Tema 12

Guerra, pau i seguretat internacional

DIPRI – CPA
Curs 2015-2016

1
 ESQUEMA

1. Pau i seguretat en l’actual ordre internacional.

2. Concepte i tipologia de conflictes armats.
3. La regulació internacional de l’ús de la força.

2
 APARTAT 1

Pau i seguretat en l’actual ordre

internacional.

3
 Pau i seguretat i l’ordre internacional
contemporani (I).

 Premisses:
– Tot ordre internacional reflecteix la distribució del poder entre els Estats.
– El principi organitzador de l’ordre internacional segueix sent la sobirania.
 Els models d’ordre internacional:
– Sistema unipolar  una sola superpotència hegemònica i algunes
potències menors.
– Sistema bipolar dos superpotències hegemòniques, cadascuna
de les quals domina una àmplia coalició d’Estats.
– Sistema multipolar  integrat per diverses potències de força
comparable i capaces de competir entre elles.
 De l’ordre internacional sorgit desprès de la segona guerra
mundial a l’ordre internacional actual:
– Les conseqüències del fi de la guerra freda.
4 – Les conseqüències dels atemptats de l’11 de setembre.
 Pau i seguretat i l’ordre internacional
contemporani (II).

 El caràcter híbrid de l’actual ordre internacional  es pot

qualificar com un sistema uni-multipolar.
 Tres dimensions o nivells essencials de les relacions de poder 
el militar, l’econòmic i el món no estatal.
 El poder militar és dels EEUU  caràcter unipolar.
 El poder econòmic és mes compartit (Europa, Japó i Xina) 
caràcter multipolar.
 El poder dels agents no estatals (multinacionals, bancs, ONGs,
terroristes o delinqüència transnacional) és més dúctil  caràcter
dispers.
 Els neo-cons dels EEUU (amb G.W. Bush) plantejaven la “Pax
Americana”, però els resultats han acabat portant al tímid
5 “multilateralisme” de l’administració Obama.
 La inestabilitat de l’actual ordre internacional.

 Disfuncions que qüestionen el manteniment del sistema:

– No és eficaç ni serveix els objectius dels actors internacionals en
una societat que ja no és merament interestatal i on l’Estat ha
perdut rellevància.
– Les institucions, pràctiques i procediments vigents resulten ja
inadequats per enfrontar les problemàtiques actuals.
– El funcionament de l’ordre posa en relleu la bretxa entre les
responsabilitats dels Estats i les seves capacitats de decisió.
 Amenaces que debiliten l’actual ordre internacional:
– L’estadi actual del procés de globalització està transformant l’ordre
internacional des de fora del sistema interestatal.
– La deriva hegemònica i unilateral dels EEUU l’estava i està també
fragmentant des de dins del mateix sistema.
6
 El trilema de la globalització.

 El trilema polític de la globalització proposat per l’economista

Dani Rodrik afirma que les societats no poden gaudir
simultàniament de:
– Uns mercats completament integrats en un món globalitzat.
– Una societat democràtica que prengui decisions amb un suport
social majoritari.
– Un Estat-nació com estructura política sobirana.
 Conclusió  les societats han de saber que, com més gran
sigui el compromís per complir dues d'aquestes tres
condicions, més disposades hauran d'estar per renunciar a
complir la tercera.

7
 Les noves amenaces a la seguretat (I).

 El nou terrorisme internacional:

– Manca de definició internacional de terrorisme.
– Salt qualitatiu en els seus objectius, estructura i activitats.
– Extensió del seu impacte sobre la seguretat internacional en el seu
conjunt.
 Factors explicatius del nou terrorisme internacional:
– El desenvolupament tecnològic implica la desaparició del monopoli
estatal sobre instruments/armes amb un elevat poder de destrucció.
– Emergència de grups d’Estats que presten suport a diferents grups
terroristes.
– Pressa de consciència sobre la desigualtat i la injustícia global.
– Fracàs dels projectes polítics moderats en el món àrab.
8
 Les noves amenaces a la seguretat (II).

 Les armes de destrucció massiva:

– Proliferació armamentista que segueix sent activa un cop acabada
la guerra freda.
– El TNP (1968) i la possessió (oficial i no oficial) d’armes nuclears.
– A Iraq (2003) l’acusació falsa de possessió d’ADM fou una
coartada ideològica.
– L’ús d’armes químiques en el conflicte de Síria i el paper de
l’OPAQ el 2014.
 Els Estats fracassats (o Estats fallits o tirànics o Estats on
l’organització política ha desaparegut):
– Són una amenaça a la pau i seguretat internacional.
– Són una amenaça al sistema internacional i alteren els seus
fonaments.
9
 L’ampliació del concepte d’amenaça a la seguretat
internacional.

 Deriva ampliatòria del Consell de Seguretat des de fi de la guerra freda.

 L’escenari post 11 de setembre i la guerra d’Iraq:
– La focalització del terrorisme internacional com amenaça principal a la
seguretat col·lectiva.
– La visió ecumènica i global de les amenaces a la seguretat col·lectiva.
 “Entre las amenazas a la paz y la seguridad en el siglo XXI se cuentan no
sólo la guerra y los conflictos internacionales, sino los disturbios civiles, la
delincuencia organizada, el terrorismo y las armas de destrucción en masa.
También se cuentan la pobreza, las enfermedades infecciosas mortales y
la degradación del medio ambiente, puesto que también pueden tener
consecuencias catastróficas. Todas estas amenazas pueden ser causa de
muerte o reducir gravemente las posibilidades de vida. Todas ellas pueden
socavar a los Estados como unidades básicas del sistema internacional.”
(Kofi Annan, 2005, Informe “Un concepto más amplio de la libertad:
10 desarrollo, seguridad y derechos humanos para todos”).
 L’enunciació del concepte de seguretat humana
davant les múltiples fonts de la inseguretat.

 Característiques de la noció de seguretat humana:

– El concepte té a veure més amb la seguretat de l’individu i de la comunitat
que en la seguretat de l’Estat.
– Uneix la seguretat material i la física (seguretat ambiental, seguretat
sanitària, seguretat econòmica, seguretat personal i familiar ...).
 Els principis de la doctrina de la seguretat humana:
– Els drets humans, la protecció de l’individu i el valor i igualtat de totes les
vides humanes.
– L’establiment d’una autoritat política legítima, resultat de la voluntat
popular i basada en l’estat de dret.
– El multilateralisme i el respecte del principis i de les institucions
internacionals (l’estat de dret internacional).
– L’ús de les capacitats locals i la consulta a la població del territori.
– L’enfocament regional, ja que els conflictes i problemes depassen el marc
11 estrictament nacional.
 Cas d’estudi  el brot epidèmic de l’èbola de 2014
com amenaça a la pau i seguretat internacionals.

 Aparició d’un brot epidèmic de l’èbola a l’Àfrica Occidental

(Libèria, Sierra Leone, Guinea) a partir de desembre 2013.
 Ràpida expansió en aquests països poc desenvolupats i que
surten de conflictes armats  una crisi sanitària que deriva en
crisi econòmica i política i en crisi d’abast regional.
 Tardana reacció de la comunitat internacional  l’OMS no
decreta l’emergència de salut pública d’importància
internacional fins l’agost de 2014.
 Resolució 2177 (2014) del Consell de Seguretat (17/9/2014) 
el brot epidèmic és una amenaça a la pau i seguretat
internacionals.
 Revulsiu que provoca reacció internacional, assistència i suport
12 en recursos materials i humans.
 APARTAT 2

Concepte i tipologia de conflictes

armats.

13
 Els conflictes: concepte, causes i elements.

 Concepte  divergència o incompatibilitat entre els objectius de

dos o més actors en relació a una qüestió determinada.
– Consubstancial a la natura humana.
– Conflicte com a resultat de la vida social.
– El conflicte com a motor del canvi social.
 Causes de fons dels conflictes (més enllà de la possible
controvèrsia normativa).
– Incompatibilitats relatives als recursos tangibles (territori, govern,
recursos, accés als mercats, accés a rutes de navegació).
– Incompatibilitats relatives als recursos intangibles (identitat nacional,
identitat religiosa, valors, sentiment d’injustícia).
 Elements d’un conflicte  el problema central, els actors,
14 l’estructura del conflicte i els factors d’exacerbació.
 Tipus de conflictes segons la naturalesa dels
objectius.

 Conflictes d’interessos
– Polítics (govern, territori, demandes d’autonomia, autogovern,
sistema polític)
– Econòmics (territori, recursos, accés a mercats)
– Mediambientals (contaminació, diversitat biològica)
 Conflictes de motivacions profundes (valors, sentiments
religiosos, identitaris)
 Conflictes que solen ser, normalment, multicausals i
multitemàtics.
 El conflictes poden tenir el seu reflex en controvèrsies sobre les
normes internacional que resultin aplicables.

15
 Tipus de conflictes segons els actors participants.

 Estatals (entre Estats o en el marc dels Estats)

– Interns (a l’interior de l’Estat)
– Interestatals (entre Estats)
 De caràcter bilateral.
 De caràcter regional.
 De caràcter mundial.
– Interns internacionalitzats (iniciats a l’interior d’un Estat,
però amb progressiva intervenció d’altres actors
internacionals, Estats i/o Organitzacions internacionals).
 No estatals (entre altres actors no estatals).

16
 La nova tipologia dels conflictes armats des del fi
de la guerra freda.

 La fi del sistema bipolar propi de la guerra freda provoca:

– La resolució d'alguns conflictes enquistats propis de la guerra freda.
– Perduren altres conflictes per causes endògenes que substitueixen la
confrontació ideològica est/oest.
– La implosió interna i l’aparició de règims autoritaris en diversos Estats de
l’espai postsoviètic.
– Situacions de proliferació de fraccions i grups armats descontrolats.
 Es tracta de nous tipus de conflictes en els que actuen actors
no estatals i no formalitzats ni sotmesos a regulacions
internacionals.
 Dues grans etapes post-fi de la guerra freda:
– Abans de l’11-S  Balcans, regió africana dels Grans Llacs, Caucas.
– Desprès de l’11-S  Afganistan, Orient Mitjà, Nord d‘Àfrica.
17
 Nova tipologia de conflictes i nous patrons de
violència.

 Conflictes que provoquen el desmoronament dels serveis

públics i l’aparició d’Estats fallits.
 Ràpida acceleració de plantejaments etnicistes i excloents
tipus neteja ètnica i genocidi.
 Poca distinció entre acció política, violència armada i crim
organitzat.
 Augment dels incidents terroristes internacionals amb propòsit
d’intimidació.
 En conclusió  les víctimes de la violència són cada cop més,
majoritàriament, la població civil.

18
 APARTAT 3

La regulació internacional de l’ús de la

força.

19
 El principi de prohibició de l’amenaça o ús de la
força.

 Evolució històrica del principi:

 La regulació de l’ús de la força en la Conferència de la Pau de
La Haia de 1907.
 La prohibició temporal del recurs a la guerra en el Pacte de la
Societat de les Nacions.
 La prohibició del recurs a la guerra en el Pacte de París de
1928 (Pacte Briand-Kellogg).
 La prohibició de l’article 2.4 de la Carta de les Nacions Unides.
 Contingut i abast del principi  obligació d’abstenció en les
relacions internacionals.
 Excepcions al principi de prohibició de l’ús de la força:
 La legítima defensa, individual o col·lectiva.
 L’acció coercitiva autoritzada pel Consell de Seguretat.

20
 Les funcions de les Nacions Unides.

 Els propòsits, finalitats o funcions de les Nacions Unides:

 Manteniment de la pau i la seguretat internacionals
(article 1.1)  doble dimensió.
 Fomentar entre les nacions les relacions d’amistat
(article 1.2).
 Realitzar la cooperació internacional en la solució de
problemes internacionals de caràcter econòmic, social,
cultural o humanitari i el desenvolupament i estímul del
respecte als drets humans (article 1.3).
 El propòsit, finalitat o funció instrumental  servir de centre
harmonitzador dels esforços de les nacions per assolir els
propòsits comuns (article 1.4).

21
 Les Nacions Unides i el manteniment de la pau i la
seguretat internacionals.

 La doble dimensió del propòsit de l’article 1.1 de la Carta:

 Adopció de mesures col·lectives eficaces per prevenir i
eliminar amenaces a la pau, i per suprimir actes d’agressió i
altres quebrantaments de la pau.
 Assolir per medis pacífics l’arranjament de controvèrsies
internacionals susceptibles de conduir a quebrantaments de la
pau.
 L’acció del Consell de Seguretat:
 Activitats en el marc del Capítol VI  arranjament pacífic de
controvèrsies.
 Activitats en el marc del Capítol VII  acció en cas d’amenaça
a la pau, quebrantament de la pau o acte d’agressió.
 El dret immanent de legítima defensa (art. 51 Carta):
 Condicions: immediatesa i proporcionalitat.
 Remissió al Consell de Seguretat.
22
 L’adopció de mesures per part del Consell de
Seguretat (I).

 Caràcter limitat de la reacció internacional institucionalitzada i

centralitzada.
 L’òrgan responsable de l’adopció de mesures en aquest
supòsit és el Consell de Seguretat (arts. 24 i 25 Carta):
 És el responsable primordial del manteniment de la pau
i la seguretat internacionals.
 Els Estats Membres reconeixen que el Consell de
Seguretat actua en nom de tots ells.
 El Consell de Seguretat actuarà d’acord amb els
propòsits i principis de les Nacions Unides.
 Els Estats membres convenen en acceptar i complir les
seves decisions.
 Composició i funcionament del Consell de Seguretat.
23
 L’adopció de mesures per part del Consell de
Seguretat (II):

 Activació del Capítol VII de la Carta (article 39):

 El Consell de Seguretat determinarà discrecionalment
l’existència del supòsit de fet del Capítol VII.
 El Consell de Seguretat podrà fer recomanacions o decidir
adoptar mesures.
 Tipus de mesures que pot adoptar el Consell de Seguretat:
 Mesures provisionals (article 40).
 Mesures col·lectives que no impliquin l’ús de la força (art. 41).
 Mesures col·lectives que si impliquin l’ús de la força (art. 42).
 Mecanismes a disposició del Consell de Seguretat:
 Els convenis especials (article 43) i el Comitè d’Estat Major.
 L’autorització als Estats, directament o mitjançant organismes
internacionals que es deriva de l’article 48.
 La utilització d’acords u organismes regionals prevista en
l’article 53.
24
 Les operacions de manteniment de la pau (OMP).

 Establiment de les primeres Operacions de Manteniment de la

Pau (OMP) o “cascos blaus”:
 No previstes en la Carta de les Nacions Unides (Capítol 6 i
mig).
 Necessàries per la inacció del Consell de Seguretat paralitzar
per la guerra freda.
 Forces subministrades voluntàriament pels Estats  no són
l’exèrcit de les Nacions Unides.
 Objectius de les OMPS focalitzats en:
 Interposar-se entre parts enfrontades, amb el seu
consentiment.
 Verificar o controlar el cessament del foc o zones
desmilitaritzades.

25
 Les OMP de primera generació

• Durant tot el període de la guerra freda es van crear OMP de

manera limitada i amb objectius d’interposició o verificació.
• En conflictes on NO estaven implicades directament les dues
grans potències: Orient Mitjà, Índia/Pakistan, Xipre, Nova
Guinea, Iemen, Congo.
• Principis fonamentals d’aquestes operacions de primera
generació:
• Consentiment de l’Estat o Estats afectats.
• Imparcialitat de l’actuació de l’OMP.
• No ús de la força armada, llevat de la legítima defensa.

26
 Punt d’inflexió i canvi en les OMP.

• Final de la guerra freda (1989/1990):

• Canvis en els escenaris internacionals.
• Canvis també en la tipologia dels conflictes.
• Evolució en el concepte i funcions de les OMP  operacions de
segona generació, amb caràcter multidimensional.
• Replantejament del concepte i els principis de les OMP:
• Necessitat del consentiment de l’Estat o Estats afectats o de les parts en
conflicte  les operacions de pau de les Nacions Unides no són operacions
coercitives amb ús de la força.
• Imparcialitat de la OMP, però rebuig a una “ideologia institucional
d’imparcialitat”, fins i tot en casos d’amenaça de genocidi.
• Autorització de l’ús de la força (manteniment “enèrgic” de la pau):
• En legítima defensa dels components de l’operació.
• En defensa del mandat de l’operació i del seu compliment.
27 • En defensa i protecció de la població civil.
  http://www.lavanguardia.com/internacional/2
0151024/54438338243/onu-70-anos-
sentido.html

28