Treball obres d’art segle XIX

1- Palau de la música- Lluís Domènec i Muntaner.

El nom de l’obra és “El Palau de la Música Catalana” i va ser creat per

l’arquitecte i historiador de l’art i polític Lluís Domènech i Montaner. Aquesta
obra vas ser recreada durant els anys 1905 i 1908, però entre el 1982 i 2044 va
ser remodelat parcialment, de manera respectuosa, per Òscar Tusquets.
Situem l’edifici a Barcelona (entre Pau Claris i Via Laietana). L’estil que abasta
aquesta obra és el modernisme ja que en l’edifici i dominen les formes corbes i
una decoració exuberant i omnipresent. Les dimensions de l’edifici són
irregulars perquè les confluències de les dos façanes és un conjunt escultòric
diferent.

Interiorment, els principals materials de què està format l’edifici són: ferro i maó
(per mantenir l’estructura); pedra artificial, vidre, ceràmica i mosaics (per
ornamentar l’interior de la sala) i altres com la mobiliària, etc. El sistema de
construcció que ha utilitzat és de tipus arquitravat i de volta. Aquest tipus
d’arquitectura consisteix en el predomini absolut de la línia recta, vertical,
horitzontal o inclinada i l’arc es defineix com a l’element de suport. Està
construïda sobre una planta lleugerament trapezoïdal i, a més a més, dins el
trapezi hi ha l’escenari. L’edifici està constituït per l’auditori i oficines. La sala de
concert està construïda de vidre i té una sonoritat excel·lent, i això es deu a la
arquitectura de ferro ( mateixa construcció que “el Palacio de Cristal”). Els
elements de suport són bàsicament estructures metàl·liques ajudades per
parets, pilars i arcs. Els elements suportats són bigues, revoltons a la catalana i
l’enorme claraboia central de vidre. Exteriorment, no s’aprecien els volums de
l’edifici donada per la densitat i l’estretor de la trama urbana.

L’edifici va ser creat perquè la unicitat del espai interior té present la racionalitat
estructural i el sentit simbòlic de comunió. A més, persegueix la millor visibilitat
possible (en contrast amb el Liceu, per exemple) i una acústica molt remarcable
a l’anterior. Va ser creat amb la finalitat de recrear elements simbòlics de
Catalunya. L’edifici havia de complir un paper de temple de la música nacional,
i d’aquí les referències escultòriques a les arrels de la música catalana. En el
fons, el Palau és el programa del catalanisme polític aplicat a la música.
 2- Les espigoladores- Gustave Millet

Aquesta obra va ser pintada pel pintor Jean- François Millet en el 1857. Avui en
dia, aquest quadre es conserva al museu Orsay (París, França). Aquesta obra
abasta el període del realisme ja que l’autor intenta expressar la realitat per
conèixer la seva època i mostra la vida quotidiana i la realitat sense envellir-la,
rebutjant la idealització i prenen com el tema important la recol·lecció d’espígol.
El material sobre el que el dibuix va ser pintat va ser llenç. Aquesta obra és una
pintura figurativa, és a dir, en l’obra apareixen personatges i un paisatge de
fons.

Principalment, Millet va utilitzar la tècnica de l’oli pel seu quadre. Es representa

d’aquesta manera per donar sensació de moviment de les espigoladores. En
l’obra predominen els colors càlids (com el marró i el groc) i el blau, el vermell i
el negre l’utilitza per fer destacar a les espigoladores. La llum de l’obra es
natural i homogènia, és a dir, la llum prové del sol (part superior a l’esquerre) i
il·lumina tot el camp. Les pinzellades són molt lleugeres i soltes. Les línies que
composen el quadre són soltes i delicades, en canvi, les espigoladores tenen
unes línies més intenses per mostrar la intenció del pintor, en aquest cas
donant la importància a la recol·lecció d’ espígol.

El tema d’aquesta obre és el caràcter quotidià de l’obra (recollir espígol). El

significat simbòlic es el valor i la heroïcitat, que vol expressar Millet, a les
espigoladores pel seu treball tan dur y fatigós que realitzen. S’intensifica amb el
context històric ja que a causa de les revolucions fracassades del moviment
romàntic, els autors van fer un gir dràstic representant la realitat en què vivien,
fins i tot a fer-la pitjor. Per aquest motiu, l’obra aporta una importància de
denuncia social de l’època, com per exemple la denuncia a les condicions de
les classes obreres amb intenses jornades laborals, els exhaustius treballs a
què estan sotmesos els nens i les dones i la misèria en què vivien.
 3- La mort de Sardanàpal- Eugène Delacroix
Aquest quadre va ser dibuixat pel pintor francès Eugène Delacroix. Actualment,
es conserva un quadre al museu Nacional de Louvre (París, França), però el
quadre està representat a una escala de reducció (100cm x 81cm). Tot i això, el
quadre original albergava unes dimensions molt grans (392cm x 496cm). El
quadre va ser pintat al 1827, per tant pertany a l’època del romanticisme
francès. L’obre està feta amb llenç (com l’anterior).

Aquesta obra també utilitza la tècnica de l’oli per crear sensació de moviment.
En el quadre hi presenciem moltes persones i un cavall i ens donen la sensació
d’una composició agitada. Per representar-ho, Delacroix utilitza les línies
diagonals per assenyalar el centre de l’obra, en aquest cas utilitza les vores del
llit i els colors càlids com el vermell i el cru per cridar el centre d’atenció a
l’espectador. Podem observar que el contrast de cromatismes, la composició i
la sensualitat parlen d’una escena violenta i dramàtica en un entorn íntim molt
típic del romanticisme. Utilitzen les pinzellades soltes per donar més èmfasis al
contrast de la llum i la obscuritat. Els cossos despullats i les expressions de les
figures també ens aporten un significat de subjectivitat i uns tòpics molt típics
del romaticisme.

El significat d’aquesta obra prové d’una història del segle VII a.C. Sardanàpal
era un rei llegendari de Asiria i sería una mitologització de Assurbanipal (rei
molt cultivat i poc bel·licós). Per aquesta raó, Sardanàpal conspira sobre
Assurbanipal y per castigar-lo, aquest rei ocupa la seva ciutat. Quant
Sardanàpal intueix la derrota, decideix suïcidar-se amb totes les seves dones y
els seus cavalls i incendiar el seu palau. Aquest escrit era de Lord Byron, i
aquest va influir molt en les fonts d’inspiració de Delacroix. Per això, a pintor
francès l’interessa la crueltat i l’horror de la guerra, igual que en “la matança de
Quios”.
 4- Eros i Psique- Antonio Canova
Aquesta escultura va ser creada per l’escultor italià Antonio Canova. La
cronologia d’aquesta obra va abastar des de 1786 al 1793, per tant, l’obra és
d’estil neoclàssic ja que juga amb els cànons de bellesa, els cossos despullats,
concepció estètica de Grècia i Roma, etc. Actualment, aquest quadre està en
l’exposició del museu de Louvre (París, França). Les dimensions són
d’aproximadament 155cm x 168cm.

L’escultura està constituïda només per marbre, per aquesta raó no té

cromatisme i diem que l’obra és monocromàtica. La textura del marbre era molt
polida, i l’afinava amb pedra tosca, una lletada de calç i àcid i amb el color més
blanquinós perquè així la llum, clara i forta, il·luminés tota l’escultura fent-la
brillar, donant-li una sensació d’un difuminat suau i perquè el tractament del
cossos fos el més perfecte possible. El quadre està estudiat perquè no hi ha
cap moviment espontani dels dos cossos. L’escultura està entrellaçada i forma
la forma d’una X , que és definida per les ales d’Eros i les extremitats inferiors
de tots dos. El centre d’atenció de la composició és on s’entrellacen les línies
de la X , és a dir, en els dos rostres dels personatges. Aquest punt és el
moment més passional ja que els dos es besaran. A més, les postures de les
mans i dels braços remarquen la passió i l’erotisme de l’escena. S’ha utilitzat el
tema de la representació mitològica de personatges.

El tema d’aquesta obra ve d’una llegenda del segle II. La llegenda diu que a la
Terra vivia una princesa molt bella, filla d’un rei d’Àsia i anomenada Psique.
Eros, déu de l’amor, se n’enamorà i la prengué per esposa. Ella, com que era
mortal, tenia prohibit veure la cara d’un déu, però la curiositat va fer que una nit,
mentre Eros dormia, encengués una espelma per observar-lo. Eros es despertà
i en veure’s descoberta, Psique s’espantà i cremà la cara del déu amb cera
calenta. Eros, ofès, l’abandonà. Desesperada, va recórrer tota la Terra cercant-
lo, fins que va decidir visitar el temple d’Afrodita, mare d’Eros i deessa de
l’amor, la qual, com que desitjava destruir-la, li va imposar tot un seguit de
proves. L’última consistia a dur a Prosèrpina, esposa de Plutó i deessa de
l’Infern, una petita capsa amb el prec que hi introduís una mica de la seva
bellesa. De tornada, tot i saber que no ho havia de fer, Psique no va poder
resistir la temptació d’obrir la capsa i va caure en un somni profund, semblant a
la mort. Eros la va trobar i, enamorat, la va despertar amb el bes que està a
punt de produir-se en l’escultura de Canova.

La representació del mite d’Eros i Psique vol trascendir la captació anecdòtica

d’un instant per convertir-se en una imatge universal de l’amor en tota la seva
dimensió. La història d’Eros i Psique s’interpreta com una al·legoria sobre les
relacions entre l’amor i l’ànima i simbolitza la tendresa, l’alliberament de l’ànima
i el triomf de l’amor sobre la mort. L’obra revela l’interès excepcional de Canova
per la figura i els sentiments humans.
 5- Magatzems Carson- Louis Henry Sullivan
Aquest edifici va ser ideat per l’arquitecte estatunidenc Louis Henry Sullivan. La
construcció va estar en procés durant els anys 1899 i 1901, tot i que entre el
1903 i el 1904 va haver-hi una ampliació de l’edifici. El nom complet dels
magatzems és Magatzems Carson, Pirie, Scott and Company. El trobem
localitzat a Chicago (Estats Units Amèrica). És un edifici civil construït
principalment de ferro vidre i formigó armat. És un edifici mitjanament alt ja que
per un costat té 9 plantes i per l’altre 12 i aproximadament ocupa uns 56.000
m2.

Els elements de sustentació són els pilars, fets de formigó armat que
constitueixen tota una carcassa metàl·lica que suporta el pes de l’edifici.
Aquests pilars, a l’interior de l’edifici es transformen en columnes de fust nu
amb originals capitells. L’element sustentat és la gran coberta plana que tanca
la part superior de l’edifici. Els elements decoratius els trobem a la part coberta
i al primer cos de l’edifici a peu del carrer. Un dels elements utilitzats va ser la
terracota i el ferro fos. D’altra banda, les bandes del pavelló circular estan
emmarcats amb bandes naturalistes. Interiorment, la planta, lleugerament
rectangular, és una planta lliure, que crea un interior diàfan, espaiós i lluminós
gràcies als finestrals, sense més distorsions que els necessaris pilars de
suport. Exteriorment, la façana de cada carrer es troba a diferents altures, amb
un clar predomini de la línia recta, la qual cosa contrasta enormement amb la
cantonada arrodonida que serveix d’encaix als dos sectors dels magatzems i
que dóna a les portes d’accés. El magatzem està constituït per un cos a la base
de l’edifici (entresol i primera planta) amb amplis aparadors de vidre que allotja
els magatzems i la resta de plantes destinades a oficines. Aquestes plantes
segueixen una construcció cel·lular, basada en la repetició d’un mateix mòdul,
tant en amplada com en alçada, consistent en les anomenades “finestres de
Chicago”, de forma horitzontal i allargada i separades per una estructura
geomètrica de formigó.

La funció de l’edifici és comercial, i respon a la necessitat de construir grans

espais amb edificis més alts i espais interiors amplis i polivalents. Hi ha també
però una funció simbòlica, la construcció d’un edifici modern que fos el nou
símbol de la ciutat i de la seva burgesia emergent. Els magatzems Carson,
Pirie,Scott and Company, reben aquest nom per l’empresa que els va adquirir
l’any 1904, quan finalitzava la segona part de la seva construcció. Fins l’any
2007, moment en què va passar a anomenar-se “Centre Sullivan” va funcionar
com uns grans magatzems especialitzats en la venda de roba, calçat, mobiliari i
estris de la llar, joieria i productes de bellesa entre d’altres.
 6- El parlament de Londres en hivern- Claude Monet
Aquest quadre va ser pintat pel pintor francès Claude Monet. Aquesta obra és
una entre el recull de la sèrie de quadres de “El parlament de Londres”. En
aquesta sèrie representa diferents estats de la natura i el parlament de Londres
de fons. Actualment, el quadre es troba al museu d’Orsay (París, França).
Monet va dibuixar aquest recull de pintures al voltant de l’any 1902 i va
dibuixar-los sobre les dimensions de 81 cm x 92 cm. El quadre és d’estil
impressionista ja que Monet ens vol donar la impressió del parlament.

L’obra utilitza la tècnica de l’oli sobre el llenç. Utilitza un paisatge a l’aire lliure
per poder expressar les impressions. A través de el colors fred com el blau, ens
dóna el centre de la composició del quadre (en aquest cas el parlament).
També s’ utilitza uns tons càlids per expressar el sol sobre la part superior i
dóna la sensació de l’ocàs. La figura del Parlament la representa a través d’una
figura irreal, ja que dóna la sensació de poca estabilitat. El cel i l’aigua estan
pintats gairebé de les mateixes tonalitats de color, el qual produeix una
incertesa de la línia de l’horitzó. Les pinzellades que utilitza són per mitjà de
paletades soltes i ràpides, que amb l’ajut de les taques de color ens mostra la
densitat de l’atmosfera i de la boira del voltant del Parlament.

El motiu pel qual Monet va fer el recull de quadres va ser perquè quan va anar
a Londres i, des de una terrassa d’un hospital situat a riba oposada del riu
Thamesis, va veure el Parlament i va voler fer la sèrie de quadres. Va voler
pintar els quadres per la variació de la llum i de l’atmosfera ( amb la típica boira
que envolta la ciutat) durant la tardor i l’hivern. Per aquesta raó, es va situar a 3
ponts diferents per veure els diferents tipus de expressions que es reflectien en
el Parlament.
Bibliografia
llibre de text

http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/obras/3562.htm

http://elblogdegeografia.blogspot.com.es/2010/02/las-espigadoras-millet.html

http://es.wikipedia.org/wiki/La_muerte_de_Sardan%C3%A1palo

http://www.slideshare.net/maranda5/canova-eros-i-psique

http://stjosep.com/escola/wp-content/uploads/2012/10/21-EROS-I-PSIQUE-an
%C3%A0lisi-obra.pdf

http://www.slideshare.net/anunez12/magatzems-carson-1899-1904

http://www.musee-orsay.fr/es/colecciones/obras-
comentadas/pintura/commentaire_id/londres-el-parlamento-3312.html?
tx_commentaire_pi1%5BpidLi%5D=509&tx_commentaire_pi1%5Bfrom
%5D=841&cHash=c30056cf50