T05 DM - Lubricació

Grau en Enginyeria Mecatrònica
Disseny de Màquines
BLOC II
EIXOS I ELEMENTS ROTATIUS
Tema 5. Lubricació
Dr. Ramón Jerez Mesa

ramon.jerez@uvic.cat
www.uvic.cat
Continguts
BLOC II. EIXOS I ELEMENTS ROTATIUS
Tema 5. Lubricació
1. Fonaments de tribologia
2. Tecnologia de la lubricació
2.1. Tipus de lubricants
2.2. Règims de lubricació
2.3. Paràmetres de lubricació
2.4. Lubricants comercials
Disseny de Màquines Tema 5 Versió

Dr. Ramón Jerez Mesa Lubricació 122018 2
DEFINICIÓ DE TRIBOLOGIA
La tribologia es defineix com l’estudi de la interacció entre superfícies en moviment relatiu, i
involucra fenòmens com la fricció i el desgast.
Existeixen diversos factors que influeixen

sobre el comportament tribològic dels
sistemes:
 El disseny i la geometria de les peces

en contacte.
 Els materials de les superfícies en
contacte.
 El sistema d'aplicació de la lubricació.
 Les condicions d’operació.

FRICCIÓ
La fricció és la resistència al moviment durant el lliscament o rodolament entre dues superfícies en
contacte. Depèn fonamentalment de l’estat de les superfícies i l a interacció mecànica.
Existeixen tres lleis que expliquen aquest fenomen:
 La força de fricció és proporcional a la càrrega normal.
𝐹
𝜇=
𝑁
 La força de fricció és independent de l'àrea aparent de contacte entre les superfícies

lliscants.
 La força de fricció és independent de la velocitat de lliscament.

La fricció pot ser desitjable en segons quins tipus de mecanismes, com per exemple a les turbines
per poder suportar la càrrega de l’element a través de coixinets hidràulics.

MECANISMES DE DESGAST
La conseqüència més directa del contacte tribològic i la fricció de superfícies és el desgast
experimentat per les superfícies. Un desgast excessiu constitueix prop del 75% de les fallides
mecàniques de components. Es distingeixen diferents règims de desgast:
 Fatiga
 Abrasiu
 Per erosió
 Per corrosió
 Fretting
 Adhesió

1. Fatiga
El desgast davant càrregues alternants genera propagació d’esquerdes que provoquen fallides
inesperades. Exemple: pistes rodaments, eixos, roscats, etc.

2. Abrasió
Dany degut a l’acció de partícules sòlides presents a la zona de fricció, moltes d’elles despreses
per desgast en etapes anteriors de funcionament de l’element. Exemple: frens i embragaments.

3. Erosió o foreign object
Produït per un conjunt de partícules abrasives, que actuen conjuntament, modificant, no només la
superfície del material, sinó canviant la seva geometria. Exemple: pales de turbina.

4. Corrosió
La deposició d’una capa de material, provoca el despreniment de capes de material, que, per
l’acció d’una força externa, acaben caient de la superfície. Exemple: frens de disc.

5. Fretting
Fenomen que combina desgast mecànic i químic per corrosió, habitualment amb la presència de
poc lubricant. Exemple: rodaments de boles.

6. Adhesió
Apareix quan les partícules despreses d’una superfície se solden a l’altra per efecte de les altes
temperatures existents a la interfície. Exemple: engranatges lubricats de forma insuficient.

2. TECNOLOGIA DE LA LUBRICACIÓ
2.1. TIPUS DE LUBRICANTS

Els lubricants són fluids emprats per facilitar el contacte entre superfícies reduint el desgast exercit
mútuament. Són, per tant, substàncies que canvien el comportament tribològic de dues
superfícies en contacte. Per fer la seva funció, els lubricants han de posseir les següents
propietats:
 Mullar les zones de lliscament.

 Adherir-se als materials
 Separar les superfícies rugoses en contacte.
 Tenir poc fregament intern.
 No atacar químicament els materials.
 Protegir-los contra la corrosió.
 Preservar els llocs engreixats contra l’entrada de brutícia.

Lubricants líquids (olis). Permeten que entre Greixos. Olis dissolts en sabó o element
les superfícies existeixi un tipus de lubricació espessidor. Poden ser sintètics o naturals.
hidrodinàmica. Poden ser sintètics o naturals.

Lubricants sòlids. Materials en forma d’escames, Mescles pastoses. Normalment es tracta de
amb baixa duresa, que actuen com a interfície sòlids mesclats amb greixos molt espessos.
entre les superfícies, facilitant el seu lliscament.
Poden barrejar-se també amb olis o greixos.

Recobriments lliscants. Normalment amb
polímers com el politetrafluoretilè (PTFE),
que, per la seva composició química,
tendeixen a separar superfícies.
http://skc-technik.de/bilder/antifriction_coatings.pdf

Gasos. L’aire es pot utilitzar per lubricar, bé
comprimit, bé en forma de bombolles dins de
fluids lubricants.

SELECCIÓ DE LUBRICANTS
La selecció d’un o altre tipus
de lubricant és estrictament
depenent de les condicions de
treball, encara que altres
aspectes com ara el
manteniment, puguin tenir
influència en la selecció final.
Neale, M.J. (Ed.) (2001). The tribology

handbook. Oxford:Heinemann.

2.2. RÈGIMS DE LUBRICACIÓ

RÈGIMS DE LUBRICACIÓ FLUIDA
1. Hidrodinàmica (coixinets de fricció).

El lubricant entre les superfície
s’introdueix sense pressió, de forma que
les dues mantenen la seva separació pel
propi gruix del lubricant. L’equilibri
s’assoleix per una distribució uniforme
de pressions, sense contacte físic entre
les superfícies.


2. Elastohidrodinàmica (engranatges,
lleva-palpador).
La pel·lícula de lubricant s’introdueix a
pressió ambient entre les superfícies,
que tenen contacte físic en certs punts.
Per tant, el contacte inclou deformacions
elàstiques.


2. Elastohidrodinàmica (engranatges,
lleva-palpador).
3. Hidrostàtica (elements que treballen a
velocitats baixes, se’ls hi posen coixinets
pressuritzats a propòsit).
La lubricació no depèn del moviment
relatiu entre les superfícies, ja que
l’equilibri entre ambdues s’assoleix
introduint el lubricant a pressió.

4. Límit (coixinets de fricció hidrodinàmics que treballen a velocitats baixes es tornen límit). En el
cas de que la capa de lubricant sigui massa baixa, les superfícies entraran parcialment en
contacte.
5. De pel·lícula sòlida (coixinets de fricció que treballen a temperatures extremadament altes)

Utilitzada per a elements que treballen a temperatures extremes amb grafit o bisulfur de molibdè.

2.3. PARÀMETRES DE LUBRICACIÓ

RUGOSITAT
Els paràmetres de rugositat quantifiquen la magnitud de les irregularitats de les superfícies i la
variabilitat de les alçades segons el seu acabat superficial. De cara a la lubricació, els dos
paràmetres més utilitzats són:
Rugositat mitjana aritmètica.
𝑁
1
𝑅𝑎 = ෍ȁ𝑍𝑖
𝑵
𝑖=1
Rugositat quadràtica mitjana (desviació típica o rms)
𝑁
1
𝑅𝑞 = ෍ 𝑍𝑖2
𝑵
𝑖=1
Zi: Alçada des de la línia de referencia

N: Nombre de punts de la mostra d’alçades

PARÀMETRE DE PEL·LÍCULA Λ
Paràmetre adimensional permet definir el règim de lubricació que s’utilitza en funció de les
propietats de rugositat de la superfície i l’espessor de pel·lícula del lubricant introduït.
ℎ𝑙 hl espessor pel·lícula de lubricant

Λ=
2 2 Rq1 rms de la superfície 1
𝑅𝑞1 + 𝑅𝑞2 Rq2 rms de la superfície 2
 Lubricació hidrodinàmica: 5 ≤ Λ ≤ 100

 Lubricació elastohidrodinàmica: 3 ≤ Λ ≤ 10
 Lubricació parcial: 1 ≤ Λ ≤ 5
 Lubricació límit: Λ < 1

VISCOSITAT ABSOLUTA O DINÀMICA 𝜂
L’efecte viscós de Newton estipula que l’esforç tallant és proporcional a l’evolució del camp de
velocitats respecte a la vertical. El coeficient de proporcionalitat depèn del fluid i del seu estat, i és
la viscositat.
𝐹 𝑑𝑢
𝜏= =𝜂
𝐴 𝑑𝑦

Unitats sistema internacional
En el sistema internacional, la unitat de la viscositat absoluta és Pa·s
𝑁ൗ
𝑚2 = 𝑁 𝑠 = 𝑃𝑎 𝑠
𝑚Τ 𝑚2
𝑠
𝑚
Unitats sistema cegesimal
En honor el fisiòleg francès Jean Louis Marie Poiseuille, la unitat és el Poise P
1 P = 1g (s cm)-1 = 1 dina s cm-2 = 0,1 Pa s
Unitats sistema imperial

En honor el Osborne Reynolds, la unitat al sistema imperial és el Reynolds Reyn
1 Reyn =1 lbf s in-2 = 6,89476 106cP = 6890 Pa s


VISCOSITAT CINEMÀTICA 𝜈
Es calcula modificant la viscositat absoluta mitjançant la densitat del lubricant, de forma que :
𝜂
𝜈=
𝜌
Unitat sistema internacional
La unitat de la viscositat cinemàtica és m2/s
𝑁𝑠ൗ 2
𝑚2 = 𝑚
𝑁𝑠 2 𝑠
𝑚
Unitat sistema cegesimal
La unitat de la viscositat és el Stoke (St)
1 Stoke = 100 centistokes = 1 cm²/s = 0,0001 m²/s
1 cSt = 10-6 m2/s

ÍNDEX DE VISCOSITAT 𝐼𝑉
És una mesura de la variabilitat de la viscositat d’un lubricant amb la temperatura. Proposat per
Dean y Davis en 1929, es determina comparant la viscositat d’un determinat lubricant amb dos
lubricants provinents d’hidrocarburs de referència:
 IV=100 Lubricant parafínic (Pennsylvania) Poc variable amb la temperatura
 IV=0 Lubricant naftalènic (Golf de Mèxic) Molt variable amb la temperatura
En l’actualitat hi ha lubricants amb IV>100, degut als avenços en lubricació que hi ha des que es
va elaborar el mètode.

ÍNDEX DE VISCOSITAT 𝐼𝑉
L’índex es determina amb el mètode descrit a la norma ASTM D2270:
1. Es busca aquells olis-patró amb mateixa viscositat que l’objectiu a 98ºC.
2. Es determina la viscositat dels tres olis a 38ºC, i es calcula:
𝜈𝑛𝑎𝑓 − 𝜈
𝐼𝑉 = 100 อ
𝜈𝑛𝑎𝑓 − 𝜈𝑝𝑎𝑟
38℃

2.4. LUBRICANTS COMERCIALS

2.4. Lubricants comercials
La viscositat cinemàtica és el paràmetre que s’utilitza per a la normalització de la nomenclatura
d’olis. Com que és un valor molt sensible a la temperatura, cada sistema n’estableix una de
referència.
1. Lubricants ISO (olis industrials)

Anomena els lubricants amb els cSt que tenen a 40ºC, acceptant-ne una variació del ±10%
Exemple: ISO32 → 32 cSt a 40ºC (pot variar de 28,8 cSt a 35,2 cSt)
2. Lubricants DIN
La norma DIN 51519 inclou una nomenclatura paral·lela anomenada grau de viscositat.
Exemple: VG46 → 46 cSt a 40ºC

3. Lubricants SAE J300
La Society of Automotive Engineers s’anomena amb la viscositat cinemàtica obtinguda a 100ºC,
establint onze graus de viscositat:
0W 5W
10W 15W
20W 25W
20 30
40 50
60

3. Lubricants SAE J300
Els olis monograu estan fets per treballar

en un d’aquests graus només:
Exemple: SAE40 → 40 cSt a 100ºC.
Els olis multigrau estan pensats per cobrir

rangs més alts de temperatures:
Exemple: SAE 5W-40 → 40 cSt a 100ºC

Recapitulació
Continguts assolits
 Conèixer els diferents elements de mecanismes de desgast al que es poden veure sotmesos
diferents elements de màquines.
 Diferenciar entre els diversos règims de lubricació.
 Caracteritzar un lubricant segons els diferents paràmetres descriptors.
 Conèixer diferents nomenclatures de lubricants.

Bibliografia relacionada
Bibliografia bàsica
Aquest tema es pot ampliar amb els següents temes dels llibres de la bibliografia bàsica de l’assignatura:
 Budynas, Nisbett. De forma breu, els apartats 12.1 i 12.2 parlen de forma general sobre lubricació.
 Norton. Els apartats 7.1 i 7.4 parlen de forma genèrica sobre lubricació.
 Pedrero Moya. Cap.
Bibliografia addicional
La següent referència ofereix un manual d’enginyeria d’alt interès per a la identificació de problemàtiques de
tribologia.
Neale, M.J. (Ed.) (2001). The tribology handbook. Oxford:Heinemann.


T05 DM - Lubricació

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

T05 DM - Lubricació

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Grau en Enginyeria Mecatrònica

Dr. Ramón Jerez Mesa

Disseny de Màquines Tema 5 Versió

Existeixen diversos factors que influeixen

 El disseny i la geometria de les peces

Disseny de Màquines Tema 5 Versió

 La força de fricció és independent de l'àrea aparent de contacte entre les superfícies

Disseny de Màquines Tema 5 Versió

Disseny de Màquines Tema 5 Versió

Disseny de Màquines Tema 5 Versió

Disseny de Màquines Tema 5 Versió

Disseny de Màquines Tema 5 Versió

Disseny de Màquines Tema 5 Versió

Disseny de Màquines Tema 5 Versió

Disseny de Màquines Tema 5 Versió

Disseny de Màquines Tema 5 Versió

Disseny de Màquines Tema 5 Versió

 Mullar les zones de lliscament.

Disseny de Màquines Tema 5 Versió

Disseny de Màquines Tema 5 Versió

Disseny de Màquines Tema 5 Versió

Disseny de Màquines Tema 5 Versió

Disseny de Màquines Tema 5 Versió

Neale, M.J. (Ed.) (2001). The tribology

Disseny de Màquines Tema 5 Versió

Disseny de Màquines Tema 5 Versió

1. Hidrodinàmica (coixinets de fricció).

Disseny de Màquines Tema 5 Versió

1. Hidrodinàmica (coixinets de fricció).

Disseny de Màquines Tema 5 Versió

1. Hidrodinàmica (coixinets de fricció).

Disseny de Màquines Tema 5 Versió

5. De pel·lícula sòlida (coixinets de fricció que treballen a temperatures extremadament altes)

Disseny de Màquines Tema 5 Versió

Disseny de Màquines Tema 5 Versió

Rugositat quadràtica mitjana (desviació típica o rms)

Zi: Alçada des de la línia de referencia

Disseny de Màquines Tema 5 Versió

ℎ𝑙 hl espessor pel·lícula de lubricant

 Lubricació hidrodinàmica: 5 ≤ Λ ≤ 100

Disseny de Màquines Tema 5 Versió

Disseny de Màquines Tema 5 Versió

Unitats sistema imperial

Disseny de Màquines Tema 5 Versió

Disseny de Màquines Tema 5 Versió

Disseny de Màquines Tema 5 Versió

Disseny de Màquines Tema 5 Versió

Disseny de Màquines Tema 5 Versió

Disseny de Màquines Tema 5 Versió

1. Lubricants ISO (olis industrials)

Disseny de Màquines Tema 5 Versió

Disseny de Màquines Tema 5 Versió

Els olis monograu estan fets per treballar

Els olis multigrau estan pensats per cobrir

Disseny de Màquines Tema 5 Versió

Disseny de Màquines Tema 5 Versió

Disseny de Màquines Tema 5 Versió

You might also like