Gassia PDF

CONSTRUCCIÓ, EDIFICACIÓ
AGENTS,
PROJECTE
NORMATIVA
ECI 2019_2020
DEFINICIONS
CONSTRUIR
És la combinació de diferents materials o elements, amb

la deguda habilitat, per aconseguir un conjunt anomenat
edifici que haurà de ser estable, útil, durable i estètic.
CONSTRUCCIÓ
Anomenarem construcció a l'art de construir.
És un art i una tècnica, ja que es necessita el domini de
les tecnologies, al mateix temps que la intuïció, sentit
comú i creativitat
DEFINICIONS
EDIFICACIÓ
- S'entén per edificació el conjunt ordenat de tècniques,

coneixements, regles i sistemes que permeten projectar,
construir i mantenir en bones condicions un edifici.
- Tindrà consideració d'edificació tota construcció de

caràcter permanent, públic o privat, ja realitzada o en curs
de realització, de nova planta o el resultat d'una reparació
(rehabilitació), destinada a allotjar persones, animals, les
seves activitats o les seves pertinences.
DEFINICIONS
EDIFICACIÓ
L'edificació ha tingut, té i tindrà una gran importància dins

de la societat actual, tant en l'aspecte tècnic com humà
sense deixar de banda l'aspecte social i econòmic
Transcendència tècnica.
Desenvolupament de nous materials i tècniques
constructives per satisfer necessitats més complexes i de
forma més ràpida.
Exemple. Edificis en alçada, aïllants tèrmics i actualment el
repte de l'energia.
DEFINICIONS
EDIFICACIÓ
Transcendència humana.
Una persona passa entre un 60 i un 90% del temps de cada
dia dins de les diferents classes d'edificis
Un edifici ha de regular les condicions de visibilitat,
acústiques, òptiques, tèrmiques, respiratòries i motrius dels
éssers humans durant gran part de la seva vida.
Els humans confiem en els edificis nostra seguretat enfront
de terratrèmols, vents, pluges ...
DEFINICIONS
EDIFICACIÓ
Transcendència social- econòmica

La dependència absoluta que tenen els edificis amb els
homes condiciona els comportaments socials
Els edificis constitueixen una de les majors manifestacions
de l'art. Un edifici pot plasmar la imatge d'una ciutat, d'una
nació.
Econòmicament l'edificació pot representar una part
significativa del PIB
CLASIFICACIÓ DELS EDIFICIS
La classificació dels edificis es pot realitzar en

funció de molts factors.
- Segons època de construcció.

- Atenent al seu ús
- Estil
.........
Segons la seva època de construcció.(I)
•Tradicional.
Art de construir amb elements de materials
obtinguts o elaborats en el mateix lloc on s'ubica la
construcció, pedra, fusta, maons, calç ... Ben
tractats amb un comportament homogeni de tot
l'edifici, les parets i les divisions són les que
sostenen l'edifici
Segons època de construcció.(II)
• Actual.
Es projecta pensant més en el disseny de l'edifici
que en la solució constructiva, predomina el projecte
o arquitectura sobre la construcció. Els murs no
sostenen l'edifici sinó que és una estructura totament
independent qui realitza aquesta funció. Els
materials solen procedir de plantes de fabricació
allunyades de la ubicació de l'edifici
Aquest edifici esta ubicat a l'Aràbia Saudita, a la ciutat de Yida, i tindrà el rècord de l'edifici més alt del planeta, mesurant aproximadament 1000
metres d'altura (aquesta serà la primera torre a superar el quilòmetre d'alt). Abans de ser anunciat aquest projecte, el rècord del gratacel més alt
l'ostentava el Burj Khalifa de la ciutat de Dubai, Unió dels Emirats Àrabs Units, mesurant 828 metres d'altura. La Kingdom Tower tindria
inicialment 1600 metres d'altura, però al maig de 2008 les dades llançades pels estudis del sòl van revelar que no seria possible, de manera que es
va reduir a 1000 metres. Serà de planta triangular, amb l'objecte de suportar millor les forces exercides pels vents. La preparació del terreny es va
iniciar al gener de 2012, mentre que la seva construcció va començar el 24 de juny de 2013.
estudi local OIIO
CLASIFICACIÓ DEL EDIFICIS
Segons la seva utilització

Titulacions reglades
- Edificació arquitectònica
- Edificació industrial
- Edificació tècnica
Segons els seu ús
- Edificació arquitectònica
És la construcció té com a finalitat donar aixopluc a
una activitat determinada
- Exigències simples.
Concepció artística i humanista (Arquitectònica)
Funcionalitat i resistència (Tecnologia)
- Edificis destinats als usos següents (ARQ)
Administratiu, Sanitari, Religiós, Residencial:
unifamiliar, plurifamiliar, Docent, Cultural.
- Característiques.
Cost de l'edificació. Alta
Execució dels treballs. per encàrrec
Personal de l'obra. Poc especialitzat
Segons els seu ús
- Edificació industrial
És la construcció té com a finalitat donar aixopluc a
una activitat.
- Exigències simples.
Funcionalitat i resistència (Tecnologia)
- Edificis destinats als usos següents (IN / AR)
Aeronàutic, agropecuari, de l'energia, de la hidràulica,
miner, de telecomunicacions, del transport terrestre,
marítim, aeri, forestal, industrial, naval, de l'enginyeria
de sanejament i higiene, accessori a les obres
d'enginyeria i la seva explotació.
Segons els seu ús
- Edificació técnic
Totes les altres edificacions els usos no estiguin

expressament relacionats en els grups anteriors
AR / IN
CLASIFICACIÓ DE LOS EDIFICIS
Segóns el seu estil
• Arquitectura primitiva any 35000 aC a 1000 aC
• Arquitectura Antigua 7000 aC a 1000 aC
• Arquitectura Precolombina 2000 aC a 1500 dC
• Arquitectura Griega 500 aC a 174 dD
• Arquitectura Romana 700 aC a 330 dD
• Arquitectura del Medioevo 330 dD a 1500 dD
• Arquitectura del Renacimiento 1420 a 1520
• Arquitectura del Manierismo 1550 a 1620
• Arquitectura Barroca 1600 a 1700
• Arquitectura Eclecticismo Historicista 1790 a 1890 Hierro Cristal.
• Arquitectura Art Nouveau 1890 a 1910
• Arquitectura Protorracionalista 1910 a 1920
• Arquitectura Moderna 1900 a 1930
• Arquitectura Posmoderna 1970 a 1987
• Ultimas tendencias 1995 ...
-Arquitectura Deconstructivista
- Arquitectura Alta tecnologia (Hi-Tech)
LLEI DE ORDENACIÓ DE LA EDIFICACIÓ
LOE.Llei 38-99
LLEI ORDENACIÓ DE L’ EDIFICACIÓ
LOE.Ley 38-99
Exigències tècniques i administratives de l'edificació

1. Requisits bàsics de l'edificació.
Per tal de garantir la seguretat de les persones, el benestar
de la societat i la protecció del medi ambient, els edificis es
projectaran, construir-se, mantenir-se i conservar-se de tal
manera que es satisfacin els requisits bàsics següents:
a) Relatius a la funcionalitat:
b) Relatius a la seguretat:
c) Relatius a l'habitabilitat:
La qualitat a l’edificació.
Requisits bàsics
a) Relatius a la funcionalitat:
a1) Utilització, de tal manera que la disposició i les dimensions

dels espais i la dotació de les instalꞏlacions facilitin
l'adequada realització de les funcions previstes en l'edifici.
a2) Accessibilitat, de tal manera que es permeti a les persones
amb mobilitat i comunicació reduïdes l'accés i la circulació
per l'edifici en els termes que preveu la normativa
específica.
a3) Accés als serveis de telecomunicació, audiovisuals i
d'informació d'acord amb el que estableix la seva normativa
específica.
Requisits bàsics
b) Relatius a la seguretat:
b1) Seguretat estructural, de tal manera que no es produeixin en

l'edifici, o parts del mateix, danys que tinguin el seu origen o afectin
a la fonamentació, estructura, bigues, els forjats, els murs de càrrega
o altres elements estructurals, i que comprometin directament la
resistència mecànica i l'estabilitat de l'edifici.
b2) Seguretat en cas d'incendi, de tal manera que els ocupants

puguin desallotjar l'edifici en condicions segures, es pugui limitar
l'extensió de l'incendi dins del propi edifici i dels confrontants i es
permeti l'actuació dels equips d'extinció i rescat.
b3) Seguretat d'utilització, de tal forma que l'ús normal de l'edifici

no suposi risc d'accident per a les persones.
Requisits bàsics
c) Relatius a l’habitabilitat:
c1) Higiene, salut i protecció del medi ambient, de tal manera que
s'aconsegueixin condicions acceptables de salubritat i estanquitat en
l'ambient interior de l'edifici i que aquest no deteriori el medi ambient
en el seu entorn immediat, garantint una adequada gestió de tota
classe de residus.
c2) Protecció contra el soroll, de tal manera que el soroll percebut

no posi en perill la salut de les persones i els permeti realitzar
satisfactòriament les seves activitats.
c3) Estalvi d'energia i aïllament tèrmic, de manera que

s'aconsegueixi un ús racional de l'energia necessària per a l'adequada
utilització de l'edifici.
c4) Altres aspectes funcionals dels elements constructius o de les

instalꞏlacions que permetin un ús satisfactori de l'edifici.
ELS AGENTS DE L’ EDIFICACIÓ
Són agents de l'edificació totes les persones, físiques o

jurídiques, que intervenen en el procés de l'edificació. Les
seves obligacions vindran determinades pel que disposa
aquesta Llei i altres disposicions que siguin d'aplicació i
pel contracte que origina la seva intervenció.
Construccions i Arquitectura Industrial UdL. ETIM 2009-2010

Construccions i Arquitectura Industrial UdL. ETIM
EL AGENTS
El promotor.
1. Serà considerat promotor qualsevol persona, física o
jurídica, pública o privada, que, individual o
colꞏlectivament, decideix, impulsa, programa i finança,
amb recursos propis o aliens, les obres d'edificació per a
si o per a la seva posterior alienació, lliurament o cessió a
tercers sota qualsevol títol.
EL AGENTS
DIRECCIÓ FACULTATIVA
EDIFICIS SEGONS ÚS
(art. 2) Projecte Director obra, Director
DO (art.12) execució d’obra,
DEO (art. 13)
a) Administratiu, sanitari, religiós, Arquitecte Arquitecte Arquitecte tècnic
residencial en totes les seves formes,
docent i cultural
b) Aeronàutic, agropecuari, de l’energia, de Enginyer Enginyer o Enginyero ,
la hidràulica, miner, de telecomunicacions Segons enginyer tècnic Enginyer tècnic,
(referent a l’enginyeria de especialitat Segons
telecomunicacions), del transport terrestre, especialitat Segons
marítim, fluvial i aeri, forestal, industrial, especialitat
naval, de l’enginyeria de sanejament i
Si és: Si és: Sempre:
higiene, i accessori a les obres d’enginyeria
Arquitecte Arquitecte Arquitecte tècnic
i la seva explotació
c) Totes les altres edificacions que els seus Arquitecte Arquitecte Arquitecte,
usos no estiguin en els grups anteriors Arquitecte tècnic, Arquitecte tècnic, arquitecte tècnic,
enginyer, enginyer, enginyer,
enginyer tècnic enginyer tècnic enginyer tècnic
Segons Segons Segons
especialitat especialitat especialitat
EL AGENTS
El projectista.
1. El projectista és l'agent que, per encàrrec del promotor i
amb subjecció a la normativa tècnica i urbanística
corresponent, redacta el projecte.
Podran redactar projectes parcials del projecte, o parts que
el complementin, altres tècnics, de forma coordinada amb
l'autor d'aquest, cada projectista assumirà la titularitat del
seu projecte.
EL AGENTS
El constructor.
1. El constructor és l'agent que assumeix, contractualment
davant el promotor, el compromís d'executar amb mitjans
humans i materials, propis o aliens, les obres o part de les
mateixes amb subjecció al projecte i al contracte.
EL AGENTS
El director de l’obra.
1. El director d'obra és l'agent que, formant part de la
direcció facultativa, dirigeix el desenvolupament de l'obra
en els aspectes tècnics, estètics, urbanístics i
mediambientals, de conformitat amb el projecte que la
defineix, la llicència d'edificació i altres autoritzacions
preceptives i les condicions del contracte, amb l'objecte
d'assegurar la seva adequació al fi proposat.
EL AGENTS
El director de l’execució de l’obra.
1. El director de l'execució de l'obra és l'agent que, formant
part de la direcció facultativa, assumeix la funció tècnica de
dirigir l'execució material de l'obra i de controlar qualitativa
i quantitativament la construcció i la qualitat de l’edifici
EL AGENTS
Les entitats i els laboratoris de control de qualitat de

l'edificació.
1. Són entitats de control de qualitat de l'edificació
aquelles capacitades per prestar assistència tècnica en la
verificació de la qualitat del projecte, dels materials i de
l'execució de l'obra i les seves instalꞏlacions d'acord amb
el projecte i la normativa aplicable.
2. Són laboratoris d'assajos per al control de qualitat de

l'edificació els capacitats per prestar assistència tècnica,
mitjançant la realització d'assajos o proves de servei dels
materials, sistemes o instalꞏlacions d'una obra
d'edificació.
EL AGENTS
Las entidades y los laboratorios de control de calidad
de la edificación.
EL AGENTS
Els subministradors de productes.
1. Es consideren subministradors de productes els
fabricants, encarregats de magatzems, importadors o
venedors de productes de construcció.
2. S'entén per producte de construcció aquell que es
fabrica per a la seva incorporació permanent en una
obra incloent materials, elements semi-elaborats,
components i obres o part de les mateixes, tant
acabades com en procés d'execució.
EL AGENTS
Els propietaris i usuaris

1. Són obligacions dels propietaris conservar en bon
estat l'edificació mitjançant un adequat ús i
manteniment, així com rebre, conservar i transmetre
la documentació de l'obra executada i les
assegurances i garanties amb que aquesta conti.
2. Són obligacions dels usuaris, siguin o no propietaris,
la utilització adequada dels edificis o de part dels
mateixos de conformitat amb les instruccions d'ús i
manteniment, contingudes en la documentació de
l'obra executada.
EL AGENTS
Els propietaris i usuaris

EXIGENCIAS ADMINISTRATIVAS

EXIGENCIES ADMINISTRATIVES
Llicències i autoritzacions administratives.

La construcció d'edificis, la realització de les obres
que en ells s'executin i la seva ocupació precisarà les
preceptives llicències i altres autoritzacions
administratives, de conformitat amb la normativa
aplicable
Acta de replanteig de l'obra.

Se celebra l'inici de les obres i serveix com a acte
administratiu previ a l'inici de les obres perquè així
consti.
Se situa l'edifici a construir dins del solar i es fan
constar totes les possibles problemes de servituds
existents.
Recepció de l’obra.
La recepció de l'obra és l'acte administratiu pel qual
el constructor, una vegada conclosa aquesta, fa
lliurament de la mateixa al promotor i és acceptada
per aquest. Podrà realitzar-se amb o sense reserves i
haurà d'abastar la totalitat de l'obra o fases completes
i acabades de la mateixa, quan així s'acordi per les
parts.
Documentació de l'obra executada.
Un cop finalitzada l'obra, el projecte, amb la
incorporació, si escau, de les modificacions
degudament aprovades, serà facilitat al promotor pel
director d'obra per a la formalització dels corresponents
tràmits administratius.
Aquesta documentació s'adjuntarà, almenys, l'acta de
recepció, la relació identificativa dels agents que han
intervingut durant el procés d'edificació, així com la
relativa a les instruccions d'ús i manteniment de
l'edifici i les seves instalꞏlacions, de conformitat amb la
normativa que li sigui d'aplicació.
Tota la documentació a què fa referència els apartats
anteriors, que constituirà el Llibre de l'Edifici, serà
lliurada als usuaris finals de l'edifici.
GARANTIES EXIGIBLES

La legalitat urbanística
La Normativa urbanística vigent estableix la classificació
del sòl i en funció d'aquesta les condicions que han de
complir les diferents edificacions.
La normativa en funció del sòl, estableix els usos dels

edificis permesos i un cop determinat l'ús, la definició dels
paràmetres que han de garantir que l'edifici construït
compleixi els requisits de qualitat.
Llei del sòl estatal (LS) Reial Decret Legislatiu 2/2008 de

20 de juny,
Normativa. Ley del suelo estatal (LS)
Dos tipus de espais.

- Rural. Público i privat.
- Urbà. Público i privat
Dos tipus de espais.

- Rural. Públic i privat.
- Urbà. Públic (carrers, places i espais públic) i
privat (solars edificables)
Normativa. Llei del sòl estatal (LS)
Planejament urbanístic.
PG, PGM, PGO. Pla general municipal d'ordenació urbana
NS. Normes subsidiàries de planejament
PP Pla Parcial
PE Pla especial
PERI Pla espacial de reforma interior
UE Unitat d'actuació
Planejament urbanístic.
-PGM 1979/ 2015

Classes de sòls definits per la Normativa Urbanística.
Sòl urbà (SU)
- Delimitació del sòl urbà (DSU)
- Centre direccional
- Nucli antic
- Zones Verd
- Industrial
Zones de sòl urbanitzable programat (SUP)
- Desenvolupament urbà IAE: 1
- Desenvolupament urbà 2
- Desenvolupament industrial
Sectors en sòl urbanitzable no programat (SUNP)
- Desenvolupament urbà
Sòl no urbanitzable (SNU)
- Verd privat
- Rústic
- Àrees forestals


L'edifici en sòl urbà dependrà de:

Tipus d'ordenació
- edificis segons alineació de vial i entre mitgeres o
edificis aïllats
ús
- En funció de la zona de sòl
Dimensions de l'edificació
- Ocupació, edificabilitat, alçades reguladores màximes,
profunditat edificable
L'habitatge i el programa funcional mínim
- Usos dels espais de l'habitatges i de les seves mesures,
així com de la ilꞏluminació i de la seva ventilació
les instalꞏlacions
- El subministrament (tipus de servei, conducció i
comptador) i l'evacuació
Construccions i Arquitectura (aigües residuals,
Industrial UdL.pluja ETIM ...)
Tipus d’ordenació
1. Por alineació de carrer
P.E.
OCUPACIÓ 100%
A.R.M. OCUPACIÓ EDIFICACIÓ

UN % DEL SOLAR
Planta Baixa
Secció edifici
Profunditat edificable i altura reguladora máxima

1. Per alineació de carrer
1. Per alineació de carrer
2. Per edificació aïllada en parcelꞏla
2. Per edificació aïllada en parcelꞏla.
La legalidat urbanística
3. Per definició de la volumetria.
3. Por definició de la volumetria.
Urbanisme
Paris
Plan Haussman 1852
Barcelona
Plan Cerda1860
Paris Urbanisme
Plan Haussman 1852
Paris Urbanisme
Plan Haussman 1852
La legalidad urbanistica
Barcelona Plan Cerda1860

Barcelona Plan Cerda 1860



EL PROJECTE
És el conjunt de documents escrits i gràfics que

defineixen les característiques de l'edifici a
construir
Haurà de donar una justificació tècnica a la solució

proposada sempre d'acord amb les normatives
vigents
Pot desenvolupar de forma parcial o completa la

definició del edifici. En aquests casos es mantindrà la
coordinació del conjunt per evitar duplicitats de
documents tècnics
FASES PROJECTE PROJECTE BÀSIC I D’EXECUCIÓ
DOCUMENTACIÓ OBLIGATÒRIA (Part I, del CTE. Anejo I)
Relació de documents que ha de tenir un projecte:
I. Memòria
1. Memòria Descriptiva
2. Memòria constructiva
3. Compliment del CTE
4. Compliment d’altres reglaments i disposicions
5. Annexes a la memòria
II. Plànols
III. Plec de Condicions
IV. Amidaments
V. Pressupost
Els marcats amb (*) són, els que com a mínim, formen part del Projecte Bàsic
FASES PROJECTE DOCUMENTACIÓ OBLIGATÒRIA CTE

I. MEMÒRIA
1. Memòria Descriptiva i justificativa, que contingui la informació següent:

descriptiva
1.1 Agents* - Promotor, projectista, altres tècnics
1.2 Informació - Antecedents i condicionants de partida,

prèvia* - Dades de l’emplaçament, entorn físic, descripció, topografia, superfície, límits ...
- Servituds
- Normativa urbanística. Planejament vigent
- Altres normatives, si s’escau.
- Dades de l’edifici en cas de rehabilitació, reforma o ampliació. Informes realitzats (ITE, dictamen...)
1.3 Descripció del - Descripció general de l’edifici
projecte * - Programa de necessitats
- Ús característic de l’edifici i altres usos previstos
- Relació amb l’entorn
- Compliment del CTE i altres normatives específiques
- Compliment d’ordenances municipals, edificabilitat, funcionalitat...
- Descripció de la geometria de l’edifici, volum, superfícies útils i construïdes, accessos i evacuació.
- Descripció generals dels paràmetres que determinen les previsions tècniques que cal considerar en
el projecte respecte al:
• Sistema estructural (fonaments, estructura portant, estructura horitzontal)
• Sistema de compartimentació
• Sistema envoltant
• Sistema d’acabats
• Sistema de condicionament ambiental
• Sistema de serveis
1.4 Prestacions de - Per requisits bàsics i amb relació a les exigències bàsiques del CTE. S’han d’indicar en particular les
l’edifici * acordades entre promotor i projectista que superin els llindars establerts al CTE.
- S’han d’establir les limitacions d’ús de l’edifici en el seu conjunt i cadascuna de les seves
dependències i instalꞏlacions.

I. MEMÒRIA
2. Memòria Descripció de les solucions adoptades

constructiva
2.1 Sustentació de - Justificació de les característiques del sòl i els paràmetres a considerar pel càlcul de la part del
l’edifici* sistema estructural corresponent als fonaments
2.2 Sistema - S’han d’establir les dades i les hipòtesis de partida,
estructural - El programa de necessitats estructurals.
(fonaments, estructura - Les bases de càlcul
portant i estructura - Procediments o mètodes utilitzats en tot el sistema estructural
horitzontal) - Característiques dels materials que intervenen en l’estructura
2.3 Sistema envoltant - Definició constructiva dels diferents subsistemes de l’envoltant de l’edifici, amb descripció del seu
comportament davant de:
• Accions a què està sotmès (pes propi, vent, sisme...)
• Foc
• Seguretat d’ús
• Evacuació d’aigua i comportament davant de la humitat
• Aïllament acústic i les seves bases de càlcul
- Aïllament tèrmic dels subsistemes esmentats.
- La demanda energètica màxima prevista de l’edifici per a condicions d’estiu i d’hivern.
- Eficiència energètica en funció del rendiment energètic de les instalꞏlacions
2.4 Sistema de - Definició dels elements de compartimentació amb especificació del seu comportament davant:
compartimentació • Foc
• Aïllament acústic
• Altres característiques que siguin exigibles, si s’escau
2.5 Sistema d’acabats - S’indicaran les característiques i prescripcions dels acabats dels paraments a fi de complir els
requisits de funcionalitat, seguretat i habitabilitat.

I. MEMÒRIA
2. Memòria Descripció de les solucions adoptades

constructiva
2.6 Sistemes de - S’han d’indicar les dades de partida, els objectius a complir, les prestacions i les bases de càlcul
condicionament i per a cadascun dels subsistemes següents:
instalꞏlacions 1. Protecció contra incendis, anti-intrusió, parallamps, electricitat, enllumenat, ascensors,
transport, lampisteria, evacuació de residus líquids i sòlids, ventilació, telecomunicacions...
2. Instalꞏlacions tèrmiques de l’edifici projectat i el seu rendiment energètic, subministrament de
combustible, estalvi d’energia, i incorporació d’energia solar tèrmica o fotovoltaica i altres
energies renovables.
2.7 Equipament - Definició de banys, cuines i safarejos, equipament industrial...
3. Compliment del Justificació de les prestacions de l’edifici per requisits bàsics i amb relació a les exigències
CTE bàsiques del CTE.
La justificació s’ha de fer per a les solucions adoptades segons el que indiqui el CTE
També cal justificar les prestacions de l’edifici que millorin els nivells exigits al CTE
3.1 Seguretat - Justificació del DB-SE
Estructural
3.2 Seguretat en cas - Justificació del DB-SI
d’incendi *
3.3 Seguretat d’ús i - Justificació del DB-SUA
accessibilitat
3.4 Salubritat - Justificació del DB-HS
3.5 Protecció contra el - Justificació del DB-HR

soroll
3.6 Estalvi d’energia - Justificació del DB-HE

I. MEMÒRIA
3. Compliment altres Justificació del compliment d’altres reglaments obligatoris no justificats en el punt anterior
reglaments i
disposicions
Habitabilitat - Justificació del Decret 141/2012 Condicions mínimes d’habitabilitat
Accessibilitat - Justificació del Decret 135/1995 Codi d’Accessibilitat
EcoEficiència, altres - Justificació del Decret 21/2006 d’EcoEficiència en els edificis
4. Annexes a la El projecte portarà els annexes necessaris per la definició i justificació de les obres
memòria
Informació geotècnica
Càlcul de l’estructura - Càlcul dels fonaments i de l’estructura de l’edifici
Protecció contra - Justificació del DB-SI

incendis
Instalꞏlacions de - Càlcul de les instalꞏlacions de sanejament, lampisteria, ACS, calefacció i climatització, electricitat,
l’edifici aparells elevadors, telecomunicacions...
Certificat Eficiència - S’adjuntarà el Certificat d’Eficiència Energètica, tal com recull el RD 235/2013
energètica
Avaluació d’impacte - L'avaluació d'impacte ambiental és el conjunt d'estudis i anàlisis tècnics que permeten valorar els
ambiental (rústic, efectes que l'execució d'un determinat projecte pot causar sobre el medi ambient.
urbanisme...) - Resum dels impactes positius i negatius sobre el medi, i aquelles mesures correctores
Pla de control de - Relació i definició dels controls que s’han de fer d’acord amb el Decret 375/88 d’1 de desembre de
qualitat 1988
I. MEMÒRIA
4. Annexes a la El projecte portarà els annexes necessaris per la definició i justificació de les obres
memòria
Estudi de Seguretat i - Si hi ha projecte caldrà redactar un ESS o EBSS i per tant CSS i PSS
Salut o • EBSiS → PEM < 280.000 €
Estudi Bàsic de • ESiS → PEM ≥ 280.000 €
Seguretat i Salut
Estudi de Gestió de - S’ha d’incloure en el projecte un estudi de gestió de residus de la construcció i enderroc amb
Residus de estimació de volum, mesures a adoptar i el cost
construcció i enderroc - S’exigeix separar residus en obra
Instruccions d’ús i - Instruccions d’ús i un manteniment de l’edifici que s’entreguen al promotor, per tal de conservar i
manteniment garantir les condicions inicials de seguretat, habitabilitat i funcionalitat exigides normativament.
- Acompanyat del Pla de manteniment.
Normativa tècnica - Llistat normativa d’edificació
d’obligat compliment

II. PLÀNOLS El projecte ha de contenir els plànols necessaris per a la definició en detall de l’obra.
En cas d’obres de rehabilitació s’han d’incloure els plànols de l’edifici abans de la intervenció
Plànol de situació * - Referit al planejament vigent, amb referència a punts localitzables i amb indicació del nord
geogràfic
Plànol d’emplaçament - Justificació urbanística, alineacions, reculades...
*
Plànol d’urbanització * - Xarxa viària, escomeses...
Plantes generals * - Acotades, amb indicació d’escala i usos, que reflecteixin els elements fixes i els de mobiliari quan
sigui necessari per a la comprovació de la funcionalitat dels espais
Plànol de cobertes * - Pendents, punts de recollida d’aigües, careners, aiguafons...
Alçats i seccions * - Acotades, amb indicació d’escala i cotes d’altura de plantes, gruixos de forjat, altures totals per a
poder comprovar el compliment dels requisits urbanístics i funcionals.
Plànols d’estructura - Descripció gràfica i dimensional de tot el sistema estructural (fonaments, estructura portant i
estructura horitzontal).
- Plantes de forjats, especejament bigues, quadres de pilars..
- En els plànols relatius a la fonamentació cal incloure, a més, la seva relació amb l’entorn més
immediat i el conjunt de l’obra.
Plànols - Descripció gràfica i dimensional de les xarxes de cada instalꞏlació, plantes, seccions i detalls
d’instalꞏlacions - Sanejament i xarxa terres, lampisteria, electricitat, telecomunicacions, calefacció i refrigeració,
ventilació, gas...
Plànols de definició - Documentació gràfica de detalls constructius
constructiva
Memòries gràfiques - Indicació de solucions concretes i elements singulars: fusteria, manyeria...
Altres

III. PLEC DE És un document de caràcter contractual que servirà de base per la redacció del contracte
CONDICIONS d’execució d’obres, en el que s’ha de descriure amb detall els treballs objecte del projecte, les
condicions que han de tenir els materials, les condicions econòmiques en les què es poden i s’han
de realitzar els treballs i les condicions facultatives i legals que han de acompanyar l’execució de
l’obra.
Plec de clàusules
administratives
Disposicions generals - Ordre de preferència documentació del projecte
- Conservació durant el termini de garantia
Disposicions - Delimitació general de les funcions tècniques: arquitecte, arquitecte tècnic, constructor
facultatives - Prescripcions generals relatives als treballs, materials i mitjans auxiliars
- Prescripcions relatives a la recepció d’edificis i obres annexes
Disposicions - Tots els que intervenen en el procés de construcció tenen dret a percebre les quantitats acordades
econòmiques - Fiances. Preus. indemnitzacions
Plec de condicions - Descripció de l’obra des del punt de vista tècnic...
tècniques particulars - Equip i maquinària
- Partides alçades
Prescripcions sobre - Característiques tècniques mínimes que han de presentar els productes, equips i sistemes que
els materials s’incorporin a les obres, així com les seves condicions de subministrament, recepció i conservació,
emmagatzematge i manipulació, les garanties de qualitat i el control de recepció que s’hagi de
realitzar, incloent el mostreig del producte, els assajos a realitzar, els criteris d’acceptació i rebuig i
les accions a adoptar i els criteris d’ús i manteniment.
- Aquestes especificacions es poden fer per referència a plecs generals que siguin aplicables,
documents reconeguts o altres que siguin vàlides segons el parer del projectista
Prescripcions quant a - Característiques tècniques de cada unitat d’obra que indiquin el seu procés d’execució, normes
l’execució per unitats d’aplicació, condicions prèvies que s’han de complir abans de la seva realització, toleràncies
d’obra admissibles, condicions d’acabats, conservació i manteniment, control d’execució, assajos i proves,
garanties de qualitat, criteris d’acceptació i rebuig, criteris d’amidament i valoració d’unitats...
- Són necessàries les mesures per garantir la compatibilitat entre els diferents productes, elements i
sistemes constructius

III. PLEC DE És un document de caràcter contractual que servirà de base per la redacció del contracte
CONDICIONS d’execució d’obres, en el que s’ha de descriure amb detall els treballs objecte del projecte, les
condicions que han de tenir els materials, les condicions econòmiques en les què es poden i s’han
de realitzar els treballs i les condicions facultatives i legals que han de acompanyar l’execució de
l’obra.
Prescripcions en
relació a
l’emmagatzematge,
manipulació i
separació de residus
de construcció i
enderroc a l’obra
Prescripcions sobre - S’han d’indicar les verificacions i proves de servei que s’hagin de realitzar per comprovar les
verificacions de prestacions finals de l’edifici.
l’edifici acabat
IV. AMIDAMENTS Desenvolupament per partides, agrupades en capítols, que contingui totes les descripcions tècniques
necessàries per a la seva especificació i valoració
V. PRESSUPOST
Pressupost aproximat - Valoració aproximada de l’execució material de l’obra projectada per capítols
*
Pressupost detallat - Quadre de preus agrupat per capítols
- Resum per capítols, amb expressió del valor final d’execució i contracta
- Ha d’incloure el pressupost del control de qualitat
- Ha d’incloure el pressupost de l’Estudi de Seguretat i Salut
SEGUIMENT DE L’OBRA DOCUMENTACIÓ OBLIGATÒRIA
DOCUMENTACIÓ OBLIGATÒRIA (Part I, del CTE. Anejo II)
II.1 Documentació obligatòria pel seguiment de l’obra
1. Relació de la documentació obligatòria pel seguiment de l’obra:

a) Llibre d’Ordres i Assistències d’acord amb lo previst en el D 462/1971 de 11 de març:
b) Llibre d’Incidències en matèria de Seguretat i Salut, segons el RD 1627/1997 de 24
d’octubre;
c) Projecte, annexes i modificacions autoritzades pel Director d’Obra:
d) Llicència d’obres, l’obertura del centre de treball, i si s’escau, altres autoritzacions
administratives;
e) CFO d’acord amb el D 462/1971, de 11 de març, del Ministerio de la Vivienda.
2. En el Llibre d’Ordres i Assistències el director d’obra i el director d’execució de l’obra

consignaran les instruccions pròpies de les seves respectives funcions i obligacions.
3. El Llibre d’Incidències es desenvoluparà conforme a la normativa específica de Seguretat i Salut
4. Un cop finalitzada l’obra, la documentació del seguiment es depositarà pel director d’obra al
Colꞏlegi Professional corresponent o, si s’escau a l’Administració Pública. Asseguraran la seva
conservació i es comprometen a emetre els certificats pertinents.
CONTROL DE L’OBRA DOCUMENTACIÓ OBLIGATÒRIA
II.2 Documentació del control de l’obra
1. El control de qualitat de les obres inclourà el control de recepció de materials, els controls de
l’execució i de l’obra acabada. Per tant:
a) El director de l’execució d’obra recopilarà la documentació del control realitzat,
comprovant que és el que consta en el projecte, annexes i modificacions:
b) El constructor recollirà dels subministradors de productes i facilitarà al director d’obra i al
director d’execució d’obra la documentació de tots els productes utilitzats així com les seves
instruccions d’ús i manteniment i si s’escau les garanties corresponents;
c) La documentació de qualitat preparada pel constructor sobre cadascuna de les unitats d’obra
podrà servir, si així ho autoritza el director d’execució d’obra, com part del control de qualitat
de l’obra.
2. Un cop finalitzada l’obra, la documentació del seguiment de control es depositarà pel director
d’execució de l’obra al Colꞏlegi Professional corresponent o, si s’escau a l’Administració Pública.
Asseguraran la seva conservació i es comprometen a emetre els certificats pertinents.
CONTROL DE L’OBRA DOCUMENTACIÓ OBLIGATÒRIA
II.3 Certificat Final d’Obra (CFO)
1. En el CFO, el director de l’execució de l’obra certificarà que ha dirigit l’execució material de les
obres i controlat quantitativa i qualitativament la construcció i la qualitat de lo construït d’acord
amb el projecte, la documentació tècnica i les normes de bona construcció
2. El director de l’obra certificarà que l’edificació s’ha fet sota la seva direcció, d’acord al projecte
objecte de llicència i la documentació tècnica complementària, que està preparada pel seu ús
amb el seguiment de les instruccions d’ús i manteniment.
3. El CFO s’acompanyarà dels següents annexos:
a) Annex A: Descripció de les modificacions que, amb conformitat del promotor,
s’haguessin introduït durant l’obra, fent constar la seva compatibilitat amb la concessió
de la llicència i;
Elaborat pel Director d’obra, habitualment
b) Annex B: Relació dels controls fets durant l’execució de l’obra i els seus resultats.
Elaborat pel Director d’Execució d’Obra, habitualment
DIAGRAMA DE FLUX
PROCÈS DE CONSTRUCCIÓ
D’UN EDIFICI
PROCÈS DE CONSTRUCCIÓ D’UN EDIFICI I
PROMOTOR
Estudi viabilitat
Plantejament inicial ANALISIS DE NECESSITATS tècnica/econòmica
Cal desenvolupar
un projecte tècnic
PROCÈS DE CONSTRUCCIÓ D’UN EDIFICI II
Cal desenvolupar
un projecte tècnic
PROJECTISTA
PROJECTE
(Avantprojecte, Projecte bàsic
Projecte execució)
Estudi de seguretat o
Estudi bàsic de seguretat i salut
PROJECTE
PROCÈS DE CONSTRUCCIÓ D’UN EDIFICI III
PROJECTE AJUNTAMENT
SOL.LICITUT LLICENCIA D’OBRES
AVALUACIÓ INICIAL
Serveis Tècnics Ajuntament
AVALUACIÓ FINAL
Serveis Tècnics Ajuntament
OTORGACIÓ LLICENCIA D’OBRES
LLICENCIA D’OBRES
PROCÈS DE CONSTRUCCIÓ D’UN EDIFICI IV
LLICENCIA D’OBRES
DIRECCIÓ DE L’OBRA
PROMOTOR DIRECCIÓ DE L’EXECUCIÓ
LABORATORIS QUALITAT
CONSTRUCTOR PRINCIPAL
CONSTRUCTOR 1
CONSTRUCTOR 2
................................
O.C.T
(viv)
ACTA DE REPLANTEIG INICIAL D’OBRA
CIA
EXECUCIÓ DE L’OBRA
FINAL D’EXECUCIÓ DE L’OBRA
ACTA DE RECEPCIÓ DE L’OBRA
CERTIFICAT FINAL D’OBRA

NORMATIVA BÁSICA
DE
EDIFICACIÓN
ECI 2019_2020
NORMATIVA EUROPEA
NORMATIVA EUROPEA
NORMATIVA EUROPEA
NORMATIVA EUROPEA
NORMATIVA EUROPEA
NORMATIVA
AMBIT ESTATAL
NORMATIVA ESTATAL
NORMATIVA ESTATAL
NORMATIVA ESTATAL
NORMATIVA ESTATAL
NORMATIVA ESTATAL
http://www.codigotecnico.org
CTE
CÓDIGO TÉCNICO
DE LA EDIFICACIÓN
El Código Técnico
de la Edificación
Un nuevo marco normativo
para la mejora de la calidad y la
sostenibilidad
¿Qué es un Código Técnico?
Es una compilación normativa que:

Recoge el conocimiento científico en un
sector productivo (la edificación)
Establece unos requisitos mínimos
Incorpora una metodología ordenada
Tiene un carácter reglamentario
NECESIDAD
El CTE se configura como un nuevo marco normativo
estructurado que identifica, ordena y completa la
reglamentación técnica existente y que pretende
facilitar su aplicación y cumplimiento, todo ello en
armonía con la normativa europea.
Además, mediante un enfoque basado en
prestaciones, se tratará de fomentar la innovación y
el desarrollo tecnológico en la edificación.
CONCEPTO
El Código Técnico de la Edificación establece las

exigencias básicas de calidad que deben cumplir
los edificios para satisfacer los requisitos básicos
establecidos en el artículo 3, apartados 1.b) y 1.c)
de la LOE 99, ...
... así como determina los procedimientos que
permitan acreditar su cumplimiento con suficientes
garantías técnicas
Requisitos básicos en la LOE
RELATIVOS A LA SEGURIDAD
 Seguridad estructural, no comprometiendo
la resistencia mecánica ni la estabilidad del
edificio
 Seguridad en caso de incendio
 Seguridad de utilización (que el uso del

edificio no suponga riesgo de accidente
para las personas)
RELATIVOS A LA HABITABILIDAD
 Higiene, salud y protección del medio
ambiente (p.e. Ventilación y Humedad)
 Protección contra el ruido
 Ahorro de energía y aislamiento térmico

 Otros aspectos funcionales de los elementos
constructivos o de las instalaciones que permitan
un uso satisfactorio del edificio (no incluido por
genérico)
RELATIVOS A LA FUNCIONALIDAD
Accesibilidad
 (No contemplado en el mandato de la LOE,
pero sí en la Directiva Europea sobre
supresión de barreras para discapacitados)
Ámbito de aplicación
LOE: Obras de edificación
de nueva construcción,
salvo las de escasa
entidad constructiva...
LOE: Intervenciones en
edificios existentes, en
tanto sean compatibles
con la naturaleza de la
intervención
CTE: Nueva definición
de Rehabilitación
Partes del CTE
Parte I:
Contiene las
disposiciones y
condiciones
generales de
aplicación y las
exigencias básicas
que deben cumplir
los edificios
(36 páginas)
Estructura del CTE
Parte II
Formada por los DB
que se basan en el
conocimiento
consolidado de las
técnicas
constructivas.
Se actualizarán y se
aprobarán
reglamentariamente
Relación de DB
DB-SE: Bases de calculo. Resistencia y estabilidad
DB-SE-AE: Acciones en la Edificación
DB-SE-C: Cimentaciones (incluye estudio geotécnico)
DB-SE-F: Estructuras de Fábrica
DB-SE-M: Estructuras de Madera
DB-SE-A: Estructuras de Acero
DB-SI: Seguridad en caso de Incendio
DB-SUA: Seguridad de Utilización y Accesibilidad
DB-HS: Salubridad
DB-HE: Ahorro de Energía
DB-HR: Protección frente al ruido
Permanecen otras normas que coexistirán con el CTE

(EHE, Norma Sismoresistente, RBT, RIGLO… etc.)
NORMATIVA ESTATAL
NORMATIVA ESTATAL
Fi
2019_2020
Grau Enginyeria Mecànica.
Construccions Industrials
GEOTÈCNIA
EL SÒL COM A RECEPTOR
DE FONAMENTS
ESTUDI GEOTÈCNIC
• Geologia. Definició: ciència que estudia la terra,

la seva composició i evolució.
– Geotècnia: branca de la geologia
encarregada de l’estudi del terreny i les
seves respostes davant una acció exterior.
Aquesta ens ajudarà a intentar preveure, la
reacció del terreny al aplicar-hi algun tipus
d’estructura (fonaments, murs,...) o realitzar
alguna excavació (a cel obert o subterrània).
ESTUDI GEOTÈCNIC
• Estudi geotècnic: Es el compendi d’informació
quantificada de les característiques del terreny, en
relació amb el tipus d’edifici previst i l’entorn on s’ubica,
que és necessària per procedir a l’anàlisi i dimensionat
dels fonaments de l’edifici.
• L’abast de l’estudi geotècnic dependrà de l’extensió de
l’àrea a reconèixer, de la complexitat del terreny i de la
importància de l’edificació prevista. No pot ser inferior
als paràmetres normatius.
• S’ha d’executar abans d’escometre la fase de projecte
corresponent al dimensionat de fonaments
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
http://www.icgc.cat/
 Mapa geològic és la representació, sobre un mapa topogràfic,

que recullen informació petrològica, generalment diferenciada
per edats i els principals accidents tectònics (plecs, falles, etc.),
jaciments fòssils, fonts, recursos minerals, etc.
 Mapes geotècnics, el qual representa les propietats
mecàniques dels terrenys i sobretot, de les formacions
superficial, les quals solen ser molt variables i per tant,
requereixen escales de força detall. Aquesta limitació és molt
important a l’hora de donar valors acceptables de càrrega de
zones amplies. Per aquesta raó, es requereix un estudi
específic, amb assajos i reconeixement de la zona concreta on
ubicarem el nostre projecte.
Diferents tipus de terreny
ESTUDI GEOTÈCNIC: Programació
de la campanya CTE SE C
• Tipus de construcció
• Grups de terreny
• Grups de terreny
• La densitat i profunditat de reconeixement ha de
permetre una cobertura correcta de la zona a edificar.
Per definir‐los s’ha de tenir en compte el tipus d’edifici,
la superfície d’ocupació en planta i el grup de terreny.
• Amb caràcter general el mínim nombre de punts a
reconèixer serà de tres.
• Les distàncies màximes dmax entre punts de
reconeixement que no s’han de sobrepassar i les
profunditats orientatives P a assolir, s’assenyalen en la
taula següent:
• En el cas de que les distàncies dmax excedeixin les
dimensions de la superfície a reconèixer, cal disminuir‐
les fins complir amb el nombre de punts mínims
requerits.
• En el cas d’edificis amb superfície en planta >10.000 m2,
es podrà reduir la densitat de punts amb un màxim del
50%
• Les condicions anteriors no son d’aplicació en obres
d’urbanització.
• En la taula següent s’estableix el nombre mínim de
sondejos mecànics i el percentatge del total de punts
que es poden substituir per proves contínues de
penetració quan el nombre de sondeigs mecànics
excedeix el mínim especificat.
• Cal comprovar que la profunditat planificada del
reconeixement, ha estat suficient per assolir una cota
del terreny per sota de la qual, no es desenvoluparan
assentaments significatius per efecte de les càrregues
que transmeti l’edifici.
• Aquesta cota s’ha de correspondre a una profunditat tal
que, en ella, l’augment de tensions en el terreny
degudes al pes de l’edifici sigui igual o inferior al 10% de
la tensió efectiva del terreny en aquesta cota abans de
construir l’edifici.
• La unitat geotècnica resistent anterior s’ha de
comprovar a una profunditat mínima de 2 m, més 0,3 m
addicionals per cada planta que tingui l’edifici.
Planificació de la campanya
 Ubicació i entitat del projecte. Per exemple, no és
convenient projectar una llosa de fonamentació en un edifici
entre mitgeres si els altres edificis dels laterals estan
fonamentats mitjançant pilons.
* Quantificar els punts d’investigació en funció de l’entitat del
projecte. CTE SE C (annex)
Sempre s’ha de tenir en compte que amb aquests punts s’ha
de ser capaç d’identificar els possibles canvis laterals de les
condicions del terreny a investigar..
TIPOLOGIES D’ESTUDIS
 E.G. per dissenyar fonamentacions (edificació, obra civil,

etc.).
L’objectiu principal de l’estudi es conèixer un nivell
suficientment resistent adient per emplaçar les
fonamentacions projectades sense problemes de col∙lapses,
assentaments, etc.
 E.G. per emplaçaments d’explanades, vials, etc.
L’objectiu és conèixer les característiques dels materials del
subsòl per utilitzar‐los per les estructures projectades.
 E.G. per estabilitat de talussos, esllavissades, etc.
En aquest cas, es tracta de parametritzar geotècnicament
els dipòsits existents per tal de poder definir un talussos
estables o bé dissenyar sistemes de contenció adients a
cada problema.
 Altres (excavacions‐ripabilitat, etc.)
ESTUDI GEOTÈCNIC: Prospecció
SISTEMES
DE
PROSPECCIÓ
SONDEIGS PENETRACIÓ MÈTODES

CALES
MECÀNICS CONTÍNUA GEOFÍSICS
per cales
• Cales: S’agrupen sota aquest nom genèric les excavacions de formes diverses
(pous, rases,..) que permetin una observació directa del terreny, així com la
presa de mostres i, eventualment, la realització d’assaigs in situ.
• Es tracta d’una excavació mitjançant una màquina retroexcavadora o similar
per tal d’examinar el subsòl.
• Es pot considerar com el mètode més primari i simple d’una campanya
geotècnica, però no per això efectiu i necessari en alguns casos.
• Avantatges:
 Poc cost econòmic.
 Ràpides d’execució.
 Permeten visualitzar els diferents nivells i N.F.
 Permeten obtenir mostres (inalterades i alterades).
• Desavantatges:
 Limitació de la fondària (màquina o aparició roca).
 No ofereixen paràmetres de resistència del terreny.
 Remobilització de gran volum de terreny.
per cales
• Cales
CALICATES (3)
per cales
• El reconeixement del terreny mitjançant cales és
adequat quan:
– Es pot assolir en tots els punts l’estrat ferm o resistent
amb garanties suficients.
– No sigui necessari realitzar proves in situ associades a
sondeigs (Assaigs de penetració estàndard...)
• S’exclourà aquest mètode quan es pugui
malmetre el terreny de recolzament de les
futures fonamentacions o si es creen problemes
d’inestabilitat per estructures properes.
per cales
• En les parets del terreny excavat, es poden
practicar assaigs in situ com el penetròmetre de
butxaca, amb la fi d’obtenir una indicació
orientativa del comportament del terreny.
D’aquesta indicació orientativa no es deduiran,
en cap cas, valors quantitatius de la resistència
del terreny.
• En cales d’una profunditat major de 1,5 m, cap
persona podrà accedir, a la seva inspecció o
revisió, si no es troben degudament apuntalades
o adequadament atalussades.
per sondeigs mecànics a rotació
• Sondeigs mecànics: Son
perforacions de diàmetres i
profunditats variables que
permeten reconèixer la
naturalesa i localització de les
diferents unitats geotècniques
del terreny, així com extreure
mostres i, en el seu cas,
realitzar assaigs a diferents
profunditats.
• Es tracta d’un mètode de reconeixement del terreny

en profunditat que permet identificar l’estructura i
tipus de terreny i determinar aproximadament la
posició del nivell freàtic.
• Cal ressenyar que, durant l’execució d’un sondeig, es
poden realitzar assajos dins de la perforació i obtenir
mostres inalterades de sòl i roques per la seva
posterior anàlisi al laboratori.
• Avantatges:
 Permeten visualitzar els diferents nivells i N.F.
 Permeten obtenir mostres (inalterades i alterades).
 No té limitació de fondària
 Permet realitzar assajos “in situ” = resistència.
• Desavantatges:
 Cost econòmic i temps d’execució.
• El sondeig consisteix en la realització d’una

perforació del terreny introduint una bateria
buida proveïda, en la part frontal, d’una corona
de perforació que pot ser de diamant o de
widia en funció de la duresa del terreny.
• La introducció del sistema corona‐bateria en el
terreny es realitza a rotació i empenta, això
provoca un escalfament del sistema de
perforació i fa que sigui imprescindible la
utilització d’un sistema de refrigeració del
circuit (aigua o aire). Quan la maniobra de
perforació emplena la bateria s’extreu la
mostra i s’afegeixen barres de perforació per
tal de continuar la perforació.
SONDEJOS A ROTACIÓ (3)
Corones de perforació de diamant utilitzades en

roques dures.
Corones de perforació d’insercions de widia utilitzades

en roques de duresa mitja.
Corones de perforació de widia utilitzades en roques

toves i sòls.
Màquines de realització de sondejos del CLLC.

Extracció de les mostres de sondejos.

per sondeigs mecànics
• Mostres sondeig mecànic
Perfil litològic
Humitat Nat. %
R. Comp. Sim.
Cohesió (kPa)
Classificació
Cota Mostra
L. Plàstic %
L. Líquid %
I. Plasticitat
Cota (m)
Densitat
Colpeig
(Kg/cm )
Mostra
2
N SPT
N.F.
Descripció dels materials
Φ
_
_
0,00-1,00: Sorra llimosa i llims amb graves
_
anguloses.
_
1_
_
_
_ 1,00-3,00: Graves heteromètriques (diàmetres de
_
Full
0,5 a 6,0 cm., encara que no se'n descarten de
2_ 2,00
majors), natura variada (calcària, metamòrfica, i
 _
granítica) i morfologia arrodonida. Matriu de sorra
resultats
_ SPTC 18-21-25-23 46
grollera.
_
_ 2,60
sondeig 3_
_
mecànic _
_
_
3,00-4,30: Sorra de gra fi i color blanquinós amb
graves de natura variada (calcària, metamòrfica, i
4_ granítica) i morfologia redondejada.
_
_
_
_ 4,30-6,00: Graves heteromètriques (diàmetres de
5_ 0,5 a 8,0 cm., encara que no se'n descarten de
_ majors), natura variada (calcària, metamòrfica, i
_ granítica) i morfologia arrodonida. Presencia 5,30
_ d'algun llantió llimós.
_ SPTC 24-12-12-12 24
6_
_ 5,90
_
_ 6,00-7,10: Gres de gra fi i color gris a marró
_ alterat.
7_
_
_ 7,60
_ TS 58,6 26,6 32,0 CH
_ 7,70
8_ 7,10-9,00: Lutita vermella de consistència dura. 8,20
_ Roca de duresa baixa. SPTC 50R R
_ 8,35
_
_
9_
_ 9,00-9,50: Gres de color gris a ocre i gra molt fi
_ amb fines pasades de lutita.
_
9,50-9,70: Lutita ocre de consistencia mitja.
_
10_ FI SONDEIG S-6: -9,70m.
• S’han d’emprar quan es requereix:
– Arribar a profunditats superiors a les abastables amb cales
– Reconèixer el terreny sota el nivell freàtic
– Perforar capes rocoses, o d’alta resistència
– Extreure mostres inalterades profundes
– Realitzar proves de deformabilitat o resistència del tipus
pressiomètric, molinet, penetració estàndard, etc.
– Prendre mostres d’aqüífers profunds o realitzar assaigs de
permeabilitat in situ
– Detectar i controlar les variacions del nivell freàtic, per la
qual cosa s’instal∙laran tubs piezomètrics en un nombre
suficient de sondejos, com a mínim un 30% perquè el
control sigui fiable.
ALTRES TIPUS DE SONDEJOS
 SONDEJOS HELICOIDALS.
 SONDEJOS A PERCUSIÓ.
Es tracta de metodologies no
idònies per l’investigació geotècnica
ja que provoquen una destrucció
total del sòl o roca.
• Els sondeigs amb barrina helicoïdal buida o massissa
es poden emprar quan:
– No sigui necessari obtenir testimoni continu de material
no remodelat
– El terreny sigui relativament tou i cohesiu
– No existeixin capes cimentades o de graves, ni capes
arenoses fluents, sota el nivell freàtic
– No calgui travessar o penetrar en roques
– No es requereixi una precisió superior a ± 0,5 m en la
localització en profunditat de les diferents capes
– Es pot justificar la qualitat de les mostres inalterades
extretes per l’eix buit de la barrina.
– S’esmenen els aspectes negatius anteriors amb un altre
tipus de prospeccions.
• Els sondeigs a percussió es poden emprar quan el
terreny es pot travessar amb l’energia disponible i
el soroll associat al colpeix no superi els límits
establerts.
• Cal tenir en compte els aspectes següents:
– Aquest mètode està especialment indicat per
reconèixer sòls granulars arenosos, adaptant el
diàmetre del sondeig a la grandària de les graves o
codines a travessar.
– En el cas de sòls granulars fins s’empraran culleres
amb tanca inferior de clapeta.
• Els sondeigs amb barrina helicoïdal buida o
massissa
ESTUDI GEOTÈCNIC: Prospecció per
proves continues de penetració
• Penetròmetres: Proporcionen una mesura indirecta,
contínua o discontínua de la resistència o
deformabilitat del terreny, determinant‐se aquestes
propietats a través de correlacions empíriques.
• Poden ser estàtics o dinàmics.
• Per poder emprar un tipus de penetròmetre
determinat s’exigirà que les correlacions emprades
tinguin la suficient garantia i justificació.
• S’indiquen, a continuació, les condicions d’utilització
més adients a cada tipus de penetròmetre.
• Penetròmetre estàtic
• Penetròmetre dinàmic
• Penetròmetre
dinàmic DPSH
amb mitjans geofísics
• Sísmica de refracció: Dóna informació envers la profunditat
a la que es troba el nivell freàtic i la unitat geotècnica
resistent, sempre i quan es tracti de formacions
relativament horitzontals (inferior 15º) i la velocitat, vp, de
les ones P augmenti amb la profunditat.
• El valor vp que s’obtingui en cadascuna de les capes
analitzades es podrà emprar per estimar el grau de
ripabilitat.
• Resistivitat elèctrica: Tècnica SEV “sondeig elèctric
vertical” per obtenir informació sobre la
profunditat del nivell freàtic i els gruixos de les
diferents capes horitzontals del terreny
• Tècnica tomografia elèctrica: Per identificar els
diferents nivells del subsòl i els seus canvis
laterals, identificació del nivell freàtic (detecció de
cavitats o desenvolupaments càrstics)
• Geo‐ràdar: Informació envers serveis enterrats,
conduccions, dipòsits, fluids, nivell freàtic, unitats
geològiques i canvis laterals de les litologies.
• Magnetometria
• VLF
• Cales per tècnica electromagnètica
• Gravimetria....
• En els reconeixements dels tipus de construcció C‐0 i
grups de terreny T‐1, les proves de penetració s’han
de complementar amb altres tècniques de
reconeixement, com ara, cales.
• En altres casos, en el reconeixement es podrà emprar
proves de penetració per identificar unitats
geotècniques, que s’han de contrastar mitjançant
sondejos mecànics.
• No es poden emprar exclusivament mètodes
geofísics per caracteritzar el terreny, s’ha de
contrastar sempre els resultats amb sondeigs
mecànics.
ESTUDI GEOTÈCNIC: Assaigs in
situ en sondeigs
situ en sondeigs
situ en sondeigs
situ en sondeigs
situ en sondeigs
ESTUDI GEOTÈCNIC: Assaigs en
pou
ESTUDI GEOTÈCNIC: Presa de
mostres de sòl
• Presa de mostres: Per la realització d’assaigs en
laboratori.
• S’especifiquen tres categories de mostres:
– Mostres de categoria A: Son aquelles que mantenen
inalterades les següents propietats del sòl: Estructura,
densitat, humitat, granulometria, plasticitat i
components químics estables.
– Mostres de categoria B: Mantenen inalterades les
propietats de: Humitat, granulometria, plasticitat i
components químics estables.
– Mostres de categoria C: Totes aquelles que no
compleixen les especificacions de la categoria B
mostres de sòl
• Categoria mínima de la mostra necessària en funció dels
tipus d’assaig de laboratori a realitzar:
ESTUDI GEOTÈCNIC: Nombre de
determinacions
• Assaigs in situ o de laboratori per superfícies de fins 2000
m2:
ESTUDI GEOTÈCNIC: Nombre de
determinacions
• Puntualitzacions a la taula anterior:
• El nombre de determinacions indicades corresponen a
edificis C‐1 i C‐2. Per edificis C‐3 o C‐4, els valors del
quadre s’haurien d’incrementar en un 50%.
• Per sòls tipus T‐3, el nombre de determinacions mai serà
inferior a les indicades pel T‐2.
• Per superfícies majors, és multiplicaran els números de la
taula per (s/2000)1/2, essent s la superfície d’estudi en
m2.
• Per caracteritzar l’agressivitat de l’aigua es prendrà, com
a mínim, una mostra en el 50% dels sondeigs.
mostres d’aigua
• Presa de mostres: Per la realització d’assaigs en
laboratori.
• Es prenen en botelles perfectament netes i aclarides
varies vegades amb l’aigua a analitzar, emplenant‐les el
màxim possible.
• El volum de la mostra serà com a mínim de 2 litres
• Emplenades completament les botelles es segellaran i
marcaran amb el nombre de mostra, dia i hora de la
presa.
• En general s’han de conservar i transportar en nevera a
uns 4ºC i han d’estar en el laboratori abans de 24 hores.
ESTUDI GEOTÈCNIC: Conservació
de mostres d’aigua
• Conservació de mostres: A fi de que els resultats siguin
representatius, resulta indispensable que les mostres no
s’hagin alterat. Els anàlisis s’han d’efectuar en el menor
temps possible.
ESTUDI GEOTÈCNIC: Agressivitat
química de sòls, roques, i aigua
ESTUDI GEOTÈCNIC: Contingut
• A part dels antecedents, dades aportades, treballs de
reconeixement efectuats, distribució d’unitats
geotècniques, nivells freàtics, descripció i
característiques del terreny i els valors dels assaigs i
anàlisis qualitatius i quantitatius efectuats, l’estudi ha
de proporcionar les dades, valors i especificacions
necessàries per el dimensionat dels fonaments i
treballs d’excavació i buidat, així com la recomanació
d’emprar determinades tècniques específiques de
fonamentació i d’execució de treballs de moviments
de terres.
• Han d’especificar les dades que s’indiquen tot seguit:
• Cota de fonamentació
• Pressió vertical admissible (i d’enfonsament)
• Pressió vertical admissible de servei (assentaments
tolerables)
• En el cas de pilots, resistència a l'enfonsament desglossada
en resistència en punta o per fust.
• Paràmetres geotècnics del terreny pel dimensionat
d’elements de contenció. Empentes del terreny; actiu,
passiu i de repòs.
• Dades de la llei “tensions – desplaçaments” pel
dimensionat de pantalles o altres elements de contenció.
• Mòduls de balast.
• Resistència del terreny front accions horitzontals.
• Assentaments i assentaments diferencials esperats i
admissibles per l’estructura de l’edifici i dels elements de
contenció.
• Qualificació del terreny des del punt de vista de la seva
ripabilitat, procediment d’excavació i terraplenat. Talussos
estables tant durant l’obra com de caire definitiu.
• Situació del nivell freàtic i variacions previsibles. Influència i
consideració quantitativa de les dades pel dimensionat de
fonaments, elements de contenció, drenatge, talussos i
impermeabilitzacions.
• Proximitat a rius o corrents d’aigua que puguin alimentar el
nivell freàtic o provocar mines sota els fonaments,
arrastres, erosions o dissolucions.
• Quantificació de l’agressivitat del sòl i de les aigües que
conté.
• Caracterització del terreny i coeficients a emprar pel
dimensionat sota l’efecte de l’acció sísmica.
• Quantificació dels problemes que poden afectar a
l’excavació, especialment en el cas d’edificacions properes
o serveis pròxims existents i les afeccions a aquests.
• Relació d’assumptes concrets, valors determinats i aspectes
constructius a confirmar després d’iniciada l’obra, a l’inicià
les excavacions, o en el moment adequat que així s’indiqui,
i abans d’executar els fonaments, els elements de
contenció o els talussos previstos.
Nivell freàtic i funcionament
hidrogeològic global
És important establir la cota del nivell freàtic i les
seves possibles variacions estacionals. Així moltes
vegades els sondejos s’entuben amb PVC ranurat per
tal de fer un seguiment temporal.
Diferents tuberies de
PVC.
Així mateix és especialment important caracteritzar els diferents

nivells des del punt de vista de la permeabilitat per tal d’establir un
funcionament hidrogeològic global.
 Existència del nivell

freàtic a una cota
superior o propera a la
cota de fonamentació.
Canvi en la cota de
fonamentació degut a
l’existència del nivell
freàtic.
 Existència de nivells
geotècnics no idonis pel
recolzament d’elements
de fonamentació.
Canvi en la tipologia de
fonamentació per
l’existència d’un primer
nivell altament
compressible.
Canvi en la cota de
fonamentació i en la
tipologia del projecte per
l’existència d’un primer
nivell altament
compressible.
Fin
2019_2020
LA TERRA
COM A SUPORT
Moviments de terres. Desmunts i
terraplens
• Moviments de terres: Treballs que se relacionen
amb la modificació del relleu de un terreny sigui per
la ubicació de una obra lineal o per la construcció de
un edifici
terraplens
• Curves de nivell.
Representació en
planta dels plànols
de tall paral∙lels a
una certa distancia, i
on es representa
l’altura o cota con a
referencia al nivell
del mar.
terraplens
terraplens
• Desmunt: Operació de rebaixar el nivell del terreny amb
extracció de terres fins assolit una nivell concret.
• Terraplè: Operació que consisteix en l’extensió i
compactació de tongades de terra fins assolir una
determinada cota.
• Talús: inclinació o pendent que es dona a les terres.
Desmunt
Terraplè
DESMUNTS I TERRAPLENS
Aportació
de
terres
Talús
Talús Extracció
de
terres
MOVIMENTS DE TERRA – SECCIONS I
Perfil terreny natural
Desmunt
Terraplé
Talud del terraplé Talud del desmunt
MOVIMENTS DE TERRA – SECCIONS I I
100 % Terraplé
100 % Desmunt
DESMUNTS
DESMUNTS
CONSTRUCCIÓ VIALS
ABOCADOR PG3 – PG4
APROFITAMENT
ESPONJAMENT PER
TERRAPLENS
DESMUNTS
• Execució de Desmunts: Mitjans mecànics. Esponjament
TERRAPLENS
TERRAPLENS
CONSTRUCCIÓ VIALS
PROJECTE
ESTUDI PG3 – PG4
GEOTÈCNIC
CLASSIFICACIÓ
MATERIALS
CONDICIONS
D’EXECUCIÓ
CONTROL DE
QUALITAT
EXCAVACIONS
Son moviments de terra, on es mes important la

profunditat en relació amb la superfície, serveix
per la construcció d’edificis.
L’ execució complerta requereix tres activitats
 Arrencament i estesa al llinda de l’excavació

 Càrrega en vehicle per el seu transport
 Transport dins del solar o al abocador
Dates previs a l’excavació
1. Naturalesa del terreny.Tipus

2. Volum de terra excavada.
Accions mecàniques
3. Presencia d’aigua Dificulta l’excavació. NF/Pluges
4. Ubicació i topografia Limitació maquinaria, mètode.
Diferencies de nivell entre carrers
5. Necessitat d’entibar. Alteració equilibri natural de les
terres. Parets excavació verticals.
Atalussar o apuntalaments
Construcció del talús. Deixat les vores de l’excavació amb pendent
Apuntalament. Treballs necessaris per consolidar les vores de
l’excavació
1/3 Terrenys compactes

1/1 Terrenys desmorronables 1/2 Tous resistents.
(
Tipus d’excavacions.
Excavació a tota l’amplada.

Moviment de terres de tota la superfície construïda
amb una profunditat limitada por el nivell del sòl,
soterrani...
Excavació en rases o trinxeres

Excavació de una amplada mínima de 0.4 cm, per
contenir, els murs, fonamentacions i/o canalitzacions
Excavació en pous.
Moviment de terres de petita superfície i gran
profunditat.
(fonamentacions de sabates aïllades…etc)
MOVIMENTS DE TERRES
SECCIÓ LONGITUDINAL D’UNA EXCAVACIÓ
Excavació a tot l’ample.
Terreny natural
Talús
Excavació en rases
Excavació de pous Fons fonamentació

MOVIMENTS DE TERRES
Pous de fonamentació
DIAGRAMA DE FLUX
MOVIMENT DE TERRES
DESMUNT
ARRANCAMENT
CÀRREGA
TRANSPORT
TERRAPLENAT
ESTESSA
COMPACTACIÓ
REFINAT
MAQUINARIA
EXCAVACIONES
• Bulldozer
- Se utilitza como arrencament

de la excavació, en distancies
curtes, "arrastra"
-Terreny amb roca tova
utilització del. Ripper o
escarificador
- Sobre erugues o neumàtics.
- Fulla recta, en U, angula ble
fixa o basculant
MAQUINARIA
EXCAVACIONES
• Excavadora
- Frontal
- Retroexcavadora (edificació)
- Acoplament de eines de
arrencament, carrega, per
percussió.
MAQUINARIA
• Pala carregadora
- Se utilitza per
excavació frontal i
carga dels camions o
dúmpers.
- Max 10 a 20 m
- Retroexcavadora-
carregadora
MAQUINARIA
• Dúmpers o volquets
- Realitza el transport del

material a distancies
majors de 2000 m
- Bolquets, descarrega
per darrera
- Dúmpers mas robustos
se utilitzen para materials
difícils (bloques de roca..)
MAQUINARIA
• Mototrailla
(Scraper)
- Realitza el
arrencament, amb
càrrega directa
transport de terrenys
tous a distancies mes
grans de 2000 m
MAQUINARIA
• Mototrailla
(Scraper)
MAQUINARIA
• Mototrailla
(Scraper)
MAQUINARIA
• Mototrailla
(Scraper)
CONSTRUCCIONS I ARQUITECTURA INDUSTRIAL 2011 2012

MAQUINARIA
• Mototrailla II
(Scraper)
Assaigs de laboratori
L'OBJECTIU DELS ASSAIGS ÉS COMPROVAR QUE ELS MATERIALS QUE ES VAN A
UTILITZAR EN L'EXECUCIÓ DE L'OBRA COMPLEIXEN AMB LES CONDICIONS
PREVISTES.
1. Assaigs a laboratori
•GRANULOMETRIA
•LIMITES DE ATTEBERG
•PROCTOR
•MATERIA ORGANICA
•CBR
2. Assaigs a obra
•Densidad y humedad "IN SITU".
•PLACAS DE CARGA
ANÀLISI GRANULOMATRIC DEL TERRENY
‐ Assaig que consisteix en la distribució en
pes dels seus partícules per mides, es
realitza en laboratori per tamisat.
Granulometria sòl seleccionat

Granulometria sòl tolerable

ANALISIS GRANULOMETRICO DE LOS TERRENOS
(gráfico)
∆ aigua
Fase líquida Fase plàstica Fase sòlida

WL (límit líquid) Wp (límit plàstic)
Màxima humitat per mantenir estat plàstic Mínima humitat per entrar a l’estat plàstic
Índex de plasticitat = WL - Wp
LLIMITS D’ATTERBER Albert Mauritz Atterberg (1846‐1916).
Ells límits es basen en el concepte de que un sol de gra fi sol pot existir en quatre estats de
consistència segons la seva humitat. Els continguts de humitat en els punts de transició de un estat a
un altre son els límits de Atterberg
Assaig que ens permet presentar les propietats d'un terreny cohesiu en els estats següents
Límit líquid, límit plàstic i índex de plasticitat
Límit líquid
Aquesta propietat es realitza a laboratori mitjançant un procediment normalitzat sobre una barreja de
sòl i aigua capaz de ser moldejada es dipositat en la cullera de Casagrande.
Límit plàstic
Aquesta propietat es realitza a laboratori mitjançant un procediment normalitzat i senzill consisteix en
buscar el contingut de humitat per el qual es possible moldejat un cilindre de sòl, amb un diàmetre de
34
3 mm.
Límit líquid
WL (límit líquid) Màxima humitat per mantenir estat plàstic

Límit plàstic
Wp (límit plàstic) Mínima humitat per entrar a l’estat plàstic

ASSAIG DE PICONATGE PEL

MÈTODE DEL PROCTOR
Assaig normalitzat de
compactació que serveix com a
base per definir el grau de
compactació aconseguit en
l'obra amb el mateix terreny,
com a percentatge d'una
densitat seca màxima i una
humitat òptima obtinguda en
laboratori.
GRÀFICA PRÓCTOR MODIFICAT
INDEX CBR (California

Bearing Ratio)
Assaig normalitzat de
penetració o punxonament amb
la qual cosa s'estima la
capacitat portant del farcit
d'una esplanada
TERRAPLENS: Tipus de sols
CLASSIFICACIÓ
DELS
MATERIALS
SÒLS SÒLS SÒLS SÒLS SÒLS

SELECCIONATS ADEQUATS TOLERABLES MARGINALS INADEQUATS
TERRAPLENS: Sòls seleccionats
• Sòls seleccionats: Aquells que compleixen amb les condicions
següents:
– Contingut amb matèria orgànica inferior al 0,2 % (MO<0,2%)
– Contingut amb sals solubles en aigua, inclòs el guix, inferior al 0,2 %
(SS<0,2%)
– Grandària màxima no superior a 100 mm (Dmax≤100 mm)
– Garbellat pel tamís 0,40 UNE, menor o igual al 15 %, (#0,40≤15%), o
que, en cas contrari, compleixi totes i cadascuna de les següents
condicions:
• Garbellat pel tamís 2 UNE, menor del 80 % (#2<80%)
• Garbellat pel tamís 0,40 UNE, menor del 75 % (#0,40<75%) Garbellat pel
tamís 0,080 UNE, inferior al 25 % (#0,080<25%)
• Límit líquid menor de 30 (LL<30)
• Índex de plasticitat menor del 10 % (IP<10)
TERRAPLENS: Sòls adequats
• Sòls adequats: Aquells que no podent ser classificats com sòls
seleccionats compleixen amb les condicions següents:
– Contingut amb matèria orgànica inferior al 1 % (MO<1%)
– Contingut amb sals solubles en aigua, inclòs el guix, inferior al 0,2 %
(SS<0,2%)
– Grandària màxima no superior a 100 mm (Dmax≤100 mm)
– Garbellat pel tamís 2 UNE, menor al 80 %, (#2<80%)
– Garbellat pel tamís 0,080 UNE, inferior al 35 % (#0,080<35%)
– Límit líquid menor de 40 (LL<40)
– Si el límit líquid és superior a 30 (LL>30), l’índex de plasticitat serà
superior a 4 (IP>4)
TERRAPLENS: Sòls tolerables
• Sòls tolerables: Aquells que no podent ser classificats com sòls
adequats compleixen amb les condicions següents:
– Contingut amb guix, inferior al 5 % (guix<0,2%)
– Contingut en altres sals solubles diferents del guix, inferiors al 1 %
(SS<1%)
– Límit líquid menor de 65 (LL<65)
– Si el límit líquid és superior a 40 (LL>30), l’índex de plasticitat serà
superior al 73 % del valor que resulta de restat 20 al límit líquid
(IP>0,73(LL‐20))
– Assentament en assaig de col∙lapse inferior al 1%, per mostra
remoldejada segons Pròctor normal i pressió d’assaig de dues
dècimes de megapascal (0,2MPa)
– Inflament lliure inferior al 3% per mostra remolejada segons Pròctor
normal.
TERRAPLENS: Sòls marginals
• Sòls marginals: Aquells que no podent ser classificats
com sòls seleccionats, ni adequats, ni tampoc com sòls
tolerables, per l’incompliment d’alguna de les
condicions indicades per aquests, compleixen amb les
condicions següents:
– Inflament lliure inferior al 5% per mostra remolejada segons
Pròctor normal.
– Si el límit líquid és superior a 90 (LL>90), l’índex de plasticitat
serà superior al 73 % del valor que resulta de restat 20 al límit
líquid (IP>0,73(LL‐20))
TERRAPLENS: Sòls inadequats
• Sòls inadequats: Es consideren sòls inadequats:
– Els que no es poden incloure en les categories
anteriors.
– Les turbes i altres sòls que continguin materials de
vida curta o orgànics com ara, troncs, rames...etc.
– Aquells que poden resultar insalubres per les
activitats que es desenvolupin sobre ells.
TERRAPLENS: Parts d’un terraplè
Coronació
Nucli
Espatller
Fonament
• Coronació: És la part superior del terraplè, sobre la que recolza
el ferm. Espessor mínim de dues tongades i major de 50 cm.
• Nucli: Part del terraplè compresa entre el fonament i la
coronació.
• Espatller: És la part exterior del terraplè que, ocasionalment,
constituirà o formarà part dels seus talussos.
• Fonament: Part inferior del terraplè en contacte amb la
superfície de recolzament. Espessor mínim 1 m.
Talús del desmunt
Explanada
Talús del terraplé
Replé en coronació de terraplé
Replé en núcli
Base del terraplé
Talús del terraplé
Talús del desmunt
Coronació Explanada superior
Nucli
Fonament
Edifici
• Coronació:
• S’empraran sòls adequats o seleccionats sempre que la
seva capacitat de suport sigui la requerida pel tipus
d’esplanada previst i el seu índex CBR, corresponent a les
condicions de compactació de posta en obra, sigui com a
mínim de 5 (CBR≥5)
• Es poden emprar altres materials en forma natural o
tractats prèviament, sempre que acompleixin les
condicions de capacitat de suport exigides.
• No s’empraran en aquesta zona sòls expansius o que
puguin col∙lapsar.
• Quan sota la coronació existeixi material expansiu o que
pugui col∙lapsar o amb un contingut de sulfats solubles
superior al 2%, la coronació ha d’evitar la infiltració d’aigua,
bé pel propi material o bé mitjançant mesures
complementaries.
• Fonament:
• S’empraran sòls tolerables, adequats o seleccionats sempre
que les condicions de drenatge o estanquitat ho permetin,
que les característiques de recolzament siguin adequades
per la seva posta en obra i sempre que l’índex CBR,
corresponent a les condicions de compactació de posta en
obra, sigui igual o superior a 3 (CBR≥3)
• Nucli:
• S’empraran sòls tolerables, adequats o seleccionats,
sempre que el seu índex CBR, corresponent a les
condicions de compactació de posta en obra, sigui igual o
superior a 3 (CBR≥3)
• La utilització de sòls marginals o amb índex CBR inferior a
3, no es aconsellable tot i que es podria emprar mitjançant
estudi especial i autorització del Director d’obra.
• Espatller:
• S’empraran materials que satisfacin les condicions
que defineixi el projecte pel que fa a
impermeabilitat, resistència, pes estabilitzador i
protecció front de l’erosió.
• No s’empraran, en aquestes zones, sòl expansius o
que puguin col∙lapsar.
• Quan en el nucli existeixi material expansible o que
pugui col∙lapsar o amb contingut en sulfats solubles
major del 2%, les espatlleres evitaran la infiltració
d’aigua, bé pel propi tipus de material, bé mitjançant
l’adopció de mesures complementàries.
TERRAPLENS
• Execució de Terraplens: Comprèn les
operacions següents:
– Preparació de la superfície de recolzament del replè
– Extensió d’una tongada
– Humectació o dessecació d’una tongada
– Compactació d’una tongada
EXECUCIÓ DE TERRAPLENS
• Preparació de la superfície de recolzament del terraplè:
• Desbrossar del terreny:
– Operació consistent en extreure i retirar tots els arbres, soques,
plantes, brossa, escombraries o qualsevol altre material
indesitjable situat en la zona a terraplenar.
• Retirada de la capa de terra vegetal
– En funció de la tipologia del sòl la cota de profunditat varia
• Escarificació i compactat
– Sempre que no empitjori les condicions del terreny
– Disgregació de la superfície del terreny i la seva posterior
compactació a efectes d’homogeneïtzar la superfície de
recolzament.
– En cap cas ha d’afectar a una profunditat < 15 cm ni > 30 cm.
– Compactat de la capa alterada
• Extensió de les tongades:
• El gruix de cada tongada està en funció de:
– Els mitjans disponibles de compactació
– Generalment no superior a 30 cm
– En tot cas no superior a 3/2 de la grandària màxima del material a
emprar
• El material ha de ser:
– Uniforme. En cas contrari cal uniformitzar‐lo
• No s’estendrà cap capa tongada sense comprovar que la
subjacent compleix les condicions exigides
• Transversalment donar una pendent del voltants del 4%
• Humectació o dessecació de la tongada:
• Afegir aigua de manera uniforme per assolir el
contingut òptim per la compactació
– Millor en la zona d’extracció
• Si el material ve amb una humitat excessiva:
– Dessecar‐la per oreig
– Addicionat materials secs i barrejant‐los
• Compactació de la tongada:
• Aconseguir la densitat prevista en funció d’una
humitat determinada
TERRAPLENS: Grau de
compactació
• Els sòls classificats com tolerables, adequats i
seleccionats es podran emprar segons l’indicat
anteriorment, de manera que la seva densitat
seca després de la compactació no sigui inferior:
– En la zona de coronació, a la màxima obtinguda en
l’assaig Pròctor de referència (100%)
– En les zones de fonament, nucli i espatllers al 95 % de
la màxima obtinguda en l’esmentat assaig.
TERRAPLENS: Humitat de posta
en obra
• La humitat de posta en obra s’establirà tenint en compte:
– La necessitat d’obtenir la densitat i el grau de saturació exigit
– El comportament del material allarg termini davant de
possibles canvis d’humitat.
– La humitat del material al excavar‐lo (en el seu jaciment
original) i la seva evolució durant la posta en obra (condicions
climàtiques i manipulació)
• La humitat immediatament després de la compactació
ha d’estar compresa entre menys el 2% i més l’1% de
l’optima marcada per l’assaig Pròctor de referència.
• Per obtenir la humitat optima, el sol es pot regar o
airejar segons convingui.
TERRAPLENS: Control de la
compactació
• Sistema de control de producte acabat a través de determinacions
“in situ” comparats amb valors de referència
• Es considera que la compactació d’una tongada és acceptable quan:
– La densitat seca “in situ” és superior al màxim establert
– El grau de saturació es troba dins dels límits marcats
– El mòdul de deformació vertical en el segon cicle de càrrega de l’assaig
de càrrega amb placa (Ev2), és com a mínim:
• En fonament, nucli i espatllers, 50 megapascals (Ev2≥50MPa) per sòls
seleccionats i 30 megapascals (Ev2≥30MPa) en la resta.
• En coronació, 100 megapascals (Ev2≥100MPa) per sòls seleccionats i 60
megapascals (Ev2≥60MPa) en la resta de sòls.
• La relació K entre el mòdul de deformació obtingut en el segon cicle de
càrrega Ev2 i el mòdul de deformació del primer cicle de càrrega Ev1, no pot
ser superior 2,2 (K≤2,2)
ASSAIGS DE CONTROL A L’OBRA
L'OBJECTIU DELS ASSAIGS ÉS COMPROVAR QUE ELS MATERIALS QUE ES VAN A
UTILITZAR EN L'EXECUCIÓ DE L'OBRA COMPLEIXEN AMB LES CONDICIONS
PREVISTES.
1. Assaigs a laboratori
•GRANULOMETRIA
•LIMITES DE ATTEBERG
•PROCTOR
•MATERIA ORGANICA
•CBR
2. Assaigs a obra
•Densidad y humedad "IN SITU".
•PLACAS DE CARGA
HUMEDAD Y DENSIDAD (método
radioactivo)
Es mesura la humitat i densitat basant‐se
en l'absorció parcial pel terreny dels raigs
gamma emesos pel Cesi 137 i la humitat
amb el Americio 241Berilio, des d'una
càpsula segellada de seguretat.
DENSITATS “IN SITU” EN SÒLS
PLACA DE CÀRREGA
Determina la deformació o la
resistència del terreny (pressió
admissible) mitjançant la
utilització de càrrega.
PLAQUES DE CÀRREGA
PLAQUES DE CÀRREGA
DADES DE L'ASSAIG
B00025 ASSAIG DE PLACA DE CARGA DE Ø 30 cm segons NLT-357/98
RESULTATS OBTINGUTS
PLACA 1 CONDICIONS DE L'ASSAIG
MODULS COMPRESSIBILITAT
Ev1(MPa) Ev2 (MPa) K
43,1 77,6 1,8
GRÀFIC CÀRREGA ASSENTAMENT

Càrrega (MPa)
0 0,1 0,2 0,3 0,4 0,5 0,6
0,0
1,0
Assentament (mm)
2,0
3,0
4,0
5,0
6,0
TERRAPLENS
• Maquinària d’extensió
MAQUINARIA
• Motoniveladora
MAQUINARIA
• Motoniveladora
MAQUINARIA
• Mototrailla II
(Scraper)
TERRAPLENES Y RELLENOS
MAQUINARIA
• Mototrailla II
(Scraper)
CONSTRUCCIONS I ARQUITECTURA INDUSTRIAL 2011 2012

MAQUINARIA
• Mototrailla II
(Scraper)
MAQUINARIA DE COMPACTACIÓ
Les primeres màquines utilitzades per la compactació del
terreny varen ser les apisonadores de rodets llisos utilitzades per la
compactació de ferms
Amb l’aparició de noves tecnologies es van començar a
fabricar màquines mes eficients i adaptades a la compactació dels
terraplens.
Actualment es disposa de un gran amplia gama de
compactadores de diferents tipus.
Es pot compactar amb qualsevol maquina de cert pes que
incideix directament amb el terreny, però el rendiment i el grau de
compactació dependrà de la elecció de la
Las màquines utilitzades solen compactar por un dels

principis següents o per una combinació entre ells.
- pressió estàtica, sense/amb amasat del terreny

- impacte dinàmic
- vibració
Compactació per pressió estàtica.
Mitjançant una elevada pressió estàtica tenen un efecte de
compactació limitat sobre tot en terrenys granulars on un augment
de pressió repercuteix en el augment de les forces de pressió
internes, desenvolupant un encastament dels gruixuts
Apisonadoras de rodets llisos.

Màquines automotrius llastrades.:
Tàndem o de dos rodets en sèrie, un d’ells tractor.
Tricicle o de tres rodets, un davant i els altres dos en el eix del
tractor
Tri eixos o de tres rodets en sèrie.
Rodets de potes de cabra.

Les rodets poden ser remolcats per un tractor o
autopropulsats, que son de mes gran rendiment. Aquest tipus de
maquinaria se utilitzen únicament per compactació de sols
cohesius.
MAQUINARIA
• Maquinària de compactació
Compactació per impacte dinámic.
El principi d’aquest tipus de compactació, es el de un cos que

impacta sobre una superfície, produeix una ona de pressió que es
transmet eix fins una major profunditat que la pressió estàtica,
comunicant a les partícules una energia oscilꞏlatòria que produeix el
seu moviment.
Picons automátics. Como en el caso de los pisons de mano, la

compactació es produeix per impacte de una mas que cau sobre la
superfície a compactar. Funcionen amb aire comprimit o amb un
motor d’explosió. "ranas"
Picons de caíguda lliure. Una grua eleva el picó (2-3 T) a una

altura de 1-3 m, des de on cau a una freqüència de 5-20 cops per
minuts por minuto. Actualment la seva utilització es limita a la seva
capacitat de fragmentació y compactació de material rocosos en
pedraplens i amb sistemes de demolició.
MAQUINARIA
Compactació per vibració.
Aquest tipus de compactació se utilitza cada vegada mes a la

construcció de terraplens y capes de ferms, per el seu alt
rendiment en tota classe de terrenys, en particular als granulars,
el principi es una ràpida successió de impactes contra la
superfície, propagant fins a la part inferior, trens d’ones de
pressió que provocant un acoblament de les partícules. Es un
efecte de ordenació en que los grans mas petits omplen les buits
que queden entre les grans majors.
Rodets vibratoris. Els rodets llisos remolcats són actualment els

compactadores més usats, amb molts models en el mercat i bon
rendiment.
MAQUINARIA
MOVIMENT DE TERRES
MAQUINARIA EN US
MAQUINARIA MOVIMENTS TERRA
Excavadores
DESMUNT Arrancament
Tractor i/o ARRANCAMENT
Arrancament voladura
Carregadora CÀRREGA
Excavadora Càrrega
Càrrega
Arrancament
Camió.Dumper
TRANSPORT
Càrrega
Transport
TERRAPLENAT
Estesa
Buldozer ESTESSA Transport
Tragella
Anivelladora Pales carregadores
Compactadora COMPACTACIÓ
Anivelladora REFINAT
Fi
2019_2020
ELS MATERIALS I LA INDUSTRIA DE

LA CONSTRUCCIÓ
LA CONSTRUCCIÓ
1.- Els materials de la construcció a lo llarg de la

historia
1.1.- Els materials de la construcció abans del XIX
1.2.- Revolució industrial. El acer a la construcció.
1.3.- El formigó.
1.4.- Els materials d’origen orgànic.
1.5.- Altres materials.
1.6.- Situació actual.
LA CONSTRUCCIÓ
2.- Els materials de la construcció i el procés

constructiu.
2.1.- Característiques de la industria de la construcció.
2.2.- Esquema del procés constructiu.
2.3.- Actuació sobre els materials
* Selecció dels materials
1 Els materials de construcció a lo
llarg de la historia
 Roques : Sols on el tenim. Transport car. Utilització

en edificis nobles
 Adobe y argila cuita (Mesopotàmia). Son materials
fràgils
 Materials més estesos (fins al S. XIX):
* Fusta: Material dúctil, barat y molt freqüent.
Resisteix a la tracció.
* Fang, canya, pells, etc.... per tancaments
 Metalls (per armament i eines):
Bronze 2.000 a.d.C.
Ferro 1.000 a.d.C.
Els materials de construcció a lo llarg
de la historia
 Bituminosos:
Mesopotàmia 1.500 a.d.C. Per a impermeabilitzacions
* Perforació del primer pou de petroli (1859) y el
desenvolupament dels vehicles a motor (1893) es va
començar a utilitzar amb paviments de carreteres.
 Vidre : Es una dissolució sòlida de varis silicats de
sodi, calci, plom etc, obtinguts per fusió a alta
temperatura. La massa una vegada freda adquireix
una estat amorf, dur, transparent o translúcid, fràgil i
amb una certa resistència mecànica i química.
* En Síria 1.400 a.d.C.
de la historia
 Guixos :
El guix es el producte resultant de la
deshidratació parcial o total de la pedres de
guix.
Reduït a pols i amassat amb aigua recupera el
aigua de cristalꞏlització, endurint-se.
Es el aglomerant mes antic conegut en les
construccions mes remotes.
Gran proliferació amb la cultura islàmica.
Utilitzat com a material de unió (fabrica) i
revestiment (poc resistents i baixa durabilitat).
de la historia
 Calç.
La calç es el producte resultant de la
descomposició per calor de les roques
càlciques.
L’òxid de calç obtingut (calç viva) es inestable
y reacciona amb el aigua produint hidròxid
càlcic (calç apagada).
En forma de pasta te la propietat de endurirse
lentament per lo que es utilitzat com
aglomerant natural.
de la historia
 Ciment i formigó:
Calçs hidràuliques i putzolanes es varen utilitzar en
formigons a la cultura Grega, Romana i Bizantina la
seva utilitat va desaparèixer posteriorment. Es torna a
utilitzar a partir del S. XVIII
1774 Faro de Eddystone en Anglaterra utilitzant amb
barreges naturals
1824 Primer ciment artificial (Portland)
1868 Formigó armat, Monnier va començar a utilitzar-lo en
entramats amb fil ferros com esquelet per la construcció
de dipòsits de morter de cement
1903 Primer edifici de formigó armat (Carrer Franklin de
París)
de la historia
Acers:
 La columna de ferro (fossa) va ser el primer material de
construcció produït pe les noves metodologies industrials:
 1856 Convertidor de Bessemer
 1860 Ascensor
 1866 Convertidor Martin-Siemens. Laminació
 1871 Primer edifici de estructura totalment metàlꞏlica (París)
 1889 Torre Eiffel
 1890 Manhattan Building (16 plantes amb estructura portant
metàlꞏlica)
de la historia
Cerámica Tradicional:
 Tancaments
 També utilitzada en estructura ( parets de càrrega)
Altres materials:
 Plàstics
 Prefabricats
 Acers i Formigons especials
 Altres metalls
 Geotèxtils
2.- L’ENGINYER, ELS MATERIALS I ELS
PROCES CONSTRUCTIU
2.1. Característiques de l’industria de la construcció

 Caràcter nòmada (poca constància de les matèries primeres i
ma de obra)
 Productes únics (no seriada)
 Producció concentrada (operaris mòbils sobre el producte fix,
difícil organització)
 Gran inèrcia (industria molt tradicional)
 Ma de obra poc qualificada (eventual, amb poca promoció i
motivació)
 Treball a l’exterior (difícil protecció)
 Poca influencia de l'usuari final
 Especificacions complexes y responsabilitats disperses
2.2.- Esquema del procés constructiu
PROPIETARI Responsable manteniment

ADMINISTRACIÓ
USUARI Responsable de utilització

PROMOTOR Decideix construir
TECNICS Defineix les obras-dissenya
CONSTRUCTOR Executa les obres

FABRICANT Suministra els materiales
2.3.- Actuació sobre els materials
Projecte Selecció dels materials (tipologia) i les seves

característiques. (propietats, durabilitat,
estètica, economia)
Fabricant Decideix que fabrica i amb característiques
(autocontrol i previsions del mercat)
Constructor Proposa: Variacions al projecto, materials a
utilitzar ( i procedència) i fica a l’obra el
material
Direcció Decideix variacions, accepta materials i
Facultativa controla la qualitat i posta en obra mitjançant
laboratoris i entitats de control de qualitat
FORMIGÓ
Material de construcció constituït

bàsicament per àrids, units per a una
pasta aglomerant formada per ciment i
aigua, al que es poden afegir additius.
COMPONENTS
DEL FORMIGÓ
EL CIMENT
ELS AGLOMERATS
Son productes utilitzats a la construcció per fixar
o aglomerar certs materials entre si
CLASSIFICACIÓ PEL SEU TIPUS DE FABRICACIÓ
AGLOMERATS NATURALS
AGLOMERATS
AGLOMERATS ARTIFICIALS
EL CIMENT
Els aglomerats naturals son les que procedeixen de la

calcinació d’una roca natural sense quelcom addició.
Exemple. La calç que prové d’una pedra calcària, el guix
de la pedra de guix, els ciments naturals que provenen
d’una marga (mescla natural d’argila i calcària)
Els aglomerats artificials per el contrari s’obtenen per
calcinació de barreges de pedres de composició
coneguda i dosificades.
Exemple. Els ciments artificials d’una barreja de calcària,
argila y pedra de guix, els ciments electro-fossos
compostos d’una barreja de calcària i un mineral
aluminós.
EL CIMENT
CLASSIFICACIÓ PER LA SEVA FORMA DE ENDURIMENT
AGLOMERATS AERIS
AGLOMERATS
AGLOMERATS HIDRÀULICS.
Els aglomerats aeris o no hidràulics son aquells que no endureixen mes

que a l’aire y el seu contingut amb argila es molt baixa per no dir nula.No
son convenients per treballs realitzats sota l’aigua.
Exemple. Calç. guix
EL CIMENT
Els aglomerats hidràulics son aquells productes que

amassats amb aigua s’endureixen tant exposats amb l’aire
com sumergits amb aigua.
Exemple. Ciments naturals, artificials, aluminosos ...etc.
Enduriment. Període de solidificació de la pasta.

Inici d’enduriment .Moment on la pasta del aglomerat per la
seva plasticitat
Fi d’enduriment. Moment on la pasta de l’aglomerat per
tota la seva elasticitat
EL CIMENT: MARC LEGAL
 RC-16 (Instrucció per la recepció de ciments)

 EHE-08
 Normes UNE
 Normes UNE EN
 Marcat CE
 Marca “N”
EL CIMENT: TIPUS/IDENTIFICACIÓ
Tipus Denominació Designació Clinker %

CEM I Ciment Pòrtland CEM I 95-100
CEM II Ciment Pòrtland amb escòria CEM II/A-S CEM II/B-S 80-94 65-79
Ciment Pòrtland amb fum de sílice CEM II/A-D 90-94
Ciment Pòrtland amb putzolana CEM II/A-P CEM II/B-P 80-94 65-79
Ciment Pòrtland cendres volants CEM II/A-V CEM II/B-V 80-94 65-79
Ciment Pòrtland amb calissa CEM II/A-L 80-94
Ciment Pòrtland mixt CEM II/A-M CEM II/B-M 80-94 65-79
CEM III Ciment de forn alt CEM III/A CEM III/B 35-64 20-34
CEM IV Ciment putzolànic CEM IV/A CEM IV/B 65-89 45-64
CEM V Ciment compost CEM V/A 40-64
EL CIMENT: CLASSES RESISTENTS
Classe Resistència a compressió N/mm²

resistent 2 dies 7 dies 28 dies
32,5 ---  16,5
 32,5  52,5
32,5 R  13,5 ---
42,5  13,5 ---
 42,5  62,5
42,5 R  20,0 ---
52,5  20,0 ---  52,5 ---
52,5 R  30,0 ---
R: Alta resistència inicial
EL CIMENT: Fabricació
Procés de fabricació del ciment

EL CIMENT
AIGUA
CLASSES D’AIGUA
 Aigua per el amassat

 Aigua dels àrids
FUNCIONS DE L‘AIGUA
 Hidratació del ciment

- de 0.2 a 0.22 % del pes del ciment
 Facilitat la docilitat
- relació aigua cimet mínima de 0.3
 Per el curat del formigó

- humitat per el enduriment
- compensar les pèrdues per evaporació
(augmenta les resistències)
- evitar la dessecació de les superficies (retracció)
L’EXCES D’AIGUA
 Cada litre d’agua representa 0.2 N/mm2

menys de resistència
 Amb menys aigua

• + resistència
• + consistència
• + durabilitat
 Amb mes aigua + treballabilitat

CLASSIFICACIÓ
 Aigües naturals
 Aigües potables
 Aigües minerals
 Sulfhidriques SH2
 Carboniques Co2
 Selenitosses SO4 Ca H2O
 Clorurades Cl
 Litiques Li
 Magnèsiques Mg
AIGUA
 Es pot confeccionar formigó amb quansevol aigua
excepte minerals
 Els aigües no potables tambè
 No utilitzar aigua amb materies amb suspensió
 Es mes important l’aigua del curat que la de l’ amassat
- disminueix l’adherencia entre el acer i formigó
Components formigo
ELS ÀRIDS
ELS ÀRIDS
 Àrids: Materials granulars (petits trossos de roca)
emprats en la construcció (edificació i obra pública) i en
diverses aplicacions industrials.
 Tipus d’àrids:
Naturals → Tal i com es troben en la naturalesa
Artificials → Productes naturals manipulats o barrejats
Reciclats → Procedents de subproductes industrials
 Segons la seva forma:
Arrodonits → Rodats
Angulosos → Matxucats
ELS ÀRIDS
 L’explotació dels àrids es porta a terme, gairebé
sempre, a cel obert.
 La concepció i el disseny de les explotacions,
així como la tècnica emprada, varia en funció de
que el material a extreure siguin roques
massives o materials sense consolidar, en via
seca o via humida.
 Els àrids naturals es poden obtenir:
Explotant jaciments detrítics no consolidats
Triturant roques massives consolidades
ELS ÀRIDS: JACIMENTS
TIPUS DE JACIMENTS
DIRECTES INDIRECTES
FLUVIALS CANTERES
EÒLICS EXTRACCIÓ
GLACIARS MATXUQUEIG
MARÍTIMS CLASSIFICACIÓ
PREPARACIÓ
ELS ÀRIDS: PROCÉS DE
PRODUCCIÓ
PROCÉS DE PRODUCCIÓ
DESCOBERTA DE CAPES NO EXPLOTABLES
EXTRACCIÓ DE MATERIALS
TRANSPORT A PLANTA
TRACTAMENT
EMMAGATZEMAMENT
LLIURAMENT A OBRA
ELS ÀRIDS: EXTRACCIÓ
 Materials sense consolidar:
En via seca: Quan el jaciment es troba per sobre del nivell freàtic o
del curs d’aigua.
• Buldòzers i pales carregadores.
En via humida: Quan el jaciment es troba per sota del nivell freàtic
o dins d’un curs d’aigua.
• Dragues, dragalines amb cable i pales carregadores de
cadenes en profunditats escasses.
 Materials consolidats:
Voladures amb explosius o dinamita química
• Pales carregadores, dúmpers o cintes transportadores.
ELS ÀRIDS: EXTRACCIÓ VIA HUMIDA
 Dragas i dragalinas
ELS ÀRIDS: EXTRACCIÓ VIA SECA
 Voladures
ELS ÀRIDS: EXTRACCIÓ VIA SECA
 Dinamita química
ELS ÀRIDS: TRACTAMENT
 Trituració: Procés que permet disminuir, en fases successives, la
grandària de les partícules.
Percussió
Molins de boles o de barres
Molins de mandíbules
 Garbellat: Equips de classificació intercalats entre les etapes de trituració
que permeten separar grànuls de determinades grandàries funció del pas
de malla.
Garbells de vaivé
 Rentat o desempolsat: Procés que permet la neteja dels àrids de
partícules d’argila o pols que poden condicionar l’adherència en
processos posteriors.
Doll d’aigua
Ciclons
ELS ÀRIDS: TRITURACIÓ PER
IMPACTE
MOLINS DE BOLES
MOLINS DE MANDÍBULES
ELS ÀRIDS: GARBELLAT
ELS ÀRIDS: RENTAT
ELS ÀRIDS: CICLONS
ELS ÀRIDS: APLICACIONS
ÀRIDS NATURALS
CONSTRUCCIÓ
MORTERS
FORMIGONS
PREFABRICATS
MATERIALS DE REPLÉ
BASES I SUBBASES DE VIALS
BALASTRE DE VIES FÈRRIES
FERMS D’AGLOMERATS ASFÀLTICS
ESCULLERES...
ELS ÀRIDS: APLICACIONS
ÀRIDS NATURALS
APLICACIONS INDUSTRIALS
CERÀMICA I VIDRE
LLITS FILTRANTS
REVESTIMENTS REFRACTARIS
MATERIALS ABRASSIUS
FABRICACIÓ DE CIMENT
TRACTAMENT D’AIGÜES
INDÚSTRIA QUÍMICA
CORRECCIÓ DE SÒLS...
ELS ÀRIDS: APLICACIONS ÀRIDS
LLEUGERS NATURALS I ARTIFICIALS
APLICACIONS
Densitat < 2000 kg/m3
MORTERS PUTZOLÀNICS
FORMIGONS LLEUGERS
PREFABRICATS LLEUGERS
REPLENS ESPECIALS
CERÀMIQUES
ELS ÀRIDS: APLICACIONS ÀRIDS
ARTIFICIALS I RECICLATS
APLICACIONS
MATERIALS DE REPLÉ
BASES DE VIALS
SUBBASES DE VIALS
Llims
CR/01
Hidrociclons
CR/02
TO/02 MT/01
Moli
Arena artificial
EL/01
Hidrociclons
TO/01
TO/02
>100
18/20
10/12/14
Aigua 6/10
Arena natural
Bombes d’aigua
Aigües amb llims
Sedimentació
Llims Restauració
Productes finals Bàscula

DISSENY DE L’EMPLAÇAMENT
(1)
PROCÉS DE FABRICACIÓ
 La materia primera arriba

a la planta amb camions.
 Es abocada directament a
la tolva TO/01.
 El material es desplaçarà
mitjançant bandes
transportadores.
La criva CR/01: Selecciona el material per tamany mitjançant
uns tamissos interns:
0/5: es barreja amb aigua (350 m3/h) a

la sortida de la criva i una bomba ho
envia a uns hidrociclons (EL/01).
5/100: avança fins la tolva de control de
nivell (TO/02), que fa que el molí
sempre treballi amb el mateix caudal
de material.
>100: Aquest tamany s’ha de separar
perque si entrés al molí el trencaria.
Són fragments molt grans que no
intervenen al procés.
PROCES DE PRODUCCIÓ (annex
1)
 Funcionament de la criba.
Son una sèrie de tamisos

colꞏlocats un sobre l’altre. El
que esta més a dalt és el que té
el pas més gran, mentre a
mesura que anem baixant el
pas es fa més petit, fins que sol
queda l’arena que se’n va a
l’hidorcicló. Disposa d’un motor
annexat que fa que vibri tot el
sistema.
Material >100 mm.
 Aquest material es separa per fer

pedraplens o transportat a l’exterior
perque sigui tractada per una
maxucadora de mandibules.
HIDROCICLONS
Es un equip de rentat que separa
les particules per velocitats
tangencials:
•Grosses: a les vores.
•Petites: al mig. Floten i surten
per rebossament, treient l’argila
de l’arena.
L’argila surt per dalt, uns conductes
la portaràn a la basa de sedimentació.
L’arena cau a una tolva que la
dossifica a una cinta escurridora, on
una vegada te menys del 10 %
d’humitat ja és el producte final.
Aquesta arena es natural, ja que no
hi ha hagut maxuqueix, i amb poca
aigua proporciona formigons molt
dòcils i treballables.
PROCES DE PRODUCCIÓ (annex
2)
 Funcionament de
l’hidrocicló.
El funcionament de
l’hidrocicló es basa en donar
una velocitat tangencial a les
arenes + l’aigua, de forma
que les mes fines es situen al
centre i surten per
rebossament i així es pot
separar de l’argila. Els llots
resultants s’emmagatzemen
en basses.
PROCES DE PRODUCCIÓ
 Funcionament del molí.

Es tracta d’un rotor que
impulsa els àrids contra la
superfície interior de la
màquina i es trenquen. El
resultat és àrid
maxuquejat i arena. La
proporció d’àrid i arena
depèn de la velocitat del
rotor. A més velocitat, més
arena.
El molí: Fragmenta el material per impacte amb la cavitat.
 Disposa d’un rotor on entra el

material i el fa girar a 1300-1400
rpm.
 En funció de la seva velocitat es
trenca més o menys:
A 40 m/s : Fa un 40 %
d’arena.
A 60 m/s : Fa un 60 %
d’arena.
 El material fragmentat avança
fins la 2ª criva.
La criva CR/02: Selecciona el material mitjançant el garbellador
automàtic.
 Els tamissos interns (5-12-18) filtren la

graba de manera que si pasa, va
baixant de nivell. Cada vegada és més
fi el gra.
 El separa segons els tamanys:
0/5: que es barrejarà amb aigua i
pasarà per un equip de rentat
de 800 m3/h.
Grava 6/10.
Grava 10/12/14.
Grava 18/20.
Grava 20/40: Per drenatges.
El grà de 0/5 pasa per uns hidrociclons que separen l’argila,
obtenint arena artificial.
 Es fa pasar per un equip de rentat

perque la presència de llods, argiles o
pols barrejats amb l’àrid pot alterar la
adherència amb els lligants (ciment, cal,
compostos bituminosos o altres) e
impedir una correcta aplicació.
 L’arena artificial proporciona formigons:
Agres.
Poc treballables.
Amb gran resistència a flexotracció i
a l’abrasió.
Amb major resistències als agents
agressius.
 Obtenida despres de avançar previament
per un escorridor.
ESCORRIDOR
 Cinta vibradora que aireja

l’arena i fa que la seva
humitat no superi el 10 %.
PRODUCTES FINALS
 Grava:  Arena (natural i  Llims.
artificial):
6/10
0/1
10/12/14
1/2
18/20
2/4
20/40 (drenatges)
ADDITIUS: EXIGÈNCIES
 Son substàncies que incorporades a la massa del formigó,

abans, o durant del amassat amb una proporció no superior al
5% del pes del ciment, produeixen la modificació desitjada en
estat fresc i/o endurit d’algunes de les seves característiques,
de les seves propietats habituals o dels seu comportament
 En formigons armats i pretesats resta prohibit emprar

productes que continguin clorurs, sulfats, sulfits o altres
components químics que puguin ocasionar o afavorir la
corrosió d’armadures
 En pretesat, no es poden emprar airejants
 Qualsevol mena d’additiu portarà:
Certificat de garantia del fabricant, el seu comportament,
proporció, característiques i no perill per les armadures.
Etiquetat correcte.
 Transport i emmagatzemament protegit d’altes temperatures i
gelades.
ADDITIUS: Tipus
 Plastificants, super-fluidificants. Milloren la

treballabilitat i redueix la relació a/c
 Modifiquen el contingut d’aire (airejants)
 Milloren resistència accions físiques

(anticongelants accel.laradors del
enduriment)
ACERS CORRUGATS
68
ARMADURES: PERQUÈ
 El formigó en massa:
– Bona resistència a compressió
– Resistència molt baixa a tracció
• No adequat per treballar a flexió o tracció
 Barres d’acer:
– Bona resistència a tracció
 Formigó + acer = formigó armat
– Complement de resistències
– Protecció de l’acer en mitjà bàsic
69
ARMADURES: L’ADHERÈNCIA
 Estructuralment parlant, el funcionament del formigó
armat es basa en l’adherència entre el formigó i
l’acer.
 Si no hi hagués adherència, les barres embegudes,
no serien capaces d’absorbir esforços de tracció ja
que l’acer relliscaria sense trobar resistència al llarg
de la seva longitud i no acompanyaria al formigó en
les seves deformacions.
 L’adherència compleix bàsicament dos objectius:
– Assegurar l’ancoratge de les barres
– Transmetre les tensions tangents perifèriques que apareixen en
l’armadura com a conseqüència de les variacions de la seva
tensió longitudinal
70
ARMADURES:
EL FENOMEN DE L’ADHERÈNCIA
 Està originat per dos tipus de causes:

– De naturalesa física o física - química
• Provoquen l’adhesió acer –formigó a través de forces
capilꞏlars i moleculars desenvolupades en la interfase (és com
si el l’acer absorbís pasta cimentant ajudat per l’efecte de la
retracció )
– De naturalesa mecànica
• Fregament: Resistència al lliscament degut a la penetració de
pasta de ciment en les irregularitats de la superfície de les
barres llises
• Encunyació: Efecte que es suma al fregament en el cas de
les barres corrugades a causa dels ressalts
71
ARMADURES:
L’ADHERÈNCIA
Barres corrugades
Tensions
Barres llises
Lliscament
72
Característiques de
un acer, per tenir un
bon comportament
Bones Bones
característiques característiques de
resistents ductibilitat
73
DUCTIBILITAT
Podem definir com a ductilitat la capacitat del acer per

admetre deformacions importants una vegada superat el
límit elàstic mantenint al mateix temps la seva capacitat
mecànica
Una estructura la podem considerar com a dúctil
quant estant propera al colꞏlapse adverteix la seva
situació experimentat grans deformacions e
importants fisuracions.
 Una estructura fràgil arriba al colꞏlapse sense previ
avis, amb petites deformacions i fisuració reduïda
74
 ARMADURES: CARACTERÍSTIQUES MECÀNIQUES
 Fase elàstica.: Les deformacions son proporcionals a les càrregues

aplicades fins al limit elàstic.
 Les deformacions son recuperables si es descarrega.
 Fase plàstica.: Una vegada superat el límit eslàtic, les deformacions no son
proporcionals a les càrregues i van augmentant amb la carrega unitària fins
arribar al valor de carrega màxima
 Les deformacions ja no son recuperables 75
ARMADURES: CARACTERÍSTIQUES
MECÀNIQUES
 Resistència o càrrega unitària de ruptura, fs: Màxima força de tracció, quan
s’inicia la ruptura, dividida per la secció de la barra
 Límit elàstic convencional (0,2 %), fy: La tensió que produeix una
deformació romanent del 0,2 %
 Allargament u: Mesurat després de la ruptura (l1 – l0)/l0 expressat en %
 Relació fs / fy: Quan més alta sigui aquesta relació i quan major sigui
l’allargament sota càrrega màxima, més dúctil és l’acer
76
Armadures passives (ii)
En barres
Acer com a matèria

prima
En rotllo
Armadures passives (iii)
Armadures
passives
EHE-08 Malles electrosoldades
Normalitzades
En gelosia
Armadures passives (v)
Armadures
passives Ferralla armada
EHE-08
Ferralla
Armadura elaborada
Armadures passives (i)
 S'entén per armadura passiva el resultat de muntar, al

corresponent motlle o encofrat, el conjunt d'armadures
normalitzades, armadures elaborades o ferralles armades
que, convenientment encavalcades i amb els recobriments
adequats, tenen una funció estructural.
 Les característiques mecàniques, químiques i d'adherència de
les armadures passives seran les de les armadures
normalitzades o, en el seu cas, les de la ferralla armada que les
componen.
 Els diàmetres nominals i
geometries de les armadures
seran les definides en el
corresponent projecte.
81
Certificación de producto
82
83
84
85
86
La designación del acero se compondrá de
los siguientes símbolos:
a) El símbolo Ø
b) El diámetro nominal
c) La letra B, indicativa del tipo de acero (acero para hormigón
armado)
d) Un número de tres cifras que indica el valor del límite
elástico nominal garantizado, expresado en MPa.
e) La letra S que indica la condición de soldable para aceros de
ductilidad normal. Las letras SD que indican la condición de
soldable y las características especiales de ductilidad para
aceros de alta ductilidad
f) Referencia a la norma de producto (UNE 36068:94 ó UNE
36065:99).
87
• Ejemplo: Designación de una barra corrugada de alta
ductilidad de 12 mm de diámetro nominal, con límite
elástico de 400 MPa:
Ø12 B400SD UNE 36068
88
89
90
91
92
93
94
95
ACERS. IDENTIFICACIO
B 400 SD
B 400 SD
96
‐
B 500 S
B 500 SD
B 500 SD . En rotlle 6/8/10/12/16
97
‐
98
‐
ACERS FABRICACIÓ
Procés de fabricació del acer corrugat

Final
2019_2020
FORMIGÓ: ANTECEDENTS HISTÒRICS
 Vestigis d’utilització en Àsia i Egipte
 Grècia: Restes de formigó confeccionats a base

de pedres amassades amb argila
 Roma: Inicialment formigons fets amb calç.

Posteriorment s’incorpora putzolana
• PUTZOLANA: Roca silícia molt porosa,
formada per consolidació de cendres i pols
volcàniques. Molt abundant a Pozzuoli.
Aquesta roca, molta i barrejada am calç es
converteix amb el primer ciment hidràulic.
 1700: Es patenta el ciment Pòrtland
 1774: Fonaments del far d’Edystone
 1903: Es construeix la primera estructura d’un
edifici.París
 A partir del segle XX es comença a emprar el
formigó amb ciment Pòrtland de manera
generalitzada.
FORMIGÓ: L’EVOLUCIÓ
 “Opus caementicium”
FORMIGÓ: L’EVOLUCIÓ
 L’avantatge determinant per la seva eclosió és la

seva propietat d’adaptar-se a la forma del
recipient o motlle que el conté (encofrat). Aquest
és l’aspecte bàsic que el diferencia d’altres
materials, com ara, la pedra natural o les peces
ceràmiques.
FORMIGÓ: QUÈ ÉS?
 En essència el formigó és la barreja de:

 GRAVA
 ARENA
 CIMENT
 AIGUA
FORMIGÓ: FUNCIÓ DELS
COMPONENTS
 Els granulars -grava i arena constitueixen
l’esquelet del formigó.
+ =
 La pasta que forma el ciment i l’aigua al
prendre’s primer (fraguar) i endurir
després, emplena els buits unint i
consolidant els granulars.
+ =
FORMIGÓ: LA PRESA DEL CIMENT
 El ciment és un mescla de
substàncies químiques que, en
contacte amb l’aigua, reaccionen
formant nous compostos que
posteriorment solidifiquen –prenen-
i endureixen.
 Condicions essencials que es
requereixen per la presa del ciment
 TEMPS
 TEMPERATURA
 HUMITAT
FORMIGÓ: LA PRESA DEL CIMENT.
TEMPS
 La barreja de ciment i aigua roman un
cert temps en estat fluid que depèn de
diverses causes; les principals son: el
tipus de ciment i la quantitat d’aigua.
 Passats un minuts o unes hores, segons
els casos, la pasta comença a
solidificar-se; aquest moment és
denomina principi de presa (inicio de
fraguado).
 Quan la pasta ha solidificat totalment i
assoleix una determinada consistència,
es considera que ha acabat la presa
(final de fraguado).
FORMIGÓ: LA PRESA DEL FORMIGÓ
TEMPERATURA
 Cal evitar la fabricació de formigó amb
temperatures excessivament baixes pel risc de
congelació de l’aigua.
 La temperatura de la massa no serà inferior a
5ºC
 No es pot formigonar sobre elements que
estiguin a una temperatura inferior a 0ºC
 En general es suspendrà el formigonat quan es
prevegi que, en les 48 h següents, la temperatura
pot sr inferior a 0ºC.
 Si la temperatura ambient és superior a 40ºC o hi
ha vent excessiu es suspendrà el formigonat per
evitar l’evaporació de l’aigua d’amassat.
FORMIGÓ: LA PRESA DEL CIMENT.
HUMITAT
 L’aigua és un component determinant.

 Si és escassa les reaccions amb el
ciment no es completen i no es pot
treballar el formigó per manca de
plasticitat
 Si és excessiva, la massa queda massa
fluida i el formigó tindrà unes propietats
inferiors a les projectades; resistència
baixa, poca impermeabilitat i durabilitat
deficient.
FORMIGÓ: L’ENDURIMENT
 Un cop el ciment ha pres, les reaccions
químiques continuen de manera progressiva.
Molt ràpides els primer dies i més lentament a
mesura que passa el temps.
 A partir de les 24 h de la barreja, el formigó, té
una resistència molt baixa.
 Als 3 dies la resistència ha augmentat de
manera notable.
 A partir del 28 dies l’augment de la resistència
és molt lent però perceptible.
 Al cap dels 3 mesos augmenta tant lentament
que, a la pràctica, ja no es considera.
FORMIGÓ: CIRCUMSTÀNCIES QUE
AFAVOREIXEN L’ENDURIMENT
 Un bon curat.
 Una temperatura moderadament alta.
 Per tant:
 És imprescindible mantenir
permanentment humit el formigó durant
els primers dies.
 Evitar que es refredi en excés
FORMIGÓ: CIRCUMSTÀNCIES QUE
DIFICULTEN L’ENDURIMENT
 La manca d’humitat ambient.

 El fred
A l’hivern: les baixes temperatures retarden
l’enduriment. Les gelades poden ser fatals pel
formigó.
 A l’estiu: el calor accelera l’enduriment, però
afavoreix l’evaporació
 Per tant
 Cal tenir especial cura en mantenir humida, durant
alguns dies, la superfície de les peces emplenades.
FORMIGÓ: FABRICACIÓ
 El formigó es pot confeccionar a mà o en

màquines anomenades formigoneres.
 L’amassat a mà està pràcticament en desús. No
és recomanable en cap cas.
 La mesura dels components –dosificació- es pot
efectuar de dues maneres:
 Per volum: És el sistema més imprecís i cal evitar-lo
sempre que sigui possible.
 Per pes: És el mètode més aconsellable i emprat per
la seva major precisió. L’aigua, però, generalment
es sol mesurar en volum.
 El temps mínim de duració de l’amassat és de 90
segons
FORMIGÓ: PROPIETATS DEL FORMIGÓ
FRESC
 El formigó, a la sortida de formigonera s’ha de

poder:
 TRANSPORTAR: Sense que hi hagi segregació dels
seus components
 EMMOTLLAR: Donar-li forma mitjançant motlles o
encofrats de manera que aquests puguin ser emplenats
perfectament.
 COMPACTAR: Emprant els mitjans convenients per
obtenir un formigó homogeni i amb la màxima densitat
possible.
FORMIGÓ: PROPIETATS DEL FORMIGÓ
ENDURIT
 Un bon formigó endurit ha de ser:
 RESISTENT: Als esforços a que hagi d’estar sotmès. Amb uns
determinats components, la resistència creix amb la compacitat, és a
dir, amb la disminució del volum de buits. Creix també amb la
proporció de ciment.
 DURABLE: Mantenir el seu caràcter resistent a través del temps.
 INALTERABLE: Estable en front de l’acció dels agents exteriors que
puguin destruir la seva integritat, com ara els agents atmosfèrics.
 ESTANC: Perquè no hi penetrin agents agressius. L’estanquitat i, en
conseqüència, la durabilitat del formigó està relacionada amb la
naturalesa i riquesa en ciment, amb la granulometria dels àrids, amb
la quantitat d’aigua d’amassat i amb el grau de compactació del
formigó un cop posat en obra.
 HOMOGENI: Mitjançant un amassat perfecte dels components en la
formigonera.
FORMIGÓ: QUALITAT DEL FORMIGÓ
 La qualitat del formigó depèn de molts factors, bàsicament els següents:
 CIMENT: És essencial emprar el tipus de ciment adequat a cada tipologia
d’obra.
 GRANULOMETRIA DELS ÀRIDS: Les proporcions dels diferents àrids,
graves i arenes, son fonamentals per obtenir un bon formigó.
 RELACIÓ a/c: Amb una mateixa quantitat de ciment, quan menor sigui la
quantitat, sempre que és pugui treballar el formigó, aquest serà més
resistent.
 QUALITAT DELS ÀRIDS: Han de ser de bona qualitat, resistents,
inalterables, inerts i, sempre, nets.
 QUALITAT DE L’AIGUA: L’aigua no ha de contenir matèries que dificultin la
presa ni l’enduriment normal del formigó, ni la seva resistència.
 AMASSAT: El període d’amassat en formigonera mai ha de ser inferior a 1
minut.
 COMPACTACIÓ: Amb objecte d’augmentar l’homogeneïtat i densitat minvant
el nombre de buits, es recorrerà a compactar-lo per picat, piconat, o vibrat.
 CURAT: Cal mantenir-lo humit en el primer període d’enduriment durant el
temps convenient.
FORMIGÓ: SEGREGACIÓ I DOCILITAT
 SEGREGACIÓ: És la separació de l’àrid pesat de la resta

de la massa.
 El formigó no és un material homogeni, sinó una barreja de
materials de diferents densitats i grandària, incloent les
bombolles d’aire ocluses. Sempre hi ha tendència a la
separació dels materials més densos i de major dimensió.
 DOCILITAT (TREBALLABILITAT): Propietat per la que un
formigó, un cop fabricat, transportat, colꞏlocat i compactat
en els motlles presenti la mínima pèrdua d’homogeneïtat,
és a dir, que no presenti segregacions.
 La docilitat depèn, bàsicament del àrids i més concretament
de la seva forma. També influeix la quantitat de ciment i la
d’aigua.
FORMIGÓ: CONSISTÈNCIA
 CONSISTÈNCIA: És la resistència que oposa un

formigó fresc a experimentat deformacions.
 La quantitat d’aigua és el principal factor que
determina la consistència.
 La consistència és mesura, generalment pel
mètode del con d’Abrams
 L’assaig consisteix, en essència, en la mesura de
la pèrdua d’altura, o assentament, que experimenta
un cert volum de formigó fresc quan es retira el
motlle que el conté.
FORMIGÓ: CONSISTÈNCIA CON
D’ABRAMS
100
300
200
Punta
semiesfèrica
FORMIGÓ: CONSISTÈNCIA ASSAIG
CON D’ABRAMS –PROCÉS-
 0. Homogeneïtzar la massa
 1. Humitejar el motlle
 2. Colꞏlocar el con sobre la xapa i subjectar-lo
fermament amb els peus
 3. Omplir-lo amb 3 capes compactant cada capa
amb 25 punxades distribuïdes en espiral
 4. Enrasar la superfície
 5. Aixecar amb cura el motlle en direcció vertical el
més ràpidament possible.
 6. Colꞏlocar el motlle al costat de la mostra de
formigó i mesurar la diferència entre l’alçada del
motlle i el punt més alt del formigó.
D’ABRAMS
Assentament
en cm
D’ABRAMS
Formigons. Docilitat
Consistències i valors límits d’assentament del con

Tipus de consistència Assentament en cm
Seca (S) 0-2
Plàstica (P) 3-5
Tova (B) 6 -9
Fluida (F) 10 - 15
Líquida (L) 16 - 20
 A banda d’aplicacions específiques que així ho

requereixin, s’evitarà emprar consistències seques o
plàstiques.
 No es podrà emprar la consistència líquida, al menys
que s'aconsegueixin mitjançant la utilització d’additius
superplastificants.
FORMIGÓ: COMPOSICIÓ DEL FORMIGÓ
 La consistència i docilitat depenen

majoritàriament de la granulometria, tot i que la
quantitat de ciment i aigua també hi juguen un
paper important.
 L’aigua és determinant: Un excés d’aigua fa
disminuir la resistència del formigó i augmenta
el perill d’heterogeneïtat i de segregació.
 Sovint s’afegeixen al formigó substàncies
especials anomenades additius i addicions que
li compleixen alguna missió específica, sense
variar les característiques essencials del
formigó: Accelerants, retardants, airejants,
impermeabilitzants, colorants, plastificants, etc.
FORMIGÓ
FORMIGÓ
Classificació.
- Per la seva densitat

Lleugers De 1200 a 2000 kg/m3
Normals De 2000 a 2800 kg/m3 (2300/2400 kg/m3)
Pesats Superiors a 2800 kg/m3
FORMIGÓ
Classificació.
- Per la seva composició
 Formigó ordinari
 Formigó ciclopeo
 Formigó sense fins
 Formigó d' àrids lleugers
 Formigó d' àrids pesats
 Formigó reflectari.
FORMIGÓ
Classificació.
- Per el seu sistema d'aplicació.
 Formigó en massa
 Formigó armat (armadures pasives)
 Formigó pretensat (armadures actives)
ARMADURES: PROCÉS PRENTESAT
ARMADURES: PROCÉS PRENTESAT
ARMADURES: PRETENSAT
 Contrafletxa
 Guerxament
Pretensat fabricació I
Pretensats fabricacio II
Pretensats fabricacio II
Pretensats fabricacio III
FORMIGÓ
Normativa.
- EHE 08
Instrucció de formigó
estructural.
FORMIGÓ
FORMIGÓ FRESC
 Definirem com a formigó fresc el
formigó que al tenir plasticitat te la facultat
de poder donar-li forma.
 El formigó fresc te una vida compresa
entre el final del amassat i el començament
del enduriment del ciment max (1.30 hores)
Durabilitat
La durabilitat del formigó és la capacitat de

comportar-se satisfactòriament davant de les accions
físiques i químiques agressives i protegir
adequadament les armadures i altres elements
metàl·lics embeguts en el formigó durant la vida de
servei de l'estructura.
- Ambients
- Recobriments
- Resistències
- Quantitat mínima de ciment / m3
- Relació a/c
Durabilitat
Durabilitat (i)
 Abans de l’inici del projecte s’haurà

d’identificar el tipus d’ambient que
defineixi l'agressivitat a que estarà
sotmès cada element estructural
 Aquest ve sotmès pel tipus d’accions
físiques i químiques a que esta
exposat.
 Classes generals d’exposició en front a
la corrosió d’armadures
 Classes específiques relatives a altres
processos de degradació.
PRINCIPIS GENERALS
 Bases de càlcul orientades a la durabilitat
 Tipus d’ambient:
• Classes generals d’exposició enfront de la

corrosió d’armadures.
• Classes específiques d’exposició relatives a

altres processos de degradació.
I IIa IIb IIIa IIIb IIIc IV Qa Qb Qc H F E
42
EXPOSICIÓ
Catalunya (recomanació UNE 83001)
F
H
IIIa
IIb
IIa 43
PROCÉS
Classe d’exposició general

+
Classe d’exposició específica
= DOSIFICACIÓ
AMBIENT EXECUCIÓ
CONTROL
DESIGNACIÓ PROJECTE
FULL DE
ELABORACIÓ SUBMINISTRE
44
CLASSES GENERALS D’EXPOSICIÓ
Relatives a la corrosió d’armadures
Classe Subclasse Designació Tipus procés corrosió
No agressiva I Cap
Descripció
- Interiors d’edificis no sotmesos a condensacions
- Elements de formigó en massa
Exemples
- Interiors d’edificis protegits de la intempèrie
45
Norm Hum. alta IIa Diferent dels clorurs
Descripció - Interiors sotmesos a humitats relatives mitjanes - altes (>65%)

o a condensacions
- Exteriors amb absència de clorurs, i exposats a pluges en zones
amb precipitació mitja anyal superior a 600 mm.
- Elements enterrats o submergits
Exemples
- Soterranis no ventilats
- Fonaments
- Taulers i piles de ponts en zones amb precipitació anyal superior
a 600 mm
- Elements de formigó en cobertes d’edificis
46
Norm. Hum mitja IIb Diferent dels clorurs
Descripció
- Exteriors amb absència de clorurs, i exposats a pluges en zones
amb precipitació mitja anyal inferior a 600 mm.
Exemples
- Construccions exteriors protegides de la pluja
- Taulers i piles de ponts en zones amb precipitació anyal inferior
a 600 mm
47
Marina Aèrea IIIa Per clorurs
Descripció
- Elements d’estructures marines per damunt del nivell de
plenamar
- Elements exteriors d’estructures situades en les proximitats de
la línia costanera (a menys de 5 km)
Exemples
- Edificacions prop de la costa
- Ponts en les proximitats de la costa
- Instal.lacions portuàries
48
Marina Submergida IIIb Per clorurs
Descripció
- Elements d’estructures marines submergides de manera
permanent per sota del nivell de baixamar
Exemples
- Fonaments i zones submergides de piles de ponts en el mar
49
Marina Z. marees IIIc Per clorurs
Descripció
- Elements d’estructures marines situades en la zona de carrera
de marees
Exemples
- Ponts i piles situats en zones el recorregut de les marees
50
Clorurs no marins IV Per clorurs
Descripció
- Instal.lacions no impermeabilitzades en contacte amb aigua
amb elevat contingut de clorurs no relacionades amb elements
marins
- Superfícies exposades a sals de desgel
Exemples
- Piscines
- Estacions de tractaments d’aigües
- Piles o passos en zones de neu
51
CLASSES ESPECÍFIQUES D’EXPOSICIÓ
Relatives a altres processos de deterioració
Química Dèbil Qa Atac químic
Descripció
- Elements situats en ambients amb continguts de substàncies
químiques que poden provocar l’alteració del formigó a velocitat
lenta.
Exemples
- Instal.lacions industrials amb substàncies dèbilment agressives
o construccions pròximes
52
Química Mitja Qb Atac químic
Descripció
- Elements en contacte amb aigua de mar
mitja
Exemples
- Blocs, dics i estructures marítimes en general
- Instal.lacions industrials amb substàncies mitjanament
agressives o construccions pròximes
- Conduccions i tractaments d’aigües residuals amb substàncies
d’agressivitat mitja
53
Química Forta Qc Atac químic
Descripció
ràpida.
Exemples
- Instal.lacions industrials amb substàncies fortament agressives o
construccions pròximes
- Conduccions i tractaments d’aigües residuals amb substàncies
d’agressivitat alta
54
A/gel Sense sals F H Atac glaç - desglaç
Descripció
- Elements situats en contacte freqüent amb aigua, o zones amb
humitat relativa mitja a l’hivern > 75%, i amb probabilitat
superior al 50% d’assolir, al menys un cop temperatures per sota
de -5ºC
Exemples
- Construccions en zones d’alta muntanya
- Estacions hivernals
55
A/gel Amb sals F F Atac per sals fundents
Descripció
- Elements destinats al tràfic de vehicles o vianants en zones amb
més de 5 nevades any o amb un valor mig de temperatura
mínima, a l’hivern, de 0ºC
Exemples
- Taulers o passarel.les en zones d’alta muntanya
56
Erosió E Abrasió cavitació
Descripció
- Elements sotmesos a fregament superficial
- Elements hidràulics amb circul.lació d’aigua a pressió
Exemples
- Paviments de formigó
- Tuberies de pressió
- Piles de pont en lleres de torrents
57
AGRESSIVITAT QUÍMICA
Classificació
Tipus de Tipus d’exposició

medi Paràmetres Qa Qb Qc
agressiu
Dèbil Mitjà Fort
Valor de pH 6,5-5,5 6,5-5,5 <4,5
CO2 agressiu (mg CO2/l) 15-40 40-100 >100
Ió amoni (mg NH4+/l) 15-30 30-60 >60

AIGUA
Ió magnesi (mg Mg2+/l) 300-1000 1000-3000 >3000
Ió sulfat (mg SO42-/l) 200-600 600-3000 >3000
Residu sec (mg/l) 75-150 50-75 <50
Acidesa Baumann-Gully >20 ----- ------

SÒLS
Ió sulfat 2000-3000 3000-12000 >12000
(mg SO42-/kg de sol sec)
58
DESIGNACIONS
DESIGNACIÓ DEL FORMIGÓ
 Per propietats
59
DESIGNACIÓ I FULL DE SUBMINISTRE
PER PROPIETATS
EH E CLASES GENERALES DE EXPOSICIÓN C LA SE S ESPE C ÍFICA S D E EXPOSIC IÓ N

H O R M IG Ó N
ARMADO I IIa IIb IIIa IIIb IIIc IV Qa Qb Qc H F E
RESISTENCIA 25 25 30 30 30 35 30 30 30 35 30 30 30
Seca 0-2
Plástica 3-5
Blanda 6-9
Fluida 10-15
Liquida 16-20
Asiento 0- 2 ± 1
Asiento 3-7 ± 2
Asiento 8-12 ± 3
M-A-P
I - IIa - IIb - IIIa - IIIb - IIIc - IV
Qa - Qb - Qc - H - F - E
H D +
60
DESIGNACIÓ I FULL DE SUBMINISTRE
PER PROPIETATS (exemple)
Classe
Consistència general
Armat exposició
H A 30 B 20 IIb Qa
Formigó
Classe
específica
exposició
Resistència Tamany
característica màxim
àrid
61
Formigons.
Resistències mínimes
 Sota el plantejament bàsic de la durabilitat

s’estableixen les següents resistències mínimes del
formigó
 En els formigons estructurals, la resistència de

projecte fck no serà inferior a 20 N/mm² en formigons
en massa, ni a 25 N/mm² en formigons armats o
pretesats
 Els formigons no estructurals (formigons de neteja,
formigons de reple, vorades i voreres), no han de
complir aquest valor mínim de resistència ni han
d’identificar-se amb el format de tipificació del formigó
estructural (definit en 39.2) ni li és d'aplicació
l'articulat, ja que es regeixen per l'indicat a l'Annex
núm. 18 de la EHE
FORMIGO
PRESCRIPCIONS
 Limitacions màximes en les relacions a/c
 Continguts mínims de ciment per m3
 Resistències mínimes compatibles amb

els requisits de durabilitat.
63
FORMIGO
RELACIONS a/c MÀXIMES
CLASSES D’ESPOSICIÓ
massa 0,65 --- --- --- --- --- --- 0,50 0,50 0,45 0,55 0,50 0,50
armat 0,65 0,60 0,55 0,50 0,50 0,45 0,50 0,50 0,50 0,45 0,55 0,50 0,50
pretesat 0,60 0,60 0,55 0,50 0,45 0,45 0,45 0,50 0,45 0,45 0,55 0,50 0,50
64
FORMIGO
CONTINGUTS MÍNIMS DE CIMENT kg/m3
massa 200 --- --- --- --- --- --- 275 300 325 275 300 275
armat 250 275 300 300 325 350 325 325 350 350 300 325 300
pretesat 275 300 300 300 325 350 325 325 350 350 300 325 300
65
FORMIGO
VALORS DE RESISTÈNCIA MÍNIMA N/mm²
massa 20 --- --- --- --- --- --- 30 30 35 30 30 30
armat 25 25 30 30 30 35 30 30 30 35 30 30 30
pretesat 25 25 30 30 35 35 35 30 35 35 30 30 30
66
DOSIFICACIONS
Exemple formigó 30Mp.

Grava 5-20. 1275 kg
Arena 630 kg
Aigua 180 kg
Ciment 52.5R 390 kg
Additius Consultar DF
FLUXE PLANTA FABRICACIÓ DE FORMIGÓ
PLANTA FABRICACIÓ DE FORMIGÓ
PLANTA FABRICACIÓ DE FORMIGÓ
FORMIGO ENDURIT
Resistència
El formigó pot treballar a compressió, flexió i tracció
La resistència a compressió, es la mes important, 10
vegades mes gran que a tracció
Formigons.
Característiques mecàniques
 La resistència del formigó a compressió es refereix

als resultats obtinguts en assaigs de ruptura a
compressió a 28 dies, realitzats sobre provetes
cúbiques de 150x150 mm o cilíndriques de 150 mm
de diàmetre i 300 mm d’alçària, fabricades,
conservades i assajades conforme a l'establert en
aquesta Instrucció. En el cas de què el control de
qualitat s'efectuï mitjançant provetes cúbiques, se
seguirà el procediment establert en 86.3.2
 En aquesta Instrucció, es denominen formigons d'alta
resistència als formigons amb resistència
característica de projecte fck superior a 50 N/mm2.
CONTROL DE RECEPCIO DEL FORMIGÓ
ASSAIG DURANT EL SUBMINISTRAMENT
CONTROL DE LA CONSISTENCIA
- Pressa de mostres.
Pressa mostres
- Consistència
CONTROL DEL FORMIGÓ
Cambra humida +-20º 96%

Resistència a compressió.
Provetes segons la EHE 08, cilíndriques de 150*300 mm o
cúbiques de 100x100; 150x150 mm
Resistències del formigó son a 7 dies (75% de 28 dies, i la
majoria d’edat a 28 dies (100% demanada)
7 dies 28 dies
Resistencia a
compressió
CONTROL DE LA RESISTÈNCIA
- Rotura a compressió provetes cilíndriques
Resistència a flexo-tracció
-Es realitza sobre provetes prismàtiques de formigó de
150x150x600 mm.
Resistencia a flexotracció 28 dies

Final
2019_2020
FORMIGO ARMAT
ESTRUCTURA
1
ANTECEDENTS
L'aparició del ciment natural primer i el ciment artificial després va
permetre superar el lent ritme de la construcció amb calç, amb
l'aparició no del morter sinó la del formigó armat.
Es va veure de seguida les propietats del formigó armat, que estaven
fora de les pròpies propietats dels seus components, com la rapidesa
d'enduriment del ciment, formes lliures, moldejable, bona resistència a
compressió i de la resistència a tracció de l'acer, que aquest nou
"composite" presentava.
2
ANTECEDENTS DEL FORMIGO ARMAT
Va ser a França a mitjan segle XIX es van iniciar les primeres
experiències amb el nou material inicialment en obra publica i al finals
del segle XIX van començar a aixecar-se edificis.
A partir de llavors van aparèixer molts elements i sistemes de

construcció amb ciment i formigó armat tots ells patentats.
Patent. Producte registrat, que es reconeix la seva propietat, només el

propietari pot autoritzar-ne la ús. Les patents establien per a cada
element constructiu (murs, envans, pilars, lloses, sostres (amb bigues o
sense bigues), pilars cobertes ... etc , en un mateix edifici podien
conviure diferents patents.
3
4
5
ANTECEDENTS DEL FORMIGO ARMAT
La universalització del nou material s'anava estenent amb el seu ús i
paralꞏlelament avançaven els estudis teòrics i amb ells la comprensió
científica del formigó armat.
Al 1897 les reflexions teòriques i pràctiques van llegar a la universitat de

"L'ecole des Ponts et Chaussées de Paris", a partir d'aquí van començar a
multiplicar-se les publicacions.
A poc a poc la tècnica s'anava universalitzant, fent més dependent de les

lleis lligades a la resistència de materials o la química dels
conglomerants que als sistemes de patents, que cada vegada s'anaven
assemblant-entre elles, pel que la seva llibertat de comercialització era
necessària amb una legislació normativa sobre la teoria i pràctica del HA
A França Suïssa i Regne Unit Espanya van aparèixer entre el 1903 i
1910, a Espanya va aparèixer la primera instrucció en l'any 1939
6
EL FORMIGÓN COM MATERIAL
ESTRUCTURAL
La irrupció del formigó com a material estructural és deguda al

seu baix cost econòmic comparat amb altres tipus de materials
estructurals de l'època com la fusta o l'acer.
No obstant això té en contra, el de ser un material estructural
compost ja que necessita l'armadura d'acer perquè el seu
comportament sigui l'adequat.
7
CONSIDERACIONS GENERALS
FORMIGÓ ARMAT
El formigó sense armar presenta una gran resistència a la

compressió, però ofereix molt escassa resistència a la tracció, pel
que resulta inadequat per emprar-lo en peces que han de treballar a
flexió o tracció.
Si aquestes peces les reforcem amb barres d'acer corrugat en les

seves zones de tracció, (armadures passives), el material resultant,
anomenat formigó armat, està en condicions de resistir els diferents
esforços que es presenten a les construccions.
8
- Disposició de les armadures I
Les armadures que es disposen en el formigó armat

poden classificar-se en dos grans grups:
-armadures principals o longitudinals.
-armadures transversals.
9
- Disposició de les armadures II
Les armadures principals tenen per objecte, bé

absorbir els esforços de tracció originats en
elements sotmesos a flexió, i en les peces sotmeses
a tracció, o bé reforçar les zones comprimides del
formigó.
- Les armadures transversals es disposen per

absorbir les traccions originades pels esforços
tallants, així com per assegurar la convenient lligam
entre les armadures principals, de manera que
s'impedeixi la formació de fissures localitzades.
10
A la figura 1 s'ha representat una biga de formigó armat, on l'armadura
(A) treballa a tracció, i la (A ') a compressió.
A la mateixa figura es poden apreciar unes barres aixecades a 45º,

encarregades d'absorbir les traccions originades pels esforços tallants, i
una armadura transversal constituïda per cèrcols (a) i estreps (b).
11
En pilars de formigó armat, així com en les zones
comprimides d'algunes bigues, cal disposar armadures de
compressió que reforcin l'acció del formigó, que hauran
d'estar degudament lligades mitjançant armadures transversals
(cèrcols), per evitar el vinclament de les barres.
El bon funcionament d'una peça de formigó armat es deu a

l'adherència entre les armadures i el formigó.
12
AVANTAGES E INCONVENIENTS
AVANTATGES.
 Gran varietat de formes al poder se moldejar
 Absència de unions, gran monolitisme
 Facilitat d’utilització
 Econòmic ma d’obra no especialitzada per a gran
nº d’operacions
 Econòmic envers l’acer per la transmissió de les
solꞏlicitacions de compressió
 Quadres tècnics a peu d’obra
13
AVANTAGES E INCONVENIENTS
INCONVENIENTS
 Temps d’execució llarg per l’enduriment
 Execució poc precisa
 Dificultat de tornar a tornar a pendre les obres en cas
de modificacions, en obres de rehabilitació, o ampliació
14
ESTRUCTURA
CONCEPTE D’ESTRUCTURA A LA CONSTRUCCIÓ
L’ESTRUCTURA es un conjunt d’ELEMENTS que es

relacionen entre sí mitjançant ENLLAÇOS amb la funció
principal de TRANSMISSIÓ del conjunt de les ACCIONS (ja
siguin internes o externes) des de el lloc on es produeixen fins
al lloc on ens interessa portar
15
ELEMENTS ESTRUCTURALS
Son parts unitàries del conjunt de l’estructura amb
una determinada funció però que per si soles no es
pot definir com una estructura.
Exemple: Un pilar, peça vertical que treballa
majoritàriament a compressió,
16
ENLLAÇ
• Es la forma d’unió de dos elements diferenciats entre si.
• Es el “nus” entre dues peçes. De la bona correcció i
execució del “nus” dependrà el bon treball del conjunt.
Exemple: La unió d’una bigueta amb una jassera pot ser
amb empotrament o recolzada, que implica uns
determinats comportaments resistents, diferents fletxes...
que ens condiciona la manera d’armar.
17
TRANSMISSIÓ
Aquest concepte contempla la manera com aquestos
“elements” ja relacionats entre si s’organitzen dins del conjunt
de l’estructura, per tal de canalitzar de la millor manera
possible el desplaçament de l’acció des del receptor primer fins
el receptor final.
Els transmissions es caracteritzaran per uns mecanismes
lògics i eficients.
18
ELEMENTS
1 estructura
2 arc
3 articulació rotula
4 encavallada
5 articulació de placa
6 nus
7 embigat
8 bigueta voladissa
9 mensula
10 pòrtic
11 pilar
12 jàssera
13 jou
14 biga enjovada
15 biga
16 tornapunta
17 creu sant Andreu
18 sostre
19 pèndol
19
ACCIONS
En una estructura podem tindrem els següents accions
individuals o simultanis.
• Accions gravitatories.
- Concarga Pes propi
Carrega permanent
- Sobrecarrega Sobrecarrega d’us
Sobrecarrega de neu
• Accions del vent
• Acció tèrmica
• Acció reológica
• Acció sísmica
D’aquestes accions tenim que buscar la seva magnitud, els

efectes que produeixen, identificació del tipus d’esforç que
cada acció generarà en cada peça. 20
ACCIONS
1 càrrega puntual
2 càrrega mòbil
3 càrrega repartida
4 intereix
5 flexió esbiada
6 cantell
7 moment d’encastament
8 compressió
9 fletxa
10 tracció
11 flexió
12 vinclament
13 reacció
14 linea neutra
15 càrrega axial
16 càrrega exèntrica
17 llum
18 torsió
19 secció
20 diagrama esforcos t
21 diagrama esforços f
21
LA FUNCIO DE L’ESTRUCTURA
1. La funció principal de l’estructura d’una

construcció es la de resistir les accions a la qual
està sotmesa.
2. Ha de donar una resposta satisfactòria a qualsevol
sol.licitació (tant de tensions com de
deformacións).
3. L’estructura a de garantir l’impossibilitat d'un
colapse amb unes deformacions controlades i
admissibles.
22
EXIGENCIES A L’ESTRUCTURA
•RESISTÈNCIA
Les mètodes de càlcul actual permetent estudis molt fiables i rigorosos
•ESTABILITAT
Garantir l'estabilitat enfront la bolcada io cert moviments del terreny
•COMPLIMENT DE LES CONDICIONS DE SERVEI

Durant la vida de l’edifici aquest a de garantir certes condicions de
confort, caldrà controlar
-Deformacions verticals i horitzontals
-Fissuració excessiva
•DUCTIBILITAT.
Capacitat que te l’estructura de resistir desprès d’haver arribat a la
deformació d’esgotament.
23
DEFORMACIÓ I ARMADURA TEORICA
Diagrames de esforços tallants i moments flectors
24
Armadures en el formigó armat
25
Peça formigó sobre dos recolçaments
26
Peça formigó en voladiu
27

i prolongació en voladiu
28
DEFORMACIÓ I ARMADURA TEÒRICA
i empotrada al seu extrem
29
DEFORMACIÓ I ARMADURA TEÒRICA
Mur de formigó armat

de contenció de terres
30
ARMADURA TEÒRICA
Mur de formigó armat
de contenció de terres
31
ESTRUCTURA DE PAREDS DE CARREGA
32
33
34
35
36
37
38
39
40
ESTRUCTURA PORTICADA
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
Final
2019_2020
55
FONAMENTACIONS
2019_2020
FONAMENTACIONS
FONAMENTACIONS
P P
INTRODUCCIÓ
La fonamentació és la part estructural de

l'edifici, encarregada de transmetre les
càrregues al terreny, i és l'únic element que no
podem escollir, de manera que la fonamentació
la realitzarem en funció del tipus de terreny.
(E.G).
Alhora aquest no es troba tot a la mateixa
profunditat pel que això serà un altre motiu que
ens influeix en la decisió de l'elecció de la
fonamentació adient.
ANTECEDENTS
Fins a principis del segle XX, el

dimensionament d'una fonamentació era
determinat per les regles de la proporcionalitat
a partir del tractat de Vitrivio Pollion "De
Arquitecttura Libri Decem" del segle I a C,
"De re Aedificatoria" de Rafael Alberti,
Florencia (1485), "Ús i tractat de l'Arquitectura"
de Fray Lorenzo Madrid (1633) i el "Traité
theorique i practiqui de l'art de bâtir" de
Rondelet Paris 1802.
ANTECEDENTS
Tots coincidien que als fonaments calia donar-li

una amplada molt més gran que la paret que
havia de suportar i que li servia de suport.
Lògicament la clau era en dimensionar aquesta
banqueta, els grans tractats especificaven que
en edificis no massa alts la banqueta es tenia
que augmentar 1/8 del gruix de la paret, en
torres a 1/4.
INTRODUCCIÓ
Objectiu Principal.
L'objectiu de qualsevol fonamentació és la

transmetre al terreny totes les càrregues i
sobrecàrregues de l'edifici, sense que es
produeixi l'enfonsament del terreny sent la
fonamentació obtinguda la mes segura i
econòmica
INTRODUCCIÓ
Hi haurà de complir els següents punts.
1. Transmetre les càrregues al terreny sense superar
la seva resistència.
2. No produir deformacions ni assentaments
diferencials que siguin incompatibles amb el bon
funcionament de l'estructura
3. Tenir la suficient resistència com a element
estructural
4. La fonamentació ha de ser perenne (resistents a
possibles agressions de l'aigua i terrenys
confrontants)
5. Protegida enfront de modificacions naturals o
artificials del seu entorn, (gelades, nivell freàtic,
canvis de volum ...)
INTRODUCCIÓN
Assentaments
Són els moviments que poden produir-se en la
fonamentació per l'acció de la càrregues, aquests
moviments solen produir-se durant l'execució de
l'estructura.
Si tenim un mateix tipus de terreny els assentaments

han de ser uniformes i admissibles si estan previstos
amb anterioritat. (CTE SE)
INTRODUCCIÓ
Càrregues que transmetrà l'edifici

Càrregues pròpies de l'estructura. .Pesos propis i
càrregues permanents
Les sobrecàrregues. (Ús, neu, vent)
Càrregues mòbils. (Ponts grues, vehicles ..)
Càrrega total
Capacitat
portan terreny  Superfície de recolzament sobre el terreny
CLASSIFICACIÓ GENERAL
SEGONS DIMENSIONS
• - Fonamentacions superficials D<5b
- Pous de fonamentació 5b<D<8b
• - Fonamentacions profundes D>8b
v
D
h
b
CLASSIFICACIÓ GENERAL
- Aïllades
- Combinada
• - Fonamentacions superficiales Aïllades - Mitgera
– Sabates - Cantonada
- Contínues sota mur

Contínues - Contínues sota pilars
- Arriostrades
– Lloses
- De gruix constant
- Amb capitells
• Pous de fonamentació - Nervada
- Alleugerida
- De caixó.
• - Fonamentacions profundes
Forma treball - Pilots rígids
- Pilots flotants
– Pilotatjes (pilons)
Fabricació - Pilots prefabricats
– Pantalles - Pilotes in situ
CLASSIFICACIÓ SABATES I LLOSES
Les fonamentacions superficials engloben les

sabates en general i les lloses de fonamentació.
Els diferents tipus de fonamentació superficial

depenen de les càrregues que sobre elles
recauen
- Puntuals Sabates aïllades
- Lineals Sabates corregudes
- Superficials Lloses de fonamentació
CLASSIFICACIÓ SABATES
forma de treball
SABATES AÏLLADES
- Aïllades
- Combinada
- Mitjanera
- Cantonada
planta alçat
forma de treball
SABATES CONTINUES
plantes
• CORREGUDES
- Contínues sota mur
- Contínues sota pilars
- Arriostrades
alzado
SEGONS LA SEVA FORMA
SABATES
- RECTANGULARS O CUADRADES
- CIRCULARS
- POLIGONALS
plantes
Fotos del procés d'execució d'una sabata aïllada, en la qual el terreny conforma l'encofrat.
Es poden veure, tres classes de fonaments: unes aïllades, amb càrrega centrada i amb encofrat en la seva altura total de
les quatre cares, en què el terreny podria haver complert aquesta funció; una cimentació contínua en mur de contenció; i
fonamentació en mitgera amb sabates excèntriques, en mur de contenció realitzat per cales.
LLOSES O PLAQUES DE FONAMENTACIÓ
INTRODUCCIÓ
Quan són insuficients altres tipus de fonamentació o es
prevegin assentaments diferencials en el terreny, s'aplica la
fonamentació per lloses.
En general, quan la superfície de fonamentació mitjançant
sabates aïllades o corregudes és superior al 50% de la
superfície total del solar, és convenient l'estudi de
fonamentació per plaques o lloses.
També és freqüent la seva aplicació quan la tensió
admissible del terreny és menor de 0.8 Kg./cm2.
DEFINICIÓ
Element estructural de formigó armat on les dimensions en

planta són molt elevades respecte al seu cantell
PLAQUES O LLOSES
• De gruix constant
• Amb reforços o capitells
• Nervada
• Alleugerida
• Especials amb alvèols.
• En forma de calaix.
De espesor constante
LOSAS
• Nervada •Aligerada
Con refuerzos o capiteles
• En forma de cajón .
LLOSES O PLAQUES DE FONAMNETACIÓ
DISPOSICIÓ DE LES ARMADURAS
CAMP DE APLICACIÓ
- Construcció d’edificis d’habitatges, on les dimensions en planta no siguin
elevades.
LLOSES O PLAQUES DE FONAMENTACIÓ
DISPOSICIÓ DE LES ARMADURAS
Es disposa de barres doblades en les dues direccions per l’absorció
del tallant quan el cant de formigó no és suficient.
Les armadures es colꞏloquen:
Dos mallats de muntatge + Armadures de moment + i moment - en
la direcció dels pilars, a manera de bigues reverses + les barres
doblegades necessàries per a l'absorció del tallant en les proximitats
dels pilars
LOSAS O PLACAS
Detalles losa
Detalles losa
Detalls de pilar central i de vora amb reforç a punxonament.
En determinats casos, és preferible substituir el formigó de neteja per uns 15 cm
de sub - base (compactada), en raó d'evitar l'estancament d'aigües de pluja.
Detalle de encofrado y arranque de
muro en losa de cimentación.
POUS DE FONAMNETACIÓ
Els pous de fonamentació es plantegen com a solució entre les
fonamentacions superficials, (sabates, lloses, etc ...) i els fonaments
profundes. L'elecció de pous de fonamentació apareix com a
conseqüència de resoldre de forma econòmica, la fonamentació d'un
edifici quan el ferm es troba a una profunditat de 4 a 6 mts.
Solucions constructives per a l'execució de pous de fonamentació
podem indicar;
Pous rectangulars o circulars estan condicionades pels mitjans manuals
d'excavació.
Els pous circulars solen variar des dels 0.60 m (dimensió mínima per
permetre l'accés d'un operari) fins als 2 m de diàmetre (pous indis)
Generalment, en produir l'acció lateral de les terres sobre el pou,
impedeix el vinclament d'aquest, de manera que es calcula com un
suport curt.
Segons les solꞏlicitacions, els pous es poden executar de formigó armat,
o de formigó en massa.
De forma anàloga a les sabates, s'han de disposar bigues de lligat entre
els pous, per arriostrament dels mateixos, sent criteri del projectista com
i quan s'han de disposar.
PILOTATGES
INTRODUCCIÓ
De vegades, quan vam començar a realitzar l'excavació per a
l'execució d'una obra, podem trobar-nos diverses dificultats per
trobar l'estrat resistent o ferma on volem cimentar. O simplement
se'ns presenta la necessitat de recolzar una càrrega aïllada sobre
un terreny sense ferm, o difícilment accessible per mètodes
habituals.
En aquests casos es recorre a la solució de fonamentació

profunda, < 6 metres, que es constitueix per mitjà de murs verticals
profunds, els murs pantalla o bé a base de pilars clavats o perforats
en el terreny, denominats pilots.
PILONS
Es defineixen com a fonaments per pilons de formigó armat

modelats in situ les realitzades mitjançant pilons de formigó
armat, la seva execució s'efectua perforant prèviament el
terreny i omplint l'excavació amb formigó fresc i les
corresponents armadures.
Anomenem piló a un suport, normalment de formigó armat,

d'una gran longitud en relació a la seva secció transversal,
que pot clavar-o construir-se "in situ" en una cavitat oberta
en el terreny
CLASSIFICACIÓ DELS PILONS
- Segons la seva forma de treball:
Pilots rígids de primer ordre
Pilots flotants
Pilots semi-rígids
- Segons el sistema constructiu:

Pilots prefabricats clavats, o piconats, executats a força de
desplaçament del terreny.
Pilots excavats o perforats, executats a força d'extracció
de terres i farcit de formigó armat
- Segons el diàmetre del piló

Micropilons: diàmetre menor de 200 mm .(En recalcaments)
Pilots convencionals: de 300 a 600 mm
Pilots de gran diàmetre: diàmetre major de 800 mm
Pilots pantalla, de secció pseudo rectangular
PILONS
PARTS D'UNA FONAMENTACIÓ PER PILOTATGE
1 Suport o pilar
2 Encepat.
3 Bigues
4 Fuste del piló.
5 Punta del piló
Terreny circumdant
L'eficàcia d'un piló dependrà.
El fregament i l'adherència entre el sòl i el fust del piló

La resistència per punta, en el cas de transmetre
compressions.
PILONS
APLICACIONS
Quan la càrrega transmesa per les estructures no pot ser
distribuïda en el terreny de manera uniforme mitjançant l'ús de
sistemes de fonamentació directa com sabates o lloses.
Nivell del ferm es troba a gran profunditat
Els estrats superiors del terreny són poc consistents fins a cotes
profundes, contenen gran quantitat d'aigua o bé es necessita
fonamentar per sota del nivell freàtic
Quan es prevegi que els estrats immediats a la superfície de

fonamentació poden determinar seients imprevisibles de certa
importància
Si es vol reduir o limitar els possibles assentaments de l'edificació

En presència de grans càrregues i concentrades
En edificacions sobre l'aigua.

PILOTES
Atendiendo al modo de sostener las paredes de la perforación:
Pilotes con entubación recuperable. La entubación se extrae a medida

que se hormigona el pilote; y es siempre de acero.
Pilotes con entubación perdida: La entubación constituye la protección

exterior o forro del pilote.
Pilotes perforados con lodos bentoníticos: Son los pilotes en los que
se utiliza, como contención de las paredes de perforación, lodo
bentonítico.
Pilotes perforados sin sostenimiento: Pilotes en los que no se utiliza

ningún sistema de contención de las paredes de perforación por
permitirlo el terreno, sin que se prevea presencia de agua.
Pilotes perforados con barrena contínua: pilote perforado con una

hélice contínua de fuste hueco, a través del cual se procede al
hormigonado a medida que se extrae la hélice.
CPI 2 CPI 3
CPI 1.Camisa perdida
CPI 4 CPI 5. Entubacion N/R
CPI 6 Lodos CPI 7. Perforació estable
CPI 8
ENCEPS
Per completar la solució de pilotatges com a

sistema de fonamentació profunda, ha
d'executar-se en el cap dels pilons l'element que
anomenem encep.
Definim el encep com una peça prismàtica que

uneix els caps d'un grup de pilots que treballen
conjuntament. Com a cas particular, poden
existir enceps d'un sol pilot. El encepat serveix
de base al suport que descansa sobre el, de
forma anàloga al que seria una sabata aïllada.
Es pot dir que és l'element de transició entre
l'estructura i els pilots.
ENCEPADOS
PROCESO DE EJECUCIÓN DE UNA CIMENTACIÓN CON PILOTES REALIZADOS “IN
SITU”.
Fases del proceso de construcción:

Estudio y análisis previo. Igual que lo expuesto en pilotes prefabricados.
PROCESO DE EJECUCIÓN DE UNA CIMENTACIÓN CON PILOTES REALIZADOS “IN
SITU”.
Fases del proceso de construcción:

Estudio y análisis previo. Igual que lo expuesto en pilotes prefabricados.
ASSENTAMENTS, ESQUERDES I FISSURES
ASSENTAMENTS, ESQUERDES I FISSURES Casa1
ASSENTAMENTS, ESQUERDES I FISSURES Casa1
• Fi
2019_2020
Fabrica ceràmica
Curs 2019_2020
Notes Històriques
 Ceràmica: paraula que prové del grec “keramos”, significa argila.
 Ceràmica: és la denominació comú de tots els articles que tenen el seu origen en
l’argila cuita.
 Invenció de la ceràmica durant el Neolític: elaboració de recipients ceràmics per

emmagatzemar els excedents agrícoles.
Peces ceràmiques neolítiques

2
Notes Històriques
 10000-8000 aC Fabricació dels primers maons fabricats amb les mans i assecats al
sol. Coneguts com tova o “adobe”.
 5000 aC Ús de motlles per fabricació de maons: Mesopotàmia i Egipte.
 Tova: mètode de construcció barat. Inconvenient: es desfà amb l’aigua.
Imatges de fabricació de maons amb motlle en la tomba de Rekh-mi-Re, visir d’Egipte
3
Notes Històriques
 Tova o “adobe”.
Imatges de fabricació de tova amb motlle

4
Notes Històriques. Evolució de l’ ”adobe”
 BTC
Imatges de BTC i premsa manual de fabricació
5
Notes Històriques
 3500 aC Cocció dels primers maons a Mesopotàmia

 S. VI-IV aC Pèrsia: maó en vivenda popular i maó esmaltat.
Torre de Babel
Temple de Isusinak, Susa Fris dels arquers, Susa

6
Notes Històriques
 Grècia:Van ser els primers en utilitzar el maó cuit i la ceràmica arquitectònica a Europa.
 Roma: Difusió de les tècniques de construcció amb maó.
 Vitrubi: Parla dels maons en la seva obra “Deu llibres d’arquitectura”.
 Maons romans: habitualment dissimulats sota una capa de pedra, marbre, etc.
Mercats de Trajà Coliseu de Roma
7
Notes Històriques
 Bizanci: La fàbrica de maó bizantina utilitza juntes de morter gruixuts i horitzontals.

 Mètode del “maó encastat”: maons encastats en la paret i recoberts completament amb
morter.
Santa Sofia Església de Crist Pantepoptes
8
Notes Històriques
 Àrabs: Van revalorar el maó, donant-li personalitat artística.
 Art mudèjar: hereu de l’art àrab i va tenir especial predilecció pel maó vidriat i
policromat.
Patio de los Leones (Alhambra de Granada)
La Giralda de Sevilla Torre del Salvador, Terol

9
Notes Històriques
 A Itàlia (vall del Po) va prosseguir la influència dels mètodes de construcció romans i es
va mantenir al capdavant de la tecnologia del maó durant l’Edat Mitjana.
 A Castella apareix el romànic del maó, art cristià que imitava les construccions
romàniques de pedra.
San Stefano, Bologna San Tirso de Sahagún, Lleó
10
Notes Històriques
 Backsteingotk o gòtic de la pedra cuita: estil predominant a Alemanya i Polònia entre
els segles XIII i XVII.
 Els castells i muralles amb maó no podien ser consumits pel foc.
Castell de Malbork, Polònia
Porta de Holstein,
Lübeck, Alemanya
Catedral de Sainte Cécile, Albi, França

11
Notes Històriques
 Durant el Renaixement molts cops els maons apareixen revestits o pintats amb
l’objectiu d’imitar la pedra.
 El maó sofreix una pèrdua d’importància en el Barroc, a favor d’altres materials que
permeten crear un estil decoratiu més elaborat.
Santa Maria del Fiore, Florencia Grabat de l’obra Della Archittettura de G. Ruscani
12
Notes Històriques
 En la reconstrucció de Londres després de l’incendi de 1666, es van utilitzar els maons
de forma massiva.
 L’ús del maó es va estendre fins els Estats Units.
Bedford Square, Londres
Hampton Court, Anglaterra

Universitat de Virginia,
Estats Units
13
Notes Històriques
 Durant el segle XIX la fabricació de maons va passar de ser un treball d’artesania a
convertir-se en una indústria mecanitzada. Apareixen: l’amassadora, premses per
modelar, extrusores, forns de tir invertit, forn Hoffmann, etc.
Viaducte de Wharncliffe, Regne Unit
14 Museu d’Història Natural, Londres Mercat cobert d’Albi, França

Notes Històriques
 Gaudí: estava convençut que l’arquitectura havia de ser reflex de la naturalesa.
 Utilitza els maons en combinació amb altres materials per elaborar dissenys orgànics i
curvilinis.
Cripta de l’església de la Colònia Güell
Colꞏlegi de les Teresianes Casa Vicens

15
Notes Històriques
Hospital de Sant Pau
16
Notes Històriques
 En el segle XX es van produir importants canvis en les tècniques de fabricació
ceràmica: nous mètodes d’extracció, aparició del forn-túnel, etc.
 Els maons van tenir un paper crucial en el desenvolupament dels gratacels.
Monadnock Building, Chicago Flatiron Building, Nova York Chrysler Building, Nova York
17
Notes Històriques
 Al finalitzar la Segona Guerra Mundial, la construcció de vivendes en sèrie era molt
necessària i el maó és un material que es podia produir en sèrie i de forma econòmica.
 Grans arquitectes del segle XX han utilitzat el maó en les seves obres: Erskine, Aalto,
Lewerentz, Kahn, Piano, Sorenson, Mather, Botta, etc.
Biblioteca Phillips Exeter,

New Hampshire, Estats
Units
18 Byker Wall Housing, Newcastle Baker House at MIT Campus, Boston

Notes Històriques
 Actualment la ceràmica és un dels materials més utilitzats ja sigui com element
constructiu o bé com element decoratiu.
 Reptes dels sistemes de fabricació: + Flexibilitat, - Consum energètic i Contaminació
Mercat de Santa Caterina a Barcelona Pavelló d’Espanya a l’Expo 2008 de Saragossa
19
Matèries Primeres: L’Argila
ORIGEN
 Principal matèria primera per la fabricació de maons, teules, peces especials, etc.
 Procedeix de la desintegració i sedimentació de roques que contenen feldespats.
 Gran variabilitat en la naturalesa i composició de les argiles: deguda al contacte amb

altres roques i acció dels agents meteorològics.
 Variabilitat en les argiles  Implica control rigorós per part del fabricant.
COMPOSICIÓ
 Les argiles estan constituïdes per partícules molt petites (<0,002 mm).
 Densitat: des de 1800 kg/m3 , argiles seques fins 2600 kg/m3 (argiles humides).
Partícula Grandària
Argiles < 0,002 mm
Classificació
granulomètrica de Llims 0,002 - 0,06 mm
partícules del terra Arenes 0,06 - 4 mm
Graves 4 - 60 mm
Cantells rodats 60 – 250 mm
Blocs > 250 mm
20
COMPOSICIÓ
 Formada per minerals argilosos que, químicament, són silicats d’alumini hidratats.
 Els minerals argilosos es diferencien per:

 Relació sílice / alúmina
 Quantitat d’aigua de constitució
 Estructura
 Minerals argilosos utilitzats en fabricació de maons:

 Caolinita: propietats refractàries notables
 Montmorillonita: els menys utilitzats en ceràmica
 IIlita: els més abundants
21 Estructura molecular de la caolinita

PLASTICITAT
 La plasticitat: propietat dels materials que es manifesta en conservar indefinidament les

deformacions produïdes per alguna força en deixar d’actuar aquesta força.
 La plasticitat de l’argila depèn de moltes propietats i del contingut d’aigua.
 Límit plàstic (LP): contingut d’aigua mínim per sota del qual l’argila deixa de ser plàstica.
 Límit líquid (LL): contingut d’aigua per sobre del qual l’argila flueix com un líquid espès.
 Índex de plasticitat (IP=LL-LP): diferència entre ambdós límits.
 Augmentar la plasticitat:
 Afegint determinades substàncies: carbonat sòdic, sosa, silicat, humus, etc.
 Mitjançant desairejat de les pastes.
 Disminuir la plasticitat:
 Afegint substàncies no plàstiques (desgreixants).
22
ACCIÓ DE LA CALOR SOBRE LES ARGILES
1. Procés reversible: pèrdua de l’aigua de modelat (afegida durant l’amassat):

 Temperatures de 100 ºC.
 Es perd la plasticitat, que es pot recuperar si es torna a afegir aigua.
2. Procés irreversible: pèrdua de l’aigua de constitució:

 Temperatura > 400 ºC (característica per cada mineral argilós).
 Es trenca l’estructura de l’argila i no pot tornar a ser plàstica.
Corba de
deshidratació
de la caolinita
23
CANVIS DIMENSIONALS DE LES ARGILES
La estructura bi làminar,
No admet aigua plànols unió
No es expansiva La estructura tri laminar
Moderadament plàstica Admet aigua plànols unió

Es expansiva La estructura tri laminar
Plàstica Admet molta aigua plànols unió
Es molt expansiva
Molt Plàstica
Estructura cristalꞏlina tipus acordió
24 Lambe
DIAGRAMA DEL PROCÉS DE PRODUCCIÓ I
EXTRACCIÓ DE MATÈRIES PRIMERES DE LA CANTERA
APILAT DE MATÈRIES
PRIMERES AL PATI
MOLÍ
TAMÍS PRIMARI
TAMISOS SECUNDARIS
>3mm <3mm
MATXUCADORA EMMAGATZEMATGE
DE MANDÍBULES EN TOLVES
INDEX
DIAGRAMA DEL PROCÉS DE PRODUCCIÓ II
MATERIAL REUTILITZAT AMASSADORA
EXTRUSSIONADORA
TALLADORA 1
TALLADORA 2
PROCÉS D’ASSECAT
18/24h60º
APILADORA
PROCÉS DE COCCIÓ
20h900º
DIAGRAMA DEL PROCÉS DE PRODUCCIÓ III
PALETITZACIO I BANY
PRODUCTE FINAL CONTROL QUALITAT
Incorrecte Correcte
RECICLATGE EMPAQUETAR
O CHAMOTA
APILAR AL PATI
DISTRIBUCIÓ
Fabricació: Prospecció, extracció i transport
 Prospecció inicial del jaciment (sondejos, pous, etc.) per:

 Estudiar la naturalesa de l’argila.
 Determinar la seva vida útil.
 Fàbriques, situades en les immediacions de:

 Terrals: canteres d’argila,
habitualment a cel obert. Terral a Càceres
 Fonts d’aigua: rius, pous.
 Transport del material fins a la fàbrica:

 Via fixa: vagonetes, transportadors aeris,
cintes transportadores.
 Via lliure: camions i dúmpers.
Dúmper
28
Fabricació: Característiques argila
CARACTERISTIQUES DE LA MATERIA PRIMERA

Assaigs a l’argila per comprovar la seva validesa.
Una argila de mala qualitat podria causar problemes en el procés de producció, sobretot
durant l’assecat i la cocció, ja que es podrien formar esquerdes i deformacions a la peça.
Aquests assaigs els realitza cada tres mesos o quan canvia el terreny de procedència de
l’argila. Els paràmetres que son utilitzats per determinar la validesa de l’argila són els
següents:
• Continguts de matèria orgànica <1%: durant el procés de cocció poden quedar espais
buits pel consum d’aquest material.
• Continguts de sulfats <1,5%
• Contingut de carbonats >20%
• Índex líquid: >20
• Índex plàstic: >12
• Índex de plasticitat: >8
29
Fabricació: Preparació
 Les argiles extretes es barregen amb altres. Per procedir amb el modelat cal complir 4
condicions:
1. Depuració.
2. Divisió.
3. Homogeneïtat.
4. Grau d’humitat adequat.
PROCESSOS TRADICIONALS
 Meteorització: l’argila es sotmet a l’acció dels elements atmosfèrics.

 Maduració: repòs de les pastes en naus a l’abric de la intempèrie.
 Podrit: conservació en naus fredes, sense aire, poca llum i humitat constant.
 Levigació: repòs en basses en sèrie per a que les terres sedimentin: fang colat.
 Tamisat: eliminació de les partícules gruixudes de les terres.
30
Fabricació: Preparació mecànica
 La preparació mecànica es realitza a peu de planta o en el seu interior i les màquines
exerceixen un paper directe. Estalvi d’espai i de temps.
ESMICOLAT (“desmenuzado”)
 Objectiu: dividir les argiles per tal que es puguin utilitzar en els dosificadors i molins.
DOSIFICACIÓ
 Objectius:  Establir alimentació constant i regulada: sense embussos ni aturades inútils.

 Barrejar les diferents argiles i desgreixants.
 Independitzar màquines situades abans i després dels alimentadors.
31 “Desmenuzador” Alimentador lineal Dosificador circular

MÒLTA (“molienda”)
 Procés més determinant. Determinat per: característiques del material i granulometria.
 En ceràmica estructural: via seca i via plàstica (o semi-humida).
 Via plàstica: Processat d’argiles seques i humides. Menor manteniment que en via seca.
 Maquinària: molins de corrons, desintegradors, laminadores.
 Desintegrador: mòlta primària d’argiles quan no contenen pedres.
 Molins de Corrons (“rulos”): mòlta primària quan l’argila conté pedres.
 Laminadora: mòlta secundària (refinament) per pastes plàstiques i seques.
32 Desintegrador Molí de corrons Laminadora

MÒLTA
 Via seca:
 Molí de Martells: el material és projectat contra la cuirassa. Molt soroll i pols.
 Molí Pendular: Mòlta mitjançant pènduls centrífugs. Gran producció, menys soroll i pols.
CLASSIFICACIÓ GRANULOMÈTRICA
 Separació per tamisat: per molins de martells.
 Separació neumàtica: per molins pendulars.
33 Molí de martells Molí pendular

PASTAT (“amasado”) I HOMOGENEÏTZACIÓ
 Pastadores (“amasadoras”): aconseguir una bona homogeneïtat i humitat de la terra
abans de portar-la a la modeladora.
Esquema intern d’una pastadora Pastadora de doble eix
TRANSPORT A MÀQUINES
 Dos tipus de transportadors dins de fàbrica:

 Discontinus: vagonetes (transport horitzontal) i muntacàrregues (transport vertical).
 Continus: cargol d’Arquímedes, transport. de cinta, elevador de catúfols (“cangilones”).
34
Fabricació: Modelatge
 Objectiu del modelatge: donar a la pasta la forma de la peça que es vol fabricar.
 Un incorrecte modelatge afecte els processos de fabricació subsegüents:

 Discontinuïtats en la massa: aparició d’esquerdes durant assecat i cocció.
 Excés d’aigua: majors canvis dimensionals durant l’assecat.
 Pastes molt seques: major requeriment energètic i manca d’homogeneïtat.
 Principals procediments de modelatge:

1. Modelatge a mà: maons fabricats a mà amb acabat rústic.
2. Tornejat: objectes amb eix de revolució. Ceràmica artística i utensilis.
3. Colat: la pasta fluïdificada s’aboca en motlle de guix. Des de petits objectes irregulars
(porcellana artística) fins peces grans (sanitaris de bany).
4. Extrusió o trefilat.
5. Premsat.
35
MODELATGE PER EXTRUSIÓ
 Extrusió: empènyer massa d’argila

Peces de secció transversal constant
per fer-la passar a través d’un broquet
 Màquina “galletera” constituïda per:

 Propulsor de massa argilosa
 Broquet
 Carro tallador
 Tipus de propulsors de la massa argilosa: Màquina galletera o extrusora
1. Pistó: baixa producció; per argiles seques i poc plàstiques.

2. Cargol helicoïdal: els més freqüents; pastes amb bona plasticitat.
3. Rodets: pastes de plasticitat intermèdia.
36
MODELATGE PER EXTRUSIÓ: PREMSA DE BUIT

 Principals defectes que poden aparèixer:
 Gasos i aire en les pastes: dilatació en assecat i cocció
 Vapor d’aigua en les pastes: gel-desgel i separació de la pasta
 Estratificació: superfícies de discontinuïtat, debilitació del producte.
 Premsa de buit: extracció de l’aire de les pastes  Minimització dels defectes.

 Avantatges:
+ Fàcil de treballar
+ Densitat
+ Homogeneïtat
+ Possibilitat utilitzar pastes
- Esquerdes i estratificacions
Premsa de buit
37
MODELATGE PER EXTRUSIÓ
38
Fabricació: Assecat
 L’assecat requereix grans quantitats d’aire. Funcions:

 Transportar el calor requerit per l’evaporació.
 Transportar el vapor d’aigua produït.
 Reduir l’espessor de la capa de vapor saturat.
 Diferència d’humitat: empeny l’aigua de l’interior

a l’exterior (difusió) on s’evapora.
Diferència d’humitat excessiva
Tensions elevades
Contingut de vapor d’aigua en aire saturat a

Esquerdes i trencaments diferents temperatures
 Controlar la velocitat de difusió i regular la d’evaporació en relació amb aquesta.
39
Fabricació: Assecat
CONTROL DE L’ASSECAT
 Control de la humitat: psicòmetre.
 Mesura de la temperatura: piròmetre termoelèctric.
 Mesura de la velocitat: tub de Pitot.
Assecador de cambres Assecador-túnel
40
Fabricació: Cocció
 Objectiu de la cocció: transformar massa seca en material amb forma permanent i amb
resistència, durabilitat, aspecte i propietats exigibles.
 Temperatura de cocció dels productes de “terra cuita”: 900-1000ºC.

 Transformacions químiques:
 Fins 200-250ºC: eliminació aigua restant de l’assecat
 Entre 450 i 650ºC: eliminació de l’aigua de constitució  PROCÉS IRREVERSIBLE.
 A partir de 350ºC fins 950ºC: reaccions d’oxidació.
 A 900-1000ºC: recristalꞏlització, sinterització, formació de fase vítria.
 Refredament: no hi ha activitat química.
 Transformacions dimensionals:
 Al principi de l’escalfament: Dilatació.
 A temperatures superiors: Retracció irreversible.
 Porositat: evoluciona am la temperatura.

 + Temperatura de cocció + Resistència mecànica i duresa.
41
 Ritme de la cocció:
 Cocció ràpida: és econòmicament avantatjosa, limitat per qualitat del producte.
 Corba temperatura–temps: estableix velocitats de cocció per diferents zones del forn.
 No existeix corba temperatura-temps d’ús universal.
 Solució: ajustar ritme a variacions dimensionals proporcionals al temps.
 És necessari conduir el refredament amb molta precaució.
FORNS
 Forn: instrument que utilitza la indústria ceràmica per coure els seus productes.
 Tipus de forns:
 Intermitents: emplenar – cocció – refredar – buidar
Forn de formiguer, forn de campana.
 Continus: treball durant llargs períodes de temps
Forn Hoffmann, forn túnel.
42
FORN TÚNEL
 Aparell de cocció més perfeccionat del que disposa el ceramista.
 Zona de foc fix i desplaçament dels productes a coure: maons en vagonetes.
 Avantatges:
 Cada secció manté sempre la mateixa temperatura.
 Càrrega i descàrrega de vagonetes a l’aire lliure.
 - Consum de combustible que forns intermitents.
 - Temps de cocció.
 + Possibilitats de control.
 Inconvenients:
 + Cost de primera instalꞏlació.
 - Flexibilitat.
 + Potència instalꞏlada.
 Personal qualificat.
43 Forn túnel
CONTROL DE LA COCCIÓ
 És de vital importància controlar correctament la cocció.
 Piròmetre: instrument capaç de mesurar T>600ºC.
 Piròmetre òptic: relació radiació vs temperatura.
 Piròmetre elèctric: de resistència i de parell termoelèctric.
 Cons piromètrics (Seger): cons de barreges ceràmiques de fusibilitat variable.

A diferència dels piròmetre: mesuren temperatura i també duració.
 Manòmetres: mesura de la depressió produïda pel tir.
 Analitzador d’oxigen: control de la proporció d’aire.
44 Cons Seger Piròmetre òptic

Material Ceràmic. Classificació General
Que és un material ceràmic?
 Peça o peces formades per una barreja de diferents tipus d’argiles i altres components,
posteriorment modelades i finalment sotmeses a un procés de cocció.
CLASSIFICACIÓ
 En funció de la textura:
 Ceràmica porosa o basta: fractura terrosa i que s’adhereixen a la llengua.
Exemples: maons, teules, revoltons, etc.
 Ceràmica vitrificada o fina: fractura concoïdal (forma de petxina).
Exemples: gres, porcellana, gres porcellànic, etc.
 En funció del sector industrial:

 Ceràmica estructural: maons, teules, revoltons, blocs ceràmics, etc.
 Rajoles ceràmiques: “azulejos”, gres, gres porcellànic, etc.
 Altres sectors: ceràmica sanitària, ceràmica refractària, ceràmica d’ús
domèstic i decoratiu, ceràmiques avançades, etc.
45
Fàbriques de Ceràmica: Normativa
 Les arestes d’un maó o d’un bloc ceràmic reben els següents noms:
 Llarg (cast: soga): aresta més gran.
 Través (cast: tizón): aresta mitjana.
 Gruix (cast: grueso”): aresta menor.
 Les cares es denominen de la següent manera:

 Pla (cast: tabla): cara d’àrea major.
 Cantell (cast: canto): cara d’àrea mitjana.
 Testa (cast: testa): cara d’àrea menor.
46 Designació de les cares i arestes d’un maó i la seva posició en el mur

Fàbriques de Ceràmica: Normativa
UNE-EN 771-1:
Especificaciones de piezas para fábrica de albañilería.
Parte 1: Piezas de arcilla cocida.
Exemples de peces HD >1000 kg/m3
47 Exemples de peces LD <1000 kg/m3

Fàbriques de Ceràmica: Maons i Blocs ceràmics
 Peces ortoèdriques de grandària variables i pensades per ser fàcilment manipulades.

 Classificació.
 Segons el seu ús: peces vistes i peces per revestir.
 Segons la configuració: massissos, calats (“perforados”), alleugerits (“aligerados”)
i foradats (“huecos”).
MAONS CARA VISTA

 Utilitzats en fàbrica exterior que no estigui protegida.
 Classificació segons CTE-DB-SE-F: maons massissos i maons calats.
 Maons massissos: sense perforacions o perforacions en cara de suport, volum < 25%.
48
MAONS CARA VISTA

 Maons calats (“perforados”): amb perforacions en cara de suport, de volum < 45%.
 Altres maons cara vista:

 Maons de baixa succió ≤ 4,5 kg/(m2ꞏmin).
 Maons hidrofugats: + impermeabilitat a l’aigua.
 Maons clinker: cuits temperatures elevades. Propietats:
• Absorció d’aigua ≤ 6%.
• Densitat absoluta ≥ 2000 kg/m3
• Resistència normalitzada a compressió ≥ 40 N/mm2
 Maons amb ús en exposicions severes (F2): 25 cicles de gel/desgel (UNE 67028).

 Maons amb ús en exposicions moderades (F1):
• Absorció d’aigua ≥ 19%.
• Resistència normalitzada a compressió ≥ 20 N/mm2.
• Superen 15 assaigs de gel/desgel i no assoleixen 25 cicles.
49
MAONS i BLOCS PER REVESTIR

 Utilitzats en fàbriques acabades exteriorment amb revestiment.
 Classificació segons CTE-DB-SE-F:
 Peces massisses: sense perforacions o perforacions en cara de suport, volum < 25%.
 Peces perforades (“gero”): perforacions en cara de suport, volum de 25 - 45%.
 Peces alleugerides: perforacions en cara de suport, volum de 45 – 60 %.
 Peces foradades: perforacions paralꞏleles a cara de suport, volum < 70%.
• Totxana: 6 forats i dimensions 29 x 14 x 9 cm.
• Maons buits de gran format: longitud > 300 mm i gruix entre 40-140 mm.
• Tabiyeso: panells prefabricats de ceràmica i guix.
50
MAONS i BLOCS PER REVESTIR
51
BLOCS DE TERMOARGILA
 Blocs ceràmics alleugerits encadellats (“machihembrados”) permeten obtenir murs

d’una fulla amb prestacions anàlogues a varies fulles
 Avantatges: 1) Bon aïllament tèrmic; 2) Bon aïllament acústic; 3) Elevada resistència al foc;
4) Vivenda sense toxicitats, radiacions o alꞏlèrgies; 5) Cost reduït de posada en obra;
6) Rapidesa d’execució.
 Característiques:
 Constitució especial: argiles amb
additiu alleugerant, gasifiquen durant cocció.
 Geometria específica de les peces
(perforacions en cara suport; volum: 45-60%).
Bloc base de termoargila
52
Ceràmica :
Nomenclatures
cast/cat
53
MATERIALS DE TANCAMENTS
PÉÇES CERAMIQUES
TANCAMENTS FAÇANES
PÉÇES CERAMIQUES
SECCIONS TIPUS
EXT INT
EXT INT
Fulla exterior
Aïllament
Amb o sense cambra aire
Fulla interior
Acabat interior
FAÇANA AMB DOS FULLS FAÇANA AMB UN FULL

PÉÇES CERAMIQUES
SECCIONS TIPUS
TANCAMENT FAÇANA MAÓ CARA VISTA
TANCAMENT FAÇANA MAÓ CARA VISTA
3 6
TANCAMENT RESISTENT
FAÇANA MAÓ CARA VISTA
FAÇANES CERAMICA CARA VISTA
PARTICIONS INTERIORS
ENVANS DE MAÓ
2. Envà de quart
3. Doble envà
4. Envà de tres quarts
5. Envà engaltat
66
67
Fàbriques de Ceràmica: Encadellats
 L’encadellat (castellà: bardo / tablero ceràmico) s’utilitza per suport de la coberta i es
basa en una estructura d’acoblament “machihembrada”.
 Longitud ≥ 50 cm (múltiples de 10 cm). Amplada: 20, 25 o 30 cm.
Dimensions més habituals: 100 cm (llarg) x 25 cm (ample) x 4 cm (gruix).
 Panells amb aïllant en perforacions horitzontals.
 Panells sandwitch: 3 capes constituïdes per 2 encadellats i capa mitjana aïllant.
 La designació i especificacions dels encadellats venen establerts per UNE 67041:
68
TANCAMENTS INTERIORS. MATERIALS CERAMICS
TANCAMENTS INTERIORS.
MATERIALS CERAMICS
TANCAMENTS INTERIORS. MATERIALS CERAMICS
Ceràmica cobertes: Teules ceràmiques
74
 Les teules són elements de cobertura per colꞏlocació discontinua sobre teulats
inclinats. Són l’element d’estanquitat de la coberta.
 Classificació segons la seva forma en: teula corba, teula plana i teula mixta.
 Teula corba o àrab:

 Forma de canal troncocònic.
 Element de cobriment immillorable: protecció a la pluja i resistència al vent.
 Canals: teula cap amunt. Cobertora: teula cap avall.
 Pendent: 15-25º. Consum: 25 teules /m2.
75
 Teula plana:
 Pendent: 15-50º. Pes unitari: 2,5 kg. Consum: 13-15 teules/m2 (32-37 kg/m2).
 Teula mixta:
 Resultant de l’associació d’una teula corba i
una plana en la mateixa peça.
 Pes unitari: 2,7-3 kg. Consum: 12-14 teules/m2.
Dimensions teula mixta Dimensions teula plana
76
 Les peces especials de les teules ceràmiques tenen per objecte resoldre els punts
singulars o de discontinuïtat de la coberta.
Punts singulars i peces especials

de teula ceràmica
77
Ceràmica estructural: Teules ceràmiques
78
 Norma UNE-EN 1304 estableix els requisits per les teules:
79
80
Ceràmica : Conductes d’extracció
 Els conductes d’extracció ceràmics o xunts de ventilació (“shunt”) s’utilitzen en la

construcció de conductes per treure l’aire viciat de l’interior dels edificis a l’exterior.
 Es divideixen en 2 grups:
 Conductes de parets d’una fulla.
 Conductes de parets de dos fulles.
 Peces especials per desviar l’aire viciat

dels conductes individuals als colꞏlectius:
 Principals característiques tècniques:

 Compliment de la secció mínima.
 Resistència al foc quan travessin elements de compartimentació d’incendis.
81
82
Teixits de Ceràmica. Flexbrics
Flexbrick, sistema industrialitzat de construcció de panells de ceràmica unida
mitjançant fils metàlꞏlics, que permetrien adaptar-se a qualsevol tipus de façana i
adaptar-se a qualsevol angle.
REVESTIMIENTS VERTICALS
- Façanes penjants.
- Panells prefabricats.
PAVIMENTS
- Drenants.
- Re- juntats.
COBERTES.
- Planes.
- Amb pendent.
- Corbes.
ESTRUCTURES
- Lamines estructurals: voltes y pèrgoles catenàries.
- Murs i gabions de contenció.
- Encofrats col. laborants.
- Taulers i sostres.
OBRA CIVIL i URBANISME
- Dovelles de túnels.
- Estabilitzacions de talús.
- Aceres, places, passeigs.
83
Teixits de Ceràmica
84
85
86
MURS
PILANS I JÀSSERES
SOSTRES
MURS
El mur de contenció, és un element
constructiu polivalent, en les seves
diferents funcions i sistemes de
construcció.
En el llibre de J. Calavera "Murs de contenció i

murs de soterrani“, On s’analitza la tipologia
general exposa: "el caràcter fonamental dels
murs és el de servir d'element de contenció d'un
terreny, que en unes ocasions és un terreny
natural i en altres un farciment artificial, en
aquesta situació , el cos del mur treballa
essencialment a flexió i la compressió vertical
causa que el seu pes propi és generalment
menyspreable.
No obstant això, en ocasions el mur exerceix una segona missió que
és la de transmetre càrregues verticals al terreny, en una funció de
fonament. La càrrega vertical pot venir d'una coberta situada a la
coronació del mur, o pot ser produïda també per un o diversos forjats
recolzats sobre el mur i per pilars que donin suport en la seva
coronació transmetent les càrregues de les plantes superiors.
diferents soterranis ".
A part d'aquesta diferència, hi ha una altra fonamental i és que el mur

no treballa com una mènsula, sinó que s'enllaça al forjat de planta
baixa o dels diferents soterranis ".
CLASSES DE MURS DE CONTENCIÓ.
Com mur de contenció s'entén tot element que es

projecta i construeix per suportar les empentes de les
terres.
Els tipus que hi ha són molt variats i depenen de factors
molt diversos com: naturalesa i estat del terreny, alçada
de les terres a contenir, situació del mateix, sistema
d'execució, solꞏlicitacions, etc.
PARTES DE UN MURO DE
CONTENCION Explanada
CORONACION superior
ALTURA
ANCHURA
Explanada inferior
CIMIENTO
- Murs de tancament.
- Murs de càrrega
Gravetat
FUNCIÓ - Murs contenció de terres
Flexió
- Murs contenció d’aigues
- Murs de façana
- Murs de crugia
- Murs de patis
- Murs propis
- Murs d’escala
POSICIÓ
- Murs medianeros - Murs d’ascensor
CLASSES - Murs d’arriostrament
- Murs comuns
- Murs divisoris
- Murs rectes
FORMA - Murs convex
- Pedra natural
- Fàbrica de ceràmica
- Formigó en massa
MATERIAL - Formigó armat
- Adobe,
- Tapial
FUNCIÓ
Murs de tancament.
Delimitació d'un espai.
Murs de càrrega
Capaços de suportar càrregues en la seva
coronació que li transmet un altre element
constructiu
Murs contenció de terres

Capaç de suportar l'empenta de terres d'un
terraplè
Murs contenció d'aigües

Capaç de suportar empenta d'aigües
emmagatzemades
FUNCIÓ
Gravetat
- Murs contenció de terras
Flexió
- Murs contención d’aigues
Terraplé
Pes mur
Graveta fina filtració
Tub de drenatje
POSICIÓ
Murs propis.
Estan construïts en la mateixa
propietat
A Murs de façana
B Murs de crugia
C Murs de patis
D Murs d'escala
I Murs d'ascensor
F Murs de arriostrament
G Murs divisoris
POSICIÓ
Murs medianeros.
Limitan la construcción con las
propiedades colindantes
Murs comuns
Són aquells que ha estat construïts
comunament els dos propietaris,
independentment del gruix, sobre la
línia divisòria de les dues finques
MATERIALS
- Pedra natural
- Fàbrica de ceràmica
MATERIAL
- Formigó en massa
- Formigó armat
IMPERMEABILIZACIONES
Y DRENAJES
Mur de formigó armat de contenció de terres
MATERIAL
- Adobe
MATERIAL
- Tapial
- Blocs de pedra
MATERIAL
- Formigó
ESTRUCTURA
CONCEPTE D’ESTRUCTURA A LA CONSTRUCCIÓ

L’ESTRUCTURA es un conjunt d’ELEMENTS que es relacionen
entre sí mitjançant ENLLAÇOS amb la funció principal de
TRANSMISSIÓ del conjunt de les ACCIONS (ja siguin internes o
externes) des de el lloc on es produeixen fins al lloc on ens
interessa portar
TRANSCARREGUES
PILANSDE
PILANS DEFORMIGÓ
FORMIGO
FUNCIÓ
 La funció principal del pilar es la de transmetre les càrregues de
la construcció en sentit vertical fins a la fonamentació, que
repartirà el pes al terreny
 Es un element sotmès a compressió, que pot sofrir moments
deguts als sostres o a les accions sísmiques
 Segons la secció i longitud del suport pot arribar a patir
vinclament (pandeo)
PILANS DE FORMIGO
GEOMETRIA
El dimensionat geomètric dels pilars es farà en multiples de 5 cm
per raons d'economia dels encofrats.
 Es recomana la dimensió mínima de 30 x 30 cm.
 La NTE EHP, considera dimensions maximes de 60 x60 cm i 100
x 35 cm, pro avui per avui aquestes dimensions han quedat
totalment superades
 Les formes poden ser quadrades, rectangulars, circulars
poligonals...etc.
PILANS DE FORMIGO
ARMADURES LONGITUDINALS I TRANSVERSALS
L'armadura dels pilars ve definida per un número de barres n de
diàmetre ø segons càlcul. Les quanties geomètriques mínimes
venen definides en la EHE 98
Per l'armadura longitudinal o pral, com a mìnim 4 barres en el
cas de seccions rectangulars i 6 barres en seccions circulars
 L'armadura transversal seràn estreps de ø i amb separació de s
 Els nusos dels estreps no han de coincidir sempre en la mateixa
cantonada.
Codi d'arestes
Cuadre pilans Esquema en planta edifici
A
Pilar que conserva el planell AB i el eje x
B
Pilar que conserva el eix, x i y
A
Pilar que conserva la aresta A
PLANTES
PILANS SOTERRANY BAIXA PRIMERA SEGONA TERCERA
1,2,3,4,5
6,7,8
9,1
35X25.
4ø20 B
11,12,15, eø 6/10cm
16,17
18
Unió pilar / sostre / pilar Unió pilar / sostre / pilar
mateixa secció de diferent secció
Arranc dels pilars
JÀSSERES DE FORMIGÓ
DEFINICIÓ
Element estructural, generalment horitzontal, que reb directament les
càrregues dels sostres i els transmet a la resta dels elements de
l'estructura, murs i/o pilars, en sentit horitzontal
 Normativa EHE 08 Elementos estructurales.
Son elements sotmés a tensions de flexió i de cisallament o esforç
tallant.
SECCIONS
Les seccions generalmnet seràn sempre rectangulars
Tipus
 BIGUES O JÀSSERES DE GRAN CANTELL.
 BIGUES O JÀSSERES PLANES

SECCIONS
 BIGUES O JÀSSERES DE GRAN CANTELL.
SECCIONS
 BIGUES O JÀSSERES PLANES
SOSTRES
DEFINICIÓ
 Element estructural, generalment horitzontal, que reb directament les
càrregues i les transmet a la resta dels elements de l'estructura.
Adicionalment el sostre materialitza la separació entre plantes
consecutives.
 Normativa EHE 08 Elementos estructurales.
SOSTRES
FUNCIONS
a) Rebre les càrregues i transmetre-les a les bigues i/o pilans i a traves
d'ells a la fonamentació i al terreny
b) Donar rigidez transversal a les bigues
c) Quand s'associa monoliticament a les bigues, incrementar la
capacitat resistent a flexió i torsió d'aquestes.
d) Solidaritzar horitzontalment els entramats de cada planta
SOSTRES
TIPUS DE SOSTRES
Pel sistema de transmisió de càrregues.
 Unidireccionals.
Flecten bàsicament en una direcció i transmeten les càrregues a les
bigues i aquestes als soports
 Bidireccionals
Flecten en dues direccions i transmeten les càrregues o bé a les bigues
en dues direccions ( plaques sobre bigues en dues direccions) o bé
directament als pilars (sostres reticulars).
SOSTRES
TIPUS DE SOSTRES
Unidireccionals.
SOSTRES
TIPUS DE SOSTRES
Bidireccionals reticular
Bidireccionals sobre bigues
Bidireccionals llosa
SOSTRES
TIPUS DE SOSTRES
Pel sistema de execució.
 Sostres executats "in situ"
 Parcialment prefabricats
 Totalment prefabricats
Per la forma de treballar.

 Recolçats
 Sostres continuos
Per la seva constitució

 Sostres de llosa macisa
 Llosa alleugerada
 De biguetes resistents
 Semibiguetes
Per la seva armadura

 Sostres armats
 Sostres pretensats
SOSTRES
ELEMENTS PRALS D'UN SOSTRE
 BIGUETA.
Element resistent de formigó armat o pretensat
 PEÇA D’ENTREBIGAT.
Element de formigó, material ceràmic, porex...etc, cuya funció principal
es la de alleugerir els sostres.
 LLOSA SUPERIOR DE FORMIGO.(CAPA DE COMPESSSIÓ).

De formigo principal funció es la de unificar tot el sostre perque les
biguetes treballin a l'hora
SOSTRES UNIDIRECCIONALS
SOSTRES DE BIGUETES RESISTENTS ARMADES

 La resistència del forjat està confiada exclussivament a les biguetes
Cobertes
Secció
SOSTRES DE BIGUETES SEMIRESISTENTS

 La resistència del forjat està confiada en la col.laboració d'una part de
secció prefabricada amb una altra de formigonada "ins situ".
 Aquestes biguetes poden estar compostes integrament per formigó
armat o pretensat, amb una peça ceràmica o amb una gelosia
metal.lica.
SOSTRES DE LLOSA ARMADA
 Lloses d'escala, rampes de garatge sostres per a cobertes amb
pendent.
SOSTRES DE LLOSA ARMADA

 La llossa alleugerada es genera a partir de la llossa masssisa, en un
intent de reduir els costos, directament supresió del volum de formigó i
indirectament reducció de pes.
Sostres unidireccionals amb peçes
pretensades I
SOSTRES UNI
FITXA TECNICA
BIGUETA AUTORESISTENT
DOBLE T
SOSTRES UNI
FITXA TECNICA
SEMIBIGUETA O
BIGUETA AMB T
Sostres unidireccionals
SOSTRES UNIDIRECCIONALS T
Sostres unidireccionals bigueta
Gelosia
Sostres unidireccionals “in situ”
Sostres unidireccionals III
Sostres unidireccionals encofrats
recuperables
Sostres unidireccionals encofrats
recuperables I
SOSTRES BIDIRECCIONALS
SOSTRES RETICULARS
 Entenem con a sostre sense bigues, una placa de formigó massisa o
nervada que transmet la càrrega que reb, directament als pilans, sense
la intervenció de bigues.Aquest tipus de sostres poden portar com a
excepció una biga a tota la vora de la placa.
 Els pilans formen una malla rectangular, la seva ubicació in la malla
pot variar i no cal que estiguin alineats.
 Actualment es molt comú el cas de sostres amb revoltons i tambe
amb cassetons metàl.lics o de plàstic
Dimensions
PILARS
Dimensió transversal mìnima de 30 cm
 PLAQUES
Relació cantell-llum cumplirà els seguents valors mìnims.
Plaques massisses sense àbacs 1/32
Plaques massisses amb àbacs 1/35
Plaques alleugerades 1/28
Esforços.
Punxonament
Abacos-Capitel armado
medianeria centrales. centrales medianeria esquina.
Armadura base superior

Armadura base superior
Armadura base inferior

Armadura base inferior
Sostre bidireccional reticular I
Sostre bidireccional reticular II
•Replantear: nervios, capiteles, patios de instalaciones, desagües, etc.
•Colocación de casetones. Observar la
colocación,
•Armar el forjado. Armado de capiteles, de nervios (con calzos o suspendidos), colocación
de esperas o placas de empotramiento de losas de escalera y colocación del mallazo.
•Armar el forjado. II
Hormigonar.
Sostres
bidireccionals
Llossa
Fi
2019_2020
ESTRUCTURES PREFABRICADES
2019-2020
PREFABRICACIO
Mètode de construcció industrial de fabricació en sèrie,
a instalꞏlacions fixes, per un client que es possible que
encara no sigui conegut, amb un transport i muntatge de
les peces prefabricades a l’obra.
ANTECEDENTS HISTORICS.
La prefabricació es tant antiga com el mateix formigó a
meitats del segle XIX (1848) ja es feien peces prefabricades
de vaixell, jardineria i a començament del XX pilars bigues i
habitatges.
AVENTATGES I
INCONVENIENTS DE LA
PREFABRICACIÓ
Avantatges
 Menys plaç de construcció de l'edifici.
 Poca importància del clima al procés.
 Menys cost de producció al alt grau
d’industrialització
 Necessitat de poc personal especialitzat
 Fàcil especialització del personal
 Millor qualitat que la construcció "in situ"
 Major distancia entre juntes
 Una esencial es la seva gran velocitat de
construcció.
VENTATGES I
INCONVENIENTS DE LA
PREFABRICACIÓ
Inconvenients
 Necessitat de transport i muntatge amb elements
cars. Camions I grues de gran potencia
 Enllaços i juntes molt ben dissenyats
 Formigons de resistència alta, per raons de poder
desemmotllar normalment HA30 i a vegades HA40 o
superior.
 Certa rigidesa al projecte, s’exigeix projectistes ben
coordinats amb el especialistes en prefabricació per
no caure amb la monotonia, repetició.
 Toleràncies mes fines que els habituals en la
construcció “in situ”
 Necessitat de grans inversions en fabriques.
 Canvi de ma d’obra per inversió industrial
ASPECTES RELACIONATS
AMB LA PREFABRICACIÓ
El desenvolupament de la fabricació es veu
sobre tot aturat per temors com.
 Por a que el resultat no sigui acceptat "síndrome

del patito feo"
 Por a la monotonia
 Por a que sigui sinònim de baixa qualitat
 Por a que les juntes siguin punts perillosos
 Por per els tècnics a no tenir possibilitat de
dissenyar el producte.
PRINCIPIS ESENCIALS PER EL PROJECTE
D’EDIFICIS PREFABRICATS
 1.- Necessitat de transportar el peces des de la fabrica a l’obra
obliga a descompondre les parts de l’edifici, atenent simultàniament
a aspectes estructurals
 2.- Assignació a la peça prefabricada el màxim número de funcions
 3.- Disseny acurat de les peces perquè presentin el màxim numero
de posicions de funcionament
 4.- Al projectar, sempre tenir amb compte el sistema de fabricació
de les peces
 5.- Les solucions de les peces i en particular la seva secció
transversal pot venir condicionada, no per el òptim estructural sinó
per el òptim cost de fabricació (àrees mes grans, es formigonen amb
major facilitat...)
 6.- Les situacions de desemmotllar, emmagatzemar, transport i
muntatge poden produir certes seccions de la peça esforços de
diferent signe i mes desfavorables que el del us final
 1. Necessitat de transportar el peces des de la fabrica a
l’obra obliga a descompondre les parts de l’edifici, atenent
simultàniament a aspectes estructurals
 2.- Assignació a la peça prefabricada el màxim número de
funcions
 3.- Disseny acurat de les peces perquè presentin el màxim
numero de posicions de funcionament
 4.- Al projectar, sempre tenir amb compte el sistema de
fabricació de les peces
 5.- Les solucions de les peces i en particular la seva secció
transversal pot venir condicionada, no per el òptim estructural
sinó per el òptim cost de fabricació (àrees mes grans, es
formigonen amb major facilitat...)
 6.- Les situacions de desemmotllar, emmagatzemen,
transport i muntatge dels elements prefabricats, poden
produir en certes seccions de la peça, esforços de diferent
signe i/o mes desfavorables que el del us final
L'aixecament, el transport, el muntatge produeixen moments flectors superiors al

estat final
Estructura prefabricada formigó
MATERIAL IDEAL PER LA FABRICACIÓ
QUALITATS
 Capaç de ser modelat
 Enllaçable
 Bon aïllament tèrmic I acústic
 Resistent al foc
 Dimensionat estable
 Fàcil manteniment
 Bones característiques mecàniques
 No massa car
El formigó avui es el material que s’aproxima a aquest

ideal i a curt termini no es veuen alternatives.
NAUS INDUSTRIALS
La prefabricació ha tingut un desenvolupament
molt important competint amb l’estructura
metàlꞏlica en el camp específic de les naus
industrials de una sola planta, edificis docents,
habitatges
ESQUEMA GENERAL NAUS INDUSTRIALS

Estructura unidireccional paralꞏleles de un o dos
vans
Pilars empotrats a la fonamentació
Pannells a la façana
REQUISITS FUNCIONALS
 Llums lliures de entre 15 i 35 m en elements de coberta
 Permetre futures ampliacions ( façanes desmuntables i

re- utilitzables)
 Aïllaments tèrmics adequats
 Baix cost de manteniment
 Resistència adequada al foc

TIPOLOGIA ESTRUCTURAL
 Naus de bigues paralꞏleles
 Naus de pòrtics
 Naus amb encaballades
 Naus d’arcs.
 Naus de dent de serra
 Naus de plaques
 Naus de bigues paralꞏleles
 Naus de pòrtics
 Naus amb encaballades
 Naus d’arcs.
 Naus de dent de serra

 Naus de plaques
Fonamentació . Calze llis
Fonamentació . Calze llis
Fonamentació
Fonamentació . Calze grecat
Fonamentació . Calze grecat
Fonamentació . Ancoratge mecànic
(Sistema Halfen)
(Sistema Halfen)
Pilans
Jasseres peraltades
Unio jassera i pilar
Unio jassera
i pilar
Biga canaló i jassera
exterior
Acabat en angle
Coberta
Losas alveolares pretensadas.
Se entiende por losa alveolar un elemento superficial plano de
hormigón pretensado, aligerado mediante alvéolos longitudinales, con
juntas laterales especialmente diseñadas para poder ser rellenadas y
que puede transmitir esfuerzos cortantes a las placas colaterales.
Los cantos estándar de la ALVEOPLACA varían

entre 12 y 50 cm, siendo posible la fabricación de
otros cantos.
FITXA DE CARACTERISTIQUES TECNIQUES
PROYECTO DE LOS FORJADOS DE ALVEOPLACA.
APLICACIÓN DE LA ALVEOPLACA A LA CONTENCION DE EMPUJES.
OTRAS APLICACIONES DE LA ALVEOPLACA.
TRANSPORTE, MANIPULACIÓN Y ACOPIADO.
Plaques alveolars
Plaques alveolars
Plaques alveolars
Plaques alveolars II
Plaques alveolars
Plaques alveolars
Plaques alveolars
Peçes prefabricades exteriors
Acabats exteriors
Acabats exteriors
Tancaments exteriors
Acabats exteriors
Acabats exteriors
Acabats exteriors
Acabats exteriors
Peçes prefabricades exteriors
Peçes
prefabricades
exteriors
Peçes
prefabricades
exteriors
Acabats exteriors
Acabats exteriors
Acabats exteriors
Acabats exteriors
Estructura
Estructura
Estructura
Estructura
Estructura
Estructura
Estructura
Estructura
Estructura
Estructura
Estructura
Estructura
Fi
2019_2020
Estructura prefabricada metal.lica.
PREFABRICACIO
Mètode de construcció industrial de fabricació en sèrie a
instalꞏlacions fixes, per un client que es possible que encara
no sigui conegut, amb un transport i muntatge de les peces
prefabricades a l’obra.
Estructura metal.lica.
Antecedents històrics
Us del ferro com a material de construcció va produir un
canvi fonamental a l’arquitectura.
A principis del segle XVIII producció industrialitzada
Graus de transformació dels sistemes de producció, primer
el ferro colat, desprès el ferro econòmic i finalment l‘acer
L’increments de preus dels terrenys
Incendi de Chicago 1870
L’aparició de l’ascensor 1852
 Avantatges i inconvenients
- Material homogeni i producció industrialitzada.
- Estructures + elàstiques
- Distribucions mes lleugeres, seccions de bigues i
suports mes reduïts
- Permet reforços substitucions.
- Re utilització total del material
 Avantatges i inconvenients
- Corrosió
- Resistència al foc.
Metodologies per suplir aquestes desavantatges
Normativa
DB-SE-A: Estructuras de acero
(ex NBE EA-95)
Camp d'aplicació és la verificació de la seguretat estructural, dels elements

metàlꞏlics realitzats amb acer en edificació. No es contemplen elements
unitaris (ponts sitges, tancs ... etc)
GENERALITATS
BASES DE CÀLCUL
DURABILITAT
MATERIALS
ANÀLISI ESTRUCTURAL
ESTATS LÍMIT ÚLTIMS
ESTATS LÍMIT DE SERVEI
UNIONS
FATIGA
EXECUCIÓ
TOLERÀNCIES
CONTROL DE QUALITAT
INSPECCIÓ I MANTENIMENT
Annexes. Terminologia, Notació i unitats, Fatiga, mètode de les corbes S-N,
Normes de referència
 PERFILERIA UTILITZADA MES HABITUALMENT A
LA CONSTRUCCIÓ.
Perfileria metal.lica I
Perfileria metal.lica
Estructura metal.lica.Soports
Estructura metal.lica.Soports
Fonamentacio i pilar HEB
Fonamentacio i pilar HEB
Estructura metal.lica.Bigues
E. M. Bigues alveolars
 Permite reducir, hasta en un 30%, el peso de las estructuras: Se

consigue reducir el número de vigas requeridas y consecuentemente el
peso de la estructura.
 Permite incrementar la longitud de los vanos.: la mayor rigidez de las
vigas A.C.B. en comparación con las soluciones convencionales permite
reducir las deformaciones causadas por cargas temporales y
permanentes.
 Aumenta la modularidad
 Aumenta la flexibilidad en la construcción: facilitan la integración de
los componentes técnicos en su interior como instalaciones eléctricas y
todo tipo de conducciones.
 Favorece la creatividad arquitectónica y técnica gracias a su estética,
luminosidad y funcionalidad:
E. M. Bigues alveolars.
Las vigas alveolares se obtienen a partir de perfiles IPE o HE
laminados en caliente estándar. El proceso de fabricación
consiste en cortar el alma del perfil siguiendo una línea
circular y en unir a continuación, por soldadura a tope, los dos
perfiles T resultantes, pico a pico o con la inserción de chapas
intermedias.
Ofrecen una amplia gama de posibilidades de adaptación
geométrica, variando el diámetro de las aberturas y la
distancia entre las mismas. Las configuraciones de vigas
asimétricas y la utilización de diferentes grados de acero
permiten optimizar los perfiles y reducir los costes.
Unions soldades
Unions soldades
Unions atornillades
Unions atornillades
Unions atornillades
Sostres col.laborants
Jasseres metàliques i plaques alveolars
Estructura metal.lica
CORREAS
Las correas metálicas son el

elemento constructivo sobre el
que se apoya la chapa o panel
que actuará como cubierta para
un edificio o nave.Se dispone de
correas en tres configuraciones,
C, Z y M y según sea la pendiente
de la cubierta, serán más
aconsejables unas u otras (a
partir de un 20% correas Z, por
debajo C ó M).
CONECTORES
EJIONES
Elementos cuya finalidad es sujetar la correa a la estructura
de tubo que soportará la cubierta. Tal y como figura en el
catálogo, se dispone de tres tipos de ejión, según cual sea
la correa elegida.
Perfileria metal.lica
Estructura
metal.lica.
Estructura metal.lica II
Estructura metal.lica III
Estructura metal.lica IV
Estructura metal.lica V
Estructura metal.lica VI
NAU INDUSTRIAL
LOGISTICA MERCADERIES
Acabats exteriors
Acabats exteriors
Acabats exteriors
Panells
Panell coberta i façana
PANEL FACHADA
Chapa exterior espesor 0.5 mm i
anchura de 1200 mm, galvanizada y
lacada y diferentes acabados en
funcion loacalizacion
Aislamiento de poliuretano
expandido 40 Kg/m3
Cara interior chapa acero 0.5 mm
galvanizada y lacada
PANEL HUNT
lacada
expandido 40 Kg/m3
PANEL NERVADO LANA ROCA

lacada
expandido 40 Kg/m3
Fi
2019_2020

Gassia PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Gassia PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

CONSTRUCCIÓ, EDIFICACIÓ

És la combinació de diferents materials o elements, amb

- S'entén per edificació el conjunt ordenat de tècniques,

- Tindrà consideració d'edificació tota construcció de

L'edificació ha tingut, té i tindrà una gran importància dins

Transcendència social- econòmica

La classificació dels edificis es pot realitzar en

- Segons època de construcció.

Segons la seva època de construcció.(I)

Segons època de construcció.(II)

Segons la seva utilització

Totes les altres edificacions els usos no estiguin

Exigències tècniques i administratives de l'edificació

a1) Utilització, de tal manera que la disposició i les dimensions

b1) Seguretat estructural, de tal manera que no es produeixin en

b2) Seguretat en cas d'incendi, de tal manera que els ocupants

b3) Seguretat d'utilització, de tal forma que l'ús normal de l'edifici

c2) Protecció contra el soroll, de tal manera que el soroll percebut

c3) Estalvi d'energia i aïllament tèrmic, de manera que

c4) Altres aspectes funcionals dels elements constructius o de les

Són agents de l'edificació totes les persones, físiques o

Construccions i Arquitectura Industrial UdL. ETIM 2009-2010

Les entitats i els laboratoris de control de qualitat de

2. Són laboratoris d'assajos per al control de qualitat de

Els propietaris i usuaris

Els propietaris i usuaris

Construccions i Arquitectura Industrial UdL. ETIM 2009-2010

Llicències i autoritzacions administratives.

Acta de replanteig de l'obra.

Construccions i Arquitectura Industrial UdL. ETIM 2009-2010

La normativa en funció del sòl, estableix els usos dels

Llei del sòl estatal (LS) Reial Decret Legislatiu 2/2008 de

Dos tipus de espais.

Dos tipus de espais.

Normativa. Llei del sòl estatal (LS)

Construccions i Arquitectura Industrial UdL. ETIM 2011-2012

Construccions i Arquitectura Industrial UdL. ETIM 2009-2010

Construccions i Arquitectura Industrial UdL. ETIM 2009-2010

L'edifici en sòl urbà dependrà de:

A.R.M. OCUPACIÓ EDIFICACIÓ

Profunditat edificable i altura reguladora máxima

Barcelona Plan Cerda1860

Barcelona Plan Cerda 1860

Barcelona Plan Cerda1860

Barcelona Plan Cerda1860

És el conjunt de documents escrits i gràfics que

Haurà de donar una justificació tècnica a la solució

Pot desenvolupar de forma parcial o completa la

DOCUMENTACIÓ OBLIGATÒRIA (Part I, del CTE. Anejo I)

Relació de documents que ha de tenir un projecte:

DOCUMENTACIÓ OBLIGATÒRIA (Part I, del CTE. Anejo I)

1. Memòria Descriptiva i justificativa, que contingui la informació següent:

1.2 Informació - Antecedents i condicionants de partida,

DOCUMENTACIÓ OBLIGATÒRIA (Part I, del CTE. Anejo I)

2. Memòria Descripció de les solucions adoptades

DOCUMENTACIÓ OBLIGATÒRIA (Part I, del CTE. Anejo I)

2. Memòria Descripció de les solucions adoptades

3.5 Protecció contra el - Justificació del DB-HR

DOCUMENTACIÓ OBLIGATÒRIA (Part I, del CTE. Anejo I)

Accessibilitat - Justificació del Decret 135/1995 Codi d’Accessibilitat

EcoEficiència, altres - Justificació del Decret 21/2006 d’EcoEficiència en els edificis

Càlcul de l’estructura - Càlcul dels fonaments i de l’estructura de l’edifici

Protecció contra - Justificació del DB-SI