T’atreveixes

amb les mates?

Solucionari
3
Quadern d’Activitats
Primer Cicle • ESO

José Luis Uriondo González

Silvia Pérez Mateo
Ángela Vallejo Martín-Albo

BARCELONA • MADRID • BUENOS AIRES • CARACAS • GUATEMALA • LISBOA • MÈXIC

NOVA YORK • PANAMÀ • SAN JUAN • SANTA FE DE BOGOTÀ • SANTIAGO • SAO PAULO
AUCKLAND • HAMBURG • LONDRES • MILÀ • MONT-REAL • NOVA DELHI • PARÍS
SAN FRANCISCO • SYDNEY • SINGAPUR • SAINT LOUIS • TÒQUIO • TORONTO

Editora: Mònica Garcia Suñé • Traducció: Elisabet Collellmir Cardenal

Realització del solucionari: Jaume Ribalta • Maquetació: Francesca Aguilar, Marcos Puig i Meritxell Carceller Barral
Disseny de l’interior: Graviola Design • Disseny de la coberta: Uriol Miró
Il·lustracions de la coberta: Toni Benages Gallard • I·lustracions: Daniel Garbade i Pablo Blasberg
 T’ atreveixes amb les mates? Estem segurs que sí. Aprendre matemàtiques pot ser una aventura interes-
sant i amena. Per això t'oferim aquest quadern d'activitats amb exercicis i problemes complementa-
ris als que realitzes a classe. Així podràs consolidar la comprensió dels continguts que has estudiat i resoldre els
dubtes que se’ns plantegen a tots al llarg del curs.

T’atreveixes amb les mates? 3 és un quadern dividit en quatre unitats temàtiques: «Figures planes», «Àrees»,
«Circumferència i cercle» i «Gràfiques». Cada unitat comença amb un apartat anomenat Fes un repàs, en el qual
t'oferim una síntesi dels continguts teòrics que necessites entendre per fer els exercicis.

La resta és cosa teva. No oblidis llegir detingudament els enunciats dels exercicis per estar ben segur del que es
pregunta abans de posar-te mans a l'obra. Sigues ordenat i net; confia en tu mateix i... l'èxit està garantit!

Í ndex
1. Figures planes
• Polígons . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
• Triangles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
• Quadrilàters . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
• Més de polígons . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

2. Àrees
• Superfície i àrea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
• Àrea de quadrilàters . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
• Àrea de triangles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
• Àrea de polígons regulars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
• Descomposició de polígons . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

3. Circumferència i cercle
• Elements . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38
• Posicions relatives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
• Angles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43
• Longituds i àrees . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45

4. Gràfiques
• Sistemes de referència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51
• Interpretació de punts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
• Representació gràfica de punts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55
• Construcció de gràfiques a partir de taules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57
• Construcció de taules a partir de gràfiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
• Característiques d’una gràfica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60
 5
Fes un repàs

1 Figures planes
A
(vértex A) ➔ Polígons
costat
AB
⫺ Un polígon és una figura plana limitada per una línia poligonal
B
tancada.
F diagon
al FC
⫺ Elements d’un polígon: costats, vèrtexs, angles interiors i diago-
nals.
E angle C
interior
• Classificació dels polígons:
D

Segons el nombre de costats Segons els angles interiors Segons la forma dels elements

• Triangle (3 costats) • Còncau: • Equilàter (costats iguals)

• Quadrilàter (4 costats) – Algun dels angles interiors és • Equiangle (angles iguals)
• Pentàgon (5 costats) major de 180º. • Regular (costats i angles iguals)
• Hexàgon (6 costats) – Alguna diagonal no és interior.
• etc. • Convex: Equilàter
– Tots els angles interiors són
Triangle
menors de 180º.
– Totes les diagonals són inte-
riors.
Quadrilàter
Equiangle
Còncau

Pentàgon

Convex Regular

Hexàgon

• En un polígon de n costats:

– El nombre de diagonals és: – Els angles interiors sumen: 180º · (n – 2)

n · (n – 3)
2 82º + 130º + 61º + 87º = 360º

5 costats: 4 costats:
5 · (5 – 3) 180º · (4–2) = 180º · 2 = 360º
= 5 diagonals
2
6

• En un polígon regular de n costats:

Circumferència
circumscrita
360°
Circumferència ⫺ L’angle central mesura .
inscrita n

⫺ La circumferència que passa pels vèrtexs d’un polígon regular

Apotema s’anomena circumferència circumscrita i la que és tangent als
costats del polígon s’anomena circumferència inscrita.

⫺ El segment que uneix el centre del polígon amb el punt mig d’un
Angle central 360º : 5 = 72º
costat s’anomena apotema (mesura el mateix que el radi de la cir-
cumferència inscrita).

➔ Triangles
⫺ Un triangle és un polígon de tres costats.

2,3 cm 2,6 cm
⫺ La mesura d’un dels costats d’un triangle sempre és menor que la
suma dels altres dos costats. Si no fos així, el triangle no es podria
5,7 cm construir.

(2,3 + 2,6) < 5,7

⫺ La suma dels angles d’un triangle és 180º.
No es pot formar un triangle amb
aquests tres segments.
• Classificació dels triangles:

Segons els costats Segons els angles

• Equilàter • Acutangle
Tres costats iguals Tres angles aguts

Catet
• Isòsceles • Rectangle
Catet

Dos costats iguals Un angle recte

sa
i un de desigual otenu
Hip

• Escalè • Obtusangle
Tres costats desiguals Un angle obtús

⫺ Un triangle equilàter té els tres angles iguals.

⫺ Un triangle isòsceles té dos angles iguals i un de desigual.

 7
Fes un repàs

• Rectes i punts notables del triangle:

• Altures i ortocentre • Mediatrius i circumcentre

Altura: perpendicular
Mediatriu: perpendi-
des d’un vèrtex al cos- cular que passa pel
tat oposat. punt mig del costat.
Ortocentre: punt d’in- Circumcentre: centre
tersecció de les tres de la circumferència
altures. circumscrita.

• Bisectrius i incentre • Mitjanes i baricentre

Mitjana: va des d’un
Bisectriu: divideix l’an- vèrtex al punt mig del
gle en dues parts iguals. costat oposat.
Incentre: centre de la Baricentre: punt d’in-
circumferència inscrita. tersecció de les mit-
janes.

T1
➔ Quadrilàters
⫺ Un quadrilàter és un polígon de quatre costats.
T2
⫺ La suma dels angles d’un quadrilàter és 360º.
Angle quadrilàter = angle T1 + angle T2 =
180º + 180º = 360º • Classificació dels quadrilàters convexos:

Paral·lelograms: costats paral·lels dos a dos No paral·lelograms

• Quadrat • Trapezis: dos costats paral·lels i els altres dos no.

Quatre costats iguals
Quatre angles rectes – Trapezi rectangle
Dos angles rectes

• Rectangle – Trapezi isòsceles

Costats iguals dos a dos Els costats no paral·lels
Quatre angles rectes són iguals.

• Rombe – Trapezi escalè

Quatre costats iguals Tots els costats i els
Angles iguals dos a dos angles desiguals

• Romboide • Trapezoide: cap parell de

Costats iguals dos a dos costats paral·lels.
Angles iguals dos a dos
8

1. Fixa’t en el polígon de la figura i completa la taula:

F
A

Nombre Nom
Vèrtexs 7 A , B, C, D, E, F, G G B
—–
Diagonals 14 AC , AD, AF, AE, FB, FD, FC, BG, BE, BD, CE, CG, DG, EG
—–
Costats 7 AB , BC, CD, DE, EF, FG, GA E
Còncau o convex? Còncau.
Equilàter, equiangle o regular? Equilàter. C

Perímetre: ABCDEFGA Suma dels angles interiors: 900º D

2. Observa els polígons i completa les taules.

a) b) c) d)

e) f) g) h)

Segons el angles interiors Segons la forma dels elements

Còncau c, h Equilàter a, b, c, f, g, h
Convex a, b, d, e, f, g Equiangle a, b, e, f

• Algun dels polígons és regular? a, b, f

3. Quantes diagonals tenen els polígons següents? Dibuixa-les.

a) b)

9
Nombre de diagonals: _______ 5
Nombre de diagonals: _______

4. Aquests segments són les diagonals d’un polígon. Dedueix el nombre de costats que té cada polígon i dibuixa’l.

6
a) Nombre de costats: _______ 6
b) Nombre de costats: _______
 9
Figures planes • Polígons

5. Completa la taula següent. En algunes caselles hauràs de dibuixar un polígon que tingui les característiques
descrites i en altres, hauràs de completar el nombre de costats i diagonals que té el polígon dibuixat. Compte!
Hi ha una casella que ha de quedar en blanc.

Polígon còncau Polígon convex

Nombre de costats: 4
2
Nombre de diagonals: _______
360º
Els angles sumen: _______
3
Nombre de costats: _______
Nombre de diagonals: 0 No n’hi ha.
180º
Els angles sumen: _______
5
Nombre de costats: _______
5
Nombre de diagonals: _______
540º
Els angles sumen: _______
6
Nombre de costats: _______
9
Nombre de diagonals: _______
720º
Els angles sumen: _______

6. Dibuixa en la trama els polí-

gons següents, prenent com a
unitat la distància entre dos
punts consecutius de la
trama: a) c)

b)
a) Un octàgon còncau de
10 unitats de perímetre.

b) Un heptàgon equilàter i d)
còncau de 14 unitats de
perímetre.

c) Un triangle regular de 6
unitats de perímetre.

d) Un pentàgon convex de
12 unitats de perímetre.
10

7. Quant sumen els angles interiors dels polígons següents?

a) b) c) d)

720º 180º 1 080º 1 440º

8. El perímetre d’un octàgon regular fa 9,6 cm. Quant mesuren els costats?

9,6 : 8 = 1,25 cm

9. Un decàgon té tots els costats iguals excepte un. El costat desigual mesura 1,8 cm i el perímetre del decàgon
fa 22,5 cm. Quant mesuren els costats iguals?

22,5 – 1,8 = 20,7 cm 20,7 : 9 = 2,3 cm

10. Dibuixa la circumferència inscrita, la circumferència circumscrita i una apotema de cada un dels polígons
regulars següents. Pots trobar el centre de les circumferències si saps que coincideix amb el punt on es tallen
les mediatrius de dos dels costats del polígon. Després completa la taula.

a) b)

Costat Perímetre Angle central

Polígon a) 2 cm 8 cm 90º
Polígon b) 1,6 cm 6,4 cm 72º
 11
Figures planes • Polígons

11. Dibuixa un quadrat de 4 cm de costat. Segueix els passos següents:

—–
1r Dibuixa un segment de 4 cm. Anomena’l AB. D C
2n Traça, en cada un dels punts A i B, una recta per-
pendicular.

3r Agafa el compàs i, prenent com a centre el punt A i

—–
com a radi AB, traça un arc que talli la perpendicu-
lar traçada per A. El punt de tall serà un altre vèrtex
del quadrat. Digues-li D.

4t Repeteix el tercer pas, però pren com a centre el

A B
punt B. Obtindràs un altre vèrtex. Digues-li C. Uneix
els quatre vèrtexs.

12. —–
Dibuixa un hexàgon regular. El costat ha de mesurar el mateix que el segment AB. B

—–
Comença dibuixant una circumferència de radi AB, que serà la cir-
cumferència circumscrita en l’hexàgon que vols dibuixar. La pista
A
t’ajudarà per poder seguir.

Pista: en l’hexàgon regular,

la mesura del costat és igual
a la mesura del radi de la
circumferència circumscrita.

13. Dibuixa el polígon que es demana en cada apartat:

—–
a) Un quadrat amb la diagonal igual al segment AB. b) Un hexàgon, el radi de la circumferència cir-
cumscrita del qual mesuri 2 cm.

A
2 cm

B
12

14. Classifica els triangles següents segons els dos criteris que s’indiquen:

Segons
els costats Isòsceles Escalè Equilàter Escalè Isòsceles
Segons
els angles Obtusangle Obtusangle Acutangle Rectangle Rectangle

15. Calcula la mesura dels elements que falten de cada triangle. Tingues en compte la informació que es dóna per
a cada un.

C C
CC
x
15 15
cmcm A
z
xx
8 cm
yy B y A
B x
90º
3 y
cm
A B
B

– Rectangle isòsceles – Equilàter – Isòsceles acutangle

– Perímetre: 36,2 cm – Perímetre: 13,8 cm

Angle ⵩
x : 45º Angle ⵩
x : 60º Angle ⵩
x : 75º
Angle ⵩y : 45º Angle ⵩
y : 60º Angle ⵩y : 75º
—– —–
Costat AB: 10,6 cm Angle ⵩z : 60º Costat AB: 5,4 cm
—– —– —–
Costat AC: 10,6 cm Costat AB: 8 cm Costat AB: 5,4 cm

16. Troba l’ortocentre del triangle següent dibui-

xant-hi les alçades:
17. Troba el circumcentre del triangle. Compro-
va que el circumcentre és el centre de la cir-
cumferència circumscrita.
 13
Figures planes • Triangles

18. —– —– —–
Construeix un triangle de manera que els costats siguin els segments AB, CD i DE. Per fer-ho, segueix els pas-
sos següents:

1r Dibuixa una línia recta. Tingues en compte que per

A B
sobre de la línia has de deixar un espai suficient per
poder dibuixar el triangle.
C D
—–
2n Pren la mesura del segment AB, amb l’ajut del compàs,
i trasllada-la a la recta. Escriu A i B en els punts corres- E F
ponents. Seran dos dels vèrtexs del triangle.
—–
3r Amb el compàs, pren la mesura del segment CD i, pun-
xant en el punt A de la recta, traça un arc amb aquest
radi.
—–
4t Amb el compàs, pren la mesura del segment E F i, pun-
xant en el punt B de la recta, traça un arc amb aquest
radi.

5è El punt on es tallen els dos arcs serà el tercer vèrtex del A B

triangle. Uneix els tres vèrtexs.

19. El perímetre d’un triangle isòsceles fa 10 cm. El

costat desigual mesura 2 cm. Quant mesuren
20. Construeix un triangle que tingui un costat
de 3 cm i un altre de 4 cm i que l’angle com-
els altres dos costats? Construeix el triangle. près entre aquests costats mesuri 60°.

10 – 2 = 8 8 : 2 = 4 cm

4 cm

4 cm 4 cm

60º

3 cm

2 cm
14

21. Mesura els segments de cada apartat i anota’n el resultat a sobre. Després construeix un triangle i, si no és pos-
sible, explica’n la causa.

a) 6 cm

3,4 cm
4 cm 3,4 cm

4 cm

6 cm

b) 4,5 cm

No interseccionen en un punt
2,5 cm

1,3 cm

No es pot fer perquè:

(2,5 + 1,3) < 4,5

22. Es vol posar una font en un parc de

manera que estigui a la mateixa
distància de tres testos amb flors,
situats en els tres vèrtexs del trian-
gle del dibuix. On s’ha de
col·locar la font? Troba gràfica-
ment el lloc on cal posar-la.
A la intersecció de les mediatrius.

23. El triangle de l’esquerra és isòsceles. Traça’n les altures, les mediatrius, les bisectrius i les mitjanes utilitzant
colors diferents. Observa l’ortocentre, el circumcentre, l’incentre i el baricentre. Què succeeix? Passarà el
mateix en el triangle escalè de la dreta? Comprova-ho.

Circumcentre

Baricentre

Incentre

Ortocentre

Tots es troben sobre

l’altura
 15
Figures planes • Quadrilàters

24. Classifica els quadrilàters següents:

A B C D

Paral·lelogram No paral·lelogram
H
Quadrat B Trapezi rectangle C
Rectangle G Trapezi isòsceles F
Rombe H Trapezi escalè D
Romboide A Trapezoide E

E F G

25. —
Dibuixa dos punts C i D a partir del segment AB, de manera que es compleixi la condició que es descriu en
cadascun dels apartats següents:

a) Que el polígon ABCD sigui un romboide. b) Que el polígon ABCD sigui un rectangle.
A B
A B

C D
C D

c) Que el polígon ABCD sigui un trapezi rectangle. d) Que el polígon ABCD sigui un trapezi isòsceles.

B C A B

A C D
D
—–
e) Que el polígon ABCD sigui un rombe. f ) Que el segment AB sigui una de les diagonals
d’un quadrat.
C
B
C
B

A
D
D A
16

26. Dibuixa les diagonals dels paral·lelograms següents:

A continuació, completa l’esquema següent amb els quatre tipus de paral·lelograms que hi ha:

Quadrat
Perpendiculars: ____________________________
Mateixa mida
Rectangle
No perpendiculars: ____________________________
Diagonals
Rombe
Perpendiculars: ____________________________
Diferent mida
Romboide
No perpendiculars: ____________________________

En el centre
En quin punt es tallen les diagonals de tots els paral·lelograms? ____________________________

27. Un trapezi isòsceles es pot descompondre en un quadrat i dos triangles rectangles. Els dos costats desiguals
mesuren 3,8 cm i 6,2 cm, respectivament. 3,8 cm

a) Dibuixa el trapezi.
b) Quant sumen els angles interiors del quadrat? 360º
c) Quant sumen els angles interiors de cada triangle
rectangle? 180º
d) Quant sumen els angles interiors del trapezi? Per què
la resposta no és la suma de les respostes dels apar-
tats b) i c)?
6,2 cm
360º. Perquè els angles rectes dels triangles rectangles i dos dels
angles interiors del quadrat no formen part dels angles interiors del quadrilàter.

28. Dos costats d’un romboide mesuren 3 cm i

4 cm, respectivament. Quant en mesura el
29. El perímetre d’un rombe fa 18,4 cm. Quant
en mesuren els costats?
perímetre?

3 • 2 + 4 • 2 = 14 cm 18,4 : 4 = 4,6 cm
 17
Figures planes • Més de polígons

30. Busca en la figura següent els polígons que es demanen i anomena’ls pels vèrtexs que els formin. Tingues en
compte que els vèrtexs han de coincidir amb els punts assenyalats.

A B C D

H O
E F G
P

I J K L M N

• Quadrat: BCKJ • Triangle equilàter: DNL; OML

• Rectangle: CDMK; BDMJ • Triangle isòsceles: ECK; CHK; ODM; ECF; EFP; BCJ; CKJ
• Rombe: ECHK • Triangle escalè: CGF; JPK; FCG; EPJ
• Romboide: ADLI • Triangle acutangle i isòsceles: CHK; ECK
• Trapezi isòsceles: ADNI • Triangle rectangle i isòsceles: BCJ; CKJ
• Trapezi rectangle: ABJI; ADMI; ACKI; CDMJ; • Triangle obtusangle i isòsceles: ODM; ECF; EFP
CDNK; BDLJ; CDLK; BDNJ • Pentàgon còncau: CDLKH; CDMKH; CDNKH;
• Trapezoide: CHKJ; EFGK; PFGK; ODNM; ADOMI; ACEKI; BDOMJ; ACPKI; BCPKJ;
BCFE; BCPE; FGKJ EFPKJ; ECPKJ; CDOMK; CDOMJ

31. Completa la taula següent:

Nombre Suma dels Mesura de

Polígon regular Nom
de diagonals angles interiors de l’angle central

9 costats Enneàgon o nonàgon 27 1260º 40º

11 costats Undecàgon o hendecàgon 44 1620º 32,72º

32. Fixa’t en el pentàgon regular següent. Si saps que el perímetre mesura 17 cm i que el perímetre del triangle
ABD fa 14,4 cm, contesta les preguntes següents: D

a) Quant mesura l’angle ⵩ x ? 180 • (5 – 2) = 540º z

540º : 5 = 108º 36º
b) Quant mesuren els angles ⵩ z i⵩
y ? 180 – 108 = 72º
E C
72 : 2 = 36º 108ºx
c) Creus que el triangle ABD és isòsceles? Per què? Sí, ja que té
5,5 cm
dos costats iguals.
d) Quant mesura el costat del pentàgon? 17 : 5 = 3,4 cm
36º
e) Quant mesura una diagonal qualsevol del pentàgon? y
14,4 – 3,4 = 11 cm 11 : 2 = 5,5 cm
A 3,4 cm B
18

33. Dibuixa un octògon regular. Per fer-ho, segueix acuradament les instruccions següents:

1r Dibuixa una circumferència.

2n Traça’n el diàmetre. Anomena A i B els extrems
C
d’aquest segment.
—–
3r Traça el diàmetre perpendicular a AB. Anome- E F
na’n C i D els extrems.
—– —–
4t Traça les perpendiculars als segments AC i AD
que passen pel centre de la circumferència; pro-
longa-les fins que cada recta talli la circumfe-
rència en dos punts. Obtindràs quatre punts. A B
Anomena’ls E, F, G i H.
5è Els punts A, B, C, D, E, F, G i H són els vèrtexs
de l’octàgon.

G H

34. Dibuixa un pentàgon regular de 3 cm de costat. Per fer-ho, segueix les instruccions següents:

1r Calcula l’angle interior del polígon. 180 • (5 – 2) = 540º 540º : 5 = 108º

—–
2n Dibuixa el segment AB que mesuri el mateix que
el costat del polígon.
3r Dibuixa, amb el transportador d’angles, un
angle que mesuri el mateix que l’angle interior
del primer pas. Fes-ho de manera que un dels
—–
costats coincideixi amb el segment AB i el vèrtex C
estigui en el punt B.
4t Amb l’ajut del compàs, trasllada la mida del cos-
tat del polígon al costat de l’angle que no està
—–
sobre AB. Obtindràs un punt que serà un nou
108º
vèrtex del polígon. Anomena’l C.
B
5è Repeteix el tercer i el quart pas fins que obtin- A
guis tots els vèrtexs del polígon.

• Recorda que amb aquest procediment es pot dibuixar qualsevol polígon regular si es coneix la mida d’un
dels costats.
 19
Fes un repàs

2 Àrees
➔ Superfície i àrea d’una figura
• La superfície és la part del pla delimitada per una línia tancada.

• L’àrea d’una figura és la mesura de la seva superfície.

Aquesta figura té una àrea de 6 cm2 i
un perímetre de 12 cm.

➔ Figures equivalents
Dues figures són equivalents si tenen la mateixa àrea.

Aquestes dues figures són equivalents ➔ Càlcul d’àrees

perquè tenen la mateixa àrea.

Quadrat Rectangle Rombe Romboide

Àrea = c 2 Àrea = a · b Àrea = D · d Àrea = b · h

2

b D h

b
c a
d

Trapezi Triangle Polígon regular

Àrea = (B + b) · h Àrea = (b · h) Àrea = Perímetre · apotema = n · c · a

2 2 2 2
c c = costat
b
a = apotema
h h n = nombre de costats
a Perímetre = n · c
B b

• Recorda que l’altura d’una figura plana és el segment perpendicular a

la base traçada des del vèrtex oposat. L’altura, per tant, depèn del cos-
altura
altura

tat que es consideri com a base.

base base • Per traçar l’altura, a vegades s’ha de prolongar el costat que es pren
com a base.
20

➔ Càlcul d’àrees de polígons no regulars

• Triangulació de polígons
⫺ Mètode que consisteix a descompondre el polígon en triangles.
T1 Només cal traçar totes les diagonals des d’un vèrtex. Observa una
T3
forma de triangular el polígon A.
T2 ⫺ Quan ja s’ha descompost en triangles, s’escull una base per a cada
triangle i es traça l’altura corresponent. Després se’n prenen les
mesures i se’n calculen totes les àrees.

Triangle 1: b1 = 2 cm h1 = 3 cm

Triangle 2: b2 = 3 cm h2 = 3 cm

Triangle 3: b3 = 4 cm h3 = 2 cm
h3
b1 h1
T1 = 3 · 2 = 3 cm2 T2 = 3 · 3 = 4,5 cm2 T3 = 4 · 2 = 4 cm2
2 2 2
h2 b3
⫺ L’àrea del polígon inicial és la suma de les àrees dels triangles en
b2 què l’hem dividit.
Àrea polígon = T1 + T2 + T3 = 3 + 4,5 + 4 = 11,5 cm2

• Descomposició de polígons

Mètode que consisteix a descompondre el polígon inicial en altres

polígons que tenen àrees fàcils de calcular mitjançant fórmules cone-
gudes. Observa els dos exemples següents:

A B
B

C
A

En aquest cas, el polígon A es pot descompon- En aquest cas, l’àrea del polígon A (marc ombrejat) és la dife-
dre en un trapezi (B) i en un rectangle (C). rència entre l’àrea del quadrat B i l’àrea del quadrat C.
L’àrea del polígon A és la suma de les dues
àrees.
Àrea de A = Àrea de B – Àrea de C
Àrea de A = Àrea de B + Àrea de C Àrea de B = 3 · 3 = 9 cm2
(2 + 1) · 1
Àrea de B = = 1,5 cm2
2 Àrea de C = 1 · 1 = 1 cm2
Àrea de C = 2 · 1 = 2 cm2
Àrea de A = 9 – 1 = 8 cm2
Àrea de A = 1,5 + 2 = 3,5 cm 2
 21
Àrees • Superfície i àrea

1. Pinta les figures equivalents del mateix color.

2. Aquest exercici és una mica més difícil. Pinta les figures equivalents del mateix color sense calcular-ne cap
àrea. Pots fer les mesures que creguis que són necessàries.

3. Dibuixa, al costat de cada figura, una altra que sigui equivalent.

4. S’ha dibuixat la mateixa figura sobre dues quadrícules diferents. Indica quant mesura la superfície de la figu-
ra si prens com a unitat el quadrat de cada una de les quadrícules. Per què una mesura és quatre vegades més
gran que l’altra?

Perquè el quadrat
d’una quadrícula és 4
vegades més gran que
el de l’altra.

4
Àrea = ____________ 16
Àrea = ____________
22

5. En Joan té una corda que fa 16 cm i pensa que tots el rectangles que pugui formar amb la corda tindran la
mateixa àrea. Demostra-li que està equivocat. Per fer-ho, dibuixa rectangles de 16 cm de perímetre a partir
dels costats que ja estan dibuixats en la quadrícula. Després, completa la taula.

6,5 cm

1,5 cm 5,6 cm

3,7 cm

4,7 cm 4,3 cm

2,4 cm

3,3 cm

Base (cm) Altura (cm) Perímetre (cm) Àrea (cm2)

6,5 1,5 16 9,75

3,3 4,7 16 15,51

3,7 4,3 16 15,91

2,4 5,6 16 13,44

6. Dibuixa en cada quadrícula la figura indicada.

Mateix perímetre i àrea Perímetre diferent i mateixa àrea

diferent que la figura dibuixada. que la figura dibuixada.

Perímetre = 7 cm Perímetre = 8,4 cm Perímetre = 6,9 cm

0,5 cm

0,7 cm 2,45 cm
3 cm

Àrea = 1,96 cm2

1 cm

Àrea = 1,5 cm2 Àrea = 2,45 cm2

 23
Àrees • Superfície i àrea

7. Ordena les àrees de les figures següents de menor a major i obtindràs el nom d’un objecte que està molt rela-
cionat amb les superfícies.

A J

A L

5 cm2 < _____

_____ 7 cm2 < _____
8 cm2 < _____
9 cm2 < _____
12 cm2 < _____
13 cm2
➔

R
_____ A
_____ J
_____ O
_____ L
_____ A
_____

8. En Miquel vol saber l’àrea de la fulla. Si segueixes el passos que s’indiquen a continuació, l’ajudaràs a obte-
nir una mesura aproximada.

a) Àrea per excés: compta els quadrats que contenen algun

tros de la fulla.

31
Àrea per excés: _________________ cm2

b) Àrea per defecte: compta els quadrats que estan comple-

tament coberts per la fulla.

9
Àrea per defecte: _________________ cm2

c) Per aconseguir una millor aproximació de la superfície de

la fulla, cerca la mitjana dels valors anteriors.

20
Àrea aproximada de la fulla: _________________ cm2
24

9. Calcula l’àrea i el perímetre dels paral·lelograms següents:

A E
C

D
B
F

Perímetre A = 12 cm Perímetre C = 9,8 cm Perímetre E = 8 cm

Àrea A = 8 cm2 Àrea C = 4,5 cm2 Àrea E = 4 cm2

Perímetre B = 30 cm Perímetre D = 40 cm Perímetre F = 20 cm

Àrea B = 56,25 cm2 Àrea D = 96 cm2 Àrea F = 24 cm2

10. Fes les mesures necessàries per calcular l’àrea de les figures següents:
d = 2,2 cm
D = 7,6 cm

4,4 cm

2,9 cm 2,9 cm
2,2 cm
3,8 cm

14,44 cm2 Rectangle: __________

Quadrat: __________ 12,76 8,36
cm2 Rombe: __________ 6,38
cm2 Romboide: __________ cm2
 25
Àrees • Àrea de quadrilàters

11. Calcula l’àrea de les figures següents. Dibuixa les descomposicions que en facis.

a) b) c)

A = 12 • 9 – 3 • 3 = 99 m2 A = 10,5 • 13,5 – (4,5 • 3) • 4 = A = 12,5 • 7,5 + 10 • 5,5 + 10 • 12,5 +

2
= 141,75 – 54 = 87,75 cm2 + 10 • 5 =
2
= 93,75 + 27,5 + 125 + 25 = 271,25 m2

12. En cada apartat es descriu una figura, però hi falta una dada. Esbrina quina. Compte amb les unitats!

a) Un quadrat mesura 3,5 cm de costat. Quant en b) L’àrea d’un quadrat fa 16 cm2. Quant en mesu-
mesura l’àrea? ra el perímetre?
Àrea = 3,52 = 12,25 cm2 Àrea = C 2 C 2 = 16 C = 16 = 4 cm
Perímetrere = 4 • 4 = 16 cm

c) La base d’un rectangle mesura 12 cm i l’altura, d) L’àrea d’un rectangle mesura 12 cm2 i un dels
50 mm. Calcula’n l’àrea. costats fa 0,3 dm. Quant en mesura el períme-
tre?
Àrea = 12 • 5 = 60 cm2 Àrea = a • b = 12 cm2 3 • b = 12
b=4
Perímetre = 4 • 2 + 3 • 2 = 14 cm

e) L’àrea d’un rombe fa 9 m2 i una de les diagonals f ) La base d’un paral·lelogram mesura 0,4 m i l’à-
mesura 3 m. Quant mesura l’altra diagonal? rea, 120 cm2. Quina és la longitud de l’altura
corresponent a aquesta base?
Àrea = D • d 9= D•3
2 2

3D = 18 D = 18 = 6 m A=b•h
3
h= A h = 120 = 30 cm
b 40
26

13. El dibuix següent representa una finestra. Calcula:

a) L’àrea de la finestra en metres quadrats i el perímetre en metres.

b) L’àrea que ocupa el marc en metres quadrats.

c) L’àrea que ocupa el vidre en metres quadrats i el perímetre, en metres.

a) Af = 1 • 0,73 = 0,73 m2 Pf = 3,46 m

c) Av = 0,84 • 0,57 = 0,4788 m2 Pv = 2,82 m

b) Am = 0,73 – 0,4788 = 0,2512 m2

14. El dibuix següent representa un terreny on hi ha construïda una casa i diversos camins de 2 m d’amplada. La
resta de la parcel·la està ocupada per gespa. Calcula:

a) Els metres de tanca que es necessiten per envoltar tot el terreny.

b) Els metres quadrats que hi ha de gespa.

a) 50 + 40 + 35 + 10 + 15 + 30 = 180 m
b) 20 • 18 + 30 • 5 + 15 • 10 + 20 • 15 + 18 • 10 + 10 • 15 +
+ 8 • 16 = 360 + 150 + 150 + 300 + 180 + 150 + 128 = 1418 m2

15. Fes un dibuix i explica els passos que segueixes per resoldre l’exercici.

a) Volem pintar una paret d’una habitació que té
2,6 m d’altura i 4,5 m de llarg. En aquesta paret
hi ha una porta de 2 m d’altura i 90 cm d’am-
plada. Quants metres quadrats de paret hem de
pintar?
A = 2,6 • 4,5 – 2 • 0,9 = 9,9 m2
b) Volem posar una moqueta en el centre d’una
habitació quadrada de 4 m de costat, de mane-
ra que quedin 40 cm al voltant de tota l’habita-
ció sense cobrir. El preu de la moqueta és de
21,54 €/m2. Quant ens costarà la moqueta?

4 – 0,8 = 3,2 m de costat

4,5 m
A = 3,22 = 10,24 m2
0,9 m 0,4 m
2,6 m
2m
4m

10,24 m2 • 21,54 €/m2 = 220,57 €

 27
Àrees • Àrea de quadrilàters

16. Calcula l’àrea i el perímetre dels trapezis següents:

• Perímetre = 38,1 cm • Perímetre = 20,32 m • Perímetre = 103,8 cm

• Àrea = No és un trapezi, és • Àrea = 3 + 5 • 6 = 24 m2 • Àrea = 35 + 15 • 25 = 205 cm2

2 2
un trapezoide.

17. Pren les mesures del trapezi i dibuixa un rectangle i un romboide que en siguin equivalents. Indica en els
dibuixos les mesures de cada figura.

2,9 cm
2,5 cm

2 cm 2 cm
2 cm
2 cm 2,1 cm
1,4 cm
3,95 cm
5 cm
3,95 cm
0,7 cm

(5 + 2,9) • 2 = 7,9 cm2 Àrea = 2 • 3,95 = 7,9 cm2

• Àrea =
2

18. Calcula l’àrea de cada figura. Dibuixa les descomposicions que en facis.

12,5 cm

Àrea = 30 • 20 – 10 • 12,5 = 600 – 62,5 = Àrea = 5 • 1 + (4 + 3) • 2 + (4 + 3) • 1 = 15,5 cm2

2 2 2
= 537,5 cm 2
28

19. Posa una mica d’ordre en aquest embolic de triangles i atreveix-te, sense fer cap càlcul, a pintar del mateix
color els triangles que tinguin la mateixa àrea. Després calcula i completa la taula:

Perímetre A = 12,5 cm Perímetre B = 12 cm Perímetre C = 11,1 cm

Àrea A = 5,25 cm2 Àrea B = 6 cm2 Àrea C = 5,25 cm2

Perímetre D = 11,6 cm Perímetre E = 8,4 cm Perímetre F = 8,7 cm

Àrea D = 6 cm2 Àrea E = 2 cm2 Àrea F = 2 cm2

20. Fes les mesures necessàries per calcular l’àrea dels triangles següents. Marca en color vermell l’altura i la base
que prens de referència i anomena-les.

base

altura altura

base

altura
• Base = 6,3 cm

• Altura = 3 cm

• Àrea = 9,45 cm2

base

• Base = 4,2 cm • Base = 3 cm

• Altura = 4,1 cm • Altura = 5,1 cm

• Àrea = 8,61 cm2 • Àrea = 7,65 cm2

 29
Àrees • Àrea de triangles

21. Aquí tens dibuixat el mateix triangle dues vegades. Escull un costat diferent com a base en cada dibuix, traça
l’altura corresponent i calcula’n l’àrea. Abans de realitzar l’exercici, pensa si obtindràs la mateixa àrea.

2,1 cm
2 cm
4 cm

4,1 cm

Àrea = 4,1 cm2 Àrea = 4,2 cm2

• Si no has obtingut la mateixa àrea, a què creus que és deguda la diferència?

A que les medicions que fem no són exactes.

22. Observa el dibuix següent. Què en pots comentar sobre l’àrea dels tres triangles? Explica amb detall la res-
posta.

Que tenen la mateixa àrea, ja que tenen la mateixa base

i la mateixa altura.

23. Calcula l’àrea de la superfície grisa i de la superfície blanca de cada rajola.

Rajola 1 Rajola 2 Rajola 3

Àrea blanca = 600 cm2 Àrea blanca = 600 cm2 Àrea blanca = 600 cm2

Àrea grisa = 1 000 cm2 Àrea grisa = 1 000 cm2 Àrea grisa = 1 000 cm2
30

24. Resol amb l’ajuda d’un dibuix. Compte amb les unitats!

a) El costat desigual d’un triangle isòsceles mesu- b) L’àrea d’un triangle mesura 96 cm2 i un dels
ra 35 mm i l’altura corresponent fa 4 cm. costats fa 0,12 m. Calcula quant mesura l’altu-
Calcula’n l’àrea. ra corresponent a aquest costat.

Àrea = 3,5 • 4 = 7 cm2 h = 2 • 96 = 16 cm

2 12

c) En un triangle rectangle els angles que formen d) El costat d’un triangle equilàter és igual al d’un
l’angle recte mesuren 4 cm i 30 mm, respecti- quadrat que té un perímetre de 12 cm. L’altura
vament. L’altre costat mesura 0,05 m. Calcu- del triangle fa 0,026 m. Calcula’n el perímetre
la’n l’àrea i el perímetre. i l’àrea.

Àrea = 6 cm2 12 : 4 = 3 cm de costat

Perímetre = 4 + 3 + 5 = 12 cm Àrea = 3,9 cm2

Perímetre = 3 + 3 + 3 = 9 cm

25. Calcula l’àrea de la superfície grisa de les figures de dues maneres diferents. Explica pas a pas com ho fas.

a) Àrea = ( 7 • 2 ) • 2 = 14 cm2 a) Àrea = ( 3,5 • 4 ) • 2 = 14 cm2

2 2
b) Àrea = 4 • 7 – 7•4 = 14 cm2 b) Àrea = 4 • 7 – ( 3,5 • 1 ) • 2 – ( 3 • 3,5 ) • 2 = 14 cm2
2 2 2
 31
Àrees • Àrea de polígons regulars

26. Calcula l’àrea dels polígons regulars següents:

• Àrea = 196 cm2 • Àrea = 180 • 26 = 2340 cm2 • Àrea = 990 cm2 • Àrea = 9,52 cm2
2

27. Dibuixa un hexàgon regular de 4 cm de costat. Després, mesura’n l’apotema i calcula’n l’àrea.

apotema = 3,4 cm

Àrea = 3,4 • 24 = 40,8 cm2

2

28. En Jordi vol enrajolar una habitació rectangular de 4 m de llarg i 3 m

d’ample. Farà servir rajoles en forma d’hexàgon regular de 16 cm de cos-
tat i 13,9 cm d’apotema. Quantes rajoles necessitarà, com a mínim, per
cobrir tot el terra de l’habitació? Abans que comencis a fer càlculs, com-
prova com es pot recobrir una superfície amb hexàgons.

Ahabitació = 12 m2

Ahexàgon = 667,2 cm2 = 0,06672 m2

nº rajoles = 12 = 179,8 = 180

0,06672
32

29. La Lluïsa i en Mateu han serrat dues peces de fusta per fer la maqueta d’un avió. Ajuda’ls a calcular l’àrea de
cada peça.

A = ( 50 • 30 ) + ( 55 • 15 ) + ( 45 • 30 ) = A = ( 6 • 4 ) + ( 5,5 • 1,5 ) + ( 1,7 • 5 ) =

2 2 2 2 2 2
=750 + 412,5 + 675 = 1 837,5 mm2 = 12 + 4,125 + 4,25 = 20,375 cm2

30. Calcula l’àrea de cada figura triangulant-la. Dibuixa la triangulació que fas a cada figura i indica sobre el
dibuix les mesures que en fas.

6,9 cm 2,8 cm
A = ( 6,9 • 2,4 ) + ( 6,9 • 2,8 ) = 17,94 cm2
2 2

2,4 cm

5,9 cm

2,4 cm
4,8 cm
A = ( 5,9 • 4,8 ) + ( 5,4 • 2,3 ) + ( 5,8 • 2,4 ) = 27,33 cm2 5,4 cm
2 2 2
5,8 cm

2,3 cm
 33
Àrees • Descomposició de polígons

31. Calcula l’àrea dels polígons següents descomposant-los. Dibuixa la descomposició que fas de cada polígon.
Les mesures estan indicades en centímetres.

A = 40 • 10 + 30 • 20 = 800 cm2 A= ( (5 + 2,5) • 3,75 ) • 2 = A = 3,5 • 1,5 + 1,5 • 1 = 6 cm2

2 2 2
= 28,125 cm2

A = 4 • 2 + 3 • 4 = 14 cm2 A = 6 • 4 + (2 • 6) • (7,46 – 4) : 2 = A = 3,52 + (7 + 3,5) • 3,5 +

2 2 2
= 34,38 cm 2 2
+ 7 = 79,625 cm 2

32. Calcula l’àrea de la zona ombrejada en cada figura. Explica pas a pas com ho fas.

A = 42 – (2 • 6) • 1,7 = 5,8 cm2 A = 3 • 2 – 3 • 1 = 4,5 cm2

2 2

A = 42 – π • 22 = 3,4336 cm2

A = 3 • 4 – 4 • 1,5 • 2 – 3 • 1,5 = 3,75 cm2

2 2
34

33. S’ha comès un robatori de joies en una gran mansió. El majordom ha

xerrat a l’inspector Canals que a l’habitació més gran de la casa trobarà
la prova definitiva per detenir el lladre. A quina estança de la casa ha
d’anar l’inspector? Al menjador

A = 5 • 2 + 2(4,5 + 3) =
2
= 17,5 m2
DORMITORI
DE CONVIDATS

DORMITORI
PRINCIPAL

A = 6,9 • 4,2 – 1,9 • 1 – 4 • 1 – 3,2 • 1,9 =

2 2 2
= 22,99 m2

BIBLIOTECA
A = 4 • 2,5 + 1,5 • 2 + 2 • 2 = 13,5 m2
2 2

CUINA

A = 3 • 5 + 5 • 1 + (5 + 2,5) • 2 =
2 2
= 25 m 2

MENJADOR

A = 5,4 • 5 – 1,6 • 2 – 1,9 • 1,6 – 3,4 • 2 =

2 2
= 18,88 m 2

Àrees
Dormitori principal Dormitori de convidats Cuina Biblioteca Menjador
22,99 m2 17,5 m2 18,88 m2 13,5 m2 25 m2
 35
Fes un repàs

3 Circumferència i cercle
➔ La circumferència
• Circumferència: és una línia corba tancada i plana, els punts de la
qual equidisten d’un punt interior anomenat centre.
D • Radi: segment que uneix el centre amb un punt qualsevol de la cir-
C —
corda CD cumferència.
• Corda: segment que uneix dos punts de la circumferència.
—
diàmetre AB B • Diàmetre: corda que passa pel centre de la circumferència.
A O • Arc: porció de la circumferència limitada per una corda.
centre arc BP • Semicircumferència: porció de la circumferència limitada per un diàmetre.
r
radi P
➔ El cercle
semicircumferència AB • Cercle: figura plana limitada per una circumferència.
• Sector circular: porció del cercle limitada per dos radis i l’arc corres-
ponent.
• Zona circular: porció del cercle limitada per dues cordes paral·leles.
• Segment circular: porció del cercle limitada per una corda i l’arc
corresponent.
• Semicercle: segment circular limitat per una semicircumferència i un dià-
metre.
• Corona circular: porció del pla limitada per dues circumferències con-
cèntriques de radi diferent.
• Trapezi circular: part d’una corona circular limitada per dos radis.

cercle sector zona segment semicercle corona trapezi

circular circular circular circular circular

➔ Posicions relatives
• Posicions relatives d’un punt P i una circumferència C de centre O i
de radi r

Punt interior Punt de la circumferència Punt exterior

P
P P

r d r d r d
O O O

d (P, O) < r d (P, O) = r d (P, O) > r

36

• Posicions relatives d’una recta i una circumferència

Recta secant Recta tangent Recta exterior

r
d d d
d d
r r
d

– La recta talla la circumferència – La recta talla la circumferència – La recta no talla la circumferèn-

en dos punts. en un punt i és perpendicular al
– En la recta hi ha punts que es tro- radi en aquest punt.
ben a una distància del centre – La distància del punt de tangèn-
menor que el radi. cia al centre de la circumferèn-
cia és igual al radi.
cia.
– La distància de tots els punts de
la recta al centre de la circumfe-
rència és major que el radi.

• Posicions relatives de dues circumferències de radis R i r

(d = distància entre els centres)

Exteriors Interiors Concèntriques

R
r R
r

d
d
d>R+r d<R–r d=0
Tangents exteriors Tangents interiors Secants

r R
r R r

d d
d
d=R+r d=R–r R–r<d<R+r
– Tenen un punt en comú. – Tenen un punt en comú. – Tenen dos punts en comú.

➔ Angles en la circumferència
A
B • Angle central: té el vèrtex en el centre de la circumferència.
a C
⫺ Als angles centrals iguals els corresponen arcs iguals. S’estableix
a una relació, doncs, entre la mesura (angular) de l’arc i la de l’angle
C
central corresponent.
⫺ Si un angle central és de 90º, l’arc corresponent s’anomena qua-
⵩
a=⵩
a; AB = CD drant, i si és de 180º, semicircumferència.

• Angle inscrit: té el vèrtex en un
punt de la circumferència. La
mesura d’un angle inscrit en una
circumferència és la meitat de
l’amplitud de l’arc corresponent.
α
α = β :2
β A
37
Fes un repàs
• Angle interior: té el vèrtex en un • Angle exterior: té el vèrtex a l’ex-
punt interior de la circumferèn- terior de la circumferència.
cia. L’angle interior mesura la Mesura la meitat de la diferència
meitat de la suma de l’amplitud de les amplituds dels arcs que
de l’arc que li correspon i la de abraça.
l’oposat.
D D α
C C
α = AB + CD α = AB – CD
α 2 A B 2
➔ Longituds
• La longitud d’una circumferència de radi r és: L = 2 · π · r
• La longitud d’un arc d’un angle de α graus traçat en una circumferèn-
cia de radi r es calcula: Lα = (2 · π · r · α) : 360.
➔ Àrees
Àrea d’un cercle Àrea del sector circular
r
r α
Àrea = π · r · α
2
Àrea = π · r 2
360
Àrea de la corona circular Àrea del trapezi circular
R α
R
r
r
Àrea = π · R · α – π · r · α
2 2
Àrea = π · R2 – π · r2
360 360
38

1. Observa les figures i completa les taules següents:

Corona
Nom Arc Circumferència Diàmetre Cercle Zona circular
circular

Figura A G H I C L

Sector Segment Trapezi

Nom Radi Semicercle Corda
circular circular circular

Figura F B K E D J

2. Dibuixa una circumferència de 2,5 cm de radi amb

l’ajut d’un compàs.
A C

1r Senyala el centre. Anomena’l O.

—–
2n Dibuixa una corda AB i acoloreix el segment
circular que queda limitat per la corda.
O
3r Dibuixa un diàmetre perpendicular a la corda
—–
AB.

4t Pinta un sector circular els radis del qual deter-

—– B D
minin una corda CD d’igual longitud que la
—–
corda AB.

3. Dibuixa una corona circular limitada per dues cir-

cumferències de diàmetres 4 cm i 3 cm, amb l’ajut
d’un compàs. Després, pinta-hi un trapezi circular
els radis del qual formin un angle de 60°.
 39
Circumferència i cercle • Elements

4. Localitza el centre de la circumferència. Per fer-ho, segueix les instruccions següents:

1r Dibuixa dues cordes no paral·leles en la circumferència.

—– —–
Anomena-les AB i CD. A B
2n Troba les mediatrius de les dues cordes.
3r El centre de la circumferència és el punt d’intersecció de les D
O
dues mediatrius. Comprova-ho amb un compàs.

5. Traça la circumferència que passa pels punts A, B i C.

—– —–
B Pista: els segments AB i BC
han de ser dues cordes de la
A circumferència. Recorda el
que has fet en l’exercici
anterior.

6. El tortell és un pastís típic de la nit de Reis i té forma de corona circular. A la família Castells, que són 4, els
agraden les matemàtiques i el tortell. El dia de Reis, el Sr. Castells apareix amb una caixa quadrada i els diu:

«He comprat un tortell. El radi de la circumferència major és el doble que el de la circumferència menor. El
tallaré de manera que cada persona mengi dos trossos en forma de trapezi circular.»

El quadrat següent representa la caixa. Dibuixa-hi el tortell (cen-

trat i ajustat a la caixa) i els trossos que el Sr. Castells tallarà.
40

7. Fixa’t bé en la figura i completa la taula següent:

Figures Posicions relatives

C1 i C 2 Són circumferències tangents interiors.

C1 i r r és una recta secant a C1.

C1 i C4 Són circumferències concèntriques. P

P i C3 P és un punt exterior a C3. C2 Q

C1 i C3 Són circumferències interiors. C1

r
C3
O
r i C6 r és una recta tangent a C6.
C6
C4
C4 i C5 Són circumferències tangents exteriors.
C5
r i C5 r és una recta exterior a C5.

P i C1 P és un punt de la circumferència C1.

O i C4 O és el centre de C4.

C1 i C5 Són circumferències secants.

8. Completa el dibuix amb figures simètriques.

 41
Circumferència i cercle • Posicions relatives

9. Dibuixa dues circumferències tangents a la recta s i amb centres en O1 i O2. Per fer-ho, has de tenir en comp-
te que un dels radis de cada una de les circumferències ha de ser perpendicular a la recta tangent.

a) Quina és la posició de les dues circumferències? Mesura i pren nota de:

Són circumferències secants.
• La distància entre els centres ➔ d = 2,5 cm
O1
• El radi de la circumferència major ➔ R = 1,5 cm
s
• El radi de la circumferència menor ➔ r = 1 cm
O2
b) Quina relació hi ha entre d i R + r? d=R+r

10. La distància entre un punt i una recta és la longitud del segment perpendicular a la recta des d’aquest punt.
Completa la taula següent:
P

r
r r
O
O r O

La recta és exterior a La recta és interior a La recta és secant

la circumferència. la circumferència. a la circumferència.

d (O, r) > radi d (O, r) = radi

d(O,r) < radi

11. Digues si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F):

F Una recta secant a una circumferència sempre conté un diàmetre de la circumferència.

V Una recta secant a una circumferència conté dos punts de la circumferència.

V
Dues circumferències tangents interiors tenen un punt en comú.
V
Dues circumferències tangents exteriors tenen un punt en comú.
F
Els punts d’un cercle poden ser exteriors a la circumferència que limita el cercle.
F
La distància entre els centres de dues circumferències secants és igual a la suma dels radis.
42

12. Dibuixa les circumferències que es descriuen en cada apartat. En un dels casos no serà possible. Indica quin
cas és i explica’n la causa.

a) • Són tangents interiors.

• La distància entre els centres és d’1,2 cm. a)

• El radi de la més petita mesura 1,8 cm.

R
b) • Són secants.
1,2 r
• La distància entre els centres és de 2 cm. O O’

• El radi de la més petita mesura 1 cm i el de la més gran fa 3,2 cm.

c) • Són interiors.
• La més gran té un diàmetre de 3,6 cm i la més petita, de 2 cm.
• La distància entre els centres és de 0,5 cm.

b) No es pot fer, ja que per ser secants

R–r<d<R+r i aquí R–r>d c)

R
0,5 r
O O’

13. Dibuixa una circumferència i fes els dibuixos que es descriuen a continuació:

a) Dibuixa un punt exterior a la circumferència. Traça una recta tangent a la circumferència que passi pel
punt. Quantes en pots dibuixar? 2

b) Dibuixa un altre punt exterior a la circumferència i traça una circumferència que sigui tangent exterior a
la primera i que tingui el centre en el punt. Quantes en pots dibuixar? 1

Q
 43
Circumferència i cercle • Angles

14. Dibuixa els angles següents:

a) Un angle inscrit α i un angle central β, de mane- b) Un angle interior α i un angle exterior β, de

ra que tos dos descriguin el mateix arc. manera que els costats siguin paral·lels.
Q
P
β
α
P

O α
β O

15. Les agulles d’un rellotge marquen les quatre en punt.

a) Quant mesura l’angle que formen? 120º
b) En relació amb la circumferència del rellotge, de
quin tipus d’angle es tracta? Un angle central.
c) Dibuixa el rellotge, les agulles i un angle inscrit que
descrigui la mateixa amplitud d’arc que les agulles.
Quant mesura aquest angle? α = β : 2 = 60º β

16. Quant mesura l’angle α de la cucurulla? 17. Quant mesuren els angles formats per les
dues aigües de les teulades en les cases de
muntanya? Entre dos punts = 15º
224º - 136º = 44º • Muntanya mitjana:
α = 120 + 60 = 90º
2 • Alta muntanya: 2

β = 120 – 30 = 45º
2 Alta
muntanya

Muntanya
mitjana

Vall
120º
44

18. Sense regle ni transportador d’angles, esbrina les mesures dels arcs, dels radis i dels angles següents:
a) b) c)
A

r x
C
B

A B CB = 3,2 cm
x B
α = 106 : 2 = 53º r = 2 • 3,2 = 2,037 cm α = 30 : 2 = 15º
3,14
x = 3,7 cm α = 90º x = 2 • π • 2,5 • 30 = 1,309 cm
360

d) e) f)
A AB = 3,8 cm
y
5ª part
72º de 360º
B
r r
A B

x
AB = 3,7 cm
r = 1,514 cm α = 45º r = 3,8 • 5 = 2 • 3,1416 • r = 3,02 cm
α = 70 • 2 = 140º x = 4,537 m α = 108º
y = 1,396 m β = 72 : 2 = 36º

19. Observa el dibuix i respon les preguntes següents:

b
⵩ a c
a) Quin angle central descriu el mateix arc que els angles inscrits ⵩
a, b,
⵩ ⵩ d
c i d ? L’angle en que l’arc sigui una semicircumferència.
b) Quant mesura l’angle α? 180º
⵩ ⵩
c) Quant mesuraran aleshores els angles ⵩
a, b, ⵩
c i d ? 90º
d ) Completa: els angles inscrits que descriuen una semicircumferència
90º
mesuren _____________________________________

20. En Pere vol dibuixar una circumferència. Agafa un compàs i l’obre fins
que les cames formen un angle de 37°. El compàs de l’Alícia té les
cames el doble de llargues que el d’en Pere i ha de dibuixar la mateixa
circumferència. Quin angle han de formar les cames del compàs de
l’Alícia? Raona la resposta.

La meitat (18,5º)
 45
Circumferència i cercle • Longituds i àrees

21. Mesura el radi de la circumferència i calcula les longituds dels arcs AB, BC, CD i DA. Quant mesura la longi-
tud de la circumferència?
B
r = 2,4 cm AB = CD AB = 3,1416 cm
BC = DA BC = 4,3982 cm

L75º = 2 • 3,1416 • 2,4 • 75 = 3,1416 cm C

360
A
105º
L105º = 2 • 3,1416 • 2,4 • 105 = 4,3982 cm
360

L = 2 • 3,1416 • 2,4 = 15,079 cm

D

22. Calcula les longituds dels radis de la circumferència circumscrita a cada polígon.

a) A b) F c) A
H
A
E B
G
B E
B C
F
D D D
C C E

Arc AB = 3,5 m Arc AB = 2 cm Arc AB = 80 mm

L = 3,5 • 5 = 17,5 m L = 2 • 6 = 12 cm L = 80 • 8 = 640 mm

r = 17,5 = 2,785 m r = 12 = 1,9 cm r = 640 = 101,85 mm

2π 2π 2π

23. Un pagès vol mesurar la longitud del seu terreny. Per fer-ho, utilitza la roda d’un carro que té un diàmetre de
90 cm. Primer, situa el carro al començament del terreny i fa un senyal a la roda en la part que toca el terra.
Després, mentre el carro avança, compta les vegades que la marca de la roda toca el sòl.

a) Si la roda ha donat 9 voltes més un quart de volta, quina és la longitud del terreny?

b) Quantes voltes donarà la roda si es mesura una distància de 706,5 m?

D = 90 cm r = 45 cm

L = 2 • 3,14 • 45 = 282,6 cm = 2,826 m

2,826 • 9,25 = 26,4 m

706,5 : 2,826 = 250 voltes

46

24. En la figura, tens les mesures del perímetre exterior de la pista d’atletismes d’un institut. Els carrers mesuren
1 m d’amplada.

• Està a punt de començar una cursa de 4 voltes. Si suposem que tots els corredors surten des de la meta i que
no poden canviar de carrer, quants metres recorrerà cada un?

• El professor d’educació física decideix que els corredors surtin des de posicions distintes per compensar les
diferències. El corredor del carrer interior surt des de la línia de meta. A quina distància d’aquesta línia ha
de col·locar els altres corredors per tal que la carrera sigui justa?

rcircumferència interior = 3 m L1 = 2π • 3 = 18,85 m

L2 = 2π • 4 = 25,13 m

L3 = 2π • 5 = 31,41 m

L4 = 2π • 6 = 37,7 m

Carrer 1 = 50 + 18,85 = 68,85 m

Carrer 2 = 50 + 25,13 = 75,13 m

Carrer 3 = 50 + 31,41 = 81,41 m

Carrer 4 = 50 + 37,7 = 87,7 m

25. A partir de la primera figura, calcula l’àrea de la zona ombrejada de cada una de les altres figures.

• Quina relació s’estableix entre l’àrea de la primera figura i les altres àrees?

A1 = 3,1416 • 32 = 28,2744 m2 A3 = A1 = 7,0686 m2

4

A2 = A1 = 14,1372 m2 A4 = A1 = 3,5343 m2
2 8
 47
Circumferència i cercle • Longituds i àrees

26. Torna a calcular l’àrea de les figures de l’exercici anterior, però aquesta vegada calcula abans l’angle central i
utilitza la fórmula de l’àrea d’un sector circular. El resultat ha de ser el mateix.

2
A1 = π • 32 = 28,2744 m2 A3 = π • 3 • 90 = 7,0686 m2
360
2 2
A2 = π • 3 • 180 = 14,1372 m2 A4 = π • 3 • 45 = 3,5343 m2
360 360

27. Continua la sèrie amb una altra figura. Després, calcula l’àrea pintada de cada figura.

A1 = π • 1,72 – π12 = 5,9376 cm2 A3 = 1,4844 cm2

2 2
A2 = 2,9688 cm2 A4 = π • 1,7 • 45 – π • 1 • 45 = 0,7422 cm2
360 360

28. En Pere i en Francesc han de pintar el rètol del zoo on hi posa ós. Fa molt fred i volen fer-ho ràpid. Decideixen
repartir-se la feina, de manera que en Pere pintarà la o i en Francesc, la s. Qui en sortirà guanyant?

Surt guanyant en Pere.

A0 = π • 1,32 – π • 1,12 = 1,508 cm2

As = π • 12 – π • 0,72 = 1,6022 cm2

1,6022 • 3 = 1,2016 cm2 1,2016 • 2 = 2,4033 cm2

4
48

29. Esbrina com s’han dibuixat les figures acolorides i després calcula’n l’àrea i el perímetre.

A
B

2 2 2 2 2 2
A = 32 – π • 3 = 1,9314 cm2 A = π • 3,5 – 3,5 = 3,496 cm2 A= π•1 + π•2 – π•1 =
4 4 2 2 2 2
P = 3 + 3 + 2π • 3 = 10,7124 cm P = 4,9 + 2π • 3,5 = 10,3978 cm = 6,2832 cm2
4 4
P = π • 2 + 2 • π • 1 = 12,5664 cm

E F
D

2 2 2 2
A= π•r +a•b– π•r = A = π3 – π2 = 5,236 cm2
2 2 3 3
3,14 • 1,7 2 2 2π • 3 2π • 2 + 2 = 12,472 cm
= + 1,7 • 3,4 – 3,14 • 1,7 = P= +
2 2 3 3
2 2
= 5,78 cm2 A = π • 3 – 3 = 2,5686 cm2
4 2
P = 2πr = 10,6814 cm P = 4,2 + 4,7124 = 8,9124 cm

30. Completa la taula següent: 31. Calcula el perímetre i l’àrea de la figu-

ra ombrejada:

r = 2,2 + (2,2 – 1,5) = 2,9 cm

Longitud P = 2π • 2,9 + 4(2π • 0,7) +
Radi Diàmetre
de l’Ecuador
+ 2π • 1,5 = 45,24 cm
Lluna 1 738 km 3 476 km 10 920,20 km
A = π• 2,92 – π • 1,52 –
Terra 6 738 km 13 476 km 42 336,20 km – 4(π • 0,72) = 13,19 cm2

Mart 3 395,27 km 6 790,53 km 21 333,16 km

 49
Fes un repàs

4 Gràfiques
➔ Parells ordenats
Un parell ordenat de nombres són dos nombres que s’escriuen entre parèn-
tesi, separats per una coma i en un ordre determinat. Per exemple, el parell
(3, 2) és diferent del parell (2, 3).

➔ Representació dels punts en el pla

abscissa
ordenades

• Per representar punts en el pla es tracen dos eixos perpendiculars que

A (3, 4) constitueixen un sistema de coordenades cartesianes.

B (–4, 2) ordenada • Cada punt del pla té dues coordenades, que s’escriuen en forma de
parell ordenat de nombres.
abscisses ⫺ La primera coordenada (abscissa) indica la posició del punt en rela-
D (4, –2) ció amb l’eix horitzontal (eix de les abscisses).
⫺ La segona coordenada (ordenada) indica la posició en relació amb
C (–3, –5) l’eix vertical (eix de les ordenades).

➔ Eix de coordenades
• L’eix d’abscisses és l’eix horitzontal. A la dreta del punt O, es repre-
senten els nombres positius i a l’esquerra, els nombres negatius.

• L’eix d’ordenades és l’eix vertical. Per damunt del punt O, se situen els
nombres positius i per sota, els nombres negatius.

➔ Origen de coordenades
Segon quadrant Primer quadrant És el punt on es tallen els dos eixos. Les coordenades d’aquest punt són
(0, 0).
(–, +) (+, +)

➔ Quadrants. El signe de les coordenades

Els eixos de coordenades, com es tallen, divideixen el pla en quatre
(–, –) (+, –) regions que s’anomenen quadrants. En la gràfica de l’esquerra, observa
com s’anomenen els quadrants i quins signes tenen les coordenades dels
punts que estan en cada quadrant.
Tercer quadrant Quart quadrant

➔ Punts situats als eixos de coordenades

• L’ordenada de qualsevol punt situat a l’eix d’abscisses és 0. Les coor-
denades dels punts de l’eix d’abscisses són (a, 0).

• L’abscissa de qualsevol punt situat a l’eix d’ordenades és 0. Les coor-

denades dels punts de l’eix d’ordenades són (0, b).
50

➔ Taula de valors
Una taula de valors és una forma de presentar parells de dades de dues
Temps Distància variables. L’estudi d’una taula ens pot donar informació sobre quina és la
transcorregut a casa relació que hi ha entre les dues variables, és a dir, com varia una en funció
(h) (km) de l’altra.

1 20
2 50
3 50
4 40
5 40 Per exemple, la taula de l’esquerra mostra la distància en què es troba
6 0 un ciclista de casa seva. Cada hora correspon a una distància determi-
nada.

➔ Gràfica
Distància a casa (km)

80 • Una taula de valors es pot representar en uns eixos de coordenades

cartesianes si es dibuixa un punt per cada parell de valors de la taula.
60
• La gràfica de la dreta és una representació de la taula anterior. En l’eix
40
d’abscisses s’ha representat el temps transcorregut i en l’eix d’ordena-
20
des, les distàncies.

• Recorda que cada eix pot estar dividit en unitats de diferent mida, en
0 1 2 3 4 5 6 funció del valor de les dades que s’hi representen.
Temps transcorregut (h)
➔ Continuïtat d’una gràfica

Gràfiques contínues Gràfiques discontínues

Tots els punts es poden unir amb una sola No es poden unir tots els punts amb una sola
línia. Es pot dibuixar la gràfica sense aixecar el línia. No es pot dibuixar la gràfica sense aixe-
llapis del paper. car el llapis del paper.

➔ Creixement d’una gràfica

• Creixent. Si augmenten els valors d’una variable, els de l’altra variable
t
dec
xen

també augmenten.
i

reix
cre

nt
ixe
ent

• Decreixent. Si augmenten els valors d’una variable, els de l’altra dis-

re

c
constant minueixen.

• Constant. Si varien els valors d’una variable, els de l’altra no canvien.

 51
Gràfiques • Sistemes de referència

1. El professor d’una classe de 1r d’ESO ha anotat la posició

que ocupen els alumnes a la classe. Esbrina a quina taula
s’asseu cada alumne i escriu-ne el nom damunt la taula.

– Marc (A 3) – Lluïsa (B 4)
– Laia (B1) – Mateu (C 2)
A B C
Laia
– Jacint (C 3) – Rosa (A 7)

Mateu

Marc Jacint

Lluïsa

Rosa

2. A partir de l’exercici anterior, contesta les preguntes següents:

a) Quina posició ocuparà l’alumne que seu darrere d’en Marc? A4

b) Quina posició tindrà l’alumne que té a la Laia a l’esquerra? C1
c) Quina posició ocuparà l’alumne que té dues taules cap a la dreta a en Mateu? A2

3. Escriu cada lletra a la casella corresponent i completa la frase si vols obtenir-ne un refrany català.

Lletra O: (2, 5)
5 C O M M Lletra E: (1, 4), (5, 4), (2, 3), (1, 2), (3, 1)
Lletra I: (5, 2)
4 E S S E
Lletra U: (1, 1)
3 R E M M Lletra M: (3, 5), (5, 5), (3, 3), (5, 3), (4, 1)
Lletra R: (1, 3), (2, 1), (4, 2)
2 E S R I Lletra C: (1, 5)

1 U R E M • Com indicaries les caselles de la lletra S?

(2,4), (2,2), (4,4)
_____________________________________
1 2 3 4 5
52

4. Relaciona cada personatge amb l’objecte de la casella a la qual arriba, si surt de la casella (0, 0). El moviment
que fa cada un està indicat amb un parell ordenat. Esbrina què significa cada nombre, a partir dels exemples
següents:

(+3, –2) ➔ «3 a la dreta, 2 cap a baix»

(–3, +2) ➔ «3 a l’esquerra, 2 cap a dalt»

(0, –3)
)
(–2, +2

(0, 0)
(–2, –2) (+2, –1)

(–3, 0) (+2, +3)

5. Observa el tros del plànol de la ciutat de Barcelona.

1

a) Localitza i pinta els trams dels carrers següents:

2
C10: Av. de la Catedral
3
C3: Fontanella
4
H6: Sant Pere Més Alt
E2: Plaça Urquinaona 5

6
b) Indica a quina casella es troben els llocs següents:
7
Conservatori Superior de música del Liceu: D3
Estació de RENFE (Catalunya): A1 8

Biblioteca Pompeu Fabra: D8 9

Servei d’Atenció a la Dona: C5

10

A B C D E F G H I J
 53
Gràfiques • Interpretació de punts

6. Senyala en la gràfica quin punt correspon a

un globus inflat, a un totxo, a un got i a una
7. Senyala en la gràfica quin punt correspon a
un dia de gener, a un dia de març, a un dia
síndria. de juliol i a un dia de setembre.

Hores de sol
A
Volum

C B C

A
B

Pes Temperatura màxima

Globus inflat
A representa: __________________________ gener
A representa un dia de: __________________
Got
B representa: __________________________ març
B representa un dia de: __________________
Totxo
C representa: __________________________ setembre
C representa un dia de: __________________
Síndria
D representa: __________________________ juliol
D representa un dia de: __________________

8. La gràfica següent relaciona el preu i la superfície de sis cases d’una mateixa urbanització. Contesta les pre-
guntes següents:
E
a) Quina casa és la més cara? I la més barata? E, B
D
b) Quina casa és la més gran? I la més petita? F, A F
Preu (€)

A C
c) Quines cases tenen el mateix preu? A i C
d ) Quines tenen la mateixa mida? D i E B
e) Quina compraries, la casa A o la C ? C
f ) I si poguessis escollir entre la casa E i la F,
quina et quedaries? F Superfície (m2)

9. Dibuixa en la gràfica tres punts que representin els equips de futbol: Mataró, Sabadell i Figueres. Tingues en
compte que:
Sabadell
– El Sabadell ha marcat més gols que el
Mataró i el Mataró, més que el Figue- Figueres
Gols rebuts

res.
Mataró
– El Mataró ha rebut menys gols que el
Figueres, i el Figueres n’ha rebut
menys que el Sabadell.

Gols marcats
54

10. Indica quines són les coordenades dels punts de la gràfica i contesta les preguntes següents:

B A
4 B
C A
3
2 1 F
1

-4 -3 -2 -1 -1 1 2 3 4 -1 1
C
-2 -1
-3 F
D
-4
E D E

A (3 , 3 ) B (–3, 5 ) C (–5, 3 ) A ( 2, 3 ) B ( –1, 2 ) C (–2, –1 )

D (–3, –3 ) E ( 3 , –4 ) F ( 2, –2 ) D ( –1, –2) E ( 2,–2 ) F ( 1, 1 )

• Quins punts tenen la mateixa abscissa? • Quins punts hi ha en cada quadrant?

A i E, B i D 1r) A i F; 2n) B; 3r) C i D; 4t) E

D B B

C 10 A
C
5
A
10 20 30 5

E E
F

F D

A (20, 0 ) B ( 10, 20 ) C (-15, 10 ) A ( 10, 10 ) B (-5 , 20 ) C (-15, 5 )

D (-30, 20 ) E (-20-10
, ) F (15,-20) D (-10-20
, ) E ( 0 ,-10 ) F (20, -10)

• Quins punts tenen l’abscissa negativa? • Quins punts estan situats a l’eix d’orde-
C, D i E nades? E

11. Resol mentalment. Contesta si és vertader (V) o fals (F).

F V
El punt (3, –2) es troba en el primer quadrant.
F F
Un punt que es troba a l’eix d’abscisses és del
tipus (0, b).
Un punt que té l’abscissa negativa pot estar
en el segon quadrant o bé en el tercer.
Un punt que té l’ordenada igual a 0 es troba
a l’eix d’ordenades.

F Un punt que té les dues coordenades negati- F Un punt que té l’ordenada negativa només
ves es troba en el quart quadrant. pot estar en el tercer quadrant.
 55
Gràfiques • Representació gràfica de punts

12. Prova de dibuixar la figura sense aixecar el llapis del paper i sense passar dues vegades per la mateixa línia.
Si ho aconsegueixes, indica l’ordre dels vèrtexs pels quals has passat. Pots començar pel vèrtex que vulguis,
però vés en compte que no tots serveixen.

5 7

6
4 8
1 10
1 11
3 14 12 9

13
2 1

13. Representa els punts següents en cada eix de coordenades:

D
A

1 B
B 1
1 1

D
C C
A

A (3, –4) B (0, –4) C (–3, –3) D (4, 5) A (–1, 3) B (2, 1) C (0, –2) D (–2, –1)

14. Representa els punts següents. Has de tenir en compte el valor de les coordenades per fer una divisió apro-
piada de cada eix.

200 400
350
B
300
A
250
D
100 200
B
150
D C
100
A C
25 50

25 100 200 300 1 000 2 000 3 000 4 000

A (100, 25) B (200, 150) A (1 500, 250) B (2 000, 150)

C (250, 50) D (150, 50) C (500, 50) D (3 000, 200)
56

15. Representa en la quadrícula els punts A (4, 0), B (2, 2) i C (0, –2).
Uneix-los seguint aquest ordre i n’obtindràs un triangle. Després,
A’
representa els punts A’, B’ i C’. Han de tenir les mateixes coorde-
nades que A, B i C, respectivament, però canviades d’ordre (can- B i B’
via l’abscissa per l’ordenada i a l’inrevés).
A
a) S’obté el mateix triangle? C’
Sí.
C

b) Quin punt no ha canviat? Per què?

El B, perquè l’abscissa i l’ordenada són iguals.

16. Els dos pirates més temuts dels set mars busquen el mateix tresor, que es troba a les coordenades (5, 2). Cada
pirata segueix un camí diferent per cercar-lo. No saben, però, que es trobaran abans d’arribar al tresor. Marca
els punts per on passarà cada pirata i uneix-los en l’ordre que s’indica. Utilitza un color diferent per a cada
recorregut i esbrina en quin punt els dos pirates es trobaran.

(–6, –5); (–4, –2); (–4, 2)

(0, 4); (2, 4); (5, 2)

(–7, 5); (–3, 5); (1, 1)

(–1, –2); (4, –2); (5, 2)

(–1,2, 3,2)
Punt d’encontre: ___________________

17. Dibuixa en el segon quadrant un dibuix simètric de la figura

representada en el primer quadrant, prenent com a eix de sime-
tria l’eix d’ordenades. Després, fes el mateix en el quart qua- (–4,3) (4,3)
drant, prenent com a eix de simetria l’eix d’abscisses. Escriu al (1,2)
costat de cada punt les coordenades corresponents.
(–5,1) (–1,2) (5,1)

(5,–1)
(1,–2)

(4,–3)
 57
Gràfiques • Construcció de gràfiques a partir de taules

18. La taula mostra el nombre de persones que van visitar una exposició de pintura durant els dies que va estar
oberta al públic. Fes la gràfica i contesta les preguntes següents:

450

Dies Visitants 400

Nombre de visitants
350
1 150 300
2 100 250
3 150 200
4 200 150
5 150 100
6 350
1 2 3 4 5 6 7 8 9
7 400
Dies d’exposició

a) Té sentit unir els punts? Justifica la resposta.

Sí, perquè ens permetrà comparar l’afluència de gent en relació als dies precedents
i saber si globalment la tendència ha estat de pujada o de baixada.
b) Quants dies va estar oberta l’exposició? 7

c) Quin dia van anar-hi més visitants? El 7è

d) Quantes persones en total van visitar l’exposició? 1 500 persones

19. La taula següent mostra la caminada que van fer uns excursionistes. Van sortir al matí d’un alberg de munta-
nya i van tornar a la tarda. Fes la gràfica i contesta les preguntes següents:

Temps Distància
Distància a l’alberg (km)

20
(h) (km)

8 0
10 10
12 15 10
14 20
16 20
18 10
20 0
8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
Hores del dia (h)

a) Té sentit unir els punts? Justifica la resposta.

Sí, així sabrem quan redueixen el ritme de la caminada.

b) Esbrina:
• L’hora de sortida i la d’arribada: 8:00 i 20:00 h
• La durada total de la caminada: 12 hores
• El total de quilòmetres que van realitzar: 75 km
• La distància entre l’alberg i el punt més allunyat: 20 km
58

20. L’encarregat d’una obra ha calculat el temps que es tarda a

fer una tanca segons el nombre d’obrers que hi treballen.
Observa la taula, dibuixa la gràfica i contesta les preguntes
següents:

Nombre Temps
d’obrers (dies)

Temps (dies)
1 18
2 9
3 6
6 3
9 2

a) Té sentit unir els punts de la gràfica? Raona la resposta.

Sí, perquè així veurem com és una gràfica que
decreix a mesura que afegim obrers.
b) Encara que l’encarregat no ho hagi calculat, dedueix de 1
la gràfica quant temps tardaran quatre obrers.
1
4,5 dies aproximadament. Nombre d’obrers

21. Una empresa que repara electrodomèstics cobra 30 € per desplaçament i 20 € més per cada hora de treball.
Construeix una taula amb les tarifes corresponents a 0, 1, 2, 3, i 4 hores de treball i fes la gràfica. Després,
contesta les preguntes.

110

Temps Tarifa 90
Tarifa (€)

(h) (€)
70
0 30
1 50 50
2 70
3 90 30
4 110
2 3 3,5 4
1
Temps de treball (h)

a) Té sentit unir els punts de la gràfica? Raona la resposta.

Sí, ja que així podrem tenir un valor aproximat del preu
de qualsevol segons el temps emprat.
b) Observa la gràfica i digues quin serà el preu d’una reparació de 3 hores
i mitja.
100 €
 59
Gràfiques • Construcció de taules a partir de gràfiques

22. Observa les barres de pa venudes en una fleca en una setmana. Completa la taula i contesta les preguntes.

Dies setm. Barres pa 300

250

Barres de pa
Dilluns 150
Dimarts 125 200
Dimecres 200
Dijous 150 150

Divendres 150
100
Dissabte 275
Diumenge 200 Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg

Dies de la setmana
a) Què representa una divisió en l’eix d’abscisses? Mig dia
b) Què representa una divisió en l’eix d’ordenades? 25 barres de pa
c) Quantes barres de pa es van vendre en tota la setmana? 1 250
d) Quantes barres de pa es van vendre el cap de setmana? 475
e) Quantes barres més es van vendre dissabte que diumenge? 75

23. La gràfica representa l’evolució de la temperatura d’un dia d’hivern en dues ciutats europees. Completa la taula
i contesta les preguntes. Posa-hi una G si consultes la gràfica, o una T si consultes la taula.

8
7
— Lleida
Hora París Lleida 6 — París
Temperatura (°C)

5
4
3
8 4 –2
2
1
12 7 4 0
-1 8 12 16 20 24 Hores del dia
16 6 3 -2
-3
-4
20 2 3

24 –2 0
T
Quina diferència de temperatura hi ha entre les dues ciutats a les
12 h del matí? 3º

G A quina hora del dia les dues ciutats tenen la mateixa temperatura?
19 h
G
Quina diferència hi ha entre la temperatura màxima i la mínima
de cada ciutat?

9º C
• París: _______________ 6º C
• Lleida: _______________
60

24. Identifica, a primer cop d’ull, quina gràfica representa la situació que es descriu en cada apartat. Justifica la
resposta i explica per què no són vàlides les altres gràfiques.

a) Un home surt de casa, va al parc i s’asseu a llegir el diari; després, torna a casa més ràpid que a l’anada.

Gràfica A Gràfica B Gràfica C

Distància

Distància

Distància
Temps Temps Temps

Gràfica A: Impossible, segons aquesta gràfica des de que ha acabat de llegir fins que ha arribat a
________________________________________________________________________________
classe, el temps ha retrocedit.
________________________________________________________________________________
Gràfica B: Aquesta és la gràfica que representa la situació.
________________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________
Gràfica C: En aquesta ha trigat menys en arribar al parc que en tornar a casa.
________________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________

b) El preu del pollastre va pujar durant el primer trimestre de l’any, després es va estabilitzar, va baixar fins a
situar-se per sota del preu d’inici d’any i va acabar assolint el preu màxim anual.

Gràfica A Gràfica B Gràfica C

Preu

Preu

Preu

Mesos Mesos Mesos

Gràfica A: Aquí el 1r trimestre el preu cau fins a estabilitzar-se per tornar a pujar i tornar a caure
________________________________________________________________________________
en acabar l’any.
________________________________________________________________________________
Gràfica B: Impossible, a partir del 2n trimestre ens paguen per endur-nos el pollastre!
________________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________
Gràfica C: Aquesta és la gràfica que representa la situació.
________________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________
 61
Gràfiques • Característiques d’una gràfica

25. Dibuixa una gràfica amb les característiques que s’especifiquen en cada cas.

Una gràfica contínua que Una gràfica contínua que

comenci creixent, després sigui comenci constant, després
constant i acabi decreixent. decreixi i acabi creixent.

26. Indica entre quins valors de l’abscissa les gràfiques següents són creixents, decreixents i constants.

0 1 2 3 4 5 6 7 0 1 2 3 4 5 6 7

2
Creix entre ___________ 4
i ___________ 0
Creix entre ___________ 3
i ___________
0
Decreix entre ___________ 2
i ___________ 4,5
Decreix entre ___________ 7
i ___________
4
És constant entre ___________ 6,5
i ___________ 3
És constant entre ___________ 4,5
i ___________

27. La gràfica mostra la variació de la temperatura d’un malalt. Observa la gràfica i contesta
les preguntes següents.

40 a) A quines hores del dia li van donar un

Temperatura (ºC)

39 medicament perquè li baixés ràpida-

38 ment la febre? A les 6 i a les 20.
37
36 b) En quins períodes del dia li va pujar la
35 febre? De 2 a 6 h; de 10 a 14 h; de 15:30
a 20 h i de 22:30 a 24 h.
2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 c) En quins períodes del dia li va baixar
Hores del dia la febre? De 6 a 10 h; de 14 a 15:30 h;
de 20 a 22:30 h.
62

28. La gràfica mostra les tarifes d’una empresa que es dedica a transportar paquets d’una ciutat a una altra. Les
tarifes depenen del pes del paquet. Contesta les preguntes següents:

a) Què representa l’eix d’abscisses? Quant val una divisió en

70 aquest eix? El pes del paquet; 1 000 g.

60
Tarifes (€)

b) Què representa l’eix d’ordenades? El preu que costa

50
l’enviament.
40 c) Què costa més, enviar un paquet de 2 000 g o un de 3 000 g?
30 Costa el mateix.

0 2000 4000 6000 8000 d ) Quin és el preu mínim que s’ha de pagar per enviar un paquet?
Pes del paquet (g) 35 €.

29. La Maria surt de casa i va cap a l’escola. La gràfica representa el recorregut que fa. Contesta les preguntes
següents:

Escola
Distància (m)

50
0 9:15 9:20 9:25 9:30
Hores del dia
Maria
Alícia
a) A quina hora surt de casa? 9:15 h.

b) A quina distància de casa s’adona que s’ha oblidat la flauta i torna per agafar-la? A 100 m.

c) En quin moment s’adona que arribarà tard a l’escola i comença a córrer? A les 9:30, quan ha
recorregut 300 m.
d) A quina hora arriba a l’escola? Passades les 9:31 h.

30. L’Alícia viu a la mateixa porteria que la Maria. Surt de casa a les 9 h 21 min. A les 9 h 23 min, ha recorregut
200 m i s’atura 2 minuts al forn de pa. Després continua caminant sense canviar de ritme i arriba a l’escola a
les 9 h 29 min. Dibuixa la gràfica corresponent sobre la quadrícula de l’exercici anterior.

• A quina hora i a quina distància de l’escola, l’Alícia avança la Maria?

A les 9:22 h i a 400 m de l’escola.
 63
Gràfiques • Característiques d’una gràfica

31. La gràfica mostra la producció de dos models de cotxe, A i B. L’any 2000 es van fabricar més cotxes del model
A que del B. Observa la gràfica, esbrina quina línia correspon a cada model i contesta les preguntes.

a) Què representa una divisió en cada eix?

Abscisses = 1 any
A Ordenades = 1 000 cotxes fabricats.
b) L’any 2000, quants cotxes menys es van fabricar
Nombre de cotxes fabricats

del model B que del model A?

20 000
9 000 cotxes menys.

c) En quin any es va fabricar la mateixa quantitat de

cotxes dels dos models?
15 000
B 1995.

d) Entre quins anys va disminuir la fabricació de cot-

xes del model A? Entre quins anys va augmentar?
10 000
1990-1993 i mitjan 1998-2000
1985 1990 1995 2000 abans 1958-1990 i 1993- mitjan 1998
Anys e) A partir de quin any s’ha mantingut constat la
fabricació de cotxes del model B?
1997

32. Dibuixa una gràfica que representi les vendes de diaris en el quiosc d’en Jaume.

– En Jaume obre el quiosc a les 7 h del matí.

– Entre les 7 h i les 9 h del matí, ven 125 diaris.
– Després de 5 hores, ha venut 50 diaris més. 300

– Al migdia tanca el quiosc durant 2 hores per dinar. 275

250
– En tota la tarda ven 25 diaris més.
225
– Tanca a les 8 h del vespre. 200
175
150
125
100
75
50
5

7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
64

33. La gràfica representa el moviment d’un cotxe entre dos semàfors.

a) Descriu la gràfica.
80
Velocitat (km/h)

60

40

20

15 30 45 60 75 90 105 120 135 Temps (s)

b) Explica a quina velocitat circula el cotxe entre els dos semàfors.

Els primers 15’ agafa els 40 km/h, d’aquí als 45’ accelera fins els 60 km/h, es manté a aquesta veloci-
tat fins els 90’ i d’aquí als 120’ desaccelera fins a parar.

34. Inventa una història que expliqui què ha passat en el dipòsit d’aigua durant tot el dia.

Tenim un dipòsit de 350 L que a partir de les 8:00 h, quan

500 ja tothom ha sortit de casa, comencen a omplir. A les
Quantitat d’aigua (L)

400
12:00 h ja és ple. A les 16:00 h arriba el Joan a casa, posa
una rentadora i es dutxa a les 18:30, s’asseu al sofà i es
300 posa a llegir un llibre. A les 20:00 arriben la Lluïsa,
l’Albert i l’Anna i també prenen una dutxa, la tanda de
200
dutxes acaba a les 22:00 h.
100

8 10 12 14 16 18 20 22
Hores del dia

35. La Marta ha sortit a passejar en bicicleta. Descriu el recorregut que ha fet. Has de tenir en compte les possi-
bles pujades i baixades. A més, ha tingut mala sort i ha punxat una roda.
A les 9:00 h surt per un camí que fa
Distància del punt de sortida (km)

pujada, durant 1 hora recorre 10 km;

40 a partir d’aquí fa baixada, i en 30’
recorre 20 km. Llavors comença la
30 tornada per un camí planer i fa 10 km
20 més. A les 11 decideix parar 30’ per
esmorzar un entrepà. Segueix pel
10 mateix camí 30’ més mantenint el
ritme; però punxa i ha de parar 15’ i
apretar fort per acabar els últims 10
9.00 10 10.30 11 11.30 12 12.30
Hores del dia
km en 15’.