosté huma, 0 si jo soc huma i vosté qualsevol altra cosa, sigui de la raca que jo sigui i de la raca que vosté sigui, almenys, jo, la meva, I’hi mostro ben visible, deixo que la toqui, que em palpi que s'acostumi a mi, com un home deixa que el registrin per no amagar les seves armes Per aixd li proposo, prudentment, greument, tranquil- lament, que em miri amb amistat, perqué es fan millors negocis a I’empara de la familiartat. Jo no pretenc enga~ nyarlo, ino demano res que vosté no vulgui donar. Lani- ca camaraderia amb la qual val la pena comprometre’s no implica haver d’actuar d'una determinada manera, sind no actuar de cap manera; li proposo la immobili- tat, la infinita paciencia ila injusticia cega de l'amic. Ja que no hi ha justicia entre qui no es coneix, i no hi ha amistat entre qui es coneix, de la mateixa manera que no hi ha pont sense barranc. La meva mare sempre em deia que era una idiotesa rebutjar un paraigles quan saps que ha de ploure EL CLIENT El preferia retorgat en comptes d’amistés. L'amistat és més mesquina que la traidoria. Si el que jo hagués pogut necessitar era un sentiment, I’hi hauria dit, n’hi hauria demanat el preu, i I'hauria comprat. Pero els sentiments només es bescanvien pels seus semblants; és un comers fals amb moneda falsa, un comerc de pobre que imita el comerc. Que potser es bescanvia un sac d'arrds per un sac d'arrds? Voste no té res per proposar, per aixd aboca els seus sentiments al mostrador, com els comercos dolents obtenen benefici de les sobres, i després no és possible queixar-se del producte. Jo no tinc cap sentiment per donar-|'hi a canvi; no en gasto, jo, de moneda d’aquesta, ino se m‘ha acudit d‘agafar-ne, pot registrar-me. Per tant, deixi la ma a la seva butxaca, deixi la seva mare amb la seva familia, deixi els seus records per a la seva solitud, que no n‘he de fer res. No la voldré mai, aquesta familiaritat que vosté inten- ta instaurar, d'amagat, entre nosaltres. No I’he volguda pas, la seva ma sobre el meu brac, no I'he volguda, la seva jaqueta, no el vull, el risc que em puguin confondre amb vosté. Perqué ha de saber que, si abans I’ha sorprés la meva manera de vestir, i ha considerat oportt: no amagar la seva sorpresa, la meva sorpresa ha estat com a minim tan gran quan I'he vist que s‘acostava cap a mi Perd, en terra estrangera, l’estranger agafa el costum de dissimular el seu astorament, perque per a ell qualsevol -41-raresa esdevé costum local, i li convé adaptar-s’hi com al clima 0 al plat regional. Perd si jo el portés amb els meus, i fos vosté I’estranger obligat a dissimular el seu astorament, i nosaltres els autoctons lliures d’ostentar-lo, l'envoltariem assenyalant-lo amb el dit, el confondriem de totes totes amb uns cavallets de fira, i tothom em demanaria on cal comprar les entrades. Vosté no és aqui per fer comerc. Més aviat s‘hi ar- rossega per a mendicar, i per al robatori que li succeeix com la guerra a les negociacions. Vosté no és aqui per a satisfer cap desig. Perque de desigs, jo en tenia, han anat caient a |'entorn de nosaltres, els hem trepitjat; grans, petits, complicats, facils, només li hauria calgut ajupir-se per recollir-ne a grapats; perd vosté els ha dei- xat rodolar fins a la claveguera, perqué ni tan sols els petits, ni tan sols els facils, no té amb qué satisfer-los. Voste és pobre, i no és aqui per gust sind per pobresa, necessitat i ignorancia. Jo no pretenc comprar estam- petes ni pagar quatre acords miserables d’una guitarra en una cantonada. Faig caritat si vull fer-ne, o pago el preu de les coses. Pero que els mendicants mendiquin, que s‘atreveixin a parar la ma, i que els lladres robin. Jo no vull insultar-lo ni agradar-li; no vull ser ni bo, ni dolent, ni pegar, ni que em peguin, ni seduir, ni que intenti vosté seduir-me. Vull ser zero. No me’n refio, de la cordialitat, no tinc cap vocacié de fer familia, i més que la dels cops em fa por la violencia de la camarade- ria. Siguem dos zeros ben rodons, impenetrables l'un a "'altre, provisionalment juxtaposats, i que roden, cada un en la seva direccié. Aqui, que ens trobem sols, en la infinita solitud d'aquesta hora i d’aquest lloc que no sén ni una hora ni un loc definibles, ja que no hi ha cap moti perque jo vingui a trobar-lo ni cap motiu perqué Vosté s’hi creui amb mi ni cap motiu per a la cordialitat ni cap altra xifra raonable que pugui precedir-nos i que ens doni un sentit, siguem uns simples, solitaris i orgu- llosos zeros. EL DEALER Perd ara és massa tard: ja s‘ha demanat el compte i cal que sigui abonat tant si com no. €s just robar a qui no vol cedir | ho guarda tot gelosament en cofres pel seu plaer solitari, pero és groller robar quan tot esta per vendre i tot per comprar. | si convé provisionalment tenir deutes amb alg —la qual cosa no és res més que un just termini acordat— és obscé donar i obscé acceptar que et donin gratuitament. Ens hem trobat aqui per al comers ino per a fa lluita, per tant no seria just que hi hagués un perdedor i un guanyador. Voste no se n’anira d'aqui com un lladre amb les butxaques plenes, s‘oblida del gos que custodia el carrer i que li mossegara el cul Com que ha vingut fins aqui, en mig de I’hostilitat dels homes i dels animals enrabiats, a no buscar-hi res de tangible, com que vol que I’assassinin per no sé -43-quin motiu obscur, li caldra, abans de girar I'esquena, pagar, i buidar les butxaques, per no haver de deure res ni haver-se donat res. Desconfii del comerciant: el comerciant a qui roben és més gelés que el propietari a qui assalten; desconfii del comerciant: el seu discurs 16 l'aparenca del respecte i de la dolcor, I'aparenca de la humilitat, I'aparenca de l’amor, l'aparenga només, EL CLIENT Que és el que vosté ha perdut i que jo no he guanyat? perqué per més que hi doni voltes, jo no he guanyat res. | tant que vull pagar el preu de les coses, jo; perd no pago el vent, la foscor, el no-res que hi ha entre nosaltres. Si vosté ha perdut alguna cosa, si la seva fortuna és més lleugera després d'haver-me trobat a mi que no ho era abans, on ha anat a parar, doncs, el que ens manca a tots dos? Ensenyi-m‘ho. No, jo no he gaudit de res, no, jo no pagaré res. Et DEALER Si vol saber el que des del primer moment esta inscrit enlaseva factura, i que li caldra pagar abans de girar-me Vesquena, li diré que és I'espera, i la paciéncia, i |'aten- cid que el venedor dispensa al client, i I'esperanca de vendre, I'esperanca sobretot, que fa de tot home que s'acosta a tot home amb una peticié a la mirada un deutor a l'acte. De tota promesa de venda es dedueix <4 la promesa de comprar, i qui trenca la Promesa cal que Pagui la indemnitzacié corresponent EL CUENT Ni vosté ni jo no estem perduts, tots sols, al mig del camp. Sicridés cap aquella banda, on hiha aquella paret cap amunt, cap al cel, veuria llums que brillen, passos Que s‘acosten, auxili. Si és dur odiar tot sol, en grup és un plaer. Vosté s‘atreveix més amb els homes que amb les dones, perqué té por del crit de les dones, i suposa que tots els homes troben que cridar és indigne confia en la dignitat, a vanitat, el mutisme dels homes, Doncs jo I'hi regalo, aquesta dignitat. Si el que vol és fer-me Hh cridaré, xisclaré, demanaré auxili, li faré sentir totes aes que hi ha de cridar socors, perqué me les Et DEALER Sino és la deshonra de la fugida el que I'impedeix de fer-ho, per qué no fuig? La fugida és un medi subtil de combat; vosté és subtil; hauria de fugir. Vosté és com aquelles senyores grasses dels salons de te que es fiquen entre les taules tot tombant les cafeteres: va remenant el cul com un pecat pel qual sent remor- diments, i després es gira cap a totes bandes per fer Creure que el seu cul no existeix. Perd faci el que faci acabaran mossegant-I’hi i 45 -IT 2 ioe de la raca dels que ataquen primer. Demano temps. Potser valdria més, finalment, que ens busqu éssim els polls en comptes de mossegar-nos. ir temps. No vull que m’atropellin com a un gos despitat. Vingui amb mi; busquem més gent, perqué la solitu ens cansa EL DEALER ; Hi ha aquesta jaqueta que vosté no ha agafat quan jo I'hi he ofert, i ara, caldra tant sf com no que s‘ajupi a recollir-la T 7 Stl vegada he escopit a alguna cosa, ho he fet a generalitats, i a una pega de roba que no és ms que una peca de roba; i siha anat en la seva direcci6, no ha estat contra vost, i a vosté no li calia fer cap moviment per esquivar I’escopinada; i si vost ha fet un moviment per rebre-la en plena cara, per gust, per pene sitat o per calcul, aixo no impedeix que sigui només contra un tros de drap que jo he mostrat una mica de menyspreu, jun tros de drap no demana explicacions. No, No penso encorbar I'esquena davant seu, és impossible, no tinc la flexibilitat d'un fenomen de fira. Hi ha moviments que home no pot fer, com llepar-se un mateix el seu propi cul. No pagaré una temptacid que no he tingut - 46 - EL DEALER: A un home no li convé deixar que insultin la seva Toba. Perque si l’auténtica injusticia d’aquest mn és la de l'atzar del naixement d'un home, I'atzar del lloc i de I’hora, I’Unica justicia és el seu vestit. La roba d’un home és, encara més que ell mateix, el que té de més sagrat: és ell mateix sense patir; el punt d’equilibri en qué la justicia compensa la injusticia, i aquest punt, no convé maltractar-lo. Per aixd cal jutjar un home per la seva roba, no per la seva cara, ni pels seus bracos, ni per la seva pel. Si és normal escopir al naixement d’un home, és perillés escopir a la seva rebel-lid EL CuENT Doncs bé, li proposo la igualtat. Una jaqueta en la Pols, la pago amb una jaqueta en la pols. Siguem iguals, amb igualtat d’orgull, amb igualtat d'impoténcia, igual- ment desarmats, patint igualment el fred i la calor. La seva seminuesa, la seva meitat d’humiliacié, les pago amb la meitat de les meves. Ens en queda una meitat, n’hi ha prou i de sobres per gosar mirar-nos encara i per oblidar el que hem perdut tots dos per inadvertencia, per risc, per esperanca, per distraccié, per atzar. A mi, em quedara a més a més la inquietud persistent del deutor que ja ha pagat el deute. -47-EL DEALER : Per qué alld que vosté demana, en abstracte, intan- giblement, a aquesta hora de la nit, per qué, el gue hauria demanat a un altre, per qué no haver-m’ho demanat a mi? EL CLIENT Desconfif del client: sembla que busca una cosa quan en realitat en vol una altra, que el venedor no sospita, i que finalment acabara obtenint. EL DEALER Sivosté fugis, jo el seguiria; si caigués pels meus cops, em quedaria a prop seu fins que es despertés; i si decls no despertar-se, em quedaria al seu costat, dins el seu somni, en el seu inconscient, més enlla. Tanmateix, no desitjo lluitar contra voste. EL cuent Aminoem fa por lluitar, només temo les regles que no conec. EL DEALER No hi ha regia; només hi ha mitjans; només hi ha armes. 48 - Et cuent Intenti atrapar-me, no se’n sortira; intenti ferir-me: quan ragi la sang, doncs bé, sera pels dos costats i, ineluctablement, la sang ens unira, com dos indis, ala vora del foc, que intercanvien la seva sang en mig dels animals salvatges. No hi ha amor, no hi ha amor. No, vosté no podra atrapar res que no ho hagi estat abans, Perqué primer un home mor, després busca la seva mort i finalment la troba, per atzar, en el trajecte atzarés d'una lum a una altra lum, i diu: per tant, només era aixd EL DEALER Sisplau, en l’estrépit de la nit, vosté no ha dit res que desitjaria de mi, i que jo no hauria sentit? EL CuENT No he dit res; no he dit res. | vosté no m’ha proposat, en la nit, en la foscor tan profunda que demana massa temps perqué ens hi acostumem, res, que jo no hagi endevinat? EL DEALER Res. EL cueNT Aleshores, quina arma? -49-