DODECAFONISME

• La renúncia a allò tonal

o Sistema tonal condiciona construccions rítmiques i formals
o Com que acceptar la tonalitat és treballar amb una manera d’entendre el ritme i la
forma, renunciar a ella és fer-ho també a tota la resta de paràmetres
• Una proposta no-tonal: dodecafonisme
o Bases del sistema són construïdes pels que estaven relacionats amb
l’expressionisme avantguardista de Viena → Schönberg, Berg, Webern
o A pesar de ser la més transcendent per la seua vida futura, és només una de les
possibilitats de renunciar a la tonalitat
o A partir del 46-47 el mainstream és regit per les conseqüències derivades de
l’aparició del dodecafonisme
RUTH CRAWFORD SEEGER
• Vida
o Referència en l’avantguarda als EUA a finals dels anys 20 i inicis dels 30
o Abandonà la composició per a centrar-se en el treball etnomusicològic
▪ Recopilació de cançons folklòriques per a xiquets dels EUA
o Organització dels sons no tonal sense fer dodeacfonisme
• Quartet de corda (1931)
o Contrapunt dissonant
▪ Relacions entre línies polifòniques a partir de continguts intervàlics
▪ El dodecafonisme també evita conscientment les relacions intervàliques
que puguen donar a entendre l’existència d’un centre tonal
o Cluster de desplegament successiu
▪ Solució sonora final és la mateixa que un de normal, però els atacs i
entrades van sent a poc a poc
▪ Veus fluctuen en dinàmica
• Passen a primer pla una o altra veu
• Dota de mobilitat auditiva un material intervàlic que en principi és
inamovible
o Direccionalitat dels processos basada en el nombre d’atacs dels instruments
▪ Construcció palindròmica
▪ Trencament amb la dinàmica
• Violí primer fortíssimo tota l’obra
• Resta del quartet moviment unisonal amb procés: pp → f → pp
▪ Trencament amb els atacs
• Atacs violí → 1a part: 1 a 21 // 2a part: 21 a 1
• Atacs trio → 1a part: 20 a 1 // 2a part: 1 a 20
▪ Centre que divideix en palíndrom: compàs 58.5 d’un total de 117
compassos
CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL DODECAFONISME A PARTIR DE
L’OBRA D’ARNOLD SCHÖNBERG
• Regles bàsiques
o Prohibició de repetició de notes fins que no haja sortit tota la sèrie
o Treballa amb classes d’altura
▪ Octaves són equivalent
▪ S’aplica l’enharmonia
o La sèrie
▪ Evita intervals que remeten a la tonalitat
▪ Combinació d’intervals que siga rica
o Evitar la jerarquització interna
▪ Democràcia de les altures → cap altura predomina sobre les altres
▪ La tonalitat es basa en la desigualtat en les altures
o Intenció del sistema dodecafònic
▪ Justificar la trio o no dels sons
▪ Creació intel·lectual per a fugir de l’arbitrarietat
• Waltzer, cinquena obra de l’Op 23 d’Arnold Schönberg
o Primera peça presentada com a dodecafònica
o Distribució de la forma de la sèrie
▪ Melòdica
▪ Acordal
▪ Complementària
o Exemple de dodecafonisme, no de serialisme dodecafònic
o En aquest primer dodecafonisme de Schönberg encara hi ha rastres de tonalitat
• Radicalitat ?
o Conservadora → encara que podria semblar revolucionària
o Dodecafonisme = sistematització de les altures que oblida els altres paràmetres
o Ritme-dinàmica-forma-etc. queden a l’arbitri del compositor
• Sèrie panintervàlica: un tipus de sèrie
o Xifrat per semitons → 12345654321 (Fa – 2am – 2aMajor - ...)
▪ Retrogradació és també 12345654321
▪ Inversió torna a ser 12345654321
▪ La retrogradació de la inversió també és 12345654321
• Dinàmiques dodecafòniques
o Restringir les possibilitats de la sèrie
▪ Qualsevol de les variacions manté una mateixa estructura interna
o Model original → 3 modes: retrogradat, invertit, retrogradació de la inversió
o Segona Escola de Viena
▪ Reivindica que el procediment compositiu prové des de fa segles
▪ No es veien com a rupturistes, sinó com a continuadors de la tradició
o Primer apropament cap al serialisme
▪ Tècnica de treball del material
▪ No es presenta en brut el material, sinó que es treballa amb ell
▪ La retrogradació i inversió és un primer pas per a apropar-se a les
mecàniques serialistes
 o Transportar a tots els semitons una única disposició del material
▪ Acabem tenint 48 possibilitats a partir d’una única

disposició

• Präludium, d’Arnold Schönberg

o Primera vegada que Schönberg empra conscientment les quatre formes bàsiques i
les possibilitats derivades de transport
o Possibilitats de divisió de les 12 notes
▪ Dos hexacords
▪ Tres tetracords
▪ Quatre tricords
▪ Sis dicords
o Pensada des dels tetracords, distribució i priorització
o P0, R0, I0, RI0 i el seu transport al tritó
o La idea de treballar internament la sèrie per a presentar-la com a grups subsegüents
és fonamental (molt en Schönberg i encara més en Webern)
o La repetició de l’altura si bemoll
▪ Està permesa si és de manera immediata, segons l’ortodòxia → acaba
provocant una certa focalització en l’escolta
▪ Justificació 1 → focalitzar en determinades altures perquè la concatenació
de subgrups de la sèrie siga més orgànica
▪ Justificació 2 → el motiu BACH → (Sib, La, Do, Si natural)
• Apareix retrogradat en el final de la sèrie original (H C A B)
• Bach està present en moltíssimes sèries de diversos compositors
• Explicaria l’èmfasi en el si bemoll
o Per a determinar elements que la sèrie no prefigura
▪ Suite → preludi, gavota-musette, intermezo, menuet, giga
▪ Segueix models i patrons formals que també fan servir els neoclassicistes
→ música del darrer barroc i del primer classicisme
▪ Considerar la forma com una capsa buida
▪ Musette → sacrifica el compliment de no fer incidència en una nota perquè
o Obra dodecafònica i serialista
▪ Té un material dodecafònic que és tractat de manera serial
 • Dodecafonisme i serialisme
o No tot el dodecafonisme és serialista, ni tot serialisme és dodecafònic
o Serialisme és un concepte molt més abarcador, el dodecafonisme és una possibilitat
del serialisme
• Anàlisi dodecafonisme: Variacions per a orquestra Op. 31 (1927/29)
o Punt de partida → sèrie de 12 sons
o Els últims 7 minuts són una enorme coda sobre el motiu BACH
o Últim tetracord dona lloc a una variant (transportada) de la cèl·lula BACH
o Cada hexacord té un tritó → organitza entorn al tritó la resta de sons
o Hi ha tritons que no són directes, sinó que queda un so pel mig
o Emprar la sèrie de manera defectiva
▪ Eliminar determinada altura de la sèrie per a emprar-la en un moment
determinat
▪ Refinació del sistema
o Autorestricció → plantejaments de principi de partida que dificulten l’escriptura
però que al mateix temps la possibiliten

ANTON WEBERN
• Introducció
o Deixeble d’Arnold Schönberg
o Mort
▪ No s’exilia, sinó que es queda en Àustria
▪ Morí el 1945 per saltar-se el toc de queda impost per les tropes
estatunidenques
• Dodecafonisme de Webern
o Inicia a emprar-lo en 1927 en el Trio de corda Op- 20 (1927)
o S’apropa al dodecafonisme des d’una perspectiva molt més restrictiva
o Resultat sonor és radicalment diferent al de Schönberg
• Simfonia Op. 21 (1928)
o Concentració expressiva i temporal → característiques de la música de Webern
o Sèrie → tritó en el centre
▪ - 3 +1 +1 -4 +1 (+/- 6) -1 +4 -1 -1 +3
▪ El segon tetracord és la inversió retrogradada del primer RI6
o Aplic mecanismes que Schönberg aplica per a tractar la sèrie però per a elaborar la
sèrie internament
▪ Limitació de possibilitats → amb aquesta sèrie només té 24 possibilitats de
transport i aquesta és la intenció de restricció
• Quartet Op. 28 (1928)
o Una sèrie té el primer tetracord BACH que va sonant prou al llarg de tota l’obra
o -1 +3 -1 / +1 -3 +1 / -1 +3 -1
o Aplica la inversió i la retrogradació a la pròpia construcció de la sèrie
o De les 48 possibles en realitat ens quedem amb 18
• Mort del sistema
o Això demostra que es construeix un sistema, perquè aquest no només té normes
sinó també un seguit de condicions de possibilitats per a funcionar
o En 20 anys es mostren totes les seues possibilitats
 • Simfonia Op. 21: paradigma del serialisme dodecafònic de Webern
o Altures disperses → entre els diferents instruments
o Atomització → genera sensació d’impulsos aïllats
o Lectura en diagonal→ cadascun dels impulsos es relaciona amb els altres amb una
mena de zig-zag
o Valoració del silenci per a subratllar la sensació d’impuls aïllat
o Primer moviment concebut com a forma sonata → no deixa de ser forma clàssica
▪ Li treu el fonament tonal que és bàsic en la forma sonata
▪ Queda traduïda l’oposició tonal a la matriu dodecafònica
o Veus tractades amb textura contrapuntística
o Ús de recursos clàssics → se li han tret els condicionaments modals i tonals
o Música extraordinària i original → només té en comú amb Schönberg la concepció
dodecafònica
ALBAN BERG
• Característiques
o Llenguatge tonal expandits + llenguatge atonal + llenguatge dodecafònic
o Convivència de tres llenguatges diferents és possible gràcies al tipus de
construccions que genera en les seus elaboracions serials
• Concert per a violí
o Sèrie → Gm + D + Am + E + tetracord de primeres notes de l’escala de tons
o L’escolta és molt dodecafònic, però crida també a una escolta tonal
o És de les obres dodecafònics més programades
LA MÚSICA EN TEMPS DE CRISI: MÚSICA, POLÍTICA I
RÈGIMS AUTORITARIS

EL TRACTAMENT DE LA MÚSICA EN ELS ESTATS TOTALITARIS

• Introducció
o Qualsevol règim autoritari, independentment de les seues bases ideològiques, té una
sèrie de característiques comunes
o Tot sistema totalitari té una manera d’entendre la creació artística i musical
• Paper de la música
o repertori de músiques utilitàries (himnes, marxes, etc.) generen identitat
o El text, arguments i coreografies que estan associats a la performació també són
importants
o Ús propagandístic és molt evident
• Giovinezza: exemple de música utilitària
o Himne extraoficial → conviu amb el de la monarquia
o Origen
▪ Cançó d’opereta de 1909 de Giuseppe Blanc
▪ Molt popular abans de la IGM → a marxa d’alguns grups de l’exèrcit
o Reuneix tots els tòpics associats als règims totalitaris
▪ Itàlia mítica i històrica que ha de portar a reconstruir una vella glòria
▪ Actitud bèl·lica i per a la guerra
▪ Noció abstracta de poble al servei d’una idea → erradicant l’existència de
classes socials, i supeditat a la guia del líder
▪ Idea de joventut
o Vehicle de propaganda molt concreta necessita d’unes característiques musicals
▪ Simplicitat, diatonisme, ritmes senzills, etc.
▪ Estructures musicals simples, determinats llenguatges musicals, al servei
d’un contingut ideològic concret
• Creació musical controlada sota els règims
o Control administratiu i econòmic
o Grans dissimilituds en com fer aquest control
o Processos de controls es caracteritzen són arbitraris
o Legalitat establerta, no implica que vaja a ser aplicada
▪ Genera desassossec constant i s’instal·la una autocensura
▪ Fer interioritzar els mecanismes concrets de control i censura
o Diferències de control
▪ Alemanya → hi ha grans editorials de música i grans orquestres
▪ URSS → ruptura total provoca aparició d’un única editorial i discogràfica
• Objectiu del control → col·laborar a la construcció del mite
o Compartit pels règims el voler inserir ideologia en la creació musical
o Itàlia treballa en la romanitat (disfressa cultural d’una determinada italianitat), els
alemanys en allò ari i en la URSS en allò eslau
• La construcció del mite
o Segons estat
▪ Itàlia → “romanitat”
▪ Alemanya → “ari”
▪ URSS → eslau
o Elements racials s’interrelacionen amb altres elements com la religió
▪ Eslau - cristianisme ortodox, a pesar d’ateisme
▪ Ari – protestantisme
▪ Italià – catolicisme
o Mite expansiu i imperialista
• Depuració
o La identitat només funciona si és pura, s’ha d’eliminar el que no és propi
o Tot règim totalitari necessita l’Alteritat per a definir-se
o Qüestió semítica i jueva
▪ Comprés religiosament, ètnicament i políticament
▪ Alemanya
• Manipulà el passat per a poder parlar d’un passat ari
• Mendelssohn, Schmidt, Korngold, Schönberg
• Músics fora dels espais de representació simbòlic, eliminació de les
obres del repertori orquestral i de radiofusió
• Va haver molts exilis
▪ Itàlia → contra els jueus més tard que els alemanys
▪ URSS → no hi ha una política d’extermini perquè ja es feia abans
o Necessitats derivades de la voluntat pura
▪ Eliminar i rebutjar parts de la tradició pròpia → Mendelssohn,
▪ Acceptar i reivindicar altres compositors → Beethoven, Bruckner i Wagner
• La musicologia fa un paper que no és per a res ingenu → adaptació
d’oratoris de Händel per a no haver d’usar els títols originals i les
referències a allò jueu o hebraic
• L’avantguarda: les músiques contràries al règim
o Avantguarda → genera discurs que contradiuen la música identitària nacional
o Visió de l’avantguarda des dels règims
▪ Actitud antinacionals perquè són cosmopolites
▪ Són de caire internacional
▪ Molts artistes són esquerrans (Webern) o jueus (Schönberg, Milhaud)
o Marc interpretatiu que genera procés inclusió-exclusió
▪ Simple per a fer propaganda política
▪ Eslogna-lema directe i snese refinaments conceptuals
▪ Funcionen etiquetes, no importa la seua veracitat o no
o Rebuig
▪ Estètic → defuig de formes tradicionals i és internacional
▪ Ideològic → se la pot relacionar amb ideologies concretes
o El cas del jazz
▪ A tothom li agrada → com s’expulsa un repertori tan popular?
▪ Alemanya → crea orquestres de jazz àries
▪ URSS → adaptació de lletres dels standards de manera que el contingut
fora en la línia ideològica comunista
• La impossibilitat de fer tabula rasa total
o No hi ha possibilitat d’efectuar una depuració total
o A nivell internacional no és bo erradicar bruscament totes les manifestacions
d’avantguarda
o El rebuig a cadascuna de les avantguardes s’efectua de diferent manera
• Els dos pols de les avantguardes
o Dodecafonisme maltractat
▪ Impossible conjunció amb el règim nazi
• Política i ideologia d’esquerres
• Ètnia jueva
• Caràcter democràtic i anàrquic del sistema
▪ S’elimina de manera immediata
o Acceptació del Neoclassicisme
▪ Aspectes positius
• Comprensibilitat → música i argument (propaganda)
• Accessible
• Jerarquies formals i tonals
• Claredat de melodia i harmonia
▪ El lligam neoclassicisme – feixisme
• No és causa efecte
• Sense els estats totalitaris també hauria sorgit i seguit l’estètica
neoclàssica
▪ Als totalitaris resulta més fàcil assumir els preceptes de caire neoclàssic
• Molt cert per al cas nazi
• Menys cert en el cas italià
• No és el cas de la URSS en els primers 15 anys
▪ Continuïtat de tradicions que no són sospitoses
• Repertori modernista alemany (s’omet Schubert, Mendelssohn,
Mahler)
• La política i el context
o En aquests anys és fonamental entendre el context i la interrelació amb les
pràctiques musicals
o Hem de fer l’esforç de jutjar el panorama musical des d’allò estrictament sonor,
però sempre tenint en compte el context en què es troba
ITÀLIA FEIXISTA MUSSOLINIANA
• Compositors italians presents a la Itàlia feixista però no protagonistes
o Franco Algano
▪ Alumne de Puccini
▪ Escriu el final de Turandot
o Pietro Mascagni
▪ Últim representant de la generació operista del XIX
• Generació dels 80
o Compositors rotagonistes de la Itàlia feixista
o Amb trajectòria prèvia
o En els anys 20 i 30 seguien treballen poètiques i llenguatges que ja es tractaren des
de finals del XIX
• Ottorino Respighi (mort 1936)
o Amb rajectòria internacional abans de 1922
o Línia estilística moderada, proper a ser postimpressionista
o En les seues obres ja es veia un camí nacionalistes (Festes romanes)
o La fiamma (1934)
▪ Ambientació de Ravena bizantina medieval
▪ Ús sistemàtic de la modalitat medieval com a marc harmònic principal
o Concert en mode mixolidi
▪ NO hi ha hibridació amb modalitat medieval, sinó que el propi marc
harmònic és modal
▪ Parteix d’una antífona gregoriana en mode mixolidi
▪ La idea de romanitat no només en relació a l’imperi romà, sinó que també
concep Roma com a bressol de la cultura cristiana
▪ Recórrer a la modalitat no pot ser explica exclusivament per la romanitat
feixista, però en part sí
• Alfredo Casella (mort 1947)
o Estils
▪ Participa del futurisme musical
▪ Figura més notòria del neoclassicisme italià
o Preocupació per una música nacional sempre present
▪ Funda societat musical per a promoure la creació de música que s’allibere
de les influències germàniques i franceses
▪ Voluntat de crear un pol alternatiu a Viena i París
o En ocasions la música està directament al servei del feixisme
▪ Il deserto tentato
• Entreacte → expedició i conquesta italiana d’Etiòpia
• Lligat a un interès propagandístic directament
o Gran part de la seua obra es pot entendre de dues maneres
▪ Evolució de la creació neoclassicista “natural”
▪ Subratllat d’elements que semblen concordar més amb l’element essencial
nacional
 o Introduzione, Aria e Tocata (1923)
▪ Formalisme neoclassicista des del títol
▪ Demostració de projecció internacional
▪ Èmfasi en els elements que connecten amb el nou marc feixista
▪ Relligament amb moments del passat musical → Girolamo Frescobaldi
▪ Restauració de la disciplina sota l’aparença de la llibertat constructiva
▪ Casella podria haver compost això mateix sense el discurs ideològic
• Altres compositors
o Gian Francesco Malipiero (1973)
▪ Dels primers editors moderns de les grans obres de la història de la música
italiana → Vivaldi, Marcello, Albinoni, Monteverdi
▪ Quartet n. 3 “Cantari alla madrigalesca” (1931)
o Ildebrando Pizzetti (mort 1968)
▪ Fatxa de la hòstia
▪ Rondo veneziano (1929)
• Llenguatge neoclassicista assentat sobre formes del XVIII
• Les Biennale di Venezia
o Biennale de 1930: l’aprofitament del futurisme
▪ Italianitat del moviment
▪ Aprofitament d’elements avantguardístics
• Exaltació de la ciutat, modernitat, mecanicisme, joventut, etc.
• Explica que els futuristes seguisquen treballant en el feixisme
▪ Músiques d’avantguarda futurista
• En un principi són contradictòries amb el règim
• S’interpreta com a música italiana de cara a l’exterior
o Biennale de 1934
▪ Alban Berg, Malipiero, Casella
▪ Són dues opcions contrastants però conviuen en el programa per a la
publicitat internacional
▪ Crítiques de l’època
• S’entreveu que es programa música atonal amb intenció pejorativa
• Luigi Dallapiccola (1904-1975)
o Enllaç de → música neoclàssica italiana amb avantguarda italiana postIIGM
o Dodecafonista → dels primers en ple feixisme italià
o Resistència al règim: l’esposa era jueva
▪ Antisemitisme s’enforteix en 1941 perquè comença la deportació de jueus
italians als camps d’extermini nazis
▪ Va viure amagada en Florència
 o Canti di prigionia (1938/41)
▪ Ús d’elements simbòlics avantguardistes sense tindre un problemes
▪ Exemple d’estratègies subjacents per a expressar disconformitat
▪ Tres moviments
• Tres texts de personatges històrics que ha sofert empresonament
per part dels règims totalitaris
• Maria Estuarda
• Boeci
• Giroloma
▪ Sonoritat molt evident de re, però el contingut intervàlic i l’acció melòdica
i harmònica està regida per les tècniques dodecafòniques
▪ Opció d’avantguarda moderada
▪ Instrumentació molt original → cor, dos pianos, arpa i percussió
• Influència de Bartok

ALEMANYA NAZI
• Arts plàstiques de l’època nazi
o Estètica
▪ Reivindicació neoclassicista i monumentalista
▪ Arts plàstiques → glorificació de l’heroisme i la joventut
▪ Reclam de figuració, com a contrària a les propostes avantguardistes
o Rebuig de l’avantguarda: exposició d’art degenerat (1937)
▪ Proscripció de determinat art és justificat pel seu apartament de les arrels
germàniques
▪ Tot cap en el mateix sac → s’equiparen: fauvisme, postimpressionisme,
cubisme, abstracció, etc.
▪ Denúncia del recolzament públic i subvencions que n’hi hagueren
• Entartete Musik (1938): el mono negre jueu músic de jazz
o Exposició a Düsseldorf
o Fotografies, partitures, etc.
o Presència del jazz racialment significat
o Explicació “teòrica” d’allò que és l’atonalitat
▪ Atonalitat repugna el poble
▪ Crítica per ser cosmopolita
• Paul Hindemith
o Hi ha elements que no porten a la censura
▪ No era esquerrà ni tampoc tenia cap origen jueu
▪ Creació musica totalment neoclàssica que podria haver sigut absorbida
o Avantguardista com a únic motiu per a la censura
o Procés de censura
▪ Prohibició de la seua música en 1930
▪ Expulsió de la càtedra en 1933
▪ Exili en els EUA
o Konzertmusik (1930)
▪ Sonoritat marcial que podria incloure’s dins de la ideologia del règim
• Dues línies impulsades pel Tercer Reich
o Neoclassicisme menys dissonant des del punt de vista harmònic
▪ Werner Egk
▪ Carl Orff
o Continuació del modernisme
▪ Bruckner, Brahms
▪ Dificultat d’establir el grau de col·laboració i implicació en les polítiques
del règim
▪ Strauss → s’aprofità per a estrenar les seues òperes i compondre algunes
músiques íntimament lligades a la voluntat propagandístiques del règim
• Continuació del modernisme
o Richard Strauss i les olimpíades del 1936
▪ Moment de major visibilització internacional del nazisme
▪ Himne de Richard Strauss
• Es pot veure interpretat en Olympia (1938, Riefenstahl)
• Text no té al·lusió al tercer reich
• Aquesta obra és en una etapa tardana de la seua creació
o Hans Pfitzner
▪ Es queda la càtedra que se li treu a Schönberg
▪ Línia estètica
• Sempre havia estat conservador, se li accentua amb el nazisme
• Introdueix textos interpretables des d’una òptica nacionalista
▪ Estètica imbuïda de la pulsió de mort (Freud)
• Exaltació de la mort com a moment decisiu de l’existència
• Guerra és la gran experiència de la consolidació de la nació
• Honrar la memòria dels grans herois del passat històric
• Es vol entroncar la societat present amb el gran pes de les societats
passades ja mortes
▪ Von Deutscher Seele (1921)
▪ Das Dunkle Reich (1929)
• Reich no refereix al Tercer Reich
• Concepte simfònic-coral de Mahler està molt present en l’obra de
Pfitzner
• L’estil de Mahler, de no ser per ser jueu, podria haver sigut
absorbida pel règim
• Jonny Spielt Auf, d’Ernst Krenek: exemple de la música degenerada
o Estrenada en 1927
o Símbol del que suposa la música degenerada
o Enorme difusió en representació en escenaris i en peces soltes
o Una de les primeres obres que provoca “escraches”
o Escrache organitzat pel partit nazi austríac
▪ Acusen d’anar en contra de la nació germànica
▪ Es convida a tothom a una manifestació davant de la porta de l’òpera de la
Viena
o Escàndol de l’obra
▪ Perquè Krenek se’l considerava un avantguardista radical
▪ Argument → Jonny, músic de jazz negre com a protagonista
▪ Ús massiu de ritmes de jazz (two-step, fox-trot, etc.)
o Conseqüències personals per a Krenek
▪ Prohibició de la seua música en 1933
▪ Exili als EUA 1938