TEMA1.

MODERNISME I
AVANTGUARDA EN PRÀCTICA:
ELS INICIS DEL SEGLE XX
INTRODUCCIÓ
• Situació històrica: auge dels imperis colonials
o Imperis britànic, germànic, francès
o Exotisme en auge a Europa
o Creixement econòmic amb segona revolució industrial, que suposa la primera
globalització
• Consum musical
o Premsa musical escrita → es desenvolupa, facilitant la possibilitat d’accedir a
les reflexions musicals
o Ràdio → impulsa i difon música i permet la possibilitat de prescindir de la
situació auràtica
o Reproducció musical mecànica → canvi radical de la manera d’escoltar i
relacionar-se amb el repertori musical
o Gran repertori orquestral i operístic → se segueix identificant amb unes classes
socials determinades
o Escolta massiva → l’escolta de fragments d’òpera concrets possibilita la
connexió de peça-òpera (el reconeixement de la part pel tot)
o Retrocès hausmusik → en el segle XIX hi ha gran nombre d’actors musicals
privats i domèstics, que al segle XX comencen a ser només oients
• La qüestió harmònica: ampliació de la tonalitat
o Crisi de la tonalitat
▪ Dissolució-extinció-ruptura de la tonalitat
▪ Es posa en qüestió el sistema tonal que des de Rameau (1722) estava
operatiu
o Mètodes per a eixamplar la tonalitat com a sistema
▪ L’emancipació de la dissonància (Arnold Schönberg)
• La superposició per terceres infinita ens porta a acceptar que
els 12 sons cromàtics han de ser tractats amb igualtat
▪ Acords de sèptima disminuïda permeten moltes resolucions diferents
▪ Acords de cinquena augmentada
▪ Modalitat
• Occidental o no
• Debussy presenta elements modes de tons enters, pentatòniques
• Socava la tonalitat ortodoxa
▪ Construcció de l’harmonia per superposició de quartes
 • L’estructuració del discurs sonor: la forma
o Renuciar a la la tonalitat fa plantejar-se també el concepte de desenvolupament
o Tradició clàssica i romàntica
▪ El desenvolupament de temes mitjançant els viatges tonals
o Variació
▪ El material no es desenvolupa des del punt de vista harmònic i tonal
▪ Es canvia des de la visió tímbrica, melòdica, rítmica
o Renúncia al desenvolupament
▪ El material sonor es limita a presentar-se
▪ El següent material sonor es juxtaposa al primer, normalment per
contrast
▪ Joc d’oposicions que acaba creant una forma mosaic
▪ El material es construeix per juxtaposició, no per continuïtat
▪ Jeux (1913) de Debussy és el paradigma de la forma mosaïc
o Multi-layered composition
▪ Composició multicapa, multiestrat
▪ Desplegaments horitzontalitats
▪ Els materials musicals són subgrups que es superposen i funcionen de
manera individual
▪ Inici de la Consagració de la Primavera
▪ Recorden als procediments de composició de la música medieval
(motets)
▪ Es pensa més en contrapunt lineal que no en blocs verticals de so
• Els canvis tímbrics
o En aquesta època s’estandarditza l’orquestra simfònica que ara tenim
o Els metalls
▪ L’orquestra romàntica els empra com a suport harmònic
▪ S’independitzen molt
▪ Tenen papers solistes i altres tasques principals
o La percussió
▪ La família de la percussió en l’orquestra
▪ També els instruments individualment
• El ritme
o Segurament és l’aspecte que menys evoluciona
o Se segueix amb la dictadura binari-ternari
o Es comença a treballar incipientment la idea de polirítmia
o Inclusió de procediments rítmics que provenen de fora de la tradició culta
occidental
o Béla Bártok amb els ritmes aksak

CONTINUÏTATS DEL ROMANTICISME

• Per què es manté?
o Explicació biogràfica
▪ Molts dels protagonistes del segon romanticisme continuen vius
▪ Brahms, Bruckner, Hugo Wolf, César Franck
o (De)formació
▪ Molts compositors s’han format en el segon romanticisme
▪ Aprofondeixen en allò en què els seus mestres han treballat
▪ Més en la línia wagneriana que no de Brahms
RICHARD STRAUSS
• El cas dels poemes simfònics: Till Eulenspiegel (1894/5)
o Difusió de l’obra de Strauss és molt superior comparada amb altres
contemporanis
▪ Arranjament de les seues peces
▪ Director d’orquestra
o Argument → Jove desclassat i outsider que s’enfronta a la burgesia de l’època
o Poema simfònic → privilegiava l’ús de formes purament musicals, per sota de
les quals transcorre la història del programa
o Leitmotiv per a Till → es va modificant segons passa per diverses peripècies
o Tractament harmònic-tonal
▪ Coherència tonal dels motius que es fa complexa amb la cromatització
▪ Recorregut per àrees tonals de manera poc ortodoxa segons la tradició
o Llenguatge orquestral
▪ Molt recolzat amb els vents
▪ Amb divisi a les cordes
• El cas del repertori operístics
o Característiques
▪ Arriba el major grau de complexitat el llenguatge derivat de la proposta
wagneriana
▪ Veu la frontera de l’atonalitat però no la traspassa
▪ Forçada l’articulació dramàtica i harmònica
o Elektra (1909)
▪ És el més avantguardista que arriba a compondre
▪ S’empren acords que arriben a la superposició de 12 sons
o Salomé (1905)
▪ Fou més escandalosa en la recepció
▪ S’estrena en 1909
▪ Salomé bíblica
• Filla d’Herodes
• S’encapritxa amb Joan Baptista i en veure’s rebutjada demana
la mort d’aquest
• Arquetípic femení de finals del XIX de la femme fatale
• Feminitat perillosa
▪ Llibret
• Parteix d’un drama teatral d’Oscar Wilde, el qual va causar
debat per l’erotisme explícit
• Planteja un tema molt vigent en l’època: una nova sexualitat
activa
• Otto Weininger en Sexe i caràcter → encontrava en la
sexualitat l’explicació antropològica humana
• Salomé és la representació teatral d’aquesta concepció
o Fins i tot s’explicita un fragment necròfil
▪ Escenografia del 1909 percebuda com a indecent
GUSTAV MAHLER (1860-1911)
• Context vienès
o Ambient imperial amb Franz Josef com a darrer emperador
o Bastió de la tradició, es notava clarament el passat classicista
o Revolucionari en molts dels seus pensadors i artistes: Klimt, Freud,
Schoenberg, etc.
• La influència de la tradició del simfonisme austrogermànic
o Mahler expressa el darrer esglaó que recorre el simfonisme des del classicisme
o Haydn – Mozart – Beethoven – Schubert – Brahms – Bruckner
o Innova en certes coses, però desenvolupà al màxim molts dels aspectes de la
tradició
• El personatge
o És un dels primers directors que es proposa com a director – star system
o Director de l’òpera de la Viena
o Marxa en 1907 a ser director de l’òpera de New York
o No va escriure cap òpera, a pesar d’ésser director de dos òperes
o No fou reconegut àmpliament fins als anys 70, ja que en el seu moment
semblava excessiva
• La influència de la direcció
o El forçava a dedicar-se a la composició en els mesos d’estiu
o Coneixements de les possibilitats instrumentals, tant individualment com
orquestral
o Innovació
▪ No emprar l’orquestra com a una gran massa sonora per a expressar
idees musicals
▪ Entendre l’orquestra com un repositori de molts instruments amb els
quals crear combinacions cambrístiques i de petit format, amb
nombroses i infinites possibilitats tímbriques
• Concepció simfònica
o La veu com la creació d’un cosmos
o Dintre de la simfonia pot incloure’s de tot
o Revoluciona el que s’entenia com a simfonia
▪ Inclusió de solistes vocals i cors des de la 2a fins a la darrera
▪ Ja no n’hi ha una arquitectura en 4 moviments
o Simfonia nº 8
▪ Estrenada en 1910
▪ Apel·latiu de La simfonia dels mil
▪ Qüestió quantitativa → 8 solistes vocals, dos cors mixtos i un cor de
xiquets + orquestra (180 músics)
▪ Qüestió formal → díptic en el qual cadascuna de les parts tanca amb
una intervenció coral
 • Das Lied von Der Erde
o L’obra
▪ Composta en 1908/09
▪ No rep el nom de simfonia, però té el format simfònic ampliat
▪ Orquestra relativament àmplia
▪ Basada en textos de la poesia tradicional xinesa
• Juga amb la idea de l’exotisme
• Aprofita – apropia elements tòpics que es relacionen amb obres
extra-occidental
• Les exposicions universals influeixen en tot això
• Àustria no tenia colònies però igualment arriben les influències
o Característiques musicals
▪ Elements sonors “xinesos”
• No són elements que provenen realment de Xina
• Són un seguit de tòpics sonors que relacionem, encara ara, amb
la música xinesa
• Tòpics
o Cert concepte tímbric d’allò xinès → ús de fusta aguda,
percussió metàl·lica
o Pentatonisme
▪ Textures heterofòniques
▪ Recurs general
• Contínua fluctuació de tempi, d’àrees tonals (juxtaposició de
tonalitats que no permeten definir un recorregut tonal clar) i
caràcter
• Els episodis a penes duren 2 o 3 compassos
▪ Dissociació entre temps real (duració matemàtica) i el temps psicològic
(percepció)
• Bergson està treballant en com la percepció psicològica estan
influint en les realitats físiques
▪ 5é moviment: El borratxo en primavera
• Passatges lírics sonen tan exagerats que podrien ser d’opereta

ALMA SCHINDLER (1879-1964)

• Lied i piano
o Romanticisme
▪ Opressió contra la dona perquè puguen compondre obres de grans
formats
▪ Les dones eren promocionades a partir de les produccions de petit
format
o Anys 20, 30
▪ Compositores que no se’ls impossibilita la composició de gran forma
▪ En centreeuropa encara existeix l’opressió de manera més evident
• Importància d’Alma
o Estudia música a finals del segle XIX
o Escriu molta música i deixa d’escriure-la quan es casa amb Mahler a 1903
o Va intervindre en la còpia, en el passar a net obres del marit
 • La seua obra
o Al voltant de la mort de Gustav, Universal Edition comença a editar les seues
obres
o Fünf Lieder (Cinc lieder)
▪ Editades en 1910, però compostes en 1900
▪ Indica que n’hi ha un desfasament estilístic
▪ Un esperit molt tardorromàntic, en la línia d’Hugo Wolf o Brahms
o Die stille Stadt
▪ Inestabilitat tonal o joc amb les possibilitats que dona aportar
inestabilitat a la tonalitat
▪ Està en re menor però hi ha fluctuacions tonals des d’un inici
▪ Encadenaments d’acords disminuïts
▪ Joc entre el motiu inicial entre la veu i el piano (que el repeteix però
amb variacions cromàtiques lleugeres)
▪ Retòrica musical
• Text molt típicament romàntic
• Pintar el text → licht (llum) = harmonia més clara, F major
o Idea del xiquet com a puresa = harmonia tonal clara

FINLÀNDIA: EL CAS DE JAN SIBÈLIUS (mort 1957)

• Reivindicació
o És de caire nacional, ja que Finlàndia es troba en el procés d’independència de
l’imperi rus
o Algunes obres de Sibelius es converteixen en bandera identitària del
nacionalisme cultural finès
o Finlandia (1900)
• Obra
o Molt àmplia
o Simfonista amb gran acceptació en l’àmbit anglosaxó
o Si Mahler concep la simfonia com quelcom on tot cap, Sibèlius és just al
contrari: fa primer l’economia del material motívic i musical
• Concert per a violi i orquestra (1904)
o Estrena definitiva a Berlin amb Richard Strauss com a director
o Folclorisme - modalitat
▪ Sofisticació del marc tonal que reconeixem com a elements folclòrics
▪ En re menor però amb recursos que modelitzen
• Si becaire, Mi bemoll, Sol sostingut
• Es poden veure en la primera exposició del tema
o Complexitat del primer moviment de concert
▪ Introducció de cadenza sense ser al final del moviment
▪ Complica les relacions tonals (Re m – Si b – Re b) ja que les pensa amb
mediants (no amb dominants)
REGNE UNIT
• Recuperació musical a Regne Unit
o Londres
▪ Havia sigut un dels principals focus de recuperació de la música antiga
▪ La musicologia històrica, amb les seues recuperacions, influeix en la
creació musical del segle XX
▪ Recuperació musical implica una reinterpretació de la tradició anglesa
o Família Dolmetsch
▪ Origen suís-germànic
▪ Recuperen música del segle XVII
• Ralph Vaughan Williams (mort en 1958)
o My advice to Young composers, is learn your own laguage first, find out your
own traditions, discover what you want to do (Ralph Vaughan Williams)
o La gran referència de la música britànica de la primera meitat de segle
o Cerca d’identitat nacional amb la història
▪ No introdueix elements folclorismes
▪ Introdueix elements que pertanyen a la tradició musical històrica
britànica
o Influència de la recuperació musical
▪ Música recuperada abans de Händel
• Fantasia sobre un tema de Thomas Tallis (1910) de R.V. Williams
o Tallis compositor catòlic del XVI
o Homenatge a la tradició de Tallis
▪ Tema és una antífona de Tallis, per tant és una cita literal del tema
històric
▪ L’orquestració imita, en certa mesura, el consort de violes da gamba
▪ Modalitat
• No és una modalitat folclòrica, sinó la típica de la música
religiosa del XVI
• L’obra, però, és tonal
▪ Contrast brusc entre els dos grups de l’orquestra, recordant la
policoralitat (aquesta estereofonia no estava en Tallis, és introduït per
Williams)
▪ Ritme → hemiòlies i síncopes

MÚSICA SIMFÒNICA PER A CINEMA

• Introducció
o La importància dels europeus migrats als EUA
o Molta rellevància els compositors d’ascendència germànica + jueva
o Els europeus introdueixen l’estil simfònic modernista al cinema
• Erich Wolfgang Korngold
o Vida
▪ Emigra al 34 cap als EUA
▪ S’apropa al món de Hollywood
▪ Trasllada, juntament amb compositors d’ascendència germànica, la
tradició simfònica a l’estil modernista (straussià i mahlerià)
o Característiques
▪ Músic de les primeres pel·lícules d’aventures, de pirates
▪ És d’influència directa a John Williams
 • Max Steiner
o S’instal·la a Hollywood al 1929
o Estil simfònic i modernista
o Gone with the wind (1939)
▪ Nominada als Oscars per a la banda sonora
▪ Línia més straussiana
▪ Tractament de leitmotiv
▪ Inclusió del cor al final
▪ Tractament melòdic extensiu
• Franz Waxman
o Rebecca (1940)
▪ Nominada als Oscars
▪ Línia més mahleriana
▪ El so de les trompes
▪ Primer tema representa el lloc físic i el segon a la protagonista
• L’altra música per a cinema
o Concepte que pensa més en números musicals concrets i individuals
o Desbanca de l’èxit al simfonisme de tradició romàntica
o Tot i això ambdues tradicions s’han mantes fins a hui i conviuen dintre dels
mateixos films

FERRUCCIO BUSONI (1866-1924)

• El personatge: el pianista compositor tardorromàntic
o Hereu de la tradició pianística
▪ Segueix la línia de Schumann i Liszt, com també ho va ser
Rachmaninoff
o Reivindicació tecnològica
▪ Decididament partidari dels mitjans de reproducció mecànica
▪ Va gravar discs de pissarra i molts rotlles de pianola
▪ No és només de la interpretació sinó també de l’estètica musical
o Línia de creació modernista
▪ Fa aportacions noves
▪ Plenament integrat en la tendència straussiana i mahleriana
• Esbòs per a una nova estètica de la música (1907)
o Dualitat
▪ Molt avançat en la seua concepció estètica
▪ Segueix una línia tardorromàntica en la seua pròpia creació
o La fi de l’harmonia semitonal
▪ Expressa de manera explícita la possibilitat d’una harmonia basada en
una harmonia que no es limite als 12 sons de l’escala cromàtica
▪ Proposaria teòricament microtonalitat
o Reivindica la posisbilitat de la sonoritat elèctrica
▪ No de reproducció mecànica, sinó d’instruments electrificats o fonts
elèctriques sonores
 • Concert per a piano, cor masculí i orquestra (1901/1904)
o Recursos mahlerians
▪ Recursos que Mahler empra per a ampliar la forma concertada
o Estètica colossal
▪ Relació amb el neoclassicisme arquitectònic de finals del XIX
o Autoexotisme
▪ El moviment Scherzo del concert li diu A la italiana
▪ Ritme de tarantella, de 6/8, el qual podia portar al públic a la 4a
simfonia de Mendelssohn
▪ Motorisme rítmic continu i quasi obsessiu
▪ Algun element melòdic de caire un poc folclòric
▪ El virtuosisme recorda a la figura del pianista-compositor

ALEXANDER SCRIABIN (1872-1915)

• Personatge
o Pianista
o No és un esteta de la música, ja que no va deixar res escrit
o Molt avançat en l’aspecte tímbric i harmònic
▪ Als anys 60-70 en la URSS s’agafa Scriabin com a referent de la
possibilitat d’una música russa-sovièitca
o Difusió relativa
▪ Propostes són molt arriscades, utòpiques i, en algun cas, decididament
frikis
o Possibilitats d’estudi
▪ A partir de la seua evolució en el tractament harmònic
▪ A partir de l’evolució de les seues simfonies
• Prometeu, el poema del foc (Promethée, le poème du péu, 1910)
o Poema simfònic
▪ Piano obligat + cor ad libitum (no és obligatori i no canta un text)
o Sinestèsia
▪ Ell associava en el cercle de quintes, on tonalitat s’associa amb color
concret i idea ètica
▪ Agrupa estímuls de diferents sentits
▪ Possibilitat que el piano active un piano de projecció de colors
▪ S’ha projectat a Yale una reconstrucció de l’obra
o Característiques musicals
▪ No té armadura
o Tractament orquestral
▪ Orquestra enorme (molt de metall)
▪ Tractament orquestral dispersa, ja que es cuida molt de realitzar tutti
▪ S’eviten les tècniques orquestrals del romanticisme
▪ Intenció de la creació de plans sonors (fons i primer pla sonors)
o Atomització de motius
o Acrord místic
▪ C F# Bb e a d → escala: Bb C D E F# A
▪ Podria ser una quasi escala de tons
▪ Les dues alteracions podrien servir per a evitar els sons (F i B, IV i VII
graus tonals respecto C) que porten a una suposada tònica C
 o Sonoritat francesa
▪ Llunyà de la línia germànica
▪ L’harmonia es troba molt més problematitzada
▪ S’apropa a aquesta sonoritat dispersa
• Mistère
o Es preveia l’emissió d’olors, a més dels sons i dels colors
o Distribució de textures en l’escenari, pretenent la introducció del tacte
o Quedà bastant inconclusa i per això és molt més difícil de reconstruir

PARÍS
• La centralitat cultural i artística
o És d’igual o més importància que Viena
o Fins a la IIGM és el referent artístic i intel·lectual a nivell mundial
o La centralitat cultural sembla desplaçar-se a la costa estatunidenca de New
York després de la IIGM
o Passar per París com a compositor és un moment de consagració internacional
• El fi de siécle: el si de les noves propostes artístiques i estètiques
o Romanticisme literari → naturalisme, realisme, parnassianisme, simbolisme
o Romanticisme pictòric → puntillisme, escultura de Rodin, fauvisme, cubisme
o El bohemi → nous models d’artista amb Montparnasse
• La generació d’una creació musical pròpiament francesa
o La posició davant de Wagner
▪ Pro Wagner:
• César Franck
• Vincent d’Indy → fundador de la Schola Cantorum
▪ Anti Wagner
• Reivindicació nacional francesa
• Gabriel Fauré
o “Músiques del món”
▪ Exposició Universal de 1889
• Espectacles, recreacions i apropiacions de músiques colonials
franceses especialment de la zona d’Indoxina
• Música teatral Cambodja
• Música de Java
▪ Exposició Universal de 1900
• Àrees colonials africanes (no només orientals)
• Música proto jazzística de gèneres com fox trot, two step,
bandes militars estatunidenques
o “Música antiga”
▪ Des d’inicis de segle amb centres com la Schola Cantorum
▪ Recuperació
• Del Renaixement d’Orlando di Lasso i Palestrina
• Del Barroc de Rameau i Couperin
▪ Wanda Landowska
• Intèrpret i recuperadora de música antiga
• Teorització i reivindicació de la música antiga
• Postura de rebuig de tot el que s’havia fet en el segle XIX per a
interpretar el barroc