06 Aprenentatge Basat en Problemes. Geografia I Historia 1 ESO Teide PDF

Geografia i Història 1 Aprenentatge basat en problemes ABP1
Preparem una cursa d’orientació

Relació amb el llibre de text
Unitat 1, «La Terra»
Relació amb altres assignatures
Educació física, Ciències de la Naturalesa, Tutoria
Enunciat del problema

Amb aquest primer aprenentatge, es demana que feu, per grups, una cursa d’orientació per l’espai
de l’institut. Aquesta fitxa també us servirà per conèixer millor l’institut i els vostres companys i com-
panyes a l’inici de la nova etapa que empreneu a l’ESO.
Abans d’això, però, hem de conèixer alguns aspectes sobre l’orientació: quines eines hem de fer ser-
vir, quins elements del medi natural podem utilitzar, com es llegeix un mapa o des de quan es fa
servir la brúixola. També aprendrem si som capaços de col·laborar per assolir les fites marcades. Per
fer tot això, heu de preparar una cursa per als vostres companys i companyes en què hi hagi un plànol
de l’institut, un full de control per apuntar les fites i les indicacions per trobar-les.
P1 Material fotocopiable © Editorial Teide GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1


Qüestions Activitat 4: Reviseu quins són els tipus de ma-
pes que existeixen i les diferents projeccions
• Coneixes bé el teu institut?
cartogràfiques. Cal que feu una reflexió en grup
• Quins són els punts cardinals? Per a què ser- sobre quina de les diferents representacions us
veixen? sembla més estranya o desconeguda.
• Com ens orientem? Quines eines podem fer
servir? Des de quan s’utilitza cadascuna Activitat 5: Heu d’esbrinar l’orientació de l’ins-
d’aquestes eines? Com navegaven els homes titut en els punts cardinals. Abans heu de tenir
abans de dominar l’orientació en el mar? clar com es forma la rosa dels vents i l’orienta-
• Quins senyals ens fa la natura per orien- ció del vostre municipi.
tar-nos? Són iguals a tota la Terra? Activitat 6: La meitat del grup ha d’investigar
• Saps llegir un plànol? Què és una llegenda? quins són els mitjans que ens proporciona la
Quines projeccions hi ha per dibuixar la Terra? natura per orientar-nos.
Quins problemes tenen aquestes projeccions?
• Saps llegir les corbes de nivell? Activitat 7: L’altra meitat del grup ha de buscar
• Què són les curses d’orientació? informació sobre els mitjans artificials que fem
• Com construïm una brúixola? servir per orientar-nos.
Sessió 3:
Temporització Preparació prèvia per a la cursa d’orientació per
Nombre de sessions aproximades: l’institut (sessió d’Educació física).
Sessió 1: Activitat 8: Nou visionat del vídeo del progra-
Separació de la classe en grups de quatre o cinc ma Esports en joc dedicat a les curses d’orienta-
alumnes, visionament del vídeo i dibuix d’un ció. Cal comentar el vídeo i dir el que sapiguem
plànol de l’institut en col·laboració muda (ses- sobre les curses d’orientació entre tota la clas-
sió de tutoria). se.
Activitat 1: Visionament del vídeo del progra- Activitat 9: El professor o professora reparteix
ma Esports en joc dedicat a les curses d’orienta- un plànol de l’institut amb la rosa dels vents i
ció. Heu de comentar el vídeo entre tota la clas- cada grup ha de trobar unes fites seguint les
se, així com tot el que coneixeu sobre les curses indicacions. Cada grup surt amb un interval de
d’orientació. temps diferent i ha de trobar les fites. Es mesu-
ra el temps que triga cada grup a fer l’activitat.
Activitat 2: Es divideix la classe en grups de
quatre o cinc alumnes. Cada grup ha de fer un Sessió 4:
plànol col·laboratiu de l’institut en un sol full El grup es divideix en dos per repartir-se les tas-
DIN A3, sense que els membres del grup, equi- ques següents: la fabricació d’una brúixola i
pats amb un bolígraf, puguin parlar entre ells. l’elaboració d’un plànol de l’institut.
Aquesta activitat us mostra la vostra capacitat Activitat 10: Repasseu què són les corbes de
de compartir, cedir espai i ser protagonistes, i, nivell i per a què serveixen. Feu servir el llibre
a més, podreu comprovar si realment coneixeu de text.
bé l’institut.
Activitat 11: Construïu una brúixola, seguint les
Activitat 3: Un cop acabat el plànol, se’n fa una indicacions que hi ha en un vídeo. Compareu-la
fotografia, la passem a l’ordinador de la classe i amb la brúixola que us deixi el professor o profes-
el projectem a la pantalla. Cada grup ha d’expli- sora per veure si realment la vostra funciona bé.
car el plànol que ha fet i com s’ha organitzat per
Activitat 12: Feu el plànol de l’institut, amb
elaborar-lo.
l’orientació adequada dels punts cardinals. Re-
Sessió 2: cordeu que després haureu d’utilitzar aquest
Els punts cardinals, el plànol i les representa- mapa per preparar la cursa d’orientació. Heu de
cions de la Terra. Com ens orientem. ser, per tant, precisos i exactes.

Sessió 5: També podem fer servir la fitxa de procedi-
Preparació de la cursa. El control de l’espai i la ments titulada «Fer un mapa topogràfic».
distribució de les fites.
Avaluació
Activitat 13: Amb el mapa que heu dibuixat an-
teriorment, recorreu l’institut i decidiu el lloc El 50 % de la nota correspon a la qualitat del
on voleu col·locar les vostres fites, i quines són mapa de l’institut, de les indicacions, de les fi-
les indicacions i les pistes que donareu als grups tes i de la preparació de la cursa.
que faran la cursa. No oblideu la brúixola i re-
El 30 % de la nota correspon al seguiment del
cordeu que les indicacions que doneu han de
treball realitzat pels professors durant les ses-
ser exactes.
sions de classe, tant les d’orientació com les de
Sessió 6: preparació de la cursa.
Preparació de la cursa. Fites, pistes i full de con-
El 20 % de la nota correspon a la coavaluació de
trol.
la cursa feta per la resta dels grups de la classe.
Activitat 14: Feu les fites que calguin, cadascu-
na amb una característica o senyal, que cada
grup haurà d’apuntar al full de control per cer-
tificar que hi ha passat.
Activitat 15: Feu el full de control. Ha de tenir
tres columnes: a la primera heu d’apuntar l’or-
dre de cada fita; a la segona, el seu símbol, i a la
tercera, les indicacions per trobar cadascuna de
les fites.
Sessió 7:
La cursa d’orientació I (sessió d’Educació física
o Tutoria).
Activitat 16: Cada grup reparteix el seu plànol
de l’institut i el full de control als altres grups. A
continuació, dirigeix la sortida de cada grup i fa
el control del temps de cadascun. Al final, ha de
passar el full de coavaluació als companys, que
han de valorar el mapa, el full de control, i la
dificultat i la diversió de la cursa.
Sessió 8:
La cursa d’orientació II (sessió d’Educació física
o Tutoria).
Activitat 17: Repetim el procediment de l’acti-
vitat anterior amb els grups que encara no ha-
gin acabat la cursa.
Recursos per als alumnes (enllaços,

fonts d’informació)
Trobareu els enllaços necessaris per desenvolu-
par l’aprenentatge a
http://www.editorialteide.com/?8960


Taula de coavaluació
Tema: Data:
Alumnes que han preparat la cursa d’orientació:
Grup d’alumnes que l’avalua:
Valoració
Accions 3 2 1 0 Puntuació
Completament Assolit Poc assolit Gens assolit
assolit
El grup i la cursa s’han

presentat correctament?
La cursa ha estat ben

organitzada?
El plànol de l’institut estava

ben dibuixat?
Els símbols i les indicacions

eren correctes?
Us heu divertit a la cursa?
La cursa era d’una dificultat

adequada, elevada, però no
impossible?

Navegació fluvial pel riu Ebre

Unitat 2, «El medi físic: Europa, Espanya i Catalunya»
Ciències de la Naturalesa, Llengua catalana, Llengua castellana

El nom del riu Ebre deriva de l’antic topònim romà Iberus Flumen, que també dóna nom a la penín-
sula Ibèrica i als pobles ibers. En basc, ibar significa ‘ribera o marge de riu’, substantiu que en àrab rep
el nom d’Ibruh.
És el riu més cabalós de la península Ibèrica i l’únic gran riu peninsular que desemboca al Mediterra-
ni. Neix a la Serralada Cantàbrica, té una longitud d’uns 910 km i uns 83 093 km² de conca fins a la
desembocadura, on forma un ampli delta de 500 km².
Els rius com a via per al transport de mercaderies: durant molts anys, el transport terrestre de mer-
caderies es duia a terme, en gran mesura, a través dels rius, amb diferents tipus d’embarcacions. A
meitat del segle ��, aquest mitjà de transport va anar desapareixent progressivament, a causa de la
proliferació de la xarxa viària i del ferrocarril.
El riu era l’eix de tota la vida econòmica de la vila i dels vilatans. De criatures, el riu era per a
nosaltres una cosa extraordinàriament atractiva: hi anàvem a pescar, hi anàvem a nedar, a na-
vegar [...]. El mequinensà no sabia concebre la vida sense l’Ebre i sense el Segre, perquè ambdós
s’ajuntaven a la mateixa punta del poble. El riu era un element importantíssim i la navegació per
a nosaltres era un món gairebé màgic.
Jesús M��, Camí de sirga (1988)
Des de finals dels anys noranta, es va impulsar de nou la navegació pel riu Ebre, tot i que no amb la
mateixa finalitat que en segles anteriors. Ara, el riu ens ofereix una manera diferent de descobrir el
territori, la flora i la fauna. A les Terres de l’Ebre s’hi pot trobar una gran oferta d’oci i turisme. Es
poden recórrer més de 100 km de riu entre les viles d’Ascó i Amposta.
Algunes de les embarcacions utilitzades durant segles en navegació fluvial eren els llaguts, els rais,
les muletes, les pontones i les barques de pas.
Amb el vostre grup classe, esteu planejant una excursió de final de curs. Aprofitant que durant aquest
any heu treballat el món físic, els continents i les aigües, decidiu passar uns dies a les Terres de l’Ebre
(Tarragona). En grups, prepareu una presentació en diapositives explicant quines activitats estaria bé
fer (pot incloure la navegació pel riu, excursions a peu o en bicicleta i visites a llocs d’interès turístic;
com a mínim, una activitat de cada tipus).
Aquest treball en grup ha d’anar acompanyat d’imatges, vídeos i explicacions amb l’objectiu de con-
vèncer els vostres companys i companyes per tal de fer una activitat que combini aspectes lúdics i de
descoberta del territori.


Qüestions recorregut del riu des del seu naixement, aflu-
ents, desembocadura, etc.).
1. Informeu-vos sobre les diferents possibili-
tats de navegació pel riu Ebre, en l’actualitat Sessió 2:
i en el passat. Quines existeixen, encara? Formació de grups i inici de la cerca d’informa-
• Planifiqueu una o més activitats de nave- ció.
gació que podríeu fer.
Sessió 3:
• Tenen el mateix ús ara que abans, aquestes
Elaboració de la presentació en diapositives.
embarcacions? Il·lustreu-ho amb imatges.
2. Visiteu les pàgines web d’informació turísti- Sessions 4 i 5:
ca i trieu, com a mínim, un lloc d’interès cul- Presentació oral del treball que s’ha elaborat.
tural per visitar.
• Els diferents pobles propers al riu, amb Recursos per als alumnes (enllaços,
embarcadors, tenen reclams culturals i tu- fonts d’informació)
rístics molt interessants. Penseu en l’opció
de combinar la navegació amb un descans
par l’aprenentatge a:
per visitar-ne algun.
3. Busqueu un allotjament assequible en l’ofer- http://www.editorialteide.com/?8960
ta d’albergs que hi ha a la zona.
Avaluació
Temporització (nombre de sessions
Per tal de dur a terme l’avaluació de l’activitat,
aproximades)
es proposa una graella de coavaluació (la pot
Sessió 1: utilitzar tant el professorat com l’alumnat). La
Contextualització de l’activitat. Cerca amb el graella es lliurarà el primer dia, per tal d’orientar
Google Maps o una aplicació similar la zona on els i les alumnes en l’elaboració de la tasca i com
s’ha de dur a terme l’activitat (Terres de l’Ebre, a instrument d’avaluació de la presentació oral.
L’Ebre al seu pas per Tivissa.


Graella de coavaluació
Tema: Data:
Alumnes que fan l’exposició:
Valoració
assolit
El grup i el tema del treball

s’han presentat
correctament?
L’exposició ha estat ben

organitzada?
Han utilitzat recursos

adequats, com ara
PowerPoint, vídeo, música i
altres materials?
La comunicació i el llenguatge
han estat els correctes?
El contingut ha estat adequat

i complet?
Han sabut respondre les

preguntes que s’han fet
després de l’exposició?

Europa en Interrail, tot visitant el medi físic

Unitat 2 , «El medi físic: Europa, Espanya i Catalunya»

Ha arribat el final de curs i voleu viatjar per Europa amb els vostres amics, tal com fan molts nois i
noies europeus: sense cotxe, ja que encara no teniu el carnet de conduir, i amb pocs diners, perquè
encara no treballeu. Heu sentit a parlar de l’Interrail? És un bitllet obert que us permetrà agafar trens
per tot Europa i viatjar de manera segura i econòmica.
Per poder visitar els millors paisatges d’Europa, heu de trobar el bitllet més adequat i planificar a
quins països i ciutats voleu viatjar i què necessitareu per al viatge.
Prepareu la vostra ruta per visitar els Pirineus, els Alps i els Apenins, per veure l’Adriàtic, el Mediter-
rani i el mar del Nord, per viatjar pel Rin, el Sena i l’Elba, i per travessar les penínsules Ibèrica, Itàlica
i Balcànica.
Qui s’atreveix a fer un mapa animat en què aparegui la ruta que aneu fent, com a les pel·lícules d’In-
diana Jones?
Estació de tren de Saint-André-les-Alpes, a França.

Europa en Interrail, tot visitant el medi físic

Qüestions ços, feu un vídeo animat, en el qual la ruta
vagi apareixent pas a pas.
• On està situat cada element físic? Quins són
els més espectaculars per visitar? • Activitat 4: Al costat dels punts que heu posat
a l’activitat anterior, afegiu una imatge de ca-
• Us cal passaport per viatjar per Europa? Per
da accident geogràfic. Si algú ja n’ha visitat
què?
algun i en té una imatge pròpia, millor! Tam-
• I la moneda que fareu servir, quina serà? Per bé hi heu de posar una finestra que expliqui
què? les característiques principals de cada acci-
dent.
• Com a menors d’edat, podeu sortir del país
sense autorització? • Activitat 5: Heu de planificar els aspectes lo-
gístics, com el canvi de moneda o la docu-
Temporització (nombre de sessions mentació necessària per entrar als diferents
aproximades) països.
Sessió 1: Recursos per als alumnes (enllaços,
Establiment de la ruta. fonts d’informació, programes...)
• Activitat 1: Situeu en un mapa la ruta que vo- Trobareu els enllaços necessaris per desenvolu-
leu seguir i els accidents físics que travessa- par l’aprenentatge a:
reu i apunteu-ne les característiques.
• Activitat 2: Estudieu els tipus de bitllets que
ofereix l’Interrail, el preu que tenen i a quins Avaluació
països podeu entrar.
• El 50 % de la nota correspon al mapa que s’ha
Sessió 2:
elaborat i a la informació corresponent als ac-
Preparació del mapa.
cidents geogràfics.
• Activitat 3: En un mapa mut d’Europa heu de
• El 30 % de la nota correspon a la realització
representar la ruta que voleu seguir i marcar
d’una prova amb un mapa mut.
amb punts els llocs de la geografia física més
importants que voleu visitar. Si en sou capa- • El 20 % de la nota correspon a l’autoavaluació.
Logo de l’Interrail.

Exploradors del segle ��

Unitat 3, «El medi físic: Àsia, Àfrica, Amèrica i Oceania»

Marco Polo va sortir de Venècia amb l’objectiu d’establir comerç amb la Xina, va viure a l’Àsia un gra-
pat d’anys i va tornar, tot recorrent els camins de la ruta de la Seda. Va trigar vint anys a tornar.
Quins paisatges va veure? Quins voldries veure, tu?
Lewis i Clark van ser els primers exploradors que van travessar el continent americà d’est a oest. Ara
has de seguir els seus passos i fer el mateix viatge per gaudir dels rius, les muntanyes i els llacs d’Amè-
rica del Nord.
Livingstone i Stanley van explorar el centre del continent africà i van protagonitzar una de les escenes
més famoses de la història de l’exploració. «El doctor Livingstone, suposo», va dir Stanley quan va
trobar al cor de l’Àfrica l’explorador que el va precedir.
Quin seria el teu viatge? Quins paisatges visitaries? Ara has de preparar un viatge per la geografia
física d’un d’aquests tres continents, que en ressegueixi els accidents geogràfics més importants, i
comparar-lo amb el viatge d’un d’aquests exploradors.
Caravana de la ruta de la seda segons l’Atles català del cartògraf mallorquí Cresques Abraham (1375).

Exploradors del segle ��

Qüestions Sessió 2:
Preparació del mapa.
• Quins són els accidents físics més importants
del continent que has triat? • Activitat 4: En un mapa mut del continent tri-
at, marca la teva ruta, en la qual has de deta-
• Quin és el riu més llarg?
llar amb punts els llocs de la geografia física
• Quines són les muntanyes més altes? més importants que visitaràs. També hi has
de marcar, amb un altre color, la ruta que va
• Quins paisatges t’agradaria visitar?
seguir el teu explorador.
• Com faries aquest viatge?
• Activitat 5: Al costat de cada un dels punts que
• Quines rutes van seguir els exploradors? has col·locat a l’activitat anterior, posa-hi una
finestra per explicar-hi què és cada accident i
Temporització (nombre de sessions quines característiques té. També n’has de
aproximades) mostrar una fotografia o un dibuix.
Sessió 1:
El mapa i els accidents geogràfics. Situa la ruta. Recursos per als alumnes (enllaços,
fonts d’informació, programes...)
• Activitat 1: Tria un dels exploradors que hem
vist a l’enunciat. Per què l’has triat? Analitza Trobareu els enllaços necessaris per desenvolu-
la ruta que va fer. Quins llocs va veure? Qui- par l’aprenentatge a:
nes dificultats devia tenir a l’hora de travessar http://www.editorialteide.com/?8960
rius i llacs o de pujar muntanyes? Quins mit-
jans de transport va fer servir? Avaluació
• Activitat 2: Agafa el mapa i anota quins són • El 50 % de la nota correspon al mapa que s’ha
els accidents físics més rellevants i les seves elaborat i a la informació corresponent als ac-
característiques. Has de decidir quins d’aquests cidents geogràfics.
accidents t’agradaria veure i preparar una ru-
ta per anar-hi. • El 30 % de la nota correspon a la realització
d’una prova amb un mapa mut.
• Activitat 3: Busca fotografies dels llocs que va
visitar l’explorador que has triat i que també • El 20 % de la nota correspon a l’autoavalua-
veuràs en el teu viatge. ció.
Gravat de 1880 que recrea el moment en

el que Stanley i Livingstone es troben a
l’Àfrica.

Caçadors d’ones
Unitat 4, «L’aigua del planeta»
Llengua anglesa, Ciències de la Naturalesa, Informàtica

Des dels anys seixanta, un esport ha captivat milers de persones per la seva imatge de llibertat i emo-
ció: el surf. Cada dia milers de surfistes a tot el món es desperten per anar a la caça de les ones. Els
surfistes, principiants i professionals, busquen constantment les millors ones que s’adaptin al seu
nivell i les millors platges. Així, doncs, abans de començar qualsevol viatge, el més important és la
previsió de l’onatge. Però, com es preveuen, les ones? I com s’organitzen aquests viatges?
Heu muntat una empresa que organitza viatges de surf amb diferents destinacions i pressupostos.
Ara teniu tres encàrrecs que esperen les properes ones que visitin l’Atlàntic. Un grup, amb més capa-
citat econòmica, vol anar al Marroc. Un segon grup, vol anar a Portugal. Finalment, el tercer grup vol
anar en furgoneta per Galícia.
El primer que heu de preveure és l’arribada de les ones, com a mínim amb una setmana d’antelació.
Seguidament, haureu de preparar una ruta que inclogui les platges més adequades. Finalment, caldrà
que us adapteu al pressupost del grup que us ha tocat preparar. Tot això s’ha de reflectir en un dos-
sier que haureu de donar als surfistes (un paper que serà representat per altres companys de classe,
que haureu de convèncer de comprar el viatge en un exercici de joc de rol).
Qüestions
• Com es formen les ones?
• A quina velocitat viatgen?
• Què és un swell?
• Com es pot preveure quan arribarà a un lloc un onatge determinat?
• En què consisteix el surf? Quin material es necessita? Quines dificultats presenta?
• Quines són les paraules bàsiques en anglès per parlar sobre surf?
• Quines condicions són bones per a la pràctica del surf?
• Què necessitem per viatjar al Marroc? Quines són les zones de surf i les millors platges?
• I a Portugal? Quines són les zones de surf i les millors platges?
• I a Galícia? Quines són les zones de surf i les millors platges?
Temporització (nombre de sessions aproximades)

Sessió 1:
Creació dels grups. Repartiment de tasques. Anàlisi del problema i cerca d’informació.

Caçadors d’ones
• Activitat 1: Lectura de l’enunciat del proble- • Activitat 8: Cerca d’informació sobre Galícia.
ma. Comprensió dels termes clau. Posada en Documenteu-vos sobre qüestions relaciones
comú per tota la classe i resolució de dubtes. amb la informació turística a la costa gallega.
Formació de grups de quatre persones.
• Activitat 9: Cerca d’informació sobre Portugal.
• Activitat 2: Repartiment de tasques. Cerca Documenteu-vos sobre qüestions relaciones
d’informació sobre la formació d’ones. El punt amb la informació turística: la gastronomia, la
de partida serà el llibre de text, amb la infor- moneda, la llengua, si cal o no passaport, cap
mació de la unitat 4, així com els mapes físics a quin aeroport volaran els surfistes primer i
que mostren Galícia, Portugal i el Marroc. cap a on es dirigiran després, etc.
Sessió 2: • Activitat 10: Cerca d’informació sobre el Mar-
Cerca i anàlisi d’informació sobre les ones i la roc. Documenteu-vos sobre qüestions relacio-
seva predicció. nes amb la informació turística: la gastrono-
mia, la moneda, la llengua, si cal o no passaport
• Activitat 3: Cerca d’informació sobre la for-
o alguna vacuna, cap a quin aeroport volaran
mació de les ones. A partir del que ja sabem
els surfistes primer i cap a on es dirigiran des-
gràcies al llibre de text, aprofundirem en les
prés, etc.
eines per predir com es formen i com viatgen
les ones. Sessió 5:
Preparació del pressupost i del mapa de la zona.
• Activitat 4: Cerca d’informació sobre la pràc-
Treball amb el processador de textos per enlles-
tica del surf. Assolirem els coneixements teò-
tir el dossier. Correccions del professor o la pro-
rics bàsics d’aquest esport. Recordeu que heu
fessora. Preparació de la situació de joc de rol.
de comprovar la informació i no quedar-vos
amb la primera font que trobeu. • Activitat 11: Lliurament del dossier i recreació
de la situació de joc de rol, en la qual un mem-
• Activitat 5: Cerca de conceptes bàsics en an-
bre del grup ha d’intentar vendre el producte
glès, relacionats amb el surf com wipe out,
a un grup de tres o quatre companys de classe.
take off, tail, shape, noise, longboard, regu-
lar, goofy, bottom turn, cut back, floater,
swell, point break, beach break, wave.
• Activitat 6: Consulta de diferents pàgines que
s’utilitzen per conèixer la previsió de les ones.
Sessió 3:
Cerca i anàlisi d’informació sobre les diferents
platges de surf a cada destinació. Característi-
Avaluació
ques i nivells.
El 50 % de la nota correspon al dossier que
• Activitat 7: Cerca d’informació sobre les mi-
s’hagi lliurat, amb tota la informació correspo-
llors platges per practicar surf a Galícia, Portu-
nent al viatge. És un reflex de l’assoliment dels
gal i el Marroc. Obtenció de guies interessants
coneixements sobre la formació de les ones.
sobre les zones triades, amb explicacions so-
bre com s’hi arriba, els possibles perills i el El 30 % de la nota correspon al seguiment del
nivell de cada platja. treball realitzat pel professor o la professora
durant les sessions de classe.
Sessió 4:
Cerca i anàlisi de la informació turística. Vols, El 20 % de la nota correspon a l’autoavaluació
allotjament, lloguers de cotxe o furgoneta, ru- individual i la coavaluació del grup.
tes per carretera, etc. Preparació del pressu-
post i del mapa de la zona.

Caçadors d’ones
Tema: Data:
Alumnes que han preparat els dossiers:
Valoració
assolit
El grup i el tema del treball

s’han presentat
correctament?
El contingut dels dossiers ha

estat adequat i complet?
S’han utilitzat recursos

adequats, com ara
PowerPoint, vídeo, música i
altres materials?
La comunicació i el llenguatge
han estat els correctes?
L’exposició ha estat ben

organitzada? S’han emprat
recursos de comunicació i
venda?
Han aconseguit vendre els

viatges?

Projecte de cura de boscos i prevenció d’incendis

Unitat 1, «La Terra»; unitat 5, «Els climes»; unitat 6, «Els problemes mediambientals»
Educació física, Ciències de la Naturalesa, Tutoria

L’Ajuntament de la vostra població ha enviat a les escoles una petició d’ajuda, perquè necessita idees
per protegir l’entorn natural i aprofitar-lo millor. Això passa per conèixer bé el bosc, per saber quins
són els perills que l’amenacen, quins beneficis ens aporta, a qui pertany, etc. El vostre treball final
haurà de ser una presentació oral, amb suport audiovisual, en què defenseu una actuació concreta
per millorar la situació del bosc que tingueu més proper. La presentació ha de tenir en compte aspec-
tes com el pressupost necessari, qui durà a terme l’actuació o la diferenciació entre mesures públi-
ques i privades.
Qüestions
• Quins beneficis aporta el bosc? De qui són els boscos? Quina superfície ocupen els boscos a Cata-
lunya? Com és el clima a Catalunya? Com és el bosc mediterrani?
• De qui és aquest bosc?
• Quins són els perills més importants per al bosc? Què és la desforestació?
• Quines activitats productives i respectuoses es poden fer al bosc?
• El vostre bosc està situat en una zona d’alt perill d’incendi? Quines activitats es poden fer actual-
ment al bosc de la teva població? Quines es podrien fer?
• Què és el l’European Clean up Day?
Els veïns participen en un acte públic de reforestació d’un bosc a Alemanya.


Temporització (nombre de sessions Sessió 5:
aproximades) Proposta d’idees per millorar la situació concre-
ta del nostre bosc. Diferenciar l’actuació públi-
Sessió 1:
ca de l’actuació privada.
Creació dels grups i repartiment de tasques.
Preparació de la sortida al bosc. • Activitat 7: La prevenció dels focs no és no-
més cosa dels poders públics. Què podem fer
• Activitat 1: Una vegada s’han fet els grups, cal
nosaltres? Què és l’European Clean up Day?
fer una cerca a Google Earth per triar el lloc
de l’actuació. També cal fer un recull d’infor- Sessió 6:
mació sobre algunes de les formes d’orien- Realització del material de suport audiovisual.
tar-se al bosc. Preparació de l’exposició oral.
• Activitat 2: Un cop triat el lloc, cal esbrinar de • Activitat 8: Amb les fotografies que s’hagin
qui és el bosc i qui n’ha de tenir cura. Hem de fet del bosc i amb la informació recopilada a
mirar de saber, també, quina és la titularitat les sessions anteriors, s’ha de preparar una
(pública o privada) de la resta de boscos de exposició oral. Aquesta exposició ha d’insistir
Catalunya i d’Espanya. especialment en una proposta original de
prevenció al nostre bosc.
Sessió 2:
Sortida al bosc amb activitats d’orientació a la Sessió 7:
natura. Estudi de les diferents espècies. Foto- Presentacions orals i coavaluació.
grafies amb la situació actual del bosc.
• Activitat 9: Cada grup ha de presentar la seva
• Activitat 3: Realització de la sortida. Cal ava- proposta i serà avaluat per la resta de mem-
luar quina és la situació del bosc i documen- bres de la classe.
tar-ho amb fotografies. A més, s’han de por-
Sessió 8:
tar a terme altres activitats relacionades amb
Presentacions orals i coavaluació.
altres matèries, com les ciències.
• Activitat 10: Cada grup ha de presentar la se-
Sessió 3:
va proposta i serà avaluat per la resta de
Anàlisi de la informació obtinguda durant la
membres de la classe.
sortida.
• Activitat 4: Anàlisi del que ja sabem i el que Recursos per als alumnes (enllaços,
hem pogut veure al bosc. Cal extreure conclu- fonts d’informació)
sions sobre el risc d’incendi al bosc, si està
ben cuidat i quin ús se’n fa.
Sessió 4:
Cerca i anàlisi d’informació sobre els riscos per
als boscos, les causes d’incendis a Catalunya i la
Avaluació
seva prevenció.
El 50 % de la nota correspon a la presentació
• Activitat 5: Cerca d’informació sobre els in-
oral i el material audiovisual presentat.
cendis que van tenir lloc a Catalunya l’any pas-
sat. Quants n’hi va haver? Quantes hectàrees El 30 % de la nota correspon al seguiment del
es van cremar? Quines en van ser les causes? treball realitzat pel professor o la professora
• Activitat 6: Amb la informació anterior, cal
trobar solucions i proposar mesures per tal El 20 % de la nota correspon a la coavaluació
que els incendis disminueixin. Què hauria de per part de la resta de grups de la classe.
fer la Generalitat?


Tema: Data:
Alumnes que han preparat l’exposició oral:
Valoració
assolit
L’exposició ha contestat
adequadament les preguntes
sobre els perills per al bosc?
Ha estat entenedora
l’explicació sobre els incendis
a Catalunya i les seves causes?
S’ha pogut veure la situació
del bosc que s’ha visitat?
El llenguatge de l’exposició ha
estat correcte? L’explicació ha
estat fluida i només alguna
vegada excepcionalment
s’han ajudat del guió?
El grup ha explicat
correctament l’organització
de la seva feina?
Hi ha una estructura definida
amb introducció,
desenvolupament i
conclusions? S’han fet servir
exemples que han facilitat la
comprensió?
El grup ha aportat alguna
solució pròpia i innovadora?
El material audiovisual és
atractiu visualment?

Un vaixell perdut al desert, com és possible?

Unitat 4, «L’aigua del planeta»; unitat 6, «Els problemes mediambientals»
Ciències de la Naturalesa, Educació visual i plàstica, Tutoria

El Google Earth és una aplicació de Google que ens permet recórrer tot el món, descobrint des de les
imatges més insòlites fins a casa nostra.
Navegant pel Google Earth podem trobar una imatge que et reproduïm aquí:
http://www.editorialteide.com/?8960.
És estrany, un vaixell al mig d’un desert: què hi fa allà? Com ha arribat fins a les terres seques que
l’envolten? Algú l’ha dut fins allà? O es deuen haver assecat les terres al seu voltant? Els canvis que
es reflecteixen en aquesta imatge són naturals o són canvis produïts per l’acció humana? Aquest
aprenentatge servirà per esbrinar on es troba i com pot ser que hagi arribat fins allà. També sabrem
quina ha estat l’evolució del paisatge que l’envolta des del 1950 fins a l’actualitat i les raons dels can-
vis que s’han produït i que han portat el vaixell allà.
El resultat final serà una exposició fotogràfica per conscienciar sobre la importància de l’aigua i de la
responsabilitat de l’acció humana sobre el nostre entorn. L’avaluació es farà a partir d’una graella de
coavaluació, de la qual disposeu des de l’inici del treball, que faran servir el professor o la professora
i els vostres companys de classe.
Qüestions
• Com es diu el mar o llac de la fotografia?
• On es troba situat geogràficament? A quin continent i a quins països?
• A quin país pertanyia durant els anys 1960, 1970 i 1980? Quan va canviar això? Per quina raó?
• Per quina raó es va assecar? Quines polítiques van establir els diferents governs perquè això pas-
sés?
• Hi ha alguna solució? S’ha fet alguna actuació? Teniu alguna idea, com a grup, de quines opcions es
podrien prendre?
• Hi ha polítiques semblants al nostre país en què es plantegin canvis en els cabals dels rius o trans-
vasaments? Qui hi està d’acord? Qui hi està en contra?

Sessió 1:
Creació dels grups. Repartiment de tasques. Determinar la situació de la fotografia.
• Activitat 1: Llegir l’enunciat del problema amb atenció. Fer una pluja d’idees sobre els coneixe-
ments que el grup té sobre el tema i apuntar-los.
• Activitat 2: Trobar la localització de la fotografia. Situar-la en un mapamundi i en un mapa a escala
més petita, en el qual es distingeixin el país a què pertany la imatge i els països fronterers.
• Activitat 3: Buscar fotografies semblants del mateix indret. Cal tenir en compte que s’haurà de fer
una exposició fotogràfica que il·lustri el treball realitzat.


Sessió 2: Sessió 5:
Cerca i anàlisi d’informació sobre l’evolució del Cerca i anàlisi d’informació sobre actuacions re-
paisatge. lacionades amb l’aigua a Espanya que tinguin
relació amb el tema. Cerca i tria de fotografies,
• Activitat 4: Cerca d’informació sobre l’evolu-
esquemes i mapes explicatius.
ció política dels països on se situa la fotogra-
fia. Elaboració entre tots els membres del • Activitat 13: Cerca d’informació de com es
grup d’un eix cronològic que reflecteixi aques- tracta el tema de l’aigua a Espanya i de quins
ta evolució i les seves dates clau. són els riscos que es corren. Hi ha polítiques
que es puguin assemblar a les que s’han vist
• Activitat 5: Cerca i anàlisi d’informació sobre
en el mar d’Aral?
l’entorn de la fotografia i la seva evolució en
les darreres dècades. • Activitat 14: Finalització dels esquemes expli-
catius i comentari de possibles correccions
Sessió 3:
amb el professor o la professora.
Cerca i anàlisi d’informació sobre l’actuació dels
governs responsables des dels anys cinquanta Sessió 6:
del segle ��. Distribució dels espais d’exposició de les foto-
grafies i els peus de foto.
• Activitat 6: Cerca d’informació sobre les actua-
cions estatals durant els anys cinquanta, sei- • Activitat 15: Preparació de l’exposició foto-
xanta, setanta i vuitanta. gràfica. Tria dels llocs idonis per col·locar les
diferents fotografies per tal de captar l’interès
• Activitat 7: Cerca dels motius de les actua-
dels visitants.
cions i dels objectius que els governs volien
assolir amb l’extracció de l’aigua. • Activitat 16: Visita de les diferents exposici-
ons i avaluació de la tasca dels altres grups. A
• Activitat 8: Anàlisi de les conseqüències que
la coavaluació cal que siguem estrictes però
les actuacions han tingut sobre la població:
justos. El professor o la professora valorarà
afectació sobre la forma de vida, la salut o
les desviacions respecte de la seva pròpia
l’activitat econòmica.
avaluació.
Sessió 4:
Cerca i anàlisi d’informació sobre les actuacions Recursos per als alumnes (enllaços,
més recents. fonts d’informació)
• Activitat 9: Cerca d’informació de les actuaci- Trobareu els enllaços necessaris per desenvolu-
ons realitzades els últims anys. Els països han par l’aprenentatge a:
pres mesures per millorar o revertir la situa-
ció?
• Activitat 10: Cerca d’informació sobre el pa- Avaluació
per recent de les organitzacions internacio-
El 50 % de la nota correspon a la qualitat de
nals i de les ONG dedicades al medi ambient.
l’exposició fotogràfica i a les explicacions inte-
• Activitat 11: Visionament del curtmetratge grades a l’exposició, inclosa la reflexió sobre
d’Isabel Coixet sobre la situació. una situació propera.
• Activitat 12: Elaboració d’un esquema expli- El 30 % de la nota correspon al seguiment del
catiu amb les diferents solucions adoptades. treball realitzat pel professor o la professora
El 20 % de la nota correspon a l’autoavaluació
individual i la coavaluació de l’exposició foto-
gràfica per part de la resta de grups de la classe.


Tema: Data:
Alumnes que han fet l’exposició fotogràfica:
Valoració
assolit
L’exposició ha contestat
sobre geografia i l’evolució
política?
Ha estat entenedora
l’explicació sobre el fenomen i
les seves causes?
El grup ha aportat alguna

solució pròpia i innovadora?
Els peus de fotografia i dels

esquemes expliquen bé les
fotografies?
S’han explicat les actuacions

relacionades amb la qüestió de
l’aigua a l’Estat espanyol i les
diferents visions sobre el tema?
L’exposició és atractiva
visualment?

Fent foc com els homes prehistòrics

Unitat 7, «La prehistòria»
Tecnologia, Ciències de la Naturalesa, Educació visual i plàstica

Aquest matí, a casa, l’encenedor s’ha quedat sense gas. Feia una guspira però no s’encenia. Una cosa
tan fàcil, actualment… Però com encenem un foc sense mistos ni encenedor? Com s’ho feien els ho-
mes prehistòrics? Un dels avenços més importants per a la humanitat va ser el control del foc.
En aquest aprenentatge haurem d’esbrinar quan i com es va controlar el foc. També veurem amb
quins materials es produïa foc i qui en tenia cura. A partir d’aquí compararem quina és la situació en
l’actualitat i com encenem el foc avui dia. Practicarem el que s’anomena arqueologia experimental,
tot fent foc amb tècniques i materials propis de la prehistòria i fabricant una llanterna prehistòrica.
El procés d’encendre el foc s’haurà d’enregistrar en vídeo, en forma de documental. En aquest docu-
mental, per mitjà d’una narració que expliqui les imatges, se n’haurà de detallar el procés, així com
l’ús que es feia del foc en la prehistòria, els materials i els procediments que es feien servir per en-
cendre’l, en quin moment es va descobrir, etc. Tot plegat ha de durar entre 4 i 8 minuts.
Qüestions
• Per a què serveix el foc?
• En quin moment es pensa que es va començar a fer servir de forma controlada?
• Quins materials es feien servir per encendre foc? Era fàcil? Quins problemes es presentaven en
aquest procés?
• Com era una llanterna de moll d’os? Com es fabrica? Quins materials es necessiten?
• Qui es pensa que tenia cura del foc? Era una feina important?
• Quines parts té un encenedor? Com s’encén la caldera de casa?
• Com es fa una gravació de vídeo? Com s’hi afegeix més tard el so? Quines eines tenim per editar un
vídeo?
Temporització (nombre de sessions

aproximades)
Sessió 1:
Creació dels grups. Visionament d’una part de
la pel·lícula La recerca del foc. Introducció so-
bre la importància del foc.
• Activitat 1: Distribució de la classe en grups i
visionament d’una part de la pel·lícula.
• Activitat 2: Plantejament en grup de qüesti-
ons i dubtes sobre el visionament. Resolució
d’un qüestionari per autoavaluar la compren-
sió de la pel·lícula. Preparació de la nostra
opinió sobre el tema per debatre més tard
amb la resta de la classe.
Uns nens participen en una pràctica per encendre un foc tal i
com ho feien els homes prehistòrics.


• Activitat 3: Debat sobre la importància del comparar-ne el funcionament amb el de les ei-
foc avui dia i a la prehistòria. Som davant d’un nes prehistòriques. Redacció de l’informe final.
dels grans invents de la humanitat? Per què?
• Activitat 10: Treball sobre el funcionament de
Sessió 2: dos aparells que fem servir habitualment: la
Recerca i anàlisi d’informació sobre el foc en la caldera i l’encenedor. Recerca sobre els tipus
prehistòria: quan es va començar a fer servir, d’encenedors i el moment en què es van inven-
quins materials s’utilitzaven i on els trobarem. tar. Cal adonar-se que es tracta d’un invent
molt recent, en comparació de l’antiguitat del
• Activitat 4: Recopilació de dades sobre el mo-
descobriment del foc.
ment en què els homínids van disposar del
foc, segons la informació que tenim avui dia. • Activitat 11: Redacció d’un informe final, amb
Cal comparar el temps que ha transcorregut totes les experiències i totes les cerques.
des de l’aparició dels primers homínids fins a
l’ús de foc, amb el temps que ha passat des Recursos per als alumnes (enllaços,
d’aquesta aparició fins als nostres dies. fonts d’informació)
• Activitat 5: Cerca dels materials necessaris Trobareu els enllaços necessaris per desenvolu-
per recrear les diferents formes de fer foc par l’aprenentatge a:
existents en la prehistòria.
• Activitat 6: Divisió de cada grup en tres sub-
grups, cadascun dels quals s’ha d’encarregar Qüestionari sobre la pel·lícula
de preparar el material per fer foc d’una de-
1. Quina utilitat tenia el foc per als homes pre-
terminada manera, incloent-hi la llanterna.
històrics segons la pel·lícula? Per què el vigi-
Sessió 3: len?
Sessió pràctica per encendre foc al laboratori 2. Quines característiques de l’home de Nean-
de química, seguint els mètodes prehistòrics. dertal pots observar? En la pel·lícula, estan
Cal recollir en un informe les dificultats, l’èxit o ben caracteritzats els neandertals segons el
el fracàs de la iniciativa i les raons de tot plegat. que ens diu el llibre de Ciències socials?
3. Quines espècies animals ja no trobem al nos-
• Activitat 7: Producció del foc i gravació del
tre planeta que surten en diferents escenes?
procés.
4. Valora la pel·lícula des del punt de vista his-
• Activitat 8: Enregistrament de la narració, tòric: és útil per aprendre coses sobre la pre-
que ha de contenir una explicació dels mate- història?, la pel·lícula respecta el que sabem
rials que s’han emprat i del procés que s’ha per mitjà de la ciència?
seguit.
Avaluació
• Activitat 9: Edició, per mitjà d’un programa
informàtic, del vídeo i de l’àudio, en la qual El 50 % de la nota correspon a la realització del
s’han de combinar tots dos elements en una vídeo i de l’informe.
producció audiovisual de tot el projecte.
Sessió 4: treball realitzat pel professor o la professora
Sessió pràctica al laboratori de tecnologia per durant les sessions de classe.
encendre foc amb els mètodes actuals. Consis-
El 20 % de la nota correspon a la coavaluació del
teix a examinar una caldera i un encenedor i
grup per part de la resta de grups de la classe.


Tema: Data:
Alumnes que han elaborat el vídeo i l’informe:
Professor o professora, o grup d’alumnes, que l’avalua:
Valoració
assolit
El vídeo ha contestat
sobre quan es va controlar el
foc i per a què es feia servir?
Ha estat entenedora
l’explicació sobre
els materials que s’empraven
per encendre foc?
En el vídeo s’ha vist clarament
com s’encenia el foc i com es
fabricava una llàntia de moll
d’os en la prehistòria?
És tècnicament bona l’elaboració
del vídeo? Té qualitat d’imatge?
La llum és bona? La qualitat i el
volum del so són adequats?
El vídeo s’ha editat

adequadament i respecta la
durada que s’ha demanat?
L’informe respon les preguntes

sobre la pel·lícula i s’hi pot
seguir la feina que ha fet el grup
durant les diferents sessions?

Reconstruïm les eines i l’art prehistòric

Unitat 7, «La prehistòria»
Tecnologia, Educació visual i plàstica, Religió, Tutoria

Els alumnes de Primària del centre més proper vindran a la jornada de portes obertes de l’institut. El
mestre o la mestra de Primària us explica que en aquests moment treballen la prehistòria i us dema-
na ajuda per fer entendre com els homes prehistòrics fabricaven les eines. A més, l’institut, per la
seva banda, vol mostrar quin aprenentatge fan els seus alumnes i també us demana ajuda per mos-
trar la millor cara del centre.
La proposta és fer una instal·lació en què es vegin eines i representacions artístiques pròpies del pa-
leolític, fabricades per vosaltres mateixos.
Per fer aquesta instal·lació, la classe es divideix en sis grups. Cadascun ha de fer un tipus d’eina o de
manifestació artística diferent, que ha de triar d’una llista que proporciona el professor o la profes-
sora. Heu de determinar els períodes d’ús de les eines que fabricareu i preparar l’exposició amb la
resta de la classe.
L’exposició ha d’estar presidida per un eix cronològic, en el qual cada grup ha d’incloure la seva peça
i l’explicació que ha preparat. Davant de cada peça, un membre del grup, per torns, ha d’explicar als
visitants com s’ha realitzat, què és i per a què es feia servir.
Tota la classe ha de col·laborar a dissenyar l’exposició. La graella de coavaluació l’ha d’emplenar el
professor o la professora i també l’han de respondre els visitants, i servirà com a part de l’avaluació.
Qüestions
• Com eren les primeres eines? Com van evolucionar?
• Quins materials es feien servir? On pots trobar aquests materials?
• Quan es tardava a fabricar les eines més simples? Per a què servien?
• Per què no trobem mànecs entre les restes arqueològics de la prehistòria?
• En quin moment apareix la ceràmica? Quina era la seva utilitat? Com s’elaborava? Quins materials
es necessiten per fabricar-la?
• I l’art, quan apareix? Què eren les Venus prehistòriques? Què representaven? Com són?
• Com es presenta una exposició? Com es col·loquen les diferents peces?
• Com elaborem una enquesta de valoració? Quins són els aspectes més importants que cal tenir en
compte?

Sessió 1:
Creació dels grups. Repartiment de les eines o manifestacions artístiques per a cada grup. Anàlisi del
problema i cerca d’informació.
• Activitat 1: Creació dels grups per part del professor o la professora i sorteig de les eines que ha de
treballar cada grup.
• Activitat 2: Cerca d’informació sobre l’eina assignada per tal de conèixer-ne l’ús, el moment d’apa-
rició i quan es va deixar d’utilitzar. És important recordar quins elements dels que podem conside-
rar prehistòrics han sobreviscut durant segles en algunes cultures.


Sessió 2: • Activitat 11: Elaboració del cartell. Cal utilit-
Cerca i anàlisi d’informació sobre l’eina que zar conceptes clars i imatges aclaridores.
s’ha de fer: en quin moment es feia servir i
quins materials s’utilitzaven per elaborar-la. Sessió 6:
Presentació de cada eina a la classe, acompa-
• Activitat 3: Cerca d’informació sobre els materi- nyada del cartell i de l’explicació. Correcció
als necessaris i el procés de fabricació de l’eina. d’errors i detecció i resolució de mancances.
• Activitat 4: Distribució de les tasques per acon- • Activitat 12: Cada grup ha de fer una breu ex-
seguir els diferents materials necessaris i deter- posició, la mateixa que haurà de fer davant
minació de l’espai necessari per fabricar l’eina. dels visitants de l’exposició. La classe ha de
Sessió 3: corregir la presentació de forma constructiva.
Anàlisi de la fabricació. Materials i procés. Pre- Sessió 7:
paració de la tasca per dur-la a terme a casa. Muntatge de l’exposició.
• Activitat 5: Un cop aconseguit el material, cal • Activitat 13: Una part del grup classe ha de
consultar amb el professor o la professora si tot preparar l’exposició de forma col·laborativa.
és correcte, quin és el procés que s’ha de seguir, S’han de preparar l’eix cronològic, els rètols
on es portarà a terme l’activitat i quines mesu- informatius i les eines fabricades.
res higièniques i de seguretat cal adoptar. S’ha
de tenir en compte que és possible que la fabri- Sessió 8:
cació de l’eina no surti bé en el primer intent, de Presentació de l’exposició als alumnes de Pri-
manera que s’ha de calcular material suficient mària i als seus pares.
per repetir el procés un parell o tres de cops.
• Activitat 6: Preparació de la fabricació amb
temps suficient, per fer-la a casa o en algun
dels laboratoris del centre (per exemple, el de Trobareu els enllaços necessaris per desenvolu-
química o el de tecnologia). Redacció del pro- par l’aprenentatge a:
cés que es durà a terme per fabricar l’eina.
Sessió 4:
Elaboració de l’eina o de la manifestació artística. També podeu utilitzar les fitxes d’art que acom-
panyen el llibre de text i que us pot proporcio-
• Activitat 7: Fabricació de l’objecte amb els nar el vostre professor o la professora: La venus
materials que s’han preparat i en els espais de Brassempouy, La dansa ritual de Cogul i Sto-
que s’han escollit. nehenge.
• Activitat 8: Cal apuntar en un diari, apor-
tant-hi documentació gràfica (fotografies), el Avaluació
procés de fabricació i les dificultats amb què El 50 % de la nota correspon a l’exposició de
s’ha topat. l’eina o de la manifestació artística, amb tota la
Sessió 5: informació corresponent i amb l’explicació que
Preparació dels cartells explicatius. s’ha fet als assistents a l’exposició.
• Activitat 9: Revisió de la informació, a partir El 30 % de la nota correspon al seguiment del
de la qual s’ha d’elaborar una explicació sintè- treball realitzat pel professor o la professora
tica i clara de l’eina que s’ha fabricat, dels durant les sessions de classe.
usos que té, dels materials que s’han fet ser-
El 20 % de la nota correspon a l’avaluació que
vir per elaborar-la i del procés de fabricació.
els visitants facin de l’exposició, responent una
• Activitat 10: Selecció de les imatges per al enquesta de satisfacció. Aquesta part valora to-
cartell. ta la classe en conjunt.

Tema: Data:
Com a visitant, quina valoració feu de l’exposició «Construïm eines prehistòriques»?
Valoració
assolit
L’exposició ha respost
sobre el moment d’aparició
de les eines i l’ús que se’n fa?
L’exposició ha respost
sobre el material i la fabricació
de les diferents eines?
Les eines estan ben

construïdes?
Els peus de les eines i els

rètols informatius són
entenedors?
És adequat, l’eix cronològic?
L’exposició és visualment
atractiva?

Espoli arqueològic al Pròxim Orient. El patrimoni en perill

Unitat 8, «Les civilitzacions urbanes. L’Egipte dels faraons»
Tutoria, Informàtica

El patrimoni arqueològic està sempre en perill: destrucció, mala conservació, robatoris que fan que
les troballes acabin en col·leccions privades, etc. Però si hi ha una situació en la qual aquests perills
es manifesten amb més intensitat és en els episodis de conflictes, guerres o revoltes.
Sempre es parla del Pròxim Orient com el bressol de la nostra civilització. Els jaciments arqueològics
s’estenen per tots els seus països, des de les grans piràmides fins a les primeres ciutats al Creixent
Fèrtil. El Pròxim Orient ens ha donat l’inici de l’escriptura, els llocs sagrats de les tres grans religions
monoteistes, les ciutats hel·lèniques i romanes... i tot això està en perill.
Dues guerres mundials han passat per alguns d’aquests llocs. Posteriorment, desenes de conflictes,
des de l’enfrontament entre palestins i israelians fins a les dues guerres del Golf, la guerra a Síria o la
Primavera Àrab. Totes aquestes situacions generen destrucció, de vegades accidental, de vegades
ordenada i dirigida.
En aquest aprenentatge hem d’establir quins són els jaciments i les restes més importants del Pròxim
Orient i el nord d’Àfrica. També els hem de situar en un mapa interactiu, amb una breu explicació del
seu origen, la funció que acomplien i l’estat de conservació actual. Alhora, esbrinarem quins són els
focus de conflicte més importants que podrien afectar les restes, els riscos per a la seva conservació
i les actuacions que les estan posant en perill.
Façana del Museu Nacional de l’Irak que va ser saquejat durant la invasió nordamericana d’aquest país l’any 2003.


Qüestions Sessió 3:
Cerca d’informació sobre jaciments arqueolò-
• Quines són les restes arqueològiques més im-
gics.
portants des de l’aparició de l’escriptura fins
al món romà que trobem en països com l’Iraq, • Activitat 5: Localització dels jaciments arqueo-
Palestina, Israel, Síria, Jordània, l’Iran, Egipte, lògics en el país del qual siguem experts. El
Líbia, Tunísia i Algèria? llibre de text ens pot ajudar a determinar qui-
• A quines zones hi ha conflictes armats oberts? nes civilitzacions van ser presents al país, es-
Des de quan tenen lloc i quins en són els motius? pecialment el tema 8 (Egipte i Mesopotàmia),
• A quins llocs hi ha hagut atemptats els últims però també el 9 (Grècia), els 10 i 11 (Roma) i
vint anys? el 12 (antiguitat tardana).
• A banda dels conflictes armats, quins altres
• Activitat 6: Classificació dels jaciments més
riscos afecten les restes arqueològiques? Cal
importants per èpoques i cerca d’informació i
garantir la conservació de tota troballa arque-
d’imatges. Hem de ser sintètics, ja que la in-
ològica?
formació que ha de sortir al mapa ha de ser
• Moltes restes han anat a parar a països euro-
molt breu.
peus. Creus que és correcte? Haurien d’estar
als seus països d’origen? Encara que tinguin Sessió 4:
més risc de perdre’s? Selecció d’imatges i redacció de la informació.
• Es persegueix prou els lladres d’objectes ar-
queològics? • Activitat 7: Selecció d’una fotografia per a ca-
da jaciment. És convenient desar l’enllaç de
Temporització (nombre de sessions les diferents fotografies, per tal d’accedir-hi
aproximades) fàcilment quan fem el mapa.
Sessió 1: • Activitat 8: Elaboració d’una breu descripció

Divisió de la classe en grups i tasques dintre de de cada jaciment, en la qual cal indicar la cro-
cada grup. nologia, la civilització que el va construir i la
funció que tenia. Valoració de la seva impor-
• Activitat 1: Lectura cooperativa d’una notícia tància avui dia.
sobre el robatori d’objectes arqueològics a
l’Iraq després de la invasió nord-americana. Sessió 5:
Situar al mapa.
• Activitat 2: Repartiment de rols dins del grup.
Cada membre serà un expert en un país deter- • Activitat 9: Creació d’un mapa base. Tot i que
minat: Líbia, l’Iraq, l’Iran, Síria, Egipte, Israel/ es poden utilitzar altres programes, el Google
Palestina. Localització de cadascun d’aquests Maps ens permet fer mapes personalitzats fà-
països en el mapa. cilment. Els passos que s’han de seguir són els
següents:
Sessió 2:
Utilització d’Internet per conèixer la situació A la part inferior del mapa hi ha un símbol
actual de cadascun dels països. amb forma de roda dentada. Es tracta del me-
nú d’opcions. L’opció Els meus llocs ens per-
• Activitat 3: Investigació individual sobre la si- met crear un mapa sempre que tinguem la
tuació actual del país que s’hagi triat. Què sa- sessió iniciada amb el nostre compte de Goo-
bem del país del qual hem de ser uns experts? gle. Per fer-ho, hem de prémer el botó ver-
Amb quins països fa frontera? Quin és el seu mell Crea un mapa.
govern? Quina és la seva situació política i
econòmica actual? A la part superior dreta veurem un botó verd
amb l’etiqueta Comparteix. Per mitjà d’aques-
• Activitat 4: Posada en comú dels coneixe- ta opció podem compartir el mapa amb els
ments assolits pels experts de cada país. Cal nostres companys i companyes de grup. Per
compartir la informació: donar i rebre. fer-ho, tan sols hem d’introduir les seves


adreces de Gmail. D’aquesta manera, tots els professora i la resta de la classe. S’han de po-
membres del grup podran modificar el mapa. sar en comú les dificultats del procés i les si-
tuacions que ens hagin sobtat més.
Ara tan sols falta crear una capa nova (a dalt a
l’esquerra) per començar a dibuixar el nostre Recursos per als alumnes (enllaços,
mapa. No ens hem d’oblidar de donar un nom fonts d’informació)
al mapa.
• Activitat 10: Inserció al mapa de les localitza- par l’aprenentatge a:
cions dels diferents jaciments per part de cada
membre del grup de manera individual. A ca- http://www.editorialteide.com/?8960
da localització s’hi ha d’assignar una fotografia
i una explicació del jaciment. Per millorar la Avaluació
llegibilitat del mapa, una bona opció és definir El 50 % de la nota correspon al mapa, amb tota
un tipus d’etiqueta (o color) per als jaciments la informació sobre els jaciments i les situaci-
que pertanyin a la mateixa civilització. ons de conflicte.
Sessió 6: El 30 % de la nota correspon al seguiment del
Situar al mapa. En aquesta sessió continuem treball realitzat pel professor o la professora
treballant la situació dels jaciments. Ara, però, durant les sessions de classe.
podem fer consultes als experts de cada país de
la resta de grups. El 20 % de la nota correspon a la coavaluació
per part de la resta de la classe.
Sessió 7:
Avaluació de la situació actual i dels conflictes
propers als jaciments.
• Activitat 11: Elaboració d’un petit resum de la
situació actual del país, estabilitat política, si
ha patit o pateix alguna guerra i, si és així, des
de quan. Cerca de notícies i informacions que
reflecteixin alguna notícia o enllaç on es vegi
de quina manera aquestes situacions han
afectat les restes, si és que ho han fet.
• Activitat 12: Situació en el mapa dels focus de
conflictes, seguint el mateix mètode que hem
fet amb els jaciments. Podem emprar una altra
capa que es pot anomenar «Conflictes». Cal
fer servir un símbol diferent o uns colors dife-
rents dels que hem fet servir per als jaciments.
Sessió 8:
Analitzar la notícia respecte a l’espoli d’un dels
països. Compartir el mapa i explicar la notícia.
• Activitat 13: Cada grup ha de triar un país te-
nint en compte les notícies sobre l’espoli ar-
queològic que ens n’hagin arribat. Realització
d’una lectura cooperativa i d’un petit resum
per explicar als companys i companyes.
• Activitat 14: Un cop acabat el mapa, és el mo- Bust colossal del faraó Amenhotep III conservat al
ment de compartir-lo amb el professor o la Museu Britànic.


Tema: Data:
Alumnes que han elaborat el mapa:
Valoració
assolit
El mapa conté els jaciments

més importants de cada país
situats al lloc pertinent?
L’explicació de cada jaciment

ha estat clara i correcta amb
relació a les dates, les
civilitzacions i les funcions?
Estan diferenciats els

jaciments per civilitzacions?
Estan situats adequadament

els diferents conflictes?
Ha estat entenedora
l’explicació sobre els
conflictes i les seves causes?
Les fotografies estan ben

seleccionades?
El mapa és atractiu
visualment?

Democràcia real ara mateix!... a Atenes

Unitat 9, «Grècia»
Tutoria
El viatger que arriba a Atenes se sorprèn de la forma de govern anomenada democràcia, el go-
vern del poble o dels ciutadans, una de les formes de govern d’aquesta ciutat abans d’Alexandre
el Gran. El viatger no ho entén, els atenencs debaten entre ells per tenir el poder més que per
lluitar contra els seus enemics. Escriuen lleis i després es barallen per com aplicar-les. A més,
tenen experts a crear polèmica i discussió. El viatger es convenç de la debilitat d’Atenes, però la
realitat és que és forta i pròspera.
El que fa que Atenes sigui una democràcia és que qualsevol ciutadà pot ser elegit per governar.
Fins i tot hi ha processos d’elecció per sorteig. El sorteig, no obstant això, evita la selecció. La
democràcia és governar i ser governat per torns. Grans pensadors com Plató o Aristòtil no parlen
bé d’aquest sistema, prefereixen un govern dels millors, homes savis, preparats i seleccionats.
La constitució americana, bressol de les democràcies modernes, estableix la necessitat de tenir
una quantitat de diners i propietats per ser president. La majoria de ciutadans no poden tenir
aquest patrimoni. Per als atenencs aquesta seria una falsa democràcia.
Carles F�� P��, «La democracia en sus orígenes». El País, 11 agost 2011 (reelaboració)
La classe, dividida en grups, ha de comparar la democràcia actual amb la d’Atenes i analitzar les de-
mandes dels grups que en els últims anys es manifesten perquè volen més democràcia.
Cada grup es dividirà en subgrups d’experts, quatre en total, que compartiran informació amb els
experts dels altres grups. Així doncs, tindrem l’expert en l’antiga democràcia atenenca; un expert en
l’actual sistema democràtic; un expert sobre les demandes dels grups que volen més democràcia; i
un últim expert en els raonaments dels sectors contraris a aquests grups. El grup haurà de redactar un
text descriptiu relatiu a aquests quatre camps d’estudi. Cada un dels experts serà l’encarregat de di-
rigir el text corresponent al seu àmbit.
Fitxes de votació que es van emprar a l’Atenes del segle �� aC.


Qüestions • Activitat 4: Posada en comú, dintre del grup,
de la informació recopilada sobre cada con-
• Per què se sorprèn, el viatger?
cepte per cadascun dels experts. Això ha de
• En què consistia la democràcia d’Atenes? Qui
permetre completar la nostra recerca amb
era considerat ciutadà a Atenes? Qui no ho era?
altres aspectes que els companys hagin
Qui van ser Plató i Aristòtil? Quina època de la
trobat.
història de Grècia s’anomena període clàssic?
• Què signifiquen els conceptes de democràcia Sessió 3:
i assemblea? I els de tirania, oligarquia i dicta- Cerca i anàlisi d’informació sobre els conceptes.
dura? Què és una constitució? I una elecció? Posada en comú amb els altres experts.
Què és el patrimoni?
• Activitat 5: Reunió dels experts de cada grup
• Qui és considerat ciutadà a Espanya actual-
per posar en comú els coneixements assolits
ment? Com es manifesta la democràcia actu-
sobre els tres conceptes que s’han treballat.
al?
• Quines diferències hi ha amb la democràcia • Activitat 6: Reunió del grup, en la qual cada
d’Atenes? expert ha d’explicar el treball que s’ha fet so-
• Quins problemes pot tenir la democràcia ac- bre els tres conceptes assignats i ha d’exposar
tual? Quins problemes hi troben els manifes- els coneixements que han aportat els experts
tants a Catalunya i a altres llocs del món? dels altres grups.
• Què és un moviment assembleari? Com es
Sessió 4:
prenen les decisions? És una bona forma de
Recerca sobre la democràcia actual.
fer-ho? Quins avantatges té? I quins inconve-
nients? • Activitat 7: El grup ha de fer una pluja d’idees
• Quins consells ens donaria un atenenc? I nos- sobre com és la democràcia, especialment a
altres, què li podríem dir a ell per millorar la Catalunya. Cal apuntar tot el que ja sapiguem,
seva democràcia? que de ben segur deuen ser moltes coses.
Temporització (nombre de sessions • Activitat 8: Recerca sobre aspectes concrets

aproximades) de la democràcia actual que encara no sapi-
guem. Sabem cada quant temps es vota? A
Sessió 1: quantes eleccions estem convocats periòdi-
Formació dels grups. Lectura cooperativa de l’ar- cament? Com funcionen els partits polítics?
ticle. Treball sobre els conceptes següents: Tot el que no sapiguem, ho hem de portar
com a feina cap a casa. Ho podem preguntar
democràcia, assemblea, àgora, tirania, oligar-
a les nostres famílies, a veure què saben del
quia, constitució, període clàssic, Plató, Aristò-
tema.
til, elecció, patrimoni
Sessió 5:
• Activitat 1: Lectura cooperativa per part de to-
Realització d’un text descriptiu sobre la demo-
ta la classe del text de l’enunciat del problema.
cràcia atenenca i sobre la democràcia actual.
• Activitat 2: Formació de grups i divisió dels
• Activitat 9: Posada en comú de tota la classe
grups en 4 experts. A cada expert se li assig-
sobre les característiques de la democràcia
nen tres dels conceptes esmentats, sobre els
actual i sobre les característiques de la demo-
quals haurà de fer una tasca de recerca.
cràcia atenenca.
Sessió 2:
• Activitat 10: Els grups s’han de dividir en dos:
Cerca i anàlisi d’informació sobre els camps
una meitat ha de redactar un text descriptiu
d’estudi.
sobre la democràcia actual i l’altra meitat ha
• Activitat 3: Cerca individual de la informació de redactar un text descriptiu sobre la demo-
relativa als tres conceptes assignats a cada cràcia atenenca. Cal utilitzar els connectors i
expert. les formes pròpies del text descriptiu.

Sessió 6: responent a Aristòtil i la fitxa d’activitats d’am-
Realització d’un text argumentatiu a favor de la pliació El pensament racional.
democràcia atenenca i un text argumentatiu a
favor de la democràcia actual. Avaluació
• Activitat 11: Consulta de les característiques El 50 % de la nota correspon al dossier amb els
del text argumentatiu. El grup s’ha de tornar dos textos descriptius i els quatre textos argu-
a dividir en dos i ha de redactar dos textos mentatius.
argumentatius: un en defensa de la democrà-
cia atenenca i un altre a favor de la democràcia
treball realitzat pel professor o la professora
actual. Cal revisar els textos descriptius que
s’han redactat en la sessió anterior.
El 20 % de la nota correspon a l’autoavaluació
Sessió 7:
individual.
Recerca d’informació sobre les manifestacions i
els grups actuals que demanen més demo-
cràcia.
• Activitat 12: Recerca sobre les manifestaci-
ons i els grups que, durant els últims anys,
han mostrat el seu desacord amb el funciona-
ment de la democràcia. El grup s’ha de dividir
en dos una altra vegada, ara per buscar argu-
ments a favor i en contra d’aquestes manifes-
tacions.
Sessió 8:
Redacció de textos argumentatius a favor i en
contra de les reclamacions de més democràcia.
• Activitat 13: El grup s’ha de tornar a dividir en
dos per redactar un text argumentatiu que
demani noves formes de democràcia i un al-
tre que defensi la forma actual de representa-
tivitat.
Sessió 9:
Posada en comú i comparació dels arguments
de cada grup en cadascun dels quatre textos.
• Activitat 14: Cada grup ha de llegir els seus
textos argumentatius davant de la resta de la
classe. L’exposició argumental pot generar un
debat i unes conclusions globals sobre el tema.

A més, podeu fer servir la fitxa Aprenc a... sobre
tipologies textuals, la fitxa de personatges cor- Reconstrucció d’una Assamblea o Ekklesia a Atenes.

De Gladiator a la Champions de Roma. Ens divertim a Roma

Unitat 10, «Roma: De ciutat a Imperi»; unitat 11, «Roma: Vida quotidiana i cultura»
Tutoria, Tecnologia, Informàtica

El 25 de maig del 2009, el Barça guanyava la final de la Champions League de futbol, la màxima com-
petició continental de clubs. Abans del partit, Pep Guardiola, l’entrenador del Barça, va mostrar als
seus jugadors un vídeo motivador en què es podien veure imatges del seu equip barrejades amb
imatges de la pel·lícula Gladiator.
De fet, el Colosseu, l’edifici on es feien les lluites de gladiadors, no és gaire lluny de l’estadi on es va
jugar la final. Guardiola va voler transmetre als seus jugadors que eren gladiadors. Però, què en saps,
tu, dels gladiadors? Creus que la comparació va ser encertada? Els gladiadors s’assemblaven als juga-
dors de futbol? I els corredors de curses de carros eren com els pilots de la Fórmula 1? I els artistes
de teatre? Com es comportaven els romans com a espectadors?
Som a l’antiga Roma. Avui ha arribat un cosí d’un poble veí que vol visitar la ciutat. Li has de mostrar
els llocs que acullen els diferents entreteniments que ofereix la capital: el circ, l’amfiteatre, el teatre,
potser les termes i alguna taverna. El teu cosí té moltes preguntes per fer!
Decorat de la sèrie de televisió Roma, que reprodueix fidelment un carrer de la ciutat a finals del període republicà. Ens
l’hem d’imaginar ple de gent, però.


Qüestions Gastronomia i llocs per menjar fora de casa
Panem et circenses • Què mengeu habitualment els romans?
Gladiadors • He vist els magatzems. Què en fa, l’empera-
dor, d’aquest blat? Per què?
• On es fan les lluites de gladiadors? Com és
l’edifici? Quines parts té? • D’on ve la major part d’aquest menjar?
• Quant costa l’entrada? • On podem menjar a Roma? Quins plats puc
tastar?
• Quina vida tenen els gladiadors? Lluiten per-
què volen o perquè hi estan obligats? • A quin preu?
• Com poden deixar de ser gladiadors? Temporització (nombre de sessions
• Quins tipus de gladiadors hi ha? Com van ar- aproximades)
mats? Sessió 1:
• Quina és el senyal per matar o salvar un gla- Creació dels grups. Introducció a la importància
diador? de l’oci en la vida de l’antiga Roma.
Curses de carros • Activitat 1: Visionament del vídeo motivacio-
nal de Pep Guardiola.
• On es fan les curses de carros? Com és l’edifi-
ci i quines parts té? • Activitat 2: Comentari sobre diverses pel-
lícules, sèries o còmics ambientats a l’antiga
• Quant val l’entrada? Roma: Ben Hur, Gladiator, Neró, Roma (del
• Quins equips hi ha? canal HBO) i Jo, Claudi.
• Quins són els corredors més famosos? • Activitat 3: Debat entorn de l’esport i els es-
pectacles en l’actualitat.
• S’hi poden fer apostes?
Sessió 2:
Les termes Repartiment de tasques i temes. La classe es
• Com són les termes? divideix en grups i cadascun s’encarrega d’un
dels temes que es presenten a l’enunciat del
• Quin recorregut farem? problema.
• S’hi poden banyar nois i noies? Si ho poden • Activitat 4: Busqueu informació sobre el lloc
fer, junts o separats? on es fa cadascun dels espectacles.
• Quant costa l’entrada? • Activitat 5: Busqueu alguns dels edificis pú-
• A més dels banys, què podem fer a les termes? blics dedicats a l’oci de l’Imperi romà que es
conservin millor avui dia.
• Quines són les termes més famoses?
• Activitat 6: Esbrineu si calia pagar entrada
• Has sentit a parlar de l’harpastum? Com s’hi per a aquestes activitats, quina periodicitat
juga? tenien i, en cas que es fessin només en dies
assenyalats (com festes o celebracions), quins
Teatre
eren aquests dies.
• On es fan les obres de teatre? Com és l’edifici?
Sessió 3:
• Quant costa l’entrada? Recerca d’informació particular sobre cada una
de les activitats.
• A més de les obres més importants, de tipus
polític, quina mena de teatre us agrada als • Activitat 7a (gladiadors): Busqueu informació
habitants de Roma? sobre els tipus de gladiadors, les armes que

feien servir i els enfrontaments. Trobeu algu- • Activitat 10: Seleccioneu vídeos i imatges per
na informació sobre un gladiador famós. editar l’audiovisual.
• Activitat 7b (curses): Busqueu informació so- • Activitat 11: Prepareu el guió i l’enregistra-
bre els equips de les curses de carros, les ment de la narració del vídeo amb tota la in-
apostes que es feien i quin era el comporta- formació recopilada a les sessions anteriors.
ment dels aficionats d’aquests espectacles.
Sessió 6:
• Activitat 7c (teatre): Busqueu informació so- Muntatge del vídeo. Aula d’informàtica.
bre els diferents tipus d’obres que es podien • Activitat 12: Editeu l’audiovisual amb les
anar a veure. imatges i els vídeos que heu triat a la sessió
• Activitat 7d (gastronomia): Busqueu infor- anterior.
mació sobre la dieta romana i el repartiment • Activitat 13: Enregistreu la narració que expli-
gratuït de pa. qui el que es veu en el vídeo. Recordeu que
• Activitat 7e (termes): Busqueu informació parleu en primera persona per explicar al vos-
sobre les termes. tre cosí tots aquests espectacles que ell no
coneix.
Sessió 4:
Recerca d’informació sobre un personatge fa- Sessió 7:
mós. Visionament dels vídeos i coavaluació.
• Activitat 8: Busqueu informació d’un perso- Recursos per als alumnes (enllaços,
natge famós per a cada un dels aspectes que fonts d’informació, programes...)
s’han estudiat a la sessió 3. En el cas de les
termes, analitzeu les més grans que es van Trobareu els enllaços necessaris per desenvolu-
construir a Roma. En el cas de la gastronomia, par l’aprenentatge a:
busqueu informació sobre les receptes de http://www.editorialteide.com/?8960
Marc Gavi Apici.
• Activitat 9: Redacteu una breu biografia de Avaluació
cadascun dels personatges. El grup que s’ocu- • El 50 % de la nota correspon al vídeo, amb tota
pi de les termes haurà de fer una guia de l’edi- l’explicació corresponent al tema que s’ha de-
fici i de les diferents activitats que s’hi duien a senvolupat.
terme. El grup que s’ocupi de la gastronomia
haurà d’elaborar un menú a partir del que • El 30 % de la nota correspon al seguiment del
treball realitzat pel professor durant les ses-
menjaven els romans de les classes populars
sions de classe.
fora de casa.
• El 20 % de la nota correspon a la coavaluació
Sessió 5:
del grup per part de la resta de grups de la
Preparació d’un vídeo. Cadascun dels grups ha
classe.
de fer una exposició didàctica sobre el tema
que ha investigat en les sessions anteriors. Divi- Tant l’avaluació del professor com la coavalua-
diu el grup en dos equips: l’un s’ha d’encarregar ció dels companys de la classe es farà a partir
de la part visual i l’altre, de la narració. de la graella adjunta.


Tema: Data:
Alumnes que fan el vídeo:
Professor o companys que l’avaluen:
Valoració
assolit
El vídeo ha contestat
sobre el tema?
Ha estat entenedora
l’explicació de l’edifici i de
com està construït?
S’ha entès bé en què consistia

l’espectacle, com és la recepta
o com funcionaven les
termes?
La tria d’imatges i de vídeos

ha estat adequada?
El llenguatge que s’ha fet

servir és adequat, amb
vocabulari específic i paraules
clau?
La qualitat de la imatge pel

que fa a la claredat, la
definició i la llum és bona?
La qualitat de l’àudio pel que

fa al volum i la claredat és
bona?
El vídeo està editat de manera

adequada i respecta la durada
que es demanava?

Jugant amb la línia del temps

Unitat 7, «La prehistòria»; unitat 8, «Les civilitzacions urbanes. L’Egipte dels faraons»; unitat 9,
«Grècia»; unitat 10, «Roma: de ciutat a Imperi»; unitat 11, «Roma: Vida quotidiana i cultura»;
unitat 12, «La fi del món antic»
Educació visual i plàstica, Tutoria, Tecnologies

És l’últim dia de classe i el dediquem als jocs de taula. Nosaltres, no obstant això, hem preferit elabo-
rar el nostre propi joc sobre la base d’un d’existent: el Timeline.
Aquest joc es compon de cartes, que presenten una imatge d’un fet, un invent, un personatge o una
manifestació artística per una de les cares i la data corresponent per l’altra. El joc consisteix a ordenar
les cartes en una gran línia de temps, sense que puguem veure’n la data fins que estiguin col·locades.
No és tan important saber quan va passar un fet com saber-ne la successió: què va passar abans?,
què va passar després? Sabem si el foc és anterior a l’escriptura? Què es va construir abans, les pirà-
mides de Gizeh o el palau de Cnossos? Va viure abans Juli Cèsar o Anníbal?
En grups de quatre hem de buscar un personatge, una expressió artística, un invent o descobriment
i un esdeveniment històric per a cada període històric que es tracta en el llibre de text: la prehistòria,
Egipte i Mesopotàmia, Grècia, Roma i la fi del món antic.
Per a cada un d’aquests elements hem de redactar un parell de línies explicatives, trobar dues imat-
ges adients i dissenyar una carta que ha de tenir el mateix format per a tota la classe, ja que al final
s’hauran d’ajuntar totes.
Les línies del temps no són un recurs nascut avui. Aquí en veiem una elaborada l’any 1769 pel britànic Joseph Priestley.


Temporització (nombre de sessions servir en el disseny siguin agradables a la vista
aproximades) i transmetin la informació de forma clara.
Sessió 1: Sessió 5:
Creació dels grups. Explicació de com funciona- A jugar!!
rà el joc. Repartiment de tasques. Decisió de les
• Activitat 8: L’última sessió d’història d’aquest
cartes a fer per cada grup.
curs la dediquem al joc. Com que cada grup
• Activitat 1: Creació dels grups: tenint en coneix un nombre de cartes determinat, tot-
compte els seus components, cada grup ha hom té els mateixos avantatges per poder si-
de designar un expert per a cada període o bé tuar les cartes amb èxit a l’eix cronològic. Ju-
per a cada tipus de carta (un expert en perso- garem d’acord amb les regles següents:
natges, un altre en fets, un tercer en invents i
Cada grup rep quatre cartes amb la data ama-
el darrer en art).
gada cap per avall.
• Activitat 2: Cerca d’informació per elaborar
Se situa una carta a l’atzar al centre d’una tau-
les diferents cartes. Podem fer servir el llibre
la prou gran.
de text, Internet o les fitxes d’art i de perso-
natges que ens donarà el professor o la pro- A partir d’aquesta carta inicial, se situen totes
fessora. Cada cop que un grup decideixi una les altres en cercle seguint el sentit de les agu-
carta, ho haurà de comunicar al professor o la lles del rellotge. Després, si la carta és cronolò-
professora per tal d’evitar repeticions. gicament posterior; o abans, si és anterior.
Sessió 2: Un cop col·locada la carta, es gira i se’n com-
Síntesi de la informació recollida en la recerca. prova la data. Si la col·locació és correcta, el
torn passa al grup següent. Si no ho és, el
• Activitat 3: Recopilació d’informació relativa
grup roba una carta de la baralla sobrant.
a cada carta que el grup hagi decidit fer.
El grup guanyador és el que es quedi abans
• Activitat 4: Elaboració d’una breu síntesi de la
sense cartes.
informació recollida, que serà la que es mos-
tri a la carta.
Sessió 3: fonts d’informació)
Cerca d’imatges.
• Activitat 5: Cerca i tria de dues imatges, que par l’aprenentatge a:
puguin orientar la data aproximada de la car-
ta. Cal que les imatges s’adaptin al disseny de
les cartes. A més, podreu fer servir el llibre de text i les
fitxes proporcionades pel professor o la profes-
• Activitat 6 (opcional): Si algú s’hi atreveix, a la
sora, i també la cerca lliure a Internet.
carta també s’hi poden afegir dibuixos o foto-
grafies d’elaboració pròpia.
Avaluació
Sessió 4:
El 50 % de la nota correspon a la qualitat i la
Disseny definitiu de la carta.
precisió de les cartes.
• Activitat 7: S’han de col·locar tots els ele-
ments de la carta en un document de mida
treball realitzat pel professor o la professora
DINA4 per tal de facilitar-ne la impressió.
Hem de tenir cura que les imatges siguin ade-
quades i que els colors i les fonts que es facin El 20 % de la nota correspon a l’autoavaluació.


Tema: Data:
Alumnes que han fet les cartes:
Valoració
assolit
Les dates de cada carta són

correctes?
L’explicació de cada carta és

entenedora? Fets,
personatges, obres d’art i
descobriments estan ben
redactats?
La tria d’imatges de cada

carta és adient?
El disseny de les cartes és

acurat? El text transmet la
informació correctament?
S’ha entès la mecànica i el

sentit final del joc?

06 Aprenentatge Basat en Problemes. Geografia I Historia 1 ESO Teide PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

06 Aprenentatge Basat en Problemes. Geografia I Historia 1 ESO Teide PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Geografia i Història 1 Aprenentatge basat en problemes ABP1

Preparem una cursa d’orientació

Enunciat del problema

P1 Material fotocopiable © Editorial Teide GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1

Preparem una cursa d’orientació

Preparem una cursa d’orientació

Recursos per als alumnes (enllaços,

P3 Material fotocopiable © Editorial Teide GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1

Preparem una cursa d’orientació

Alumnes que han preparat la cursa d’orientació:

Grup d’alumnes que l’avalua:

El grup i la cursa s’han

La cursa ha estat ben

El plànol de l’institut estava

Els símbols i les indicacions

Us heu divertit a la cursa?

La cursa era d’una dificultat

P4 Material fotocopiable © Editorial Teide GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1

Navegació fluvial pel riu Ebre

Enunciat del problema

P1 Material fotocopiable © Editorial Teide GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1

Navegació fluvial pel riu Ebre

L’Ebre al seu pas per Tivissa.

P2 Material fotocopiable © Editorial Teide GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1

Navegació fluvial pel riu Ebre

Alumnes que fan l’exposició:

Grup d’alumnes que l’avalua:

El grup i el tema del treball

L’exposició ha estat ben

Han utilitzat recursos

El contingut ha estat adequat

Han sabut respondre les

P3 Material fotocopiable © Editorial Teide GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1

Europa en Interrail, tot visitant el medi físic

Enunciat del problema

Estació de tren de Saint-André-les-Alpes, a França.

P1 Material fotocopiable © Editorial Teide GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1

Europa en Interrail, tot visitant el medi físic

P2 Material fotocopiable © Editorial Teide GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1

Exploradors del segle ���

Enunciat del problema

P1 Material fotocopiable © Editorial Teide GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1

Exploradors del segle ���

Gravat de 1880 que recrea el moment en

P2 Material fotocopiable © Editorial Teide GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1

Enunciat del problema

Temporització (nombre de sessions aproximades)

P1 Material fotocopiable © Editorial Teide GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1

P2 Material fotocopiable © Editorial Teide GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1

Alumnes que han preparat els dossiers:

Grup d’alumnes que l’avalua:

El grup i el tema del treball

El contingut dels dossiers ha

S’han utilitzat recursos

L’exposició ha estat ben

Han aconseguit vendre els

P3 Material fotocopiable © Editorial Teide GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1

Projecte de cura de boscos i prevenció d’incendis

Enunciat del problema

Els veïns participen en un acte públic de reforestació d’un bosc a Alemanya.

P1 Material fotocopiable © Editorial Teide GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1

Projecte de cura de boscos i prevenció d’incendis

P2 Material fotocopiable © Editorial Teide GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1

Exploradors del segle ��

Exploradors del segle ��