LITERATURA CATALANA

Literatura Modernista

Andrea Cañuelo
Júlia López
Sheila Martí
Blanca Martin
Víctor Català: La vella

1. Llegeix el conte de Víctor Català “la vella” (text 3) que trobaràs en aquest enllaç:
http://www.xtec.cat/~%20malons22/personal/narrativa%20modernista.htm i
realitza els exercicis 1-6.

1- Quin és el tema principal del conte?

El tema principal és l’abandonament, el “maltractament” i menyspreu envers la gent

gran.

2- Explica les característiques més importants dels personatges.

- La padrina: És una dona gran que ha patit una embòlia i a causa d’això queda
paralítica. Aquesta dona no pot moure’s però si escoltar i sentir, és una dona molt
sensible i rep el menyspreu dels altres cap a ella.

-Baldiri: És l’home que recull a la padrina de la carretera.

-L’hereu i la jove: Són tacanys i no tenen amor ni respecte per la vella. La jove és qui
s’encarrega de “cuidar” més a la vella, no per estimació sinó perquè s’hi sent obligada.

-La nena: És qui “vigila” a la vella però quan se’n cansa se’n va a jugar.

3- Sobre la vella es van amuntegant un conjunt de circumstàncies negatives que

acaben amb la seva mort. Enumera-les:

1. Té un atac i cau al mig de la carretera.

2. Un home que va en carro la troba a mig camí.
3. L’home la recull i la porta a casa seva
4. La família descuida una mica a la vella (no son constants amb l’alimentació i es
limiten a treure-la cada dia al porxo).
5. Un dia la diexen al porxo com de costum i la família marxa. Es cala foc a la casa però
la vella no pot demanar auxili ni marxar.
6. La gent fa una recolecta de diners per ajudar a la família econàmicament però la
vella no importa res per la família sinó que la seva preocupació és només la casa.

4- Comenta les dues darreres ratlles del conte, que vénen a confirmar la
caracterització de la gent del camp que hem anat veient durant la lectura.

A la gent del poble no els importa massa la vella i intenten justificar la seva mort dient
que així ja no patirà més, que amb l’estat en el que es trobava és millor que mori que
no que “pateixi”. Per a la família són més importants els danys físics i les pèrdues
econòmiques de la casa que la mort de la vella
5- Víctor Català descriu detalladament la situació, els petits fets quotidians, les
sensacions i els pensaments de la vella. Amb quina finalitat ho fa?

Víctor Català ho fa per tenir més aprop al personatge, al que sent i així poder
endinsar-te més i tenir més contacte amb la lectura.

6- Fes una llista de totes aquelles paraules de les quals desconeixes el significat i
busca-les al diccionari. D'entre les paraules desconegudes assenyala aquelles que són
pròpies del món rural i aquelles que et semblen pròpies de la parla empordanesa.

Fardo: Al text vol dir que se la va carregar a les espatlles.

Afollonida: Significa mig morta, immòbil.
Avessada: Estar avorrida
Xacrós: Ple de ferides
Basseta: Cadira per als nens petits

2. Realitza els exercicis 1 a 4 sobre els poemes que hi ha al dossier del Modernisme.

1. Baudelaire es compara a l’ albatros. Descriu la imatge resultant del poeta i la

imatge que dóna de la societat. Relaciona-ho amb la de l’artista modernista.

L’ albatros és un ocell marí molt bell i majestuós que es veu obligat a viure en un món
sòrdid i lleig. És el rei de l’atzur, és maldestre i poruc. La imatge resultant del poeta és
trista desolada, queda com un inepte. La societat té una imatge trista també i amb
pobresa. Hi ha un ambient tant desolat a causa del món on els ha tocat viure, en el
qual se senten inútils i exiliats.
L’artista modernista s’inspira en la naturalesa. No representa amb una realitat total els
motius de les seves queixes, els estilitza. Té tendència a utilitzar imatges femenines.
Tendència cap a la sensualitat i l’erotisme, i l’exòtic.

2. Analitza l’actitud de Joan Maragall respecte al poder central. Relaciona aquesta

actitud amb una de les dues tendències del modernisme.

Joan Maragall parta a Espanya. Comença defensant la llengua catalana, criticant que
no és parlada tant com la castellana. Li fa veure a Espanya que mai a sigut realment
feliç, ja que les seves victòries sempre s’ha basat en la mort. Critica que Espanya pensa
massa en el seu honor i la victòria sobre els altres a través de la mort, així que en
comptes de viure la vida celebra la mort. Diu que es troba sola per culpa seva, ja que
ella mateixa esta traient la vida als seus alhora que ho fa amb els contrincants. S’està
autodestruint, desapareixent tant en homes com en fauna.
Es pot relacionar amb un corrent regeneracionista caracteritzat per el simbolisme.
3. Comentari de text “Desolació”
a) Explica, a partir del mateix desenvolupament del poema i amb l’ajut d’un
diccionari de símbols, quin és el valor simbòlic de l’arbre.
El valor simbòlic de l’arbre és una persona. Algú que viu trist i desolat a causa d’haver
patit molt.
b) Quin és l’argument del sonet? Com es distribueix en les seves parts?
El sonet parla d’un arbre, referint-se a una persona. És un arbre vell ple de ferides,
expressa el seu patiment.
Al primer quartet el poeta es compara amb un arbre servent dels segadors, fins que és
partit per un llamp.
Al segon quartet expressa la seva tristesa i desgràcia, diu que ha mort la millor part
d’ell.
Al primer tercet explica que sent com al vida continua, diu que esta esperant “l’hora”.
A l’últim paràgraf confessa que només viu per a expressar el seu dolor.

c) En els últims versos, el poeta fa una declaració de principis sobre el valor de la

poesia? Quina és?
Són els versos on diu: “ Sens res parlaria de la meitar que em manca; jo visc sols per a
plànyer lo que de mi s’es mort.”
Aquí ens expressa com la poesia per a ell ho és tot ja que viu per a ella, i és el seu mitjà
d’expressió.

d) Analitza la mètrica

És un sonet; esquema mètric  ABBA ABBA CCD CCD

És d’art major i presenta una rima consonant.
Està format per versos alexandrins (14 síl·labes).

4. Busca deu paraules en el poema La pineda que et resultin de difícil comprensió,

busca el significat en un diccionari i copia’l.

Cisellada : són diferents eines per a treballar pedra, metall o fusta a cops de martell.
Ogiva : corba formada per dos arcs iguals que es tallen en un punt.
Irisacions : (iridescència) Propietat que presenten certs cossos, com les bombolles de
sabó,
de produir coloracions semblants a la de l' iris.
Capitell : Part superior d’una columna on comença un arc o una volta.
Esmaragda : (maragda) Varietat de beril d'un color verd brillant, a causa de la petita
quantitat de crom que conté.
Nervatura : Motlle obtingut a partir de les bovades gòtiques.
Ufanós : Molt abundant, amb un aspecte que fa goig de veure.
Nimbada : (nimbat) Dit d'un cap voltat pel darrere d'un cercle d'or en forma de besant,
representant una aurèola.
Testa : coberta protectora que es forma juntament amb la llavor i els cotilèdons quan
l'òvul es transforma en embrió.
Arraulides : arronsades

3-Escriu un text que plantegi com la societat tracta la gent gran. Compara la situació
actual amb la que presenta Víctor Català al seu relat.

La societat d’avui en dia valora ,molt més que en el text de Víctor Català, a les
persones grans.
Ara les persones grans són valorades per la persona, no pel fet de si serveixen, o
produeixen alguna cosa. En el conte de la vella es veu com es tracta a la padrina com
un animal sense sentiments, només l’alimenten. No la cuiden ni li fan companyia, ni li
parlen... Això dóna a entendre que no l’estimen. La padrina per a ells no té cap valor.
En canvi ara les persones grans són més valorades per com són i no tant pel que
serveixen.
Un clar exemple és quan mor la padrina, en cap moment s’esmenta el fet que la gent
l’enyorés, o que sentís tristor. En canvi ara si alguna persona mor, els seus familiars, es
senten tristos per la pèrdua. D’alguna manera es veu més afecte.
Però sempre hi ha casos en que no és així. Molta gent gran es oblidada i generalment
viu sola. Però ara gràcies a les residències molta gent gran viu acompanyada.
Tot i això no canvia que molts avis es senten sols, ja que les seves famílies no els poden
anar a veure, o molts potser, no tenen família.
Però les coses poc a poc han anat canviant, i segons Víctor Català, els avis vivien en
situacions molt dolentes, la padrina n’és un clar exemple. Com és possible oblidar-te
de donar-li menjar?.
També cal dir que la ciència ha anat avançant, i ara si alguna persona gran caigués, el
metge la diagnosticaria, faria una recuperació, es medicaria etc. En canvi la padrina no
va rebre gaires ajuts mèdics.
Ara els avis tenen més facilitat i més ajuts.
Potser ara la societat pensa més en ells, més aviat la societat integra a les persones
grans, cosa que abans no ho feia la societat.

4.Busca informació sobre l’argument d’algunes novel·les modernistes i després

redacta un escrit on expliquis el tema d’aquestes obres relacionant-lo amb el tema
típic del Modernisme.
A “L’Auca del senyor Esteve”, Rusiñol narra la vida del senyor Esteve, un home gris,
prudent i pràctic, amo d’una botiga, La Puntual, que el seu avi havia fundat el 1830. Els
dies monòtons i la vida assenyada del protagonista dedicats a afermar i eixamplar el
negoci, es veuran trencats pel comportament d’en Ramonet, fill i hereu del negoci
familiar, que es nega a continuar la tradició botiguera familiar i que esdevé un típic
exponent del Modernisme. En Ramonet vol ésser escultor, amb tot l’idealisme que
aquest ofici representa per a la societat burgesa de l’època. 

La novel·la Els Sots Feréstecs planteja l’enfrontament de Mossèn Llàtzer,

personificació de l’artista, l’individu creador que tipificava l’ideal modernista, amb el
poble massificat, el qual, desvetllats els seus instints primaris per l’arribada d’una
prostituta, acaba amb la lluita del capellà per regenerar-los. 
L’ idealisme inicial del capellà –els seus pecats previs d’orgull intel·lectual, el
penediment i el desig de convertir l’exili en alliberament i salvació- es redueix
progressivament a un estat de desesper nihilista. La novel·la acaba en un somni
en el qual el capellà és testimoni de la pròpia mort i del fracàs de les seves actuacions. 

Un cop tinc el dos arguments ,faré un redactat amb els temes corresponents a cada
argument relacionant-lo amb el mateix tema típic del Modernisme.

En L’Auca del Senyor Esteve i en Els sots Feréstecs podem veure com es reflecteixen
uns valors de la societat , centrant-me en la burgesia. Seguidament veiem un clar
enfrontament en els artistes i la societat que els envolta, sobretot quan la burgesia
estava en el moment més àlgid.
Com a punt important diem que Santiago Rusiñol converteix l’art en una mena de
religió i refugi contra aquesta societat que no els valora, d’aquí neix el moviment que
va ser encapçalat per S. Rusiñol. Quan aquest artista va fer L’auca del Senyor Esteve,
creant els personatges va crear un el qual es deia Ramonet que serà reconegut com a
símbol Modernista.
A continuació trobem Els Sots Feréstecs creada per Raimon Casellas, una obra
ambientada en el camp,i els elements naturalistes esdevenen elements simbòlics a la
novel·la modernista. Aquesta obra és una novel·la rural , i en l’argument podem treure
com a tema principal també un enfrontament bastant fort contra la societat que el
menysprea al veure els instints per l’arribada de la prostituta al poble.