El sector terciari * El sector terciari o de serveis és el sector econdmic que agrupa les activitats que no produeixen béns, sind que presten serveis. * S'hi inclouen nombroses activitats, com ara les relacio- nades amb la sanitat, l'educacié, el turisme, el comerc, els transports, les comunicacions. * Als paisos desenvolupats, aquest sector és el predomi: nant i ha crescut molt, tant en nombre de treballadors com en la riquesa que produeix. En els menys desenvo- lupats, també esta creixent. * L’aparicié i generalitzacié de la societat de la informa- ié ha ajudat a aquest gran desenvolupament del sec- tor, i es parla de revolucié del terciari * Dins d'aquest sector també podem distingir: — El sector terciari superior o quaternari, Inclou tota mena d'activitats relacionades amb la técnica i la ci- @ncia (com ara microelectrénica, informatica, indus- tria espacial...) i amb la prestacié de serveis a empre- ses (com ara control de qualitat, publicitat, seleccié de personal...) Es necessita una preparacié especialitzada i se solen rebre sous alts. =El sector terciari banal. Agrupa aquelles faenes que necessiten poca preparacié i que solen estar mal pa- gades, com ara el servei domestic, la neteja o la venda ambulant. @ Amplia a ta xarxa... Per saber-ne més sobre el sector de serveis, entra a: wwew.tiching.com/732007 Sector terciari: mestra. ctualitat Els serveis en Els serveis s'han multiplicat per atendre ‘ls canvis que ha patit la nostra societat actual. Alguns exemples sn: ‘augment de l'esperanca de vida fa necessaris serveis a les persones grans, ‘com ara residencies, centres de dia, per- sonal sanitari... * La incorporacié de la dona al mercat laboral augmenta la necessitat d'esco- les infantis, aliments precuinats 0 buga- deria rapida, ‘+ La reduccié de la jornada laboral i la generalitzacié de les vacances paga- des impliquen un increment de les acti- vitats d'oci i de turisme. 5. Quines activitats inclou el sector terciari? Esmentaln alguns exemples: 6. Qué entenem per revolucié del terciari? 98. Tema 67. Indica quin tipus d'activitats s6n propies d'aquests sectors i identifica'ls a les fotografies: + terciari superior o quaternari: . ® terciari banal: 8. Marca amb una creu (X) els canvis en la societat actual que han contribuit a Vexpansié del sector terciari: Q Liaugment de I'esperanca de vida. C) te reduccié de la jomada laborali la generalitzacié dé les vacances pagades. CO) Lincrement de la natalitat. () La incorpor ‘9. Fixa't en aquest grafic sobre la poblacié que treballa al sector de serveis a Espanya i fes les activitats: de la dona al mercat laboral. — Pinta cada sector amb el color que li corresponga. ~ Enumera, de més gran a més m principals grups d’activitats ter it, els Els serveis, La comunicacid i la innovacié 99.Les activitats del sector terciari * El sector terciari es caracteritza perqué engloba activi- tats molt diverses, els trets principals de les quals sén els segiients: = Sén molt heterogénies, ja que hi ha una gran varietat de serveis i de grandaria d'empreses que els ofereixen (una companyia aatia, un centre d'estética, un electri- cista auténom...) ~ Sén activitats intangibles i immaterials, ja que no pro- dueixen béns materials. Sén activitats impossibles d'emmagatzemar. El servei €5 presta quan es necessita, —Solen estar situades prop del consumidor, ja que és necessari el contacte directe entre l'oferta i la dema- nada. = Tenen un nivell de mecanitzacié relativament baix. ~Estan repartides de manera molt desigual entre els paisos (en alguns ocupen moltes persones i en d'al- tres, molt poques). * Les activitats terciries es poden agrupar en: ~ Serveis socials: administraci6, sanitat, educaci6, etc Molts serveis socials sén publics, és a dir, van a carrec de I'Estat i es mantenen amb els impostos. = Serveis de distribu: comers majorista, etc. transports, telecomunicacions, ~ Serveis a les empreses: publicitat, investigacid, asses- sorament, banca i finances, ete. ~ Serveis al consumidor: reparacions, oci, hostaleria, comerg minorista, etc. 10. Marca amb una creu (X) les caracteristiques principals de les activitats terciaries: CO heterogenies — (_) molt mecanitzades CO homogenies O properes al consumidor © repartides de manera desigual 11. Qué és un servei social pablic? Posa'n un exemple: 100. Temas La sanitat ‘+ La sanitat és un servei social basic al qual totes les persones haurien de tenir accés, perd la seua qualitat varia segons el nivell econdmic de cada pais: ~ Als pasos pobres sovint no hi ha ser- veis sanitaris basics i la poblacié pa- teix malalties greus que podrien pre- venir-se i curar-se amb vacunes i medicaments. ~ Als paisos ries hi ha mitjans per com- batre moltes malalties, perd a veg des, l'estil de vide poc saludable pro- voca certes malalties. ‘+ A Espanya, la sanitat té un nivell de qua- litat elevat. Perd la crisi econdmica ha suposat moltes retallades en la sanitat publica (personal, farmacs...). CO intangies iimmaterials CO impossibies d'emmagatzemar12. Relaciona cada activitat terciaria i cada imatge ( amb el grup al qual pertany. \ Cee O siiner oes @ serveis de distribucié zt aero 4 serveis al consumidor CO lampista 13. Fixa't en aquesta fotografia i compara-la amb La de la pagina anterior: — A quina activitat fan referencia les dues? — A quin tipus de pais creus que pertany cadascuna? Justifica-ho: 14. Lig aquest text i contesta les preguntes: ~Escriu un titel per a aquest text: A Espanya, l'educacié obligatéria sha anat ampliant des dels anys setanta del segle pas- sat. Actualment, va des dels 6 anys fins als 16 anys 1 comprén TEUcaci6 Primate sfEduca- Qué és I'educacié obligatoria? Quines edats cid Secundaria Obligatéri ‘comprén a Espanya? ixd aporta més igualtat d'oportunitats als iutadans i els prepara per ales exigéncies del mén de l'ocupacié. La taxa d'escolaritzacié és del 100%, perS hi — Per qué és important? hha un fracas escolar alt, ja que molts alumnes. deixen els estudis després de l'ensenyament obligatori o fins itot abans. Els serveis, La comunicaci6 i a innovacié. 101,7 La tecnologia i els mitjans de comunicacié * Els progressos en electronica han fet que la informatica s'haja convertit en poc temps en un dels factors més im- ortants per al desenvolupament. * Hi ha grans xarxes per les quals circulen dades, textos, sons i imatges. La més utilitzade és Internet, a la qual accedeixen milions de persones cada dia per obtenir i intercanviar informacié, relacionar-se... Perd als paisos menys desenvolupats l'accés hi és encara restringit. * La informacié i I'entreteniment produeixen juesa i in- flueixen en l'opinié publica. Per aixd, el sector de les comunicacions és un sector molt poderés i influent, que _Les innovacions tecnoldgiques sén conegudes i adop- exerceix pressié politica a favor seu, tades per miions de persones de tot el mén, * Els mitjans de comunicacié tenen un paper clau en |'ho- mogeneitzacié cultural en el mén, els nous valors atics estétics, les pautes de consum i comportament, les preo- cupacions de tipus universal... ‘+ També hi ha grups alternatius que fan servir els mitjans i les tecnologies per reivindicar la seua visié del mén. * Internet fa possible que gent que no es coneix perso- nalment entre en contacte i forme comunitats o grups virtuals amb interessos comuns o afins. * Tot aix6 ha provocat un canvi d'escala, passant del lo- cal, regional o estatal al mundial i immediat. Alguns grups d'empreses controlen canals de televisi6, emissores de 4 radio, aris, atxi com companyies telef@niques i informatiques. Un mén interconnectat * Una de les caracteristiques centrals de I'economia glo- balitzada és la cireulacié mundial de persones, merca- deries, informacis i diners, * Les comunicacions tenen un paper essencial en la di- fusié de produccions culturals, la creacié d'una cons- ciéncia ambiental global, el coneixement dels fets al ‘mateix moment en qué es produeixen... * Les xarxes com ara Internet permeten organitzar mo- viments de manera coordinada a diferents llocs per defensar el medi ambient o els drets humans. * Els mitjans de comunicacié sén d'abast global i difo- nen a tot el mén les de vide occidental vest, men. @ Amplia a la xarxa.. | jas, misica, cinema...), tot i que encara moltes perso- __Per saber-ne més sobre la Federacié dassociacions de | nes se'n queden al marge. Peviodistes dEspanya, entra a: wivatiching.com/73120115. Que és Internet? 16. Enumera tres usos que tu dénes a Internet: 17. Per qué és tan influent el sector de les comunicacions actualment? 18. Fixa't en aquesta imatge i explica qué és per tu un mén globalitzat. Pots fer servir aquestes paraules en el teu escrit: mundial * xarxes * mitjans de comunicacié * informacié « circulacié 19. Llig aquesta frase i explica'n el significat en el context d'aquest apartat. Et sembla encertada? El mén actual s'ha fet menut Els servels, la comunicacié i La innovacié 103.La recerca, el desenvolupament i la innovacid '* Els espais innovadors sén arees on es desenvolu; activitats productives que fan servir alta tecnologi que impacten en el desenvolupament regional i local. * S'hi concentren empreses i centres especialitzats, com ara universitats, instituts 0 laboratoris, que es dediquen a la investigacie i al desenvolupament de nova tecnologia + Avegades aquesta concentracié es produeix de manera espontania. Altres, és deguda a la intervencid de Estat, que crea les tecndpolis 0 pares cientificotecnologics. + Aquests complexos solen localitzar-se prop de les grans arees metropolitanes, on també hi ha universi- tats i centres que ofereixen assisténcia técnica, aixi com tot tipus de serveis i equipaments (transports i co- municacions, ma d'obra qualificada, clients poten- cials...). * Durant aquestes altimes dcades, el creixement eco- némic ha estat possible gracies al desenvolupament de la investigacié cientifica i les seues aplicacions pra ques. + Tant els governs com les grans empreses han invertit molts diners en els equips d'investigacié. Aixd es recu- pera amb les patents, ja que cal pagar per fer servir la nova técnica 0 procés creat. * Els paisos més desenvolupats sén els que destinen més diners a la investigaci6 cientifica, cosa que accentua encara més les diferéncies entre paisos. * Certs avancos tecnolégics podrien resoldre problemes greus de sanitat o de zones amb problemes impor- tants, perd el preu de les patents o la recerca de bene- fici no sempre ho fa possible. CComplexos clentifics i técnics espanyols. Hui en dia, no totes les activitas, empreses i regions poden incorpo- rar la innovacié tecnoldgiea a la produccié de béns i R+D+i ‘* R+D+i (recerca, desenvolupament i in- novacié) 65 un concepte utlitzat en els estudis de ciéncia, tecnologia i societat. ‘Tots els paisos intenten potenciar-lo segons les seues possibilitats, mitjan- gant subvencions, deduccions, convo- catéries... ja que tenir un alt nivell de R+D+i significa tenir uns productes i uns processos més forts i competitius. 20. Que significa R+D+i? Com els paisos intenten potenciar-lo i per qué? 21, Marca amb una creu (X) ta resposta correcta: ¢ i infraestructures. CO Bis pares ciantificotecnolbgics se situen a les grans arees metropolitanes per tenir més serveis O Els parcs cientificotecnologics s'ubiquen a zones rurals per tenir més espai. ADA. Toms22. Fixa't en el mapa dels parcs tecnolagics a Espanya: ake - a ad - A quines zones geografiques n'hi ha més? = Quins avantatges creus que tenen aquestes zones? AFRICA Z pare enol sombre de ar 23. Indica com s'ha accentuat la diferencia entre paisos a causa de la inversié en investigacié tecnoldgica: 24. Fixa't en les imatges i llig els textos. @ Amplia a la xarxa.. Identifica-les i després explica per qué sin __« Per saber-ne més sobre el Sincrotré Alba, entra a: www.tiching.com/73206 ‘importants aquestes infraestructures: + Per saber-ne més sobre el CSIC, entra a: www.tiching.com/732009 "esta finangada amb diners pics Lutiftzen nombrosos, moure el progrés cientific { ser 1 inclou tots els ‘investigadors tant espanyols com estrangers. camps del coneixement.. O sincrotré de llum ALBA (_) Consell Superior d'Investigacions Cientifiques Els serveis, La comunicaciTaller de Geografia » Taller de Geografia © Taller d a ‘Treballa amb grafics. Els sectors econdmics a Espanya 25. Completa el grafic i contesta a les preguntes: * Df rn ~ Pinta cada barra amb el color que liccorresponga: aq | Me: Mlscinint_Mml eset) : : m «|| — Quin sector econémic ha augmentat més? Podties citar-ne alguns motius? 4-4 «© 30 2» © ° i LL woo 1820 40H. «2000 204 Comenta un text. L'obsolescéncia programada . 26. Llig el text j fixa't en la imatge: Lobsolescéncia programada consisteix a dissenyar productes amb una vida molt més limitada del que la tecnologia permet. Per exemple, ordinadors que deixem de fer servi per falta de memoria, te- Lefons mabils als quals els falla la bateria... Es més barat comprar un aparell nou que reparar-io. ‘Aquest ds tan limitat en el temps dels aparells ha provocat un creixement de residus que obliga 2 crear enormes abocadors d'escombraries, sovint al Tercer Mén, { que no sempre tenen control i seguretat, Molts dels residus no s6n degradables 4 s6n perilosos per a la salut humana i el medi Agbogbloshie és un barri d’Accra (Ghana) transformat en un abo- ambient. cador per a ferralla electrénica d Europa i América del Nord. Es considerat el més gran del mén. — Liobsolescéncia programada va ser concebuda pels fabricants per estimular el consum i augmentar les vendes. Qué n'opines? ~ On es troben la majoria d'abocadors? Et sembla just? 106. Temaeografia ¢ Taller de Geografia © “2!\e° ce Geng) Completa un esquema, Les activitats del sector terciari s 7 27. Completa aquest esquema: 28. Contesta breument: 29. Defineix els conceptes clau segiients: = Qué és el sector terciari? * Quaternari: .... * Terciari banal: ~ Quines activitats ofereixen els serveis socials? ~ Qui sén els espais innovadors? * Internet: Els serveis, La comunicacié i La inmovacid »