ÒPERA

L’òpera és un complet espectacle musical, els cantants i el cor representen l’acció cantant, al mateix
temps que una orquestra interpreta la música.
Les representacions són en teatres d’òpera, acompanyats per una orquestra.

Alguns gèneres de teatre musical estan molt relacionats amb l’òpera, com la zarzuela espanyola,
el Singspiel alemà, l’Opereta vienesa, l’Opéra-comique francesa i el Musical anglès. Cada una d’estes
variants del teatre musical té les seus característiques pròpies.

En l’òpera, com en altres gèneres del teatre musical, s’uneix

 la música (orquestra, solistes, cor i director);
 la poesia (el libreto);
 les arts escèniques, en especial l’actuació, el ballet i la dança
 les arts escenogràfiques (pintura, arts plàstiques, decoració, arquitectura)
 la il·luminació i altres efectes escènics
 el maquillatge i els vestuaris.

L’òpera es diferència dels altres gèneres de teatre musical acceptant-se que, a diferència dels altres,
l’òpera és una representació completament acompanyada per música. No obstant, la història del gènere
demostra que tal afirmació no és correcta.

Parts de l’òpera
- Obertura, que és un número musical amb el qual s’inicia l’obra.
- Preludi és una forma d’obertura. Es caracteritza per no seguir una de les formes musicals i ser una
peça orquestral lliure.
- Intermedis (intermezzo) són peces orquestrals executades entre dos actes o escenes diferents i que
serveixen per a donar temps de canviar l’escenografia.
 Origen

Alguns autors senyalen com a precursors formals de l’òpera a la tragèdia grega, als cants de
carnestoltes italians del segle XIV i as intermedios del segle XV (xicotetes peces musicals que s’insertaven
durant les representacions teatrals).2
Dafne de Jacopo Peri va ser la primera composició considerada òpera, tal com entenem avui. Va ser
escrita al voltant de 1597, segons la gran inspiració d’un cercle elitista de literats humanistes de Florència
coneguts com la "Camerata de' Bardi". L’òpera Dafne va ser un intento de reviure tragèdia grega clàssica,
propi del Renaixement . Actualment, l’òpera Dafne està desapareguda.
Una obra posterior de Peri, Euridice, de 1600, és la primera òpera que ha sobreviscut. L’honor de ser
la primera òpera que encara es representa regularment li correspon a L'Orfeo de Claudio Monteverdi,
composta en 1607.

Francesca Caccini en 1625 va obtindré un dels seus majors èxits amb l’Òpera La liberazione di
Ruggiero dall' isola d'Alcina, primera òpera creada per una dona.

Tipus de veus de l’òpera

Los homes poden ser classificats pel seu rang vocal com baix, baríton, i
tenor i les dones en contralt, mezzosoprano i soprano.
Els homes algunes vegades poden cantar en el registre vocal femení, en este cas es
denominen sopranista o contratenor. D’estos, soles el contratenor canta parts
escrites per a castrato (homes castrats en una temprana edat per a tindre un rang vocal més alt del normal).

Cantants més importants

Homes Dones
Luciano Pavarotti Maria Callas
Plácido Domingo Montserrat Caballé
José Carreras Anna Netrebko
Vittorio Grigolo Elina Garanca
Juan Diego Florez Ainhoa Arteta

Principals Òperes
NORMA LA TRAVIATA GUILLERMO TELL EL ORO DEL RHIN EL ELIXIR DE AMOR
DE BELLINI DE VERDI DE ROSSINI DE WAGNER DE DONIZETTI

ORFEO AIDA LA FLAUTA MAGICA EL HOLANDES LOS CUENTOS DE

DE MONTEVERDI DE VERDI DE MOZART ERRANTE HOFFMANN
DE WAGNER DE OFFENBACH
EL BARBERO DE NABUCCO LAS BODAS DE LA LIBERAZIONE
SEVILLA DE VERDI FIGARO DE RUGGIERO
DE ROSSINI DE MOZART DE F. CACCINI
CARMEN DAFNE FIDELIO RUSALKA
DE BIZET DE JACOBO PERI DE BEETHOVEN DE DVORAK