Tema 13

Dret internacional humanitari: control

d’armaments i protecció de les víctimes dels
conflictes armats.

DIPRI – CPA
Curs 2015-2016

1
 ESQUEMA

1. Orígens històrics.
2. Principals tractats internacionals de Dret Internacional
Humanitari.
3. Principis bàsics relatius a la conducció de les
hostilitats.

2
 APARTAT 1

Orígens històrics.

3
 L’emergència de principis humanitaris i el Dret
Internacional Humanitari.

 Els principis humanitaris en Jean Jacques Rousseau (s. XVIII):

“Siendo el objeto de la guerra la destrucción del Estado
enemigo, hay derecho para matar a sus defensores en tanto
que tienen las armas en las manos; pero luego que las dejan y
se rinden, no son enemigos ni instrumentos del enemigo, y
como vuelven a entrar en la simple clase de hombres, ya no se
tiene derecho sobre su vida.”
 EL DIH és un sector del DIP que sorgeix a mitjans del XIX i es
desenvolupa en el segle XX i que té una doble finalitat:
– Protegir a les persones que no participen o que han deixat de
participar en les hostilitats.
– Limitar els mètodes i els medis de fer la guerra.

4
 Antecedents de mitjans del segle XIX (I).

 Guerra de Crimea (1853-1856):

– Guerra entre l’imperi rus i França i Gran Bretanya en suport de l’imperi
otomà  Rússia vol accés al Mediterrani.
– Té lloc la famosa “càrrega de la brigada lleugera de cavalleria” britànica
que fou una carnisseria, ni que la guerra la va perdre l’imperi rus.
– Conseqüència  Declaració de París de 1856 regulant diversos aspectes
del dret de la guerra marítima.
 La Batalla de Solferino (1859):
– Entre l’Imperi Austríac i França i la Itàlia en procés d’unificació (el rei Víctor
Manuel II).
– És una batalla amb un nombre elevadíssim de baixes entre morts i milers
de ferits abandonats en el camp de batalla.
– Jean Henri Dunant, testimoni de la batalla, crea un Comitè Internacional de
Socors als Militars ferits, per ocupar-se del tracte als ferits en combat.
5
 Antecedents de mitjans del segle XIX (II).

 Sota l’impuls de Jean Henri Dunant:

– Creació el 1864 del Comitè Internacional de la Creu Roja i, a partir d’aquí,
de les societats nacionals de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja.
– Celebració de la Conferència Diplomàtica de Ginebra de 1864.
 Conveni de Ginebra de 22 d’agost de 1864, per millorar la sort
dels militars ferits en campanya:
– Objectiu de protegir els militars ferits en campanya.
– Acord per a la neutralització i protecció del personal sanitari, així com dels
hospitals militars.
– Adopció del símbol de la Creu Roja sobre fons blanc com a signe
protector.
 Declaració de San Petersburg, d’11 de desembre de 1868,
relativa a la prohibició de certs tipus de projectils en temps de
6 guerra.
 La Conferència de Pau de La Haia de 1899.

 Context històric finisecular:

– Rivalitats geoestratègiques, econòmiques i territorials a Europa.
– Conflictes en la perifèria d’Europa  guerra hispanoamericana de 1898 i
guerra rusojaponesa de 1905.
– Noves i canviants aliances entre els Estats europeus.
 Conferència de La Haia de 1899:
– Iniciativa diplomàtica russa amb l'objectiu de posar fi a la cursa
d’armaments, prevenir conflictes i arranjar pacíficament controvèrsies
internacionals.
– Participació de 26 Estats i adopció de tres Convenis:
 Conveni relatiu a l’arranjament pacífic de controvèrsies.
 Conveni relatiu a les lleis i costums de la guerra terrestre.
 Conveni relatiu a la conducta en la guerra marítima adaptant-la al
Conveni de Ginebra de 1864.
7
 La Conferència de Pau de La Haia de 1907.

 Impulsada pels Estats Units amb la participació de 44 Estats.

 Resultats de la Conferència  13 Convenis i 1 Declaració.
– Voluntat d’humanitzar la guerra  Reglament sobre usos i
costums de la guerra terrestre.
– Clàusula “si omnes”  el Conveni només tindrà virtualitat si totes
les parts en un conflicte són també parts en el Conveni.
 Principals desenvolupaments:
– En l’àmbit de l’arranjament pacífic de les controvèrsies 
promoció del recurs a l’arbitratge i altres mitjans d’arranjament.
– Limitació de l’ús de la força (“ius ad bello”)  prohibició de l’ús de
la força per al cobrament de deutes contractuals.
– Regulació de la conducció de la guerra terrestre i marítima 
adopció de normes humanitàries “ius in bello”.
8
 La clàusula Martens.

 Pel nom del jurista rus que la va proposar a la conferència de La

Haia en 1907  Fiódor Fiódorovich Martens.
 “Tot esperant que es pugui dictar un codi més complet de les lleis
de la guerra, les altes parts contractants creuen oportú fer
constar que, en els casos no inclosos en les disposicions
adoptades per elles, els pobles i els bel·ligerants queden sota la
salvaguarda i l’imperi dels principis del dret de gents, que
resulten dels usos establerts entre nacions civilitzades, de les
lleis d’humanitat i de les exigències de la consciència pública.”
 La clàusula Martens recull “principis humanitaris essencials” en el
Dret Internacional i estableix un “estàndard mínim humanitari”
irrenunciable i que es considera dret consuetudinari vigent.
9
 Nous desenvolupaments normatius a principis del
segle XX.

 Conveni de Ginebra de 6 de juliol de 1906 per millorar la sort

dels ferits i malalts en campanya (que substitueix el de 1864).
 Protocol de Ginebra de 17 de juny de 1925 sobre la prohibició
de l’ús en la guerra de gasos asfixiants, tòxics o similars.
 Conveni de Ginebra de 27 de juliol de 1929 per millorar la sort
dels ferits i malalts en campanya (que substitueix els anteriors
de 1864 i de 1906).
 Conveni de Ginebra de 27 de juliol de 1929 relatiu al
tractament als presoners de guerra.
 Aquests darrers dos Convenis de 1929 eliminen la clàusula “si
omnes” i estableixen l’obligatorietat del Conveni “en tota
circumstància” (no cal que totes les partes en el conflicte siguin
parts del Conveni).
10
 Entre el dret de La Haia i el dret de Ginebra.

 Entre el s. XIX i principis del XX es plantejava una distinció,

més doctrinal que altra cosa, entre:
– El dret de La Haia, que tindria per objecte regular la conducta dels
bel·ligerants durant les hostilitats (seria, doncs el Dret de la guerra
en sentit estricte).
– El dret de Ginebra, que tindria per objecte protegir les víctimes de
la guerra (seria el dret humanitari en sentit estricte).
 Dicotomia avui dia plenament superada perquè totes aquestes
normes estan entrelligades entre sí  un règim complex únic
conegut actualment com Dret Internacional Humanitari que té
per objecte:
 Regular els medis i mètodes de combat en un conflicte armat.
 Protegir a les persones (ferits, malalts, nàufrags, presoners i població
11 civil).
 APARTAT 2

Principals tractats internacionals de

Dret Internacional Humanitari.

12
 L’evolució posterior a la segona guerra mundial.

 Conveni per a la sanció i prevenció del crim de genocidi, de 9

de novembre de 1948.
 Normes internacionals bàsiques  els quatre Convenis de
Ginebra de 12 d’agost de 1949:
– Conveni I  per millorar la sort dels ferits i malalts de les forces armades
en campanya.
– Conveni II  per millorar la sort dels ferits, malalts i nàufrags de les forces
armades en el mar.
– Conveni III  relatiu al tracte degut als presoners de guerra.
– Conveni IV  relatiu a la protecció de la vida de les persones civils en
temps de guerra.
 Conveni de La Haia, de 14 de maig de 1954, per a la protecció
dels béns culturals en cas de conflicte armat.
13
 Els Protocols de 1977 als Convenis de Ginebra.

 Elaborats per tal de reforçar i actualitzar els Convenis de

Ginebra en un context internacional on ja havien aparegut els
nous Estats sorgits de la descolonització.
 Protocol I, de 8 de juny de 1977, relatiu a la protecció de les
víctimes dels conflictes armats internacionals.
 Protocol II, de 8 de juny de 1977, relatiu a la protecció de les
víctimes dels conflictes armats sense caràcter internacional.
 Característiques:
– Àmplia ratificació per part dels Estats del Protocol I, però menys del
Protocol II.
– Canvi d’enfocament  l’element distintiu és el tipus de conflicte i no les
persones a protegir (que s’han de protegir en els dos tipus de conflicte).

14
 Medis i mètodes de guerra o combat.

 Dos enfocaments:
– Adopció de normes generals respecte a categories àmplies e inconcretes
d’armes  per cobrir també l’evolució de la tecnologia d’armes.
– Adopció de normes prohibint armes específiques  més concretes i eviten
principis generals que es puguin eludir.
 Combinació dels dos enfocaments, privilegiant el segon.
 Armes convencionals  prohibició de determinades armes o
explosius.
 Armes de destrucció massiva:
– Armes químiques i bacteriològiques.
– Armes nuclears.
– Tècniques de modificació del medi ambient.

15
 Normes internacionals de control d’armes.

 Conveni de 10 d’abril de 1972 sobre la prohibició de

desenvolupament, producció i emmagatzematge d’armes
bacteriològiques i toxíniques i sobre la seva destrucció.
 Convenció de 13 de gener de 1993 sobre la prohibició del
desenvolupament, producció i emmagatzematge di ús d’armes
químiques i sobre la seva destrucció.
 Conveni de 10 d’octubre de 1980 sobre prohibicions o restriccions de
l’ús de determinades armes convencionals que poden considerar-se
excessivament nocives o d’efectes indiscriminats.
 Conveni d’Ottawa de 5 de desembre de 1997 sobre la prohibició de
l’ús, emmagatzematge, producció i transferència de les mines
antipersona i sobre la seva destrucció.

16
 Mètodes de combat prohibits.

 La perfídia (o engany a traïció), no les estratagemes militars

(que no estan prohibides).
 L’ús indegut d’emblemes reconeguts o signes de nacionalitat,
com ara els de la Creu Roja, els de Nacions Unides o els d’un
Estat neutral.
 La denegació de quarter  és a dir, ordenar que no hi hagi
supervivents o amenaçar amb això a l’adversari.
 Atacs a l’enemic que ja està fora de combat  la violència
només és permesa si és indispensable per debilitar l’enemic.
 Atacs a ocupants/tripulants d’aeronaus en perill, però no està
prohibit l’atac a les forces aerotransportades.

17
 Mecanismes d’aplicació del Dret Internacional
Humanitari.

 Les debilitats en l’assegurament de l'aplicació és el problema

general del Dret internacional.
 Article 1 dels Convenis de Ginebra  estableix l’obligació de
“respectar i fer respectar” els Convenis “en tota circumstància”:
– Obligació general, absoluta i sense excepcions.
– Obligació de complir-lo i de “fer-lo” complir, legitimant així accions
col·lectives per assegurar el compliment de les normes humanitàries.
 Igualtat de tots els bel·ligerants en el compliment de les
obligacions, siguin Estats o actors no estatals, tinguin causa
legítima o no, siguin l’agressor o l’agredit.
 General rebuig (des de 1929) a la clàusula “si omnes”  totes
les parts en conflicte estan obligades, ni que alguna no sigui
part en els Convenis ( no és una qüestió de reciprocitat).
18
 Mecanismes d’aplicació a escala interna dels
Estats.

 Mecanismes per garantir el respecte del Dret Internacional

Humanitari:
– Prompta ratificació i entrada en vigor del Convenis.
– Obligació de difusió àmplia i general en estudis i programes militars i
civils.
– Formació específica d’autoritats i comandaments militars
responsables.
– Establiment d’assessors jurídics en les forces armades.
 Mecanismes per reprimir eventuals violacions del Dret
Internacional Humanitari.
– Obligació general de fer cessar les violacions.
– Adopció de disposicions d’ordre penal  tipificació i sanció penal de
les violacions als Convenis com crims de guerra en els codis penals.
19
 Mecanismes internacionals d’aplicació del Dret
Internacional Humanitari.

 Mecanismes per garantir-ne i controlar-ne el respecte:

– El sistema de potències protectores  un Estat que salvaguarda els
interessos i els nacionals d’un altre Estat davant la potencia detentora.
– La crida al substitut de les potències protectores  en la figura del CICR
(Comitè Internacional de la Creu Roja).
– L’enquesta bilateral per investigar suposades violacions.
– La Comissió Internacional Humanitària d’Enquesta  requereix declaració
facultativa i permet procedir a investigació internacional de denúncies.
– Reunions periòdiques dels Estats part en els Convenis.
 Mecanismes per reprimir eventuals violacions:
– Lluita contra la impunitat  crims de guerra competència de la Cort Penal
Internacional.
– Cooperació amb les Nacions Unides i l’acció del Consell de Seguretat:
 Respecte a la protecció de civils, en general i en conflictes concrets.
 Competència del Consell de Seguretat per remetre un cas davant la Cort Penal
20 Internacional, ni que l’Estat no sigui part de l’Estatut de Roma.
 APARTAT 3

Principis bàsics relatius a la conducció

de les hostilitats.

21
 Els principis del Dret Internacional Humanitari.

 El principi de discriminació el Dret Internacional Humanitari

es basa en dos distincions duals:
– Entre objectius militars i béns civils.
– Entre combatents i població civil.
 El principi de proporcionalitat:
– Prohibició de les accions militars que causin danys que excedeixin de
l’avantatge militar que s’obtingui.
– Prohibició d’armes que causin “mals superflus”  en l’ús de les armes
s’han d’equilibrar els interessos militars i els humanitaris.
 Els principis i la clàusula Martens  “En los casos no previstos en el
presente Protocolo o en otros acuerdos internacionales, las personas civiles y
los combatientes quedan bajo la protección y el imperio de los principios del
derecho de gentes derivados de los usos establecidos, de los principios de
humanidad y de los dictados de la conciencia pública” (art. 1.2 Protocol I de
1977).
22
 L’abast de l’article 3 comú als Convenis de Ginebra.

 Article 3 comú als quatre Convenis de Ginebra de 1949.

– Estableix que s’ha de tractar amb humanitat a totes les persones que no
participen en les hostilitats o que caiguin en poder de l’adversari, sense cap
mena de distinció d’índole desfavorable.
– Prohibeix específicament els atemptats contra la vida, les mutilacions, la
pressa d’hostatges, la tortura, els tractes humiliants, cruels i degradants.
 En definitiva:
– Estableix un “mínim humanitari essencial” que s’ha de respectar en tota
circumstància.
– Amb la clàusula Martens, l’article 3 comú ha acabat definint les normes
fonamentals del Dret Internacional Humanitari.
 Per la Cort Internacional de Justícia es tracta de principis
essencials “intransgredibles”:
– La distinció entre combatents i no combatents (discriminació).
23 – El no causar danys superflus i innecessaris (proporcionalitat).
  https://www.youtube.com/watch?v=GWaArt4
yTiI

24