La F és la sisena lletra de l'alfabet català i cinquena de les consonants.

El seu nom és efa,

[1]
 ef[2] o efe.[3]
Aquesta lletra prové de l'alfabet llatí per bé que evoluciona de l'etrusc els quals la van prendre
de la lletra grega digamma la qual va desaparèixer d'entre ells quan també va desaparèixer el
so /w/ que representava. L'origen anterior és una lletra de l'alfabet fenici i semític anomenada
wâw.

La A és la primera lletra de l'alfabet llatí bàsic, i dels alfabets derivats del mateix. En l'alfabet

fonètic internacional representa la vocal oberta anterior no arrodonida /a/. En l'ortografia de
nombroses llengües d'escriptura llatina té aquest mateix valor.[1] En català el seu nom és del
gènere femení i el seu plural és as.