cREACIOllrpnAnln

r DUBTERELIcr6s:
((EL MISTERIO DE QUANAXHUATA>,
DE JOSEPCARNER
Enric Bou
Universitat de Barcelona

Octubre 1990
 CREACIO LITERARIA
I DUBTE RELIGTOS:
(EL MISTERIO DE QUANAXHUATA>,
DE JOSEPCARNER

Enric Bou
U n i v e r s i t a td e B a r c e l o n a

L ' e p i s o d i m e x i c d e n l a v i d a d e J o s e pC a r n e r ( 1 9 3 9 - 1 9 4 5 h ) avia de resultar

benefactorper a la produccid literdria del <PrincepdelsPoetes>.Aixo es degud,en
bona part, al fet que Carner -tal com va reportar oportunament Pere Calders-
tenia <una tdcnica,un conjunt de formules provades>(40) per adaptar-sea nous
indrets, noves situacions i destins. En part era una virtut natural; cn part era
p r o d u c t ed e l a p r d c t i c ad e l a c a r r e r ac o n s u l a rq, u e I ' h a v i ac n s i n i s t r a td, e sd e l 1 9 2 1 .
a c o n t i n u sc a n v i sd e l l o c d e r e s i d e n c i a( d e c o n t i n e n t ,d e c u l t u r a ) .S e g o n se l t c s t r -
moni privilegiat del contista,Carner seserviade tres fonnules per assuaviraqucsts
canvis freqiients:a) sempreveia el pais al qual arribava de bell nou ple de possibili-
tats; b) <s'instal.lavasensecaure en provisionalitats>;i c) <procuravatant corn
podia no mirar endarrera,a base -entre altres coses- de no escriure als amrcs
absents,>(40)l
La dada interessant,pero, es el cardcter,que podern qualificar d'<obert>,de
les instal.lacionsde Carner en un nou indret. En el cas del pas a Mdxic, que, per
raonsobvies,va ser molt mds incert, ho fdu tamb6 amb m6s deler.Si, per exemple,
i'estadaa Gdnova li suscitirI'adaptaci6al catalirde dites de la Ligriria,o I'estadaa
Costa Rica la incorporacid de cocotersa la poesia,i la de Beirut comentarisenci-
satsperd plens de profunditat sobreI'Orient, ara, a Mdxic, tambd s'atansdencurio-
sit a la cultural local i rest?rcorprds,com a minim, per personatgesrellevantscom
Alfonso Reyes i per altres elements-humans i espirituals- de la cultura popular
autdctona.I de manera paral.lelaa com ho havia fet des que era un infant amb les
canqonstradicionalscatalanes(com ho demostrentants textos seus,recreaci6de
motius i ritmes del llegendari),s'interessir per I'expressidtradicional i Ia incorpord
poc o molt a la propia obra de creacid.Amb tot, cal no oblidar que Carner eraja un
h o m e d r e t i f e t - t e n i a 4 5 a n y s - . n o e s t a v ap e r g a i r e se x p e r i m e n t a l i s m ci .s p r e v i s i -
blement, allo que li interessirde Mdxic fou el que confirmava les sevescreences
mds intimes, com ens ho demostrenalgunsdels textos assagistics que escrivi du-
rant el periode mexicd. Aixi, per exemple,en la ressenyad'un llibre d'Alfonso

47
 Reyes, lltima Thule, aprofitir I'ocasi6 per introduir una lliq6 aplicable al desti del
poble catald:
Que presideixi la cultura Europa o Amdrica, tenim la sort d'dsserun
poble massapetit per a poder subsistirsenseesperitd'universalitati exi-
gencia de perfecci6.I la nostra esperanqaha d'dssersoliddria de la d'a-
questspobles americans;i han estat sortososels fills de Catalunya que
hagin aprds a estimar-losen l'honor de servir-los,en un contacte mes
fntim del que consentenels minsos intents espanyolsde rescalfament
d'un imperialisme,o les atencionssomrients i una mica astoradesdels
c a s o l a n sd e P a r i s .( C a r n e r 1 9 8 5 , 1 9 0 . )
<Esperitd'universalitat>i <exigdnciade perlecci6>s6n dos delsprincipis pels
quals Carner s'havia regit al llarg de la sevavida, que havia assajatd'inculcar per
molts mitjans als seusconciutadans,i que en I'exili americd adquirien un sentit
m6s pregon i mds dramirtic. Ell mateix -com veurem tot seguit- ho acabavade
substancialitzaren identificar-seamb algunselementsde la cultura del pais que
I'hostatjava,per expressarinquietuds intimes.
Desprdsd'arribar a Mdxic, Carner actua tot seguit.I ho fdu de maneraurgent.
Al cap de poc tempshavia establertuna notablei solidaxarxa de contactes-provo-
quen una sorpresade pobletden un home de poc m6n com Calders-, i havia posat
el punt final a un extenspoema,Nabi. Aquest -en versid espanyola-fou publicat el
1940a la col.lecci6<Lucero>de I'Editorial Sdneca,que dirigia Jos6Bergamin.La
versi6 catalanafou publicada l'any segiienta Buenos Aires. El 1943 publicd un
altre llibre a Mexic, I'obra de teatre titulada El Misterio de Quanaxhuata(1943).
Sorprenla solucid adoptadaenversel problema de la llengua.Una prova del grau
d'identificaci6-d'homenatge?- de Carner amb el pais que I'acollia ds que la pri-
mera versi6 d'aquestapegateatral fou escritai publicadaen espanyol:El misterio
de Quanaxhuata(Mexico: EdicionesFronda, 1943).Un espanyolarcaitzantpero
d'una gran qualitat, Aquest let li valgudla reprovacidde grups d'exiliatscatalans:
Lluis Ferran de Pol escriviun article molt dur sobrela qiiestio. Deu anys mes tard
I'obra fou incorporadaa la llengua catalana,El ben cofat i I'altre (Perpinyd:Ed.
Proa, l95l), perd era prou diferent per poder parlar d'una recreacidmds que no
pas d'una simple traducci6 o versid.
M'interessad'analitzarla coherencialiterdria i la situacio en el conjunt de la
producci6 de Carner d'aquestapeqateatral,2redactadaen espanyoli publicada a
Mexic. i el pas fins a la versi6 catalanad'aquestaobra teatral,El ben cofat i l'altre
( I 95 I ). Per aixo em cal revisarla decisi6de Carner en escriureuna obra d'aquestes
caractcristiques i relacionar-laamb el conjunt de I'obra:en vers,en prosa.i dramd-
tica. Aqucstaobra de teatrepresentadissemblances notablesenversI'obra anterior
del poeta:pero aixo es tan solsper factorsestrictamentexternsque alectenl'al.le-
goria escollidapcr a I'ocasid.Albert Manent, tot recollint I'opini6 d'Emilie Noulet
en el prolegde la versid francesad'aquestaobra de teatre,ha destacatel fet que <es
u n a m e n a d ' h o m e n a t g ea I ' h o s p i t a l i t a dt e M e x i c > ( 2 7 5 ) .A i x o d s b e n c e r t . I l i c i t .
Pero potserhi ha molt mds que un simple gestd'agraiment.Semblaque Carner,cn
escriureel Misterio, vulgui exemplificarcl consellque ell mateix havia adreqatals
espanyolsexiliats:
48
Nada deberiadescaminara los espafroles acogidosa la hospitalidadmex
cana,de estariquezaque les rodeaen el paisaje,en el cielo, en el suelo,e
la historia, en los afanesdel espiritu y en la misma grandezade las cuitar
Estosson parajesen que toca a los lejanosdescendientes de los venidose
sus carabelasno empequefrecerse en nostalgiaslugarefrasni mucho mt
nos permitirse la esquividad petulante sino cobrar iimbito y crear co
nueva y poderosaemulacion,Harto, en el pasado,desvinculadosde esta
tradicionesneocontinentales, de estaapoteosisunica de nuestrahistoriz
nos hicimos menguadosolvidados por olvidadizos y pedestres.(Carne
1 9 8 5 .l 8 l . )
Aixi ho l6u el poeta. Segui al peu de la lletra el seu propi consell (<cobra
iimbito y crear con nueva y poderosaemulacion>)i s'aplicira reelaboraruna lle
genda local, gaireb6infima, que no apareix per enlloc en els grans tractatsde li
mitologia i divinitats mexicanes,com ara el cldssicestudi de Walter Krickeberg
Segonsens aclareix Manent: <Es basa en una llegendareligiosaindia, concreta
ment dels otomiesde les muntanyesde Guanajuato>(1969, 275). L'interds per li
cultura del pais que I'acollia arribir fins i tot a Absincia (1957), llibre en el qua
publici uns <Temesde la lirica Ndhuatl> (Amistat, Cant funerari,Cant de tristesa
Requesta).
Perd tornem al teatre.La dedicatoria i la cita que encapqalaI'edicio origina
del Misterio donen les pistes decisivesper entendre la maniobra de partida de
Carner. En primer lloc, la dedicatoria descobreixel responsablede la <mexica.
nitzaci6>: <A Francisco Orozco Mufroz / que contagi6 gratos lugaresy gentes/ de
Europa / con su amor a Mdxico, / al tutelar amigo / que me llevd a Guanajuato,I
dedico / esteesparcimiento>>. La cita, al seu torn, descobreixI'origende I'al'lusida
les pedres en forma de granota divinitzades en I'obra teatral: <<Este cerro. en la
parte que va al camino que conducea la mina de Sirena,presentaen su cima dos
perfiles de ranas: una con la cabezaerguida. y la otra en actitud de lanzarseal
abismo. A lo que parece son dos de tantos caprichos de la naturaleza...>rAqui
tenim esbossats els referentsmitologicsmexicansi bona part de la situaciodramd-
tica: I'enfrontamententre dos anticsamics,el <<tocado> i el <desgreiiado> a propo-
sit del control de la manipulacio de les representacions de la divinitat. les duesgra-
notes.
L'oposicio entre les dues versionsde la religio que representenel <tocado>i el
<desgrefrado>, apunta mds d'una similitud amb d'altresllibresde Carner.Sobretot
el Nabi.
No crec que una tesi que insisteixien les dificultats de relacionaraquestapeqa
teatral amb el conjunt de la produccio carnerianapugui anar gaire lluny. Maurici
Serrahimaexagerdaquestaopcio: <entencque aquestaobra quedard sempreuna
mica al marge de la gran prosa carnerianai haurd de ser estudiadacom un unic i
interessantissimcas particulan (820). Doncs bd, em semblaque tenia molta mes
rao Pere Bohigasen insinuar que hi havia moltes coinciddnciesentre El Mi.slerio
de Quanaxhuata (1943) i algunesde les obres coetirnies:Nabi (1941) i Absincia
( 1 9 6 8 ) .C o m h a e s c r i te l s a v i e d i t o r d ' A u s i d sM a r c h :
El Misterio no puede separarsedel conjunto de la obra carneriana,
que! aunque en ciertos momentos aparecevelada por algunas nieblas
49
 de pesimismo y de duda,prontosereafirmaen la fe queredevuelve
la se- el parlament de la <viejo que apareix a I'escenaX. la qual reporta una des-
renidad: fe en una patria por la cual carner trauijd con denuedo,y grircia:
fe en algo trascendental e inmutabre,que es a ra vez presentey iu-
t u r o .( 1 3 8 . ) Murieron todos mis hijos, y los hijos de mis hijos. Lucharon unos contra
otrosl y los que quedaron murieron luchando contra un pueblo de fuera,
. Aquestaintegracio amb el conjuntde I'obraespot afirmarcom a minim per que vino contra ellos, pero que, dieznrado aqui por una plaga. acabo
duesraons:per la similitudde la teorialiteriria que sustenta el Misterior el Ben huyendo por el senderode la montafra.(Carner I 942, I 23 )
cofatambla restade la producciocarneriana; i pei ta notablei substancialcoinci-
ddncia. amb lespreocupacions del carner aduli, i, en particular,;t ;i carner S o r p r d na q u e s t ar e f e r d n c i a c o n f l i c t e sc i v i l s q u e p o t s e rl l e g i d am a s s al i t e r a l -
escinditinteriormenr perla brutatitatdelconflictebdl.libqueesfondrd tot un mon r n e n t .P e r q u dC a r n e rn o e s E s p r i t l :s es i t u aa l e sa n t i p o d e sL. ' c s c c n af o L rc l i r n i n a d a
i unesil.lusions. Em refereixo,dsclar,al Carnerde Nahii ib,sincia.perdtambddel e n l a v e r s i oc a t a l a n ai a i x d e n s d c m o s t r ac o m e n e l p a s d e l ' u n a a I ' a l t r as u b r a t l l a
fuIisterio. l ' e s s d n c ida e l ' o b r a ,I a r e f l e x i od e c a r d c t e rl i r i c i f i l o s o f i cs o b r ct e m e se s s e n c i a l lsa:
. _ Algun-esde lesfreqiients,
i molt importants,dissemblances entreei Mr.rterioi m o r t . e l d e s t i ,l a d i v i n i t a t .
el Ben co.fatil.lustrena la perleccidel que anunciavala un moment.A lesdues I a i x i a r r i b e ma l a d i m e n s i dq u e e m s e m b l am e s s u b s t a n c i ael ,s a d i r . a l s e n t i t
obress'hi mantenenalgunsprincipiselementals, peroelsresultats s6nprou dife- mds atemporal,que el Mi,sterioapunta i que el Ben co/at resolbrillantment,Ho ha
rents-per llengua, estructura
superficial, concepcid-perqudI'unail.luminiI'altra dit un filosof: <<Elbcn cofat i I'altrt, pertany a la il.lustre sdrie d'obres en les quals la
i a I'inrevds.aElsprolegs, posempercas,donenunaimatgeproupono.iuJade les riquesapodticads sempreacompanyadade la plenitud filosofica>( 136).Tot seguit
modificacions entreun llibre i I'altre.En el primer paila-un<<ahuehuete> -un FerraterMora enumerales principalsideesfilosofiquesque descobreixen el <poe-
arbre-, el qual es refereixal procdsde la inspiraci6per qud s'ha guiat I'autor ma teatral): <La idea de la mort com un mds entli a ningf no revelat,pero per
defugintelsseusconsells: no s'inspiraen er mdn de la iultuia, sinoJn aiio que ti tothom esperati temut; la idea de I'amor com un lliuramentabsolut.fins a I'anihila-
suggereix I'oloraruna micade m.olsa-<paxtle>-quepenjade l;arbre.En la segona cid de la pelsona; la idea de la pietat com una de les m6s pregonesmanifestacionsde
versidelprolegenspresenta un didlegentreI'autoii un amic,i reprdneiiemaoe ra la natura humana:sobretot,la idea de la tensi6perpdtuaentreI'experidnciareligiosa
creacidliterdria,ara,perd,molt m6satansatat vell principi camerilr,en una reui- i les organitzacionshumanesencarregadesde redreqar-la),( I -16).Aquestess6n dades
si6 de la teoriade I'hampodtic: elementalsi comunesa qualsevoldrama d'idees.Apunta, a mds, la combinaci6de
trestipus de <visi6>:la naturalista(Lucreci),la sobrenaturalista (Dant) i la rom2rnti-
Una ideanovaset'acutper a una creaci6qualsevol; i, per poc que ella ca (Goethe).De totestres,Carner en fa una simbiosioriginal que Ferraterqualifica
valguila pena,te n'apareixen
conrrrmacions, o b6 elements a explotar-hi, amb prevencionsd'<<humanista): <(l'experidncia bisica en la qual recolzentotesles
perun atzaro altre.De vegades ho trobesen un llibreobertdistietamenr, tesiscarnerianesds aquellaexperidnciasegonsla qual tota cosaes entesaper mit.ia
perqudsi; d'altres,
en unaconversa de dosquepassen, o en unamemdria d'una mesura:la mesurahumana>(139). L'opinio de FerraterMora complementa
d'un.detallquecreiesoblidat;potserun senyar berpaisatge o bd un acord la de Bohigas.Segonsla interpretaciod'aquest,El ben cofat i I'altre (recordemque
musrcal.hs el que1o en dic la conjuraci6delsestimuls.(carner 196g, no treballAamb el Misterio) es una obra de tesi,en la qual Carner assajad'explicar
1250.) I'origen de la religio des d'un punt de l'ista naturalista:

. Aquestadeclaracid, que,ambmodiflcacions, perviualsdosprolegs, marcaun
delscentresd'interdsde carner i fins una de lesdir'eccionsp.r tteli, t;aT.tlloriuqu.
plantejael Misterio:la reflexidsobrela creacidliterdria.in tem"aqu.
iiiu.rru ,t.
capa cap I'obrade Carner.
. El segon proleg, a mds,ensproporcionala dadadecisivaque emmarcala
lecturade totesduesversions:la sevaobra -ens diu I'autor- u agraoaiiaque
ros
entesacom <<un "misteri",representaci6 escdnica d'un temareligids>.I afegeix:<si
bd,en el meucas,em mouriaen_unarerigididoritrica,
trzifi eu.l ouiu te un
contingut.fortament religi6sensho confiimenelsmotsde la senyiraNoulet:<se
ddroule.dansuneatmosphere prdcortesienne rerhdmede I'origin;;;-m-yihes,oe
leur ddveloppement et de leur r6le dansl'histoirede l'human'it6o (3-a).'aquesta
p.reocupacid espot relacionar ambIacrisiqueprovocden Carnerla intervenciO
clel
clergatespanyolen la guerracivil.5Aixo, quejustificapurt dii lrari,-e,n'se*ura
una dadata.mbivilida per al Misterio.Les reierencies molt -rnurrui-dir..t., u
temes<civils>nomdsles rlegimen el Misterio.Ho constatem, p., .*..pr., .n
Las fuerzasde la Naturalezainspiran al hombre la idea y el sentirniento
de la divinidadl estaidea se desvaneceen el Desgrefradocuando ha visto
que era tncapaz de salvar a la Princesa y que no podia detener a la Muer-
te. Una criatura simple devolverdal Desgrefradolos sentimientoshuma-
nos que parecianhaber muerto en su €pocade grandeza;la humilde con'
dicion primera devuelve al Desgrefradoel amor a la vida. (137.)
La reflexid sobre I'amor esjustament allo que Alfred Badia tanrbd considera
com a fonamental de Nabi. I aqui tornem a considerarplegadesles duesobresde
maduresade Carner. Si el D6u del Nabi es encara massaproper al Deu cristid. al
Misterio Carner juga amb l'avantatged'una divinitat completamentneutra,laica,
que no espantaels lectors.I per aixo pot fer mes equilibris'
Potsersorprdnque Carner indagui sobrecom els poblesconsiderenla religi6.
e n e s p e c i aal l l o q u e t e < i ef l c c i oi c o n v c n c i o .P e r oh o o b s e r v aa m b u n c e r t d i s t a n c i a '
ment esceptic,mai amb un posat de denrincia.Per aixo es tan propera la reflexio

50 5l
 del 'l[i.rlerio ala de Nabi. Mds encara:6s un estadi superior, un anar mds enlld en la
reflexi6 sobretemesque preocupenel poeta.segonsla tesi d'Alfred Badia Nabi es
refereix a la problemdticadel d6u jnterior:
Aquestaconcepcidde Deu com a pura pregonesaen I'interior de I'home
identificada amb I'amor, una pregonesamds radical que la de qualsevol
hipostasidel preconscientfreudid ds la que carner invoca i canta tot al
llarg del seuNabi [...]. Es tracta que, en veritat o sense,Carner creu intuir
que el seu Jonds -ds a dir, ell mateix traslladat ala pardbola_va desco_
brint, al llarg d'aventuresi peripdciessimboliques,quin ds el veritable
Deu. (43.)
st Nabi es relereix a I'aspecteindividual de la recercad'un ddu, el Misrerio
al ludeix -entre altres coses-a la dimensi6 priblica del mateix problema.carner
amb aquestaobra teatral aconsegueixd'escenificarel conflicte entre una religio
flerrenya,que es victima dels seuspropis paranys-representadapel <tocado>- i
una religid basadaen I'amor, a la mida de I'home, perd que mena el <desgrefrado>
al lracirsen assajard'aplicar-la.com ha indicat Marina Gustir:<AquestpJrsonatge
encarnauna visi6 artistica de la realitat, la qual li sostindrirla voluntat de fer de
deu; enganyatamb I'altesade les sevesaspiracions,fracassaen voler fer el b6 als
homes>(208). La condicio d'artista ds allo que diferenciael <tocado>del <desgre-
iado>: el primer creu cegament,s'ha fet sacerdotde les granotesen trobar-la per
casualitat:
No se qui inquietud en el suefro me hizo dar con Ia sien contra una
piedra; quise, adormilado, retirarla,y como ella no cediera,me desveld
del todo, saqudhierbasa pufrados,y con un canto rasqu6ra tierra, enco-
nado en ello, y luego vi, atdnito, aparecerros trazos segurosde la deidad
t...J.
P o r h a l l a z g oy c a n c i o nm e e s l i m a r o n c. u a n t o so y e r o nm i r e l a t o .p r i _
mer sacerdotedel culto cabal de la rana, sefroraen la cumbre. sefroradel
fuego, fortalecedoradel sol, pobladora de la tierra y el cielo. (27.)
L'altre, el <desgrefrado)),
que ds qui ha esculpitlesgranotes,admet la interven-
ci6 de la mir de I'home per modificar el llegat divi.
La primera parte de mi revelacidn fue la certidumbre de que la rana
queria verseadoradaen su ser natural y no en la expresidnacoltumbrada
de sustitulos; la segunda,y de ella derivada,era que el imaginero_yo, en
este caso, pues sabesla aficion que de antiguo tuve a tallar en piedras
nobleslas miis bellasaposturasde los seresanimados- habfade reoresen-
tar la deidad segrinsu propio entendimiento de ella, pues Ias imdgenes
roquerasapenasesbozadasque la deidad proponia eran ajenasa toda la
tradici6n de las veneradasen templos tenebrosos.(36.)
D'altra banda, el dilema entre conservarI'adoracio a les granotesen un am-
bient natural o en un d'artificial -un temple- ds un altre delssignesque apuntenel
dubte entre una religiositatbasadaen la senzillesai una altra de mdi falsai rmoo-
52
nent. En aparenqatriomfa I'opci6 <<natural>, pero I'excesacompanyael <desgre,
do> des oe t'inici de la nova situaci6.Diuen etsajudants:<Mira nuestrodesaml
ro. No nos dejes.56 el sacerdote>.I ell contesta:<Soy la deidad> (66). Malgrat
diferdnciaen ies escenesfinals de les dues versionsde I'obra, el substratideolo
d s e l m a t e i x :e l r e b u i gd ' u n a r e l i g i 6m a n i p u l a d ai m a n i p u l a d o r ai I ' i n t e n td e c c r
refugi en alld m6s fniim de I'esserhumir: la innocdnciade I'infant.la proximiti
ta teira. I, a mes,el conceptede consolen la terra nraterialesequiparablca ,Vabr'
Misterio. Llegim a la Prtmera:
- Salta en mon cor com un infant al raig del dia
o h p e n s a m e n td e D e u .
tu que ajustesels plecs de l'alegria
i f a i c o m a m b u n c a n t e l n o s t r ed o l m e s b r e u . ( X , 1 0 8 - l l l )
I a la segona:
Y endevotadoshacia todos los diosessolo con los o.ios)' los labios.
unico dios verdaderoseriiel nifro, y pondrdn bellezaen toda obra de
manos y orden severoen ninguna, y trocardn el oro quc tengan por
q u e t e sd e v i e n t o ,y ' l a v i d a m i s m a p o r u n a f l o r o u n a c a n c i o nd e l c u r c a
c.he.Y esta tierra serdel consuelo.con su belleza.y con su perdon' y r
s u o l v i d o '( 1 2 6 , )
C a r n c r . d ' a l t r a b a n d a , c o n s t r u e t x( c o m p c r s u s t e n t a rl a t e s i < n a t u r a l i :
apuntada per Ferrater i Mora i Bohigas)una sdried'associacionsamb simbols
caricter aquirtic (les granotes,la inundacio. etc.) que obrcn les portesd'una in
pretaci6que aquf noiinc espaiper completar.perd que confirma de ple el cardr
universalistadiaquestapega teatral. La granota. tal conr diu el <Tocado> er
didleg inicial, sinietitza els quatre elements i td significatspolivalents:<Rer
todaJtas facultades,domina todas las virtudes, porque es del aire y del agua.
cieno y del fuego> (23). Seguint Gaston Bachelard se'n pot apreciar una a
OimeniiO,de lJcomplexitaf de I'obra: <L'aigua no ds sin6 potencia cega i o
s e n s em i r a d a > (>C a r n e r 1 9 6 8 , 1 2 9 9 ) '
El misterio de Quanaxhttata amplia algunes de les preocupacions de M
pero amb unes modulacionsparticulars.De primer I'adaptacioal context mex
per homenatge,cercant un pdblic, o b6 per simbiosi amb I'ambient en qud vr
com ja haviaTettantesaltresvegades(el cas de Nabi comenqatd'escriureal LiL
-i
ben i prop de les lonts bibliquei i el paisatge);i' tambd, la nova pitjor- situe
del m6n: ia gu"rra mundial, el nazisrne,els primers anys del franquisnre.Pero r
atansata un-indret mirgic (com no s'han cansatde recordar-nostots els qui hi
Viscut,especialmentla tribu Artis-Calders),tenia a mir un material local qu
permetia d'expressarde manera molt original aquest gruix de vivenciesi re
iions. I. emmirallat en la realitat sorprenentque I'envoltavaaconseguialgunsr
fragments mds extraordinaris de la seva obra teatral, conl, per exem
et diateg entre I'escabellati el Destf i l'Atzar, orr voreja la grandesade Shal
JosepCarner, original i rebel fins a l'extrem, senseestirabots,aconseguia
aquestaobra una recreaci6d'elementsdel folklore original de lesculturesauto'
5l
nesque l'envoltaven i que haviadescobert en desembarcar. Quinadiferdnciade Albert Manent, La literatura catalanaa l'exili (Barcelona:Curial, 1976)'
et RogerCaill'
I'acci6delsprimerspeninsulars, quearaja fa gairebecinc-cents anys,quedesem- E;ill; N;i.i, ,,l"troductionn a L:tbourtffO Traduit de I'espagnolpar E. Noulet
( P a r i s :G a l l i m a r d , 1 9 6 3 ) .
barcarenen aquellesterres!Tota una lliq6 d'humilitat.D'humilitat i d'esperit <Quaderns
Llufs Ferran dePol, contra I'obra d'cn.losep Carncr; Misterio de Quanaxhuata,
d'universalitat i d'exigdnciade perfecci6.En comptesde la conquesta destructiva, I ' E x i l i > , I ( 1 9 4 3 ) :3 - 4 .
de la culturaquealli trobir,la transformaci6
en matd- (Barcelot
la integracid, I'aprenentatge Maurici Serrihima, <La prosa de JosepCarner>,dins JosepCarncr, ObrasContplctes
ria literirria.Aquesta, juntamentamb el sentitmdsmetafisic,el decisiu,de I'obra E d . S e l e c t a1 . 9 6 8 ) :8 0 7 - 8 2 5 .
ds la grantroballai la lliq6 del Carnerinstal.lata I'altrabandade I'Atldntic.El
dubtereligiosli suscitduna creacidliterirriaespldndida.

NOTES

N o e s t i cd ' a c o r da m b e l t e r c e rp r i n c i p i :s i q u e h o f e i a ,i m o l t . H o p r o v a I ' a b u n d a nct o r r e s p o n -

d d n c i a a m b J a u m e B o f i l l i M a t e s , c o n s c r v a d aa I ' A r x r u P a r t i c u l a rJ a u m e B o f i l l i M a t e s ,
Biblitecade Catalunya.N'he publrcat una minima mostra a Cartesde JosepCarner i Guerau
d e L i o s t a c u r a d ' E n r r cB o u , < E l sM a r g e s >I 5 ( I 9 7 9 ) :73 - 8 0 .V e g e ut a m b du n a a h r a e x c e l . l e n t
m o s t r aa V i n y e t P a n y e l l a<, C o r r c s p o n d d n c di ac J o s e pC a r n e ra m b M i q u e l U t r i l l o i a m b J o s e p
Carbonell iGencn, XXIX AsscmblcaInlercomarcald'esludiosrs.s. Silges27-28 octubre 1984
( S i t g e sG : r u p d ' E s t u d i sS i t g e t a n s1, 9 8 8 ) .
2 . E l I l i b r ef o u i m p r d sp e r A . A r t f s ,i s e ' nl d u u n a e d i c i 6e s p e c i adl e 1 0 0e x e m p l a r sp a t r o c i n a d a
per I'lnstituto Panamericanode Bibliografia y Documentaci6n.Agraeixo a Albert Manent la
g e n t i l e s ad e d e i x a r - m ec o n s u l t a ru n e x c m p l a rd ' a q u e s t ae d i c i 6 ,g a i r e b 6i n t r o b a b l e .
3 . La cita, I'extrcu de Ia p. 21 del llibre de FulgencioYargas,Procesohistdricode la Metropoli
G u a n o l u a t e n s(cM e x i c . I 9 4 l ) .
4 . E l M i s l e r i o d s d i v i d i t e n d e u e s c e n eq s u e d u e n t i t o l s i n d i c a t i u s :( E n t r e m a l e z a s ><, L a c e n a
cautelosa)), <Algunostranserintes)), <Una inmolaci6n>,<En la cumbre>r,(Dos antagonistas),
<Rosicler>,<El llamado a la Iluvia>, <La pliitica con el orate>> i <Conveniocon la tierra). El
Ben cofat es format per cinc actes,de 3, 3, 4,2, i 5 escenes,respectivament.Suprimf tambd
a l g u n s d e l s p o e m e s , c o m e l s d e l e s p d g i ln0e0si 8l l97,- l l 8 . C a n v i d l ' o r d r e d e l ' a p a r i c i 6 d e l
Boig i la SenseNom a I'actecinque.EI desenllagis diferent:al Misterio 6,suna conversaentre
el Desgrefrado.la Sin Nombre i una Vieja. Al Ben cofat ds una conversaentre I'Escabellat,la
SenseNom i l'esperit de la Princesa(que ha mort negadaen la inundaci6).
< S d cc a t o l i c .E n c a r aq u e c a p a I ' a c a b a m e ndt e l a g u e r r ac i v i l e s p a n y o l ai, a m b m o t i u d e l e s
opinronssostingudesper part del clergat,ddhuc a Franga,sobreaquellcatastrdficsuccds,vaig
tenir un temps en cl qual la meva posici6 era suspecta,irritada.> Baltasar Porcel,.losep
Carner, l'alta permanincia, <Serrad'On> (XII/1966): 41.

OBRESCITADES
Alfred Badia, Per una interpretacidno apriortsticade Nabi, <Serra d'On>, XXVI, 293 (febret
1984):41-43.
Pere Bohigas,El bcn cofat i I'altre (El misterio de Quanaxhuata),de JosepCarner (f4-5-1970),
< B u l l e t i no f H i s p a n i cS t u d i e s >( L i v e r p o o l ) ,X L V I I ( 1 9 7 0 ) :1 3 1 - 1 4 0 .
Pere Calders,JosepCarner (Barcelona:Ed. Alcides, 1964).
JosepCarner, Nabi (Barcelona:'Ed. 62, l97l).
JosepCarner, El Mi.sleriode Quanaxhuata(Mdxico: Ed. Fronda, 1943),
JosepCarner, El Ben Cofat i I'altre, dins Obrescompletes(Barcelona:Editorial Selecta,I 968):
I 2 4 9 -l 3 0 0 .
. l o s e pC a r n e r ,P r o s ad ' e x i l i ( 1 9 3 9 - 1 9 6 2()B a r c e l o n aE. d . 6 2 , 1 9 8 5 ) .
JosepFerraterMora, <SobreE/ bcn cofati I'altro>,L'obra de JosepCarner(Barcelona:Ed. Selecta,
1959):135-139.
Marina Gusta,<JoscpCarner>>, Histitria de Ia literaLuracatalana,IX (Barcelona:Ed. Ariel, 1987):
t53-212.
Walter Krickebcrg, Las antigua.scultura.smexicara,s(Mdxico: FCE, l96l).

54 55