You are on page 1of 7

Teresa Calveras Com ho fem per moure’ns?

Una experiència interdisciplinària al cicle mitjà


de primària*
Desenvolupament d’un projecte interdisciplinari portat a terme amb . Fer avançar l’alumnat en la construcció del model d’ésser viu
alumnes de quart de primària basat en el plantejament de situacions entès com un sistema complex i obert, que intercanvia ma-
problema. Es parteix de les idees prèvies de l’alumnat i es porten a tèria, energia i informació amb l’entorn i que està condicio-
terme diverses activitats encaminades a avançar en la construcció del nat per l’espai i pel temps en què viu. Aquest sistema disposa
model d’ésser viu. La metodologia que se segueix a l’aula es basa en la d’una estructura que possibilita el control i la regulació dels
interacció i en el treball cooperatiu. canvis que realitzen les tres funcions vitals.
. Aplicar els coneixements adquirits, de manera creativa, per
Paraules clau: projecte interdisciplinari, model d’ésser viu, interrelació, treball co- gestionar aspectes personals relacionats amb la salut.
operatiu, regulació, funció de relació, educació per a la salut, situació problema.

Un coneixement comprensiu

En aquest projecte, partim d’una àrea, el coneixement del El projecte parteix d’una visió de la didàctica de la
medi social i cultural, i, més concretament, d’una disciplina, les ciència que vol aconseguir un aprenentatge comprensiu,
ciències naturals, que és la que orientarà l’activitat. Els contin- significatiu, que capaciti l’alumnat per a l’acció. En el des-
guts principals que s’hi treballen provenen d’aquesta àrea, envolupament del projecte, partim de les idees prèvies de
però, com sempre passa quan partim d’una pregunta contex- l’alumnat, i la intervenció de l’ensenyant està encaminada a
tualitzada, necessitem les aportacions de disciplines diverses; plantejar reptes que puguin modificar aquestes idees per
en aquest cas, la llengua i la matemàtica seran les àrees que hi tal de construir coneixement. Considerem que hem de par-
faran les aportacions principals. tir de preguntes productives, que estimulin el pensament de
Hem procurat desenvolupar el projecte de manera oberta, l’alumnat, treballar els diversos procediments i tècniques
mantenint un diàleg constant a l’aula, fomentant la interrela- relacionats amb el món de la ciència i establir un diàleg
ció i el diàleg entre els infants. Entenem que, d’aquesta ma-
nera, acollint les aportacions de tothom i estimulant el
contrast, s’afavoreix la construcció de coneixement. Hem pro- En el desenvolupament del projecte, partim de les idees
curat gestionar les diferents intervencions tot mantenint un prèvies de l’alumnat, i la intervenció de l’ensenyant
equilibri entre les aportacions de l’alumnat i el manteniment està encaminada a plantejar reptes que puguin modifi-
dels principals objectius plantejats: car aquestes idees per tal de construir coneixement

28 | Guix • núm. 368 • p. 28-34 • octubre 2010


MONOGRÀFIC MONOGRÀFIC
Projectes interdisciplinaris Projectes interdisciplinaris
PROJECTES DE TREBALL / PRIMÀRIA-CM PROJECTES DE TREBALL / PRIMÀRIA-CI I CM

L’avaluació ha estat present en l’activitat des del començament. A banda amb l’alumnat, a consensuar les funcions de les diferents res-
de les activitats encaminades a l’avaluació final, sovint hem portat a ponsabilitats individuals i col·lectives i, finalment, a avaluar-ne
terme activitats reguladores dels aprenentatges per tal d’ajudar els nens el funcionament.
i les nenes a ser conscients del seu propi progrés i a avançar tot respec- L’avaluació ha estat present en l’activitat des del comen-
tant els diferents ritmes de treball a l’aula çament. A banda de les activitats encaminades a l’avaluació fi-
nal, sovint hem portat a terme activitats reguladores dels
Imatge 1. Observació i registre del moviment amb els fenòmens de la realitat aprenentatges per tal d’ajudar els nens i les nenes a ser cons-
durant la realització d’una classe d’educació propera, tenint en compte tres cients del seu propi progrés i a avançar tot respectant els dife-
física aspectes bàsics per construir co- rents ritmes de treball a l’aula.
neixement: fer, pensar i comu-
nicar.
L’organització d’aula que ha Desenvolupament del projecte
predominat en el desenvolupa-
ment de l’activitat ha estat el Vam començar el projecte amb una observació en una
treball cooperatiu, entès com un classe d’educació física, la qual cosa ens va proporcionar una vi-
anar de la reflexió individual de sió general dels infants. L’alumnat estava prèviament organit-
l’alumnat a un compartir, primer zat en grups de quatre i amb unes funcions individuals i unes
amb el petit grup de treball i des- tasques ja discutides. L’observació estava dirigida per una pro-
prés amb el gran grup d’aula, posta inicial, una situació problema: observar algun aspecte
procurant recollir totes les idees del moviment d’un company o una companya del grup i regis-
manifestades, sense oblidar trar-lo amb la càmera de fotos per respondre la pregunta:
ningú i fomentant la interacció «Com ho fem per moure’ns?» (imatge 1).
com a base de la construcció de
coneixement. L’observació estava dirigida per una proposta inicial, una
Entenent que aquesta me- situació problema: observar algun aspecte del moviment
ESCOLA HEURA

todologia s’ha d’aprendre, es van d’un company o una companya del grup i registrar-lo
dedicar algunes sessions a intro- amb la càmera de fotos per respondre la pregunta: «Com
duir-la, a compartir significats ho fem per moure’ns?»

29 | Guix • núm. 368 • octubre 2010


MONOGRÀFIC
Projectes interdisciplinaris
PROJECTES DE TREBALL / PRIMÀRIA-CM

Les fotos les vam utilitzar a l’aula per analitzar el movi- La situació problema plantejada va consistir en la cons-
ment realitzat i vam registrar aquesta reflexió en un full trucció d’una maqueta que va ajudar els nens i les nenes
col·lectiu, en el qual vam tenir en compte diversos aspectes: a comprendre les funcions dels ossos i dels músculs
allò que veiem (què passava a fora) i allò que no veiem (què
creiem que passava dintre del cos) (imatge 2). cosa, per exemple un so (estímul) i comences a moure les cames, el
En el desenvolupament d’aquesta activitat i en les que la cervell t’avisa... (resposta).
van seguir, durant les quals vam fer
Imatge 2. Representació i anàlisi del aportacions col·lectives als diferents Després d’aquesta visió general, vam centrar l’atenció en l’apa-
moviment observat realitzat per un
dels grups de treball
treballs dels grups, vam aconseguir de rell locomotor.
compartir diversos aspectes: què era La situació problema plantejada va consistir en la cons-
l’estímul i la resposta, quines eren les trucció d’una maqueta que va ajudar els nens i les nenes a
funcions dels sentits i les del sistema comprendre les funcions dels ossos i dels músculs.
nerviós. La maqueta realitzada havia de donar resposta a la pre-
Fragments de la conversa realitzada gunta següent: «Com ho fa el braç per moure’s?».
durant la posada en comú del treball Una vegada realitzades les maquetes, vam posar-les en
dels grups comú. L’infant responsable de cada grup va explicar de quina
Per moure’ns, utilitzem el cap, els braços, manera la seva maqueta responia la pregunta inicial mentre
les cames. els altres grups escoltaven i, al final, hi feien les seves aporta-
Si no tenim cervell, no ens podem moure. cions. Vam realitzar un treball col·lectiu de regulació que va
No podem estar ben quiets sense respirar. resultar molt interessant per a tothom, durant el qual hi va
Si no respires, et mors. haver moltes aportacions i on es van plantejar preguntes noves
Quan hem estat quiets, el meu cor es a partir de les quals vam dissenyar activitats noves.
movia, jo ho notava. Una d’aquestes activitats noves va consistir a buscar in-
Aquí estàs a punt de córrer, què espera- formació a la xarxa. Vam realitzar una sessió per buscar infor-
ves per començar? mació amb adreces prèviament triades per la mestra. La
TERESA CALVERAS

Moure les cames, cervell, emoció, et pre- informació que requeríem havia de ser molt gràfica, pensà-
pares..., esperes un so. vem que era millor veure vídeos o imatges animades abans
Quan ets a punt de córrer, esperes alguna que llegir text o observar imatges estàtiques, atès que sovint

30 | Guix • núm. 368 • octubre 2010


MONOGRÀFIC
Projectes interdisciplinaris
PROJECTES DE TREBALL / PRIMÀRIA-CM

Una d’aquestes activitats noves va consistir a buscar in- Per realitzar aquesta activitat, que consistia a observar
formació a la xarxa. Vam realitzar una sessió per buscar els efectes de l’exercici físic en el cos, havíem de preparar una
informació amb adreces prèviament triades per la mestra sessió a l’aire lliure, durant la qual els nens i les nenes pogues-
sin treballar de manera autònoma seguint una pauta discutida
l’alumnat d’aquesta edat té moltes dificultats per interpretar i acordada prèviament (imatge 3).
les informacions escrites que apareixen a moltes pàgines web. Quan vam preparar l’activitat col·lectivament, vam veure
Per aquest motiu, la cerca va ser molt guiada. que alguns dels efectes s’havien de quantificar i, per aquest
Durant la sessió, podien buscar informació a qualsevol de motiu, necessitàvem instruments de mesura. Per tal d’utilitzar
les adreces proporcionades, fer-ne una valoració i després els instruments necessaris i organitzar l’activitat, vam haver
compartir-la amb la resta de grups de treball en una posada d’entrar en el món de la matemàtica.
en comú col·lectiva.
Part del full de treball de l’alumnat Imatge 3. Mesura dels efectes de l’esforç físic
Hem trobat resposta a alguna de les preguntes que ens havíem
plantejat?
Són pàgines amb activitats o informacions interessants?
Creieu que poden servir per aprendre?
Les recomanaríeu a un amic o a una amiga?

L’alumnat treballava organitzat en petits grups i, després de la


sessió, havia de consensuar la informació que comunicaria
a la resta de companys i companyes.
Fins en aquell moment, ningú no havia parlat encara de
l’energia que tot ésser viu necessita per viure. En aquest cas
concret, per bellugar-se, perquè totes les funcions dels éssers
vius estan relacionades. No havia sorgit aquest aspecte en cap

TERESA CALVERAS
de les converses realitzades, per tant, vam plantejar una nova
pregunta per tal d’introduir-lo a l’aula: «Què li passa al nostre
cos quan fem exercici?».

31 | Guix • núm. 368 • octubre 2010


MONOGRÀFIC
Projectes interdisciplinaris
PROJECTES DE TREBALL / PRIMÀRIA-CM

Algunes qüestions que van sorgir durant el treball previ abans?», «I ara, quines semblances i diferències hi podem tro-
Podem mesurar els batecs del cor durant mig minut o durant un mi- bar?», «Quins instruments o eines tenim nosaltres que ens es-
nut, com ho farem per comparar les mesures dels diferents grups? talvien esforç?», etc.
Correm i notem que tenim calor, augmenta la temperatura del
cos? Haurem de mesurar. Quins instruments utilitzarem, quines Apliquem allò que hem après
unitats? Tots els termòmetres ens van bé? Finalment, vam preparar explicacions per portar a terme ac-
tivitats en unes altres classes de l’escola que incloguessin tot allò
Vam, doncs, planificar, preveure, organitzar i, finalment, realit- que havíem après sobre el funcionament del cos humà, així com
zar l’activitat i posar-la en comú. recomanacions relacionades amb la salut i la pràctica de l’esport.
Aquesta activitat va permetre que els nens i les nens fos- La preparació d’aquestes explicacions que havíem de portar
sin capaços de relacionar les funcions de relació i de nutrició a terme va servir per reestructurar els coneixements, aplicar-los i
en els éssers vius. també per realitzar l’avaluació individual de l’alumnat (imatge 4).
Finalment, vam tornar a reflexionar sobre el nostre cos En les recomanacions, compartides per tothom, van sor-
d’una manera global. Fem tot allò que podem amb el nostre gir aspectes relacionats amb la ciència i uns altres de més rela-
cos? Tothom té les mateixes possibilitats? cionats amb els hàbits individuals i socials, com també amb la
Per portar a terme aquesta reflexió conjuntament, vam vida familiar de cadascú.
plantejar una nova situació problema. Ens vam situar en una Aquestes són algunes de les conclusions a què van arribar
altra etapa històrica, la prehistòria, i vam plantejar la pregunta els diversos grups de treball:
que dirigiria l’activitat: «Pensant en les persones, què ha can- Fer exercici és bo per diversos motius...
viat i què continua igual?». Et fas més resistent.
Vam triar aquesta etapa de la història perquè els nens i Aprens a perdre.
les nenes ja en sabien alguna cosa i podíem, doncs, recordar Enforteix els músculs i els ossos, va bé per a la musculatura.
els coneixements, relacionar-los i ampliar-los, alhora que ana- T’hi esforces.
ven sorgint preguntes noves: «Per a què es feia servir el cos Aprens, perquè sents el que passa per dintre el cos.
Per divertir-se.
Aquesta activitat va permetre que els nens i les nens fos- No posar-se malalt. Per estar sa. Estàs sa perquè cremes sucre.
sin capaços de relacionar les funcions de relació i de nu- Per aprimar-te. Si t’engreixes, no pots respirar bé.
trició en els éssers vius Per conèixer persones.

32 | Guix • núm. 368 • octubre 2010


MONOGRÀFIC
Projectes interdisciplinaris
PROJECTES DE TREBALL / PRIMÀRIA-CM

Imatge 4. Assaig de l’explicació destinada als nens i nenes d’un altre curs La preparació de l’explicació va comportar també un darrer
treball col·laboratiu, en el qual va haver de participar tothom.
Per fer-ho, van utilitzar un guió d’allò que explicarien, que re-
comanaven fer pensant en l’esport i la salut i quin vocabulari
preveien utilitzar (quadre 1). L’exposició havia de ser entene-
dora, per això calia assajar i regular el treball del seu grup i
autovalorar-se després d’haver-lo portat a terme.

I per acabar

Considerem que, durant el desenvolupament del pro-


jecte, l’alumnat va avançar en la construcció del model d’és-
ser viu, vam considerar les funcions realitzades per l’ésser viu
TERESA CALVERAS

de manera interrelacionada i es va fer de manera que es va


afavorir en tot moment la comprensió dels fets i dels concep-
tes treballats.

Quadre 1. Guió utilitzat durant l’explicació


Què recomanarem que facin
Què explicarem? Vocabulari que utilitzarem
pensant en l’esport i la salut?

Hem explicat tot el que Hem explicat els motius


Hem utilitzat el vocabulari après?
consideràvem important? de les recomanacions?

33 | Guix • núm. 368 • octubre 2010


MONOGRÀFIC
Projectes interdisciplinaris
PROJECTES DE TREBALL / PRIMÀRIA-CM

Finalment, vam preparar explicacions per portar a terme Bibliografia


activitats en unes altres classes de l’escola que inclo- CALVERAS, T. (2009): El canvi dels éssers vius al llarg del temps
guessin tot allò que havíem après sobre el funcionament [en línia]. <www.xtec.es/sgfp/llicencies/200809/memories/1977/ci-
del cos humà, així com recomanacions relacionades amb cles.htm>.
la salut i la pràctica de l’esport CARBÓ, V.; PIGRAU, T.; TARÍN, R.M. (2010): «Què entenem per treba-
llar el tema dels éssers vius avui, i dels animals en particular, a edu-
En acabar, vam valorar de manera positiva, tant els mes- cació infantil i primària?». Perspectiva Escolar, núm. 343, p. 2-13.
tres com l’alumnat, el desenvolupament del projecte i l’apre- MARTÍ, J. (2006): «Les idees científiques dels infants i l’ensenya-
nentatge realitzat per tots els nens i les nenes, no tan sols pel ment de les ciències a l’escola primària», a Comunicació Educativa.
que respectava a l’adquisició dels continguts treballats, sinó Reflexions Educatives. Tarragona. Terres de Ponent.
també a la millora del treball de grup, al fet d’assolir una au- PUJOL, R.M. (2003): Didáctica de las ciencias en la educación pri-
tonomia més gran de treball a l’aula i a la participació i la re- maria. Madrid. Síntesis Educación.
flexió sobre el propi procés d’aprenentatge. — (2009): «Conversar per conversar? O conversar per comprendre i
aprendre?». Perspectiva Escolar, núm. 331, p. 6-14.

HEM PARLAT DE: Bibliografia web


. Projectes de treball. Centre de Documentació i Experimentació en Ciències (CDEC)
. Aprenentatge cooperatiu. www.xtec.cat/cdec/
. Interdisciplinarietat.
. Cos humà. Anatomia.
. Educació per a la salut.

Nota Teresa Calveras i Barniol


* Aquest article es basa en una experiència realitzada durant el Escola Heura. Barcelona
curs 2008-2009 i portada a terme gràcies a una llicència retribuïda mcalvera@xtec.cat
concedida pel Departament d’Educació de la Generalitat de Cata-
lunya (Resolució EDU/2276/2008, de 9 de juliol, DOGC, núm. 5176, Aquest article fou sol·licitat per GUIX: ELEMENTS D’ACCIÓ EDUCATIVA el mes de febrer de
18/07/2008). 2010 i acceptat el mes de juny de 2010 per ser-hi publicat.

34 | Guix • núm. 368 • octubre 2010

You might also like