Tema 6

Els Tractats Internacionals

DIPRI – CPA
Curs 2015-2016

1
 ESQUEMA

1. La codificació del dret dels tractats internacionals.

2. La conclusió dels tractats internacionals.
3. Les reserves als tractats internacionals.
4. La interpretació, esmena i modificació dels tractats
internacionals.
5. Els efectes dels tractats internacionals.
6. La nul·litat, terminació i suspensió dels tractats
internacionals

2
 APARTAT 1

LA CODIFICACIÓ DEL DRET DELS

TRACTATS INTERNACIONALS

3
 ELS TRACTATS COM A FONT DEL DRET INTERNACIONAL

 Distinció entre font material i font formal en Dret Internacional

 el paper del consentiment dels Estats.
 Les fonts formals del Dret Internacional  l’article 38 de
l’Estatut de la Cort Internacional de Justícia.
 Els tractats internacionals com a principal font formal per a la
creació de normes internacionals (art. 38.1.a) ECIJ).
 Noció bàsica de tractat  acord de voluntats entre Estats (o
altres subjectes de DIP) destinat a generar efectes jurídics
entre les parts (drets i obligacions) i regit pel DIP.
 Sinònims: convenció, tractat, acord, conveni, pacte, protocol,
carta, etc…  igual naturalesa jurídica.

4
 CONCEPTE I CLASSES DE TRACTATS INTERNACIONALS.

 Elements de la noció de tractats internacionals:

– Manifestació de voluntat.
– Forma escrita.
– Dos o més subjectes de Dret Internacional.
– Genera efectes: drets i obligacions de Dret Internacional.
– Conformitat amb el Dret Internacional.
 Classes de tractats internacionals:
– Pel nombre de parts.
– Pel tipus de subjecte.
– Per la matèria.
– Per la duració.
– Per la seva funció.

5
 INTERACCIÓ ENTRE LES FONTS FORMALS DEL DRET
INTERNACIONAL.

 Les fonts interactuen entre sí, ja que la única font material és el

consentiment dels Estats.
 Els costums i els tractats internacionals poden interactuar amb
els següents efectes:
– Efecte declaratiu o codificador.
– Efecte cristal·litzador.
– Efecte generador.
 En aquests casos, una mateixa norma jurídica podrà estar
establerta simultàniament com a norma consuetudinària i com
a norma convencional.
 La Cort Internacional de Justícia (assumpte Nicaragua, 1986)
va confirmar el principi d’autonomia entre les diverses fonts 
una norma es podrà seguir invocant com a consuetudinària ni
6 que ja s’hagi recollit en un tractat internacional o viceversa.
 EL DRET DELS TRACTATS INTERNACIONALS.

 Doble pla normatiu  normes internacionals i normes internes.

 La Codificació internacional del dret dels tractats:
– Conveni de Viena de 23 de maig de 1969 sobre el dret dels
tractats entre Estats.
– Conveni de Viena de 21 de març de 1986 sobre el dret dels
tractats entre Estats i Organitzacions internacionals o entre
dos o més Organitzacions internacionals.
 Principis bàsics del dret dels tractats:
– El consentiment dels Estats.
– La bona fe: pacta sunt servanda.

7
 CONCEPTE DE TRACTAT EN LA CONVENCIÓ DE VIENA DE
1969 SOBRE DRET DELS TRACTATS ENTRE ESTATS.

 Art. 2.1.a) del Conveni de Viena de 1969.

 Acord de voluntats concordants.

 Fet per escrit.
 Entre dos o més Estats.
 Regit pel Dret Internacional: drets i obligacions de Dret
Internacional.
 En un instrument únic o dos o més instruments connexos.
 Qualsevol que sigui la seva denominació.

8
 ÀMBIT D’APLICACIÓ DEL CONVENI DE VIENA DE 1969
SOBRE EL DRET DELS TRACTATS ENTRE ESTATS.

 S’aplica exclusivament als tractats entre Estats.

 El Conveni NO exclou el valor jurídic que puguin tenir altres
tipus d’acords.
 Aplicació del Conveni de Viena de 1969 als tractats constitutius
d’Organitzacions internacionals i als tractats adoptats al si
d’una Organització internacional.

 Característiques peculiars de la Convenció de Viena de 1986

sobre el dret dels tractats entre Estats i Organitzacions
internacionals o entre Organitzacions internacionals

9
 APARTAT 2

LA CONCLUSIÓ DELS TRACTATS

INTERNACIONALS.

10
 CAPACITAT PER CONCLOURE TRACTATS INTERNACIONALS

 Els subjectes de Dret Internacional amb capacitat per

concloure tractats.
 Els Estats (art. 6 CV): “Tot Estat té capacitat per celebrar
tractats”.
 Supòsits que es poden plantejar en relació als Estats i la seva
capacitat per celebrar tractats:
– Representació d’un Estat per un altre.
– Transferència de competències a una Organització Internacional.
– Capacitat de celebrar tractats d’ens subestatals.
 Les Organitzacions internacionals  la seva capacitat per
celebrar tractats depèn de les regles pertinents de
l’Organització internacional.
11
 LA REPRESENTACIÓ PER CELEBRAR TRACTATS
INTERNACIONALS.

 La representació per a la celebració dels tractats en el Conveni

de Viena de 1969 (art. 7 CV).
 Internacionalment es considera que una persona representa a
un Estat si:
– Presenta els adequats plens poders.
– Es dedueix de la pràctica o d’altres circumstàncies aquesta intenció.
 Persones a les que, en virtut de les seves funcions, el Dret
Internacional entén que representen a l’Estat.
– Per a tots els actes relatius al tractat el Cap d’Estat, el Cap de Govern,
el Ministre d’Afers Exteriors.
– Només per a l’adopció dels tractats:
 Els caps de les missions diplomàtiques.
 Els caps de les representacions estatals davant de les Organitzacions
12 i Conferències internacionals.
 LES FASES DE CONCLUSIÓ DELS TRACTATS
INTERNACIONALS.

 Principis rectors de la conclusió de tractats:

– Bona fe en les diferents fases de conclusió.
– Consentiment dels Estats  llibertat de forma.

 FASES DE LA CONCLUSIÓ DE TRACTATS:

– La negociació.
– La adopció.
– La autenticació.
– La manifestació del consentiment.

13
 L’ADOPCIÓ DELS TRACTATS INTERNACIONALS.

 Segona fase de la conclusió dels tractats (art. 9 CV).

 Procediments per a l’adopció dels tractats internacionals:

– Per consentiment de tots els participants (per unanimitat).
– Per majoria dels dos terços dels Estats presents i votants
en una conferència internacional, llevat d‘altre decisió.
– Segons la norma pertinent de l’Organització internacional si
el tractat s’adopta al si d’una Organització internacional.

14
 L’AUTENTICACIÓ DELS TRACTATS INTERNACIONALS.

 Tercera fase de la conclusió dels tractats (art. 10 CV).

 Formes d’autenticació dels tractats internacionals.

– Segons el procediment previst en el tractat.
– Segons el procediment convingut pels Estats negociadors.
– A falta d’altre procediment previst o convingut pels Estats,
de manera residual mitjançant:
– Firma.
– Firma ad referendum.
– Rúbrica.

15
 FORMES DE MANIFESTACIÓ DEL CONSENTIMENT DELS
ESTATS EN OBLIGAR-SE PER TRACTATS.

 Quarta fase, regulada en articles 11 i ss. de CV.

 FORMES DE MANIFESTACIÓ DEL CONSENTIMENT:

– Firma.
– Bescanvi d’instruments.
– Ratificació.
– Acceptació.
– Aprovació.
– Adhesió.
– Qualsevol altra forma convinguda  és a dir, flexibilitat de
formes.
16
 DIPÒSIT I REGISTRE DELS TRACTATS INTERNACIONALS.

 Dipositaris dels tractats (article 76 CV):

 Designació dels dipositaris.
 Un o més Estats, una Organització internacional o el
principal funcionari d’una Organització internacional.
 Funcions dels dipositaris (article 77 CV):
 Són funcions de caràcter internacional.
 Funcions de custòdia, notificació i comunicació.
 Correcció d’errors (article 79 CV):
 Posterior a l’autenticació i prèvia a la manifestació del
consentiment.
 Registre i publicació dels tractats (article 80 CV).
 El principi de la diplomàcia oberta: l’article 102 de la
Carta de les Nacions Unides.
17
 CONCLUSIÓ DE TRACTATS EN DRET ESPANYOL.

 Les fases de la conclusió dels tractats en el dret espanyol:

– Referències normatives: la Llei 26/2014 de 27 de novembre.
– La negociació, adopció i autenticació dels tractats.
– La fase intermèdia: el control parlamentari.
– La manifestació del consentiment.
 El control parlamentari dels tractats internacionals:
– Autorització prèvia de l’article 93 de la Constitució.
– Autorització prèvia de l’article 94.1 de la Constitució.
– Informació posterior de l’article 94.2 de la Constitució.
 El control de constitucionalitat dels tractats internacionals:
– El control previ previst en l’article 95 de la Constitució.
– El control a posteriori.
18
 LA LLEI DE TRACTATS I ALTRES ACORDS
INTERNACIONALS.

 Llei 25/2014 de 27 de novembre de 2014.

 Antecedents i regulació preconstitucional  el Decret 801/1972
i la manca d’adaptació a la Constitució.
 Doble adaptació:
– A les previsions del Conveni de Viena.
– A l’evolució del sistema constitucional i autonòmic espanyol.
 Tipologia de tractats internacionals a Espanya:
– Tractats internacionals  en el sentit de la Convenció de Viena.
– Acords internacionals administratius  no constitutius de tractat a
efectes de dret espanyol, però estan regits pel Dret Internacional.
– Acords internacionals no normatius  no són font d’obligacions
internacionals.
19
 ELS TRACTATS INTERNACIONALS I L’ACCIÓ EXTERIOR DE
LA GENERALITAT DE CATALUNYA.

 Les competències de la Generalitat en el pla de les

relacions internacionals i l’art. 149.1.3 CE.
 Competències de la Generalitat en relació amb els
tractats internacionals.
 La subscripció per la Generalitat d’acords de
col·laboració.
 El dret de la Generalitat a ser informada de la celebració
de tractats internacionals.
 La facultat de la Generalitat sol·licitar participar en la
delegació negociadora.
 La facultat de la Generalitat sol·licitar la conclusió de
tractats internacionals.
20
 APARTAT 3

LES RESERVES ALS TRACTATS

INTERNACIONALS

21
 LES RESERVES ALS TRACTATS INTERNACIONALS.

 Concepte de reserva (article 2.1.d CV):

 Declaració unilateral.
 Forma escrita.
 Formulada al manifestar el consentiment.
 Objecte d’excloure o modificar efectes jurídics.
 Sigui quina sigui la seva denominació.
 Classes de reserves:
 Reserves d’exclusió.
 Reserves de modificació.
 Evolució del Dret Internacional en matèria de reserves  de la
integritat a la universalitat.

22
 RÈGIM JURÍDIC DE LES RESERVES ALS TRACTATS
INTERNACIONALS

 Possibilitat de formulació de reserves (art. 19 CV):

– Reserves previstes en els tractats, ja siguin autoritzades o
prohibides.
– Reserves no previstes en els tractat: el criteri de la compatibilitat
amb l’objecte i fi dels tractat
 Dinàmica de la reserva (art. 20 i ss. CV):
– Objecció (objecció simple).
– Objecció inequívoca (objecció qualificada).
– Acceptació (ja sigui expressa o implícita).
 Efectes jurídiques de les reserves:
– Relacions entre Estat reservant i Estat acceptant.
– Relacions entre Estat reservant i Estat objectant.
– Relacions entre Estat reservant i Estat objectant de manera
23 inequívoca.
24
 APARTAT 4

LA INTERPRETACIÓ, ESMENA I
MODIFICACIÓ DELS TRACTATS
INTERNACIONALS.

25
 LA INTERPRETACIÓ DELS TRACTATS INTERNACIONALS (I).

 Els criteris generals d’interpretació jurídica.

 Regla general d’interpretació dels tractats internacionals (article
31 CV)  es tracta d’una operació única en la que s’han de
combinar:
– La bona fe.
– El sentit corrent dels termes.
– En el seu context:
– Elements intrínsecs.
– Elements extrínsecs.
– Tenint en compte l’objecte i fi del tractat.

26
 LA INTERPRETACIÓ DELS TRACTATS INTERNACIONALS (II).

 Els medis complementaris d’interpretació i la seva operativitat:

– Treballs preparatoris.
– Circumstàncies de celebració.
 Interpretació dels tractats autenticats en dos o més idiomes
(art. 33 CV):
– Presumpció d’igual sentit en els diferents idiomes.
– Si diferència de sentit no resolta per aplicació regla general,
s’adopta el sentit que millor conciliï els texts tenint en
compte l’objecte i fi del tractat.
 Consideració especial respecte de la interpretació dels tractats
constitutius d’Organitzacions internacionals  el mètode
teleològic i la dinàmica pròpia de l’Organització internacional
27
 ESMENA I MODIFICACIÓ DELS TRACTATS
INTERNACIONALS.

 Esmena d’un tractat internacional (art. 40 CV):

– Proposta d’esmena adreçada a tots els Estats contractants.
– Negociació, adopció i autenticació de l’esmena proposada
– Manifestació del consentiment a l’esmena.
– L'adhesió de nous Estats al tractat es farà en la seva forma
esmenada.
 La modificació d’un tractat internacional (art. 41 CV)  només
entre algunes de les parts en el tractat i només si:
– El tractat ja ho preveu.
– No afecta als drets dels demès Estats parts en el tractat.
– No resulta incompatible amb la consecució de l’objecte i fi

28 del tractat.
 APARTAT 5

EFECTES DELS TRACTATS

INTERNACIONALS

29
 APLICACIÓ I EFECTES DELS TRACTATS INTERNACIONALS.

 Efectes dels tractats en el temps

 Efectes dels tractats en l’espai.

 Efectes dels tractats en relació amb altres tractats.

 Efectes dels tractats en relació amb tercers Estats.

30
 EFECTES DELS TRACTATS EN EL TEMPS.

 L’entrada en vigor dels tractats internacionals (art. 24

CV):
– De la manera i en la data que en el tractat es disposi.
– Si no hi ha previsió, quan hagin prestat consentiment tots
els Estats negociadors.
– En tractats multilaterals la fórmula usual es la de requerir un
nombre determinat de manifestacions del consentiment.
– Entrada en vigor general i entrada en vigor per a qui
manifesti el consentiment posteriorment a l’entrada en
vigor.
 L’aplicació provisional dels tractats internacionals.
 El principi general de la irretroactivitat dels tractats
internacionals (art. 28 CV).
31
 EFECTES DELS TRACTATS EN L’ESPAI.

 Un tractats internacional s’aplica, en principi en TOT el territori

de cada Estat part en el tractat, llevat que consti intenció
contrària (art. 29 CV).

 Excepcionalment, es pot excloure que un tractat s’aplica en

determinada part del territori d’un Estat part.

 Exemples: clàusules colonials, clàusules federals.

32
 EFECTES DELS TRACTATS RESPECTE D’ALTRES
TRACTATS.

 Supòsit de possibles conflictes entre tractats successius sobre

la mateixa matèria i amb disposicions contradictòries.

 El Dret Internacional reconeix la superioritat de determinats

tractats, com és el cas de la Carta de les Nacions Unides (art.
30.1 CV i art. 103 Carta NU).
 Aplicació de les clàusules sobre solució de conflictes previstes
en els propis tractats.
 Subsidiàriament, es preveuen criteris:
– De temps  posterior preval sobre anterior.
– D’especialitat  el més específic s'aplica preferentment
sobre el més general.
– En funció de la participació en comú.
33
 EFECTES DELS TRACTATS ENTRE ESTATS PARTS I
RESPECTE DE TERCERS ESTATS.

 Efectes dels tractats entre els Estats part:

– Aplicació del principi pacta sunt servanda (art. 26 CV).
– Un Estat no pot invocar les previsions del seu dret intern
per sostraure’s del compliment d’un tractat internacional.
 Efectes dels tractats respecte de tercers Estats:
– Principi general de l’efecte relatiu dels tractats  només als
Estats que han manifestat el consentiment en obligar-se
(art. 31 CV).
– Supòsits especials:
 Creació d'obligacions per a un tercer Estat.
 Creació de dret per a un tercer Estat.

34  La clàusula de la nació més afavorida.

 APARTAT 6

NUL·LITAT, TERMINACIÓ I
SUSPENSIÓ DELS TRACTATS
INTERNACIONALS.

35
 LA NUL·LITAT DELS TRACTATS INTERNACIONALS.

 Concepte i classes de nul·litat dels tractats internacionals (art. 46 i ss.

CV).
 Causes de nul·litat relativa:
 Violació de disposicions de dret intern.
 Violació de poders restringits específicament.
 Error.
 Dol.
 Corrupció del representant de l’Estat.
 Causes de nul·litat absoluta:
 Coacció sobre el representant de l’Estat.
 Coacció sobre un Estat amb amenaça o ús de la força.
 Oposició a una norma imperativa de Dret internacional general
(ius cogens).
36
 LA TERMINACIÓ DELS TRACTATS INTERNACIONALS.

 Concepte de terminació dels tractats internacionals (art. 54 i ss.

CV).

 Causes de terminació amb l’acord de les parts.

 Causes de terminació al marge de l’acord de les parts:
 Denúncia del tractat.
 Violació greu del tractat.
 Impossibilitat sobrevinguda de compliment.
 Canvi fonamental de circumstàncies.
 Oposició a una norma imperativa de Dret Internacional
general (ius cogens) sobrevinguda.
37
 LA SUSPENSIÓ DELS TRACTATS INTERNACIONALS

 Concepte de suspensió dels tractats internacionals.

 Causes de suspensió amb l’acord de les parts.

 Causes de suspensió al marge de l’acord de les parts:
 Violació greu del tractat.
 Impossibilitat sobrevinguda de compliment.
 Canvi fonamental de les circumstàncies.

38
 PROCEDIMENT PER LA NUL·LITAT, TERMINACIÓ I
SUSPENSIÓ DELS TRACTATS INTERNACIONALS.

 Regulació arts. 65 i 66 CV.

 Notificació de la part que al·legui el vici de consentiment o la
causa de nul·litat, terminació o suspensió.
 Termini de tres mesos per formular objeccions.
 Si hi ha objeccions s’ha de buscar l’arranjament de la
controvèrsia.
 Si en 12 mesos des de l’objecció no hi ha acord:
– Sotmetre la controvèrsia al Tribunal Internacional de
Justícia si afecta a ius cogens.
– Sotmetre la controvèrsia a la Comissió de conciliació
prevista en Annex del Conveni de Viena de 1969.

39