41 Llengua per a tot

i per a tothom

Una història
fantàstica
Llegir per parlar, llegir per aprendre

LLEGIU PARLEU
 Conversa

Abans de llegir
{ El títol del conte és «L’arbre domèstic». Quin tipus d’història us sembla que narrarà?
Quin podria ser l’argument per a aquest títol?
Us agraden més les històries fantàstiques o les que parlen de la vida real? Per què?
{

{ Després de llegir
1 Us ha sorprès la història que explica el conte? És molt diferent de la que
vosaltres havíeu imaginat?

2 Entre nosaltres habitualment ens parlem de tu. Aneu al paràgraf on parlen

el protagonista i el capità i llegiu-lo primer tal com està i després llegiu-lo
tractant-vos de tu. Com us sentiu més còmodes?

3 En quina època i en quin país podria haver passat aquesta història?

Podem trobar en el conte alguna frase o algun detall que ens faci adonar
que es tracta d’una època o d’un ambient concrets?

4 Com us imagineu els dos personatges que surten en el conte? Com diríeu que va
vestit el capità de la policia? Us recorda algun personatge concret d’algun llibre que
heu llegit, el d’alguna pel·lícula o algú que coneixeu? I el narrador, com és?

5 Què en penseu, de la discussió que tenen els dos personatges? Com veieu els arguments
del capità? Per què creieu que el capità arriba a convèncer el protagonista? Penseu que
passa, en la vida real, que el govern amaga certes qüestions a la població?

6 Us agrada el final del conte? Quina diríeu que és la intenció de Calders:

ironitzar, dir que és la manera correcta d’actuar, dir que s’ha de ser
pràctic? Podeu imaginar un final diferent?
{

Una història
fantàstica
L’arbre domèstic
En aquesta vida he tingut molts secrets. Però un dels més
grossos, potser el que estava més amb pugna amb la veritat
oficial, és el que ara trobo oportú explicar.
Un matí, en llevar-me, vaig veure que en el menjador de
casa meva havia nascut un arbre. Però no us penseu: es
tractava d’un arbre de debò, amb arrels que es clavaven a
les rajoles i unes branques que es premien contra el sostre.
Vaig veure de seguida que allò no podia ésser la broma de
ningú, i, no tenint persona estimada a qui confiar certes
coses, vaig anar a trobar la policia.
Em va rebre el capità, amb uns grans bigotis, com sempre,
i duent un vestit l’elegància del qual no podria explicar,
perquè el tapaven els galons. Vaig dir:
—Us vinc a fer saber que al menjador de casa meva ha
nascut un arbre de debò, al marge de la meva voluntat.
L’home, vós direu, es va sorprendre. Em va mirar una bona
estona i després digué:
—No pot ésser.
—Sí, és clar. Aquestes coses no se sap mai com van. Però
l’arbre és allí, prenent llum i fent-me nosa.
Aquestes paraules meves van irritar el capità. Va donar un
cop damunt la taula amb la mà plana, va alçar-se i m’agafà
una solapa. (Allò que fa tanta ràbia.)
≥ Calders, Pere.
Lectura
—No pot ésser, dic —repetí—. Si fos possible això, seria
possible qualsevol cosa. Enteneu? S’hauria de repassar tot
el que han dit els nostres savis i perdríem més temps del
que sembla a primer cop d’ull. Estaríem ben arreglats si
en els menjadors de ciutadans qualssevol passessin coses
tan extraordinàries! Els revolucionaris alçarien el cap,
tornarien a discutir-nos la divinitat del rei, i qui sap si
alguna potència, encuriosida, ens declararia la guerra. Ho
compreneu?
—Sí. Però, a despit de tot, he tocat l’arbre amb les meves
mans.
—Apa, apa, oblideu-ho. Compartiu amb mi, només,
aquest secret, i l’Estat pagarà bé el vostre silenci.
Ja anava a arreglar un xec quan es mobilitzà la meva
consciència. Vaig preguntar:
—Que és d’interès nacional, això?
—I tant!
—Doncs no vull ni un cèntim. Jo per la pàtria tot, sabeu?
Podeu manar.
Al cap de quatre dies vaig rebre una carta del rei donant-
me les gràcies. I qui, amb això, no es sentiria ben pagat?
Barcelona: Edicions 62, 1979.
 Preparació de l’activitat
 Llegeix el text de lectura diverses vegades i preveu les
dificultats que pot tenir.
 Consulta l’apartat «Informació per preparar aquesta
lectura» que trobaràs tot seguit. Obtindràs informació
sobre l’autor o el tipus de text que es presenta.
 Al final d’aquesta pàgina hi ha un apartat amb enllaços
a webs on, si ho vols, pots ampliar informació.
 Recorda que entre tu i l’aprenent heu de compartir
un codi per quan calgui fer evident algun error durant la
lectura.
 És important respondre totes les preguntes de l’apartat
«Abans de llegir».
INFORMACIÓ PER PREPARAR AQUESTA LECTURA
Pere Calders (Barcelona, 1912-1994) és un dels escriptors
més llegits de la literatura catalana, especialment destacat
com a contista. A Mèxic, on va viure exiliat durant vint-
i-tres anys, escriu els que han estat considerats els seus
millors textos. Sobresurten els contes del recull Cròniques
de la veritat oculta (1955). Torna a Catalunya el 1962. El
1980 li arriba la popularitat arran de l’èxit del muntatge
teatral Antaviana, creat per la companyia Dagoll Dagom i
basat en contes seus.
Informació extreta de: http://www.escriptors.cat/autors/
caldersp/pagina.php?id_sec=490

Per fer la lectura amb l’aprenent segueix les pautes que es

donen en el document de presentació del material (http:// DURADA DE L’ACTIVITAT 1h.
www.gencat.cat/llengua/llegirperparlar).
Recorda que l’objectiu és llegir en parella i fer conversa a
partir de la lectura.

Ampliació de la informació
Pere Calders i la seva obra:
http://www.escriptors.cat/autors/caldersp/pagina.php?id_sec=490
http://www.iec.cat/perecalders/
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/pere-calders

Sobre l’obra teatral Antaviana:

http://www.dagolldagom.com/ca/teatre/antaviana
http://www.youtube.com/watch?v=d-QjUL2ueYA

www.gencat.cat/llengua
www.cpnl.cat LLEGIU PARLEU

© Generalitat de Catalunya
Departament de Cultura.
Direcció General de Política Lingüística
© del text de la lectura
Pere Calders i Edicions 62
Disseny Carol van Waart
DL B.19236-2015