RAONS

PER ESTIMAR-SE
ENTRE

MARES, PARES

I FILLS I FILLES

INFANTS I FAMÍLIES DE CICLE SUPERIOR

ESCOLA ROSA CAMPÀ

Llibre elaborat a partir de la lectura del llibre Set raons per estimar els
meus pares d’en Jaume Cela.

Primera edició: febrer de 2020

Text: Infants i famílies de Cicle Superior
Ares Farràs Monge, Bernat Cadena Serra, David Tarrés Torilo,
Dorian Costes Muñoz, Giselle Fernández Abollo, Heura Travé
Vidal, Hugo Pérez Cascalló, Iker Pérez Cascalló, Jana Calvet
Majoral, Martí Farràs Colell, Montse Massana Regal, Nagore
Barrenechea Novoa, Naiara Capdevila Pelegrina, Nicole Beerings
Martínez, Rocío Jiménez Armengou

Il·lustració: Dorian Costes Muñoz

Coordina: Maria Rodríguez Ficapal
Imprès a l'Escola Rosa Campà de Montferrer
 RAONS

PER ESTIMAR

ALS PARES

I MARES

~ 3 ~
 INFANTS DE CICLE SUPERIOR:
ARES FARRÀS MONGE
BERNAT CADENA SERRA
DAVID TARRÉS TORILO
DORIAN COSTES MUÑOZ
GISELLE FERNÁNDEZ ABOLLO
HEURA TRAVÉ VIDAL
HUGO PÉREZ CASCALLÓ
IKER PÉREZ CASCALLÓ
JANA CALVET MAJORAL
MARTÍ FARRÀS COLELL
MONTSE MASSANA REGAL
NAGORE BARRENECHEA NOVOA
NAIARA CAPDEVILA PELEGRINA
NICOLE BEERINGS MARTÍNEZ
ROCÍO JIMÉNEZ ARMENGOU

~ 4 ~
 PRIMERA RAÓ
PERQUÈ M'EXPLIQUEN ANÈCDOTES

Tinc 11 anys, ja fa molt que estic en aquet món i m’han passat moltes coses bones i
també de dolentes. Tinc molts amics i cada un destaca per una cosa. El meu pare
m’explica anècdotes de tant en tant, la mare també, però el pare és el que més.

Ara us explicaré una de les anècdotes que a mi més m’agraden, ja entendreu perquè.

Estàvem de viatge cap a Llanos de l’Hospital, que està a l’Aragó. Sempre anem allà a
esquiar per carnaval. I mentre anàvem amb cotxe em van explicar que el dia 20 de
novembre de l’any 2008 els meus pares estaven sopant,i de cop i volta la meva mare va
notar que jo volia sortir de la panxa així que van haver d’anar corrents cap a l’hospital
de la Seu d’Urgell. Però quan van arribar-hi diuen que jo em vaig adormir i que, després
de tan córrer, no vaig néixer fins el dia següent, el 21 a les 7:15 del matí!

Un altre dia que anàvem cap a l’escola amb cotxe, la mare ens va explicar als meus
germans i a mi com anava ella a l’escola. Ella anava a una escola de monges a Barcelona
i els seus germans a una altra escola. La meva mare sempre havia d’anar vestida amb
uniforme. L’uniforme era: un polo blanc, una faldilla blau fosc i uns mitjonets. Ella em va
dir que un dia m’ensenyaria una foto de l’uniforme, però encara no me l’ha ensenyat. Li
hauré de demanar, ara tinc curiositat.

Un altre dia que estàvem esquiant a Ordino, a Andorra, el meu pare ens va explicar als
meus germans i a mi com era l’estació d’esquí quan ell era petit. Ens deia que abans els
telecadires eren de dos, de tres i de quatre i que per pujar a dalt de tot només n’hi havia
un, ara, en canvi, també hi ha un telecabina.

Un dia de gener el meu pare em va explicar una altra anècdota quan estàvem a punt
d’anar a dormir. L’anècdota feia així:un dia el meu pare estava a Barcelona amb el seu
avi. Aquell dia el seu avi el va portar a veure l’estàtua de Colon i una rèplica del vaixell
amb el que Colon va descobrir Amèrica. També el va portar amb el telefèric de Montjuïc.
El meu pare diu que aquest record no se li esborrarà mai de la cap.

I aquesta es una de les quinze raons per la qual jo estimo els meus peres, les anècdotes
i records que m’expliquen de tan en tan.

~ 5 ~
 SEGONA RAÓ
PERQUÈ M'EXPLIQUEN HISTÒRIES

M’agrada molt viatjar amb la furgoneta i en els viatges més llargs, els meus pares,
sempre m’expliquen històries.

Durant aquests anys m’han explicat moltes històries, algunes m’han agradat més i
d’altres m’han agradat menys. A vegades, les històries són reals però normalment se les
inventen, tot i així m’agraden molt.

Una de les històries que més m’acostumen a explicar els meus pares és sobre Castellbò,
perquè quan pugem a esquiar a Sant Joan que es una estació d’esquí on anem sovint,
passem per davant d’aquest bonic poble.

La història va de cavallers i princeses que estan al castell de Castellbò, quan de cop

comença una guerra i els habitants de Castellbò han de fugir per túnels subterranis per
anar fins a Sant Andreu, que és el poble del costat,per poder escapar-se dels dolents i al
final de la història se salven. Però hi ha coses de la història que no sé si creurem com per
exemple que hi ha túnels subterranis a Castellbò. Tot i pensar que és fals m’escolto la
història fil per randa i, per mi és una de les històries més boniques que m’expliquen els
pares.

A part d’aquesta, hi ha milers d’històries més i com he dit abans, totes m’agraden molt.

La darrera història que m’han explicat és la història d’una cova que està a Eslovènia, em
van dir que allà hi havia dracs que vivien tranquils dins una cova fins que un dia unes
persones van anar poble del costat a explicar-la. Aquests no s’ho acabaven de creure
però igualment van decidir anar a matar el drac i així va ser.

Aquesta història és molt trista i encara que hi ha idees que crec que són fictícies, a mi
igualment m’agrada molt que me l’expliquin.

I aquesta és una de les mil raons per les quals estimo els meus pares.

~ 6 ~
 TERCERA RAÓ
PERQUÈ EM FA EL MENJAR CADA DIA I FEM INVENTS JUNTS

Estimo la meva mare perquè em fa el menjar cada dia. És molt bo i variat. El meu menjar
preferit que fa la meva mare és la sopa d'ou, la fa boníssima. Recordo una vegada que
estava dinant amb el meu germà i la meva mare com de costum i menjàvem sopa de
lletres que també m'agrada molt. M'agrada tant, que volia menjar-ne més, no només jo,
sinó també el meu germà i la meva mare també. Així és que la meva mare va preparar
més sopa expressament per a què tots tres poguéssim menjar-ne més. Per acabar l'àpat,
de postres ens esperava quelcom dolç. Jo vaig menjar-me una natilla de vainilla i el meu
germà se la va menjar de xocolata. També estaven molt bones.

Estimo el meu pare perquè puc fer invents amb ell. Una vegada, vam desmuntar uns
ventiladors per agafar el fil de nicrom que hi havia dins per tal de fer una màquina que
tallés molt fàcilment. Quan ho vam tenir, vam tallar uns coixins que teníem però quan
ho vam provar el fil es va cremar varies vegades fins que vam aconseguir-ho. A més, vam
utilitzar un ferro que també se'ns va trencar, però aquesta vegada es va cremar tot el fil
que ens quedava de nicrom. Vam gaudir una bona estona amb el pare, i en tenim un bon
record de molts.

~ 7 ~
 QUARTA RAÓ
PERQUÈ QUAN TINC UN MAL SON O FRED EM DEIXEN DORMIR AMB ELLS

Els meus pares quan s’enfaden, sé que encara m’estimen. I si ho fan, de vegades és per
protegir-me.

També m’alimenten i quan tinc un problema m’ajuden i jo també els ajudo a ells.

També paguen l’escola i altres coses pel meu futur, i també m’entretinc.

I em fan massatges abans d’anar a dormir.

I quan tinc por, m’ajuden a passar-la.

I quan tinc un mal son o fred i em desperto per la nit, em deixen dormir amb ells.

Recordo que quan era molt petit, tan que encara dormia amb el papa i la mama, vaig
tenir un malson: era tot fosc i de cop començaven a aparèixer fantasmes, d’un en un, i
allò em va fer molta por.

O quan vaig somiar que era tot fosc i que de cop un munt de monstres m’encerclaven.
O un altre dia que vaig somiar que explotava un volcà enorme. O el dia que vaig somiar
que m’atacava una serp i un caiman. O quan somiava que estava fent una barbacoa i de
sobte comencem a escoltar lladrucs i l’udol d’un llop i s’acosten cap a nosaltres i ens
ataquen.

Però per sort, quan tinc un mal son i sento por, em desperto i vaig corrents a l’habitació
dels meus pares i allà puc continuar dormint i no és fins al matí que la meva mare
s’adona que estic amb ells.

~ 8 ~
 CINQUENA RAÓ
PERQUÈ SÓC AFORTUNADA DE TENIR-LOS

Jo com a nena crec que he sigut molt afortunada perquè tinc pares mentre que hi ha
moltíssims infants que no en tenen, i per això sóc afortunada.

Jo estic orgullosa dels meus pares sempre hi ha sigut quan he passat mals moments o
quan he perdut gent molt apreciada per mi, ells sempre han estat allà, al meu costat, i
sempre els estaré agraïda perquè fins i tot en aquests mals moments han estat amb mi.
Amb ells em sento protegida i segura perquè sé que quan els necessiti sempre els tindré
al meu costat.

Jo estimo els meus pares perquè sempre saben quan estic bé i quan estic malament, i
quan estic una mica ensopida o decaiguda sempre fan alguna cosa perquè acabi rient i
no em torni a posar trista.

Els estimo perquè sempre em donen petons i abraçades, encara que de vegades els digui
que són uns pesats.

Els estimo perquè juntament amb els meus avis m’han ensenyat que la família és el més
important.

Em ve al cap una anècdota que em va explicar la meva mare i és que quan era petita una
vegada vaig dormir en una caixa de fruites perquè no portaven el bressol portàtil i van
improvisar un llitet, diu la meva mare que estava moníssima dormint allà dins perquè al
ser tan petitona hi cabia perfectament.

Sempre els estaré agraïda als meus pares.

~ 9 ~
 SISENA RAÓ
PERQUÈ LA MEVA MARE EM DEIXA MAQUILLAR-LA
I PERQUÈ EL MEU PARE SEMPRE JUGA AMB MI

No us penseu que maquillo a la meva mare per anar a algun acte important. Només la
maquillo quan ens avorrim, ella s’asseu al sofà i jo a sobre seu.

El més divertit és agafar-la per sorpresa, jo la maquillo i quan acabo de maquillar-la li

porto un mirall perquè es miri.

Com que a ella no li agrada anar gaire mudada, m’agrada maquillar-la molt perquè es
noti ben diferent.

Només em posa una condició i és que fem el tracte que ella es deixa maquillar si després
li trec el maquillatge de la cara.

I quan acabo, em maquilla ella a mi. Ella a mi em maquilla molt malament perquè no se
li dona gaire bé, sols em pinta els ulls i prou, i jo sempre li dic: –Mama encara no has
acabat de pintar-me- i ella respon:- A mi no m’agrada que vagis tan maquillada, així ja
estàs bé.-

A mi i al meu pare ens agrada molt jugar a jocs de taula.

Quasi cada dia quan acabem de sopar juguem a cartes, normalment sempre juguem a
la brisca tot i que amb aquestes cartes es poden fer molts jocs. Jo li vaig ensenyar la
llúpia i el pescador i ell em va ensenyar el mentider, i ens ho passem sempre molt bé.

Normalment la meva mare no juga perquè diu que no li agrada jugar, però quan juga fa
trampes, diu que si fa trampes es més divertit el joc però no és veritat.

A les vacances de Nadal va vindre uns dies el padrí Julià a casa perquè la meva mare
tenia vacances, i ens passàvem tota la tarda jugant tots, el meu pare, la meva mare i el
padrí Julià i ens ho passàvem molt bé.

Els Reis em van portar un Monopoly i ens ficàvem a la taula gran del menjador i ens
passàvem un parell d’hores jugant, i mai l’aconseguíem acabar, sempre havíem d’anar a
sopar o a fer alguna cosa.

~ 10 ~
 SETENA RAÓ
PERQUÈ M’ANIMEN A QUE M’ESFORCI

PERQUÈ EM SURTIN LES COSES

Un dia de les vacances d’estiu practicava com fer la tombarella endarrere però no em
sortia i després d’intentar-ho sense èxit diverses vegades, ja em volia rendir. Però llavors
els meus pares em van dir que no ho deixés córrer i que ho tornés a provar, que de
vegades les coses no surten a la primera però que només dedicant-hi temps i esforç et
poden acabar sortint. I vaig seguir el seu consell, vaig practicar-ho cada dia i al final em
va sortir!

La mala notícia és que un altre dia provant de fer la tombarella endarrere, vaig caure
malament i em vaig torçar el peu. Això va fer que durant uns dies vaig haver de fer repòs
i no vaig poder seguir practicant.

Quan em vaig recuperar i vaig tornar a provar, vaig tenir una decepció perquè no em
sortia! Però de nou, sabeu qui em va ajudar? Els meus pares! Ells van ser els que em van
animar perquè ho tornes a provar i ho vaig aconseguir!

Si no hagués estat per ells, jo hagués tirat la tovallola i desprès sé que me n’hagués
penedit.

També un dia no em sortia un exercici de matemàtiques i els meus pares em deien que
m’hi esforcés, em van ensenyar com fer-ho i al final em va sortir.

Tot i que només he escrit quest dos exemples perquè són dels que més me’n recordo,
han estat moltes les vegades que els meus pares m’han ajudat i animat a seguir intentant
fer les coses que al principi em costen.

~ 11 ~
 VUITENA RAÓ
PERQUÈ QUAN EM POSO MALALT EM CUIDEN

Estimo els meus pares perquè quan em poso malalt ells sempre estan al meu costat
cuidant-me.

Si tinc febre, em donen medicina i em posen un drap fred al cap perquè em baixi i estigui
millor.

S’asseuen al meu costat i m’expliquen perquè estic malalt en aquell moment i m’ho fan
entendre molt bé perquè jo no em preocupi.

Ells em porten el menjar al llit i es queden al meu costat per fer-me companyia.

Algunes vegades es queden a dormir amb mi en un altre llit que tinc a l’habitació, per si
em desperto per la nit o em torno a trobar malament poder estar allà amb mi.

A l’estiu quan tinc mal de coll em porten al metge i després al sortir em compren gelats
perquè el fred del gelat fa baixar la inflamació del coll. I a mi m’agraden molt els gelats.

També un cop, quan era molt petit, vaig caure amb la bici i em vaig fer molt mal. Ells em
curaven les ferides tots els dies amb un desinfectant que es diu Betadine I m’ho tapaven
amb unes gasetes perquè les ferides no s’embrutessin la roba.

I aquest és un dels motius pels quals estimo els meus pares.

~ 12 ~
 NOVENA RAÓ
PERQUÈ EL MEU PARE EM DEIXA PUJAR AL COTXE DE POLICIA I
PERQUÈ LA MEVA MARE EM DEIXA TREBALLAR AMB ELLA

El meu pare és policia. Va començar al 2008 i encara segueix. De petita vaig pujar damunt
el capó del cotxe de policia i em va agradar molt.

Sempre que està treballant em ve a veure i això m’agrada molt, perquè de vegades em
preocupo massa perquè hi ha criminals que són molt dolents i pateixo per ell. Però
l’avantatge de tenir un pare policia és que pots saber claus per derrotar algú que et vol
fer mal o anar a una intervenció. Com per exemple, quan tenia sis anys, el meu pare em
va portar amb ell a una. Jo anava al seient del darrere i com que en aquell temps no hi
havia cinturons jo anava d’un cantó a l’altre, penseu que anàvem a 140, 180 o fins i tot
200 km per hora. Va ser al·lucinant!

I la meva mare, treballa al sector del turisme, a Encamp. I de vegades vaig on ella treballa
i quan se’n va tothom, em deixa seure a la seva cadira i llavors començo a fer veure que
treballo com ella.

Un dia la meva mare em va preguntar si volia servir xocolata negra o repartir coca als
nens i les nenes, i jo li vaig dir que sí i vaig posar xocolata negra a tots els gots i m’ho vaig
passar molt bé.

També un dia que vaig anar a turisme, on treballa la mama, i hi havia tots els seus
companys, em va fer una mica de vergonya.

~ 13 ~
 DESENA RAÓ
PERQUÈ EM DEIXEN TENIR EL MEU GOS A DINTRE DE CASA

Hola, tinc 12 anys i una de les raons per la qual estimo els meus pares és perquè em
deixen tenir el meu gos Max a dintre de casa.

Des de que vaig néixer tenia un gos que es deia Bart que era un golden molt gran amb
un pèl de color beix molt bonic, però ara fa just un any i cinc mesos que es va morir. A
mi em va fer molta pena i durant molt temps vaig estar demanant als meus pares que
volia un altre gos.

Pel meu aniversari, el dia 4 d’abril a l’arribar de l’escola i només entrar al jardí, vaig veure
una bola de pèl negra molt bonica i només veure’l li vaig posar el nom de Max. Em vaig
sentir molt alegre quan el vaig veure i vaig estar tota la tarda amb ell.

Ara ja té 11 mesos i cada dia a l’arribar de les activitats extraescolars l’he d’anar a
passejar i em fa molta mandra però li demano al meu pare si em vol acompanyar i
sempre em diu que sí. I mentre passegem sempre parlem de bàsquet perquè a mi i al
meu pare ens encanta el bàsquet.

Jo jugo a l’equip de la Seu el Sedis i aquest any hem guanyat la lliga! I això vol dir que
hem pujat de categoria i a la categoria que ens ha tocat hi ha cinc grups i a un d’ells hi
ha el Barça!

Quan tornem a casa parlo amb la meva mare d’anècdotes o de les notícies del dia, avui
hem parlat de l’accident de Tarragona. Es veu que ha explotat una fàbrica, i mentre
parlem mirem les notícies. Mentrestant el papa fa el sopar que sempre el fa molt bo i
quan el té preparat parem taula i a sopar.

~ 14 ~
 ONZENA RAÓ
PERQUÈ FAN UN MENJAR FABULÓS

M’encanta menjar però sense fer-ne un mal ús ni abusar-ne i per sort tinc un pare que
sap cuinar deliciosament! Sobretot els macarrons a la bolonyesa.

El meu pare és un home una mica calb, amb barba i ulleres, és un pare molt divertit i me
l’estimo molt, sempre que he tingut un mal dia el seu magnífic menjar em fa treure tots
el pensaments negatius i em fa pensar amb el present i no amb el passat. I no m’enrotllo
més.

Tornant al que deia, els macarrons del papa són com: si tots els millors gustos que has
provat se t’ajuntessin a la boca mentre mastegues. I això que he anat a molts restaurants
diferents però cap de moment els ha aconseguit superar. Són deliciosos tant si ho fa
amb ganes com si no, a ell sempre li surten boníííííssims, i no només els macarrons sinó
tot el que fa li surt tot boníssim, faci el que faci.

Vosaltres no sabeu el gust que és arribar a casa i sentir una oloreta que et fa vindre
ganes de poder volar, és una sensació increïble!

Però el menjar deliciós del papa, no superarà mai els deliciosos canalons de la tieta
Maria, només ens en fa tres vegades a l’any (llavors diu que si en fes més sovint, ja no
els trobaríem tan bons):per Pasqua, per festa major i per Nadal. Quan els fa en pot
arribar a fer més de cent, i ens els acabem, tots ben tips, però ens els acabem. El meu
cosí petit se’ls menjaria cada dia sense parar, però sap que cada dia, cada dia, se’n
cansaria i quan arriben els canalons després de tants dies es posa súper content.

I ja paro d’escriure sobre menjar perquè al final us faré venir gana.

En resum, els canalons de la tieta i els macarrons del papa són meravellosos,
espectaculars, magnífics, però sobretot BONÍSSIMS!!

~ 15 ~
 DOTZENA RAÓ
PERQUÈ LA MEVA MARE EM DEIXA PENTINAR-LA

I EL MEU PARE M'AJUDA AMB ELS DEURES DE MATES

La meva mare sovint es renta el cabell i quan s’està pentinant i m’avorreixo li pregunto
si em deixa pentinar-la, i sempre em diu que sí. I a mi m’agrada fer-ho.

Jo primer la pentino fins que no té nusos i quan ja no té nusos miro pentinats per internet
i els hi intento fer. No em surten gaire bé però jo m’entretinc i a la meva mare li agrada
molt que li toquin els cabells.

A vegades jo m’invento pentinats i alguns són bastant bonics i li deixo una estona, però,
després li he de desfer. També intento fer pentinats que em feia una amiga meva,
aquesta nena fa molt bé els pentinats,i a mi m’encanten els pentinats que fa. A vegades
els prova de fer nous i li surten molt bé, al contrari que a mi. El pentinat que m’agrada
més són les trenes de boxejadores. Jo un cop li vaig intentar fer a la meva mare i em va
sortir, però com pensava que no m’havia sortit el vaig desfer. Jo me’n vaig assabentar
de que havia fet la trena bé quan el dia següent vaig anar a l’escola i li vaig dir a la nena
que fa tan bé els pentinats i em va dir que ho havia fet bé. Aquell dia vam riure molt
perquè m’havia costat molt fer aquella trena.

A mi matemàtiques m’agrada molt, però a vegades amb els deures m’entrebanco una
mica. Quan m’entrebanco li demano al meu pare, que en sap bastant i m’ajuda molt.

També quan tinc exàmens de matemàtiques em posa exercicis per practicar. Així
practico i vaig més preparada per l’examen.

~ 16 ~
 TRETZENA RAÓ
PERQUÈ M'AJUDEN A FER ALGUNES FEINES

No us penseu que em fan totes les feines, sinó que només m’ajuden de vegades com
aquell cop que m’havia de preparar un dictat però sola no podia fer-ho perquè si mirava
el que havia d’escriure ja sabia com s’escrivia i llavors no tenia gràcia!! Ells m’ho van
dictar perquè ho pogués practicar i així poder treure una bona nota.

O quan he d’estudiar per un examen i no sé com fer-ho, doncs ells m’ajuden i em fan
moltes preguntes per ajudar-me a aprendre bé tot el que surt a la prova.

Hi ha alguns dies que la mama em diu que em prepari jo l’esmorzar per l’hora del pati
però li dic que no perquè no tinc temps pel matí. Ella m’ho diu perquè jo sempre li dic
que no m’agrada el que em posa. És que sempre em dona fruita i a mi la fruita no
m’agrada, està molt dolenta, però ella sempre insisteix dient-me que s’ha de menjar
perquè va molt be pel cos.

Amb l’altra cosa que m’ajuden és amb l’habitació. Els meus pares sempre em diuen que
si no tinc l’habitació neta i endreçada no puc anar amb les amigues i un dia no la tenia
feta i ells em van ajudar a fer-la perquè pogués anar a jugar.

I aquesta és una de les moltes raons per les quals estimo els meus pares!

~ 17 ~
 CATORZENA RAÓ
PERQUÈ M'AJUDEN AMB ELS DEURES

Un dia a l’escola ens van manar uns deures de mates, i ami les matemàtiques em costen
una mica més que les altres assignatures i per això m’ajuden quan tinc dubtes. Jo crec
que em costen una mica més perquè em poso més nerviosa i aquest és el motiu pel què
em costen, o això crec. Els meus pares m’ajuden molt en aquesta assignatura i per això
els estimo molt.

No sols m’ajuden a mates també m’ajuden en les altres assignatures, però no tant com
mates. A vegades, hi hahagut alguns problemes que m’han costat una mica més que els
altres però gràcies als meus pares, sobretot al meu pares, els he acabat entenent quasi
tots.

Un altre dia a l’escola ens van ficar uns quants deures de mates complicats per mi, i ja
sabeu que eren de mates així és que una altra vegada em van resultar difícils!! Però com
bé sabeu vaig anar amb el meu pare a que m’ho expliqués fins que ho vaig entendre.

Tinc moltes raons més per estimar els meus pares, però ja les escriuré un altre dia, ja
que són moltes! Avui he escrit només la primera.

~ 18 ~
 QUINZENA RAÓ
PERQUÈ EN TOTA NECESSITAT, SEMPRE ELS TINC AL MEU COSTAT

Jo estimo els meus pares perquè sempre m’han cuidat. Els estimo perquè m’ajuden, em
cuiden,em fan petons, em donen de menjar, em compren roba, perquè estic amb ells
en una casa molt bonica, em recolzen quan ho necessito, m’estimen molt i jo a ells
també.

Com em demostren que m’estimen?

M’ho demostren quan surto del col·legi o quan vaig a altres activitats i em fan un petó i
una abraçada quan em venen a buscar. Un dia vaig sortir de natació i estava trista. Quan
em va veure la meva mare, va sortir del cotxe i em va donar una abraçada molt forta.
Em vaig sentir molt bé, i en aquell moment vaig pensar que la meva mare m’estimava
molt. Mentre baixàvem d’Andorra cap a Aravell, vam parlar de moltes coses i la meva
mare em feia riure. Quan vam arribar a casa vam sopar i vam anar a dormir, la meva
mare em va fer un petó i va marxar a la saleta d’estar.

Quan em recolzen?

Em recolzen quan estic trista per alguna cosa que m’ha passat al col·legi, o a les
activitats. Un dia vaig suspendre un examen i la meva mare em va dir que no em
preocupés que un altre dia em sortiria millor, em va animar molt per un altre examen,
quan va haver l’examen em va sortir molt bé perquè la meva mare em va recolzar molt
perquè no em desanimés.

Estic feliç perquè tinc uns pares genials!!!

Perquè els meus pares cada dia em donen menjar deliciós, com per exemple les patates
braves els hi queden molt bé.

També estic molt feliç perquè tinc una casa molt bonica i puc estar amb els meus pares.
Perquè anem de compres amb la meva mare a Andorra i riem molt, perquè no ens
decidim de la roba que volem, però al final ens decidim. Quan anem cap a casa riem del
que ha passat i les dos estem molt contentes.

~ 19 ~
~ 20 ~
 RAONS

PER ESTIMAR

ELS MEUS FILLS

I FILLES

FAMÍLIES DELS INFANTS DE CICLE SUPERIOR

~ 21 ~
 PRIMERA RAÓ
PERQUÈ QUAN TENS FILLS LES FESTES DE NADAL ESDEVENEN ÚNIQUES

Sempre m´han agradat les festes de Nadal pels tòpics de reunir la família, els regals... però quan
tens fills la il·lusió per aquests dies es multiplica per mil.

Es passen mig any preguntant quan arribaran les vacances d’estiu o el dia del seu aniversari i
l’altre mig per aquests dies de festa. A vegades penso que els nens fan la competència a les
administracions de loteria per veure qui s’avança més al Nadal...

Pel pont del novembre els pares ja hem de buscar excuses per no desempolsar encara les capses
dels guarniments... des que mengem les castanyes ja ens pregunten si poden decorar la casa. I
és que des de que els nens s’encarreguen de “l’ambientació nadalenca”, casa nostra està més
guarnida que els carrers de Gràcia per la Festa Major!

Els encanta muntar el pessebre i per a que a ningú li quedi cap dubte d’això, ells en preparen un
on hi ha: figures grans de ceràmica, figures deplaymobil, peces de fusta que s’han d’encaixar,
personatges de peluix de quan eren petits, de goma eva que els van portar els reis... ni a la Fira
de Santa Llúcia hi ha tanta varietat com al rebedor de casa!

I pel que fa a l’arbre, els meus nens fan honor a l’expressió “vas més guarnida que un arbre de
Nadal”. Ja quan el van triar era el més gran de la botiga. Il·lusa de mi, vaig pensar que aquest
arbre mai faria goig de gran que era... però el dia que el decorem tots plegats, amb música de
“Merry christmas “ de fons, uns a sobre l’escala per penjar les boles de tela que va fer la iaia, els
altres envoltant-lo amb les llums, ara posem els peluixos, ara les cintes... acabem amb pesos als
peus de l’arbre per a que no caigui de tant carregat que el deixen! Si perdo les claus de casa i
les busco a l’arbre, segur que les trobo!

També els encanta (i a mi també) els torrons i polvorons. Si per ells fos, tot l’any menjarien
aquests dolços. Amb l’excusa dels fills “pobrets es que els hi agraden tant” aprofito per tenir
gormanderies a casa encara que encara no toqui...

La il·lusió dels fills per totes les tradicions del Nadal és incomparable a com vivíem aquests dies
sense ells...

Aquesta és una de les moltes raons per estimar els fills. De ben segur que si no ens els estiméssim
no estaria escrivint aquestes línies (mai he tingut traça per redactar...) si no fos perquè ahir la
meva no tant nena, em va dir que avui era l’últim dia per presentar la raó ... i l’hagués decebut
si “m’escaquejava”!

~ 22 ~
 SEGONA RAÓ
PERQUÈ ENS UNEIX UN FIL

Tant si has portat al teu fill dins la panxa com si no, és impossible no estimar al teu fill. Els pares
i les mares estimem als fills perquè hi ha un fil invisible que sempre ens uneix.

És un fil molt i molt llarg, tan llarg que si fos necessari fins i tot podria donar la volta al món.

I direu... i quina utilitat té que sigui tan llarg?

Doncs molt senzill. Si per algun motiu un dels dos (pares o fill) ha de desplaçar-se molt lluny, a
l’altre cantó del món, el fil invisible ens segueix mantenint units. I això pot tenir una gran utilitat!

Imaginem que sorgeix un problema quan som lluny uns dels altres: que un tingui febre, o que li
faci mal un queixal, o que tingui malsons a la nit... És en aquests moments quan el fil és tan
important.

Quan passa alguna cosa així, el fil vibra d’una manera especial i màgicament uns pensen en els
altres i el problema desapareix en un tres i no res.

Però la curiositat del fil no és només que sigui llarg... Hi ha una altra propietat que el fa molt i
molt especial. I és que a més a més de llarg el fil és tan fort i tan potent que és indestructible.
Ni el fred més intens del Pol Nord ni la calor més intensa de la hamada Sahrauí el poden fondre.

I potser us preguntareu... què hi fa què sigui tan fort? Doncs justament això és primordial. A
vegades pot patir sotragades importants i si no fos per la seva resistència es podria trencar. Però
no patiu, això no passarà!

Tan hi fa que a vegades sembli que no ens escoltem, que pensem diferent, que no ens facin
gràcia les mateixes pel·lícules o que no ens agradi la manera com vestim... La duresa del fil no
hi entén d’aquestes foteses...

És per tot això que el fil és tan sorprenent: fa que els fills es converteixin en una part més de
nosaltres. Però estigueu tranquils! Ser una part més del pare o de la mare no vol dir que els fills
hagin de ser idèntics a nosaltres, o que ens hagin de dir sí a tot... Només vol dir que si alguna
vegada ens enfadem, després, encara que hagi de passar una mica de temps, sabrem perdonar
i seguir rient junts.

~ 23 ~
 TERCERA RAÓ
PERQUÈ M'HAN ENSENYAT EL QUE ÉS ESTIMAR DE VERITAT

Em dic Vanesa, soc la mare d’en David. De raons n’hi ha moltes, des de que et donen
alegria, que aprens a viure de diferent manera la vida, fins que et fan recordar lo maca
que és la innocència…

Però per mi la major raó que tinc és que quan tens un fill/a, aprens a saber el que és
estimar de veritat, un sentiment que fins en aquell moment no saps que existeix amb
tanta força, ja que es incondicional. Quan ets petit t’ensenyen a estimar, estimes molt,
però per naturalesa o perquè ens manca maduresa, som egoistes entre cometes. Ells
no se n’adonen, però quan tens un fill, l’instint de protegir, estimar, cuidar… és molt
intens i incontrolable. Mica en mica es van fent grans, però aquesta manera de protegir
no canvia per res, ni per ningú. Ells hi arribaran, i en aquells moment els hi tocarà a ells
experimentar aquest sentiment que surt de dins i que és inexplicable però meravellós.
Per a mi aquesta és la millor raó.

~ 24 ~
 QUARTA RAÓ
PERQUÈ LA PASSIÓ PER LES MANUALITATS ET FAN ÚNIC

Els dies que més m’agraden són els dies que obres la teva ment i decideixes realitzar una de les
teves idees estrambòtiques i tots els meus sentits es posen en alerta perquè sé que se m’ha
complicat la vida.

S’ha complicat perquè el teu desenvolupament de la creativitat no està en sintonia amb el de la

nostra paciència, i sé que explicar-te com es fa o fer-te entendre que una cosa no es fa d’una
manera determinada provoca que els dos ens estressem.

S’ha complicat perquè ets com l’origami, pots crear coses increïbles i transformar qualsevol
objecte en una cosa nova, però ets complicat i a vegades transformar el teu ímpetu per fer les
coses, en una calma per poder entendre el que vols i explicar-te com arribar-hi, pot convertir-se
en un problema matemàtic difícil de solucionar.

Pots convertir una figura fàcil de realitzar en un Teorema de

Maekawa geomètric però irrealitzable, i és llavors quan
descobreixo que la teva ment pot abastar moltes possibilitats i
la meva sorpresa va creixent a mida que junts podem resoldre
tot tipus d’impediments i contratemps, això tranquil·litza la
meva ànima perquè sé que a la vida també podràs
desenvolupar-te sense problemes.

Estimo les tardes que m’obligues a una teràpia ocupacional on

els dos podem dedicar-nos temps, i puc oblidar tots els problemes del món, una teràpia que fa
que vulgui continuar dia a dia, mes a mes, any a any.

La teva creativitat t’ajudarà a resoldre els problemes que et trobaràs en el dia a dia, a més de
permetre’t noves oportunitats i possibilitats, obrir nous camins a la teva vida, recrear-te i
inventar propostes.

I és per aquesta raó que sempre t’animaré a realitzar-les i, dins de les meves possibilitats,
t’ajudaré a fer-les realitat encara que el meu cap exploti de tant en tant.

És per aquesta raó que t’estimo, perquè ets un repte diari, ets la meva manualitat de per vida.

~ 25 ~
 CINQUENA RAÓ
PERQUÈ SÓN EL MÉS IMPORTANT A LA MEVA VIDA

Com a mare de dos nenes tinc moltes raons per estimar a les meves filles. Des de que van néixer
que han sigut el més important a la meva vida. Abans que elles arribessin jo no sabia que existia
tan d’amor, amor incondicional que es difícil d’explicar.

Tot comença el primer dia de vida, quan te les posen als teus braços i és en aquell moment quan
sents que els hi has de donar tot l’amor del món. I també vols que elles t’estimin i sents la
necessitat de cuidar-les i protegir-les de tot lo dolent del món.

Estimo les meves filles sobretot perquè elles m’estimen a mi, perquè em cuiden i perquè amb
un sol somriure d’elles fan que m’oblidi de tots els maldecaps i perquè cada vegada que em
donen un petó o una abraçada sento que no tinc por a res i a ningú.

M’agrada viure totes les vivències possibles amb elles: jugar, experimentar, plorar, enfadar-nos,
riure... Gaudir de tots els moments possibles amb elles i anar col·leccionant bons records perquè
quan siguin grans puguem parlar de tots aquests moments i seguir rient recordant les ximpleries
que fèiem.

Les estimo perquè em donen tot sense demanar res a canvi, sense condicions. Perquè tenen el
poder de fer-me aixecar si he caigut. D’estar amb mi en els pitjors moments de la vida, amb
suficient maduresa per poder-ho afrontar tot.

Perquè jo amb elles sóc feliç si veig que elles ho són.

Em sento molt agraïda que hagin nascut i de que siguin tan humanes, comprensibles, amables i
carinyoses.

Elles són el meu món.

~ 26 ~
 SISENA RAÓ
PERQUÈ PODEM PARLAR QUAN ENS ENFADEM

Ens l’estimen perquè quan ens enfadem, la majoria de les vegades l’Heura se’n va a relaxar-se i
a pensar, en el tema en concret el qual ens ha fet provocar, a la seva habitació i nosaltres, el seu
pare i jo, esperem a baix a que es tranquil·litzi i baixi a parlar-ne.

Un cop tranquil·litzada, baixa, ens seiem tots plegats al sofà i en parlem del que ha passat.

Per exemple, el divendres passat havia d’anar convidada a Caldea amb la Naiara i al posar-se
malalta, evidentment, no li vàrem deixar anar, no li va agradar gens, això va crear un conflicte
important, i ho vam estar parlant fins que va entendre la situació.

Això es una de les moltes raons per les quals estimem a la nostra filla Heura.

SETENA RAÓ
PERQUÈ ETS L’AMOR MÉS PROFUND

Per una vida amb sentit, per aprendre cada dia de la Jana, que ens ensenya a viure el moment
amb il·lusió i passió. Per compartir els millors moments en família. I per aprendre el que és
estimar, perquè diuen que l’amor es descobreix profundament al ser pares.

Per tu Jana, que t’estimem infinitament i perquè l’amor és el principal motor i mestre en els
nostres cors i en tot l’univers.

VUITENA RAÓ
PERQUÈ ETS EL MILLOR QUE ENS HA PASSAT A LA VIDA

Ets el millor que ens ha passat a la vida, convertir-nos en pares; per tot el que suposa tenir-te de
fill i simplement per ser com ets.

Ets un nen especial que ens fa aflorar molts sentiments difícils de descriure i que ens ha donat
el regal i l'oportunitat de viure la paraula PARES en majúscules. Ets sensible, curiós, empàtic,
optimista, rialler...bon nen, bon fill, bon germà, bon nét, bon nebot, bon cosí...

Volem afegir que la teva germana diu que ets especial perquè encara que la molestis... t'estima,
t’estimem!!!

~ 27 ~
 NOVENA RAÓ
PERQUÈ M'AGRADA VEURE COM S'ESPAVILA

La meva filla Montserrat em va demanar si volia col·laborar en un treball sobre les raons pels
quals els pares estimen els fills. Però calia triar una raó, només una. I li vaig dir:

- És molt difícil trobar només una raó per estimar un fill, normalment n’hi ha moltes!

- És igual, tu has de buscar-ne una i enrollar-te sobre aquesta. –Em va respondre ella.–

- Ho provaré. –Li vaig dir.–

De totes maneres pensant perquè s´estima un fill és difícil trobar un motiu perquè jo crec que
no hi ha motius, als fills se’ls estima incondicionalment.

Quan et planteges tenir un fill, suposo que tens la intenció de continuar les generacions
familiars, poder educar una persona, transmetre-li uns valors i d’una forma una mica egoista
tindre una il·lusió pròpia. Però quan el tens, un fill, es converteix en el centre de tu. A res es
dedica mes temps, esforços, atenció, dedicació, etc. que als fills, i això només es pot fer si
s’estima de una manera totalment incondicional, amb tot lo bo i lo dolent.

I s’accepten con siguin, t’adaptes a la seva personalitat i intentes ajudar-los en el que puguis
dins les teves possibilitats, comptant sempre amb la família, i els educadors i professionals,
els quals tenen experiència i coneixement més amplis que els pares, coneixements que es van
adquirint amb el temps i en acabat es transmeten als més joves. En definitiva el que ha passat
més o menys sempre.

Bé, ara intentaré exposar un motiu, un de sol, pel qual estimo la meva filla.

La raó per la qual estimo la meva filla és la seva independència.

Dins les seves possibilitats sempre li ha agradat ser autosuficient. Ja de molt petita va començar
a caminar sola, a menjar sola, a anar al wàter sola, i fins i tot la pipa la va deixar sola.

Ja de més gran sempre s’ha preparat sempre ella les bosses per anar a excursions, casals... i si ha
d'anar a qualsevol lloc, no et cal preocupar ni estar-li a sobre perquè es prepari les coses, al
contrari, ella fins i tot preveu diferents imprevistos que pot tenir i ja hi busca les solucions
possibles. A més, mai espera a preparar-se les cosses a última hora, ella sempre té les coses
preparades amb molta antelació, no està tranquil·la fins que ho té tot a punt i preparat
amb molt temps.

A l´hora de despertar-se també s'ha espavilat tota sola. Des de fa temps que es posa el
despertador ella sola els dies que s'ha de llevar d'hora per qualsevol cosa, o simplement per anar
al col·legi.

~ 28 ~
Com a pare, no et cal preocupar, ella ja procura portar unes pautes horàries bastant semblants
cada dia, es lleva sola i es prepara la roba, es renta, sempre amb bastant temps, procura no anar
amb el temps just per poder fer les coses tranquil·lament.

Una altra cosa que va començar a fer des del primer intent d'ensenyar-li va ser fer-se l'esmorzar.
Recordo que un dia li vaig comentar: - Ja et podries fer l'esmorzar tu, no? Mira has de fer això:
posar-ho aquí, encendre el foc per aquí... - Li vaig explicar tot el que feia jo per fer-li l'esmorzar
i ja empre més se l'ha fet ella. Això et dona la tranquil·litat que si per qualsevol cosa no ets a
casa quan es llevi se sap espavilar tota sola.

Un altra cosa que ja ha passat a fer-se tota sola es l´entrepà del col·legi. Un dia se'm
va queixar de l'entrepà i li vaig dir: - Saps què? Fes-te'l tu, i així no caldrà que et queixis. Des
d'aleshores que ja sempre més se l'ha fet ella.

De la seva habitació també se'n cuida ella però aquí encara hem de millorar una mica.

Que es facin les coses ells i s'adonin que són autosuficient és important per ells i per nosaltres,
perquè en definitiva i tot al seu temps, cada assumpte quan toqui, el que es busca en la vida
d'un fill, és que arribi un dia en que siguin capaços de desenvolupar-se sols i que se sàpiguen
enfrontar a la vida.

Per això he escollit aquest motiu, que és un dels molts que em fan estimar la meva filla, perquè
espero que no tingui problemes per poder tirar endavant a la seva vida i no tindre la necessitat
de dependència dels demés.

~ 29 ~
 DESENA RAÓ
PORQUE ES LO MEJOR QUE HE HECHO EN MI VIDA

La razón principal para querer a nuestros hijos es porque es lo mejor que he hecho en mi vida,
sin duda alguna lo más acertado de mi vida.

ONZENA RAÓ
PERQUÈ M’HA FET VIURE UNA NOVA ETAPA DE LA VIDA

Només néixer ens van separar pel cordó umbilical per tornar-nos a unir per l’alletament, encara
recordo aquest moment tant emocional i afectiu per nosaltres. Després cada dia diferent,
nou,carregat de sorpreses,caminar, parlar, jugar junts, conèixer llocs nous,il·lusions per tot,
compartir contes abans d’anar a dormir, petons i abraçades.

Als teus missatges (de vegades de sorpresa amagats sota el coixí, a la cuina, a la bossa de mà de
la feina...)primer amb dibuixos, després amb paraules, i frases... a això és al que jo li dic amor
carregat de sentiments i de valors.

Recordo sempre sortir depressa de la feina per poder estar amb tu, per no perdre ni un minut
de compartir amb tu, i per poder-te ensenyar tot, però i tot el que tu m’has ensenyat a mi? no
t’ho pots imaginar Nagore!!! Tu m’has ensenyat molt. Gràcies per ser com ets, encara que de
vegades tens un caràcter fort, de seguida la teva intel·ligència et fa veure que no és el camí
correcte i un perdó o reconeixement a temps és intel·ligència.

Ho ets tot per mi, t’estimo fins a l’infinit, i gràcies per ser com ets. Hi ha alguna cosa que encara
m’encanta ara i que és dormir amb tu. Despertar amb tu em transmet una pau i un amor
inexplicable. En definitiva, l’amor incondicional de pares a fills és increïble.

~ 30 ~
 DOTZENA RAÓ
PERQUÈ EL VINCLE AMB ELLA ÉS ESPECIAL

Des del moment que va néixer la nostra filla Naiara vam saber que l’estimaríem com res en
aquest món, des del moment que va néixer ens vam adonar del vincle tant especial que es va
tenim i que hem tingut tots aquests anys, va ser una sensació molt emotiva, ja havia arribat la
personeta que havíem creat.

En el moment en què ens van posar la Naiara als braços de la mare, ella intentava obria els ulls
al mateix temps que treia la llengua i respirava, ens vam emocionar moltíssim, i ens sentim
molt agraïts de tenir la filla que tenim.

La Naiara és una nena molt sentimental encara que a ella no li agrada exterioritzar les seves
emocions en moltes ocasions, cosa que moltes vegades ens fa patir. Per a nosaltres és la
millor filla del món: familiar, carinyosa, riallera, divertida, tranquil·la, responsable, amable,
agraïda, tossuda...

La veritat és que en ocasions també ens fa enfadar molt, molt, molt, potser perquè ara està en
una edat una mica... i de vegades li agrada tensar la corda una mica massa, però hem de dir
que no sabríem viure sense ella. Tot i que ella és la petita de la casa també nosaltres aprenem
coses gràcies a les seves explicacions i raonaments.

T'estimem molt, molt, molt.

TRETZENA RAÓ
PERQUÈ AMB ELLA SÓC LA PERSONA MÉS FELIÇ DEL MÓN
Una de les raons per estimar la meva filla és perquè des de que va néixer sóc la persona més
feliç del món. Tot gira al seu voltant i només un somriure d’ella em fa feliç. Ella és la raó de la
meva felicitat.

~ 31 ~
 CATORZENA RAÓ
PORQUE LE GUSTA SORPRENDERME

Un día me preparó un túnel del terror en casa, me hizo cerrar los ojos y dejó todo a oscuras… yo
me iba encontrando con hilos que colgaban que parecían telas de araña, un peluche grande
disfrazado en el suelo que parecía una persona, y ella me iba tocando con cosas que no
identificaba. Nos reímos mucho, fue muy divertido.

El día de mi cumpleaños pidió ayuda a una vecina y cuando llegué a casa con ella, estaba todo
lleno de globos y confeti, fue muy chulo porque no me lo esperaba y cuando no te esperas algo
así te sientes muy bien, muy querida.

Le gusta sorprenderme para hacerme feliz.

~ 32 ~