1/4

Al Tercer Món viuen i treballen 10.000 missioneres espanyoles

LA DONA, UNA LLUM ENMIG DE LA POBRESA

La situació de la dona ha millorat en els països desenvolupats. Almenys formalment,

gaudeixen dels mateixos drets que els homes. Tenen el mateix dret a l’educació i, fins a
cert punt, ha millorat el seu accés al treball. No obstant això, en els països en vies de
desenvolupament, on viuen dos terços de la humanitat, la dona continua sent objecte de
discriminació, marginació, violència, esclavitud… un autèntic calvari al qual elles
responen amb valentia, lliurament, sacrifici. Un exemple de vida que es converteix en
llum d’esperança per als seus pobles. Vagi, per aquest motiu, el nostre aplaudiment a
elles. Començant per les 10.000 missioneres espanyoles que treballen en terres de
missió, deixant-se la vida en l’obstinació d’assolir un món més just.

Millorar la situació de la dona en els països en vies de desenvolupament és una

assignatura pendent. Ella és el motor de la societat, l’esperança per a assolir un món
més just i solidari. Eliminar la discriminació per raons de gènere i promoure
l’autonomia de la dona són dos dels desafiaments més grans als quals ha d’enfrontar-se
avui el món.

Al Tercer Món viuen i treballen unes 10.000 missioneres espanyoles, gairebé el 60 per
cent de tots els missioners espanyols. Moltes d’elles centren els seus esforços en la
promoció i ajuda a la dona i coneixen de primera mà les seves dificultats, però també el
seu coratge i força per tirar endavant.

Maria Josepa Vinyes, missionera comboniana a Kenya des de fa quatre anys, creu en el
proverbi africà que diu: «Educa un home i educaràs una persona, educa una dona i
educaràs la nació.» Està convençuda que el desenvolupament d’Àfrica passa per
l’educació de la dona, la més perjudicada per la xacra d’una cultura masclista. «Encara
es venen noies de 12 i 13 anys que són casades a canvi de vaques.»

Coincideix també en això la germana Eugènia, missionera de la Consolata, que ha

treballat a Kenya en activitats socials, educatives i pastorals amb dones i joves
africanes. «Les dones africanes que he conegut tenen un profund sentit d’alegria, de
celebració, d’hospitalitat, de solidaritat. Saben afrontar la vida amb coratge i
determinació, malgrat viure en la indigència i estar sotmeses a una societat masclista.
Compartir amb elles la lluita per millorar les condicions de vida, promoure la seva
 2/4

educació i emancipació, transmetre’ls un missatge d’esperança i alliberament ha donat

sentit a la meva vida.» També Sabina Iragui, Filla de la Caritat, que fa 32 anys que és a
Rwanda, opina que «les dones són molt valentes i val la pena ajudar-les perquè tenen
molta fortalesa i ho fan anar tot endavant».

Però hi ha molts noms de missioneres repartides no només a l’Àfrica, sinó a Amèrica,

l’Àsia, Oceania… missioneres que donen la seva vida, a més de per amor a Jesucrist,
per intentar millorar la situació de les dones en el món. Treballen en leproseries, amb
malaltes de sida, en hospitals, en escoles, en parròquies… intentant ser reflex de l’amor
de Jesús.

El calvari de ser dona al Tercer Món

«La meva causa no ha nascut d’una cosa bona, sinó d’una cosa amarga. S’ha radicalitzat
amb la misèria del meu poble, amb la desnutrició que he vist i he sofert, amb
l’explotació i l’opressió.» Aquestes paraules de Rigoberta Menchú, Premi Nobel de la
Pau 1992, reflecteixen una realitat: la de les dones, el problema essencial de les quals,
l’explotació, ve lligat a la injustícia social, l’enorme desigualtat, la fam i la pobresa
extrema. D’aquí deriven molts dels seus problemes.

Biològicament la dona és més forta que l’home, però, per contra, pateix
desproporcionadament els problemes socials, econòmics, sanitaris… marcant la
desigualtat en la majoria dels aspectes de la seva vida.

Les dones en el món treballen més que els homes, però cobren menys. En la política
estan poc representades. La maternitat no és encara un miracle de la vida, sinó un
malson de mort. Cada vegada estudien més, però les aules no s’han transformat en el
trampolí que impulsi la seva igualtat amb els homes. (L’ONU denuncia que cap país del
món no tracta igual les dones i els homes. Les dones són el 40% de la força laboral
mundial. Els treballs a temps parcial o temporal són exercits en un 80% dels casos per
dones.)

Aquesta és, en síntesi, la situació sota la qual viuen o sobreviuen les dones al Tercer
Món que estan pujant esglaons cap a la igualtat, però a poc a poc, al ritme que marca la
situació econòmica dels seus països i les seves condicions socials, culturals i religioses.
 3/4

Muhammad Yunus, el «banquer dels pobres» coneix el potencial de la dona si se

l’ajuda, per això diu que «concedir un préstec a una dona multiplica el seu impacte en
l’economia».

La pobresa té rostre de dona

El 70% dels 1.200 milions de persones que viuen en extrema pobresa són dones (PNUD
2006-Banc Mundial) que no tenen, en molts casos, accés als serveis sanitaris bàsics.

La pobresa, com la sida, té rostre de dona. Són elles les qui més desigualtats pateixen en
el món i les qui més sofreixen la falta de formació i d’informació necessària per a
reclamar els seus drets. L’Àfrica, l’Àsia i Amèrica Llatina són les zones on es donen les
pitjors condicions: manca d’atenció sanitària, obligació a sotmetre’s a matrimonis
forçats, mutilació genital, analfabetisme… Les dones del Tercer Món afronten, a més,
importants dèficits sanitaris que continuen condicionant la seva vida. Un terç de les
malalties que sofreixen entre els 15 i els 44 anys estan relacionats amb l’embaràs, l’atur,
l’avortament i el contagi amb el VIH. Sembla difícil aconseguir acabar amb aquesta
situació sense l’esforç de totes les societats.

Malgrat que les dones dels països en vies de desenvolupament han experimentat certs
avenços en el terreny de l’alfabetització, dos de cada tres analfabets del món són dones,
segons la UNESCO (771 milions d’adults no saben llegir ni escriure en tot el món, dels
quals un 64% són dones). Les principals causes són la pobresa i la mentalitat tradicional
en contra d’escolaritzar les nenes. La clau està en l’educació. També ho afirma la
directora executiva d’Unicef, Ann M. Veneren: «Si les dones no reben educació, no
gaudeixen de bon estat de salut i no gaudeixen d’autonomia, de llibertat per aprofitar les
oportunitats que els brinda la vida.»

Malgrat que la matriculació de les nenes a l’escola en els països en desenvolupament ha

augmentat, les dones continuen suportant una de les assignatures pendents, la violència.
Violència bèl·lica però també domèstica. Des de la infància fins a la maduresa, les vides
de moltes dones del Tercer Món estan sota l’ombra de l’amenaça de la violència, que,
en molts casos, comença abans fins i tot del seu naixement: en certs països s’utilitzen
proves per a determinar el sexe del fetus; si és femení, pot ser objecte d’avortament.
Dones i nenes pateixen especialment les conseqüències dels conflictes armats, sent
víctimes d’actes terroristes, de tortura, de raptes, de desaparicions, de violacions i de
 4/4

desplaçaments. Famílies afganeses, per exemple, venen les seves filles per poder
sobreviure.

Mèdicus Mundi creu que la participació de la dona, com a protagonista del procés de
desenvolupament, és essencial per a assegurar un futur més just de la humanitat. Sense
això, no hi ha possibilitat d’eliminar la pobresa, promoure un desenvolupament
sostenible, assegurar un control i un equilibri demogràfic i frenar el deteriorament
ecològic.

Montserrat Vilaseca