agost/setembre 2016 Nº66

ORIENTAR-SE AL SEGLE XXI

Revista de la Fundació www.fundacioadis.org


SETEMBRE
DISSABTE 24 | de17 a 18:30h
Punt de creu
Cal inscripció prèvia
ENS TROBARÀS AL
LOCAL D'ENTITATS
C/ MAJOR, 50BX
PUIGCERDÀ
TELF. 609 675 134
1r DIVENDRES DE CADA MES
19 h A 21 h (AMB CITA PRÈVIA)
AGE N D E S
AGOST
DIMECRES 10 | a les 19h, Museu Cerdà
El call de Tàrrega i la persecució dels
jueus, amb Oriol Saula.
DILLUNS 15 | a les 18h, Escola de Llívia
Premi Esteve Sais – Vila de Llívia a
fotografies de flors de Cerdanya.
DIMARTS 16 | a les 21,30h, Museu Cerdà
Entendre el canvi climàtic, amb Xavier
Soler.
DIMECRES 17 | a les 19h, Museu Cerdà
Els càtars i la croada, amb Cristóbal
López.
DIMARTS 23 | a les 21:30h, Museu Cerdà
VIII Trobada de poesia i música
d'estiu. Museu Cerdà.
DIMECRES 24 | a les 19h, Museu Cerdà
Nyerros i Cadells, amb Lluís Obiols.
DIMARTS 30 | a les 21:30h, Museu
Cerdà
Jaume Vigorós, nou pintor puigcerdanès
del s. XIV, amb Gerard Cunill.
DIMECRES 31 | a les 19h, Museu Cerdà
Els jueus i l'Egipte persa i ptolemaic, amb
Josep Padró.
SETEMBRE
DISSABTE 3 | a les 21:30h
Lliurament de premis del IV Premi
Sebastià Bosom – Vila de Puigcerdà i I
Premi Josep Egozcue – Vila de
Puigcerdà. Sopar de gala del GRC.
Hotel Muntanya de Prullans.
Setmana del patrimoni
DISSABTE 24 | a les 18h, Arxiu
Comarcal de Cerdanya
Fauna i mitologia al Pirineu, per Isidre
Domenjó.
DISSABTE 24 | A LES 19h, Arxiu
Comarcal de Cerdanya
Les fortaleses de Vauban, per Xavier Oller.
DIUMENGE 25 | A LES 10h
Sortida per veure el patrimoni de la
Cerdanya. Sortida: plaça de l'Estació. Cal
vehicle propi. Si fa mal temps, se suspèn.
5

Sumari
4 Nord

5 L’ADIS al FEMAP

6 L’ADIS participa en activitats

6 de la comarca

8 Faites de la randonnée

10 Anònim: M’he «liat» amb molts i

com m’ha donat la gana

12 La recerca del tresor

No et perdis

14 Servei comunitari a la Cerdanya

17 Transtorns causats per la calor

12 18 Biblionews

19 El tren de les 14.08

Va de ximples

20 Quan les restes del menjar

poden ser molt perilloses
NORD
La mare, convençuda que els nens han de ser valents i La vida empeny però de tant en tant, com tibat per una
han d'estar preparats per a la supervivència, va ensen- molla del clatell, alça el cap. Tot i la calitja pot veure el cel.
yar-lo a trobar l'estrella polar quan tenia quatre anys. Llavors recorda que, massa sovint, mira avall. De primer
Amb sis, ja n'era un expert. Amb trenta, sovint es dema- mirava endavant, després, a terra; ara es mira el melic.
nava per què coi serveix saber on és l'estrella polar en S'encongeix, es replega i es cargola en una espiral.
una ciutat amb un cel trans- L'espiral s'arremolina i el
lúcid, encalitjat d'una boiri- xucla, com un cicló. De
na de color butà. A quaran- vegades s'enfureix i s'endú
ta-cinc encara, per inèrcia, el que troba, sense conces-
sovint alça els ulls i mira el sions. I es perd.
cel.
I va a la deriva. Embarranca
Amb els anys ha après a ser a casa, a la cala que li fan el
valent, a estar preparat per polze i l'índex. Desinflat i fet
sobreviure, a no perdre el desferra poc a poc es des-
nord. Se'l sap de memòria. Ja cargola amunt, com un
no li calen estrelles polars, espantasogres bufat per un
ni brúixoles, ni mapes. nen valent. I així, ple de vent
Només de tant en tant, quan i xisclant de vida, alça el cap
dubta, es mira en un acte i veu el carro: les rodes i
reflex les línies de la mà. El aquella busca de llum dis-
séc del primer anell de pro- creta que no pot dir si veu o
metatge, la piga de la cala que fan el polze i l'índex de si sap. Perquè no hi ha força que pugui vèncer un nen de
l'esquerra; els solcs i les taques que li recorden qui és i quatre anys que sap trobar-se en la foscor.
d'on ve. Llavors tanca els ulls i troba un nord, el seu. Autor: Redacció Colors

E DI T OR I A L
4
 L’ADIS AL FEMAP
Un any més el Festival de Música Antiga dels Pirineus
(FEMAP) ens ha convidat a participar als seus concerts de
música Barroca. En aquesta ocasió hem pogut gaudir de
dues activitats amb ells:

Concert Les quatre estacions de Vivaldi a Puigcerdà, el

passat dos de juliol.

Prèviament, a la tarda, vàrem assistir a un taller que ens va

impartir la Gemma i que ens va ajudar a entendre el concert
de la nit. Li agraïm la seva voluntat i també agraïm als amics
de Pans & Company el descompte que ens varen fer al sopar
de grup.

Concert privat al nostre Local el passat deu de juliol.

Vàrem gaudir d'un quartet de corda que ens va oferir un

concert de música clàssica. Donem les gràcies a tots els
músics voluntaris.

Aquestes activitats han format part del projecte Primavera

musical 2016.
Autor i fotografia: Equip Fundació ADIS
ADIS PARTICIPA EN
ACTIVITATS DE LA COMARCA
FESTA MULTICULTURAL GLOBAL WELLNESS DAY
El passat diumenge deu de juliol, la Fundació ADIS va participar un El passat dissabte onze de juny vam assistir a la jornada
cop més a la Festa Multicultural celebrada a Puigcerdà. Aquest any GLOBAL WELLNESS DAY al Circuit Inclusiu a Llívia i
ha estat una jornada molt especial ja que se n'ha celebrat el desè vam estrenar l'app Circuits Games amb Anna Vives.
aniversari.
Autor i fotografia: Equip Fundació ADIS

S OM A DI S
6
L’ADIS SIGNA UN CONVENI AMB L’AUCER
Enguany l'Associació Universitària de Cerdanya (AUCER) i la
Fundació Privada ADIS han signat un conveni de col·laboració
amb la Universitat d'Estiu Ramon Llull per tal de dur a terme el
curs «Acompanyament a l'educació sexual per a persones amb
diversitat funcional» destinat tant a usuaris i familiars de la
Fundació, com a professionals del sector.

El catorze de juliol es va dur a terme el curs, impartit per

l'Associació Tandem Team de Barcelona dedicada a donar
suport a les persones amb diversitat funcional. Trencant mites i
tabús, es va poder donar visibilitat a les necessitats d'aquest
col·lectiu així com eines per assessorar a cada individu en la seva
diversitat.
Autor i fotografia: Equip Fundació ADIS

FE D’ERRATES
Des de la Redacció Colors volem esmenar una errada
apareguda a la pàgina 7 del número anterior, Colors 65,
dels mesos de juny i juliol de 2016.

Es tracta de l’autoria de la fotografia que il·lustra l’article

dedicat a l’associació Golden Fran. Contràriament al que
diu al peu de foto del número 65, la imatge pertany a Jorge
Orejuela Martínez.

Autor: Redacció Colors

Fotografia: Jorge Orejuela Martínez

S OM A DI S
7
FAITES DE LA RANDONNÉE
Diumenge, tres de juliol vam participar un any més a la Faites de la
Randonnée, aquest any celebrada a la població de Llo i al seu
voltant. En una jornada entretinguda i amena, els guies ens van
explicar part de la història que envolta aquest indret i varen fer-
nos apreciacions geològiques. Per recuperar les forces, un bon
dinar de germanor amb tots els excursionistes.
Agraïm un any més a l'organització i als guies del Grup
Excursionista de Cerdanya per fer-nos partíceps d'aquesta
jornada.
Autor i fotografia: Equip Fundació ADIS

S OM A DI S
8
S OM A DI S
9
 El jardí de les delícies, Hieronymus Bosch. Museo del Prado, Madrid

ANÒNIM: M’HE «LIAT» AMB MOLTS

I COM M’HA DONAT LA GANA
Autor: Cesca Casadesús

En aquesta ocasió ens trobem amb una dona que consi-
dera que viu amb llibertat i plenitud la seva sexualitat.
Sempre ho ha tingut molt clar: un noi per passar una nit o
un cap de setmana no té perquè ser per tota la vida; que
és molt perillós fer-se falses expectatives o forçar les
situacions per omplir buits. Així és que ha fet el que ha
volgut i, com que és guapa, ha pogut «triar i remenar» al
seu gust. No s'ha sentit malament perquè ha estat sincera
amb ella mateixa i amb els altres. Afegeix que considera
un avantatge haver tractar amb homes ja que, per a ella,
als homes que tracten amb dones se'ls complica la pel·lí-
cula. Ja li agradaria que ens ho expliquessin ells algun
dia. Valora haver tocat i que l'hagin tocada moltes perso-
nes; ara té prou experiència per donar el seu punt de
vista, si és que pot ser d'interès, per a altres persones.
És molt crítica amb la societat que ens limita i condiciona
amb informació enganyosa i ens obliga a fer un esforç
constant de recerca i de discerniment de la realitat. Un
exemple d'això és l'estigmatització del cos de la dona a la
publicitat o a la medicina. Demana que deixem de fusti-
gar-nos pels pèls, pels pits o pel cos. Afirma que una nena
no neix amb aquestes inseguretats. Amb fermesa afegeix
que una educació adequada és clau per aprendre a ser
amb coneixement i llibertat. Creu que hem d'ésser per-
sones individuals, autopensants i autogestionades. Així,
ja pots ser només un humà que te dies més lúcids que
d'altres. No perquè vols ser-ho, sinó per que ho ets. L'única
qüestió possible aleshores és: pots respectar-ho?
I, tret d'un documental recent de dansa amb adolescents, es
fa seu: Que fàcil és dir que la culpa la té la societat. Qui es la
societat? Si la societat som nosaltres!

«Jo, si punxo, confesso. A ells els és igual. I ningú mai m'ha rebutjat per no anar
depilada. Tu saps el munt de noies que refusen una bona ocasió sexual per no
anar depilades? Deixen passar la màgia d'aquell moment!»

H E ROI S Q U O T I DI A N S
10
De nena va estudiar al col·legi públic en un poblet de Cer-
danya i la seva vida social eren els ocellets dels prats.
Aquesta dona de mirada clara agraeix als seus pares que
l'hagin educada lliure i sense pors. No li han dit el que havia
de ser ni amb qui havia d'anar. I ha sentit la confiança de
fons que li atorgava la seva família, fet que li ha facilitat
explorar la seva llibertat en tots els aspectes (feines, amics,
amants...). Comparteix la seva experiència amb nosaltres
conscient de viure en una societat que pot estigmatitzar la
seva manera de viure.
Ens explica que en diverses èpoques de la seva vida ha tin-
gut relació amb diversos nois, cosa que no li ha representat
cap problema, ni els ha hagut d'explicar gaire res. Cal dir
que no ha enganyat a ningú amb les seves intencions i enca-
ra té bona relació amb la majoria d'ells. Aclareix que: Hi ha
èpoques en què, per llei de la naturalesa, et sens sexualment
més expansiva i et ve més de gust, fa calor, et sents guapa i et
sents bé. No sempre estàs igual de sexual. En relació a aques-
tes etapes, ens parla de la seva particular manera de veure
els seus amants. Ens diu que distingeix homes per a prendre
un cafè, per dinar o per sopar. Cadascun té un lloc i l'error
és donar-li a l'home del cafè, un sopar o un dinar. I és que,
aquell cafè, pot ser el millor cafè de la teva vida. Posa com a
exemple, la situació d'un noi amb qui has anat al llit i sexual-
ment t'has entès molt bé. Després passes un dia amb ell per
conèixer-lo millor i veure si pot anar a més la relació. Ella té
molt clar que, si no hi estàs bé, t'avorreixes o veus que no hi
tens afinitat és millor no donar-li gaires voltes i acceptar
que no serà una relació per construir un projecte de vida.
Te'l pots guardar al calaixet d'amant, això sí. Si creus que
cada home que se't creua a la vida és el teu príncep blau,
t'enduràs molts desenganys i no podràs viure la teva sexua-
litat de forma clara i neta. Si tu mateixa, lluny de posar-li
uns atributs que no té, reconeixes quin és el seu lloc, la
relació t'aportarà el que realment et pot donar. Sense
desenganys perquè has valorat el que et donava. Funcio-
nant així, creu que tot és molt més real, pots viure la teva
H E ROI S Q U O T I DI A N S
11
vida sexual més tranquil·lament i gaudir d'experiències
plaents. Tot passa a ser relatiu.
És molt conscient que s'ho mira des del punt de vista feme-
ní. També creu que aquest plantejament val per als homes.
Considera que a tots ens ha educat Walt Disney. Les dones
busquem un príncep blau que ens vingui a rescatar de la
nostra vida per dur-nos a un món millor (Ventafocs o Blan-
caneu). Ells són els prínceps que van a rescatar les prince-
ses. I com són, les princeses? Submises i dòcils. Ells també
estan sotmesos a estereotips: prendre la iniciativa, guanyar
diners, portar el pes de la família... Es pot donar el cas que,
si és la dona qui pren la iniciativa, ja no considerin que
pugui ser la mare dels seus fills. L'estarien descartant pel rol
imposat. Per a ella, aquests estereotips en la seducció i en lo
sexual ens condicionen a tots. La informació hauria de ser
més neutral i que no condicionés tant la tria del model de
vida. Creu que, si ens asseguéssim a parlar ens entendríem,
ja que en el fons som humans i patim pel mateix.
També reflexiona sobre el fet de forçar les situacions per la
por de l'envelliment i la soledat. Això ja no té res a veure
amb el sexe, sinó amb l'educació. I té claríssim que: Si sents
la pressió de la societat i actues per pressió, ja no pots valorar
les relacions pel que realment són. Veus algú i t'enganxes a
aquell algú. És un «algú» que suplirà alguna cosa que tu neces-
sites. Ja no et planteges si és per un cafè o per a què. «Vendre't
la moto» a tu mateix és absurd, perquè mai tindràs la lucidesa
de veure res. I no és fredor ni cap capacitat especial, és simple-
ment no voler autoenganyar-te. La lucidesa de saber distingir
és clau i té a veure amb la sinceritat amb un mateix. Cadascú
ha de trobar ser sincer amb si mateix independentment del
mecanisme per arribar-hi perquè no a tothom li senta bé el
mateix.
I afegeix, per acabar, que també ha lluitat per les relacions.
Distingir no vol dir no lluitar i no tenir unes idees i uns
fonaments. Una cosa és lluitar per quelcom i donar oportu-
nitats i una altra cosa és enganyar-te a tu mateix i auto-
convèncer-te que estàs bé.
El naixement de Venus, Alexandre Cabanel. Metropolitan Museum of Art, Nova York
LA RECERCA DEL TRESOR
Has jugat alguna vegada a trobar tresors?
Saps com funciona?
El joc del tresor consisteix a amagar un tresor en un lloc i
donar pistes perquè d'altres jugadors puguin trobar-lo. El
tresor pot ser petit o gran però cal que estigui ben camuflat
perquè no el trobi el primer que passa i s'han de donar pis-
tes precises perquè els buscadors el trobin. Aquesta és la
base.
Dins del món de la geocerca, els tresors es diuen cachés: són
contenidors on hi ha, com a mínim, un logbook o llibreta per
a que els jugadors que l'han trobat s'hi registrin. A part del
logbook hi pot haver un llapis, una maquineta i altres objec-
tes. De vegades els objectes hi són només per ambientar el
tresor, per explicar una història, i no es poden tocar.
D'altres vegades són objectes d'intercanvi o viatgers que
poden intercanviar-se els jugadors. Quant als objectes, hi
ha una norma bàsica: només es poden agafar si es canvien
per d'altres d'igual valor o superior.

Si has anat alguna vegada de colònies pot ser que els moni-
tors hagin preparat un joc com aquest ambientat en una illa
secreta amb botins amagats per pirates; un mapa, una brúi-
xola, uns missatges més o menys difícils de desxifrar...
Si ja t'hi trobes, t'encantarà la geocerca o, dit en anglès, el
geocaching.
Seguint unes normes de joc molt senzilles, pots amagar
tresors perquè l'altra gent els trobi o trobar els que d'altres
han amagat.
Cada tresor amaga una sorpresa: pot ser el contenidor o el
contingut, però el més important no és el tresor sinó el lloc
que descobreixes, la història que vius, el coneixement que
aprens o el misteri que resols. Després, t'has d'encarregar
de deixar-ho tot tal com estava (o millor, si pots) perquè el
joc no s'aturi.
On són els tresors?
Quan vegis quants tresors hi ha al teu voltant te'n faràs
creus. N'hi ha als pobles, a les ciutats, als jardins púbics, en
esglésies, als cims de les muntanyes... Qualsevol lloc és bo
per amagar-hi un tresor, sempre que el lloc valgui la pena de
ser visitat i sempre que no molesti el propietari.
Ja tens ganes de jugar i vols saber com fer-
ho?
És molt senzill. Només necessites un GPS o un smartphone,
registrar-te en una de les pàgines web on els geocercadors
publiquen les coordenades dels tresors, descarregar-te una
app que t'ajudi a trobar els tresors o copiar-te les pistes que
trobaràs al web i moltes ganes de descobrir llocs interes-
sants.

Pàgines web Apps

Hi ha diverses pàgines web on
els geocercadors publiquen on
han amagat els tresors. Les dues
següents són les més conegudes:
www.geocaching.com (on hi ha
més nombre de cachés publicats)
i www.opencachingspain.es.
Generalment cada lloc web té una app oficial (de pagament o gratuïta). A més hi ha d'altres
app de lliure accés. La més coneguda i ben valorada és c:geo.
Aquestes apps tenen dues funcions. Per una banda, permeten descarregar les pistes del
tresor al mòbil i poder-les tenir sempre a mà. Per altra banda, ajuden a la navegació mitjan-
çant una funció de brúixola que indica la direcció i la distància respecte al tresor o mitjan-
çant la posició sobre el mapa on es veu el desplaçament del jugador i el tresor.
Alguns GPS també permeten descarregar-hi les pistes publicades al web.

Normes de joc i codi de conducta

En qualsevol joc hi ha unes normes. Aquest també té codi de conducta. És fonamental respectar el joc, els altres jugadors,
els propietaris dels llocs on es juga; tenir cura que l'activitat no malmeti l'entorn i, si pot ser, que el millori.

P E N YA C U R IO SA
12
No et perdis
T'ha passat alguna vegada que has anat d'excursió i de cop
no sabies on eres ni cap on havies d'anar? No vas d'excursió
perquè això no et passi? Ara aprendràs un parell de coses
bàsiques sobre com orientar-te: ja no tindràs excusa.
Si vols orientar-te, tingues un mapa a mà. Amb un mapa, si
el saps interpretar, serà fàcil orientar-te sobretot de dia i en
espais oberts. Encara que no tinguis brúixola, pots orientar
el mapa amb el que veus: pot ser una muntanya propera,
alguns pobles, un riu o una carretera. Si pots identificar un
parell de punts al mapa, et pots fer una idea molt precisa
No perdis el nord
Segur que saps que el sol surt per l'est i es pon per l'oest.
Això, però, només passa exactament així en els equinoccis:
al començament de la primavera i de la tardor. El que sí que
passa durant tot l'any és que al migdia el sol és al sud. Heu de
recordar que l'hora oficial no coincideix amb l'hora solar i
heu de tenir present aquesta variació.
Com pots saber on és el nord amb un
rellotge de busques?
Primer de tot has de posar el rellotge a l'hora solar. Si estàs
en horari d'hivern, l'has d'endarrerir una hora; si és el
d'estiu, dues. Encara la maneta de l'hora cap al sol. La bisec-
triu de l'angle que es forma entre la busca i les 12h assenyala
el sud. Així, el nord és en direcció contrària (o, dit d'una
altra manera, la bisectriu de l'angle complementari assen-
yala el nord).
Tingues en compte que a l'estiu els dies són molt llargs. Si és
al matí, has de mirar l'angle que forma la busca i les 12 del
migdia en el sentit de les agulles de rellotge; si és a la tarda,
ho has de fer de la mateixa manera: de les 12 del migdia a
l'hora solar en sentit de les agulles del rellotge.
Aquest mateix mètode el pots fer servir a les nits de lluna
plena: a les 12 de la nit, la lluna és al sud.
Enigma
La Rita és excursionista i li agrada celebrar les dates assenyalades fent proeses. Aquest any ha decidit
pujar al Carlit el dia de Sant Joan. Per això, a les 7 del matí ja és a les Bulloses, a punt de començar
l'excursió. Primer de tot, vol orientar el mapa. Si l'orienta amb el rellotge, quina hora senyala el nord?
Per tenir el mateix resultat, a quina hora ha de sortir per cap d'any?
P E N YA C U R IO SA
13
d'on ets i, si en veus tres, no tindràs dubte. De vegades,
però, no veus res de conegut; o ets a dins d'un bosc on no
tens bones vistes; o se't fa de nit (això millor que no et pas-
si) i ja no saps cap on has d'anar.
Saber on tenim el nord sempre ajuda. Així, podem orientar
un mapa encara que no veiem el paisatge. Al mapa, hi sol
haver una fletxa que indica on és el nord geogràfic i la varia-
ció amb el nord magnètic. Si teniu un mapa modern oficial
el nord sempre és a la part superior del mapa, tal com el
llegim.
Troba l'estrella polar
Si vols saber on és el nord en plena nit, el més senzill és
buscar l'estrella polar. T'anirà bé sempre que faci una nit
clara.
L'estrella polar no és la que més brilla, ni tan sols és de les
que brillen més. Però és fàcil trobar-la a partir de l'Ossa
major. Busca el Carro gran al cel nocturn: és una constel·la-
ció gran i brillant. Fixa't en el dibuix.
Si trasllades 5 vegades la distància que hi ha entre les dues
rodes del darrere del carro gran, trobaràs de dret l'estrella
polar.
Altres curiositats
Hi ha d'altres maneres menys precises de saber on és el
nord. Per exemple, amb els líquens que creixen als arbres:
normalment són al nord, que és la zona més humida del
tronc. En canvi, al sud els arbres hi tenen més branques.
Tingues en compte que aquestes orientacions només ser-
veixen a la nostra latitud.
Autor: Maria Bover
Il·lustracions: Marc Monès i Freepik
 SERVEI COMUNITARI
A LA CERDANYA
Un projecte nou d’aprenentatge i servei social a l’institut Pere Borrell
Finalment, només quedava acomiadar-me. Algunes àvies s'han posat tristes i m'han dit que haig de tornar; altres m'han tirat algun
«piropo» i m'han dit adéu i altres no se'n recordaven que havia estat allà, així que s'han acomiadat amb un simple «fins una altra!». I jo
he marxat trista i contenta alhora. Trista per marxar i contenta pels bons moments que he passat.

Aíxi descriu una alumna de l'Institut allò que sent en el seu darrer dia de Servei Comunitari en una residència d'avis. Tristesa i
alegria, com la vida mateixa; perquè la seva tasca durant unes hores ha estat això, un aprenentatge de vida.

UN PROJECTE NOU HABILITATS, CONEIXEMENTS, VALORS

Aquest curs que ja tanquem, l'institut Pere Borrell de
Puigcerdà ha portat a terme un nou projecte anomenat Servei
Comunitari a la Cerdanya. És un projecte adreçat als alumnes
de quart de l'ESO que busca la participació activa de
l'alumnat en tasques de servei social i la posterior anàlisi i
reflexió d'aquesta experiència.
El projecte té dues vessants. Per una banda, el servei a la
comunitat. Els alumnes posen el seu temps i esforç, les seves
capacitats, al servei de la societat. I per altra banda,
l'aprenentatge. Els alumnes aprenen uns valors, unes
habilitats i uns coneixements a través d'una experiència real.
Es treu els alumnes de l'aula i són ells qui, en una entitat
social, en un marc al qual no estan avesats, han d'exercir de
manera pràctica les seves habilitats. Són joves de quinze i
setze anys i, la majoria, és la primera vegada que surten de
l'aula, de l'àmbit estrictament acadèmic; que surten també de
l'àmbit familiar per assumir, durant unes hores,
responsabilitats noves.
Els objectius d'aquest projecte són diversos. En primer lloc,
es busca que l'alumne posi en pràctica una sèrie d'habilitats
com saber participar i saber comunicar-se o treballar en
equip i organitzar-se. També saber gestionar positivament
situacions noves i diverses, situar-se al lloc de l'altre i saber
prendre decisions en determinats moments. També és
important l'habilitat d'aprendre a valorar el servei que un
mateix fa.
Un segon objectiu és l'adquisició per part de l'alumne d'una
sèrie de coneixements. Entendre de forma directa la
complexitat de la societat en què vivim: la situació, les
necessitats, les dificultats que tenen diversos col·lectius.
També conèixer directament com treballen diverses entitats
socials: com s'organitzen, quins serveis ofereixen, de quins
mitjans disposen.
Le tercer objectiu és que l'alumne adquireixi uns valors que
l'ajudin a fer-se més persona i a fer-se més ciutadà. Valors de

A P R E N DR E
14
creixement personal com la responsabilitat, l'esforç i el
diàleg. També l'autoconeixement: aquests joves, davant
situacions a les quals no estan acostumats, es descobreixen
ells mateixos; veuen com actuen, com responen. I valors de
caràcter més cívic: la solidaritat, la convivència,
desenvolupar el sentiment de pertinença a la comunitat, el
respecte als altres i el compromís amb la societat. És aquest
darrer potser un dels valors més importants: fomentar el
compromís social dels alumnes fent-los prendre consciència
dels problemes reals de moltes persones.
HI HAN PARTICIPAT 104 ADOLESCENTS
En aquest projecte han participat un total de 104 alumnes.
Durant el primer trimestre de curs, l'activitat s'ha fet dins
l'aula: s'ha presentat el projecte, se n'han analitzat
funcionament i objectius, s'han portat a terme activitats
diverses de sensibilització sobre el voluntariat social
mitjançant el coneixement d'entitats i, finalment, s'han
analitzat i debatut projectes i experiències semblants que
han portat a terme altres instituts i escoles de Catalunya.
Ha estat durant el segon i tercer trimestres quan els alumnes
han executat el seu servei comunitari. Durant deu hores fora
de l'horari escolar, els joves han participat en entitats dels
municipis més grans de la Cerdanya: Puigcerdà, Llívia,
Bellver i Alp.
De l'oferta d'entitats i tasques per fer, han estat els alumnes
qui lliurement han escollit on exercir el seu servei. Aquestes
entitats han permès col·laborar amb tres col·lectius de
persones.
ACOMPANYANT LA GENT GRAN
Alguns alumnes van escollir exercir el seu servei al costat de
la gent gran. La Residència Sanitària de la Fundació Hospital
de Puigcerdà i la Residència Sant Roc a Bellver van acollir
alguns d'aquests alumnes en tasques de suport en activitats
lúdiques i també en activitats d'acompanyament i escolta
d'avis.
El contacte directe de la tercera edat amb joves de quinze
anys suposa, per aquests, un vertader aprenentatge de vida.
Referint-se als avis, una de les alumnes escrivia: ells m'han
ensenyat a ser pacient, a donar importància a les petites coses, a
valorar més el temps, a conèixer i entendre la vellesa. També han
fet que valori més la meva vida i el moment en què visc. A
A P R E N DR E
15
Bellver, era una altra noia qui manifestava: he après a ajudar
aquesta gent, a saber com animar-los en situacions difícils, he
après com és la vida dins una residència, i he après també
històries de quan ells eren joves.
Al Centre Cívic municipal de Bellver, la tasca dels alumnes ha
estat molt diferent. Durant unes hores, ells s'han convertit en
mestres. Han ensenyat als avis nocions bàsiques
d'informàtica: programes per processar imatges i textos, així
com aplicacions per moure's per les xarxes socials. Alumnes
fent de mestres, avis fent d'alumnes. Intercanvi de papers,
posar-se al lloc de l'altre. Una alumna escrivia: ensenyant als
avis he après a no ser tan tímida i que, com més positiva i amb
més entusiasme fas les coses, millor et sents tu mateixa i millor
se senten aquells a qui ensenyes.
AL COSTAT DE LA MAINADA
La mainada ha estat un altre destí dels alumnes del Servei
Comunitari. Les escoles d'infantil i primària Alfons I i Llums
del Nord, totes dues a Puigcerdà, i Jaume I, a Llívia, han
col·laborat perquè els joves de l'institut poguessin treballar
amb infants i sentir-se més grans del que són; poguessin
experimentar que això de fer de mestre no és pas tasca fàcil.
Aquests joves han participat en activitats de suport als
mestres en diversos nivells de primària; activitats com la
lectura, tallers de plàstica i de teatre, classes d'anglès i, és clar,
també jocs i esbarjo. Una alumna s'expressava així: considero
molt positiu aquest servei ja que, per una banda, he après com es
treballa en una escola, és a dir, et poses en el paper d'un mestre i
entens millor com se sent ell davant de tants alumnes que, moltes
vegades, no t'ho posen fàcil; i, per altra banda, comences a
endinsar-te en el món laboral, a tenir unes normes i horaris i a
seguir el que et mana la persona encarregada. Certament, el
Servei Comunitari és també, per aquests joves, un primer
contacte amb el món laboral, amb les responsabilitats i
obligacions que, en un futur no gens llunyà, hauran
d'assumir.
El Parc de Nadal, organitzat pels Ajuntaments d'Alp i
Puigcerdà, ha estat un altre destí escollit per alguns alumnes.
Aquests joves han combinat un primer treball en equip de
preparació del Parc i, un cop les instal.lacions ja estaven
obertes a infants i pares, han dut a terme un treball més
individual, intens i fort de facilitar les diferents activitats
preparades per als infants. Aquí els joves han après què vol
dir estar en contacte amb un públic divers i com s'organitza
un esdeveniment d'una dimensió considerable.
Altres alumnes han optat per fer el seu servei a les Jornades
Esportives Nadalenques organitzades per l'Ajuntament de
Bellver. La seva tasca ha estat de suport als entrenadors i
monitors en esports com el futbol, el bàsquet o l'escalada així
com en activitats i tallers de la natura.
TAMBÉ AMB LES PERSONES DISCAPACITADES
Les persones amb algun tipus de discapacitat han estat el
tercer col.lectiu on el Servei Comunitari ha arribat. La
Fundació ADIS a Puigcerdà ha acollit aquells alumnes que
preferien posar les seves capacitats al servei d'aquestes
persones. Les tasques que s'han dut a terme a la Fundació han
estat vàries: suport als monitors en tallers de psicomotricitat
i d'alfabetització, participació en excursions i caminades,
així com en tallers esportius i altres activitats més lúdiques.
El contacte amb persones amb discapacitats és sempre un
aprenentatge de valors, i més encara per a joves adolescents.
Després de participar en un cinefòrum a la mateixa
Fundació, una alumna escrivia: jo mai havia hagut d'explicar
una pel.lícula a una persona cega. Ha estat una experiència molt
intensa. He experimentat el que és que una persona depengui
completament de tu. Ella depenia de mi però, en certa manera, jo
també depenia d'ella.
ANÀLISI I REFLEXIÓ
Un cop acabat el servei, els alumnes han fet un treball escrit
d'anàlisi i reflexió sobre la seva participació en el projecte i
sobre el voluntariat social en general. Havien de fer balanç de
la seva experiència, d'allò que havien après i desaprès, amb
una mirada el màxim de crítica i constructiva.
Aquestes mirades han estat diverses. Així, una noia escrivia:
trobo que ha estat una tasca molt positiva perquè, a banda
d'entrar en el món laboral indirectament, t'endinses en un món
d'aprenentatge tant de tu mateix com dels altres. Pots arribar a
descobrir moltes facetes que ni tu mateix sabies que les tenies o
millorar alguns errors que pots cometre en una situació fora de la
teva zona de confort. Aprens a acceptar crítiques i a adoptar la
forma més positiva per a treballar.
Mentre que un xicot, que ha fet el seu servei al costat de la
mainada, opinava el següent: he après sobretot a veure els
A P R E N DR E
16
contrastos que hi ha entre la gent, i això m'ha ensenyat que s'ha
de ser bo amb les persones ja que a mi m'agradaria que la gent ho
fos amb mi, que als nens se'ls ha de perdonar més coses i que és
molt difícil educar-los, i que hi ha tipus i tipus de persones, per
tant, cal saber bé amb qui ajuntar-se o en qui confiar.
Els alumnes de 4t d'ESO acaben l'etapa d'ensenyament
obligatori. Ha estat a l'acte de graduació al final del curs
escolar que el projecte Servei Comunitari a la Cerdanya ha fet
la seva cloenda. Davant un auditori d'alumnes, docents, pares
i altres familiars, es va fer un resum i un balanç del projecte.
Amb imatges de fons, un grup d'alumnes va exposar
breument la seva experiència. Ells, els protagonistes,
expressaven oralment què és ajudar als altres.
NO TENIA GANES QUE S'ACABÉS
I a grans trets, aquest ha estat el projecte. El balanç és
favorable. Els alumnes hi han participat activament i han
complert molt i molt bé el seu servei. Han sortit de l'aula per
experimentar i aprendre d'una manera directa, en viu, al
costat de persones a qui no coneixien. L'ensenyament és a les
aules i és també a fora de les seves parets. L'aprenentatge està
a les pàgines dels llibres i està també en el contacte amb les
persones.
Per la seva banda, les entitats que hi han participat, a les quals
l'institut Pere Borrell ha manifestat el seu agraïment, han
expressat la seva satisfacció pel treball dels alumnes.
He tingut l'oportunitat de començar a aprendre coses sobre la
meva vocació, escrivia una noia referint-se al servei fet,
mentre que una altra expressava: fa temps que m'agradaria
participar com a voluntària en alguna ONG o en alguna entitat
per a la gent més necessitada i potser ara, després d'aquesta
experiència, potser m'animo a fer-ho. I encara una altra noia:
no tenia ganes que s'acabés perquè era una cosa que m'agradava
fer, i no volia deixar de fer-ho.
Des de l'institut Pere Borrell, tampoc nosaltres volem deixar
de fer-ho perquè ens agrada. Seguirem vetllant per als
adolescents de la nostra comarca, per transmetre'ls el
respecte als altres i l'ajut entre les persones. El projecte
Servei Comunitari a la Cerdanya seguirà amb força el curs
que ve.
Autor i fotografies: Xavier Massanés
 TRANSTORNS CAUSATS
PER LA CALOR
Tothom sap que l'esport o
l'exercici són beneficiosos
per a les persones, tant a
nivell físic com psicològic.
Ens ajuda a sentir-nos millor,
millora la nostra autoestima,
canalitza l'agressivitat dels
adolescents, millora
l'estètica, augmenta la força i
el rendiment, evita patolo-
gies als adults, canalitza
l'estrès del dia a dia, evita
problemes posturals. A la
gent gran, li ajuda a mantenir
la força i la massa muscular,
ajuda a l'amplitud dels movi-
ments globals (que és molt
important per prevenir
caigudes) i, el que és més
destacat, ajuda a mantenir la
densitat òssia o inclús millo-
ra i prevé l'osteoporosi i, per
tant, les fractures que se'n
deriven.
En aquests dies de calor
d'estiu hem de fer referència
als trastorns causats per la
c a lor e n el contex t de
l’exercici físic, sortides a la
muntanya o l'activitat física a
la natura.
Les persones més vulnera-
bles per patir els trastorns
causats per la calor és el
col·lectiu de gent gran i els
nens. Moltes vegades el
termòstat que regula durant
tota la nostra vida, la nostra
temperatura corporal, que es
troba al cervell, no funciona
( a c au s a de l a ve l le s a ,
d'algunes malalties, de la
immaduresa del primers
anys de vida....) i no pot
equilibrar la temperatura
interna. Això pot arribar a
causar un quadre greu si no
el sabem aturar a temps.
Hem de saber que no és el
mateix un acalorament que
un cop de calor.
En aquest article, explicarem
què son, quina gravetat
tenen, què hem de fer i,
sobretot, com podem evitar
aquestes situacions.
Autor: Yolanda Perea
Acalorament
El podríem definir com un esgotament
degut a la calor. Veurem en la persona que
pateix l'acalorament, un envermelliment
de la pell, sufocacions, mal de cap, verti-
gen, lleugera febre (per sota de 38ºC),
augment del pols del cor lleuger i hipoten-
sió lleugera.
Què hem de fer davant d'aquest quadre?
· Protegir del sol i la calor.
· Controlar la temperatura dels recintes i
domicilis sempre que puguem.
· Abaixar persianes on toca el sol.
· Obrir finestres a la nit per refrescar.
· Col·locar les persones en llocs frescos.
· Usar ventalls, ventiladors i sistemes
que refrigerin l'ambient.
· Intentar que, almenys, durant 2 hores al
dia es passin en llocs frescos.
· Refrescar-los sovint amb dutxes, pisci-
nes o tovalloles amarades d'aigua fresca en
cara coll i tòrax.
Cop de calor
És una acumulació de calor a l'organisme.
La persona no té els mecanismes per
disminuir aquesta calor i dissipar-la fora
del cos (no pot suar, no pot dilatar els
vasos sanguinis per treure la calor cap a
fora).
Efectes:
· Mal de cap molt intens.
· Ganes de vomitar.
· Mareig.
· Augment de la temperatura corporal
(més de 40ºC).
· Pell seca, vermella. Augment del pols
per sobre de 120 pulsacions per minut.
Augment de les respiracions per sobre de
25-30 per minut.
· Confusió, inconsciència i mort.
Què hem de fer davant d'aquest quadre?
· Col·locarem a la persona en un lloc
fresc i ventilat.
· Col·locarem al pacient assegut, per
disminuir la irrigació sanguínia del cervell
i millorar el mal de cap i la vermellor de la
cara.
· Afluixarem la roba que l'oprimeixi i li
traurem la roba que no faci falta.
· Aplicarem compreses/tovalloles
d'aigua freda al cap, cara, coll, clatell i a la
zona del tòrax.
SENTIR-SE BÉ
17
El millor líquid per beure és l'aigua. La
seva funció principal en aquests casos és
equilibrar i ajudar el termòstat corporal a
recuperar-se, per tant cal:
· Donar líquids abundants sovint.
· Donar refrescos sense sucres o algun
gelat.
Al carrer o a la muntanya:
· Portar gorra, barrets, usar roba lleugera
de cotó, de colors clars i que no sigui ajus-
tada.
· Caminar per l'ombra i descansar en
llocs frescos del carrer o la muntanya on
no toqui el sol.
· Portar aigua suficient dins les motxilles
o a les bosses de mà.
· Mullar sovint la cara.
· Vigilar els trajectes en cotxe durant les
hores de més calor.
· MAI deixar un nen, persona o animal
dins un cotxe, ni un sol segon. La tempera-
tura de dins el cotxe pot augmentar fins a
ser incompatible amb la vida.
· MAI banyarem tot el cos de la persona
en aigua freda ja que, contràriament al que
pugui semblar, una baixada sobtada de la
temperatura (recordem que la persona
està amb febre alta de més de 40ºC) pot
ser molt perjudicial per a la vida.
· Si està conscient i no vomita, donar
aigua freda i que vagi bevent poc a poc.
· Si no està conscient, posar-lo estirat, de
co s t at , t r u c a r a l 1 1 2 i s e g u i r le s
indicacions dels professionals
d'emergències.
· Encara que la persona es recuperi, és
important que li facin una valoració
mèdica.
Calor
+
Humitat
+
Exercici físic
continuat
=
Deshidratació
Biblioteca Comtat de Cerdanya

BIBLIONEWS

Aquesta és la guia definitiva per
sobreviure a qualsevol lloc: com
orientar-nos, com buscar menjar, com
ens hem de moure, on podem dormir...
Basat en el manual utilitzat pel cos de
l'«Special Air Service» (Servei Aeri
Especial).
La pel·lícula descriu l'intent de dues
expedicions per conquerir el cim l'any
1996. Muntatge, imatges i realització
espectaculars. Descobrireu la petitesa
i impotència de l'home davant el poder
de la natura.
Perquè els mes petits comencin a
conèixer el món i a utilitzar un atles de
m a ne r a d ive r t id a . E l s m a p e s
s'acompanyen d'il·lustracions dels
principals accidents geogràfics,
monuments, espècies animals i
activitats econòmiques.

DE CERDANYA

Fotografia: Emili Giménez

L'estiu és bon moment per conèixer la
Cerdanya i els seus voltants. Puigmal i
Núria són dos espais emblemàtics del
nostre entorn. Aquí teniu 30 excursions,
de dificultat variable, perfectament
descrites per descobrir-les.
SABIES QUE...
durant els mesos de juliol i agost de dimarts a diumenge matí i tarda
podeu gaudir del servei de Bibliollac? La Biblioteca es planta al llac
de Puigcerdà i allà, en un espai molt especial i atractiu, ofereix
premsa, revistes, una selecció de llibres per a nens i adults i
programa activitats infantils cada quinze dies. Us hi trobeu, oi? La
gespa, l'aigua, el cel, un bon llibre i tot el temps del món.

M E DI AT E C A
18
ESPAI DE CREACIÓ
EL TREN DE LES 14.08
- Ho sento. Aquí posa que vostè va a Puigcerdà i aquest
tren no hi va.
- Però quan ha arribat a l'estació, bé que ho deia que hi
anava. I es pot saber on va?
- A una estació intermèdia, pas obligat abans del destí
definitiu: una nova vida on gaudirà de la joventut
eterna.
- Com? Però jo he d'anar a Puigcerdà. Què puc fer per
canviar de tren?- Ho dic amb el rostre compungit i
unes llàgrimes que m'han començat a sortir dels ulls.

L'home em consola i em diu:

- Hi ha una manera de poder tornar. Només és qüestió

Quan el tren de les 14.08 arriba puntual a l'estació, tots els
qui estem a l'andana hi pugem donant-nos cops de colze i
trepitjades. Però un cop sóc a dalt m'adono que no hi ha
ningú. Després de mirar a un costat i a l'altre m'assec i em
pregunto on han anat les persones que fa just un moment
han estat a punt de fer-me caure. Així que el tren es posa en
marxa, se m'acosta un home vestit de blanc i em demana:
- El seu bitllet, senyoreta.
de posar-hi voluntat i ganes. Tanqui els ulls i intenti-
ho.
Tanco els ulls amb totes les meves forces i quan els obro
veig al meu voltant un munt de cares que em miren i em
pregunten totes alhora si estic bé. M'aixeco de terra i amb la
veu tremolosa, l'única cosa que puc dir és:
- Aquest és el tren que va a Puigcerdà?

L'home el mira i després amb un somriure em diu: Autor: Mercè Palau

FEM AGASALLA

VA DE XIMPLES
Autor: Manel Figuera

Al parlar cerdà abunden els mots pejoratius. El substantiu
andiot «pioc, gall dindi» en sentit figurat vol dir ximple,
baliga-balaga. Ai-oi, sembles un andiot! A la Batllia de Bellver
i al Baridà, i en més indrets on es parla català nord-
occidental, col·loquialment es diu carallot a un home aturat,
condescendent per badoqueria o beneiteria. El Pepet és un
carallot. Sempre en sentit figurat, entre altres significats, a
Cerdanya es diu carnaval a algú de qui no hi ha fiat. Quin
carnaval està fet, aquell!
accepcions, a Cerdanya un tabernacle és algú curt
d'enteniment i mancat de gràcia, que fa nosa. Vos dir que és
batxiller? Em pensi que aquell carnestoltes és un tabernacle.
També pot ser un xitxarel·lo, algú poc seriós, poc creïble,
que explica sopars de duro. Que ha trapat deu quilos de
rovillons en una horada? Déu de Déu, quin tabernacle!

L'adjectiu estorlocat -ada té un significat semblant: persona

eixelebrada, esbojarrada, sense discerniment. En aquella
estorlocada li podes pas fer entenre re. Un substantiu cerdà,
utilitzat encara al Baridà, és flostis: taral·lirot, baliga-balaga,
despenjat. El Tomàs sempre ha set un flostis i un barliqui-
barloqui. També pot significar bohemi, rodamón. Aqueixos
quipis són tots uns flostis. Pel que fa a lero lera «babau,
beneit», ja n'hem parlat.

Al Baridà s'hi sent el substantiu pelitreco pelitreca: beneit, o

deixat, mandrós. I ara tu què em tenes de dir, pelitreco!
(Podria venir del castellà: palitroques.) Entre més

M I R A DE S
19
QUAN LES RESTES DEL MENJAR
PODEN SER MOLT PERILLOSES
Envàs, on vas?
Recordeu l'anunci? La campanya on ens explicaven on
hem de tirar les diferents classes de residus. Ja fa anys que
es duen a terme campanyes d'aquest tipus i les joves gene-
racions ja pugen sabent on han de tirar el paper, els enva-
sos, el vidre... i el color del contenidor.
Però hi ha un aspecte de la separació dels residus que passa
totalment per alt i és la importància de seleccionar de
manera curosa la matèria orgànica, principalment restes
de menjar i vegetals. Sovint a les cases hi ha quatre cubells
de la brossa: paper, vidre, envasos i la resta. A la resta,
massa cops hi van les coses que no es reciclen i tota les
restes del menjar. I aquí rau el greu problema, amb conse-
qüències molt més importants per al medi ambient que la
resta de deixalles.
Quins problemes ocasiona la matèria orgànica?
Quan llencem la matèria orgànica al contenidor del rebuig
o resta, aquesta matèria orgànica va directament a
LA TERRA
20
l'abocador. Aquí hi van totes les deixalles que no s'han
separat inicialment en contenidors específics. Si hi va a
parar matèria orgànica, aquesta queda allà acumulada i
aquí hi trobem el greu problema. La matèria orgànica
comença a descompondre's i durant aquest procés emet
uns residus altament tòxics: els lixiviats.
Què són els lixiviats?
És el mateix tipus de líquid que se'ns forma a la bossa
d'escombraries a casa quan hi tenim un temps restes de
menjar i que fa aquella olor tan desagradable. Aquests
lixiviats, molt perillosos, es poden filtrar per la terra i con-
taminar els voltants de l'abocador o anar a parar als rius.
Avui dia, els abocadors fan una estricte recollida d'aquests
lixiviats que es tracten en plantes especialitzades, amb uns
costos econòmics força elevats. Quan plou, l'aigua que
s'escola entre els residus de l'abocador també produeix
lixiviats a l'arrossegar minerals sòlids però la proporció
seria molt més baixa si poguéssim eliminar-ne la matèria
orgànica.
Tot el problema són els lixiviats?
No, no tota la problemàtica d'acumular matèria orgànica en
un abocador són els lixiviats. Quan aquesta es descompon
també es produeix metà (CH4), un gas quatre vegades més
contaminant que el mateix diòxid de carboni (CO2). La
manera d'evitar que aquest gas s'acumuli a l'abocador és
fer-lo cremar. Molts abocadors tenen unes xemeneies ente-
rrades per provocar la combustió del metà i convertir-lo en
CO2 i vapor d'aigua que es llençaran a l'aire. Tots sabem la
importància de disminuir les emissions de CO 2 a
l'atmosfera, així que aquest és un mal menor però totalment
evitable.

Què se'n fa, doncs, de la matèria orgànica?

Amb la matèria orgànica que es recull en els contenidors
específics per a aquesta se'n fa compost en plantes especia-
litzades. Fins i tot es pot fer compost a casa si es té l'espai
suficient i reutilitzar el compost obtingut com a adob. Des-
prés d'un procés de descomposició controlat, aquesta matè-
ria orgànica es converteix en terra, sense cap tipus de resta
del que era i, evidentment, sense la producció de lixiviats ni durant segles però no tindrà massa més conseqüències. Si
metà. hi va a parar la matèria orgànica, ja hem vist la gravetat del
fet. Així que tots tenim una funció molt important, evitar
I nosaltres, què podem fer? que la matèria orgànica acabi enterrada en un abocador de
la comarca. El nostre granet de sorra pot tenir grans recom-
A vegades ens preguntem què podem fer nosaltres per al penses!
medi ambient. Com n'és d'important el que fem a la cuina!
Si llencem una ampolla de vidre a l'abocador quedarà allà Autor i fotografia: Núria Tomàs

LA TERRA
21
 Fundada l'any
2000

Està especialitzada en la creació i gestió de

centres i serveis adreçats a persones amb
discapacitat intel·lectual a la comarca de la
Cerdanya, i té com a objectiu facilitar la
integració social i laboral dels seus membres.

Barri Sant Julià, s/n – 17520 Puigcerdà

Tel: 972 14 06 00
tallerscerdanya@fundaciotc.org

CONSELL COMARCAL DE LA CERDANYA

Plaça del Rec, 5. 17520 Puigcerdà
Tel. 972.884.884 - Fax 972.882.263

SERVEIS SOCIALS
Alfons I, 50-52. 17520 Puigcerdà.
Tel. 972.14.13.13 - Fax 972.88.33.11

OFICINA DE TURISME
Cruïlla N-152 amb N-260. 17520 Puigcerdà
Tel. 972.140.665 - Fax 972.140.592

OFICINA D'ATENCIÓ CIUTADANA

Plaça de Rec,5. 17520 Puigcerdà
Tel. 972.88.03.11 - Fax 972.141.041

Revista de la Fundació ADIS

Nº 66 Agost - Setembre 2016 | Publicació bimestral
EQUIP DE REDACCIÓ Giménez, Xavier Massanés, Jorge Il·lustracions:
Orejuela, Mercè Palau, Yolanda Perea, Marc Monés
Coordinadora: Marc Rius, Núria Tomàs, Biblioteca
Sandra Adam Comtat de Cerdanya, Equip Fundació
Assessorament lingüístic:
ADIS
Ester Sirvent
Consell de Redacció:
Cesca Casadesús, Marta March, Disseny: Maquetació:
Ester Sirvent, Dolors Tané Nuria Contreras, Tere Contreras Sandra Adam

Col·laboradors: Il·lustració de la portada: Impremta:

Maria Bover, Manel Figuera, Emili Marc Rius Full disseny
 EL VILAR D’URTX - C/MAJOR, 9
17538 FONTANALS DE CERDANYA
TELF: 972 890 416

Colors és la revista de la Fundació ADIS, entitat sense ànim de lucre que des de 2002
treballa per Afavorir els Discapacitats en la Integració Social.

Redacció i Administració: Totes les persones que fan Institucions col·laboradores

El Local de la Fundació ADIS possible l'edició d'aquestes Ajuntaments de:
Rec de Sant Agustí, 7 baixos
Tel: 972880106
pàgines ho fan voluntària-
ment. Alp
PUIGCERDÀ
Tu també pots col·laborar Bellver
Correu: aportant el teu temps o Fontanals de Cerdanya
adis@fundacioadis.org fent-te soci. Ger
Llívia
Web:
www.fundacioadis.org
Dipòsit legal GI-1253-2005 Puigcerdà
www.facebook.com/revistacolors Consell Comarcal de Cerdanya