v

AVALUACIÓ I DIAGNÒSTIC PSICOLÒGIC II: AVALUACIÓ I PSICOPATOLOGIA EN

ADULTS

[Dibujar su lector con un resumen de la participación. Normalmente es un breve resumen del

documento.
Cuando esté listo para agregar contenido, haga clic aquí y empiece a escribir.]

[Dirección de correo electrónico]

S
Avaluació
GG
60-80 preg test
4 altertnativa
-0’25 error
15% (article/capitol llegit)
PG – examen test
Comentar casos o aspectes (5 sessions
Interpretació MMPI-2 MCMI-3

Donar resposta o resoldre a problemes  psicòleg útil

Psicòleg clínic es el que es dedica a ajudar a persones que tenen problemes i demana ajuda
Clínica = lloc on s’assisteix a persones que demanen ajuda
KLINE → llit
KLINICUM  aquell individu que esta assistint a una persona que busca ajuda a fi de solucionar els seus
malestar
Tr.M  no es pot definir orgànicament (biològics, fisiològics i orgànics)
Psicòleg clínic  avaluar i intervenir
Cada malaltia / malat te el propi tractament
Avaluació clínica
Pacient  PROBLEMA  clínic –[observació]-> RESPOSTA (davant d’aquell problema/malestar el psicòleg
ha de donar resposta útil. Sovint no hi ha solució)

El procés d’avaluació clínica va des de que arriba un pacient amb malestar fins que el professional es capaç
de formular una resposta útil.
Aquest procés d’avaluació en general comença amb una entrevista i acaba amb una altra entrevista el
psicòleg fa 3 activitats fonamental en el procés de avaluació es observar (el que es visible rebre la informació
sense que li hagem demanat), explorar (buscar la informació activament)i pensar sobre el pacient/inferència
(processar la informació obtinguda a traves de la observació i exploració)
AC = procés de construcció del coneixement del pacient a fi de poder donar una resposta útil
Pot haver persones: trastornades, alterades i malaltes
Pot haver persones que no tinguin TM encara que presentin un elevat malestar
Pot haver persones que tinguin un tipus de comportament alternatiu. S’ha de diferencia entre desviacions
socials o acceptades de les persones alterades
Malaltia  hi ha una base biològica que defineix el problema, malestar
Hi ha tres eixos basics que s’han de avaluar la persona, el trastorn i el context ( com s’ha desenvolupat, en
quin entorn...) contemplar la persona al complet avaluem la personalitat globalment no percialitzar
Avaluació del trastorn/ diagnòstic psicopatologia
Trastorn d’estat
Trastorn conducta
F

Psicoteràpia  modificar conductes o estats mentals o també modular conductes psicopatològiques, el I

desenvolupament un millor apego, autonomia, autoestima realista...
In side  comprensió d’un mateix, pensar sobre si mateix, motivació per conèixer a ells mateixos
Classificació dels TR.M. 
Llegir un article i estudiar-lo (10-15 preguntes de l’examen seran extrets del article/capítol)→ Dr. Ramon
El procés es pot caracteritzar per 2 processos
Caracteritza com a procés d’informació: (observem com funciona el pacient) després es busca activament la
informació ( explorar) després s’ha de processar la informació i realitzar una devolució de informació
La informació s’ha de convertir en coneixement (es quelcom mes profund que la informació)
Caracteritza com a construcció i validació d’hipòtesis : a traves de la informació es formulen hipòtesis que
després s’han de validar, molts cops passem test o proves per validar les hipòtesis
Caracteritza com a presa de decisions: estem contínuament fent preses de decisions
No son etapes sinó perspectives en que el procés d’avaluació es pot caracteritzar
En el procés d’avaluació es molt mes simètric del que aparenta.
No es un procés unidireccional  hi ha un observador que es observat i una persona que es observat però
que també observa (El que s’observa en el pacient depèn/ esta condicionat pel que el pacient observa en
l’observador)
1. L'entrevista d'avaluació i d'anamnesi.

ACTIVITATS QUE REALITZA EL PSICÒLEG DURANT EL PROCÉS PSICODIAGNÒSTIC:

Observar (observació): recepció d'informació
Explorar (exploració): cerca activa d'informació
Inferir (inferència): processament de la informació
OBSERVACIÓ
Percepció intencionada i il·lustrada
• Intencionada: es fa amb un objectiu determinat.
• Il·lustrada: no és ingènua ni innocent; suposa expectatives i condicionants diversos.
EL RESULTAT DEL PROCÉS D'AVALUACIÓ DEPENDRÀ
• DEL QUE HÀGIM OBERVAT I DE LA NOSTRA CAPACITAT D'OBSERVAR
• DEL QUE HÀGIM EXPLORAT I DE LA NOSTRA CAPACITAT D'EXPLORAR
• DEL QUE HÀGIM INFERIT I DE LA NOSTRA CAPACITAT D'INFERIR

CONDICIONANTS DE L'OBSERVACIÓ
• CONDICIONANTS DEPENDENTS DEL PSICÒLEG
• CONDICIONANTS DEPENDENTS DEL MARC O SITUACIÓ
CONDICIONANTS DE L'OBSERVADOR:
• LA TEORIA
• EXPECTATIVES
• EXPERIÈNCIA
• ESTAT INTERN
• TIPUS PERSONALITAT
CONDICIONANTS DE L'OBSERVACIÓ: LA TEORIA
• “L'OBSERVACIÓ ÉS UNA ACTIVITAT CARREGADA DE TEORIA” (*HANSON)
SOBRE L'OBSERVACIÓ:
• SABER OBSERVAR SUPOSA SABER OBSERVAR-SE OBSERVANT:
IMPORTA OBSERVAR COM (OBSERVANT) ES CONDICIONA A l'OBSERVAT I, PER TANT, L'OBSERVAT.
• “NO SÓN ELS NOSTRES ULLS ELS QUE VEUEN. ÉS LA NOSTRA MENT A través DELS NOSTRES ULLS”
(E. MORIN).
• MÉS QUE CREURE EL QUE VEIEM, VEIEM EL QUE CREEM.
• EL QUE ENS PERMET VEURE ÉS EL QUE ENS IMPEDEIX VEURE.
• “TOTA FORMACIÓ ÉS UNA DEFORMACIÓ” (Sr. GRACIA).
• NO ES POT ASPIRAR A UN PENSAMENT SENSE PUNT CEC. NO ÉS POSSIBLE ELUCIDACIÓ SENSE
OMBRA.
DOS ERRORS SOBRE L'OBSERVACIÓ:
• CONSIDERAR QUE L'OBSERVACIÓ POT SER OBJECTIVA
• NO TENIR EN COMPTE LA INTERACCIÓ OBSERVADOR-OBSERVAT
EL PROCÉS D'AVALUACIÓ CLÍNICA …
• REQUEREIX CAPACITAT D'OBSERVAR NO SOLS DEL PSICÒLEG, TAMBÉ DEL SUBJECTE O PACIENT.
LES TÈCNIQUES DE AUTOINFORME
• SÓN TÈCNIQUES QUE ES BASEN EN LA CAPACITAT D'OBSERVAR I D'OBSERVAR-SE DEL SUBJECTE O
PACIENT, I DE LA SEVA CAPACITAT D'INFORMAR O TRANSMETRE AQUESTES OBSERVACIONS.
EN EL PROCÉS D'AVALUACIÓ…
• OBSERVEM EL QUE DIU EL PACIENT.
• OBSERVEM COM FUNCIONA EL PACIENT.
• OBSERVEM EL QUE (DIU QUE) OBSERVA EL PACIENT
S
POSICIÓ: l'examinador es col·loca al costat, no enfronti, del subjecte, per a reduir la seva influència.
CONSIGNA“Què podria ser això?”
Si el subjecte només dóna una resposta a la làmina I, se li diu:
“´Prengui's el temps que necessiti. Estic segur que trobarà alguna cosa més”.
“QUÈ PODRIA SER AIXÒ?”“A què es pot o podria semblar? Què veus en elles?”

2. El procés d'avaluació clínica. Característiques i condicionants del procés

d'avaluació clínica.
EL PROCÉS D'AVALUACIÓ CLÍNICA
3. El diagnòstic psicopatològic. Les classificacions dels trastorns mentals com
instruments d'avaluació.

4. Tipus de demanda/ tipologia de pacients/ problemàtiques clíniques.

Diagnòstic diferencial.

5. L'avaluació del pacient depressiu. L'avaluació del pacient amb idees de

suïcidi.

6. L'avaluació del pacient ansiós.

7. L'avaluació del pacient psicòtic.

8. L'avaluació del pacient amb trastorn de la personalitat.

9. L'avaluació del pacient amb trastorn de la conducta alimentària.

10. L'entrevista de devolució i informe.

11. Avaluació i indicació terapèutica

27.03.20
3.04.20