Tema 3 Xarxes Locals

TEMA 3: REDES DE ÁREA LOCAL. (L.A.N.
)
TEMA 3: REDES DE ÁREA LOCAL. (L.A.N.)
-Presentació curs CISCO 1.4.2. Xarxes de dades.
TEMA 3: XARXES D’ÀREA LOCAL. (L.A.N.)
 Característiques essencials d’una LAN:
-Segons la IEEE: Xarxa de comunicacions confinada a un àrea
limitada, de velocitat alta i baixa tasa d’errors.
-Els canals de transmissió són multiaccés, tots els paquets són enviats
a tots els nodes o a grups d’ells.
- Les línies de comunicació solen ser multipunt.
-El tipus de xarxa depén de la topología i el protocol utilitzat, en
xarxes WAN tenim malles de nodes i centrals de conmutació; en
LAN tenim busos i estels (estrella).
Els nivells OSI configuren la trama per a la seua distribució a través de la

LAN, actualment s’utiliza la pila de protocols TCP/IP:
 3 grans blocs:
- Programa d’usuari: Nivell aplicació. (FTP, TELNET, HTTP)

Parlem de dades en aquest nivell
- Software de xarxa: Nivel de transport i nivell de xarxa. (TCP, IP) .

Parlem de segments (TCP) i de datagrames (IP)
-Targetes de xarxa: Capa d’enllaç (LLC i MAC) i física.

Parlem de trames en aquest nivell
Estàndards a les xarxes d’àrea local.

L’IEEE es qui dicta la norma a seguir en les xarxes actualment, els fabricants
intenten seguir la normativa, s’estructura en comités d’estudi. P.ex. el 802.3
Estàndards a les xarxes d’àrea local industrial.

Els fabricants tenen l’iniciativa a aquestes tipus de xarxa, per açó existeix gran
incompatibilitat entre ells.
Pero, les empreses fabriquen targetes que serveixen de pont entre xarxes de
altres fabricants.
Les xarxes locals industrials son de carácter determinístic (no probabilistic) i no
implementes tots els nivells de les LAN.
Exemple:
- Siemens: AS-Interface i Profibus.
- Omron: Compobus/S i Compobus/D.
- Schneider: Uni-Telway.
Topología de la LAN:
La topología de la LAN és el disseny físic i lògic de la xarxa es a dir la seua

forma de construcció en quant a cablejat i el camí que segueixen els paquets per
la xarxa.
Podem tenir topologíes:

- Centralitzades.
- Descentralitzades.
L’elecció de la topología influeix en el fluxe d’informació, control de la

xarxa, l’expansió i actualització.
Abans de montar la xarxa, hi haurà que preguntar-se:
-Quines aplicacions utilitzaré?

-Quin tipus de host i servidors tindré?
-Estarà la xarxa connectada a altres xarxes?
-Tindré aplicacions crítiques?
-La velocitat de dades és important?
-Quin nivell de seguretat necessite?
-Tindré ampliacions?
Topología en bus:
A la topología en bus tenim un cable i tots

els elements estan connectats a ell,
necessita un punt de terminació (R=50
Ohm)
Avantatges: Desavantatges:
-Válid per a xarxes xicotetes. -Cost d’administració alt.
-Cost baix (poc cable). -Difícil aillar un node que funcione
-Fàcil afegir estacions. malament, pot tirar tota la xarxa a terra.
-Pot congestionar-se amb poc tràfic.
Exemple topología en bus:

Topología en anell:
L’anell és un camí continu sense inici ni fi,

les trames van de nodo a nodo fins que
troben el destí.
Normalment utilitzen un anell doble.
Avantatges: Desavantatges:
-Fàcil d’administrar. -No está molt implementada.
-Fàcil de localitzar problemes. -És complicat introduir una nova estacíó
-Òptima per a grans distancies ja que els missatges van d’una a l’altra.
i informació.
Topología en estel:
Tots els elements estan units a un element

central (hub, switch, router)
Avantatges:
Desavantatges:
-Més facil d’administrar que bus.
-Necessita més cablejat.
-Fàcil de localitzar problemes de
cablejat. -Susceptible a fallar en el centre de
l’estel i per tant tota la xarxa.
-Fàcil afegir estacions.
-Gran varietat d’equips de control
de xarxa
Exemple topología en estel:

Exemples de topologies de xarxes locals.

Tècniques d’accés al medi en xarxes locals (M.A.C.):
MAC: (Media Acces Control). Mecanisme encarregat de controlar els

accesos a la xarxa de cada dispositiu. També és un codi que identifica
cada targeta arreu del mon.
Però, com és resol l’accés de cada estació a la xarxa si tenim

una xarxa en banda base com és el cas de Ethernet?
Tenim 2 formes d’actuar:

- Métode centralitzat “Polling” o sondeig.
- Métode distribuit:
Detecció de colisió.
Pas de testic.
Tècniques d’accés al medi en xarxes locals (M.A.C.).
Mètode centralitzat (polling o sondeig).
-El control de las comunicaciones lo realiza un controlador central.

-El cont. central interroga a cada estación y estas solo contestan cuando
son requeridas por dicho controlador.
-Tiempo de ciclo: tiempo que tarda en cont. central en interrogar a
todas las estaciones.
-Se puede controlar de forma muy sencilla y precisa el tiempo que
tardará la información a llegar  control de decisiones críticas.
-Muy utilizado en las redes industriales, donde se requieren redes
deterministas y no estocásticas.
Tècniques d’accés al medi en xarxes locals (M.A.C.).
Mètode distribuit :
Totes les estacions cooperen per a determinar quina accedirà al control

de la xarxa. Tenim 2 mètodes principals:
-Detecció per colisió.

-Les estacions que volen transmitir observen la línia i si està lliure
transmiteixen.
-Pas de testic:
- Hi ha una trama (“testic”) que passa d’una estació a un altra i
significa que es té possesió de la comunicació.
Mètode distribuit – Sense detecció ( 1ª idea):
Mètode distribuit – Detecció per colissió ( 2ª idea):
Mètode distribuit – Detecció per colissió ( 2ª idea):
Video CSMA/CD
Mètode distribuit – Pas de testic :
Tenim 2 métodes:
Testic en anell (Token Ring).
Testic en bus (Token bus).
Mètode distribuit – Pas de testic- Token Ring :
-Métode desenvolupat al IEEE 802.5.
-La instalació física de l’anell es realitza a través d’una unitat MAU.
Mètode distribuit – Pas de testic- Token Ring :
Funcionament:
-El testic és una trama de 3 bytes que circula de host a host per la xarxa.
-Si un host vol transmetre captura el testic i coloca la trama a la xarxa.
-La trama va retransmitint-se a través de tota la xarxa i quan arriva al
destí, es llegida. Pero segueix fins al emisor que la retira.
-El temps de possesió de testic es de 10ms.
-Hi ha una estació que actua de mantenidora o supervisora de les
comunicacions, s’encarrega de regenerar l’anell, iniciació de l’anell,
recuperació davant errors...
-És una xarxa on hi ha un repartiment equitatiu de l’ocupació. 
Determinista.
Video FDDI
Mètode distribuit – Pas de testic- Token Bus :
-Métode desenvolupat al IEEE 802.4.
-La instalació física és un bus.
-Determinista. (temps màxim de posesió de testic 10ms).
-Totes les estacions coneixen la predecesora i antecesora.
-Utilitzat en xarxes industrials on hi hagen configuracions multimestre.
Estándar IEEE 802.3 – Ethernet:
-És l’utilitzada a les xarxes d’area local actuals.

-Utilitza el protocol d’accés CSMA/CD.
-Codificació Manchester diferencial.
-1 lògic: + 0’85V a –0’85V
-0 lògic: - 0’85V a +0’85V
-Canal inactiu: 0 V.
-Per a utilitzar-lo necessitem :
-targetes de xarxa (nivell físic i MAC).
-Instalació de protocol de comunicacions (nivell xarxa i transport)
-Instalació d’aplicacions ( nivell presentació i aplicació)
Hi ha subestàndars a les xarxes ethernet, que son:
-10base2: Utilitza cable coaxial fi RG-58 amb impedancia de 50 Ohm,

màxima velocitat de transmissió 10Mbps.
-10baseT: Usa cable trenat UTP categoria 3, configuració com a estel.
Màxima velocitat de transmissió 10Mbps, longitut màxima per
segment 100m.
-100 baseT: Usa cable trenat UTP categoría 5, configuració com a estel.
Màxima velocitat de transmissió 100Mbps, longitut màxima
per segment 100m.
La trama de comunicació és:
-Preámble: 10101010. Senyal de 10 Mhz.

-Inicio (SFD): 10101011. Senyal de 20 Mhz.
-DA: Direcció MAC de la tarjeta receptora.
-SA: Direcció MAC de la tarjeta emisora.
-Length: Long. de dades.
-Datos: dades a transmitir.
-Relleno (Pad): La trama mínima ha de ser de 64 byte.
Operativa del protocol:
-Quan es transmeteix es poden produir colisions, si es produeixen, les

estacions emiteixen soroll.
-Esperen un temps aleatori dividit en ranures de 51’2 us, segons un nº
generat aleatoriament (1 o 0).
-Si es torna a produir una colisió el nº aleatori va de (0 a 3), fins que
es transmiteix.
Avantatges:
-- Tipo de red más utlilizada.
-- Protocolo simple.
-- Puede utilizar cable pasivo, sin módem.
-- Retardo a baja carga es 0.
-- Incorporación de nuevas estaciones en caliente.
Desavantatges:
-- No es determinista.
-- A alta carga disminuye su efectividad.
-- No tiene sistema de prioridades.
4.5.- Connexió entre xarxes locals:
La connexió entre 2 xarxes locals són necessaries per:

- Ampliació de la LAN i/o del nº d’estacions.
-Conexió de 2 LAN’s de diferent tecnología (tecnología, velocitats,
tractament de colisions).
-Conexió de xarxes remotes.
Veremos el funcionamiento de 3 dispositivos:

-HUB.
-SWITCH.
-ROUTER.
HUB:
- Hub o "concentrador" : pieza de equipo de red que conecta

PCs entre sí, aunque realmente hace las veces de repetidor.
-Los concentradores se utilizan para ampliar una red. No

obstante, de esta acción puede resultar un exceso de tráfico
innecesario porque se envía la misma información a todos los
dispositivos de una red.
-Los concentradores están indicados para redes pequeñas,

aunque es posible que las redes con alta carga de tráfico
necesiten equipos de red adicionales, como puede ser un
conmutador, que reduciría el tráfico innecesario.
HUB
SWITCH:
Los conmutadores utilizan la información de la dirección de cada
paquete para controlar el flujo del tráfico de la red.
Por medio de la monitorización de los paquetes que recibe, un

conmutador distingue qué dispositivos están conectados a sus
puertos, y envía los paquetes a los puertos adecuados solamente.
Un conmutador reduce la cantidad de tráfico innecesario porque la

información recibida en un puerto se envía solamente al
dispositivo que tiene la dirección de destino correcta, a diferencia
de un concentrador, que la envía a todos los puertos.
ROUTER:
Conecta entre si redes de diferente tipo.
Trabaja a nivel de red del protocolo OSI.
No trabajan con direcciones MAC, solo con direcciones IP.
Usualmente llevan un hub integrado y permite a los usuarios compartir
líneas telefónicas y conexiones de módem.
Tipos : - Estático. Tabla fija
- Dinámico. Tabla adaptable.
VPN: Red privada virtual

4.6.- Software necessari a les xarxes d’àrea local.
El software pot dividir-se en:
- Sistemes operatius de xarxa.
Ens servirán per utilitzar els protocols que tenen implementats.
-Aplicacions de gestió i configuració de xarxa.

Per a determinar la configuració dels equips i usuaris que utilitzen la
xarxa. (habitualment inclós al sistema operatiu)
-Aplicacions distribuides.
Aplicacions que ens permeten fer us de la xarxa de forma igual a
igual o client/server. (Navegadors, FTP, SMTP,POP,...)
-Ferramentes d’estat de la xarxa (incloses al S.O.):

Permet estudiar l’estat de la xarxa. (Ping, tracert, netstat, ipconfig,...)
4.7.- Protocols TCP/IP.
- Protocols desenvolupats per a permitir la conexió de nodes d’una xarxa.

-Objetiu: Permitir comunicar-se xarxes diferents, de diferents fabricants i amb
diferents tecnologíes.
-S’ha convertit en un model de referència, desplaçant al teòric OSI de ISO.
-L’equivalencia entre OSI i TCP/IP es:
-Aplicació: Nivells 7,6,5 de OSI.
-Transport: Nivell 4 d’OSI.
-Xarxa: Nivell 3 d’OSI.
-Interficie de xarxa: Nivells 1,2 d’OSI.
Interficie de xarxa. (fisic i enllaç)
-Habitualment utilitza els mitjans d’ethernet .
-Inclou el control d’enllaç de dades i la subcapa MAC.
Nivell de xarxa: IP (xarxa)

-Responsable de moure paquets pels nodes.
-Els paquets s’ensamblen i es coloca una adreça de 4 bytes (adreça IP).
-Accepta les dades de nivells superiors (TCP o UDP).
-ICMP: Descarta datagrames perdut (temps excessiu)
Missatges de control de xarxa (ping, tracert, netstat,...) i errors.
-ARP: (Adress resolution protocol).
Obté l’adreça física corresponent a la IP d’una màquina.
Transport (TCP/UDP). (transport)
-Realitza el control de la transmissió, este control pot ser:
-TCP (Transmission Control Protocol): Orientat a la connexió.
-UDP(User Datagram Protocol): No orientat a la connexió
-TCP:
-S’utilitza en el cas que les aplicacions connectades hagen de
intercambiar-se dades continuament, ex. FTP, Telnet, HTTP.
-Objetiu: Entregar correctament les dades entre els nodes, ho fa en 3 fases:
-Establiment de la connexió.
-Enviament de la informació.
-Alliberament de l’enllaç.
-TCP:
-Pot gestionar varies connexions, emprant ports diferents, en tenim 65535
diferents.
-Ports més habituals:
-23: Telnet
-21: FTP
-80: HTTP.
-110: POP3
-25:SMTP
-6667: IRC
-UDP:
-Envia datagrames sense connexió previa, no orientat a la connexió.
-Maneja ports igual que TCP.
Aplicació . (Aplicació)
-Telnet:
-Utilitza el port 23 i és una connexió remota a un equip.
-Actualment en recessió, serveix per a desbloquejar correu pop.
-Exemple: telnet pop.correo.yahoo.es 110
user nom_usuari
pass contrasenya.
-FTP (File Transfer Protocol):
-Utilitza el port 21, i serveix per a intercambi de fitxers.
-Encara prou utilitzat.
-Exemple: Per a pujar pàgines web al teu servidor web en geocities,
iespaña, ...
-Podem utilitzar-lo en empresa per a distribució de fitxers entre màquines
remotes.
-SMTP i POP (Protocols de correu):

-Correu que ix SMTP i que entra POP.
-Necessitem en nom del servidor smtp i pop
-SMTP i POP (Protocols de correu):
-Correu que ix SMTP (port 25) i que entra POP (port 110) .
-Necessitem el nom del servidor smtp i pop, per exemple,
smtp.correo.yahoo.es o pop.correo.yahoo.es
-Estructura: usuari@nomdedomini
-HTTP (Navegadors WWW ):

Port 80
Utilitats: Internet Explorer, Mozilla.
4.7.- Protocols TCP/IP.Noms i adreces IP.
A una xarxa les estacions necessiten identificar-se per a poder fer ús d’ella
amb una adreça i un nom.
Adreçes:
Les adreçes es designen en 4 bytes (32 bits) que poden variar cadascún entre
0 y 255.
Exemple: 123.234.98.1
Noms:
Els noms a una xarxa TCP/IP s’asignen d’una forma jerárquica, especificant
el domini al que pertanyen.
Exemple: leonardo.pb.uv.es
La conversió entre noms i adreces IP la fa el servidor DNS.

Adreces IP:
-S’especifiquen segons IPv4 (4 bytes).
-Tenen 2 parts . Adreça de xarxa i adreça d’estació.
-Segons sigen les 2 parts tenim:
-Clase A: Xarxes grans.
1 byte identifica la xarxa (126 xarxes)
3 byte identifica l’estació.
Adreçes entre:
0.1.0.0 y 126.0.0.0
Adreces IP:
-Clase B: Xarxes mitjanes.
2 byte identifica la xarxa.  16.384 posibles xarxes
2 byte identifica l’estació. 65.535 possibles estacions.
Adreçes entre:
128.0.0.0 y 191.255.0.0
Adreces IP:
-Clase C: Xarxes xicotetes.
3 byte identifica la xarxa.  2.097.151 posibles xarxes
1 byte identifica l’estació. 256 possibles estacions.
Adreçes entre:
192.0.1.0 y 223.255.255.0
-Apart tenim adreçes i classes especials reservades. (apunts).

Màscares de subxarxa:
Per a que el sistema puga identificar cada byte si pertany a la part de xarxa o
a la pert d’estació, posem 0 en la part d’estació i 1 en la part de xarxa.

Tema 3 Xarxes Locals

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Tema 3 Xarxes Locals

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

TEMA 3: REDES DE ÁREA LOCAL. (L.A.N.

Els nivells OSI configuren la trama per a la seua distribució a través de la

- Programa d’usuari: Nivell aplicació. (FTP, TELNET, HTTP)

- Software de xarxa: Nivel de transport i nivell de xarxa. (TCP, IP) .

-Targetes de xarxa: Capa d’enllaç (LLC i MAC) i física.

Estàndards a les xarxes d’àrea local.

Estàndards a les xarxes d’àrea local industrial.

La topología de la LAN és el disseny físic i lògic de la xarxa es a dir la seua

Podem tenir topologíes:

L’elecció de la topología influeix en el fluxe d’informació, control de la

Abans de montar la xarxa, hi haurà que preguntar-se:

-Quines aplicacions utilitzaré?

A la topología en bus tenim un cable i tots

Exemple topología en bus:

L’anell és un camí continu sense inici ni fi,

Tots els elements estan units a un element

Exemple topología en estel:

Exemples de topologies de xarxes locals.

Tècniques d’accés al medi en xarxes locals (M.A.C.):

MAC: (Media Acces Control). Mecanisme encarregat de controlar els

Però, com és resol l’accés de cada estació a la xarxa si tenim

Tenim 2 formes d’actuar:

-El control de las comunicaciones lo realiza un controlador central.

Totes les estacions cooperen per a determinar quina accedirà al control

-Detecció per colisió.

-És l’utilitzada a les xarxes d’area local actuals.

-10base2: Utilitza cable coaxial fi RG-58 amb impedancia de 50 Ohm,

-Preámble: 10101010. Senyal de 10 Mhz.

-Quan es transmeteix es poden produir colisions, si es produeixen, les

La connexió entre 2 xarxes locals són necessaries per:

Veremos el funcionamiento de 3 dispositivos:

- Hub o "concentrador" : pieza de equipo de red que conecta

-Los concentradores se utilizan para ampliar una red. No

-Los concentradores están indicados para redes pequeñas,

Por medio de la monitorización de los paquetes que recibe, un

Un conmutador reduce la cantidad de tráfico innecesario porque la

VPN: Red privada virtual

-Aplicacions de gestió i configuració de xarxa.

-Ferramentes d’estat de la xarxa (incloses al S.O.):

- Protocols desenvolupats per a permitir la conexió de nodes d’una xarxa.

Nivell de xarxa: IP (xarxa)

-SMTP i POP (Protocols de correu):

-HTTP (Navegadors WWW ):

La conversió entre noms i adreces IP la fa el servidor DNS.

-Apart tenim adreçes i classes especials reservades. (apunts).

You might also like