Solucionari Bio 1r BTX PDF

917280 _ 0038-0053.
qxd 30/12/08 12:02 Página 38
1
ftw
La composició
dels éssers vius
MAPA DE CONTINGUTS
LA BIOLOGIA
estudia la vida segons
els nivells d’oganització de la matèria la composició dels éssers vius
en funció del grau de complexitat

fent anàlisi fent anàlisi
estructural que hi ha
química física
nivell bioelements biomolècules

subatòmic
nivell es es
atòmic classifiquen classifiquen
en en
nivell
molecular PRIMARIS SECUNDARIS SIMPLES COMPOSTES
nivell exemples exemples poden ser

cel·lular
O, C, H, Ca, Na, K, INORGÀNIQUES ORGÀNIQUES

nivell
N, P, S Mg, Cl, Fe, I
pluricel·lular
nivell exemples s’estudiaran

de població en unitats
següents
està contingut en
nivell
d’ecosistema
dissolucions aigua glúcids
i dispersions
col·loidals
diòxid lípids
de carboni
estan formades per
proteïnes
sals minerals
aigua molècules disperses
(dissolvent) (solut) àcids nucleics
ASPECTES QUE CAL TENIR EN COMPTE

1. En la primera part de la unitat s’introdueix el concepte de biologia i les característiques dels éssers vius.
D’altra banda és important fer atenció als enllaços químics, tot i que és un tema que poden haver vist també
a la matèria de química.
2. La representació dels elements i dels compostos químics mitjançant les fórmules és un aspecte important dins
del llenguatge químic, ja que sense fórmules la química no s’entendria tal com es coneix avui.
3. Un altre aspecte molt important en la ciència és el tractament gràfic de les dades experimentals obtingudes.
Es treballa la informació que es pot extreure d’una representació gràfica i es fan gràfics senzills a partir
de les dades d’una taula.
38 ! BIOLOGIA 1r BATXILLERAT ! © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. !

917280 _ 0038-0053.qxd 30/12/08 12:02 Página 39
1 La composició
ftw
dels éssers vius

OBJECTIUS
1. Comprendre que la biologia és la ciència que estudia 6. Reconèixer la importància de l’aigua per als éssers
els éssers vius tant a nivell estructural com funcional vius i les seves característiques o propietats,
i saber les característiques fonamentals dels éssers vius. per interpretar les funcions que duu a terme
2. Conèixer els set nivells d’organització de la matèria. en els processos biològics.
3. Conèixer els conceptes químics fonamentals 7. Saber les formes en què es troben les sals minerals
per entendre la composició de la matèria viva. en els éssers vius i algunes de les funcions que duen
4. Identificar els bioelements com els elements químics a terme.
constituents de la matèria viva. 8. Distingir entre dissolucions i dispersions col·loidals
5. Conèixer la classificació de les biomolècules o principis i conèixer la importància de la regulació del pH
immediats. en els medis intracel·lulars i extracel·lulars.
CONTINGUTS
• Definició de vida i concepte de biologia. Característiques dels éssers vius. (Objectiu 1)
• Descripció dels tres nivells d’organització de la matèria abiòtics i els quatre biòtics. (Objectiu 2)
• Descripció dels cinc conceptes químics per entendre la composició de la matèria viva. (Objectiu 3)
• Definició de bioelement. Bioelements primaris i secundaris (indispensables, variables, plàstics i oligoelements).
Propietats i exemples. (Objectiu 4)
• Definició de biomolècula o principi immediat. Classificació de les biomolècules. (Objectiu 5)
• Formes de l’aigua en els éssers vius. Característiques fonamentals de l’aigua. Correlació entre
les característiques de l’aigua i les funcions que duu a terme en els éssers vius. (Objectiu 6)
• Descripció de les formes en què es troben les sals minerals en els éssers vius. Exemples. (Objectiu 7)
• Definició de dissolució i descripció de les propietats (definició de pH i la seva important relació amb el medi cel·lular
mitjançant les solucions tampó). Definició de dispersió col·loidal i descripció de les propietats. (Objectiu 8)
• Documentació i recerca d’informació sobre temes de la ciència de la biologia.
• Respecte per les normes d’ús del laboratori, rigor i ordre en la realització de qualsevol treball.
• Consideració i reconeixement de la biologia com a ciència canviant i dinàmica, amb diferents àrees de coneixement.
• Desenvolupament d’una actitud crítica davant la informació obtinguda.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
PROVES D’AVALUACIÓ
CRITERIS D’AVALUACIÓ Activitats Activitats
prova 1 prova 2
a) Reconèixer la dificultat de definir la vida. Definir biologia. Conèixer
les característiques fonamentals dels éssers vius. (Objectiu 1) 1 1
b) Conèixer els nivells d’organització de la matèria. (Objectiu 2) 2 2

c) Saber els conceptes químics per entendre la composició de la matèria viva. 3, 5 3, 4
Comprendre l’enllaç d’hidrogen i saber representar-lo. (Objectiu 3)
d) Distingir entre bioelements i oligoelements i posar-ne els exemples 4 5
corresponents. (Objectiu 4)
e) Conèixer la definició i la classificació de les biomolècules. (Objectiu 5) 10 10
f) Relacionar cadascuna de les característiques de l’aigua amb la funció 6 6
que duu a terme en els éssers vius. (Objectiu 6)
g) Conèixer les formes en què es troben les sals minerals en els éssers vius. (Objectiu 7) 7 7
h) Saber definir dissolució i descriure’n les propietats (reconèixer la importància
de l’estabilitat del pH en relació amb el medi cel·lular). Saber definir dispersió 8, 9 8, 9
col·loidal i descriure’n les propietats. (Objectiu 8)
! BIOLOGIA 1r BATXILLERAT ! © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ! 39

917280 _ 0038-0053.qxd 30/12/08 12:02 Página 40
1 AVALUACIÓ
ftw
PROVA D’AVALUACIÓ 1
1 El creixement és exclusiu dels éssers vius? Raona la resposta.
2 a) Quins nivells d’organització són comuns per a la matèria viva i per a la matèria inerta?
b) Quins són els elements o els components d’aquests nivells? Posa’n exemples.
c) Omple la taula següent:
Exemples Nivells d’organització
Ronyó
Coloms de Barcelona
Bosc
Plantes i animals d’un riu
Leucòcit
3 Si dos àtoms comparteixen electrons, l’enllaç que s’ha format és iònic o covalent?
4 Què significa l’expressió «bioelements plàstics»? Posa’n quatre exemples.
5 Dibuixa l’enllaç d’hidrogen que presenten les molècules d’aigua.
6 Quina característica de la molècula d’aigua dóna a aquest líquid tantes qualitats essencials per a la vida?
7 Esmenta tres atributs de les sals minerals precipitades i posa dos exemples d’aquestes sals.
8 Quan les cèl·lules expulsen en el líquid extracel·lular el diòxid de carboni (CO2) format com a rebuig
metabòlic, bona part d’aquest es combina amb aigua per formar àcid carbònic: CO2 ! H2O → H2CO3.
Per què aquesta incorporació d’àcid no danya l’organisme si l’interval de valors de pH en el qual les cèl·lules
funcionen de manera adequada és tan estret?
9 L’any 1727, Hales va establir per primera vegada que hi havia d’haver una relació entre l’activitat
de les fulles i l’ascens de la saba. Va introduir diferents branques d’arbres, amb diferent
quantitat de fulles, en recipients idèntics que contenien la mateixa quantitat d’aigua,
i va observar que l’aigua d’aquests disminuïa proporcionalment a la superfície total
de les fulles que tenia cada branca.
Tenint en compte l’experiment anterior, digues per què les flors tallades es posen en aigua
per mantenir-les amb bon aspecte durant més temps.
10 Defineix biomolècula.
40 ! BIOLOGIA 1r BATXILLERAT ! MATERIAL FOTOCOPIABLE ! © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. !

917280 _ 0038-0053.qxd 30/12/08 12:02 Página 41
1
ftw
AVALUACIÓ
1 La reproducció és exclusiva dels éssers vius? Raona la resposta.
2 a) Quins nivells d’organització són exclusius de la matèria viva?

b) Quins són els elements o els components d’aquests nivells? Posa’n exemples.
c) Omple la taula següent:
Exemples Nivells d’organització
DNA
Electró
Cloroplast
Aigua
Àtom de calci
3 Esmenta quatre tipus d’interacció entre àtoms o molècules.
4 Dibuixa l’enllaç iònic del clorur de sodi.
5 Què són els oligoelements? Posa’n quatre exemples.
6 Cada gram (g) d’aigua absorbeix 540 calories (cal) en evaporar-se. Calcula la quantitat de calor per cm2
que es perd a través de 5 cm2 de superfície corporal per cada 10 g d’aigua que s’hi evaporen.
7 Quina és la funció principal de les sals minerals dissoltes? Quines alteracions provoca la variació
d’aquestes sals?
8 Omple els buits de la taula següent escrivint dues diferències i dues semblances entre difusió i osmosi:
Difusió Osmosi
Diferències
Semblances
9 Si un organisme X fos isotònic respecte d’una solució que és hipertònica per a un altre organisme Y,
en quin d’aquests organismes es produirà un ingrés net d’aigua en submergir-los tots dos en la solució?
a) En l’organisme X?
b) En l’organisme Y?
c) En cap dels dos? Raona la resposta.
10 Classificació de les biomolècules.
! BIOLOGIA 1r BATXILLERAT ! MATERIAL FOTOCOPIABLE ! © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ! 41

917280 _ 0038-0053.qxd 30/12/08 12:02 Página 42
1
ftw
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
FITXA DE REFORÇ
1 Què són les solucions tampó o amortidores?
2 Omple la taula següent:
Funcions de l’aigua en els éssers vius
Funció Descripció
Dissolvent
Bioquímica
Estructural
Mecànica amortidora
Termoreguladora
3 Quins efectes produeixen sobre el cor els ions K! i Ca2! aïlladament? I conjuntament?
4 El contingut dels glòbuls vermells de la sang de l’espècie humana té una concentració salina del 9 per 1.000.
Què passaria si a una persona li injectem en una vena una solució salina al 3 per 1.000?
5 Per què el silici, que és un element molt més abundant que el carboni a l’escorça terrestre, no és un element
majoritari en la composició de la matèria viva?
6 Quines funcions biològiques té el ferro en els animals i en l’ésser humà? Quins són els símptomes de la seva
manca?
7 Quines funcions té el liti?
8 Per què no creixen microorganismes en aliments com la salaó o la llet condensada?
9 És correcte afirmar que la quantitat en què es troba un bioelement en l’organisme reflecteix la seva
importància biològica? Posa algun exemple que demostri la teva resposta.
10 Per què podem considerar que els virus estan situats a la frontera de la vida, és a dir, entre els nivells
d’organització biòtics i abiòtics?

917280 _ 0038-0053.qxd 30/12/08 12:02 Página 43
1 ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
ftw
FITXA D’AMPLIACIÓ
1 Per què el límit inferior dels valors de pH és 0 i el superior 14?
2 Per què el gel, que és aigua sòlida, té menys densitat que l’aigua líquida? Raona la resposta.
3 Què es requereix per formar un enllaç d’hidrogen?
4 Què fa l’aigua quan dissol una sal iònica?
5 Per què el mar estabilitza les temperatures moderades en les zones costaneres?
6 Al dibuix hi ha representats els orgànuls cel·lulars

1
(que constitueixen un subnivell dins del nivell 7 2
9 5
d’organització molecular de la matèria).
4
a) Digues els noms que corresponen 8
als nombres.
b) La cèl·lula és procariota o eucariota? Per què?
c) Es tracta d’una cèl·lula animal o vegetal?
Per què? 10 3
7 En què consisteix un xoc de calor? Per què es 6

produeix?
8 Entre els productes de descomposició d’un animal, quins d’aquests compostos es podria trobar?:
àcid sulfhídric, amoníac, àcid fosfòric, hidròxid d’alumini. Raona la resposta.
9 Una persona adulta que realitza un treball de força, pot arribar a perdre per transpiració fins a 1,6 litres
d’aigua per hora. Sabent que calen 580 calories per vaporitzar 1 gram d’aigua, calcula la quantitat de calor
que es perd després d’una hora gràcies a aquesta transpiració, en el cas que tota la suor s’evapori
completament.
10 Alguns éssers vius que no tenen mecanismes de termoregulació poden suportar, sense congelar-se,
temperatures inferiors als 0° C. Explica el perquè d’aquest fenomen.
11 A finals d’hivern i principis de primavera de l’any 2008, Barcelona, que concentra la major part d’habitants
de Catalunya, va viure una alarmant situació a causa de la sequera i del baix nivell d’aigua dels pantans.
Entre d’altres solucions proposades
hi havia la construcció de plantes
de dessalatge d’aigua de mar.
1 2
Una de les tècniques més utilitzades
en aquestes plantes és l’osmosi
inversa. Un esquema d’una unitat
d’aquest tipus és el de la figura
de la dreta:
Busca informació per:
a) Identificar els components 1, 2 i 3
de l’esquema.
b) Explicar breument com funciona 3
l’osmosi inversa.

917280 _ 0038-0053.qxd 30/12/08 12:02 Página 44
1 SOLUCIONARI
INICI D’UNITAT tronegatiu que el S. Finalment, el C és més electrone-

gatiu que l’hidrogen perquè aquest darrer, quan guanya
• Perquè totes les reaccions químiques necessàries per a la vi- un electró, a causa de la repulsió entre els electrons i
da es duen a terme en el si de l’aigua, i generalment entre el fet de tenir un sol protó, augmenta molt de volum. En
substàncies solubles en aigua. resum, en una escala de 0 a 4, en què 2 és el pas de
• Ha de mantenir una distància adequada respecte d’una es- ser electropositiu (tendència a donar electrons) a ser
trella perquè la seva temperatura permeti l’existència d’aigua electronegatiu (tendència a guanyar-los), els valors són
líquida. També ha de tenir una mida suficient per mantenir O (3,5), N (3,0), S (2,5), C (2,5) i H (2,1).
una atmosfera que estabilitzi la temperatura i que filtri les 1.8. Perquè reaccionaria amb l’oxigen espontàniament i for-
RUV solars. maria aigua.
1.9. Que malgrat que el 79 % de la mescla de gasos que cons-
ACTIVITATS titueixen l’atmosfera és nitrogen, a penes hi ha orga-
nismes autòtrofs que el puguin aprofitar com a font del
1.1. Els éssers vius es nodreixen de l’exterior, es relacionen nitrogen per sintetitzar-ne les proteïnes, els àcids nu-
amb el medi i amb els altres éssers vius, i es reproduei- cleics, etc. A causa d’això necessiten obtenir- lo dels ni-
xen, és a dir, duen a terme les tres funcions vitals. Tot ai- trats dissolts a l’aigua. Així doncs, hi ha la paradoxa que
xò es desprèn del fet que són organismes complexos i que poden morir per falta de nitrogen, malgrat que viuen
actuen per si mateixos. en un medi en el qual el nitrogen és l’element més abun-
1.2. Perquè la biologia es fonamenta en l’estudi directe de la dant.
matèria. 1.10. De les molècules de O2 que, procedents de l’aire,
1.3. Electró, àtom, proteïna, mitocondri, cèl·lula, formiga, po- s’han difós i s’han dispersat entre les molècules de H2O.
blació, bosc. L’onatge i els salts d’aigua afavoreixen molt aquesta di-
fusió. Una petita part de l’oxigen present entre les mo-
1.4. Si les cèl·lules que formen aquest grup estan unides i no lècules d’aigua també pot procedir de la fotosíntesi de
es poden separar, el conjunt pertany al nivell pluricel·lules algues i les plantes aquàtiques.
lar, subnivell de tal·lus. Així doncs, abraça els nivells sub-
atòmic, atòmic, molecular, cel·lular i pluricel·lular. En can- 1.11. Perquè les aigües continentals provenen de la pluja i
vi, si tan sols s’agrupen temporalment es tracta d’una aquesta es forma a partir del vapor d’aigua, i ja se sap
colònia i, per tant, no tardarà a tenir el nivell pluricel·lular. que tan sols s’evapora l’aigua, no les sals minerals dis-
soltes que pugui contenir. D’altra banda, després de tants
1.5. Són el nivell subatòmic, l’atòmic i el molecular. Tots tres milions d’anys de pluges, la major part de les sals solu-
són abiòtics perquè en aquests nivells no es duen a terme bles que hi havia als continents ja han estat dissoltes i
les tres funcions vitals. El nivell d’organització més baix arrossegades fins als oceans.
que pot fer les tres funcions vitals és el nivell cel·lular.
1.12. En el cas del H2S és perquè com que el S és un àtom
1.6. L’àtom de nombre atòmic 17 és més electronegatiu, per- més gran que el O, el seu nucli atreu amb menys força
què únicament necessita guanyar un electró per arribar l’electró de l’hidrogen i, per tant, no és una molècula tan
a 8 en el darrer orbital. dipolar com l’aigua i les molècules de H2S queden se-
1.7. Sobre la base del fet que quan el nombre d’electrons parades entre si i formen un gas. En el cas del SO2 és
del darrer orbital és més pròxim a vuit (o a dos si el dar- perquè en no contenir hidrogen les molècules són apo-
rer orbital també és el primer, com passa amb l’hidrogen), lars, no s’atrauen entre si i formen un gas.
més tendència presenta l’àtom a captar electrons (és més 1.13. Perquè, a causa del volum atòmic més gran del silici (té
electronegatiu), resulta que l’ordre és: els primers, el O i més electrons que el C), atrau amb molta menys força
el S, ja que amb sis electrons en el darrer orbital tendei- els quatre electrons del darrer orbital. Això fa que els en-
xen a guanyar-ne dos; després, el N, que amb cinc elec- llaços entre silicis (...–Si –Si–Si ...) siguin molt febles, i
trons al final tendeix a guanyar-ne tres i, per tant, com que per això no es puguin formar polímers estables de
que està més allunyat de vuit, no és tan àvid d’electrons silici, i que els enllaços amb l’oxigen siguin tan forts (SiO2)
com el O i el S; i després, el C i el H, que, com que tots que resulten gairebé indestructibles. Això darrer dificul-
dos tenen la meitat dels electrons que caben en el darrer ta molt que aquest compost pugui reaccionar amb al-
orbital (quatre i un, respectivament), tenen gairebé la ma- tres substàncies (fins i tot els àcids més forts, excloent-
teixa tendència a agafar-ne la meitat que els falta com a ne el fluorhídric, són incapaços d’atacar el quars i el
donar-ne la meitat que tenen. En realitat, el tema és més vidre), per la qual cosa aquesta substància és incapaç
complex, perquè en l’electronegativitat també influeix el de constituir matèria viva, que és una matèria que pràc-
nombre total d’electrons, és a dir, la distància del darrer ticament ha d’estar en reacció contínua.
orbital al nucli atòmic. Com més distància, menys atrac-
1.14. No. Per exemple, els ossos són matèria viva i, en can-
ció exerceix el nucli. Així doncs, com que el volum del O
vi, estan constituïts principalment per fosfat tricàlcic, que
(té 8 e!) és més petit que el del S (té 16 e!), el O resul-
és un compost inorgànic.
ta més electronegatiu que el S. Com que el N (7 e!) tam-
bé és molt més petit que el S, malgrat que li falten més 1.15. Perquè, com que l’oxigen és un àtom molt àvid d’elec-
electrons en el darrer orbital, també resulta més electrons (molt electronegatiu), trenca fàcilment els enllaços

917280 _ 0038-0053.qxd 30/12/08 12:02 Página 45
1 SOLUCIONARI
entre el C i el H (els dos àtoms bàsics de les biomolècu- calor per aconseguir que, a causa del grau d’agitació
les orgàniques), i això fa que s’alliberi l’energia quími- més elevat, les molècules se separin totalment i passin
ca que contenen. a l’estat gasós (calor de vaporització elevada). La gran
atracció entre les molècules d’aigua en estat líquid fa
1.16. Perquè, com que el fòsfor té cinc electrons al darrer
que la distància entre elles sigui més petita que quan es-
orbital, com el nitrogen, però aquests estan molt més
tà en estat sòlid, i això explica que l’aigua sigui més den-
allunyats del nucli, no estan tan fortament atrets. A cau-
sa que el gel (un mateix nombre de molècules ocupa
sa d’això, els enllaços del fòsfor amb l’oxigen (P – O) són
més volum en estat sòlid que en estat líquid).
més forts (els oxígens no han de contrarestar tanta atrac-
ció). Els enllaços P – O són més forts que els enllaços 1.24. És un gran dissolvent dels compostos iònics com ara el
N – O, S – O o C – O. Així doncs, els enllaços P – O són NaCl, perquè, com que és una molècula dipolar, amb
els idonis per emmagatzemar energia, ja que són els en- les càrregues elèctriques debilita l’atracció elèctrica en-
llaços més rics en energia, però sense deixar de ser sus- tre el Na! i el Cl". També dissol bé els compostos cova-
ceptibles de trencar-se en condicions compatibles amb lents polars com ara la glucosa C6H12O6, perquè debili-
la vida. ta els enllaços entre les molècules. No dissol els
hidrocarburs perquè són molècules apolars, és a dir,
1.17 Perquè la seva funció no és constituir estructures ni
sense càrregues elèctriques.
reserves energètiques, sinó catalitzar reaccions quími-
ques. Els catalitzadors hi intervenen, i això afavoreix que 1.25. No hi correspon perquè, com que s’estableixen enllaços
els altres reaccionin, és a dir, ells no es consumeixen. d’hidrogen, el que hi ha en realitat són polímers de tres
a deu molècules d’aigua juntes.
1.18 Perquè la vida necessita reaccions químiques contínues
que tan sols són possibles en el medi aquós. 1.26. Ions que exerceixen funcions contràries; per exemple,
1.19. «El carboni, l’oxigen, l’hidrogen i el nitrogen són bioe- el K! afavoreix l’entrada d’aigua a la cèl·lula (turgència),
lements plàstics de pes atòmic baix, fet que no neces- mentre que el Ca2! la disminueix.
sàriament està relacionat amb la possibilitat de formar 1.27. En ingerir aliments amb una acidesa diferent de la del
enllaços covalents. Tret del carboni, els altres són ele- medi intern de l’organisme, aquest canviaria el seu pH,
ments abundants a les capes més externes de la Ter- amb el consegüent trastorn que això produiria perquè
ra, i els compostos que formen poden ser solubles o in- molts enzims tan sols actuen en un interval de pH molt
solubles en aigua.» estret. Davant d’una pujada de pH, és a dir, davant d’un
1. 20. Totes es deriven del fet que les seves molècules s’atreuen descens de H3O!, el tampó bicarbonat actua alliberant
entre si per enllaços d’hidrogen. ió àcid.
1. 21. Quan actua amb funció dissolvent la molècula d’aigua CO2 ! 2H2O ! H2CO3 ! H2O ! HCO"3 ! H3O!
es manté estable, en canvi quan actua en una hidròlisi Davant d’una baixada de pH, és a dir, davant d’un aug-
la molècula es trenca en un ió H! i un ió OH". ment de H3O!, el tampó bicarbonat actua absorbint l’ex-
1.22. Perquè, com que l’oxigen és un àtom molt àvid d’elec- cés d’ió àcid.
trons (molt electronegatiu), reté al seu costat la major HCO"3 ! H3O!! H2CO3 ! H2O ! CO2 ! 2H2O
part del temps els electrons dels dos hidrògens, i així sor-
1.28. pH $ – log (1,4 · 10"8) $ 7,854
geix una determinada càrrega negativa al costat de l’à-
tom d’oxigen, i una determinada càrrega positiva en ca- pH $ – log (4 · 10"6) $ 5,398
dascun dels dos àtoms d’hidrogen. Per l’efecte d’aquesta
1.29. L’osmosi és el pas del dissolvent entre dues dissolucions
polaritat s’estableixen forces d’atracció elèctrica entre
que presenten una concentració diferent de soluts i que
l’hidrogen d’una molècula i l’oxigen de l’altra, els ano-
estan separades per una membrana que tan sols deixa
menats enllaços intermoleculars d’hidrogen (ponts d’hi-
passar les molècules de dissolvent. La diàlisi, en can-
drogen), i així es formen polímers de tres a deu molècu-
vi, és la separació de les molècules de baix pes molecu-
les d’aigua, per la qual cosa el pes molecular és de
lar respecte de les d’elevat pes molecular, gràcies a una
3 # 18 a 10 # 18, molt més gran en aquest darrer cas
membrana que tan sols deixa passar les petites. En re-
que el pes molecular del SO2, que és 64; per tant, es
sum, l’osmosi és un procés que tendeix a igualar con-
comporta com un líquid en lloc de fer-ho com un gas.
centracions, mentre que la diàlisi és un procés que ten-
1.23. A causa de l’electronegativitat de l’oxigen, l’enllaç deix a separar els cristal·loides dels col·loides.
amb l’hidrogen és molt fort i, per això, el grau d’ionitza-
1.30. En recobrir els aliments amb sal, es forma una dissolu-
ció (H2O ! H! ! OH") és baix. A més, s’originen pols
ció saturada a l’exterior d’aquests, i això implica la sor-
elèctrics positius i negatius a la molècula (constant die-
tida d’aigua de l’interior de l’aliment per un procés d’os-
lèctrica elevada), i gràcies a això sorgeixen els enllaços
mosi. Així, l’aliment s’asseca i, com que no hi ha aigua,
intermoleculars d’hidrogen. Aquests mantenen les mo-
els bacteris no s’hi poden reproduir ni alterar-lo.
lècules d’aigua molt unides, per això resulta difícil sepa-
rar-les mecànicament (alta tensió superficial), s’ha de 1.31. Perquè, com que el medi intern de l’enciam té més so-
subministrar molta calor perquè augmenti la temperatu- luts que l’aigua externa, es produeix l’entrada d’aigua
ra, és a dir, perquè augmenti el grau d’agitació de les se- per osmosi, amb la consegüent turgència de les fulles.
ves molècules (calor específica elevada), i fa falta molta Quan s’hi afegeix sal, el medi extern es fa més salí, amb

917280 _ 0038-0053.qxd 30/12/08 12:02 Página 46
1 SOLUCIONARI
la qual cosa es produeix la sortida d’aigua des de l’in- 1. 41. Fa una funció termoreguladora. Això és degut al fet que
terior de la fulla per osmosi, amb la consegüent pèr- per passar de líquid a gas (vapor d’aigua) ha d’agafar
dua de turgència. calor i l’agafa de la superfície del cos, per la qual cosa
aquest es refreda.
1.32. Perquè la superfície de les macromolècules adsorbeix
molt les molècules d’aigua, i per això no s’evaporen. Un 1.42. Funció metabòlica.
exemple d’aquesta propietat en els organismes és la mu-
1.43. Funció estructural.
cositat dels cargols de terra i dels llimacs, que dificulta
la dessecació de la pell. 1.44. La resposta a la primera pregunta és: funció transporta-
dora.
1.33. Perquè si un reactiu atrau cap a la seva superfície l’al-
tre reactiu, això facilita la trobada entre tots dos i, per La resposta a la segona pregunta és: funció dissolvent i
tant, que es doni la reacció. transportadora.
1.34. Perquè, com que hi ha més soluts al medi intern de la 1.45. La carn deixa anar aigua. Això és degut al fet que la sal
planta que a l’aigua externa, per un procés d’osmosi, es dissol en l’aigua exterior, es produeix un procés d’os-
aquesta travessa l’epidermis de l’arrel i hi entra a l’inte- mosi que fa que l’aigua surti de les cèl·lules de la carn.
rior. L’aigua de mar no sadolla la set perquè, com que 1.46. Perquè la infància i l’adolescència són períodes de crei-
és més salada que el medi intern de les cèl·lules de les xement, en què es genera molt teixit ossi, i aquest té un
parets intestinals, per un procés d’osmosi, en lloc d’en- elevat percentatge de fosfat càlcic i de carbonat càlcic.
trar a les cèl·lules, el que passa és que surt aigua d’a-
questes cap a la llum de l’intestí on hi ha l’aigua marina. 1.47. Amb aigua destil·lada s’inflarien i es posarien molt tur-
gents. Amb aigua saturada de sal perdrien molta ai-
1.35. Perquè, si fossin hipotòniques respecte de la salinitat in- gua, la membrana es rebregaria i es podria arribar a tren-
terna dels glòbuls vermells, entraria aigua en aquests, car (plasmòlisi).
fins arribar a rebentar-los per un excés de turgència; i si
fossin hipertòniques, en sortiria aigua, i fins i tot la mem- 1.48. Perquè la sal fa sortir l’aigua interior per un procés d’os-
brana es podria arribar a trencar en encongir-se (plas- mosi i, en quedar-se sense aigua, els bacteris no poden
mòlisi). viure i, per tant, la carn no és corrompuda.
1.49. Perquè com que suen molt perden sal i l’han de recu-
1.36. Presenten permeabilitat selectiva i poden sofrir proces-
perar a través de la dieta.
sos d’osmosi.
1.50. Perquè quan arriba a l’intestí, a causa de l’osmosi, en lloc
1. 37. Es poden formar entre elements molt electronegatius
de passar aigua al torrent circulatori, és l’aigua del cos la
(agafen electrons) i elements molt electropositius (do-
que passa a la llum de l’intestí i la persona es deshidrata.
nen electrons) per arribar a tenir 8 electrons en l’últim
orbital (excepte que es tracti de l’hidrogen, que només 1.51. Que tenir moltes glucoses dissoltes en el citoplasma po-
necessita 2 electrons). dria implicar l’entrada d’aigua per osmosi i posar-la en
perill de ruptura. En canvi, si moltes glucoses s’uneixen
L’aigua els dissol molt fàcilment, perquè és una molècu-
en una sola molècula aquest perill desapareix.
la amb càrregues elèctriques que es posa entre els dos
ions i, en participar en aquestes atraccions com un ele- 1.52. Si el medi és molt àcid hi haurà molts ions H! i, per tant,
ment més, els dos ions se separen. el grup –COOH no es podrà ionitzar. Si el medi és molt
bàsic, hi haurà molts OH" i, per aquesta causa, molt
1. 38. Es formen entre àtoms d’igual o similar electronegativi-
grups –NH3OH ja no es podran ionitzar. D’aquesta ma-
tat. Per exemple entre dos àtoms d’oxigen, dos àtoms de
nera la dissolució resisteix el canvi de pH, és a dir, ac-
nitrogen, etc. I també entre àtoms de carboni i d’hidro-
tua com una dissolució amortidora.
gen, ja que tots dos estan amb la meitat d’electrons dels
que necessiten per arribar a completar l’últim orbital. 1.53. Solubles: CH3-CH2OH (etanol), CH3-COOH (àcid acètic)
Són insolubles en aigua, ja que els àtoms units per un i NaCl (clorur sòdic).
enllaç covalent apolar no es mantenen per atraccions No solubles: C4H10 (butà), C8H18 (octà), C6H6 (benzè).
entre càrregues elèctriques sinó per compartició d’elec-
trons i l’aigua no pot actuar separant-los.
1. 39. L’entrada és deguda a un procés d’osmosi. L’ascensió INTERPRETACIÓ DE DADES
és deguda a la capil·laritat. Aquesta es produeix pels en-
1.58. a) L’oxigen i l’hidrogen són bioelements primaris i són
llaços d’hidrogen que uneixen les molècules d’aigua
molt abundants en la hidrosfera, ja que constituei-
entre si i per un procés d’adsorció de les parets interiors
xen l’aigua. La seva abundància en els éssers vius és
dels conductes o vasos respecte a les molècules
deguda, en part, al fet que els organismes tenen un
d’aigua. L’absorció sola només seria capaç de fer pujar
elevat percentatge d’aigua en el seu cos. Una altra
l’aigua uns pocs centímetres. A més, hi intervé una for-
raó és que l’hidrogen és fonamental per formar les
ça d’aspiració des de les fulles ja que en elles l’aigua s’e-
cadenes hidrocarbonades i l’oxigen és necessari per-
vapora i això fa pujar una mica més d’aigua, un procés
què en combinar-se amb algunes d’aquestes s’origi-
que es va repetint.
nin compostos orgànics solubles, com ara els glú-
1. 40. Fan una funció mecànica amortidora. cids. Com que les reaccions bioquímiques es fan en

917280 _ 0038-0053.qxd 30/12/08 12:02 Página 47
1 SOLUCIONARI
el si de l’aigua, els compostos orgànics que rendei- 1. 60. a) Representació de com ha variat el pes dels aliments.
xen energia amb rapidesa han de ser solubles.
Pes inicial Espinacs
El bioelement nitrogen és molt abundant en l’atmos- (grams) Carn
fera i es podria pensar que és per això que els or- 35
ganismes tenen molt nitrogen, però aquesta conclu- 30
sió resultaria falsa, ja que molt pocs organismes poden 25
aprofitar el nitrogen atmosfèric. En realitat, el nitro- 20
gen dels organismes prové dels nitrats dissolts a l’ai- 15
gua del sòl que absorbeixen les arrels de les plantes. 10
5
b) L’hidrogen i l’oxigen constitueixen l’aigua i els glú- 0
cids, les proteïnes i els àcids nucleics. L’hidrogen 1r 2n 3r 4t 5è 6è 7è
dia dia dia dia dia dia dia
també està en els lípids. En canvi, el percentatge d’o-
xigen en els lípids és molt baix. El nitrogen es troba
en les proteïnes i els àcids nucleics. b) Els percentatges d’aigua en els aliments al principi
c) El carboni, el fòsfor i el sofre. de l’experiment són:
Espinacs. Els espinacs tenien al principi 18 g d’aigua
d) El carboni ha estat seleccionat perquè permet formar
20 ! 2 " 18
grans cadenes hidrocarbonades, amb enllaços prou es-
tables per poder constituir estructures i per poder em- per tant, un percentatge de
magatzemar la informació biològica, però que, a la ve- (18/20) # 100 " 90 %
gada, són susceptibles de ser trencats i alliberar energia. Carn. La carn tenia al principi 19,7 g d’aigua
30 ! 10,3 " 19,7
El fòsfor ha estat seleccionat perquè els enllaços en-
tre els grups fosfats poden emmagatzemar una gran per tant, un percentatge de
quantitat d’energia. (19,7/30) # 100 " 65,66 %
c) Representació de com ha variat el percentatge d’ai-
El sofre ha estat seleccionat perquè forma uns enlla-
gua dels aliments.
ços forts en les proteïnes.
1. 59. a) La dissolució que té el percentatge més alt de sals és Aigua inicial Espinacs
(%) Carn
la de Tyrode, després la de Ringer i després la d’Ar- 100
non. La causa és que les cèl·lules vegetals estan adap- 90
tades a viure en contacte amb l’aigua dolça i a acon- 80
70
seguir que aquesta entri dins seu per osmosi. En 60
canvi, les cèl·lules animals viuen en contacte amb la 50
40
sang, que és un medi més salat. Els amfibis tenen 30
una pell prima i permeable i en estat larvari, respira- 20
10
ció branquial. Tot això fa que, per processos d’osmo- 0
si, els entri molta aigua i que, per tant, la salinitat 1r 2n 3r 4t 5è 6è 7è
dia dia dia dia dia dia dia
de la seva sang sigui inferior a la dels mamífers.
b) Només conté glucosa la dissolució de Tyrode per a El percentatge s’ha calculat de la manera següent:
mamífers. La dissolució d’Arnon no té glucosa per- Els espinacs tenien al principi 18 g d’aigua
què les cèl·lules vegetals no s’alimenten de glucosa
sinó fent la fotosíntesi. La dissolució de Ringer no té 20 ! 2 " 18
glucosa perquè les cèl·lules dels amfibis no tenen per tant, un percentatge de
unes necessitats energètiques tant elevades com les
dels mamífers. Per tant, per fer experiments que han (18/20) # 100 " 90 %
de durar poques hores no cal afegir glucosa. El segon dia tenien 6,1 g d’aigua
c) Contenen substàncies que originen bones dissolu-
8,1 ! 2 " 6,1
cions amortidores la dissolució fisiològica de Ringer
i la de Tyrode. La primera conté bicarbonat sòdic i la per tant, un percentatge de
segona conté bicarbonat sòdic i dihidrogen fosfat sò-
(6,1/8,1) # 100 " 75,308 %, etc.
dic. La d’Arnon no en conté perquè no està desti-
nada a entrar en contacte amb cèl·lules vives, sinó d) Se sap que hem arribat a la deshidratació perquè en-
amb les cèl·lules de l’epidermis de les arrels. tre el sisè i el setè dia ja no ha disminuït més el pes
dels aliments.
d) Perquè la dissolució d’Arnon no està destinada a man-
tenir unes cèl·lules durant un curt període de temps, e) Els espinacs tenen un percentatge d’aigua molt més
sinó a nodrir plantes al llarg de tota la seva vida i, per elevat que la carn. Una altra conseqüència és que si
tant, no hi pot faltar cap element, encara que només es mengen espinacs no es necessita beure tanta ai-
sigui necessari en quantitats molt baixes. gua com si es menja carn.

917280 _ 0038-0053.qxd 30/12/08 12:02 Página 48
1 SOLUCIONARI
LABORATORI tituïts per un percentatge elevat de sals minerals (fos-

fat càlcic i carbonat càlcic) i molt poca quantitat de col·la-
1.61. Quan s’hi afegeix vinagre, el color morat de la col llom- gen; per això són molt fràgils i poc elàstics.
barda esdevé vermellós.
Aquesta propietat es pot aprofitar com a indicador del
pH. Així doncs, per saber si un medi és àcid o bàsic, PROVA D’AVALUACIÓ 1
n’hi ha prou d’afegir-hi unes gotes del líquid procedent
de triturar una fulla de col llombarda, i si es torna de co- 1. El creixement no és exclusiu dels éssers vius, ja que els cris-
lor vermell és que el medi és àcid. talls, per exemple, si tenen les condicions adequades, tam-
bé creixen.
1.62. El líquid que canvia més lentament el pH és la saliva. El
2. a) Els nivells d’organització comuns a la matèria viva i iner-
motiu és que la saliva conté proteïnes dissoltes que ac-
ta són els de complexitat estructural més baixa, és a dir,
tuen alliberant OH i captant H, per la qual cosa anul·len,
els nivells subatòmic, atòmic i molecular.
o almenys disminueixen, la quantitat de H procedents
del HCl. b) Els components del nivell subatòmic són les partícules
Aquest comportament és la base de les dissolucions més petites de la matèria. Per exemple, protons, neu-
amortidores o solucions tampó. trons i electrons. El nivell atòmic està format per àtoms,
que són la part més petita d’un element químic o d’u-
1.63. a) Al cap d’unes quantes hores, ja no quedarà res del na substància simple. Per exemple, un àtom de silici (Si),
carbonat càlcic que forma la closca. Després de subs- un àtom de nitrogen (N), un àtom de sodi (Na), etc. El
tituir l’àcid per l’aigua destil·lada, i al cap d’uns dos nivell molecular està format per la unió de dos o més
dies, com que la clara interna no està coagulada i re- àtoms que poden ser iguals (en el cas dels elements) o
sulta més concentrada que l’aigua externa, per un diferents (en el cas d’un compost). Per exemple, el ni-
procés d’osmosi es produeix l’entrada d’aigua a l’in- trogen (N2), la sílice (Si O2), la fructosa (C6H12O6), etc.
terior, que provoca que l’ou es faci més gran.
c) Exemples Nivells d’organització
b) En la preparació que hi ha aigua destil·lada, es pro-
duirà l’entrada d’aigua, per la qual cosa les cèl·lules Ronyó Òrgan
s’inflaran i es veuran d’un color rosa clar. En la pre-
paració que hi ha aigua corrent, s’observarà gaire- Coloms de Barcelona Població
bé el mateix, però amb les cèl·lules una mica menys
inflades. En la preparació que hi ha aigua saturada Bosc Ecosistema
de sal, es produirà la sortida d’aigua, per la qual co-
sa les cèl·lules s’encongiran i s’observaran com un Plantes i animals d’un riu Comunitat o biocenosi
punt morat a l’interior de l’espai que delimiten les pa-
Leucòcit Cel·lular
rets de cel·lulosa.
1.64. Els resultats són que fora del tub de diàlisi no hi ha al- 3. L’enllaç que s’ha format és covalent perquè aquest es for-
búmina (prova de Biuret negativa), però sí que hi ha ió ma quan un parell d’electrons és compartit per dos àtoms.
clorur (apareix un precipitat blanc de AgCl quan s’hi afe-
geixen unes gotes de la dissolució de nitrat de plata). 4. Els bioelements plàstics són els que constitueixen més del
S’ha produït una diàlisi quan s’han separat els ions clo- 99 % de la matèria viva. Són el carboni (C), l’hidrogen (H),
rur i sòdic (com que són més petits han travessat les pa- l’oxigen (O), el nitrogen (N), etc.
rets del tub) de les molècules d’albúmina (com que te- 5.
nen un pes molecular elevat no les han pogut travessar).
!
H !
H
1.65. L’os de pollastre queda de la mateixa forma, però pesa

menys i és tou, ja que l’àcid ha consumit tot el fosfat tri- H
! O O !
H
" "
càlcic Ca3(PO4)2 que impregnava el col·lagen, que és
la proteïna dels ossos. Les closques de cloïsses desapa-
reixen totalment ja que, com que estan formades exclu-
sivament de carbonat càlcic (Ca2CO3), quan se’ls afegeix !
H !
H
HCl donen lloc a CO2 i CaO, que queda dissolt. La clos-
ca de crustaci queda amb la mateixa forma, però molt O
més lleugera i tova, ja que l’àcid ha consumit tot el car- "
bonat càlcic (CaCO3) que impregnava la quitina, que és
el polisacàrid de l’exosquelet dels artròpodes. L’exosque-
let dels insectes queda inalterat, ja que l’àcid no ataca 6. Les propietats de l’aigua que afavoreixen les funcions vi-
la quitina que constitueix aquest esquelet. Els ossos dels tals són degudes sobretot a la disposició dels enllaços de
éssers que acaben de néixer presenten un gran percen- l’hidrogen i l’oxigen dins la molècula i a la consegüent dis-
tatge de col·lagen en la seva composició i molt poques tribució dels electrons. Encara que els hidrògens i l’oxigen
sals minerals (fosfat càlcic i carbonat càlcic); per això de l’aigua formen enllaços covalents, els parells d’electrons
són molt flexibles. Els ossos del éssers vells estan cons- compartits estan més a la vora de l’esfera d’influència de l’o-

917280 _ 0038-0053.qxd 30/12/08 12:02 Página 49
1 SOLUCIONARI
xigen i, per tant, es forma un dipol. Els hidrògens de cada Consells bàsics per mantenir les flors tallades durant més
molècula d’aigua són els extrems positius del dipol, mentre temps:
que l’oxigen forma un doble pol negatiu. Els dos hidrògens
• Per aconseguir que la flor tallada aguanti més temps,
d’una molècula d’aigua són atrets pels oxígens de dues mo-
és a dir, tardi més temps a marcir-se, un factor que cal
lècules d’aigua, mentre que la doble càrrega negativa de l’o-
tenir en compte és elegir el millor moment per tallar les
xigen atreu els hidrògens d’unes altres dues molècules d’ai-
flors. Les primeres hores del matí i els últims minuts de
gua. Aquests ponts d’hidrogen que es formen amb unes
la tarda solen ser els millors moments per tallar la flor,
altres quatre molècules d’aigua generen les propietats es-
ja que els teixits estan més turgents que a ple sol –amb
pecials d’aquesta substància, les quals tendeixen a estabi-
la calor, les flors perden l’aigua dels teixits i si les tallem,
litzar els sistemes aquosos. Els ponts d’hidrogen es trenquen
aguanten menys temps fresques.
i es formen contínuament, i aquest fenomen permet a l’ai-
gua fluir, al mateix temps que li dóna la forta cohesió que la • Un cop tallades cal posar-les en un gerro amb aigua
manté en estat líquid dins un ampli interval de temperatu- fresca i tenir cura amb la tija de la flor, ja que és per on
res i pressions. rebrà els nutrients que necessita per mantenir-se sa-
na durant més temps. Lògicament, per la tija, la flor s’a-
7. Les sals minerals precipitades constitueixen estructures limenta amb més dificultats que quan estava en la plan-
sòlides, són insolubles i tenen funció esquelètica. Exem- ta, per això hem d’intentar facilitar-li la tasca.
ples: el carbonat càlcic de les closques dels mol·luscs i
la sílice dels exosquelets de les algues diatomees i de les • Cal evitar que el tall de la part inferior de la tija s’aixafi
gramínies. o que estigui lleugerament podrit, ja que aquestes cir-
cumstàncies en perjudicaran la conservació. Cada dia
8. El líquid extracel·lular dels animals superiors està amortit, farem una petita incisió dos centímetres per sobre del
entre altres coses, per un sistema d’àcid carbònic/ió bicar- tall amb unes tisores, procurant sempre no deformar
bonat. Les sals de l’ió bicarbonat (HCO3!), per exemple, els o aixafar la tija. Amb aquest truc podrem mantenir du-
bicarbonats de sodi, potassi, magnesi i calci, amorteixen rant més temps les cèl·lules de la tija vives per alimen-
els líquids contra l’ingrés d’ions H" a conseqüència de la tar la flor.
dissociació de l’àcid carbònic i, d’aquesta manera, impedei-
xen un descens apreciable del pH. 10. Les biomolècules són les molècules integrants d’un ésser
viu. S’anomenen també principis immediats. Les biomo-
9. Perquè les flors puguin absorbir l’aigua a través de la tija i lècules es poden separar per mètodes purament físics sen-
mantenir la turgència de les cèl·lules i, per tant, el bon as- se alterar-se.
pecte.
Les forces i els mecanismes responsables de la circulació
de l’aigua dins la planta depenen de l’estructura de la tija i PROVA D’AVALUACIÓ 2
dels mecanismes d’absorció. 1. Sí, la reproducció és exclusiva dels éssers vius perquè és la
Els tubs que formen el xilema són rígids, gràcies a la ligni- capacitat d’originar nous individus, iguals o diferents dels
na que n’impregna la paret cel·lular, i molt prims (la seva progenitors.
llum és inferior a un mil·límetre); és a dir, tenen estructura 2. a) Els nivells d’organització exclusius de la matèria viva són
capil·lar. els de complexitat estructural més elevada, és a dir, els
Quan l’extrem d’un capil·lar entra en contacte amb una su- nivells cel·lular, pluricel·lular, de població i d’ecosistema.
perfície d’aigua, aquesta ràpidament ascendeix pel seu in- b) Els elements del nivell cel·lular són les cèl·lules, per exem-
terior a causa d’un procés de capil·laritat, que té lloc de la ple, una cèl·lula muscular. Els elements del nivell
manera següent: algunes de les molècules d’aigua s’adhe- pluricel·lular són els teixits, els òrgans, els aparells, i
reixen a les parets del tub i tiren cap amunt de les altres, els sistemes, per exemple, el teixit epitelial, l’intestí, l’a-
que ocuparan el centre del tub, ja que aquest té un dià- parell digestiu i el sistema nerviós, respectivament.
metre molt petit, i així gradualment l’aigua va ascendint.
c)
L’ascensió de la saba pel xilema té lloc de manera molt si- Exemples Nivells d’organització
milar. Però aquest procés de capil·laritat permet l’ascensió Molecular, subnivell de macromo-
de la saba bruta només fins a un cert nivell. Per tant, hi ha DNA
lècula
d’haver altres mecanismes paral·lels que col·laborin en el
transport fins als 100 m d’alçària que poden atènyer algu- Electró Subatòmic
nes espècies de sequoies o d’eucaliptus. Molecular, subnivell d’orgànuls
Cloroplast
Un altre d’aquests mecanismes és la transpiració o eva- cel·lulars
poració de l’aigua a través dels estomes de les fulles. L’ai- Molecular del tipus biomolècules
Aigua
gua que es perd per evaporació crea una espècie de buit, inorgàniques
que és immediatament ocupat per noves molècules d’aigua.
Àtom de calci Atòmic
A mesura que aquestes deixen llocs vacants, noves molè-
cules les reemplacen, i així s’estableix la circulació de la sa-
ba des de la tija (o des de l’arrel en la planta sencera) fins 3. Enllaços iònics, enllaços covalents, enllaços d’hidrogen o
a les fulles. ponts d’hidrogen i forces de Van der Waals.

917280 _ 0038-0053.qxd 30/12/08 12:02 Página 50
1 SOLUCIONARI
4. • xx xx Osmosi:
Na x
Cl
xx
x
x Na •x Cl
xx
x
x Na! Cl# • El moviment de la substància és degut a les col·lisions
i als rebots que es produeixen entre molècules del ma-
NaCl
" Na! (catió) Clorur sòdic teix tipus.
• Té lloc a favor de gradient.
" Cl# (anió)
9. En cap dels dos, perquè, d’una banda, l’organisme X és
isotònic respecte de la solució i, per tant, en surt tanta
aigua com hi entra. D’una altra banda, en ser la solució
hipertònica respecte de l’organisme Y, l’aigua tindrà ten-
dència a sortir més que no pas a entrar.
10.
Biomolècules
Simples
Oxigen molecular (O2)
Nitrogen molecular (N2)
Compostes
Xarxa cúbica del NaCl
Inorgàniques Orgàniques
5. Els oligoelements són bioelements indispensables que es
troben en quantitats inferiors al 0,1 % en els organismes i Aigua (H2O) Glúcids
que cal subministrar en petita quantitat en el règim alimen-
tari perquè aquests organismes funcionin correctament. Cal Diòxid de carboni (CO2) Lípids
tenir en compte que tant l’absència d’un oligoelement, com
Sals minerals (NaCl, CaCO3...) Proteïnes
una concentració per sobre del nivell característic pot ser
perjudicial per l’organisme. Els oligoelements canvien se- Àcids nucleics
gons les espècies.
Exemples en humans: bor, brom, cobalt, coure, crom, fluor,
iode, ferro, manganès, molibdè, níquel, seleni, silici, vana-
FITXA DE REFORÇ
di, zinc.
6. Atès que 1 g d’aigua absorbeix 540 calories en evaporar-se, 1. Les solucions tampó o amortidores són aquelles dissolu-
10 g d’aigua absorbeixen 5.400 cal. Si ho fa en una àrea de cions formades per un àcid dèbil i una sal d’aquest àcid
5 cm2, equivaldrà a una absorció de 1.080 cal/cm2. Aquest amb una base forta (base conjugada), la concentració
mecanisme d’eliminació de calor que utilitza el cos humà d’hidrogenions de la qual gairebé no varia en afegir àcids
deixa de funcionar quan l’aire se satura d’aigua, cosa que o bases fortes.
impossibilita l’evaporació; això explica la incomoditat que se 2.
sent els dies xafogosos. Funcions de l’aigua en els éssers vius
7. La funció principal de les sals minerals dissoltes és ajudar Funció Descripció

a mantenir constant el grau d’acidesa (pH). Una variació
d’aquestes sals provoca alteracions de la permeabilitat, l’ex- S’hi dissolen substàncies nutritives tant
Dissolvent
citabilitat i la contractilitat de les cèl·lules. inorgàniques com orgàniques.
8. Diferències Totes les reaccions vitals es realitzen

Bioquímica
en presència d’aigua.
Difusió:
• Implica el moviment de les partícules del solut. Ajuda a mantenir la forma i el volum
Estructural
de les cèl·lules.
• Es produeix en absència de membrana semipermeable.
Afavoreix els desplaçaments d’òrgans
Osmosi: Mecànica
lubricats per líquids orgànics rics en aigua
amortidora
• Consisteix en el moviment de partícules de dissolvent. (músculs, articulacions, etc).
• Es produeix a través d’una membrana semipermeable. Termo- Actua com a agent regulador
Semblances reguladora de la temperatura dels éssers vius.
Difusió:
3. Els ions K! i Ca2! (com també l’ió Na!) per separat paralit-
• El moviment de la substància és degut a les col·lisions i zen el cor. Els ions monovalents (K! i Na!) paralitzen el
als rebots que es produeixen entre molècules del ma- cor en diàstole i, en canvi, els divalents (Ca2!) ho fan en
teix tipus. sístole. L’acció conjunta d’aquests tres cations provoca el
• Té lloc a favor de gradient. batec normal del cor.

917280 _ 0038-0053.qxd 30/12/08 12:02 Página 51
1 SOLUCIONARI
4. Les cèl·lules sanguínies, a una concentració del 9 per i tot amb els àcids més forts dissolts en aigua. Encara que
1.000 són isotòniques respecte al medi i per tant es tro- en teoria és possible assolir majors concentracions d’àcid,
ben en equilibri. Si posem una injecció endovenosa a aquests no es dissocien més enllà del punt en el qual la
una concentració del 3 per 1.000, les cèl·lules sanguí- concentració de H" és 1 M. El mateix es pot dir de les ba-
nies es trobaran en un medi hipotònic respecte l’interior ses fortes en l’extrem superior de l’escala de pH.
cel·lular, amb la qual cosa l’aigua tindrà més tendència a
2. L’aigua en estat líquid presenta agrupacions més o menys
entrar a la cèl·lula que no pas a sortir-ne. Les cèl·lules
compactes variables en el temps i anomenades mosaics.
augmentaran de volum i rebentaran com un globus i es
L’aigua sòlida té una estructura tetraèdrica formada per
produirà la citòlisi o trencament de les cèl·lules (que en
agrupacions hexagonals amb gran quantitat de buits entre
el cas de les cèl·lules vegetals s’anomena turgència).
cada hexàgon, per tant la densitat de les molècules és me-
5. El silici pertany al mateix grup que el carboni dins de la nor.
taula periòdica i malgrat que pot formar cadenes
...Si!Si!Si..., aquestes són més dèbils i inestables que 3. Per poder formar un enllaç d’hidrogen es requereix que
els enllaços de les cadenes carbonades. Tot i que pot for- l’àtom d’hidrogen que està covalentment unit a un àtom
mar cadenes amb l’oxigen ...O!Si!O!Si!O!Si!O... d’oxigen, nitrogen o fluor, i per tant està molt polaritzat, es
que són extraordinàriament resistents (silicones), aques- trobi a 0,27-0’3 nm d’un altre àtom electronegatiu.
tes tampoc són aptes des del punt de vista biològic, 4. Una sal és una estructura iònica mantinguda per forces
perquè els enllaços han d’ésser suficientment forts per electrostàtiques. Quan s’introdueix en aigua, la suma de
construir molècules resistents però suficientment dèbils les forces entre el dissolvent i els ions positius i negatius és
per tal que puguin trencar-se en les reaccions metabòli- més gran que la que manté unides aquests ions en el cris-
ques. tall i, per tant, el cristall es dissol i els ions s’envolten d’una
6. Forma part del grup «hemo» de l’hemoglobina i mioglo- esfera de dipols orientats amb el signe contrari coneguda
bina, encarregades del transport de l’oxigen. Es troba en com esfera de solvatació.
els citocroms que actuen en la formació d’ATP. És es-
5. La calor específica de l’aigua indica la quantitat d’energia
sencial per la síntesi d’algunes vitamines del grup B. La
necessària per variar la temperatura d’una determinada
manca de ferro produeix anèmia, cansament i propensió
massa d’aigua. Com que és molt elevada es necessitarà
a les malalties infeccioses.
molta calor del medi per canviar la temperatura. Aquesta
7. El liti és un estabilitzador de l’estat d’ànim perquè actua calor es va guanyant i es va perdent durant molt de temps
augmentant la secreció dels neurotransmissors. Les po- i això fa que la temperatura del medi ambient es modifiqui
blacions que consumeixen aigua potable amb aproxima- poc.
dament 10 µg/l de liti manifesten menys comportaments
6. a) Els números corresponen a: 1. Nuclèol, 2. Nucli, 3. Ri-
violents.
bosoma, 4. Vesícula, 5. Reticle endoplasmàtic rugós, 6.
8. Perquè la salaó i l’addició de sucre són procediments Aparell de Golgi, 7. Reticle endoplasmàtic llis, 8. Mito-
químics de conservació dels aliments. En augmentar la condri, 9. Citoplasma, 10. Centríol.
concentració salina (o de sucre) succeeix una gran ces-
sió d’aigua del producte i paral·lelament es frena el des- b) La cèl·lula és eucariota perquè posseeix nucli diferen-
envolupament bacterià i l’activitat enzimàtica. ciat, reticle endoplasmàtic...
9. La proporció en què es troba un bioelement no està en re- c) Es tracta d’una cèl·lula animal típica perquè no posse-
lació amb la seva importància biològica perquè alguns eix paret cel·lular de cel·lulosa ni cloroplasts.
d’ells es troben en quantitats insignificants i, en canvi, són 7. El xoc de calor es produeix en situacions d’ambient càlid i
imprescindibles per al normal funcionament de l’organis- humit en les quals no es compensen les pèrdues de sals
me. Això és el que succeeix amb els oligoelements com el i aigua. S’hi dóna un descens de tensió sobtat i una tem-
iode, que és bàsic per a la formació de l’hormona tiroxina peratura corporal alta o hipertèrmia. Malgrat que la sud-
(de la tiroide) per mantenir un bon ritme metabòlic. oració és intensa, l’evaporació és escassa a causa de la
10. Perquè són estructures formades només per un embol- humitat i si no es produeix l’evaporació, no s’aconsegueix
call proteic que guarda un àcid nucleic. No posseeixen la pèrdua de calor que caldria. El xoc de calor pot arribar a
metabolisme propi i necessiten d’un altre ésser viu per ésser molt greu i associat a deshidratació es manifesta
reproduir-se. Tanmateix no són matèria inanimada per- amb una fatiga extrema, vertigen, mal de cap i pèrdua del
què la molècula que tenen en el seu interior posseeix la coneixement.
informació que els permetrà obtenir còpies d’ells matei-
8. Es podria trobar àcid sulfhídric (H2S) i amoníac (H3N) de la
xos.
descomposició de les proteïnes. De la descomposició dels
àcids nucleics i dels ossos es podria trobar àcid fosfòric
(H3PO4). L’hidròxid d’alumini, Al (OH)3 no es trobaria.
9. Expressat amb factors de conversió:
1. Aquesta escala de 0 a 14 es relaciona amb els sistemes
aquosos. Un pH de 0 significa que hi ha una concentració 1,6 l d’aigua/h # 1.000 ml/1 l # 1 g/1 ml # 580 cal/g $
de [10º] o 1 M de H", valor que és el màxim possible, fins $ 928.000 cal/h $ 928 Kcal/h

917280 _ 0038-0053.qxd 30/12/08 12:02 Página 52
1 SOLUCIONARI
10. L’aigua cel·lular conté dissolta certa quantitat de sals que b) En aquest mecanisme la separació de l’aigua i de la sal
disminueixen el punt crioscòpic o de congelació de la dis- es realitza a través de membranes semipermeables
solució. que permeten el pas de l’aigua, però invertint el procés
11. Resposta model. d’osmosi directa, és a dir, per l’aplicació d’una pressió
superior a l’osmòtica, mitjançant bombes, que compri-
a) 1. Entrada d’aigua salada a alta pressió. meix contra la membrana semipermeable l’aigua sala-
2. Membrana semipermeable que permet el pas de da, fent que aquesta passi cap a l’altra banda de la
l’aigua però no de les sals, virus, etc. membrana, de manera que s’obté aigua dolça.
3. Sortida d’aigua dolça i neta.
Aquest dispositiu no es construeix en forma de tancs
com es veu a l’esquema, sinó en forma de cilindres
en el centre dels quals es troba el tub de sortida de
l’aigua neta i envoltant-lo una sèrie de capes concèn-
triques en les quals es van intercalant les malles per-
meables i les membranes semipermeables. Això es fa
per reduir i compactar la mida del dispositiu.
Malla
Aigua permeable
salada
Membrana
semipermeable
Aigua
dolça
i neta

917280 _ 0038-0053.qxd 30/12/08 12:02 Página 53
1 SOLUCIONARI
Notes

917280de054a065.qxd 13/1/09 09:26 Página 54
2 Els glúcids
MAPA DE CONTINGUTS
ELS GÚCIDS
es classifiquen en
MONOSACÀRIDS OLIGOSACÀRIDS POLISACÀRIDS
estan formats per estan formats per estan

formats
per
una sola cadena la unió
polihidroxialdehídica de 2 a 10
o polihidroacetònica monosacàrids la unió
de 10 o més
es classifiquen en presenten monosacàrids
enllaç enllaç
es
monocarbonílic dicarbonílic
trioses pentoses heptoses diferencien
en
exemples exemple
tetroses hexoses maltosa sacarosa homopolisacàrids heteropolisacàrids
exemples exemples exemple lactosa presenten enllaç presenten enllaç
gliceraldehid ribosa heptulosa α β α

tenen funció
tenen funció tenen funció
dihidroxicetona ribulosa
energètica estructural gelificant hidròfila tancar ferides
en plantes
exemples exemples
exemples exemples exemple exemple exemple
eritrosa glucosa
midó cel·lulosa pectina agar goma
aràbiga
eritrulosa fructosa
glicogen quitina

1. En la primera part de la unitat s’introdueix el concepte de glúcid i les raons per les quals la denominació
d’hidrats de carboni o carbohidrats no és apropiada.
2. Un altre aspecte important d’aquesta unitat és l’estudi de la llum polaritzada per entendre el comportament
de les substàncies òpticament actives, tant dextrogires (+) com levogires (-).
3. És molt convenient fer algunes de les pràctiques de laboratori referents a la identificació de glúcids
(especialment la prova de Fehling i la del Lugol).

917280de054a065.qxd 30/12/08 12:46 Página 55
2 Els glúcids
OBJECTIUS
1. Descriure les característiques químiques 6. Saber les fórmules lineal i cíclica d’algunes pentoses
i les propietats dels glúcids que configuren l’estructura i hexoses.
cel·lular per interpretar la funció que duen a terme 7. Fer en el laboratori algunes de les proves
en els processos biològics. característiques de la identificació dels glúcids.
2. Conèixer la classificació dels glúcids. 8. Construir un polarímetre casolà per visualitzar
3. Comprendre el concepte de monosacàrid. la desviació de la llum polaritzada.
4. Comprendre els conceptes de carboni asimètric 9. Entendre l’enllaç O-glicosídic sabent diferenciar
i carboni anomèric i saber-los representar. entre el tipus monocarbonílic i el dicarbonílic.
5. Entendre el concepte d’isòmers espacials 10. Relacionar el tipus d’enllaç O-glicosídic
o estereoisòmers (estructures enantiomorfes) amb el caràcter reductor o no reductor
i saber-los representar. de la molècula.
CONTINGUTS
• Descripció de les característiques químiques i de les propietats dels glúcids que configuren l’estructura cel·lular
per interpretar la funció que duen a terme en els processos biològics. (Objectiu 1)
• Classificació dels glúcids. (Objectiu 2)
• El concepte de monosacàrid. (Objectiu 3)
• Els conceptes de carboni asimètric i carboni anomèric i les seves representacions. (Objectiu 4)
• Definició d’isòmers espacials o estereoisòmers (estructures enantiomorfes) i les seves representacions. (Objectiu 5)
• Representació de les fórmules lineal i cíclica d’algunes pentoses i hexoses. (Objectiu 6)
• Desenvolupament de la pràctica del reactiu de Fehling. (Objectiu 7)
• Desenvolupament de la construcció d’un polarímetre casolà i conclusions finals de la pràctica. (Objectiu 8)
• Esquemes dels enllaços O-glicosídic monocarbonílic i O-glicosídic dicarbonílic. (Objectiu 9)
• Relació entre el tipus d’enllaç O-glicosídic i el caràcter reductor o no reductor de la molècula. (Objectiu 10)
prova 1 prova 2
a) Comprendre el concepte de glúcid. (Objectiu 1) 1 1
b) Saber la classificació dels glúcids. (Objectiu 2) 2 2
c) Entendre el concepte de monosacàrid. (Objectiu 3) 3 3
d) Distingir entre carboni asimètric i carboni anomèric i fer la representació
4 4
de cadascun. (Objectiu 4)
e) Comprendre el concepte d’isòmers espacials o estereoisòmers
5 5
(estructures enantiomorfes) i saber-los representar. (Objectiu 5)
f) Formular en forma lineal i cíclica les pentoses i hexoses més comunes
biològicament. Comprendre que en la ciclació no es perd ni es guanya res, 6 6
sinó que és només una reorganització molecular. (Objectiu 6)
g) Entendre la pràctica del reactiu de Fehling. (Objectiu 7) 7 7
h) Comparar, en el polarímetre, el comportament de substàncies òpticament actives
8 8
i inactives. (Objectiu 8)
i) Diferenciar entre els enllaços del tipus monocarbonílic i els enllaços del tipus
9 9
dicarbonílic de l’enllaç O-glicosídic. (Objectiu 9)
i) Identificar el caràcter reductor o no reductor d’una molècula. (Objectiu 10) 10 10

917280de054a065.qxd 30/12/08 12:46 Página 56
2 PROVA D’AVALUACIÓ 1
AVALUACIÓ
1 Defineix el terme glúcid.
Homopolisacàrids
Per mitjà de l’enllaç α Per mitjà de l’enllaç β
3 Digues si cadascuna d’aquestes cinc molècules és un monosacàrid o no ho és. Raona la resposta.

A B C D E
COOH CH2OH CHO CH2OH C6H12O7
HO C H H C OH HO C H C!O
H C OH CH2OH H O C H CH2OH
CH2OH CH2OH
4 En la molècula A de l’exercici anterior, digues quins carbonis són asimètrics.

Per què?
5 a) Què significa que un monosacàrid sigui isòmer espacial o estereoisòmer –D?

b) Aquesta fórmula correspon a un isòmer –D o a un isòmer –L?
Raona la resposta.
CH2OH
C!O
H C O H
H C O H
H C O H
CH2OH
6 Escriu les fórmules lineal i tancada de la ribosa.
7 Digues si la glucosa i la ribosa donaran positiva o negativa la prova de Fehling i per què.
8 Què observaries si posessis una dissolució de dihidroxiacetona en un polarímetre?
9 De quin tipus és l’enllaç O-glicosídic de la maltosa? Raona la resposta.
10 Digues si la sacarosa té caràcter reductor o no.

Raona la resposta.

917280de054a065.qxd 30/12/08 12:46 Página 57
AVALUACIÓ
1 Per què les expressions «hidrats de carboni» o «carbohidrats» no són apropiades per anomenar els glúcids?
2 En la taula següent, classifica els glúcids anomenant-los i indica el nombre de cadenes polihidroxialdehídiques
o polihidroxicetòniques que contenen.
Nom del grup Nombre de cadenes
3 Digues si cadascuna d’aquestes cinc molècules és un monosacàrid o no ho és. Raona la resposta.
A B C D E
CH2OH CHO CH2OH COOH C6H14O6
H C O H H O C H C!O H C OH
H C O H CH2OH H C O H CH2OH
CH2OH CH2OH
4 En la molècula C de l’exercici anterior, digues quins carbonis són asimètrics. Per què?
5 a) Què significa que un monosacàrid sigui isòmer espacial o estereoisòmer –L?

b) Aquesta fórmula correspon a un isòmer –D o a un isòmer –L? Raona la resposta.
CHO
H C O H
H C O H
H O C H
H O C H
CH2OH
6 Escriu les fórmules lineal i tancada de la glucosa.
7 Escriu la reacció que té lloc en el laboratori en col·locar el reactiu de Fehling en un tub d’assaig que conté
una substància que dóna positiva la prova de Fehling.
8 Què observaries si posessis una dissolució de glucosa en el polarímetre?
9 De quin tipus és l’enllaç O-glicosídic de la sacarosa? Raona la resposta.
10 Digues si la maltosa té caràcter reductor o no. Raona la resposta.

917280de054a065.qxd 30/12/08 12:46 Página 58
2 FITXA DE REFORÇ
1 Esmenta els aliments que es troben en cada color de la roda dels aliments i indica el nivell de glúcids
més elevat (!) o menys (") dels aliments que hi ha en cada secció de la roda.
Roda dels aliments Secció !/" Aliments

g a a
f b
c
e
e c f
d g
Monosacàrids
Propietats físiques Propietats químiques
3 Quant als monosacàrids:

a) Totes les molècules que són isòmers –D, seran sempre dextrogires?
b) La D-glucosa és dextrogira o levogira? c) Quin altre nom rep la glucosa?
d) La D-fructosa és dextrogira o levogira? e) Quin altre nom rep la fructosa?
Midó Cel·lulosa Glicogen Quitina
Tipus de glúcid
Enllaç (α, β)
Funció
Lloc on es troba
Utilitat
5 Calcula el nombre d’estereoisòmers possibles per a una glucosa lineal.
6 Quins dels següents parells de sucres són epímers? Per què?

a) Gliceraldehid i dihidroxiacetona. b) Glucosa i mannosa.
c) α-D-glucosa i β-D-glucosa. d) Cap és certa.

917280de054a065.qxd 30/12/08 12:46 Página 59
2 FITXA D’AMPLIACIÓ
1 Omple els buits de la taula següent:
Grup funcional Fórmula Estructura Compost
Hidroxil
!CO
2 Busca informació d’altres proves d’identificació

de glúcids diferents a la prova de Fehling.
CHO CHO
3 a) Anomena d’esquerra a dreta cadascuna
de les dues molècules que es representen OH H
CHO OH
en aquesta imatge.
b) A quin tipus d’isòmers pertanyen? Raona CH2OH
CH2OH
la resposta.
4 Omple els buits de la taula següent:
Pectina Agar Goma aràbiga
Tipus de glúcid
Enllaç (α, β)
Funció
Lloc on es troba
Utilitat
5 Calcula el nombre d’estereoisòmers possibles per a una glucosa cíclica.
6 Quins dels següents parells de sucres són epímers? Per què?

a) Glucosa i fructosa. b) Glucosa i galactosa.
c) α-D-ribosa i β-D-ribosa. d) Cap és certa.

917280de054a065.qxd 30/12/08 12:46 Página 60
2 SOLUCIONARI
INICI D’UNITAT sa presenta aquests dos radicals en el mateix pla. Les

dues són dextrogires, però en un grau diferent. L’α-glu-
• La cel·lulosa.
cosa origina un desviament de 122,2º i la β-glucosa
origina un desviament de només 18,7º.
ACTIVITATS 2.14. És dicarbonílic i α-glicosídic.
2.1. En els dos casos, el carboni del grup carbonil té un do- 2.15. La sacarosa és D-glucopiranosa - α(1 → 2) - D-fructo-
ble enllaç amb un oxigen. furanosa, la maltosa és la D-glucopiranosa - α(1 → 4) -
D-glucopiranosa, la cel·lobiosa és la D-glucopiranosa -
2.2. Intentant trencar la molècula fent-la reaccionar amb un
βα(1 → 4) - D-glucopiranosa, i la lactosa és la D-galac-
àcid en medi aquós. Si es trenca és que s’ha hidrolitzat
topiranosa - βα(1 → 4) - D-glucopiranosa.
i, per tant, és un disacàrid.
2.16. Perquè la mel, a causa dels enzims sacarases que hi ha
2.3. No. Tots els glúcids han de tenir grup carbonil.
a la saliva de les abelles, s’hidrolitza i la mescla de D-glu-
2.4. Perquè no té les quatre valències saturades per radi- cosa i D-fructosa que queda és levogira, ja que la D-fruc-
cals diferents, com és el cas del segon àtom de carbo- tosa és molt més levogira que dextrogira és la D-glucosa.
ni d’aquesta molècula.
2.17. Perquè la mel, a causa dels enzims sacarases que hi
2.5. Els monosacàrids tenen la capacitat de reduir el reac- ha a la saliva de les abelles, s’hidrolitza i apareixen lliu-
tiu de Fehling perquè el grup carbonil (dels aldehids o res molècules de D-glucosa i de D-fructosa que tenen
cetones) perd electrons (s’oxida) i passa a grup àcid. El el seu carboni anomèric lliure, és a dir, el carboni que
reactiu canvia de color blau a vermell, de manera que pot reduir el reactiu de Fehling.
detecta la presència de monosacàrids.
2.18. Perquè com que la glucosa és una molècula petita la
2.6. La dihidroxiacetona no té cap carboni asimètric; per dissolució quedaria molt concentrada i aleshores en-
tant, no presenta activitat òptica, és a dir, no és ni dex- traria aigua per osmosi i la cèl·lula explotaria.
trogira ni levogira.
2.19. Perquè la majoria dels organismes no tenen els enzims
2.7. No. Hi ha compostos que són D i són levogirs (com ara que trenquen els enllaços β, però sí que tenen els que
la fructosa), i d’altres que són D i, en canvi, són dextro- trenquen els enllaços α.
girs (com ara la glucosa).
2.20. Perquè no tenen l’enzim cel·lulasa.
2.8. En les cetopentoses naturals, el carboni que forma el grup
2.21. És una molècula constituïda per un nucli de glucoses
cetònic sempre és el carboni 2; per tant, tan sols hi ha
en què hi ha un enllaç α (1 → 6) i unes poques gluco-
dos carbonis asimètrics, i com que cadascuna pot pre-
ses adjacents. Es formen quan els enzims amilases
sentar una forma L, hi ha dues L-cetopentoses naturals.
que només trenquen enllaços α (1 → 4) no poden con-
CH2OH CH2OH tinuar la seva acció.
2.22. Que la primera presenta branques cada 25 glucoses i
CO CO
en el glicogen cada 10. L’amilopectina només està pre-
sent en les cèl·lules vegetals i el glicogen només en les
H C OH OH C H
cèl·lules animals.
OH C H OH C H 2.23. CH2OH
| O
H H
CH2OH CH2OH | H
HO OH H ||
L-xilulosa L-ribulosa | | |
H OH O
2.9. L’estructura molecular de la D-treosa és: |
C1HO CH2OH CH2 CH2OH
| O | O | O
H H H H H H H H H
HO C2 H | |–O–| |–O–| |
HO OH H OH H OH H OH
| | | | | |
H C3 OH H OH H OH H OH
2.24. a) glicogen amilases maltoses + dextrines límit
C4H2OH !
maltasa
D-treosa b) maltosa ! glucoses
2.10. El carboni 1.
c) dextrines límit enzims R desramificadors! maltoses
2.11. Tan sols es pot dir que és una hexosa. maltases
! glucoses
2.12. La fructosa.
2.25. Els enzims amilases tan sols trenquen els enllaços α-
2.13. L’α-glucopiranosa presenta el radical !OH del carboni (1’ → 4’), mentre que els enzims R-desramificadors
anomèric oposat al radical !CH2OH i la β-glucopirano- trenquen els enllaços α-(1’ → 6’).

917280de054a065.qxd 30/12/08 12:46 Página 61
2 SOLUCIONARI
2.26. Un enllaç β-(1’ → 4’). 2.32. La A és α-galactopiranosa, la B és α-ribofuranosa, la C

és α-fructofuranosa i la D és α-glucopiranosa.
2.27. a) amb 2); b) amb 2) i 3);
c) amb 2); d) amb 2); 2.33. De les dues maltoses s’obtindran quatre glucoses, de
les dues cel·lobioses s’obtindran quatre glucoses i de
e) amb 1) i 2); f) amb 2) les dues sacaroses s’obtindran dues glucoses.
2.28. Monosacàrids: fructosa, glucosa, galactosa. 2.34. Perquè a la maltosa les dues glucoses estan unides per
Disacàrids: lactosa, sacarosa, maltosa. un enllaç α-glucosídic i, en canvi, en la cel·lobiosa
estan unides per un enllaç β-glucosídic. Si ingerim
Polisacàrids: glicogen, midó, cel·lulosa.
cel·lobiosa, no augmenta el nivell de glucosa en sang
2.29. Funció d’antibiòtic: estreptomicina. perquè els nostres enzims no poden trencar l’enllaç
Funció d’anticoagulant: heparina. β-glucosídic.
Funció de colorant floral: antocianòsid. 2.35. Perquè la lactosa presenta enllaç β-glucosídic i per
trencar-lo cal un enzim especial anomenat lactasa. És
2.30. S’anomena L-glucosa. És levogira amb un angle de un enzim diferent de l’enzim maltasa i de l’enzim saca-
desviació igual que la D-glucosa però cap a l’esquerra. rasa. No poden prendre llet ni formatge fresc perquè
L’estructura és: aquests presenten lactosa, en canvi, el iogurt, en ser un
C1HO producte fermentat pels bacteris, ja no presenta lactosa
perquè ha estat hidrolitzada en galactosa i glucosa.
HO C2 H
2.36. a) amb 5, b) amb 1, c) amb 4, d) amb 2, e) amb 3, f)
amb 10, g) amb 7, h) amb 9, i) amb 8, i j) amb 6.
H C3 OH
2.37. a) N’hi ha dos tipus: els homopolisacàrids, o polímers
HO C4 H d’un sol tipus de monosacàrid, i els heteropolisacà-
rids, o polímers en què intervenen més d’un tipus de
HO C5 H monosacàrid.
b) N’hi ha dos tipus: els que presenten enllaç β-gluco-
C6H2OH sídic, que pocs organismes poden trencar per man-
L-glucosa ca de l’enzim apropiat i que tenen funció estructural
(per exemple la cel·lulosa i la quitina) i els que pre-
2.31. L’estructura és:
senten enllaç α-glucosídic, que tots els organismes
C1HO C1HO poden trencar perquè tenen l’enzim apropiat, i que
tenen funció de reserva energètica (per exemple, el
H C2 OH HO C2 H midó i el glicogen).
c) Els que repeteixen maltoses s’anomenen amiloses, els
H C3 OH HO C3 H
que repeteixen cel·lobioses s’anomenen cel·luloses,
els que repeteixen quitobioses s’anomenen quitines.
C4H2OH C4H2OH
D-eritrosa L-eritrosa 2.38. La fórmula empírica és: C600H1002O501 i PM ! 16.218.
Són estereoisòmers enantiomorfs entre si. 2.39. Conté α-glucoses. El nombre de glucoses (n) resulta
de la següent suma de pesos atòmics: C6nH12n"(n"1)
C1H2OH C1H2OH O(6n"n"1) # (n"1) H20 ! 80.000. D’aquí surt n = 493,6,
és a dir, unes 494 α-glucoses.
H C2O HO C2O
2.40. L’elevat nombre de branques ofereix molts punts d’a-
H C3 OH HO C3 H tac per iniciar la hidròlisi i, igualment, molt punts d’inici
per fer una nova síntesi i l’allargament de les cadenes.
C4H2OH C4H2OH 2.41. Funció energètica: amilosa, amilopectina, glicogen,
D-eritrulosa L-eritrulosa maltosa, sacarosa, glucosa.
Són estereoisòmers enantiomorfs entre si. Funció estructural: cel·lulosa, quitina, peptidoglicans,
àcid hialurònic.
C1HO C1HO
Funció de receptors de membrana: glicoproteïnes, gli-
HO C2 H OH C2 OH colípids.
Altres funcions: heparina (impedeix la coagulació de la
OH C3 OH HO C3 H
sang), peptidoglicans (constitueixen la paret dels bac-
teris), antocianòsids (donen color a les flors), tannòsids
C4H2OH C4H2OH
(tenen propietats astringents i adobadores), estrepto-
D-treosa L-treosa micina (antibiòtic).

917280de054a065.qxd 30/12/08 12:46 Página 62
2 SOLUCIONARI
INTERPRETACIÓ DE DADES càrids; en canvi, és molt difícil si les molècules són molt
grans, com succeeix en els polisacàrids.
2.44. a) Perquè en augmentar la glucosa en sang a causa de
la ingesta d’aliments el pàncrees allibera insulina. 2.50. Perquè es tracta de glúcids que presenten els carbonis
anomèrics, els únics que tenen capacitat de reduir el
b) Perquè la glucosa en sang encara no ha arribat als reactiu de Fehling. Constitueixen enllaços covalents;
valors normals. per tant, sense possibilitat de reaccionar amb aquest
c) Perquè la glucosa en sang ja ha disminuït a 120 reactiu. Per mitjà de la hidròlisi, aquests enllaços cova-
mg/decilitre, que és un valor normal. lents es trenquen, de manera que els carbonis anomè-
rics queden lliures i aleshores ja poden reaccionar amb
d) La corba de glucèmia comença a baixar a menys ve-
el reactiu de Fehling.
locitat perquè la insulina en sang ha disminuït molt.
2.51. Vegeu l’A fons del llibre, «Reducció del reactiu de Feh-
e) Perquè com que la glucosa en sang està dins els va- ling», a la pàgina 31.
lors normals no es produeix més insulina i la que hi
ha a la sang passa a l’orina a causa de la filtració re- 2.52. CH2OH
nal. | O O
H H H HOH2C H
2.45. a) La gràfica de color violeta. La major part del temps | |––– O –––| |
HO OH H H OH CH2OH
està per sobre dels nivells normals i només presenta | | | |
dues baixades que probablement coincideixen amb H OH OH H
les dues injeccions. sacarasa
"
b) Se les posa a les 9 h i a les 21 h.
!
H2O
!"
c) Sobre la base de la gràfica contínua, es pot deduir CH2OH
que esmorzen a les 9 h, dinen a les 15 h, berenen a | O O
H H H HOH2C H
les 19 h i sopen a les 21 h. | | " | |
HO OH H OH HO H OH CH2OH
2.46. a) La primera gràfica pertany a una persona amb dia- | | | |
betis de tipus II, la segona gràfica pertany a una per- H OH OH H
sona amb diabetis de tipus I i la tercera gràfica 2.53. La coloració amb el iode es dóna perquè les molècules
pertany a una persona no diabètica. dels glúcids atrauen les molècules de iode. Si aquelles
b) Disminueix perquè és eliminada de la sang pels ro- estan dissoltes, les molècules de iode queden disperses;
nyons i passa a l’orina. en canvi, si estan unides formant polisacàrids (tant si són
insolubles com si formen dispersions col·loïdals), s’hi
c) Perquè malgrat que produeixen insulina, la major concentren moltes molècules de iode, amb la qual cosa
part del temps estan amb una concentració de glu- apareixen punts molt foscos que provoquen l’enfosqui-
cosa en sang superior a la normal. Aquesta situació ment absolut del medi.
causa un deteriorament dels vasos sanguinis que
provoquen anomalies en els capil·lars sanguinis re-
nals (insuficiència renal), els capil·lars sanguinis de PROVA D’AVALUACIÓ 1
la retina (pèrdua de visió) i els capil·lars de les extre-
mitats (pèrdua de sensibilitat en peus i mans i difi- 1. Els glúcids són les substàncies que són polihidroxialdehids
cultats per superar-hi les infeccions). o polihidroxicetones, i també els seus polímers i derivats.
2.
Homopolisacàrids
LABORATORI Per mitjà de l’enllaç α Per mitjà de l’enllaç β
2.47. Un sòlid constituït per molècules es dissol quan des- Midó Cel·lulosa
apareixen els enllaços intermoleculars. En el cas dels Glicogen Quitina
oligosacàrids i dels polisacàrids globulars, les forces in-
termoleculars són de tipus elèctric. Aquestes són de- 3. Una molècula és un monosacàrid si compleix la definició i
gudes a l’electronegativitat dels oxígens que acaparen la fórmula molecular (indica la classe i el nombre d’àtoms
els electrons dels hidrògens, que, d’aquesta manera, que hi ha a la molècula).
originen pols. L’aigua, com que és un líquid polar, ac-
tua desviant aquestes forces, de manera que dispersa A No, perquè és un àcid orgànic (conté el grup carboxil
les molècules. En el cas dels polisacàrids lineals, com !COOH) i no compleix la fórmula molecular.
que es disposen en paral·lel, són tantes les atraccions B No, perquè és un polialcohol (conté tres grups !OH) i
que resulten insolubles. no compleix la fórmula molecular.
2.48. Formen dispersions col·loïdals. C Sí, perquè compleix la definició (aldehid de polialcohol)
i la fórmula molecular (C4H8O4).
2.49. Perquè, en un sòlid cristal·lí, les partícules estan orde-
nades en posicions fixes. Aquesta ordenació és senzilla D Sí, perquè compleix la definició (cetona de polialcohol) i
si les molècules són petites, com passa en els oligosa- la fórmula molecular (C3H6O3).

917280de054a065.qxd 30/12/08 12:46 Página 63
2 SOLUCIONARI
E No, perquè no compleix la fórmula molecular (per a una 10. La sacarosa no té caràcter reductor perquè no té cap car-
hexosa hauria de ser C6H12O6). boni carbonílic lliure, ja que tots dos estan comprome-
sos en l’enllaç O-glicosídic.
4. Són asimètrics els carbonis 2 i 3 perquè cadascun té els
quatre enllaços units a àtoms o grups d’àtoms diferents (ano-
menats radicals).
Per al carboni 2 aquests grups són: !COOH; !OH; !H;
1. Perquè no es tracta d’àtoms de carboni hidratats, és a dir,
!CHOH–CH2OH.
enllaçats a molècules d’aigua, sinó d’àtoms de carboni units
Per al carboni 3 aquests grups són: !COOH!CHOH; !H; a grups alcohòlics (!OH), també anomenats radicals hidro-
!OH; !CH2OH. xil, i a radicals hidrogen (!H).
El carboni asimètric es representa amb un asterisc: C*. 2.
Nom del grup Nombre de cadenes
5. a) Significa que, tenint a dalt el grup funcional més oxige-
nat (que, en aquest cas, és el grup funcional carbonil, de 1 sola cadena polihidroxialdehídica
Monosacàrids
fórmula !CO), té el OH del carboni asimètric més allu- o polihidroxicetònica
nyat del carbonil a la dreta en la fórmula lineal. Oligosacàrids De 2 a 10 monosacàrids
b) Correspon a un isòmer-D.
> 10 monosacàrids, generalment
Polisacàrids
CH2OH centenars
C"O
3. Una molècula és monosacàrid si compleix la definició i la
H C O H fórmula molecular (indica la classe i el nombre d’àtoms que
hi ha a la molècula).
H C O H
A No, perquè és un polialcohol (conté quatre grups !OH)
i no compleix la fórmula molecular.
H C O H
B Sí, perquè compleix la definició (aldehid de polialcohol)
i la fórmula molecular (C3H6O3).
CH2OH
C Sí, perquè compleix la definició (cetona de polialcohol) i
6. CHO HOH2C5 O OH la fórmula molecular (C4H8O4).
D No, perquè és un àcid orgànic (conté el grup carboxil
H C O H C4 H H C1 !COOH) i no compleix la fórmula molecular.
H C3 C2 H E No, perquè no compleix la fórmula molecular (per a una

H C O H
hexosa hauria de ser C6H12O6).
OH OH 4. a) Només és asimètric el carboni 3 perquè és l’únic que té
H C O H
D-Ribofuranosa els quatre enllaços units a àtoms o grups d’àtoms dife-
rents (anomenats radicals).
CH2OH
Aquests grups són: !CH2OH!CO; !H; !OH; !CH2OH.
7. La glucosa i la ribosa donaran positiva (#) la prova de Feh-
ling perquè són monosacàrids. Els monosacàrids s’oxiden, El carboni asimètric es representa amb un asterisc: C*.
és a dir, perden electrons davant d’altres substàncies que, 5. a) Significa que, tenint a dalt el grup funcional més oxige-
quan els accepten, es redueixen. Per això poden reduir el nat (que, en aquest cas, és el grup funcional carbonil,
reactiu de Fehling, perquè el grup carbonil, de fórmula CO de fórmula !CO), té el OH del carboni asimètric més
(present en els compostos aldehid i cetona) perd electrons allunyat del carbonil a l’esquerra en la fórmula lineal.
(s’oxida) i passa a grup àcid (!COOH).
b) Correspon a un isòmer-L.
8. En posar una dissolució de dihidroxiacetona (CH2OH!CO!
CHO
CH2OH) en un polarímetre no observaria res. No hi hauria
una desviació del pla de vibració de la llum polaritzada per-
H C O H
què aquesta molècula no posseeix cap carboni asimètric (és
òpticament inactiva).
H C O H
9. L’enllaç O-glicosídic de la maltosa és del tipus monocarbo-
nílic perquè s’estableix entre el carboni carbonílic (que en H O C H
aquest cas és el carboni 1) del primer monosacàrid (glu-
cosa) i un carboni no carbonílic (que en aquest cas és el H O C H
carboni 4) del segon monosacàrid (també glucosa). L’enllaç
és, per tant, α(1 → 4). CH2OH

917280de054a065.qxd 30/12/08 12:46 Página 64
2 SOLUCIONARI
6. C1HO CH2OH 3. No. El fet que una molècula sigui isòmer !D no implica ne-
|
C O cessàriament que sigui dextrogira. La D-glucosa és dextro-
OH C2 OH H | H gira (en dissolució desvia el pla de vibració de la llum po-
| H |
C C laritzada cap a la dreta) i per això s’anomena també dextrosa.
HO C3 H | OH H | En canvi, la D-fructosa és levogira (en dissolució desvia el
OH | | OH
C C pla de vibració de la llum polaritzada cap a l’esquerra) i per
OH C4 OH | | això s’anomena també levulosa.
H OH
OH C5 OH 4.
Midó Cel·lulosa
C6H2OH Tipus de glúcid Homopolisacàrid Homopolisacàrid
D-glucosa Enllaç (α, β) α β
7. RCHO o RCOR " 2CuO → RCOOH " Cu2O Funció Reserva energètica Estructural
Aldehid Reactiu ∆ Àcid Òxid Leucoplasts
Paret cel·lular
o cetona de Fehling (calor) carboxílic cuprós Lloc on es troba (amiloplasts)
vegetal
(blau) (vermell) de cèl·lula vegetal
8. En posar una dissolució de glucosa (CHO!(CHOH)4!CH2 Preparació de coles,
OH) en un polarímetre hi hauria una desviació del pla de aprests de teixits, Paper,
Utilitat
vibració de la llum polaritzada perquè aquesta molècula indústria alimentària, cotó hidròfil
posseeix carbonis asimètrics (és òpticament activa). farmàcia
9. L’enllaç O-glicosídic de la sacarosa és del tipus dicarbo- Glicogen Quitina

nílic perquè s’estableix entre el carboni carbonílic (que Tipus de glúcid Homopolisacàrid Homopolisacàrid
en aquest cas és el carboni 1) del primer monosacàrid
(glucosa) i el carboni carbonílic (que en aquest cas és el Enllaç (α, β) α β
carboni 2) del segon monosacàrid (fructosa). L’enllaç és, Funció Reserva energètica Estructural
per tant, α(1 → 2).
Fetge i músculs Exosquelet
10. La maltosa sí que té caràcter reductor perquè té un car- Lloc on es troba
dels animals d’artròpodes
boni carbonílic lliure (el del segon monosacàrid), ja que Indústria
aquest no està compromès en l’enllaç O-glicosídic. No s’ha trobat farmacèutica,
Utilitat
aplicació de moment. d’aliments,
cosmètica
FITXA DE REFORÇ
5. El nombre d’estereoisòmers augmenta de forma exponen-
1.
Secció "/! Aliments cial amb el nombre de carbonis asimètrics de la molècula;
per tant, si n és el nombre de carbonis asimètrics, el nom-
Llet (és un dels aliments més complets, bre d’estereoisòmers serà 2n. Per a una glucosa lineal, el
a ! encara que no té ferro ni vitamina C),
nombre de carbonis asimètrics és 4 (C-2, C-3, C-4 i C-5) i,
formatge, iogurt.
per tant, el nombre d’estereoisòmers serà:
b ! Pollastre, ous, peix, carn.
2n " 24 " 16
c " Fruits secs, patates, llegums.
6. La certa és la b). Els isòmers òptics que es diferencien no-
Col, pastanaga, albergínia, rave, més en la configuració d’un àtom de carboni s’anomenen
d " tomàquet, blat de moro. epímers; per tant, la glucosa i la mannosa són epímers
Raïm, plàtans, pomes, taronges, perquè es diferencien exclusivament en la configuració de
e " síndria. l’àtom de carboni en posició 2.
f " Pa, cereals.
g Mantega, oli.
! FITXA D’AMPLIACIÓ
2. 1.
Monosacàrids Grup funcional Fórmula Estructura Compost
Propietats físiques Propietats químiques Hidroxil !OH !O!H Alcohol
Sòlids cristal·lins Oxidables O

//
!C Aldehids
Color blanc S’associen a grups amino (NH2) \
Carbonil !CO H
Hidrosolubles Reaccionen amb àcids
\
C"O Cetones
Gust dolç S’uneixen amb altres monosacàrids /

917280de054a065.qxd 30/12/08 12:46 Página 65
2 SOLUCIONARI
2. Resposta model. ja que són estructures diferents (com la mà dreta i l’es-

querra).
Prova de Molisch: si a una dissolució de qualsevol sucre
s’afegeixen unes gotes del reactiu de Molisch (dissolució al- 4. Pectina Agar Goma aràbiga
cohòlica d’α-naftol) i es posa amb cura àcid sulfúric con-
Tipus Heteropolisa- Heteropolisa- Heteropolisa-
centrat de tal manera que resti en el fons del tub d’assaig, de glúcid càrid càrid càrid
es forma un anell de color violat. Enllaç
α α α
Prova de Benedict: s’utilitza per detectar la presència de (α, β)
sucres reductors perquè el reactiu de Benedict conté cou- Tancar ferides
Funció Gelificant Hidròfila
re i aquest es redueix en presència de sucres reductors. en les plantes
Algues
El sucre reductor s’oxida perquè el coure es redueix. Lloc on Poma, pera, Resina
vermelles
es troba pruna, codony dels arbres
! o rodofícies
Reactiu de Benedict oxidat " sucre reductor → reactiu Preparació
de Benedict reduït " sucre oxidat Preparació de industrial Goma
Utilitat
melmelades d’aliments i d’enganxar
Quan s’afegeix reactiu de Benedict al sucre reductor en medis de cultiu
calent, canvia el color de la mostra que dóna un color ta-
ronja o vermell intens. 5. El nombre d’estereoisòmers augmenta de forma exponen-
Els resultats de la prova de Benedict seran: cial amb el nombre de carbonis asimètrics de la molècula;
per tant, si n és el nombre de carbonis asimètrics, el nom-
• Color vermell o verd (més o menys concentració de su-
bre d’estereoisòmers serà 2n. Per a una glucosa ciclada,
cre respectivament) si la prova és positiva.
el nombre de carbonis asimètrics és 5 (C-1, C-2, C-3, C-4
• Color blau: si la prova és negativa. i C-5) i, per tant, el nombre màxim d’estereoisòmers serà:
3. a) D’esquerra a dreta les molècules són D-gliceraldehid i 2n # 25 # 32
L- gliceraldehid.
6. La certa és la b). Els isòmers òptics que es diferencien no-
b) Pertanyen a isòmers espacials o estereoisòmers. Cadas- més en la configuració d’un àtom de carboni s’anomenen
cun d’aquests isòmers espacials és imatge especular de epímers; per tant, la glucosa i la galactosa són epímers per-
l’altre, i per això s’anomenen estructures enantiomorfes. què es diferencien exclusivament en la configuració de l’à-
Encara que es girin en l’espai, no es poden superposar, tom de carboni en posició 4.

917280 _ 0066-0080.qxd 29/12/08 16:29 Página 66
3 Els lípids
MAPA DE CONTINGUTS
ELS LÍPIDS
estan constituïts per tenen les funcions
es classifiquen en
C, H i també O, P reserva energètica
estructural
protectora
SAPONIFICABLES INSAPONIFICABLES
(amb àcids grassos) (sense àcids grassos)
biocatalitzadora
poden ser poden ser

transportadora
SIMPLES COMPLEXOS isoprenoides esteroides prostaglandines
són
són
acilglicèrids cèrids o ceres fosfoglicèrids fosfoesfingolípids glicoesfinglípids

1. Cal reforçar l’aprenentatge de les propietats físiques i químiques dels àcids grassos saponificables.
2. Les propietats dels lípids ens permeten fer proves de determinació per detectar la seva presència
en la matèria viva.
3. Cal donar importància a les funcions dels lípids per entendre la seva presència en una dieta equilibrada.

917280 _ 0066-0080.qxd 29/12/08 16:29 Página 67
3 Els lípids
OBJECTIUS
1. Conèixer les característiques generals dels lípids 7. Identificar els diferents tipus de lípids saponificables:
i saber quins són els bioelements simples i complexos.
que els constitueixen. 8. Conèixer els diferents tipus de lípids
2. Distingir els diferents tipus de lípids i els criteris simples, les molècules que els constitueixen,
de classificació. les propietats, la localització en els éssers vius
3. Conèixer l’estructura bàsica dels àcids grassos, i la funció que tenen.
reconeixent els grups de molècules 9. Identificar els diferents tipus de lípids
que els caracteritzen. complexos, les molècules que els constitueixen,
4. Distingir els dos tipus generals d’àcids grassos: les propietats, la localització en els éssers vius
saturats i insaturats. i la funció que tenen.
5. Estudiar les propietats químiques dels àcids grassos: 10. Conèixer els constituents moleculars dels lípids
esterificació i saponificació. insaponificables, la localització en els éssers vius
6. Estudiar les propietats físiques dels àcids grassos: i les funcions biològiques.
solubilitat i punt de fusió, i les seves causes. 11. Estudiar les funcions biològiques generals dels lípids.
CONTINGUTS
• Coneixement de les característiques generals dels lípids, els bioelements que els constitueixen i els criteris
de classificació. (Objectius 1 i 2)
• Estudi de les característiques moleculars dels àcids grassos i de les seves propietats químiques i físiques. (Objectius 3 i 4)
• Identificació dels diferents tipus de lípids saponificables, estudiant les molècules que els constitueixen, les propietats,
la localització en els éssers vius i les funcions que tenen. (Objectius 5 i 6)
• Identificació dels diferents tipus de lípids insaponificables, estudiant les molècules que els constitueixen, les propietats,
la localització en els éssers vius i les funcions que tenen. (Objectius 5 i 6)
• Identificació de les fórmules dels diferents tipus de lípids i de les reaccions d’esterificació i saponificació. (Objectiu 7)
• Construcció de models moleculars d’àcids grassos i de lípids simples. (Objectiu 8)
• Desenvolupament de les reaccions de síntesi dels lípids simples. (Objectiu 8)
• Reconeixement de les propietats dels lípids saponificables i dels lípids insaponificables. (Objectius 9 i 10)
• Valoració de la importància de les funcions biològiques dels lípids per mantenir un bon estat de salut.
• Aplicació del mètode científic en l’anàlisi de la presència de lípids en els aliments, i de les seves propietats químiques
i físiques. (Objectiu 11)
prova 1 prova 2
a) Conèixer les característiques i les propietats generals dels lípids. (Objectius 1 i 2) 1 1
b) Identificar els diferents tipus d’àcids grassos i les propietats que tenen.
2 2
(Objectius 3 i 4)
c) Reconèixer les reaccions d’esterificació i saponificació i saber-les desenvolupar.
4 5
(Objectiu 5)
d) Identificar diferents tipus de lípids i les seves característiques moleculars,
3, 6, 9 3, 6, 7
les propietats i la localització en els éssers vius. (Objectius 7, 8, 9 i 10)
e) Conèixer mètodes d’identificació de lípids, a partir de les propietats físiques
5, 10 4, 10
i químiques. (Objectius 5 i 6)
f) Analitzar la importància d’una dieta rica en àcids grassos insaturats,
7
en la prevenció de malalties cardiovasculars. (Objectiu 10)
g) Saber les principals funcions biològiques dels lípids. (Objectiu 11) 6, 7, 8 8, 9

917280 _ 0066-0080.qxd 29/12/08 16:29 Página 68
AVALUACIÓ
1 Quines són les característiques generals dels lípids? Quins criteris es tenen en compte a l’hora de classificar-los?
2 Quines característiques moleculars tenen els àcids grassos saturats? Quines propietats confereixen als lípids
que els presenten i quines conseqüències se’n deriven?
3 Reconeix entre els compostos següents: àcids grassos, cèrids i acilglicèrids, i especifica’n els tipus, si és el cas.
a) CH3 (CH2)7 CH ! CH (CH2)7 COOH
b) CH3 (CH2)14 CO O CH2
CH3 (CH2)14 CO O CH
CH3 (CH2)14 CO O CH2

c) CH3 (CH2)14 CO O C30H61
d) CH3 (CH2)12 COOH
4 Desenvolupa la reacció que té lloc per a la formació de tres molècules de palmitat sòdic, si partim
d’una molècula de tripalmitina. Com s’anomena aquesta reacció?
CH3 (CH2)14 CO O CH
5 Explica tot el que sàpigues del procés digestiu en què té lloc l’emulsió dels greixos.
6 A quin grup de molècules pertany la molècula següent? On es localitza en els éssers vius i quina importància
biològica té?
O
!
C
O CH2
O
!
C
O CH
CH2
àcids grassos
O
glicerina O!P OH
O
àcid ortofosfòric
CH2
CH3
–
alcohol CH2" N CH3

CH3
7 Quina funció té el colesterol en els éssers vius? Quines conseqüències es deriven d’una ingesta excessiva
de colesterol? Explica tot el que en sàpigues.
8 Explica les principals funcions biològiques dels lípids.
9 Què caracteritza els lípids insaponificables? Posa’n tres exemples i digues quina funció fa cada un.
10 Explica dues proves de reconeixement de lípids i digues en quines propietats et bases.

917280 _ 0066-0080.qxd 29/12/08 16:29 Página 69
AVALUACIÓ
1 Quins mètodes utilitzaries per reconèixer lípids? Per què?
2 Quines característiques moleculars presenten els àcids grassos insaturats? Quines propietats confereixen
als lípids que en presenten i quines conseqüències se’n deriven?
3 Dibuixa un triacilglicèrid i una cera. Quina funció té cadascuna d’aquestes molècules en els éssers vius?
4 Per què ens hem de rentar les mans, untades d’oli, amb sabó? Fes el dibuix esquemàtic del que passa.
5 Desenvolupa la reacció que té lloc en les cèl·lules quan emmagatzemen greix com a reserva energètica.
Fes-ho a partir de l’àcid palmític: CH3 (CH2)14 COOH. Com s’anomena aquesta reacció?
6 A quin grup de molècules pertany el compost següent? On es localitza en els éssers vius i quina importància
biològica té?
H3C
CH3
CH3
CH3 CH3
HO
7 Quina propietat física presenten les molècules que formen part de les membranes cel·lulars? A quin grup
de lípids pertanyen i en quines altres estructures i teixits les podem trobar?
8 Quina semblança i quina diferència hi ha entre els esteroides i els isoprenoides? Esmenta dues molècules
de cada grup i la funció biològica que duen a terme.
9 Anomena quatre lípids, cadascun amb una funció biològica diferent.
10 Dissenya un experiment per demostrar que la bilis és un bon emulsionant. Explica quin significat té aquesta
funció.

917280 _ 0066-0079.qxd 12/1/09 11:12 Página 70
3 FITXA DE REFORÇ
1 Dins del grup dels lípids s’hi inclouen les molècules solubles en ...................................... i, per tant, insolubles
en .......................................
2 Els lípids, segons si tenen àcids grassos o no els classificarem en:
3 Els àcids grassos estan formats per ......................................
4 S’anomenen àcids grassos saturats, com ......................................, aquells que presenten ......................................
5 S’anomenen àcids grassos insaturats, com ......................................, els que presenten ......................................
6 Quin tipus de molècules són necessàries per què es produeixi una reacció d’esterificació?
7 Entre quines molècules es produeix una reacció de saponificació? Com s’anomena la molècula que s’obté
i quina propietat presenta?
8 Què és el que fa que un àcid gras de més de 6 C sigui insoluble en aigua?
9 Per què els àcids grassos saturats són sòlids a temperatura ambient?
10 Quina és la principal funció dels greixos que ingerim en la dieta?
11 Explica quina és la funció principal de les ceres i per què.
12 Quines molècules són les que constitueixen principalment la membrana unitària? Què vol dir que tenen
un comportament amfipàtic?
13 Quins són els principals lípids insaponificables i què els caracteritza?
14 Digues les principals funcions dels lípids, posant un exemple de cada.

917280 _ 0066-0080.qxd 29/12/08 16:29 Página 71
1 Els lípids són substàncies solubles en ...................................... o ...................................... o ......................................

perquè .......................................
2 Fes la classificació dels lípids, especificant quins criteris es tenen en compte i posant un exemple de cada
tipus.
3 Quins tipus d’àtoms formen un àcid gras? Representa el model en què es visualitzen els angles, explicant
les característiques de cada part de la molècula.
4 Quines característiques moleculars i propietats diferencien els àcids grassos saturats dels insaturats?
5 Per què la dieta ha de ser rica en àcids grassos insaturats?
6 Escriu la reacció general que es produeix entre un àcid gras i un alcohol. Com s’anomena l’enllaç
que s’ha format?
7 Escriu la reacció que es produeix entre un àcid gras i una base forta. Com s’anomena aquest tipus de reacció?
Quin és el nom del producte que s’obté i quina és la propietat que el caracteritza?
8 Si posem aigua, sabó i oli en un vas de precipitats i ho barregem, explica quin serà el comportament
d’aquestes substàncies, en relació amb la seva solubilitat. Pots fer-ho amb un esquema.
9 Per què les margarines vegetals són sòlides a temperatura ambient, si estan fetes a partir d’olis?
10 Quines molècules obtenim a partir de la hidròlisi dels greixos?
11 Explica la composició molecular de les ceres i la seva funció principal.
12 Dibuixa esquemàticament un fosfoglicèrid, digues les principals característiques de la molècula, on el podem

localitzar i quina és la seva disposició.
13 Què caracteritza cadascun dels tipus de lípids insaponificables? Posa un exemple de cada grup, especificant
la funció que té en l’organisme.
14 Anomena les principals funcions dels lípids. Posa un exemple de cadascuna, especificant a quin grup pertany,
dins dels lípids.

917280 _ 0066-0080.qxd 29/12/08 16:29 Página 72
3 SOLUCIONARI
INICI D’UNITAT 3.6. CH3$(CH2)16$COO$CH2

• El càlcul és: 80 kg ! 15/100 " 12 kg.
CH3$(CH2)16$COO$CH
ACTIVITATS CH3$(CH2)16$COO$CH2
3.1. Les sals dels àcids grassos i Na o K , els anomenats sa-
# #
3.7. La molècula inicial és un diacilglicèrid: diesteracilglicè-
bons de Na o K, tenen un comportament amfipàtic, és a rid o diestearina.
dir, presenten una part lipòfila, la cadena hidrocarbonada,
CH3$(CH2)16$COO$CH2
capaç d’establir enllaços de Van der Waals amb les cade-
nes hidrocarbonades dels greixos, i una part hidròfila, els
CH3$(CH2)16$COO$CH
grups $COONa o $COOK, que, en contacte amb l’aigua,
generen un grup carboxil ionitzat ($COO$) i un catió (Na#
CH2OH
o K#). Així doncs, quan el sabó es posa en contacte amb
la taca de greix, la part lipòfila del sabó s’estén en el si del 3.8. Ha tingut lloc una reacció de saponificació.
greix, i la part hidròfila en queda fora, dirigida cap a l’exte- CH3$(CH2)16$COO$CH2
rior de la taca. En presència d’aigua, el pol hidròfil s’ionitza
($COO$), s’hi aproxima el catió (Na# o K#) gràcies a les CH3$(CH2)16$COO$CH # 3NaOH →
forces elèctriques, i aquest, al seu torn, queda envoltat de
molècules dipolars d’aigua, també gràcies a atraccions CH3$(CH2)16$COO$CH2
de tipus elèctric (hidratació iònica). L’agitació que té lloc
en el rentat possibilita la subdivisió de la taca de greix en → 3[CH3$(CH2)16$COONa] # CH2OH$CHOH$CH2OH
micel·les, formades per molècules de greix a l’interior i per 3.9. La trioleïna o oli d’oliva és un oli, és a dir, és un greix lí-
una monocapa, no necessàriament contínua, de molècu- quid a temperatura ambient, perquè és un triacilglicèrid
les de sabó ionitzat a la perifèria. Les micel·les queden en- que presenta tres àcids grassos insaturats (tres àcids
voltades pels cations, i aquests, per capes de molècules oleics), fet que li confereix una disposició espacial que di-
d’aigua, fet que impedeix la unió entre les micel·les. L’ai- ficulta l’establiment d’enllaços de Van der Waals entre les
gua té una funció mecànica d’arrossegament de les mi- diferents molècules de trioleïna. Així doncs, el seu punt
cel·les fora del substrat tacat. de fusió és baix. La triestearina és un sèu, és a dir,
3.2. Les micel·les no s’uneixen entre si perquè, com que te- un greix sòlid a temperatura ambient, ja que té tres àcids
nen càrregues negatives a la perifèria, atrauen els cations grassos saturats, tres àcids esteàrics, per la qual cosa la
(Na+ o K+), que formen una capa de càrregues positives seva configuració espacial li permet establir un gran nom-
que, al seu torn, atrauen molècules d’aigua (solvatació iò- bre d’enllaços de Van der Waals amb altres molècules de
nica), i aquests escuts d’aigua impedeixen la unió entre triestearina, fet que impedeix el moviment de les molècu-
les micel·les. les entre si, és a dir, té un comportament de sòlid. Així
doncs, el seu punt de fusió és més elevat que l’anterior.
3.3. CH3$(CH2)7$CH " CH$(CH2)7$COOH # HO$CH2$CH3
→ CH3$(CH2)7$CH " CH$(CH2)7$COO$CH2$CH3 # 3.10. El colesterol, com que es disposa interaccionant el seu
# H2O grup polar amb la zona hidròfila dels fosfolípids i inter-
accionant el sector apolar amb la zona lipòfila d’a-
3.4. a) És un monoacilglicèrid format per la unió d’un àcid quests fosfolípids, produeix l’estabilitat de la membra-
palmític i una glicerina: el monopalmitat de glicerina. na perquè disminueix la fluïdesa o la mobilitat dels
b) No és ni un cèrid ni un acilglicèrid; és una molècula fosfolípids entre si.
de glicerina.
3.11. L’aldosterona és una hormona esteroide i, per tant, per-
c) És la cera d’abella, el palmitat de miricil, format per la tany al grup dels esteroides. És secretada a les càpsules
unió d’un alcohol monovalent de cadena llarga, l’al- suprarenals i té com a funció més important regular la
cohol miricílic, i un àcid gras, l’àcid palmític. reabsorció d’aigua i ions al ronyó. Els esteroides deriven
d) No és ni un cèrid ni un acilglicèrid; és un àcid gras. de l’esterà, amb un àtom d’oxigen unit al carboni 3 amb
doble enllaç. Són lípids insaponificables.
e) No és ni un cèrid ni un acilglicèrid; és una molècula
del sabó palmitat sòdic. 3.12. Els lípids acumulen molta més energia per gram que els
glúcids. En organismes sèssils com ara els vegetals no
f) No és ni un cèrid ni un acilglicèrid; és una molècula
hi ha cap inconvenient a utilitzar glúcids (generalment
d’alcohol miricílic.
midó) com a reserva energètica, mentre que per als
g) És un cèrid, format per l’àcid palmític i un alcohol animals, que generalment són organismes que s’han de
monovalent de cadena llarga. moure, com menys pesen les seves reserves energèti-
3.5. CH3$(CH2)16$COO$CH2 ques, més avantatges tenen.
3.13. Bàsicament és degut al fet que a l’intestí els lípids són
CH3$(CH2)7$CH"CH$(CH2)7$COO$CH emulsionats pels àcids biliars, com l’àcid còlic. Aquests
àcids estenen la part lipòfila pel si dels lípids ingerits, i
CH2$OH el pol hidròfil ionitzat queda dirigit cap a l’exterior.

917280 _ 0066-0080.qxd 29/12/08 16:29 Página 73
3 SOLUCIONARI
Per l’acció mecànica de les parets de l’intestí, aquests lí- 3.21. Perquè la molècula de les ceres és elevadament hidrò-
pids emulsionats s’escindeixen en nombroses micel·les, foba pels dos extrems, en canvi els acilglicèrids, si són
que queden separades perquè cadascuna de les quals monoacilglicèrids o diacilglicèrids no ho són, i si són
està envoltada de moltes molècules dipolars d’aigua, triacilglicèrids no ho són amb la mateixa intensitat que
que els pols hidròfils ionitzats atrauen. les ceres.
3.14. Els àcids grassos naturals són molècules formades per 3.22. Els lípids de membrana són els fosfolípids (fosfoglicè-
una llarga cadena hidrocarbonada de tipus alifàtic, rids i fosfoesfingolípids), els glicolípids (gangliòsids i
és a dir, lineal, amb un nombre parell d’àtoms de car- cerebròsids) i el colesterol. La característica més im-
boni, i el darrer carboni constitueix un grup carboxil portant és que són amfipàtics, fet que els permet cons-
(!COOH). Si hi ha dobles enllaços en la cadena s’ano- tituir la doble capa lipídica.
menen insaturats, i si no els presenta, saturats. Són in- 3.23. Es tracta de l’esfingomielina. Es troba en la beina de
solubles en aigua, solubles en dissolvents apolars com mielina de les neurones. Se’n pot observar l’estructura
ara el benzè, tenen un comportament amfipàtic, ja que en la figura següent:
presenten un pol hidròfil (!COOH) i una part lipòfila
(CH3 !CH2 !CH2 !CH2 !...), són esterificables i sa- Zona hidròfoba Zona hidròfila
ponificables, i el seu punt de fusió és més baix en els Esfingosina
insaturats que en els saturats, ja que els colzes origi- CH3!(CH2)12!CH # CH!CH!OH
nats pels dobles enllaços dificulten l’establiment de les CH3!(CH2)22!CO!NH!CH
Colina
O
forces de Van der Waals. "
CH3
Àcid lignocèric CH2!O!P!O! CH2!CH2!N !CH3
3.15. L’esterificació és la reacció d’un àcid gras amb un alco- Ceramida CH3
O
hol. Per exemple, l’àcid palmític reacciona amb el pro-
panol i dóna lloc al palmitat de propil. 3.24. La reacció és:
3.16. Un sabó és una sal d’àcid gras. Si el catió és el sodi o el CH3!(CH2)16!COO!CH2
potassi, el sabó és soluble; en canvi, si és el calci o el
magnesi, el sabó és insoluble. Es forma fent reaccionar un CH3!(CH2)16!COO!CH " 3NaOH
àcid gras o, molt més sovint, un lípid que contingui àcids Hidròxid
sòdic
grassos, atès que gairebé no hi ha àcids grassos lliures, CH3!(CH2)16!COO!CH2
amb un hidròxid de sodi, potassi, calci, magnesi, etc. Triacilglicèrid
SAPONIFICACIÓ
(triestearina)
3.17. Com més llarga és la cadena alifàtica més enllaços de
!"
Van der Waals es formen i, en conseqüència, més ten- HO!CH2 CH3!(CH2)16!COONa
dència a constituir sòlids presenten. D’altra banda, la
presència d’enllaços dobles fa que les cadenes lineals HO!CH " CH3!(CH2)16!COONa
presentin «colzes», la qual cosa dificulta l’ordenació
espacial en paral·lel de les cadenes hidrocarbonades i, HO!CH2 CH3!(CH2)16!COONa
per tant, la formació d’enllaços de Van der Waals. Per Glicerina 3 estearat sòdic (sabó)
tant, com més llargues siguin les molècules i menys
3.25. La semblança és que els tres són èsters. Les diferències
enllaços dobles presentin, més enllaços de Van der
són que els triacilglicèrids són lípids simples, és a dir,
Waals hi haurà i, per tant, més alt serà el punt de fusió.
només estan constituïts per un alcohol esterificat amb
3.18. Fent-la reaccionar amb un àcid fort com el HCl, o bé àcids grassos; en canvi, els fosfoglicèrids i els fosfoes-
per mitjà d’un enzim lipasa que trenca els enllaços de fingolípids presenten, a més, un altre tipus de molècu-
tipus èster propis dels greixos. En tots dos casos es ne- les. La diferència entre aquests dos últims és que els
cessita l’acció de molècules d’aigua que es trenquen fosfoglicèrids presenten l’alcohol glicerina i, en canvi,
i aporten hidrogen per formar l’àcid gras resultant, i els fosfoesfingolípids presenten l’alcohol esfingosina.
grups OH per formar l’altre producte, l’alcohol. 3.26. En el fet que els esterols presenten un grup alcohòlic
3.19. Com que per emmagatzemar una mateixa quantitat (OH) al tercer carboni de la molècula d’esterà, mentre
d’energia faria falta el doble de pes, l’ocell no podria que els esteroides presenten un oxigen (O) al tercer
pràcticament volar. carboni de la molècula d’esterà.
3.20. Perquè com que les plantes no es mouen per a elles 3.27. Són necessàries sis molècules d’isoprè.
no és un greu problema l’augment de pes i de volum 3.28. La vitamina D2 se sintetitza a partir de l’ergosterol, pro-
que suposa tenir les reserves energètiques en forma de vitamina d’origen vegetal, i la D3 se sintetitza a partir
polisacàrids en lloc de lípids. Les estructures vegetals del colesterol. Totes dues, gràcies a l’acció dels rajos
que presenten un alt percentatge de lípids són les lla- ultraviolats sobre la pell.
vors. La raó és que com més petites són més fàcil els
3.29. Els fosfoesfingolípids com ara l’esfingomielina, i els gli-
resulta la dispersió, i com que han d’estar enterrades
colípids, com ara els cerebròsids i els gangliòsids.
en terra humida per poder germinar, els lípids resulten
més estables que no pas els polisacàrids davant dels 3.30. La majoria dels isoprenoides són biomolècules que no-
bacteris del terra. més presenten àtoms de carboni i d’hidrogen.

917280 _ 0066-0080.qxd 29/12/08 16:29 Página 74
3 SOLUCIONARI
3.31. a)–3, b)–2, c)–5, d)–6, e)–1, i f)–4. b) 45

●
BLAT DE MORO
3.32. La funció de reserva energètica la fan els acilglicèrids i 40
els àcids grassos. Per exemple la triestearina, la trioleï- 35 ●
na, i la tripalmitina. En ser apolars no es dispersen en 30

l’aigua, sinó que formen acumulacions sòlides o líqui-
25
des a l’interior de les cèl·lules.
20
A nivell cel·lular la funció estructural la fan els lípids de
membrana, és a dir, els fosfoglicèrids, els fosfoesfingo- 15
●
lípids, els glicoesfingolípids i el colesterol. La raó és que 10
en ser molècules amfòteres es disposen formant bi-
5
capes, la qual cosa els permet delimitar espais inco-
● ● ●
municats amb l’exterior. A nivell d’òrgans també tenen 0
mirístic palmític esteàric palmitoleic oleic linoleic
aquesta funció els acilglicèrids. Aquests, en acumular-
se constituint estructures insolubles i toves, serveixen
com a protectors mecànics. 34 ●
32 VACA
Fan la funció d’impermeabilitzant les ceres, com la cera 30
●
d’abella, la lanolina de la llana i el cerumen del conduc- 28
26
te auditiu. La raó és que en ser molt hidròfobes pels dos 24
extrems de la molècula, resulten molt útils com a im- 22
●
20
permeabilitzants. 18
16
Fan la funció transportadora els àcids biliars i els prote- 14
olípids, que són associacions de proteïnes específiques 12
10
amb colesterol i fosfoglicèrids bàsicament. La raó és 8
que en ser molècules amfipàtiques es poden unir per 6
4 ●
un extrem al lípid i per l’altre establir enllaços de tipus 2
●
elèctric amb les molècules d’aigua i així possibilitar-ne 0

●
mirístic palmític esteàric palmitoleic oleic linoleic
el transport per la sang i la limfa.
c) L’àcid linoleic, ja que és molt abundant en els vege-

INTERPRETACIÓ DE DADES tals i molt escàs en els animals. En menys grau, l’à-
cid mirístic, ja que és més abundant en els animals
3.35. a) 30
28
●
ÀCID PALMÍTIC que en els vegetals.
26
● ●
d) Per ordre de semblança són l’àcid oleic, el palmito-
24 leic, l’esteàric i el palmític.
22 ●
e) En els animals predominen els saturats, mentre que
20
●
els insaturats (oleic i linoleic) tan sols oscil·len entre el
18
22,7 % i el 50,5 %; en els vegetals predominen els in-
16
saturats, ja que oscil·len entre el 69,6 % i el 84,5 %.
14 ●
12 3.36. a)
10
Total % kcal
8 Proteïnes Glúcids Lípids
●
kcal /100 g dels lípids
6
home vaca ovella oliva blat cotó gira-sol
de moro Sencera
2,90 4,60 3,60
g /100 g 62,4 51,9
11,6 18,4 32,4
60 kcal /100 g
ÀCID OLEIC ● Desnatada
50 3,10 4,30 0,30
g /100 g 32,3 8,4
● 12,4 17,20 2,7
kcal /100 g
40
●
● b) Es tracta d’un triacilglicèrid, és a dir, un èster de tres
30
●
àcids grassos amb la glicerina. L’enllaç que uneix
cadascun dels àcids grassos amb la glicerina és un
20 ●
● enllaç de tipus èster.
10 3.37. a) Les principals diferències són: l’absència de coles-

terol i d’alguns fosfolípids a la membrana interna
0 del mitocondri i la diferent proporció de fosfatidilco-
home vaca ovella oliva blat cotó gira-sol
de moro lina i d’esfingomielina.

917280 _ 0066-0080.qxd 29/12/08 16:29 Página 75
3 SOLUCIONARI
b) La membrana dels bacteris i de la membrana inter- 2. Els àcids grassos saturats estan formats per una llarga ca-
na del mitocondri tenen en comú l’absència de co- dena hidrocarbonada, amb un grup carboxil en un extrem.
lesterol i d’alguns fosfolípids que sí que estan pre- Tots els enllaços entre carbonis són simples. Formen ca-
sents a la resta de membranes eucariotes. denes lineals, unides entre si per moltes forces de Van der
Waals, que donen estabilitat a un grup de molècules i, per
3.38. Estan representats els fosfoglicèrids o fosfolípids i el co-
tant, amb un alt punt de fusió.
lesterol. Totes aquestes molècules mostren un caràcter
amfipàtic, és a dir, tenen una part apolar que s’aproxima 3. a) àcid gras insaturat; b) triacilglicèrid; c) cèrid; d) àcid
a les de les altres molècules i totes queden orientades gras saturat.
cap a l’interior de la doble capa, i una part polar, que té
4. CH3!(CH2)14!CO!O!CH2
afinitat per l’aigua i que, per tant, queda orientada cap a
l’exterior, restant en contacte amb les molècules d’aigua.
CH3!(CH2)14!CO!O!CH " 3NaOH →
LABORATORI CH3!(CH2)14!CO!O!CH
Tripalmitina Hidròxid de sodi
39. Resposta model. S’haurien d’observar dues capes a cada
tub: una fase inferior d’aigua, que no es mescla amb l’oli i HO!CH2
els dissolvents orgànics perquè és polar i més densa, i
una fase superior amb l’oli i el dissolvent orgànic corres- → HO!CH " 3 CH3!(CH2)14!COONa
ponent, perquè són apolars i menys densos.
40. Resposta orientativa. S’han d’observar dues fases, una HO!CH2
d’inferior amb aigua, que es manté transparent i una altra Glicerina Palmitat sòdic
de superior amb l’oli tenyit de color rosa pel Sudan III,
perquè és un colorant apolar. Ha tingut lloc una reacció de saponificació. S’han obtingut
tres molècules d’una sal d’un àcid gras o sabó.
Les diferents fases que s’observen en l’experiment amb
la llet (ha de ser llet sencera) són degudes a la diferent 5. Quan els greixos arriben al duodè són emulsionats per les
densitat de les fases. Podem saber quina fase ocupen els sals biliars fabricades al fetge. Aquest procés consisteix en
greixos gràcies a la tinció específica amb el Sudan III. Les una digestió física en què s’aconsegueix que el greix es
proteïnes desnaturalitzades queden en la fase inferior ja mantingui en gotetes petites per així augmentar la superfí-
que s’aglutinen i precipiten. La lactosa o sucre de la llet cie de contacte entre els greixos i les lipases (enzims que
és l’única biomolècula orgànica que és soluble en aigua, digeriran químicament els greixos). També s’afavorirà l’ab-
per això es troba en la fase intermèdia. sorció dels àcids grassos a nivell de l’intestí.
41. Resposta orientativa. Primer s’observen gotetes d’oli dis- 6. Es tracta d’un fosfoglicèrid que pertany als lípids saponifi-
perses per l’aigua (emulsió temporal), però a mesura cables complexos, perquè presenta dos àcids grassos, una
que passa el temps aquestes gotetes s’uneixen fins que glicerina, un àcid fosfòric i un aminoalcohol. Són les molè-
tornen a formar dues fases ben diferenciades. cules més abundants a la membrana plasmàtica. Es dis-
posen en una doble capa, on les zones hidròfiles estan en
A l’afegir-hi sabó, aquest fa d’emulsionant i, per tant, contacte amb el medi i les zones lipòfiles estan enfronta-
embolcalla les gotetes d’oli impedint que es tornin a unir. des entre si. La importància biològica és la de delimitar la
Es forma una emulsió permanent. cèl·lula i els orgànuls membranosos.
42. Resposta orientativa. 7. El colesterol és un component de la membrana unitària en
Fase superior: líquida i de color groc. Conté l’oli que no els animals, sobretot de la plasmàtica. Se situa entre els
ha reaccionat. fosfolípids i els estabilitza. És molt abundant en l’organis-
me i serveix per a la síntesi de gairebé tots els esteroides.
Fase intermèdia: semisòlida, d’aspecte grumollós. S’ha Si la ingesta en la dieta és excessiva es diposita en les pa-
produït la saponificació, és a dir, s’ha format sabó (la sal de rets internes de les artèries, i provoca un enduriment i la
l’àcid gras). Es pot comprovar agafant-ne una mica amb disminució de la llum de l’artèria. Com a conseqüència es
un comptagotes i posant-ho en un tub d’assaig amb aigua. pot produir arteriosclerosi i trombosi.
Si es remena s’observarà la formació d’escuma.
8. Les funcions principals dels lípids són:
Fase inferior: líquida i de color clar. Conté l’hidròxid de
sodi que no ha reaccionat i la glicerina. – Reserva energètica: cada gram de lípid (acilglicèrids)
produeix 9,4 kcal.
– Estructural i protectora: forma part de la bicapa lipídica
PROVA D’AVALUACIÓ 1 de les membranes unitàries, recobreix i protegeix alguns
òrgans (ronyó), impermeabilitza la pell, pèl, plomes (ce-
1. Els lípids són molècules insolubles en aigua i altres líquids
res), i fa d’aïllant tèrmic (hipodermis).
polars, i solubles en dissolvents orgànics. Es classifiquen
segons si tenen àcids grassos (saponificables) o no (insa- – Biocatalitzadora: catalitzen reaccions químiques (vitami-
ponificables). nes, hormones i prostaglandines).

917280 _ 0066-0080.qxd 29/12/08 16:29 Página 76
3 SOLUCIONARI
– Transportadora: els lípids seran transportats, des de s’obté el triacilglicèrid tripalmitina, que s’emmagatzema
l’intestí fins allà on s’hagin d’utilitzar, per proteolípids als adipòcits:
o emulsionants gràcies a les sals biliars.
HO!CH2
9. Els lípids insaponificables són els que no presenten
àcids grassos i, per tant, no reaccionen formant sabons HO!CH " 3 CH3!(CH2)14!COOH →
quan se’ls afegeix una base forta.
HO!CH2
Exemples: isoprenoides: vitamina A; esteroides: sals biliars,
Glicerina Àcid palmític
que emulsionen els greixos i en faciliten la digestió química
Aigua
i l’absorció a nivell intestinal; prostaglandines: que estimu-
len els receptors del dolor, fan aparèixer la febre... CH3!(CH2)14!CO!O!CH2
10. Tinció amb Sudan-III: es basa en el fet que és una subs-
→ CH3!(CH2)14!CO!O!CH " 3 H2O
tància lipòfila i, per tant, tenyeix els lípids.
Reacció de saponificació: només reaccionaran amb una CH3!(CH2)14!CO!O!CH2
base forta i formaran sabó els lípids saponificables, que Tripalmitina
són els que presenten àcids grassos en la seva composició.
6. Es tracta del colesterol. El colesterol és un component de
la membrana unitària en els animals, sobretot de la plas-
PROVA D’AVALUACIÓ 2 màtica. Se situa entre els fosfolípids i els estabilitza. És
molt abundant en l’organisme i serveix per a la síntesi de
1. Per reconèixer lípids hem de basar-nos en la seva solubili- gairebé tots els esteroides.
tat, perquè són molècules elèctricament neutres, per tant,
7. Són molècules amfipàtiques: presenten una part lipòfila i
són insolubles en aigua i dissolvents polars i, en canvi, so-
una altra d’hidròfila, per això es disposen formant una bi-
lubles en dissolvents apolars.
capa on les parts lipòfiles s’enfronten entre si i les hidròfiles
En el cas dels lípids que contenen àcids grassos hem de estan en contacte amb el medi extra i intracel·lular.
basar-nos en la reacció de saponificació que té lloc quan
Pertanyen als lípids saponificables complexos i dins d’a-
es combinen amb una base forta.
quests als fosfoglicèrids i fosfoesfingolípids. També els
2. Els àcids grassos insaturats són els que presenten un o podem trobar al cervell, al fetge, al rovell d’ou i a les bei-
més enllaços dobles entre els carbonis de la cadena hidro- nes de mielina.
carbonada, per això la molècula presenta colzes on hi ha
8. Els esteroides i els isoprenoides tenen en comú que no
el doble enllaç. Això fa que les molècules que els presentin
presenten àcids grassos i, per tant, no són saponifica-
no estiguin tan fortament unides entre si i per això tenen
bles. I es diferencien en el fet que els isoprenoides deri-
un punt de fusió més baix.
ven de la polimerització de l’isoprè i en canvi els esteroi-
3. Triacilglicèrid: funció de reserva energètica, protectora d’al- des deriven de l’esterà o ciclopentà perhidrofenantrè.
guns òrgans i aïllant tèrmic. Isoprenoides: fitol, component de la clorofil·la, i vitamina
CH3!(CH2)14!CO!O!CH2 K, que intervé en el procés de coagulació de la sang.
Esteroides: colesterol, estabilitzador de les membranes
CH3!(CH2)14!CO!O!CH cel·lulars, i vitamina D, que regula el metabolisme del calci.
CH3!(CH2)14!CO!O!CH2 9. Progesterona: hormona que prepara els òrgans sexuals

femenins per a la gestació.
Cera: impermeabilitzar, en plomes, pèl, pell, epidermis ve-
getal... Àcids biliars: emulsionen els greixos i en faciliten l’absor-
ció a nivell de l’intestí.
CH3!(CH2)14!CO!O!C30H61
Fosfolípids: formen l’estructura de la membrana plasmà-
4. Perquè el sabó emulsiona els greixos, és a dir, embolcalla tica.
els greixos i els manté en forma de gotetes petites, de ma-
Olis: acilglicèrids amb funció de reserva energètica.
nera que en facilita la solubilitat en l’aigua i la posterior eli-
minació. 10. Agafarem tres tubs d’assaig i posarem 1 ml d’aigua i
1 ml d’oli a cadascun. Els numerarem. En el tub 1 posa-
Na" Na
"
Na"
Na" Na" rem unes gotes de sabó. En el tub 2 tirarem unes gotes
(CH3!(CH2)14! COO2 " Na") Na" Na"
n
de bilis de pollastre i el tub 3 servirà de patró.
Na" Na"
Na" Na" Agitarem els tres tubs i els deixarem reposar. Si els ob-
Gota Molècules ionitzades Na" Na" servem al cap d’uns minuts, hauríem de comprovar que
de greix d’un tipus de sabó,
el palmitat sòdic
Na" Na" en el tub 3 l’aigua i l’oli s’han tornat a separar, perquè
Na"
Na "
Na " Na"
Na"
són immiscibles, i en els tubs 1 i 2 l’aigua i l’oli estan
barrejats (s’observen les micel·les d’oli disperses per l’e-
5. Es produeix una reacció d’esterificació. Tres molècules d’à- mulsió). Així comprovaríem que la bilis fa d’emulsionant,
cid palmític reaccionen amb una molècula de glicerina i igual que el sabó.

917280 _ 0066-0079.qxd 12/1/09 11:12 Página 77
3 SOLUCIONARI
FITXA DE REFORÇ • Estructural i protectora: forma part de la bicapa lipídi-

ca de les membranes unitàries (fosfoglicèrids, lípids
1. Dins del grup dels lípids s’hi inclouen les molècules solu- saponificables complexos).
bles en dissolvents orgànics o apolars i, per tant, insolu-
bles en aigua i dissolvents polars. • Biocatalitzadora: biocatalitzadors de reaccions quími-
ques com les vitamines, hormones (esteroides, lípids
2. Els lípids, segons si tenen àcids grassos o no, els classifi- insaponificables).
carem en saponificables, quan en tenen i insaponifica-
bles, si no en tenen. • Transportadora: els lípids seran transportats, des de
l’intestí fins allà on s’hagin d’utilitzar, pels proteolípids,
3. Els àcids grassos estan formats per una cadena hidro- o emulsionants gràcies a les sals biliars (esteroides, lí-
carbonada, lineal i un grup carboxil o àcid en un ex- pids insaponificables).
trem, amb nombre parell d’àtoms de carboni.
4. S’anomenen àcids grassos saturats, com l’eesteàric i el
palmític, aquells que presenten enllaços simples entre FITXA D’AMPLIACIÓ
els seus carbonis.
1. Els lípids són substàncies solubles en dissolvents apolars,
5. S’anomenen àcids grassos insaturats, com l’ooleic i el li- o lipòfils, o hidròfils, perquè són molècules neutres elèc-
noleic, els que presenten un o més enllaços dobles en- tricament.
tre els seus carbonis.
2. Els lípids es classifiquen en:
6. Perquè tingui lloc una reacció d’esterificació són neces-
1. Saponificables: si tenen àcids grassos.
sàries:
a) Simples: formats per l’esterificació d’àcids grassos i
Una molècula amb algun grup carboxil o àcid i una altra
un alcohol.
amb algun grup hidroxil o alcohol.
• Acilglicèrids: formats per l’esterificació d’1, 2 o 3
7. La reacció de saponificació es produeix entre el grup
àcids grassos amb la glicerina. Ex.: tripalmitina.
carboxil d’un àcid gras i l’hidroxil d’una base forta. La
molècula que s’obté és una sal de l’àcid gras i s’anome- • Cèrids: esterificació d’1 àcid gras i un alcohol mo-
na sabó. És una molècula amfipàtica (un pol hidròfil i un novalent de cadena llarga. Ex.: lanolina.
altre lipòfil) i per tant és un emulsionant dels lípids. b) Complexos: èsters d’àcids grassos, alcohol i un altre
8. És insoluble en aigua perquè la cadena hidrocarbonada, tipus de molècula.
que és lipòfila, predomina respecte del grup àcid que és • Fosfoglicèrids: èsters de dos àcids grassos, la glice-
hidròfil. rina, l’àcid fosfòric i un aminoalcohol. Ex.: cefalina.
9. Els àcids grassos saturats són sòlids a temperatura am- • Fosfoesfingolípids: èster d’un àcid gras, un ami-
bient perquè formen cadenes lineals unides entre si per noalcohol de cadena llarga (esfingosina), un grup
molts enllaços de Van der Waals i, per tant, amb un punt fosfat i un aminoalcohol. Ex.: esfingomielina.
de fusió alt.
• Glicoesfingolípids: èster d’un àcid gras, un ami-
10. La principal funció dels greixos que ingerim en la dieta noalcohol de cadena llarga (esfingosina) i un glú-
és la de reserva energètica. Per cada gram d’acilglicèrid cid. Ex.: cerebròsid.
s’obtenen 9,4 kcal.
2. Insaponificables: si no presenten àcids grassos.
11. La principal funció de les ceres és la de protecció i imper-
meabilització d’epidermis i formacions dèrmiques d’ani- a) Terpens o isoprenoides: molècules derivades de la poli-
mals, perquè formen cadenes lineals i perquè són molè- merització de l’isoprè. Ex.: mentol, vitamina A, cautxú.
cules lipòfiles. b) Esteroides: molècules derivades de l’esterà. Ex.: co-
lesterol, àcids biliars, vitamina D, aldosterona, pro-
12. Les principals molècules que constitueixen la membrana
gesterona.
unitària són els fosfolípids. Es diu que tenen un compor-
tament amfipàtic perquè presenten una zona hidròfila i c) Prostaglandines: substàncies derivades de l’àcid pros-
una altra lipòfila. tanoic. Ex.: prostaglandina.
13. Insaponificables: si no presenten àcids grassos. 3. Els àcids grassos estan constituïts per carbonis i hidrò-
• Terpens o isoprenoides: molècules derivades de la po- gens. Es disposen formant una cadena hidrocarbonada (li-
limerització de l’isoprè. Ex.: mentol, vitamina A, cautxú. neal o alifàtica), que és la part lipòfila de la molècula. En
un extrem hi ha un grup carboxil (!COOH), que és la part
• Esteroides: molècules derivades de l’esterà. Ex.: coleste-
polar de la molècula.
rol, àcids biliars, vitamina D, aldosterona, progesterona.
• Prostaglandines: substàncies derivades de l’àcid pros-
tanoic. Ex.: prostaglandina.
O
14. Les principals funcions dels lípids són: C
11
• Reserva energètica: acilglicèrids (lípids saponificables 0° OH
110 °
simples). Cada gram de lípid produeix 9,4 kcal. 4. Els àcids grassos saturats només tenen enllaços simples

917280 _ 0066-0080.qxd 29/12/08 16:29 Página 78
3 SOLUCIONARI
4. Els àcids grassos saturats només tenen enllaços simples
CH2!O!P!O! CH2!CH2!NH2
entre els carbonis de la cadena hidrocarbonada, i els in-
saturats tenen algun enllaç doble entre els carbonis. Els
àcids grassos saturats són lineals i els insaturats presenten
colzes on hi ha el doble enllaç, per això s’estableixen
menys forces de Van der Waals entre si i el seu punt de fu-
O
sió és més baix.
5. Els àcids grassos insaturats dissolen el colesterol que es a
CO!O!!CH
CO!O!!CH
pugui dipositar a les parets de les artèries, i així eviten que
b
s’hi formi la placa d’ateroma.
6. Es forma un enllaç èster:
CH3!CH2!......!COOH " CH3!CH2!.......CHOH →
→ CH3!CH2!.......CO ! O ! CH2!....CH2!CH3 " H2O
7. Es produeix una reacció de saponificació. La molècula que
s’obté és una sal de l’àcid gras, que s’anomena sabó. Es
caracteritza per ser una molècula amfipàtica, és a dir, que
té una zona hidròfila i una altra lipòfila. Això li confereix la
propietat d’emulsionar els greixos.
CH3!CH2!......-COOH " NaOH →
Àcid gras Base forta
→ CH3!CH2!......!COONa " H2O

Sal de l’àcid gras Aigua
8. L’aigua i l’oli es mantindran en emulsió gràcies al sabó

que, en ser amfipàtic, tindrà la part lipòfila en contacte
amb l’oli i la part hidròfila amb l’aigua, i això permetrà que
les micel·les d’oli es mantinguin barrejades amb l’aigua.
En barrejar-ho també s’haurà produït un efecte escumós:
l’aire haurà quedat atrapat entre les molècules del sabó.
a) Zona hidròfila, en contacte amb el medi aquós.
b) Zona lipòfila, enfrontada amb una altra zona lipòfila.
13. Els lípids insaponificables o sense àcids grassos, es clas-
sifiquen en 3 grups:
• Terpens o isoprenoides: molècules derivades de la po-
limerització de l’isoprè. Ex.: vitamina K, intervé en el
procés de coagulació de la sang.
• Esteroides: molècules derivades de l’esterà. Ex.: coles-
terol, estabilitza la membrana plasmàtica, en els ani-
mals.
• Prostaglandines: substàncies derivades de l’àcid pros-
Efecte escumós tanoic. Ex.: prostaglandina, estimula els receptors del
dolor, inicia la vasodilatació dels capil·lars...
14. Les principals funcions dels lípids són:
9. Perquè s’han hidrogenat, és a dir, s’han saturat amb hi- • Reserva energètica: acilglicèrids (lípids saponificables
drògens els enllaços dobles que hi havia entre els car- simples). Cada gram de lípid produeix 9,4 kcal.
bonis, i per tant ja no presenten colzes i les molècules
s’uneixen entre si amb més forces de Van der Waals, de • Estructural i protectora: forma part de la bicapa lipídi-
manera que augmenta el seu punt de fusió. ca de les membranes unitàries (fosfoglicèrids, lípids
saponificables complexos).
10. Obtenim àcids grassos (1, 2 o 3) i glicerina.
• Biocatalitzadora: biocatalitzadors de reaccions quími-
11. Les ceres són l’esterificació d’un àcid gras i un alcohol ques com les vitamines, hormones (esteroides, lípids
monovalent de cadena llarga. Solen formar làmines im- insaponificables).
permeables que protegeixen l’epidermis vegetal i les for-
• Transportadora: de greixos des de l’intestí fins allà on
macions dèrmiques dels animals.
s’hagin d’utilitzar. Seran transportats pels proteolípids
12. Són molècules que es disposen formant una doble capa, o emulsionants gràcies a les sals biliars (esteroides, lí-
constituint les membranes cel·lulars. pids insaponificables).

917280 _ 0066-0079.qxd 30/12/08 12:08 Página 79
3 SOLUCIONARI
Notes

917280 _ 0080-0099.qxd 29/12/08 13:59 Página 80
4 Les proteïnes
MAPA DE CONTINGUTS
LES PROTEÏNES
tenen
estan constituïdes per funció
tenen
estructura estructural
monòmers:
C, O, H, N, P, S
aminoàcids es classifiquen en
reserva
transport
primària secundària terciària quaternària

enzimàtica
tipus
hormonal
HOLOPROTEÏNES HETEROPROTEÏNES
α-hèlix defensa
són són
contràctil
hèlix de col·lagen filamentoses cromoproteïnes
homeostàtica
conformació-β‚
o làmina globulars glicoproteïnes
lipoproteïnes
fosfoproteïnes
nucleoproteïnes

1. S’ha d’incidir en el fet que les propietats i les funcions de les proteïnes depenen de la seva configuració
a l’espai i que aquesta depèn de la seqüència dels aminoàcids, que, a la vegada, està determinada
per la informació genètica.
2. Cal donar molta importància al fet que les funcions de les proteïnes es poden alterar quan varien les condicions
del medi, perquè queden afectades les seves propietats.

917280 _ 0080-0099.qxd 29/12/08 13:59 Página 81
4 Les proteïnes
OBJECTIUS
1. Conèixer les característiques generals de les proteïnes 5. Estudiar les propietats de les proteïnes: la solubilitat,
i els bioelements que les constitueixen. la desnaturalització, l’especificitat i la capacitat
2. Estudiar els monòmers bàsics que formen les proteïnes: amortidora.
l’estructura general, les propietats físiques i químiques, 6. Conèixer els diferents tipus de proteïnes, els criteris
i els criteris de classificació i la nomenclatura. de classificació i exemples de cada tipus.
3. Estudiar l’enllaç peptídic: grups químics 7. Estudiar les principals funcions de les proteïnes,
que intervenen, ordre del procés, configuració espacial sabent exemples de cadascuna.
i molècules que s’originen segons el nombre 8. Analitzar la presència de proteïnes en els aliments,
d’aminoàcids que s’uneixen. amb els diferents mètodes d’anàlisi, aplicant l’adequat
4. Estudiar les diferents estructures de les proteïnes, a cada cas.
segons l’ordre de complexitat: estructura primària, 9. Valorar la importància de les proteïnes
estructura secundària, estructura terciària i estructura en l’alimentació, i conèixer les necessitats diàries,
quaternària. segons l’edat i l’estat fisiològic de l’individu.
CONTINGUTS
• Aprenentatge de les característiques generals de les proteïnes i els bioelements que les constitueixen. (Objectiu 1)
• Estudi dels monòmers bàsics que formen les proteïnes: estructura general, propietats físiques i químiques i criteris
de classificació. (Objectiu 2)
• Estudi de l’enllaç peptídic: grups químics que intervenen, ordre del procés, configuració espacial, i molècules
que s’originen segons el nombre d’aminoàcids que s’uneixen. (Objectiu 3)
• Estudi de les diferents estructures de les proteïnes, segons l’ordre de complexitat: estructura primària, de què depèn;
estructura secundària, tipus i exemples; estructura terciària, disposicions espacials, tipus d’unions i exemples;
l’estructura quaternària, característiques i exemples. (Objectiu 4)
• Estudi de les propietats de les proteïnes: la solubilitat, la desnaturalització, l’especificitat i la capacitat amortidora.
Característiques de cadascuna i exemples. (Objectiu 5)
• Coneixement dels diferents tipus de proteïnes, els criteris de classificació i exemples de cada tipus. (Objectiu 6)
• Estudi de les principals funcions de les proteïnes, sabent exemples de cadascuna. (Objectiu 7)
• Valoració de la importància de les proteïnes en l’alimentació. (Objectiu 9)
• Aplicació del mètode científic en l’anàlisi de la presència de proteïnes en els aliments, i de les seves propietats
químiques i físiques i elaboració de l’informe de pràctiques corresponent. (Objectiu 8)
prova 1 prova 2
a) Conèixer les característiques de les proteïnes: bioelements, nombre de monòmers.
1 1
(Objectiu 1)
b) Identificar els diferents tipus d’aminoàcids i les característiques i propietats
2, 3, 4 3, 4
corresponents. (Objectiu 2)
c) Reconèixer l’enllaç peptídic i saber-lo desenvolupar. (Objectiu 3) 5 5
d) Conèixer les diferents estructures de les proteïnes, exemples i importància
6 6
biològica. (Objectiu 4)
e) Conèixer mètodes d’identificació de proteïnes, a partir de les propietats físiques
7, 9 7, 9
i químiques. (Objectius 5 i 8)
f) Saber els criteris de classificació de les proteïnes, conèixer-ne els diferents tipus
10 10
i la seva importància biològica. (Objectius 6 i 7)
g) Importància de les proteïnes per a una dieta equilibrada i un bon estat de salut.
8 2, 8
(Objectiu 9)

917280 _ 0080-0099.qxd 29/12/08 13:59 Página 82
AVALUACIÓ
1 Què són les proteïnes? Com s’anomenen segons el nombre d’aminoàcids que presentin?
2 Dibuixa la fórmula general d’un aminoàcid i especifica’n la part característica i la part variable.
3 Què vol dir que els aminoàcids presenten un carboni asimètric? Quina propietat física es deriva d’aquest fet?
Explica-ho.
4 Sabem que el punt isoelèctric d’un aminoàcid és 5,5. Escriu la fórmula general que presentarà a:
a) pH ! 3;
b) pH ! 5,5;
c) pH ! 7,5.
5 Desenvolupa la reacció que té lloc quan s’uneixen dos aminoàcids. Com s’anomenen l’enllaç
i la molècula resultant?
6 Què és l’estructura primària d’una proteïna i de què depèn?
7 Quin mètode de reconeixement de proteïnes utilitzaries si volguessis detectar la presència de proteïnes

en l’orina? En quins casos no et serviria aquest mètode?
8 Per què una persona a la qual se li ha extirpat l’estómac pot prendre iogurt, però no llet?
9 Què li passa a una proteïna quan es desnaturalitza? Per què? Posa’n tres exemples.
10 Quins criteris es tenen en compte a l’hora de classificar les proteïnes? Esmenta’n els tipus principals,
posant un exemple de cadascun i la funció que tenen.

917280 _ 0080-0099.qxd 29/12/08 13:59 Página 83
AVALUACIÓ
1 Què és un aminoàcid i quants en podem trobar a la naturalesa?
2 Què són els aminoàcids essencials i com es poden obtenir?
3 Què vol dir que els aminoàcids tenen un comportament amfòter? Quin efecte té aquesta propietat
sobre el medi?
4 Quina càrrega elèctrica presentarà un aminoàcid que tingui un punt isoelèctric de 6,5 si el pH del medi és 4?
Escriu la fórmula que presentarà.
5 Com es produeix la unió entre dos aminoàcids? Escriu la reacció que té lloc.
6 Quants tripèptids d’estructura primària diferent podríem obtenir amb: Ala, Met i Cys, sense repetició?
Escriu-los.
7 Per detectar proteïnes, en quins casos utilitzarem la prova de Biuret i en quins casos la xantoproteica?
Explica el perquè.
8 Pot ser correcta una dieta ovolactovegetariana? Per què?
9 Digues quines condicions poden produir la desnaturalització d’una proteïna. Posa tres exemples
de desnaturalització que tinguin lloc en la vida quotidiana.
10 Esmenta cinc funcions que puguin presentar les proteïnes, amb un exemple de cadascuna,
i digues el grup al qual pertany.

917280 _ 0080-0099.qxd 29/12/08 13:59 Página 84
4 FITXA DE REFORÇ
1 Com s’anomenen els monòmers que formen les proteïnes i quines característiques moleculars presenten?
2 Quines són les propietats físiques i químiques que presenten els aminoàcids?
3 Per què els aminoàcids tenen un efecte amortidor o tampó?
4 Si el punt isoelèctric d’un aminoàcid és 7, quina serà la reacció que tindrà lloc a pH > 7 i a pH < 7?
5 Digues quin és el primer aminoàcid de la cadena polipeptídica i per què.

H2N ! Cys ! Ala ! Met ! Ala ! Lys ! COOH
6 Quins tripèptids es podran formar amb els aminoàcids Phe, Ala i Met, sense possibilitat de repetició?
7 Què és l’estructura secundària d’una proteïna? Digues els tres tipus que podem distingir, esmentant
un exemple de cada.
8 Explica tot el que sàpigues de l’estructura terciària d’una proteïna.
9 Com estan constituïdes les proteïnes en estructura quaternària? Quins tipus d’enllaços mantenen aquesta
estructura?
10 Quines condicions afecten la solubilitat de les proteïnes? Quines condicions en poden causar
la desnaturalització?
11 Diferencia les holoproteïnes de les heteroproteïnes, posant quatre exemples de cada grup.
12 Relaciona les proteïnes de la columna de l’esquerra amb les funcions de la columna de la dreta:
1. Actina
2. Gammaglobulina
a) Defensa
3. Tiroxina
b) Contràctil
4. Hemoglobina
c) Transportadora
5. Col·lagen
d) Hemostàtica
6. Lipasa
e) Reserva energètica
7. Caseïna
f) Estructural
8. Antibiòtics
g) Biocatalitzadora
9. Fibrinogen
10. Lipoproteïna
13 La ingesta diària de proteïnes ha de ser igual al llarg de la nostra vida? Per què?
14 És sana una dieta vegetariana estricta? Per què?
15 Quines dues proves de reconeixement de proteïnes coneixes i en què es basen?

917280 _ 0080-0099.qxd 29/12/08 13:59 Página 85
1 Quins són els components bàsics de les proteïnes i quines característiques generals presenten?
2 Quins criteris es tenen en compte a l’hora de classificar els aminoàcids i com es fa per anomenar-los?
3 Com s’anomena l’aminoàcid quan està en el seu punt isoelèctric? Escriu la fórmula general que presenta.
4 Si el punt isoelèctric d’un aminoàcid és 6, indica quina fórmula presentarà a:

a) pH ! 4,5;
b) pH ! 6;
c) pH ! 9.
En quin pH es desplaçarà cap a l’ànode, en quin cap al càtode, i en quin no es desplaçarà?
5 Sabent que un enzim hidrolitza enllaços peptídics en els quals el grup carboxil el proporciona la metionina
i l’alanina, digues quin serà el resultat de la hidròlisi, per part d’aquest enzim, d’aquest polipèptid:
COOH " Arg " Met " Lys " Ala " Cys " Met " NH2.
6 Quants tetrapèptids diferents es podran formar amb els aminoàcids Val, Leu i His, amb possibilitat
de repetició?
7 Quines són les possibles estructures secundàries que poden presentar les proteïnes? Què les diferencia?
8 Quina diferència estructural hi ha entre les proteïnes que presenten estructura terciària i les que no?
Com afecta la seva funció?
9 De què depèn la funció d’una proteïna? Explica tot el que en sàpigues.
10 De què depenen les propietats de les proteïnes? Explica, breument, en què consisteix cada una: solubilitat,
desnaturalització, especificitat i capacitat amortidora.
11 Fes un esquema de la classificació de les proteïnes, especificant els criteris que es tenen en compte
i esmentant un exemple de cada grup.
12 Explica tot el que sàpigues de quatre proteïnes humanes amb funcions diferents.
13 Quin % de proteïnes hem d’incloure en la nostra dieta diària? Per a què les utilitza el nostre cos?
14 És independent la qualitat nutritiva de l’origen, animal o vegetal, de les proteïnes de la nostra alimentació?
Per què?
15 Amb la prova de Biuret podrem detectar proteïnes en l’orina? I aminoàcids o dipèptids? Per què?
I amb la prova xantoproteica?

917280 _ 0080-0099.qxd 29/12/08 13:59 Página 86
4 SOLUCIONARI
INICI D’UNITAT cultats per alliberar al medi grups OH!, és a dir, els seus
grups amino (!NH2) no es podran ionitzar. Sense deta-
• Les proteïnes tenen diferents funcions en l’ésser huma: es-
llar-ne el radical variable, té aquesta estructura:
tructural, de transport, enzimàtica, hormonal, de defensa,
contràctil i homeostàtica. És necessari consumir-ne perquè H H
les cèl·lules animals no són capaces de sintetitzar els vint ti- ionització
pus d’aminoàcids (les proteïnes estan formades per aminoà- H2N!C!COOH → H2N!C!COO! " H3O"
"H2O
cids).
R R
ACTIVITATS L’aminoàcid ionitzat es desplaça cap a l’ànode (elèctro-
de ") quan és un anió, és a dir, quan la càrrega total és
4.1. En els aminoàcids naturals tant el grup amino com el negativa, i això succeeix quan el pH és 10.
grup àcid o carboxil s’uneixen al carboni α, que és el car-
boni més proper al carboni del grup carboxil; per tant, L’aminoàcid ionitzat es desplaça cap al càtode (elèctro-
són α-aminoàcids. Dels vint aminoàcids naturals cone- de !) quan és un catió, és a dir, quan la càrrega total és
guts, un, la glicina, presenta el carboni α simètric, ja que positiva, i això succeeix quan el pH és 4. L’aminoàcid
té dues de les quatre valències saturades pel mateix tipus ionitzat no es desplaça ni cap a l’ànode ni cap al càto-
de radical; concretament, estan saturades per hidrògens, de quan la càrrega total és 0, i això passa quan el pH
per tant, hi ha dinou aminoàcids que tenen com a mínim és 6,5.
un carboni asimètric. A més, la isoleucina i la treonina 4.5. La càrrega és 0. L’estructura química és la següent:
també tenen el carboni següent (el carboni β) simètric.
H H
En resum, hi ha disset aminoàcids naturals amb un car-
boni asimètric i dos aminoàcids amb dos carbonis asimè- ionització
H2N!C!COOH → OH! " "H3N!C!COO!" H3O"
trics. "2H2O
4.2. H CH3 CH3
4.6. Si s’observa el gràfic del llibre, es veu que el punt isoelèc-
H2N!C!COOH Glicina
tric de l’alanina és pH 6,02. Per tant, les estructures són:
H H H
4.3. Que a partir d’un pH determinat, diferent segons el tipus
H2N!C!COO! H3N!C!COOH
"
d’aminoàcid, si el medi es fa bàsic, es comporta com un
àcid i allibera radicals hidroni (H3O"), que neutralitzen
CH3 CH3
l’excés de basicitat; en canvi, si el medi s’acidifica, es
Alanina a pH 9 Alanina a pH 2
comporta com una base i allibera radicals hidroxil (OH!),
que neutralitzen l’excés d’acidesa. 4.7. La gràfica mostra com varia el pH d’una dissolució molt
4.4. Si el pH és 6,5, l’aminoàcid es troba just al seu punt iso- àcida d’alanina quan s’hi afegeix una base, és a dir,
elèctric (iso # igual), que significa que a aquest pH l’a- quan s’hi afegeixen ions hidroxil (OH!). La característica
minoàcid adopta la forma d’ió dipolar (estructura de més evident del gràfic és que hi ha dos pH (pH # 3,3 i
zwitterió), i presenta tantes càrregues positives com ne- pH # 10,7, però si el gràfic fos correcte, veuríem que els
gatives, és a dir, la càrrega elèctrica total és 0. Sense de- valors reals del gràfic haurien de ser pH # 2,3 i pH #
tallar-ne el radical variable, té aquesta estructura: # 9,7), en els quals, per variar-los, cal afegir-hi molts
ions (OH!); és a dir, en aquests graus d’acidesa l’alanina
H H constitueix un bon estabilitzador de pH i, per tant, és
ionització una bona dissolució amortidora. A continuació s’exposa
H2N!C!COOH → OH! " "H3N!C!COO! " H3O" l’explicació detallada d’aquest procés. Segons aquest
"2H2O
gràfic, si el pH és 1, és a dir, té molt ió hidroni (H3O"),
R R tota l’alanina actua com una base, és a dir, tota està en
Si el pH del medi és 4, hi ha més grups H3O" al medi forma catiònica (H2N !CHCH3 !COOH " H2O →
que si el pH és 6,5; per tant, l’aminoàcid tindrà més difi- OH! " H3N"CHCH3 !COOH); per tant, va originant ions
cultats per alliberar al medi grups H3O", és a dir, els hidroxil (OH!), que intenten contrarestar l’acidesa del
seus grups àcids (!COOH) no es podran ionitzar. Sense medi (H3O" " OH! → 2H2O). Si el pH és 3,3, (en realitat
detallar-ne el radical variable, té aquesta estructura: és 2,3) hi ha un equilibri entre aquesta forma i la forma
d’ió dipolar o zwitterió (OH! " "H3N ! CHCH3 ! COOH "
H H
" H2O → ← OH " H3N ! CHCH3 ! COO " H3O ),
! " ! "
ionització és a dir, en una forma iònica que, ja que no hi ha tants

H2N!C!COOH → OH! " "H3N!C!COOH
"H2O ions H3O" com abans, no tan sols genera ions OH!, sinó
també ions H3O". Si el pH és 6,02, tota l’alanina
R R es troba en forma dipolar (OH! " "H3N !CHCH3 !
Si el pH del medi és 10, hi ha més grups OH! al medi ! COO! " H3O"). Si el pH és 10,7 (en realitat és 9,7), hi
que si el pH és 6,5; per tant, l’aminoàcid tindrà més difi- ha un equilibri entre la forma dipolar i la forma d’anió

917280 _ 0080-0099.qxd 29/12/08 13:59 Página 87
4 SOLUCIONARI
(OH! " "H3N !CHCH3 !COO! " H3O") → ← H2O " H2N hidrògens dels grups (!NH!) queden orientats en la
!CHCH3 !COO! " H3O"), ja que, si el pH és aquest, direcció contrària, i es formi una hèlix que presenta 3,6
hi predominen els ions hidroxil (OH!) i, per contrarestar- aminoàcids per volta.
los, el que fa falta és que l’alanina ionitzada generi ions
En la conformació-β els aminoàcids no formen una
hidroxoni (H3O"). Finalment, si el pH és 12, tota l’alanina
hèlix, sinó una cadena estesa en forma de ziga-zaga, a
es troba en forma aniònica (H2N !CHCH3 !COO! "
causa de la manca d’enllaços d’hidrogen entre els ami-
" H3O"), és a dir, generen ions hidroni (H3O").
noàcids pròxims. Si la cadena amb conformació-β es
4.8. Els components que formen una cadena polipeptídica replega, es poden establir enllaços d’hidrogen entre els
són els aminoàcids i l’enllaç que els uneix és l’enllaç segments, abans distants, que ara han quedat propers.
peptídic. Això dóna lloc a una làmina en ziga-zaga, molt estable,
4.9. H H anomenada làmina plegada. Aquesta estructura també
es pot formar entre dues o més cadenes polipeptídi-
H2N!C!CO!HN!C!COOH Dipèptid Ser - Phe
ques diferents.
4.15. Els enllaços d’hidrogen, també anomenats ponts d’hi-
CH2 CH2 drogen.
OH C6H5 4.16. Els enllaços covalents forts anomenats ponts disulfur, i

els enllaços febles dels tipus següents: enllaç d’hidro-
Els aminoàcids es formen en la direcció que el grup gen, interacció iònica, forces de Van der Waals i inter-
carboxil del primer aminoàcid s’uneix amb el grup ami- accions hidrofòbiques.
no del segon aminoàcid. Així doncs, en una cadena
polipeptídica, l’extrem en què apareix el grup amino 4.17. Enllaços febles del mateix tipus que els enllaços febles
del carboni α lliure correspon al primer aminoàcid, i que mantenen l’estructura terciària globular. No són
l’extrem que presenta el grup carboxil del carboni α mai enllaços covalents.
lliure correspon al darrer aminoàcid. 4.18. Si hi ha 100 aminoàcids, hi haurà 99 enllaços peptí-
4.10. El primer aminoàcid és l’Ala; el segon és Lys, i el tercer dics, i com que en cada enllaç peptídic es perd una
tan sols pot ser el Glu. molècula d’aigua, el pes molecular de la proteïna serà
el següent: 100 $ 120 ! 99 $ 18 # 10.218.
H H H
4.19. Les proteïnes que presenta una cadena polipeptídica
H2N!C!CO!HN!C!CO!HN!C!COOH molt estirada lògicament no es poden estirar; en canvi,
si presenten la cadena polipeptídica encongida, en for-
CH2 (CH2)4 (CH2)2 ma d’hèlix, sí que es poden estirar. La proteïna de la se-
da és la fibroïna, que és una β-queratina, és a dir, una
C6H5 NH2 COOH cadena polipeptídica ja estirada, en forma d’estructura
Tripèptid Phe - Lys - Glu secundària. Lògicament, no es pot estirar. El col·lagen
és una triple hèlix, en què cadascuna de les tres hè-
4.11. a) Lys, Met - Ala - Arg, i Met - Val.
lixs és una hèlix molt estirada, l’anomenada hèlix de
b) Phe - Lys, Cys - Met - Arg, i Lys. col·lagen. Per tant, tampoc no es pot estirar. En canvi,
4.12. Com que hi intervenen nou aminoàcids, hi haurà vuit la llana (com els cabells) està formada per α-queratina,
enllaços peptídics que hauran alliberat una molècula és a dir, per una cadena polipeptídica en forma d’α-hè-
d’aigua cadascun; per tant, el pes molecular de l’oligo- lix. Si s’humiteja i s’escalfa, els enllaços d’hidrogen que
pèptid és: 4 (PM de l’alanina # 89) " 3 (PM de la vali- mantenen l’α-hèlix es trenca, amb la qual cosa s’allarga
na # 117) " 2 (PM de la glicina # 75) ! 8 (PM de gairebé el doble; és a dir, sí que es pot estirar. És ben
l’aigua # 18) # 713. sabut que posteriorment, quan es refreda, els enllaços
d’hidrogen es tornen a formar, i gràcies a això, l’estruc-
4.13. Els components d’un aminoàcid són: grup carboxil tura α-hèlix es restableix, amb el consegüent encongi-
(!COOH), grup amino (!NH2), hidrogen ( !H) i radi- ment de la fibra, que generalment queda més curta que
cal (!R), units al mateix carboni (C). al principi (això explica l’encongiment de la roba de lla-
L’estructura primària és una seqüència d’aminoàcids na). En el cas dels cabells, aquest mateix procés s’uti-
units per l’enllaç peptídic. litza per canviar-ne la forma i per fixar aquesta nova
forma, procés que s’anomena fer la permanent, que té
4.14. L’estructura secundària en α-hèlix es forma quan l’es-
els passos següents: 1) Cal enrotllar els cabells que
tructura primària s’enrotlla helicoïdalment sobre si ma-
s’han d’ondular al voltant d’un rul·lo. 2) S’hi ha d’afegir
teixa. Això és degut a la formació d’enllaços d’hidrogen
una substància reductora que trenqui els enllaços
entre l’oxigen del !CO! d’un aminoàcid i l’hidrogen
disulfur i escalfar-los perquè es trenquin els enlla-
del !NH! del quart aminoàcid que el segueix.
ços d’hidrogen que mantenen l’estructura secundària
La formació espontània d’aquests enllaços d’hidrogen en α-hèlix, amb la qual cosa els cabells s’allarguen;
fa que tots els oxígens dels grups (!CO!) quedin després s’han de deixar els cabells en aquesta situació
orientats en la mateixa direcció, mentre que tots els un temps determinat. 3) S’hi ha d’afegir una substància

917280 _ 0080-0099.qxd 29/12/08 13:59 Página 88
4 SOLUCIONARI
oxidant perquè es tornin a formar els ponts disulfur, bular tenen més possibilitats que les filamentoses que
que ara ho faran en llocs diferents, amb la qual cosa fi- els radicals ionitzables, com que queden envoltats d’u-
xaran la nova forma. 4) Cal rentar els cabells i deixar-los na capa de molècules d’aigua, impedeixin la unió de
refredar, i així es tornaran a formar els enllaços d’hidro- les molècules entre si. Les filamentoses, com que te-
gen amb el consegüent escurçament dels cabells. nen l’estructura secundària estirada, presenten més
distància entre els radicals ionitzats, per la qual cosa
4.20. L’animal utilitzat era el porc, perquè la seva insulina
molts segments no queden coberts de molècules d’ai-
només presenta un aminoàcid diferent. S’ha substituït
gua; això possibilita que a través d’aquests segments
per insulina humana obtinguda de bacteris transgènics
s’uneixin moltes cadenes polipeptídiques, i així arriben
perquè aquest aminoàcid diferent feia que no fos tant
a assolir dimensions enormes que en provoquen la
adequada i perquè mantenir les granges de porcs era
precipitació.
molt car.
4.26. H H H
4.21. Perquè el radical amino !NH2 en un medi àcid capta
un protó (H") i passa a ser un radical (!NH3"), però
com que aquest protó prové de l’aigua, el mateix pro-
"
H3N!C!CO!HN!C!CO!HN!C!COO!
cés consisteix, en primer lloc, en la unió del grup ami-
no (!NH2) a una molècula d’aigua per formar el grup (CH2)4 (CH2)2 CH3
!NH3OH, que després s’ionitza i queda un radical
(!NH3"). NH"3 COO!
Tripèptid Lys - Glu - Ala ionitzada
4.22. Presenten molts enllaços disulfur l’ovoalbúmina i la
queratina, ja que amb la calor es desnaturalitzen i pre- 4.27. Perquè, a causa de les mutacions, s’han produït canvis
cipiten. Només es renaturalitza la queratina, com de- a l’atzar en la seqüència d’aminoàcids, que, com que
mostra el fet que el cabell recupera la seva forma natu- no afecten el centre actiu, en el cas que tinguin funció
ral dies després d’una permanent. biocatalitzadora, o les propietats de resistència mecà-
nica, si tenen funció estructural, etc., no s’han eliminat
4.23. De la seqüència d’aminoàcids o l’estructura primària,
per selecció natural i, per tant, han generat diferències
especialment dels aminoàcids que formen el centre
moleculars fins i tot entre els individus d’una mateixa
actiu si es tracta d’un enzim, i de les estructures se-
espècie. Per això hi ha moltes possibilitats que el siste-
cundària, terciària i quaternària (aquestes dues darre-
ma immunològic del receptor no reconegui algunes
res en el cas que les tingui). Encara que la seqüència
proteïnes de l’òrgan trasplantat, i així es desencadena
d’aminoàcids sigui la correcta, si la cadena polipeptídi-
una reacció antigen-anticòs contra les proteïnes de
ca no adopta l’estructura requerida, la proteïna no po-
membrana de les cèl·lules de l’òrgan rebut.
drà dur a terme correctament moltes de les funcions
que exerceix. 4.28. És la part no polipeptídica d’una heteroproteïna (pro-
teïna constituïda per una cadena polipeptídica i una
4.24. S’entén que una temperatura elevada és més de 60 °C,
fracció que no està formada d’aminoàcids). En són
però sense arribar a centenars de graus, condició en
exemples els grups hemo, els oligosacàrids de les gli-
què fins i tot es trencarien els enllaços peptídics. A
coproteïnes, els lípids de les lipoproteïnes i l’àcid fosfò-
aquestes temperatures elevades, els enllaços que es
ric de les fosfoproteïnes.
trenquen són els enllaços d’hidrogen que mantenen
l’estructura α-hèlix i també els enllaços febles que man- 4.29. A les glicoproteïnes (tenen dos grups d’oligosacàrids).
tenen les estructures terciària i quaternària. Els enllaços 4.30. • Alanina • Aminoàcid aromàtic
de pont disulfur resisteixen molt l’efecte de la tempera-
tura, per la qual cosa les proteïnes que són riques en ai- • Vitel·lina • Proteïna filamentosa
xò suporten millor les temperatures altes. Aquest pro- • Histona • Cromoproteïna
cés de pèrdua d’estructura quaternària, terciària i, fins i
tot, secundària (tan sols queda l’estructura primària • Hemoglobina • Fosfoproteïna
gràcies al fet que l’enllaç polipeptídic és molt fort) s’ano- • Tirosina • Proteïna globular
mena desnaturalització. Si la proteïna, per exemple, era
• Queratina • Aminoàcid alifàtic
un enzim, quan es destrueixen els nivells estructurals
superiors, la forma del centre actiu ja no coincideix amb 4.31. Amb la funció contràctil.
la del substrat, i, per tant, la proteïna haurà perdut la 4.32. Perquè és la molècula que capta l’oxigen (O2) de l’aire
funció biocatalitzadora; si era una proteïna estructural, i el transporta fins als llocs on és molt poc abundant i,
els perjudicis són menors; per exemple, les fibres de en canvi, hi abunda el CO2, la qual cosa fa que l’hemo-
queratina dels cabells, quan s’escalfen, simplement s’a- globina alliberi l’oxigen. Aquest travessa les membra-
llarguen, i després, quan es refreden, simplement s’es- nes plasmàtiques i mitocondrials, i a les crestes mito-
curcen i es deformen una mica. condrials reacciona amb els hidrògens procedents de
4.25. La major part de les proteïnes tenen un pes molecular la matèria orgànica, i forma una molècula d’aigua. El
elevat; per tant, més que de solubilitat s’ha de parlar O2 s’intercala entre el Fe2" del grup hemo i l’aminoàcid
de dispersabilitat, és a dir, de capacitat de formar dis- 63 (una histidina) de la globina, al qual abans de l’arri-
persions col·loïdals. Les que presenten una forma glo- bada de l’oxigen està unit aquest Fe2".

917280 _ 0080-0099.qxd 29/12/08 13:59 Página 89
4 SOLUCIONARI
4.33. Significa catalitzador de reaccions biològiques, és a dir, 6. Gly-Ala-Ser

una substància que, sense gastar-se en la reacció, l’ac- 7. Ala-Ser-Ser
celera, és a dir, no fa que es formi més producte sinó que
se’n formi la mateixa quantitat però en menys temps. 8. Ala-Gly-Gly
4.34. Perquè les hormones són biocatalitzadors específics, 9. Ser-Ala-Ala

és a dir, que acceleren unes reaccions biològiques 10. Ser-Gly-Gly
concretes. Sense les hormones, aquestes reaccions 11. Gly-Ser-Ser
pràcticament no tindrien lloc, i l’organisme podria arri-
bar a morir. És el cas, per exemple, dels diabètics in- 12. Gly-Ala-Ala
sulinodependents, que necessiten de tres a quatre in- 13. Ser-Ala-Ser
jeccions diàries d’insulina. Si l’alteració simplement 14. Ser-Ser-Ala
consisteix en menys producció, les conseqüències, lò-
gicament, no són tan greus; per exemple, és el cas del 15. Gly-Ala-Gly
nanisme per dèficit de producció d’hormona del crei- 16. Gly-Gly-Ala
xement. Les hormones es diferencien dels enzims en 17. Ala-Ser-Ala
el fet que no actuen al lloc on es produeixen, sinó que
la glàndula que les produeix les vessa a la sang, o a la 18. Ala-Ala-Ser
saba si són hormones vegetals, i així es transporten a 19. Gly-Ser-Gly
totes les cèl·lules de l’organisme; però tan sols actuen
20. Gly-Gly-Ser
sobre les cèl·lules diana, que són les que tenen recep-
tors específics d’aquestes hormones a les membranes. 21. Ser-Gly-Ser
4.35. a) A la cromatina humana no hi ha proteïnes. (Fals.) 22. Ser-Ser-Gly

Les histones són proteïnes. 23. Ala-Gly-Ala
b) La tripsina és una hormona important. (Fals.) És un 24. Ala-Ala-Gly
enzim.
25. Ala-Ala-Ala
c) La penicil·lina té funció de reserva. (Fals.) Té funció
26. Ser-Ser-Ser
de defensa.
d) L’especialització és una de les característiques dels 27. Gly-Gly-Gly
enzims. (Cert.) 4.41. L’enllaç és:
e) Les lipoproteïnes transporten ferro. (Fals.) Transpor- H R’ H2O
ten lípids.
4.36. a) És negativa. H2N!C!COOH " H2N!C!COOH " →
b) És negativa.
R H
c) És positiva. Aminoàcid 1 Aminoàcid 2
d) És bàsic. Enllaç peptídic

-------→
4.37. Sí, la isoleucina i la treonina. H R’
4.38. Amb dos de diferent tipus se’n poden fer dos. Amb dos → H2N!C!CO ! HN!C!COOH
del mateix tipus només se’n pot fer un.
4.39. Els tripèptids són: R H
Dipèptid
1. Ala-Ser-Gly
4.42. a) Entre dues cisteïnes es formarà un enllaç disulfur.
2. Ala-Gly-Ser
b) Entre una glutamina i una tirosina es formarà un en-
3. Ser-Ala-Gly
llaç d’hidrogen.
4. Ser-Gly-Ala
c) Entre una lisina i un àcid glutàmic es formarà una
5. Gly-Ser-Ala interacció iònica.
6. Gly-Ala-Ser d) Entre una treonina i un àcid aspàrtic es formarà un
4.40. Els tripèptids són: enllaç d’hidrogen.
e) Entre una leucina i una alanina es formarà una inter-
1. Ala-Ser-Gly
acció hidrofòbica.
2. Ala-Gly-Ser
f) Entre dues fenilalanines es formarà una interacció
3. Ser-Ala-Gly hidrofòbica.
4. Ser-Gly-Ala 4.43. En medi àcid tindrà càrrega positiva.
5. Gly-Ser-Ala En medi neutre tindrà càrrega neutra.

917280 _ 0080-0099.qxd 29/12/08 13:59 Página 90
4 SOLUCIONARI
En medi bàsic tindrà càrrega negativa. 4.50. La solubilitat de les proteïnes és deguda a una propor-
ció més alta d’aminoàcids amb radicals polars (sobre-
4.44. En medi àcid migrarà cap al càtode.
tot si tenen càrrega) que d’aminoàcids amb radicals
En medi neutre migrarà cap al càtode. apolars. Els radicals polars estableixen enllaços d’hi-
En medi bàsic migrarà cap a l’ànode. drogen amb les molècules d’aigua i, així, cada molècu-
la queda recoberta d’una capa de molècules d’aigua
4.45. Les estructures són: que impedeix que es pugui unir a altres molècules pro-
O Enllaç COOH O COOH teiques, fet que en provocaria la precipitació.
peptídic
4.51. Les dades necessàries són que coincideixi la seqüèn-
C ––--- NH!C!H C ––--- NH!C!H cia d’aminoàcids i que presentin la mateixa estructura
tridimensional.
NH2!C!H CH2 NH2!C!H CH2
4.52. Estructural dels teixits conjuntius ! Elastina.
CH2 CH2 COOH Enzimàtica ! Tripsina.
Reserva energètica de la llet ! Caseïna.
COOH
Estructural en el teixit ossi ! Col·lagen.
Asp-Phe
Phe-Asp Estructural en el teixit epidèrmic ! Ceratina.
4.46. Es tracta del tetrapèptid Phe-Ser-Glu-Arg, que està for- Transport d’oxigen ! Hemocianina.
mat per l’enllaç peptídic i que es troba en: Reserva energètica a la sang ! Seroalbúmina.
H Hormonal ! Tiroxina.
Contracció muscular ! Actina.
N!H
Defensa davant microbis infectants ! Immunoglobulina.
H!C!CH2! Phe 4.53. Són els que no poden ser sintetitzats per l’organisme i
→
han de ser ingerits en la dieta. Les plantes no poden te-
O"C nir problemes per manca d’aminoàcids essencials, ja
que les plantes no es nodreixen de matèria orgànica si-
N!H nó que sintetitzen tots els aminoàcids que tenen a par-
tir de matèria inorgànica. El que sí que pot passar és
H!C!CH2!OH Ser que els humans no tinguem tots els aminoàcids essen-
cials que necessitem. Els éssers humans tenim vuit
O"C aminoàcids essencials.
→
4.54. El seu pes molecular seria:
N!H O Glu
3 $ (89) # 4 $ (146) # 5 $ (117) ! 11 $ (18) " 1.238 dal-
H!C!CH2!CH2!C tons.
O"C O!
→ INTERPRETACIÓ DE DADES
NH NH#2
4.56. Si fem la gràfica de coeficients de migració respecte al
pes molecular s’observa que no hi ha cap relació.
H!C!CH2!CH2!CH2!NH!CH2
O"C Cm
NH2 0,8
O!H Arg
0,7
4.47. És degut al fet que la solubilitat augmenta en dissolu- 0,6
cions salines diluïdes, ja que els ions salins s’apropen
0,5
als radicals polars i augmenten la seva polaritat, però
disminueix en dissolucions salines concentrades, ja que 0,4
els ions salins competeixen amb els radicals polars per 0,3
les molècules d’aigua. 0,2
4.48. Es tracta de la proteïna caseïna. 0,1
Ha precipitat perquè s’ha desnaturalitzat en canviar el 0

GLY SER THR ILE ASP GLU PHE TYR
grau d’ionització dels seus radicals amb càrrega i ha
precipitat.
En canvi, si tenim en compte que hi ha quatre tipus
4.49. Dos o més. d’aminoàcids respecte a la càrrega elèctrica i separem

917280 _ 0080-0099.qxd 29/12/08 13:59 Página 91
4 SOLUCIONARI
els aminoàcids apolars dels polars sense càrrega i dels Aquí també es compleix que quan en el radical és més
polars amb càrrega, tant si és positiva com negativa, gran la part apolar respecte a la part polar, més fàcil-
obtenim unes gràfiques bastant significatives. ment és arrossegat pel dissolvent i més avança.
A) Aminoàcids apolars C) Aminoàcids amb càrrega negativa
Aquests són: Aquests aminoàcids són:
Aminoàcid PM Cm Aminoàcid PM Cm
GLY 75 0,26 ASP 133 0,24
ALA 89 0,38 GLU 147 0,3
VAL 117 0,6 Cm
LEU 131 0,73 0,35
ILE 131 0,72 0,3
PRO 131 0,43 0,25
MET 149 0,55 0,2
PHE 165 0,68 0,15
Cm 0,1
0,8 0,05
0,7
0
0,6 ASP GLU
0,5 Aquí també es compleix que quan en el radical és més
0,4 gran la part apolar respecte a la part polar, més fàcil-
0,3 ment és arrossegat pel dissolvent i més avança.
0,2 D) Aminoàcids amb càrrega positiva
0,1 Aquests aminoàcids són:
0
GLY ALA VAL LEU ILE PRO MET PHE
Aminoàcid PM Cm
S’observa que quan el pes molecular és més gran aug- LYS 146 0,14
menta la velocitat de migració, per tant, no es compleix ARG 175 0,2
que ser una molècula petita afavoreix una velocitat
Cm
més alta, sinó tot el contrari. Sembla que tenir un radi-
0,25
cal gran, com que és apolar, afavoreix ser arrossegat
per un dissolvent ric en n-butanol que és un bon dis-
0,2
solvent orgànic. Aquest criteri explica la velocitat més
baixa de la prolina, ja que aquesta té un grup !NH! i
0,15
de la metionina, ja que aquesta també té un àtom de
sofre intern (!S!) que li resta polaritat.
0,1
B) Aminoàcids polars sense càrrega
0,05
Aquests són:
Aminoàcid PM Cm 0
SER 105 0,27 LYS ARG
THR 119 0,35 Aquí no es compleix que quan en el radical és més

gran la part apolar respecte a la part polar més fàcil-
TYR 181 0,45
ment és arrossegat pel dissolvent i més avança, però
Cm les diferències són tan mínimes que no resulten prou
0,5 significatives. El que sí que queda clar és que com que
0,4 el dissolvent és molt àcid, la polaritat d’aquests amino-
àcids serà la màxima de tots ells i, per tant, tindran les
0,3 velocitats de migració més baixes.
0,2 4.57. Totes tenen càrrega negativa, per tant, totes són anions
0,1 i migren cap a l’ànode.
0 Les α-globulines tenen un pes molecular inferior a 90.000
SER THR TYR i superior a 65.000.

917280 _ 0080-0099.qxd 29/12/08 13:59 Página 92
4 SOLUCIONARI
Es considera que hi ha dues α-globulines perquè en 4. a) pH " 3

l’electroforesi surten dues ratlles ben diferenciades i no
només una.
#
H3N!CH!COOH
L’electroforesi és una tècnica molt utilitzada en anàlisis R

clíniques perquè permet detectar si hi ha una despro-
porció de proteïnes en sang, cosa que revelaria un pro- b) pH " 5,5
blema del fetge (l’albúmina se sintetitza al fetge) o una #
H3N!CH!COO!
infecció (les γ-globulines augmenten quan hi ha una in-
fecció), etc.
R
c) pH " 7,5
LABORATORI H2N ! CH ! COO!
58. Resposta model.
R
• Desnaturalització de les proteïnes. A les dispersions
on hi ha proteïnes (clara d’ou i albúmina) s’ha d’ob- 5. H R’ H2O
servar la presència de grumolls com a conseqüència
de la desnaturalització de les proteïnes per canvi de H2N!C!COOH # H2N!C!COOH # →
pH (àcid clorhídric i hidròxid de sodi), per alteració de
la concentració salina, per deshidratació amb acetona R H
i per l’augment de la temperatura. Amb la llet només Aminoàcid 1 Aminoàcid 2
s’observa desnaturalització per canvi del pH, però no Enllaç peptídic
en els altres casos, a causa de l’alta quantitat d’aigua. H R’
-------→
En canvi, on hi ha aminoàcids i on només hi ha aigua
no s’ha d’observar cap canvi. Per agitació, només té → H2N!C!CO ! HN!C!COOH
lloc aquest fenòmen amb l’ou i amb l’albúmina. En la
llet hi ha massa aigua i no hi ha canvis. R H
Dipèptid
• Prova de Biuret. El color violeta només apareix en les
dispersions on hi ha proteïnes (clara d’ou, llet i albú- Els enllaços químics entre aminoàcids s’anomenen enlla-
mina), però no on hi ha aminoàcids, perquè no hi ha ços peptídics, i les cadenes que es formen, pèptids.
enllaços peptídics, ni en l’aigua.
6. L’estructura primària d’una proteïna és la seqüència
• Prova xantoproteica. Aquesta prova només donarà po- d’aminoàcids, és a dir, quins aminoàcids hi ha i com estan
sitiva en les dispersions proteiques, perquè segur que ordenats. Dependrà de la informació genètica de l’indi-
tenen Phe, Tyr i Trp. Donarà negativa en l’aigua i en la vidu.
dissolució de Gly.
7. Per detectar la presència de proteïnes en l’orina faria la
prova xantoproteica, que consisteix en la reacció que té
PROVA D’AVALUACIÓ 1 lloc entre els radicals aromàtics i l’àcid nítric, formant un
compost nitrat de color groc canari, i la posterior reducció
1. Les proteïnes són biomolècules orgàniques constituïdes per amb hidròxid amoni, que dóna un compost de color marró
la unió de més de cinquanta aminoàcids. Si tenen menys ataronjat. No em serviria en el cas que les proteïnes que
de deu aminoàcids s’anomenen oligopèptids i si en tenen calgués detectar no presentessin cap aminoàcid amb anell
entre deu i cinquanta s’anomenen pèptids. de benzè (fenilalanina, tirosina i triptòfan).
2. Un aminoàcid es caracteritza per presentar un grup carbo- 8. L’estómac és un òrgan de l’aparell digestiu la principal fun-
xil o àcid i un grup amino, units al primer carboni. Això ció del qual és la digestió física (per part de l’àcid clorhí-
constitueix la part constant de la molècula. La part variable dric i les contraccions de les parets) i química (que també
és el que diferencia els aminoàcids entre si. es pot dur a terme gràcies al suc pancreàtic i a l’intestinal)
de les proteïnes. La proteïna de la llet es desnaturalitza
H
gràcies a l’àcid clorhídric segregat per l’estómac. Si no hi
← part constant
ha estómac, aquesta desnaturalització no es produirà i,
H2N!C!COOH per tant, el procés digestiu serà més dificultós. El iogurt
s’obté a partir de la desnaturalització física provocada pels
R ← part variable o radical bacteris de l’àcid làctic, per tant, la desnaturalització física
ja s’ha produït.
3. Vol dir que un dels seus carbonis presenta els quatre radi-
cals diferents. Això li confereix la propietat òptica de des- 9. Quan una proteïna es desnaturalitza se li trenquen els en-
viar la llum polaritzada, a la dreta o a l’esquerra, segons la llaços que en mantenen les estructures terciàries i secun-
configuració que presentin. Només hi ha un aminoàcid dàries, de manera que perd les característiques i funcions,
que no presenta cap carboni asimètric. ja que es torna filamentosa i precipita.

917280 _ 0080-0099.qxd 29/12/08 13:59 Página 93
4 SOLUCIONARI
10. El principal criteri que es té en compte a l’hora de classi- Ala Cys Met
ficar les proteïnes és si estan constituïdes exclusivament
Ala Met Cys
per aminoàcids (holoproteïnes) o si també presenten un
altre tipus de molècula: grup prostètic (heteroproteïnes). Cys Met Ala
Dins les holoproteïnes podem diferenciar les filamentoses Cys Ala Met
(només presenten estructura secundària, per exemple: el
col·lagen, en tendons) i les globulars (amb estructura ter- Met Cys Ala
ciària, per exemple, les histones, en la cromatina). Met Ala Cys
Les heteroproteïnes es classifiquen segons la molècula no 7. La prova de Biuret es basa en la reacció que té lloc en-
proteica que portin associada. Per exemple: caseïna (fos- tre els àtoms de coure i dos o més enllaços peptídics,
foproteïna), hemoglobina (porfirina amb un catió ferrós). que forma un complex de color violeta característic, per
tant, no podrem detectar dipèptids ni proteïnes en l’ori-
na, perquè aquesta reacció també es produeix amb la
PROVA D’AVALUACIÓ 2 urea.
1. Un aminoàcid és una molècula que es caracteritza per la La prova xantoproteica consisteix en la reacció que té
presència d’un grup carboxil o àcid i un grup amino, units lloc entre els radicals aromàtics i l’àcid nítric, que forma
al primer carboni. Això constitueix la part constant de la un compost nitrat de color groc canari, i la posterior re-
molècula. La part variable és el que diferencia els aminoà- ducció amb hidròxid d’amoni, que dóna un compost de
cids entre si. Segons aquesta part variable en podrem tro- color marró ataronjat. No ens serviria en el cas que les
bar vint de diferents a la naturalesa. proteïnes que calgués detectar no presentessin cap ami-
noàcid amb anell de benzè, com la fenilalanina, la tirosi-
2. Els aminoàcids essencials són els que són imprescindibles
na i el triptòfan.
per a la formació de les proteïnes pròpies, i l’organisme no
els pot sintetitzar. Només es poden obtenir a través de la 8. Sí, perquè els aminoàcids essencials abunden en les
dieta. proteïnes d’origen animal, i si la dieta conté ou i llet ja els
proporcionen.
3. Els aminoàcids tenen un comportament amfòter perquè
poden actuar com a àcids o com a bases, és a dir, el grup 9. Una proteïna es pot desnaturalitzar per:
àcid o carboxil allibera protons i el grup bàsic o amino cap-
Canvis del pH del medi, com en la producció del iogurt
ta protons. Gràcies a aquesta propietat tenen la capacitat
per part dels bacteris de l’àcid làctic.
de mantenir constant el pH del medi (efecte amortidor o
tampó). Variacions de temperatura: quan fem un ou ferrat, una
truita o un ou dur.
4. Si el pH del medi és 4 aquest aminoàcid amb un punt iso-
elèctric de 6,5 captarà protons i, per tant, tindrà una càrre- Agitació molecular: quan fem les clares a punt de neu.
ga elèctrica positiva: 10. Funció estructural: queratina dels cabells (holoproteïna
filamentosa).
pH < pI
!
H3N"CH"COO" → !H3N"CH"COOH Funció de reserva: caseïna de la llet (heteroproteïna -
→
H! fosfoproteïna).
R R
Funció de transport: hemoglobina (heteroproteïna - cro-
5. S’estableix un enllaç covalent entre el grup àcid d’un ami- moproteïna).
noàcid amb el grup amino del següent aminoàcid, que
dóna lloc al despreniment d’una molècula d’aigua. S’ano- Funció de defensa: γ-globulina (holoproteïna globular).
mena enllaç peptídic. Funció hormonal: hormona luteïnitzant (heteroproteïna -
H R’ H2O glicoproteïna).
H2N"C"COOH ! H2N"C"COOH ! →
FITXA DE REFORÇ
R H 1. Els monòmers que formen les proteïnes són els aminoà-
Aminoàcid 1 Aminoàcid 2 cids que es caracteritzen per presentar un grup carboxil o
Enllaç peptídic àcid, i un grup amino, units al primer carboni. Això consti-
tueix la part constant de la molècula. La part variable és el
-------→
H R’
que diferencia els aminoàcids entre si.
→ H2N"C"CO " HN"C"COOH 2. Presenten la propietat òptica de desviar la llum polaritza-
da, a la dreta o a l’esquerra, segons la configuració que
R H presentin, perquè tots els aminoàcids, menys la glicina, te-
Dipèptid nen un carboni asimètric.
6. Podríem obtenir: 3 # 2 # 1$ 6 estructures primàries dife- Els aminoàcids, químicament, tenen un comportament
rents. amfòter perquè poden actuar com a àcids o com a bases,

917280 _ 0080-0097.qxd 12/1/09 10:29 Página 94
4 SOLUCIONARI
és a dir, el grup àcid o carboxil allibera protons i el grup 8. L’estructura terciària és la disposició a l’espai de l’estruc-
bàsic o amino capta protons. Gràcies a aquesta propietat tura secundària, quan aquesta es plega sobre ella matei-
tenen la capacitat de mantenir constant el pH del medi xa, originant una conformació globular. Aquesta estruc-
(efecte amortidor o tampó). tura fa que les proteïnes que la presentin siguin solubles
en aigua i dissolucions salines, possibilitant que realitzin
3. Els aminoàcids tenen un comportament amfòter perquè
funcions de transport, enzimàtiques, hormonals, etc.
poden actuar com a àcids o com a bases, és a dir, el grup
àcid o carboxil allibera protons i el grup bàsic o amino cap- 9. L’estructura quaternària és l’associació de dues o més
ta protons. Gràcies a aquesta propietat tenen la capacitat cadenes polipeptídiques en estructura terciària, idènti-
de mantenir constant el pH del medi (efecte amortidor o ques o no, unides mitjançant enllaços febles, no cova-
tampó). lents. Cada cadena polipeptídica és un protòmer.
4. Captació de protons Alliberament de protons 10. Solubilitat: dependrà de la major proporció d’aminoàcids
pH <7 pH> 7 amb radicals polars. Augmentarà la solubilitat en disso-
!
H3N"CH"COOH → +H3N"CH"COO" → lucions salines, ja que augmenta la seva polaritat. El pH
també influirà perquè modifica el grau d’ionització dels
radicals polars.
R H! R H!
→ H2N"CH"COO" Desnaturalització: consisteix en el trencament dels enllaços
que mantenen les seves estructures terciàries i secundà-
R ries, perdent les seves característiques i funcions, ja que es
torna filamentosa i precipita. Les causes de la desnaturalit-
5. El primer aminoàcid d’aquesta cadena polipeptídica: H2N " zació poden ser: canvis de pH, variacions de temperatura,
Cys " Ala " Met " Ala " Lys " COOH és Cys, perquè variacions en la concentració salina i agitació molecular.
quan els aminoàcids s’uneixen entre si, formant un enllaç
peptídic, sempre reacciona el grup (COOH) del primer ami- 11. Holoproteïnes: si només estan formades per la unió d’a-
noàcid amb el grup ("NH2) del següent. minoàcids.
• Filamentoses: sense estructura terciària i insolubles
6. Es podran formar sis tripèptids diferents:
en aigua. Ex.: queratina i elastina.
Phe Ala Met
• Globulars: Amb estructura terciària. Solubles en ai-
Phe Met Ala gua. Ex.: ovoalbúmina i γ-globulina.
Ala Phe Met
Heteroproteïnes: unió d’aminoàcids més un grup no pro-
Ala Met Phe teic o prostètic.
Met Ala Phe
• Cromoproteïnes: el grup prostètic és una substància
Met Phe Ala amb color. Ex.: hemoglobina (sang)
7. L’estructura secundària d’una proteïna és la disposició a • Glicoproteïnes: el grup prostètic és un glúcid. Ex.: ri-
l’espai de l’estructura primària. bonucleases.
Els tres tipus que podem trobar són els següents: • Lipoproteïnes: el grup prostètic està format per àcids
• α-hèlix: s’origina perquè s’estableixen enllaços d’hidro- grassos. Ex.: lipoproteïnes de la membrana cel·lular.
gen entre l’oxigen del ("CO") d’un aminoàcid i l’hi- • Fosfoproteïnes: el grup prostètic és l’àcid fosfòric. Ex.:
drogen del ("NH") del quart aminoàcid, originant una vitel·lina del rovell de l’ou.
estructura helicoïdal de 3,6 aminoàcids per volta en els
12. Relaciona les proteïnes de la columna de l’esquerra amb
que tots els oxígens dels grups ("CO") queden orien-
les funcions de la columna de la dreta:
tats en la mateixa direcció, mentre que els hidrògens
dels grups ("NH") queden orientats en la direcció con- 1) Actina b) Contràctil
trària. Ex.: α-ceratina. 2) Gammaglobulina a) Defensa
• Hèlix de col·lagen: es tracta d’una hèlix més estesa que 3) Tiroxina g) Biocatalitzadora
l’anterior a causa de l’abundància de prolina i hidroxi-
prolina que dificulten la formació d’enllaços d’hidrogen. 4) Hemoglobina c) Transportadora
Aquesta hèlix només presenta tres aminoàcids per volta 5) Col·lagen f) Estructural
i s’estabilitza gràcies a l’associació de tres hèlixs de
6) Lipasa g) Biocatalitzadora
col·lagen unides per ponts d’hidrogen, formant una su-
perhèlix. Ex.: molècula de col·lagen. 7) Caseïna e) Reserva energètica
• Coformació-β: es tracta d’una cadena estesa en forma 8) Antibiòtics a) Defensa
de ziga-zaga, a causa de la manca d’enllaços d’hidrogen 9) Fibrinogen a) Defensa
entre els aminoàcids propers. Si hi ha diverses cadenes
d’aquest tipus o es replega sobre si mateixa, es pot for- 10) Lipoproteïna c) Transportadora
mar una estructura molt estable anomenada làmina ple- 13. La ingesta diària de proteïnes no ha de ser igual al llarg
gada. Ex.: β-ceratina de la seda. de la nostra vida perquè les necessitats proteiques són

917280 _ 0080-0097.qxd 12/1/09 10:29 Página 95
4 SOLUCIONARI
diferents segons si s’està en creixement, si una dona es- 6. Es podran formar: 3 $ 3 $ 3 $ 3 # 81 tetrapèptids
tà embarassada, o si està alletant.
Val
14. No, perquè els aminoàcids essencials (els vuit aminoà- Val Leu
cids que no podem sintetitzar) abunden més en les pro- His
teïnes animals. Val
15. Coneixem dues proves de reconeixement de proteïnes: Val Leu Leu
His
1. La prova de Biuret es basa en la reacció que té lloc
Val
entre els àtoms de coure i dos o més enllaços peptí-
Val His Leu
dics, que forma un complex de color violeta caracte-
Leu His
rístic, per tant, no podrem detectar dipèptids, ni pro-
His
teïnes en l’orina perquè aquesta reacció també es
etc.
produeix amb la urea.
7. Les possibles estructures secundàries són les següents:
2. La prova xantoproteica consisteix en la reacció que es
produeix entre els radicals benzènics i l’àcid nítric, • α-hèlix: s’origina perquè s’estableixen enllaços d’hi-
que forma un compost nitrat de color groc canari, i la drogen entre l’oxigen del ("CO") d’un aminoàcid i
posterior reducció amb hidròxid d’amoni, i dóna un l’hidrogen del ("NH") del quart aminoàcid, que do-
compost de color marró ataronjat. No ens serviria en nen lloc a una estructura helicoïdal de 3,6 aminoàcids
el cas que les proteïnes a detectar no presentessin per volta en què tots els oxígens dels grups ("CO")
cap aminoàcid amb anell de benzè, com la fenilalani- queden orientats en la mateixa direcció, mentre que
na, la tirosina i el triptòfan. els hidrògens dels grups ("NH") queden orientats en
la direcció contrària.
• Hèlix de col·lagen: es tracta d’una hèlix més estesa
que l’anterior a causa de l’abundància de prolina i hi-
1. Els components bàsics de les proteïnes són els aminoà- droxiprolina que dificulten la formació d’enllaços d’hi-
cids, que es caracteritzen per presentar un grup carboxil drogen. Aquesta hèlix només presenta tres aminoà-
o àcid i un grup amino, units al primer carboni. Això cons- cids per volta i s’estabilitza gràcies a l’associació de
titueix la part constant de la molècula. La part variable és tres hèlixs de col·lagen unides per ponts d’hidrogen,
el que diferencia els aminoàcids entre si. formant una superhèlix.
2. Els aminoàcids es classifiquen segons si el seu radical o • Coformació-β: es tracta d’una cadena estesa en forma
part variable presenta o no càrregues elèctriques. I, si en de ziga-zaga, a causa de la manca d’enllaços d’hidro-
presenta, si aquesta és positiva (bàsics) o negativa (àcids). gen entre els aminoàcids propers. Si hi ha diverses ca-
denes d’aquest tipus o es replega sobre si mateixa, es
Per anomenar-los s’utilitzen les tres primeres lletres del
pot formar una estructura molt estable anomenada là-
nom en anglès, escrivint la primera lletra en majúscula.
mina plegada.
3. Un aminoàcid quan es troba en un medi on el pH coinci-
8. L’estructura terciària és la disposició a l’espai de l’estruc-
deix amb el seu punt isoelèctric s’anomena zwitterió.
tura secundària quan aquesta es plega sobre si mateixa
Adopta una forma dipolar neutre, amb tantes càrregues
origina una conformació globular. Aquesta estructura fa
positives com negatives:
que les proteïnes que la presentin siguin solubles en ai-
!
H3N"CH"COO" gua i dissolucions salines, i els permet fer funcions de
transport, enzimàtiques, hormonals, etc.
R
Les proteïnes que no arriben a formar estructures tercià-
4. a) pH # 4,5 b) pH # 6 ries mantenen l’estructura allargada i originen les proteï-
!
H3N"CH"COOH !
H3N"CH"COO" nes filamentoses que són insolubles en aigua i en disso-
lucions salines, per això són idònies per exercir funcions
R R esquelètiques.
Es desplaçarà cap al càtode no es desplaçarà
9. La funció d’una proteïna dependrà dels radicals lliures
c) pH # 9 que presentin per interaccionar amb altres molècules.
H2N"CH"COO" Això dependrà de l’estructura que adopti, que alhora de-
pèn de la seqüència d’aminoàcids que presenti.
R 10. Les propietats de les proteïnes dependran dels seus ra-
es desplaçarà cap a l’ànode dicals i són les següents:
5. COOH " Arg " NH2 Solubilitat: dependrà de la major proporció d’aminoàcids
COOH " Met " Lys " NH2 amb radicals polars. Augmentarà la solubilitat en disso-
lucions salines, ja que augmenta la seva polaritat. El pH
COOH " Ala " Cys " NH2
també influirà perquè modifica el grau d’ionització dels
COOH " Met " NH2 radicals polars.

917280 _ 0080-0099.qxd 29/12/08 13:59 Página 96
4 SOLUCIONARI
Desnaturalització: consisteix en el trencament dels enllaços • Fosfoproteïnes: el grup prostètic és l’àcid fosfòric.
que mantenen les seves estructures terciàries i secundà- Ex.: vitel·lina del rovell de l’ou.
ries, perdent les seves característiques i funcions, ja que es
• Nucleoproteïnes: el grup prostètic és un àcid nucleic.
torna filamentosa i precipita. Les causes de la desnaturalit-
Ex.: histones de la cromatina del nucli cel·lular.
zació poden ser: canvis de pH, variacions de temperatura,
variacions en la concentració salina i agitació molecular. 12. Quatre proteïnes humanes amb funcions diferents:
Especificitat: es refereix a les proteïnes que només inter- • Elastina: dóna elasticitat als vasos sanguinis.
actuen amb unes determinades molècules (enzims, hor- • Hemoglobina: transporta oxigen en la sang.
mones, anticossos...) perquè tenen uns determinats ra-
dicals lliures que depenen de la seva configuració • Immunoglobulines: funció de defensa immunitària.
espacial), i també a les que són pròpies d’una determi- • Actina: contracció de la fibra muscular.
nada espècie, ja que les proteïnes se sintetitzen a partir
13. En la nostra dieta hem d’incloure un 14 % de proteïnes.
de la informació genètica de l’individu, per això espècies
A partir de la seva hidròlisi en l’aparell digestiu s’obtenen
properes, evolutivament parlant, tindran proteïnes més
els aminoàcids, que passaran a la sang, a nivell de l’in-
semblants que espècies més allunyades.
testí. Quan arribin a les cèl·lules, la majoria dels aminoà-
Capacitat amortidora: en estar constituïdes per aminoà- cids serviran per fabricar les proteïnes pròpies, segons la
cids, que tenen un comportament amfòter, és a dir, que informació genètica de la cèl·lula. Una part molt petita
poden actuar com a àcids o com a bases, farà que les dels aminoàcids s’utilitzarà per obtenir energia, si no hi
proteïnes també presentin aquesta capacitat amortidora. ha glúcids o lípids a disposició.
11. Les proteïnes es classifiquen en: 14. No, perquè els vuit aminoàcids essencials, és a dir, els
a) Holoproteïnes: si només estan formades per la unió que no podem sintetitzar, abunden més en les proteïnes
d’aminoàcids. animals.
• Filamentoses: sense estructura terciària i insolubles 15. La prova de Biuret es basa en la reacció que té lloc entre
en aigua. Ex.: queratina (cabells, ungles, pell). els àtoms de coure i dos o més enllaços peptídics, for-
mant un complex de color violeta característic, per tant,
• Globulars: Amb estructura terciària. Solubles en ai- no podrem detectar dipèptids ni proteïnes en l’orina,
gua. Ex.: glutenina (del blat). perquè aquesta reacció també es produeix amb la urea
b) Heteroproteïnes: unió d’aminoàcids més un grup no que conté l’orina.
proteic o prostètic. La prova xantoproteica consisteix en la reacció que es
• Cromoproteïnes: el grup prostètic és una substància produeix entre els radicals aromàtics i l’àcid nítric, for-
amb color. Ex.: hemoglobina (sang). mant un compost nitrat de color groc canari, i la poste-
rior reducció amb hidròxid amoni, que dóna un compost
• Glicoproteïnes: el grup prostètic és un glúcid. Ex.:
de color marró ataronjat. No ens serviria en el cas que
immunoglobulines (sang).
les proteïnes a detectar no presentessin cap aminoàcid
• Lipoproteïnes: el grup prostètic està format per àcids amb anell de benzè, com la fenilalanina, la tirosina i el
grassos. Ex.: lipoproteïnes de la membrana cel·lular. triptòfan.

917280 _ 0080-0097.qxd 30/12/08 12:11 Página 97
4 SOLUCIONARI
Notes

917280 _ 0098-0110.qxd 29/12/08 14:06 Página 98
5 Els àcids nucleics

MAPA DE CONTINGUTS
ELS ÀCIDS NUCLEICS
estan formats per tipus funcions
bioelements primaris monòmers DNA RNA

(àcid desoxiribonucleic) (àcid ribonucleic)
C, O, H, N, P, NUCLEÒTIDS tipus
polímer de polímer de
desoxiribonucleòtids ribonucleòtids de:
tenen una estructura bàsica
de: A, T, C o G A, U, C o G
tipus
NUCLEÒSID
RNAt
tipus
RNAm
pentosa base àcid
nitrogenada fosfòric
pot ser monocatenari / RNAr
bicatenari
desoxiribosa ribosa púrica pirimidínica
RNAn
circular / lineal
adenina citosina
(A) (C) transmissió, transcripció,
traducció
i emmagatzematge
de la informació
guanina timina genètica
(G) (T)
uracil
(U)
amb ribosa amb desoxiribosa
AMP, GMP, dAMP, dGMP,

CMP, UMP. dCMP, dTMP.

1. S’ha d’incidir en la importància de la composició i l’estructura dels àcids nucleics per a la funció que duen
a terme.
2. Cal remarcar que són unes molècules universals en els éssers vius.

917280 _ 0098-0110.qxd 29/12/08 14:06 Página 99
5 Els àcids nucleics

OBJECTIUS
1. Conèixer les característiques generals dels àcids 5. Distingir els diferents tipus de DNA, la localització
nucleics i els bioelements que els constitueixen. i la funció que fan en els éssers vius.
2. Identificar els monòmers bàsics que formen els àcids 6. Estudiar l’RNA: diferents tipus de nucleòtids que pot
nucleics, les molècules que els constitueixen, quins presentar, els diferents tipus que hi ha, la localització
enllaços presenten i els tipus que hi ha. i les funcions en els éssers vius.
3. Estudiar el DNA: tipus de nucleòtids que pot 7. Saber construir models moleculars de DNA,
presentar, com s’enllacen i quin és el sentit monocatenari i bicatenari.
de creixement. 8. Conèixer la tècnica d’extracció de DNA i fer-ne
4. Conèixer les diferents estructures i nivells l’observació.
d’empaquetament del DNA, segons la seva 9. Valorar la importància d’aquestes molècules
complexitat: estructura primària, estructura en la transmissió de la informació genètica.
secundària, estructura terciària i els diferents nivells 10. Saber interpretar dades experimentals basades
d’empaquetament. en l’anàlisi de la quantitat i dels tipus de nucleòtids.
CONTINGUTS
• Coneixement de les característiques generals dels àcids nucleics i dels bioelements que els constitueixen. (Objectiu 1)
• Identificació dels monòmers bàsics que formen els àcids nucleics, de les molècules que els constitueixen,
dels enllaços que presenten i dels tipus que hi ha. (Objectiu 2)
• Estudi del DNA: tipus de nucleòtids que pot presentar, com s’enllacen i quin és el sentit de creixement. (Objectiu 3).
• Coneixement de les diferents estructures i nivells d’empaquetament del DNA, segons la seva complexitat. (Objectiu 4)
• Estudi dels diferents tipus de DNA, de la localització i de la funció que fan en els éssers vius. (Objectiu 5)
• Estudi de l’RNA, dels diferents tipus de nucleòtids que pot presentar, dels diferents tipus que hi ha, de la localització
i de les funcions que fan en els éssers vius. (Objectiu 6)
• Construcció de models moleculars de DNA, monocatenari i bicatenari. (Objectiu 7)
• Extracció de DNA per fer-ne l’observació. (Objectiu 8)
• Valoració de la importància d’aquestes molècules en la transmissió de la informació genètica. (Objectiu 9)
• Interpretació de dades d’experimentals basades en l’anàlisi de la quantitat i dels tipus de nucleòtids. (Objectiu 10)
prova 1 prova 2
a) Conèixer les característiques generals dels àcids nucleics i els bioelements
1 1
que els constitueixen. (Objectiu 1)
b) Saber quins són els monòmers bàsics que formen els àcids nucleics, les molècules
2 2
que els constitueixen, els enllaços que presenten i els tipus que hi ha. (Objectiu 2)
c) Saber els tipus de nucleòtids que pot presentar el DNA, com s’enllacen entre
3, 7 4, 7
si i quin és el sentit de creixement. (Objectius 3 i 7)
d) Conèixer les diferents estructures i nivells d’empaquetament del DNA,
4, 5 3, 5
segons la seva complexitat. (Objectiu 4)
e) Saber quins són els diferents tipus de DNA, la localització i la funció que fan
6 6
en els éssers vius. (Objectiu 5)
f) Saber quins són els diferents tipus de nucleòtids que pot presentar l’RNA,
3, 7, 8 2, 7, 8
els tipus que hi ha, la localització i les funcions en els éssers vius. (Objectiu 6)
g) Conèixer la importància dels àcids nucleics en la transmissió
9, 10 10
de la informació genètica. (Objectiu 9)
h) Saber interpretar dades experimentals basades en l’anàlisi de la quantitat
3 5, 7
i dels tipus de nucleòtids. (Objectiu 10)

917280 _ 0098-0109.qxd 12/1/09 10:33 Página 100
AVALUACIÓ
1 Què són els àcids nucleics? Especifica els bioelements, els monòmers i les molècules que els formen.
2 Escriu, de manera esquemàtica, els diferents nucleòtids que pot presentar el DNA.
3 Digues si aquestes seqüències de bases nitrogenades pertanyen a un DNA o a un RNA i per què.
a) 5’...ATCTTAGTGACTG...3’
b) 5’...GCUGGCAUGUGC..3’
c) 5’...UGUCAGCUGACG...3’
d) 5’...TGTCTACGTCGAG...3’
4 Què és l’estructura primària del DNA i quina importància biològica té?
5 Escriu l’estructura secundària d’aquesta seqüència de DNA. Indica’n el sentit de creixement.

3’...TAGGTCCAAGATCCAG...5’
6 Explica els tipus de DNA que hi ha i digues on els podem trobar.
7 Quines són les diferències bàsiques entre els nucleòtids de DNA i els d’RNA?
8 Quines característiques presenta l’RNA de transferència i quina funció té?
9 Quines són les principals funcions dels àcids ribonucleics? Explica-les breument.
10 Quina és la principal funció dels àcids nucleics i com la duen a terme? Explica-ho de manera esquemàtica.

917280 _ 0098-0109.qxd 12/1/09 10:33 Página 101
AVALUACIÓ
1 Què tenen en comú les molècules que s’inclouen en el grup dels àcids nucleics?
2 Escriu, de manera esquemàtica, els diferents tipus de nucleòtids que pot presentar l’RNA, especificant el tipus
de molècules que els formen.
3 Tenim dues cadenes complementàries de DNA i en el procés d’extracció se n’ha perdut un fragment.
Completa-les.
3’....ATGTGCCGAGTAGC...5’
5’...TAC.............................3’
4 Quantes estructures primàries de DNA diferents podríem fer amb els nucleòtids següents: 2A, 3T, 1G i 4C?
5 Si una molècula de DNA té un 18% de nucleòtids de timina, quin deu ser el percentatge dels altres
nucleòtids?
6 On podem trobar la molècula de DNA i de quins tipus n’hi ha?
7 Sabent el percentatge de bases nitrogenades, digues si les molècules següents pertanyen a un DNA
o a un RNA, i si són monocatenàries o bicatenàries.
a) 23% A, 27% C, 23% T i 27% G
b) 18% A, 24% C, 32% U i 36% G
c) 18% A, 32% C, 18% U i 32% G
d) 16% A, 24% C, 25 % T i 35% G
8 Explica les característiques de l’RNA missatger, on el podem trobar i quina funció té.
9 Quins són els diferents tipus d’RNA que podem trobar a la cèl·lula? Digues on es localitzen.
10 Quina és la funció principal dels àcids nucleics? Relaciona, esquemàticament, tots els àcids nucleics
de la cèl·lula amb aquesta funció, especificant la funció concreta de cadascun.

917280 _ 0098-0109.qxd 12/1/09 10:33 Página 102
5 FITXA DE REFORÇ
1 Què és un nucleòtid? Quins són els seus constituents bàsics i com s’uneixen? Fes-ne un dibuix esquemàtic.
2 Quines diferències hi ha entre els nucleòtids de DNA i els d’RNA?
3 Dibuixa dos nucleòtids i digues com s’uneixen entre si per formar una estructura primària.
4 Escriu algunes seqüències de nucleòtids que podries fer amb aquests nucleòtids: 3T, 2A i 1C. Es tractaria
de la mateixa molècula? Quina importància té això?
5 Quines són les bases complementàries que mantenen unides dues seqüències de nucleòtids per formar
una estructura secundària?
6 Quins criteris es tenen en compte a l’hora de classificar els diferents tipus de DNA? Quins són i on els podem
trobar?
7 Sabent el percentatge de bases nitrogenades, digues si les molècules següents pertanyen a un DNA
o a un RNA, i si són monocatenàries o bicatenàries.
a) 23% A, 27% C, 23% U i 27% G
b) 18% A, 24% C, 32% T i 36% G
c) 18% A, 32% C, 18% T i 32% G
d) 16% A, 24% C, 25 % U i 35% G
8 Quins tipus d’RNA hi ha? Explica breument on es localitzen i la funció de cadascun.
9 Relaciona els conceptes de les dues columnes:

a) ATP 1. DNA bacterià
b) Desoxiribosa 2. Cromatina de 100 Å
c) Doble hèlix 3. RNAn
d) Bicatenari 4. Nucleòtid
e) Codó 5. RNAt
f) Nuclèol 6. Estructura secundària del DNA
g) Histones 7. Cromosomes
h) Uracil 8. RNAm
i) DNA circular 9. Nucleòtids d’RNA
j) Traducció 10. Nucleòtids de DNA

917280 _ 0098-0109.qxd 12/1/09 10:33 Página 103
1 Fes la reacció de síntesi d’un ribonucleòtid d’adenina.
2 Dibuixa, esquemàticament, dues seqüències de nucleòtids unides, assenyalant el sentit de creixement

de cadascuna.
3 Si tinguéssim la seqüència de nucleòtids següent, digues quins nucleòtids s’hi unirien de manera
complementària, i en quin ordre.
3’...ATCGTGTGGCACAAG...5’
4 Com s’uneixen els nucleòtids per formar l’estructura primària del DNA i quin és el sentit de creixement?
5 Quines característiques presenta una molècula de DNA en estructura secundària? Explica tot
el que en sàpigues.
6 Què són els nivells d’empaquetament del DNA i quina importància biològica tenen?
7 Dibuixa esquemàticament un RNA de transferència, assenyala les parts característiques de la molècula

i digues quina funció tenen.
8 Quina diferència hi ha entre l’RNA missatger dels procariotes i el dels eucariotes?
9 Explica breument l’experiment que va permetre descobrir que el DNA era el portador del missatge genètic.

917280 _ 0098-0110.qxd 29/12/08 14:06 Página 104
5 SOLUCIONARI
INICI D’UNITAT

• És una estructura molt adequada, ja que les dues cadenes 

es poden separar i servir de motlle per sintetitzar la cadena 
↓
complementària i obtenir així dos DNA idèntics al DNA ini-  H2O
cial, un per a cada cèl·lula filla. És molt necessari que sigui ↓
una molècula molt estable, ja que sinó la informació es per- NH2
dria. Una altra cosa és que, a més, ha de ser susceptible, ||
sense alterar-se, per poder servir de motlle per sintetitzar cò- C N
pies per als descendents. N C
CH
HC C
ACTIVITATS N
N
||
||
5.1. Un nucleòsid és una molècula formada per la unió, amb O || →
Enllaç N-glucosídic
||
||
un enllaç N-glicosídic, d’una pentosa i una base nitroge- HOCH2 ||
| ||
nada. Si la base és pirimidínica l’enllaç es fa entre el C1 | |
| |
de la pentosa i el N2 de la base nitrogenada i, si és púri- H H ||
H H
||
ca, pel N9 de la base nitrogenada. | |
OH H Desoxiadenosina
Un nucleòtid és un nucleòsid unit a l’àcid fosfòric pel C5 (1-β-desoxiribofuranosil-adenina)
de la pentosa, amb un enllaç fosfodièster.
NUCLEÒSID
5.2. Bases púriques: adenina i guanina.
Bases pirimidíniques: uracil, citosina i guanina.
El DNA presenta: adenina, guanina, citosina i timina. 5.5.
L’RNA presenta: adenina, guanina, citosina i uracil.
NUCLEÒTID
5.3.
NH2 NH2
Adenina || ||
C N C N
N C N C
CH CH
HC C C
N HC
N H OH N
N ||
| ||
HO — P " O ! O ||
| ||
5.4. ||
||
OH HO CH2 ||
Àcid fosfòric | |
NH2 | |
|| H H H H
|| ||
C | |
N OH H
N C
Desoxiadenosina
CH 
(Nucleòsid)

HC C
N 
N || 
||
↓
 H2O
! ||
|| ↓
H ||
5’ O || NH2
OH || ||
HOCH2 |
| |
| 1’ N C
4’ | | Enllaç fosfoestèric
| H | N
H | 3’ H H C
2’ |
| | CH
| |
OH H OH
| C HC
Desoxiribosa
1
H ! O # P" O
# N
→
|| N
| ||
O O ||
| ||
||
 CH2 ||
||
 5’
|
4’ |
| 1’
|
 H H H H
|| 3’ 2’|
 |
|
|
↓
 H2O OH H
↓ Desoxiadenosina-5’-monofosfat
(dAMP)

917280 _ 0098-0110.qxd 29/12/08 14:06 Página 105
5 SOLUCIONARI
5.6. 5.8. Si hi ha el 23% de A, hi haurà el 23% de T. Com que

entre A i T sumen el 46 %, entre C i G sumaran el 54 %
(100 ! 46 " 54), i com que hi ha d’haver la mateixa
quantitat de C i de G, hi haurà el 27 % de C i el 27 %
Extrem 5’
de G.
OH
| 5.9. 3’... ATGGAGTGA ...5 ’
HO — P "O
Enllaç fosfoestèric →|
O O 5.10. Es tracta d’un RNA, ja que el DNA no presenta U sinó
|
CH2 T. És d’un sol filament, perquè si fos de doble filament
|
| | A
—— hi hauria la mateixa quantitat de A que de U, i la ma-
H H| H H teixa quantitat de G que de C.
| |
|
| |
O H 5.11. Considerant que els mitocondris tenen un DNA circu-
Enllaç fosfodiestèric →|
HO — P " O lar i que el nombre de mitocondris és variable, la pre-
|
O O
gunta no es podria contestar, però si tan sols ens refe-
| rim al DNA del nucli, cal dir que en una cèl·lula somàtica
CH2
| humana hi ha 46 molècules de DNA, que després, quan
| T
——
| s’enrotllen sobre si mateixes, originen els 46 cromoso-
H H| H H
| |
|
|
| mes. En un espermatozoide tan sols n’hi ha la meitat, és
O H a dir, 23 molècules de DNA.
Enllaç fosfodiestèric →|
HO — P " O
| 5.12. La desnaturalització del DNA és la separació dels dos fi-
O O
| laments que formen la doble hèlix, per mitjà de la rup-
CH2 tura dels enllaços d’hidrogen que s’estableixen entre les
|
| C bases nitrogenades enfrontades. Aquest fenomen es pro-
——
|
H H| H H
| |
| dueix a uns 100 °C.
| |
OH H
5.13. És la nova unió dels dos filaments complementaris d’un
Extrem 3’ DNA de doble hèlix, que prèviament s’han separat. Si la
desnaturalització s’ha provocat per l’escalfament del me-
di, la renaturalització s’inicia quan es refreda per sota
dels 65°C.
5.7.
Extrem 5’ Extrem 3’
| Enllaços d’hidrogen
|
HO — P " O ↓
| H OH
O O | |
| || ||
CH2
H H H H
| |
| ————————A
——
A T
| ——————————
| |
H H| H H CH2
| || |
| | O O
O H |
| HO — P " O
HO — P " O |
| O H
O O | |
| |
| ||
CH2
H H H H
| |
| —— T
—————— AA | ————————
| |
H H H H CH2
|| || |
| | O O
O H |
| HO — P " O
HO — P " O |
| O H
O O | |
| H |H
| ||
CH2 |
H H
|
|
|
————
| C |
G ————
H H| H H CH2
| || |
| | O O
OH H |
HO — P " O
|
||
Extrem 3’ Extrem 5’

917280 _ 0098-0110.qxd 29/12/08 14:06 Página 106
5 SOLUCIONARI
5.14. En els nivells estructurals només intervé el DNA, en can- 5.23. N’hi ha dos, es diuen enllaços fosfodièsters, i estan on
vi, en els nivells d’empaquetament intervenen les pro- s’indica en el dibuix següent:
teïnes que serveixen de suport.
OH OH
5.15. Perquè si no fos així els cromosomes serien milers de O
vegades més llargs. HO
HO P=O N
5.16. Perquè encara que pot estar associat a proteïnes sem-
blants a les histones no ho està formant nucleosomes, Enllaç O N O
és a dir, el collaret de perles. fosfodièster O
5’ → 3’ CH2
5.17
Enllaç
fosfodiestèric H H
H H
OH NH2
NH2 O
||
N
HO P=O N
OH N
| Enllaç O
HO — P " O A fosfodièster N O
| 5’ → 3’ O
O O CH2
| N N
CH2 |
H H
→
| Enllaç
| C
|| H H | O N-glicosídic H H
|| || || |
H | | H OH OH
O OH N
→|
HO — P " O U
| 5.24. a) Presenta tres nucleòtids.
O O
| N O
CH2 | b) Té una longitud de 3,4 ! 3 " 10,2 Å.
|
→
| C
|| H H c) Es tracta d’un DNA perquè té desoxiribosa.
|| |
|| || |
H | | H d) L’extrem 5’ és el superior i l’inferior és el 3’.
OH OH
e) La seqüència ordenada de nucleòtids és:
→
5’ ... T – C – A – ... 3’.

Enllaç
N-glicosídic f) La seqüència ordenada de nucleòtids serà:
3’ ... A – G – T ... 5’.
g) Hi ha cinc enllaços fosfoèsters entre els nucleòtids i
Lloc on se situarà entre cada pentosa i el seu àcid fosfòric i tres enlla-
el nucleòtid següent ços N-glicosídics entre la pentosa i la seva base ni-
trogenada.
5.18 Perquè presenten alguns segments que són comple- 5.25. En primer lloc, que es tracta d’un RNA, ja que presenta
mentaris; això facilita que es dobleguin i que aquests ribosa. En segon lloc, que presenta una sola cadena, és
segments es complementin i formin una regió amb es- a dir, que és monocatenari, ja que no hi ha la mateixa
tructura en doble hèlix. quantitat de les bases complementàries. Finalment, que
es tracta d’un RNAt, ja que té un pes molecular molt baix.
5.19. Es diferencien en el triplet anomenat anticodó, que
és el que es complementa amb el triplet codó de 5.26. Com que n’hi ha les mateixes de G que de C, presen-
l’RNAm. tarà el 26% de C. De la resta presentarà un 48%
(100 # 26 # 26 " 48). Com que n’hi ha les mateixes
5.20. L’RNAm procariòtic no adopta l'estructura tridimensio-
de T que de A, presentarà el 24% de T i el 24% de A.
nal de l’RNAm eucariòtic, ni presenta exons i introns, es-
tà mancat de caputxa (comença amb un nucleòtid tri- 5.27. a) Es tracta d’un RNA, ja que presenta U.
fosfat no invertit, per exemple: pppG-...), i de cua de b) L’estructura completa és:
poli-A, i a més és policistrònic, és a dir, conté informa- 5 ... CCGAUAGAGAGU ... 3’
cions separades per a diferents proteïnes.
3 ... GGCUAUCUCUCA ... 5’
5.21. a) És un DNA, ja que presenta T; b) és un RNA, ja que c) No pot correspondre al sector de l’anticodò, ja que
presenta U; c) és un DNA, ja que presenta T, i de presenta estructura secundària (dos segments espi-
d) no es pot dir si és DNA o RNA ja que no presen- ralitzats un sobre l’altre) i l’anticodó està en un seg-
ta ni T ni U. ment amb només estructura primària.
5.22. El fragment que falta és la seqüència: 5’ ... ATGACA- d) Sí que podria correspondre a un braç, ja que una part
GACGT ... 3’. dels braços presenta estructura en doble hèlix.

917280 _ 0098-0110.qxd 29/12/08 14:06 Página 107
5 SOLUCIONARI
5.28. B) va amb 2, C) va amb 4, D) va amb 7, E) va amb 6, F) LABORATORI

va amb 9, G) va amb 10, H) va amb 8, I) va amb 5, J)
va amb 3, i K) va amb 1. 5.41. La resposta es descriu durant el desenvolupament de la
pràctica.
5.29. Els d’uracil, ja que hi ha molt més RNA, sobretot RNAr,
que no pas DNA.
5.30. Si té 600 nucleòtids i és humà, té 300 nucleòtids en ca-
da cadena. Com que cada nucleòtid ocupa un espai 1. Éls àcids nucleics són molècules constituïdes per C, H, O,
de longitud de 3,4 Å, el total tindrà 1.020 Å de longitud N i P, que s’organitzen formant els monòmers bàsics que
(3,4 ! 300 " 1.020). són els nucleòtids. Aquests estan constituïts per la unió d’u-
5.31. Com que el DNA i l’RNA podrien tenir una mateixa se- na aldopentosa (ribosa o desoxiribosa), una base nitrogena-
qüència de bases nitrogenades, la característica diferen- da (púrica o pirimidínica) i una molècula d’àcid fosfòric.
cial ha de ser en la pentosa. El fet que la ribosa tingui un 2. El DNA presenta nucleòtids de desoxiribosa ( ) amb una
–OH (que és un radical gran) en el carboni 2, pot debi- base nitrogenada (A, T, C, o G) i àcid fosfòric (H3PO4) (P).
litar més l’enllaç fosfoèster que es forma en el carboni
3, que no pas el radical (–H) que té la 2-desoxiribosa (P) (P) (P) (P)
| _A | _T | _C | _G
en el mateix carboni 2.
5.32. És mes difícil de separar dos nucleòtids d’una mateixa 3. a. DNA, perquè hi ha timina i no uracil.
cadena, ja que estan units per un enllaç covalent molt
b. RNA, perquè hi ha uracil i no timina.
fort, l’anomenat enllaç fosfoèster. En canvi, les dues ca-
denes estan unides per enllaços dèbils de tipus enllaç c. RNA, perquè hi ha uracil i no timina.
d’hidrogen. d. DNA; perquè hi ha timina i no uracil.
4. L’estructura primària del DNA és la seqüència de nucleò-
INTERPRETACIÓ DE DADES tids, és a dir, els diferents nucleòtids i l’ordre en què estan
disposats.
5.33. Una càpsula de polisacàrids.
5.34. Que segments de DNA bacterià que hi ha a l’exterior d’un La seva importància biològica rau en el fet que permet em-
bacteri viu hi entren i s’insereixen en el seu DNA, de ma- magatzemar una informació (el missatge biològic o informa-
nera que el bacteri tindrà les característiques biològiques ció genètica).
codificades pel DNA que hi ha entrat. 5. 3’...TAG GTC CAA GAT CCA G...5’
5.35. Que segments de DNA amb informació per sintetitzar els ATC CAG GTT CTA GGT C...3’
5’...A La nova fibra creixerà
polisacàrids de la càpsida procedent dels bacteris S morts en aquest sentit (→).
van entrar dins els bacteris R vius, que així van adqui- 6.  – monocatenari (virus #X174)
rir aquesta característica i es van transformar en bac-  – circular  – bicatenari (bacteris)

teris S. DNA 

5.36. Que el DNA era la molècula que subministra la informa-  – lineal  – monocatenari (parvovirus)
ció de com se sintetitza la càpsula de polisacàrids, la que  – bicatenari (nucli de les cèl·lules
fa que aquests bacteris siguin resistents als fagòcits. Com eucariotes, mitocondris
que pels altres caràcters també devia passar el mateix, i cloroplasts)
es va demostrar que el DNA era la molècula responsa-
ble d’emmagatzemar la informació biològica. 7. Els nucleòtids de DNA tenen com a pentosa la desoxiri-
bosa i els d’RNA, la ribosa. Les bases nitrogenades del
5.37. El virus T2 està constituït de proteïnes (la càpsida) i DNA. DNA poden ser A, T, C o G i les de l’RNA poden ser A, U, C
5.38. Perquè el sofre (S) només pot estar present en les pro- o G.
teïnes de la càpsida (forma part dels aminoàcids cisteï- 8. L’RNA de transferència és monocatenari amb zones en es-
na i metionina) i el fòsfor (P) només el pot presentar el tructura secundària de doble hèlix. La forma de la molè-
DNA (es troba en els nucleòtids, formant part de l’àcid cula és de fulla de trèvol. A l’extrem 5’ hi ha un ribonucle-
fosfòric). Els altres elements químics (C, H, O, i N) tant òtid de guanina i a l’extrem 3’ hi ha el triplet -C-C-A. Té
són presents en les proteïnes com en el DNA, per un braç on hi ha l’anticodó (triplet de nucleòtids comple-
tant no ens donarien cap informació. mentari a un triplet d’RNA missatger) i el braç acceptor
5.39. La funció de la càpsida és protegir el material genètic i d’aminoàcids. Intervé en la traducció de la informació
transportar-lo fins a la cèl·lula infectada. genètica.
9. • RNA missatger: transcriu la seqüència de DNA.
La funció del DNA és portar la informació de com han
de ser els virus. • RNA de transferència: tradueix la seqüència de RNAm a
seqüència d’aminoàcids.
5.40. Perquè en els virus descendents només apareix el P ra-
dioactiu, per tant és el DNA l’única molècula que pas- • RNA ribosòmic: constitueix els ribosomes, que intervin-
sa a la descendència. dran en la traducció del missatge genètic.

917280 _ 0098-0110.qxd 29/12/08 14:06 Página 108
5 SOLUCIONARI
• RNA nucleolar: constitueix el nuclèol, que intervindrà en DNA → RNAm → RNAm + ribosomes (RNAr) +
transcripció NUCLI CITOPLASMA
la síntesi de ribosomes.
10. Els àcids nucleics són els portadors del missatge genètic, + RNAt -aminoàcids → seqüència d’aminoàcids
traducció
és a dir, informen per formar proteïnes i intervenen en la
transcripció i la traducció d’aquest missatge: DNA: portador del missatge genètic.
DNA → RNAm → RNAm + ribosomes (RNAr) + RNAm: copia, de manera complementària, la seqüència de
transcripció NUCLI CITOPLASMA
nucleòtids del DNA.
+ RNAt -aminoàcids → seqüència d’aminoàcids
traducció RNAt: s’acobla al triplet d’RNAm (codó) de manera com-
plementària amb el seu anticodó, i hi aporta l’aminoàcid
corresponent, segons el codi genètic.
PROVA D’AVALUACIÓ 2 RNAr: permet l’acoblament entre l’RNAm i l’RNAt.
1. Són molècules constituïdes per C, H, O, N i P que s’organit-
zen formant els nucleòtids.
REFORÇ
2. (P): àcid fosfòric; A, U, C, i G: bases nitrogenades; : ribosa.
1. Un nucleòtid és un monòmer dels àcids nucleics. Està cons-
(P) (P) (P) (P) tituït per una pentosa, una base nitrogenada i un àcid fos-
| _ | _ | _ | _
A U C G fòric. La base nitrogenada s’uneix al carboni 1 de la pento-
sa i l’àcid fosfòric al carboni 5, també de la pentosa.
3. 3’...ATG TGC CGA GTA GC...5’
(P) ← àcid fosfòric
5’...TAC ACG GTC CAT CG...3’ II _A
A ← base nitrogenada
4. Ho podem calcular amb permutacions amb repetició: ← pentosa
10 ! 10·9·8·7·6·5·4·3·2·
!!!!! " !!!!!!!!! " 2. Els nucleòtids de DNA tenen desoxiribosa com a pentosa i
2!· 3!·1!·4! 2·1·3·2·1·1·4·3·2·1
les bases nitrogenades poden ser: A, T, C i G.
" 12.600 seqüències diferents
Els nucleòtids de RNA tenen ribosa com a pentosa i les ba-
5. 18% de timina i 18% d’adenina, perquè són bases ses nitrogenades poden ser: A, U, C i G.
complementàries (36% total).
3. Els nucleòtids de DNA s’uneixen mitjançant un enllaç fos-
100% # 36% " 64% fodièster entre el grup -OH del carboni 3 i el radical fosfat
64% : 2 " 32% del carboni 5 de l’altre nucleòtid.
32% de citosina i 32% de guanina, que també (P)

II _A
A
són complementàries.
6.  - monocatenari (virus $X174) I ← enllaç fosfodièster
- circular 
 (P)
  - bicatenari (bacteris) A
I _A
DNA 
  - monocatenari (parvovirus)
 - lineal 
 - bicatenari (nucli de les cèl·lules 4. No es tracta de la mateixa molècula, perquè l’ordre dels nu-
eucariotes, mitocondris cleòtids influirà en la informació biològica.
i cloroplasts) TTTAAC
TTATAC
7. a) DNA bicatenari.
ATTTAC
b) RNA monocatenari.
ATTATC
c) RNA bicatenari.
CTTAAT
d) DNA monocatenari.
...
8. És una molècula lineal, monocatenària, que copia la seqüèn-
cia de nucleòtids del DNA; el podem trobar en el nucli. En 5. A-T (DNA), A-U (RNA) i C-G (DNA i RNA).
el citoplasma és llegit per l’RNAt, i s’acobla als ribosomes. 6. Es classifiquen segons si són monocatenaris o bicatenaris
9. • RNA missatger: en el nucli i en el citoplasma. i si la seva molècula és lineal o circular:
• RNA ribosòmic: en els ribosomes.  – monocatenari (virus $X174)

• RNA nucleolar: en el nuclèol.  – circular  – bicatenari (bacteris)

DNA 

• RNA de transferència: en el citoplasma.  – lineal  – monocatenari (parvovirus)
10. Els àcids nucleics són els portadors del missatge genètic,  – bicatenari (nucli de les cèl·lules
és a dir, informen per formar proteïnes i intervenen en la eucariotes, mitocondris
transcripció i la traducció d’aquest missatge: i cloroplasts)

917280 _ 0098-0110.qxd 29/12/08 14:06 Página 109
5 SOLUCIONARI
7. a) RNA bicatenari. 3. 3’...ATC GTG TGG CAC AAG...5’

b) DNA monocatenari. TAG CAC ACC GTG TTC...3’
5’...T
c) DNA bicatenari. 4. El radical hidroxil del carboni 3 de la desoxiribosa de l’últim
d) RNA monocatenari. nucleòtid reacciona amb el radical fosfat del carboni 5 del
nou nucleòtid, i forma un enllaç fosfodièster. Per tant, el sen-
8. • RNA missatger: transcriu la seqüència de DNA. Es troba tit de creixement és de 5’ a 3’.
en el nucli i en el citoplasma
5. L’estructura secundària és la disposició a l’espai de dos
• RNA de transferència: tradueix la seqüència d’RNAm a filaments de DNA en estructura primària, adoptant una
seqüència d’aminoàcids. En el citoplasma. estructura en doble hèlix, amb les bases nitrogenades
• RNA ribosòmic: constitueix els ribosomes, que intervin- enfrontades i unides per enllaços d’hidrogen de manera
dran en la traducció del missatge genètic. complementària (A-T i C-G). Els dos filaments són an-
tiparal·lels, és a dir, un està en un sentit i l’altre en sentit
• RNA nucleolar: constitueix el nuclèol, que intervindrà en
oposat.
la síntesi de ribosomes.
6. El DNA s’empaqueta sobre unes proteïnes anomenades his-
9. a-4, b-10, c-6, d-7, e-8, f-3, g-2, h-9, i-1, j-5.
tones (nucleosoma). Correspon al primer nivell d’empaque-
tament i és la fibra de cromatina de 100 Å o collaret de per-
AMPLIACIÓ les. Aquesta cromatina s’enrotlla sobre si mateixa (sis
nucleosomes per volta). Correspon al segon nivell d’empa-
1. quetament i és l’anomenada cromatina de 300 Å o solenoi-
NUCLEÒTID NH2 de. El tercer nivell correspon als bucles de la cromatina de
N 300 Å, que arriba a fer 600 Å de diàmetre. Se succeeixen
N un seguit d’empaquetaments fins arribar a formar els cro-
OH
mosomes. S’haurà aconseguit reduir la longitud del DNA
HO P =O N N unes 7.000 vegades. Això té lloc quan la cèl·lula es divideix,
OH O Adenina per repartir el material genètic entre les cèl·lules filla.
HOCH2
7. 3’
Àcid fosfòric H H aminoàcid
H H 5’
OH H
Adenosina
(Nucleòsid)
anticodó
H2O L’RNAt intervé en la traducció del missatge genètic: s’aco-

bla al triplet de RNAm (codó) de manera complementària
NH2
amb el seu anticodó, i hi aporta l’aminoàcid corresponent,
OH N segons el codi genètic.
6
1N
7 5
HO P =O 8
2 8. RNAm eucariota: té caputxa (guanosina trifosfat invertida i
9 4
3
O N N metilada) a l’extrem 5’, a l’extrem 3’ té una cua de poli-A
5’ O (150 - 200 nucleòtids d’adenina), té segments amb infor-
CH2 mació (exons) i segments sense informació (introns) i és mo-
4’ 1’ nocistrònic (cada RNAm conté informació per a una cade-
H H
3’ 2’ na polipeptídica).
H H
OH H RNAm procariota: no té caputxa ni cua de poli-A, no pre-
senta introns i porta informació per a més d’una cadena po-
Adenosina-5'-monofosfat lipeptídica (policistrònic).
(AMP)
9. L’any 1958 Hershey i Chase van fer aquest experiment: van
2. infectar bacteris amb un bacteriòfag de DNA amb isòtop ra-
5’ P 3’ dioactiu P32 i van comprovar que el DNA radioactiu aparei-
↑ xia a l’interior del bacteri i després en els nous virus descen-
A T
P dents.
C C P
P
T A P ↑
3’ P 5’

917280 _ 0110-0122.qxd 29/12/08 14:00 Página 110
6 La cèl·lula:
unitat d’estructura i funció
MAPA DE CONTINGUTS
LA CÈL·LULA
segons la està formada per l’estudiem amb el
teoria cel·lular microscopi

membrana
citoplasma nucli
plasmàtica pot ser
és la unitat
genètica pot presentar constituït per electrònic òptic
fisiològica pot ser de utilitza utilitza

membrana
de secreció
morfològica rastreig feixos fotons de
d’electrons llum vissible
transmissió
paret cel·lular permet estudiar
es diferencien dos pot observar
tipus d’organització
present en ultraestructura estructures
matriu permet
procariota eucariota extracel·lular visualitzar
vives mortes
pot ser
animal vegetal citosol citosquelet orgànuls cel·lulars es classifiquen en
presents en no membranosos membranosos poden ser energètics

són
són constitueixen
ribosomes inclusions sistema endomembranós cloroplasts mitocondris peroxisomes
format per
reticle endoplasmàtic aparell de Golgi vacúols lisosomes

1. Treballar la història de la teoria cel·lular pot facilitar la comprensió del concepte de cèl·lula com a unitat
estructural i funcional dels éssers vius.
2. És bàsic, per tenir una imatge coherent del món microscòpic, fer càlculs que permetin treballar les dimensions
reals i aparents, i les diferents unitats de mesura.
3. És recomanable plantejar activitats pràctiques sobre citologia per tal de lligar la teoria i la pràctica,
i contextualitzar els aprenentatges, així com per promoure l’ús de les noves tecnologies.
4. Cal fer observacions amb el microscopi òptic i incidir en els càlculs de les dimensions aparents i reals, recordant
la importància de la lluminositat i del poder de resolució.

917280 _ 0110-0122.qxd 29/12/08 14:00 Página 111
6 La cèl·lula:
unitat d’estructura i funció
OBJECTIUS
1. Interpretar la cèl·lula com a unitat estructural, 4. Identificar estructures cel·lulars en preparacions
funcional i genètica dels organismes. microscòpiques i microfotografies.
2. Conèixer i diferenciar els diferents models 5. Construir una imatge coherent del món microscòpic.
d’organització cel·lular i la complexitat de les funcions 6. Fer observacions de diferents cèl·lules i organismes
cel·lulars. (eucariotes i procariotes) amb tècniques
3. Enunciar i aplicar correctament la teoria de microscòpia, descriure’n la forma i observar
cel·lular. algunes estructures.
CONTINGUTS
• Caracterització de la teoria cel·lular. (Objectius 1 i 3)
• Diferenciació de la cèl·lula eucariota i procariota. (Objectiu 2)
• Comparació de la cèl·lula animal i la vegetal. (Objectiu 2)
• Reconeixement de l’estructura i la funció dels orgànuls cel·lulars. (Objectius 2 i 4)
• Concreció d’alguns mètodes d’estudi de la cèl·lula. (Objectiu 6)
• Identificació d’algunes estructures cel·lulars en preparacions microscòpiques i microfotografies. (Objectiu 4)
• Càlcul de la mida de diferents estructures cel·lulars a partir d’escales o augments. (Objectiu 5)
• Presa de consciència de la importància dels avenços tecnològics en el desenvolupament de la biologia
i de la ciència en general.
prova 1 prova 2
a) Considerar la cèl·lula com a unitat estructural i funcional de tots els éssers vius.
2, 3 2, 4
(Objectiu 1)
b) Conèixer i diferenciar els dos models d’organització cel·lular.
6, 5 7
(Objectiu 2)
c) Comparar i distingir la cèl·lula animal i la vegetal. (Objectiu 2) 10 5
d) Enunciar i aplicar correctament la teoria cel·lular.
1 1
(Objectiu 3)
e) Identificar els orgànuls de la cèl·lula eucariota i els de la cèl·lula procariota.
7 8
(Objectius 2 i 4)
f) Fer càlculs que permetin treballar escales, canvis d’unitat i augments
4 3
de microscopi. (Objectiu 5)
g) Diferenciar el funcionament dels tipus de microscopi i conèixer les diferents
8 6
tècniques de preparació de mostres. (Objectiu 6)

917280 _ 0110-0121.qxd 12/1/09 10:37 Página 112
AVALUACIÓ
1 Quins són els principis de la teoria cel·lular?
2 Quins elements bàsics constitueixen la cèl·lula?
3 De què depèn bàsicament la forma de les cèl·lules? Quins factors la poden fer variar?
4 Fes els canvis d’unitats següents:

a) 3 · 10-7 cm a µm b) 200 nm a mm c) 104 µm a mm
5 Indica de quines maneres es pot valorar el grau de maduresa d’una cèl·lula i comenta-les.
6 Completa la taula: Cèl·lula procariota Cèl·lula eucariota
Paret cel·lular (presència i composició)

Material genètic (característiques i localització)
Dimensions
Localització de la respiració cel·lular
Citosquelet (presència)
7 Identifica la paraula que correspon a cadascuna de les lletres que hi ha entre cometes en el text següent:
La ____«AA»____ és una làmina que separa els medis intracel·lular i extracel·lular. Químicament està constituïda
majoritàriament per una bicapa de ____«BB»____ en la qual es poden inserir les ____«C C»____.
El ____«DD»____ és l’orgànul que controla i governa totes les funcions cel·lulars. Està constituït per una doble
membrana (la part externa de la qual és una prolongació del reticle endoplasmàtic rugós) que presenta
un seguit de _____«EE»_____ que comuniquen l’interior d’aquest orgànul amb el citoplasma.
F»_____ intervenen en la síntesi de proteïnes. Els podem trobar lliures al citoplasma, sobre
Els _____«F
les membranes del _____«GG»____ i a l’interior dels _____«H
H»_____ i dels _____«II» _____.
8 Relaciona les informacions següents amb els diferents tipus de microscopis:

a) Es basa en l’ús de feixos d’electrons. f) Requereix tenyir les mostres.
b) Permet observar cèl·lules vives. g) Permet obtenir micrografies.
c) Utilitza la llum visible. h) Té un poder de resolució de 0,2 mm.
5
d) Té una capacitat d’augment d’entre 1.500 i 2 ! 10 X. i) No permet observar la ultraestructura cel·lular.
e) Proporciona imatges tridimensionals.
A B
9 Observa els dibuixos següents
i justifica de quin tipus
de cèl·lula es tracta
en cada cas. Quines
són les diferències
principals entre
aquestes dues
cèl·lules?

917280 _ 0110-0121.qxd 12/1/09 10:37 Página 113
AVALUACIÓ
1 La teoria cel·lular enuncia, en resum, que la cèl·lula és la unitat estructural, fisiològica, reproductora i genètica
dels éssers vius. Comenta cadascun d’aquests aspectes.
2 Quins factors limiten l’augment de mida de les cèl·lules?
3 Observem un cianobacteri amb el microscopi electrònic, a 1.500 augments, i veiem que té una longitud
aparent de 0,85 cm. Quina és la seva mida real expressada en micròmetres?
4 Justifica per què els virus no es consideren cèl·lules.
5 Completa:
Cèl·lula vegetal Cèl·lula animal
Membranes de secreció (presència i composició)

Material genètic (característiques i localització)
Orgànuls exclusius
Inclusions citoplasmàtiques
Vacúols (presència)
6 Quins són els diferents passos que s’han de seguir per fer preparacions permanents de microscòpia òptica?
7 Digues a quin tipus de cèl·lula (procariota o eucariota) es refereixen les característiques següents:
a) Tenen membrana plasmàtica.
b) La presenten els organismes del regne moneres.
c) Presenten plasmidis.
d) Fan entre 10 i 100 mm.
e) Presenten mitocondris.
f) El material genètic està constituït per una molècula de DNA circular i sense embolcall.
g) Es divideixen per mitosi i meiosi.
h) No presenten citosquelet.
8 Identifica les estructures cel·lulars següents en la cèl·lula que hi ha a continuació:

Membrana plasmàtica.
b
Reticle endoplasmàtic. a
Mitocondri.
Embolcall nuclear.
Lisosomes.
g
Aparell de Golgi.
Centrosoma.
Nucli.
e
f h
d c

917280 _ 0110-0122.qxd 29/12/08 14:00 Página 114
6 FITXA DE REFORÇ
1 Respon aquestes preguntes, relacionades amb el descobriment de la cèl·lula: d’on ve la paraula cèl·lula?,
qui va ser el descobridor de les cèl·lules?, quin any les va descobrir?, va veure cèl·lules en realitat?, qui va ser
el primer a observar cèl·lules vives?, quines?, quin any?
2 En fer l’observació d’una cèl·lula amb un microscopi òptic a 100 augments, veiem que la mida aparent
és de 0,68 cm. Quina és la seva mida real en micròmetres? A quina mida aparent visualitzarem
a 80 augments un espermatozoide humà, que fa uns 50 micròmetres?
3 Indica quins orgànuls d’una cèl·lula eucariota són:

a) Comuns a les cèl·lules animals i les vegetals.
b) Específics de les cèl·lules animals.
c) Específics de les cèl·lules vegetals.
4 Esmenta les diferències principals entre el material genètic present

a les cèl·lules procariotes i el que es troba a les cèl·lules eucariotes.
5 Identifica les cèl·lules següents i justifica la resposta.
A B C
6 Respon el qüestionari següent sobre citologia.

a) Quin microscopi utilitzarem per observar el moviment dels protozous?
1. L’òptic. 2. L’electrònic de transmissió. 3. L’electrònic de rastreig.
b) Quina és la característica diferencial que identifica les cèl·lules eucariotes?
1. L’existència d’embolcall nuclear. 2. La presència de vacúols. 3. L’existència de peroxisomes.
c) Quin és el constituent principal de la paret cel·lular dels bacteris?
1. El midó. 2. La cel·lulosa. 3. La mureïna.
d) Quin tipus d’organismes són els protoctists?
1. Eucariotes pluricel·lulars. 2. Eucariotes, unicel·lulars o pluricel·lulars. 3. Procariotes unicel·lulars.
e) Els bacteris gramnegatius tenen ________ mureïna que els grampositius, i la paret cel·lular és ______
complexa estructuralment:
1. més, més 2. menys, més 3. menys, menys.
7 Elabora una taula sobre els tipus de microscopis indicant: poder de resolució, tipus de lents que fa servir,
tipus de mostra, gruix de les preparacions i tipus d’imatges que se n’obtenen.

917280 _ 0110-0122.qxd 29/12/08 14:00 Página 115
1 Omple els espais buits del paràgraf següent.

«La teoria de l’endosimbiosi admet que els ........................ procedeixen de bacteris aerobis ancestrals adaptats
a viure en ........................ al citoplasma d’un primitiu organisme unicel·lular fagòcit. Després de més de mil milions
d’anys d’evolució en comú, s’han integrat plenament a la ........................ hoste, tot i que encara conserven,
com a vestigi del seu passat remot, les restes del que, en el seu dia, va ser el sistema genètic ........................:
una doble ........................ circular de ........................, similar als ........................ bacterians actuals.»
2 Antigament les algues cianofícies (cianobacteris) es consideraven plantes, però actualment es considera
que pertanyen a un regne diferent (moneres). Anomena i explica breument dues semblances i dues
diferències des del punt de vista cel·lular, entre aquests dos regnes.
3 Respon les preguntes següents, relacionades amb els bacteris.

a) Quines característiques té la paret cel·lular bacteriana?
b) Quines diferències podem establir entre els bacteris grampositius i els gramnegatius?
c) Quina funció té la càpsula bacteriana?
4 Cerca informació sobre els autors que van fer les principals aportacions a la història de la citologia i quines
van ser aquestes aportacions.
5 Respon el qüestionari següent sobre citologia.

a) La teoria cel·lular es planteja en el segle:
1. XVI. 2. XVII. 3. XVIII. 4. XIX.
b) Els virus són organismes:
1. Procariotes. 2. Acel·lulars. 3. Eucariotes. 4. Unicel·lulars.
c) La teoria cel·lular per als vegetals va ser plantejada per...
1. Scheleiden. 2. Schwann. 3. Pasteur. 4. Hooke.
d) La teoria cel·lular per als animals va ser plantejada per...
1. Scheleiden. 2. Schwann. 3. Pasteur. 4. Hooke.
e) Robert Hooke...
1. va ser el primer a observar cèl·lules al microscopi. 2. va dir que tots els vegetals estaven formats per cèl·lules.
2. va dir que tots els animals estaven formats per cèl·lules. 4. va dir que tots els gàmetes eren cèl·lules.
f) Una d’aquestes característiques no és pròpia dels eucariotes:
1. No tenen nucli diferenciat. 2. No tenen orgànuls membranosos. 3. Els ribosomes són molt grans.
4. Tenen un únic cromosoma.
g) La cèl·lula és la unitat fisiològica dels éssers vius. Això vol dir que...
1. tots els éssers vius estan formats per cèl·lules. 2. els gàmetes són cèl·lules. 3. els éssers vius funcionen
gràcies a les seves cèl·lules. 4. hi ha éssers vius unicel·lulars i pluricel·lulars.
h) La cèl·lula és la unitat anatòmica dels éssers vius. Això vol dir que...
1. tots els éssers vius estan formats per cèl·lules. 2. els gàmetes són cèl·lules. 3. els éssers vius funcionen
gràcies a les seves cèl·lules. 4. hi ha éssers vius unicel·lulars i pluricel·lulars.
i) Les cèl·lules vegetals es caracteritzen...
1. per no tenir orgànuls. 2. per tenir plasts i paret cel·lular. 3. per tenir centríols. 4. per ser més petites
que les animals.
j) La informació genètica està continguda...
1. en el nucli. 2. en el nuclèol. 3. en el citoplasma. 4. en els mitocondris.
k) Quina és l’estructura cel·lular que regula els intercanvis entre la cèl·lula i l’exterior?
1. El nucli. 2. La membrana plasmàtica. 3. El citoplasma. 4. El mitocondri.
l) Quina és l’estructura cel·lular que protegeix la cèl·lula vegetal de les alteracions de la pressió osmòtica?
1. La membrana plasmàtica. 2. El citoplasma. 3. Els plasts. 4. La paret cel·lular.

917280 _ 0110-0122.qxd 29/12/08 14:00 Página 116
6 SOLUCIONARI
INICI D’UNITAT 200 ! (4/3) (3,14 ! 1003 nm3)

6.11. Percentatge " ######
3
## ! 100 "
3
• S’utilitza un flux d’electrons (un corrent elèctric). El nostre ull (4/3) (3,14 ! 1.000 nm )
no pot observar un flux d’electrons, per tant es fa incidir aquest
flux en una pantalla d’un televisor i s’observa la imatge que " 20 (és a dir, el 20 %)
s’hi forma. 6.12. (8/100) ! 4.000 µm3 " 320 µm3
Vn 320 µm3
ACTIVITATS RNP " # # #" # # # # # # # " 0,0869
(Vc $ V n) 4.000 µm3 $ 320 µm3
6.1. Se sabia que els vegetals estaven constituïts per unes
estructures que recordaven les cel·les d’un rusc, que es 6.13. No. No totes les cèl·lules dels vegetals tenen cloroplasts;
van anomenar cèl·lules; que el color vermell de la sang per exemple, les de les arrels no en tenen. Tan sols te-
era degut a unes cèl·lules vermelles, els anomenats glò- nen cloroplasts les cèl·lules de les parts verdes de la plan-
buls vermells; que a l’esperma hi havia unes cèl·lules ta (fulles, tiges verdes i fruits verds). Les estructures que
flagel·lades, els espermatozoides, i que hi havia organis- tenen totes les cèl·lules dels vegetals són els plasts, tant
mes constituïts per una sola cèl·lula, com ara els proto- si són cromoplasts com leucoplasts.
zous, els llevats i els bacteris.
6.14. Les diferències són nombroses i estan recollides en la
6.2. Membrana, citoplasma, nucli, mitocondri, cloroplasts, pàgina 105 i en el quadre comparatiu de la pàgina 108
aparell de Golgi, reticle endoplasmàtic, àster i vacúols. del llibre.
6.3. Vol dir que la cèl·lula conté tota la informació sobre la 6.15. No. Si ho fessin, les cèl·lules filla tan sols tindrien la mei-
manera com ha de produir la seva estructura i controlar tat de la mida de la cèl·lula mare, i les cèl·lules néta
el seu funcionament, i que és capaç de duplicar aques- tan sols la quarta part, etcètera. Les cèl·lules vegetals
ta informació i transmetre-la a les cèl·lules filla. amb capacitat per dividir-se són les que estan manca-
6.4. Les dues subunitats ribosòmiques, la paret gruixuda dels des d’una paret cel·lulòsica gruixuda, per la qual cosa
lisosomes, els peroxisomes, les vesícules sinàptiques, les les cèl·lules filla poden augmentar de mida abans d’en-
vesícules pinocitòtiques, el citosquelet (microtúbuls, fila- gruixir la seva paret cel·lulòsica. Aquestes cèl·lules són
ments intermedis i microfilaments), i tots els detalls ul- les del teixit meristemàtic que hi ha tant a les gemmes
traestructurals, com ara la doble capa lipídica. terminals de tiges i arrels, que permeten el creixement
en longitud, com sota l’escorça dels troncs, el càmbium
6.5. No són la forma de vida més petita possible perquè ne- i el fel·logen, fet que els permet créixer en gruix.
cessiten una cèl·lula per poder-s’hi reproduir a dins. No
són la unitat morfològica dels éssers vius perquè els és- 6.16. Per fer un tall de 200 Å es necessita utilitzar un ultrami-
sers vius no estan constituïts per virus. cròtom; per fer-ne un de 500 µ (mig mil·límetre) n’hi hau-
ria prou amb un ganivet de cuina ben esmolat (millor un
6.6. La forma de les cèl·lules està estretament relacionada amb micròtom de mà i una navalla histològica com els que hi
la funció que exerceixen. En el cas del teixit epitelial es pot ha a la figura 11 de la pàgina 194 del llibre), i per fer-ne
observar com les cèl·lules es troben molt unides, amb po- un de 7 µ es necessita un micròtom de taula.
ca substància intercel·lular (es produeix una fusió del gli-
cocàlix de les cèl·lules adjacents). És un teixit que actua 6.17 Es pot utilitzar un colorant vital com ara el blau de me-
com a barrera; té la funció primària de protegir, i el grau tilè (també va bé el vermell neutre, encara que en el lli-
i la naturalesa de l’estratificació que presenta és variable. bre no s’esmenta).
6.7. a) 0,003 mm. 6.18 Com que la parafina fosa és un líquid apolar i l’aigua (que
és molt abundant en tots els teixits biològics) és un lí-
b) 2 mm.
quid polar, els dos líquids són immiscibles i, per tant, la
c) 20 mm. parafina no penetraria a l’interior del teixit biològic.
d) 0,01 mm.
6.19. La cèl·lula de l’esquerra és una cèl·lula animal.
6.8. La fórmula de la massa és:
Les estructures són:
100.000 daltons ! 1,66 ! 10-24 g / 1 dalton ! 1012 pico-
grams / 1 g " 1,66 ! 10-7 pg. 1. Aparell de Golgi
2. Reticle endoplasmàtic llis
Vcel (4/3) (πr3) " (4/3) (3,14 ! 103 µ3)
6.9. # " ######### " 1.000 3. Reticle endoplasmàtic rugós
Vcoc (4/3) (πr3) " (4/3) (3,14 ! 13 µ3)
4. Nucli
Vn 5. Nuclèol
6.10. RNP " N /P " # # # "
(Vc $ V n) 6. Membrana nuclear
7. Ribosomes
(4/3) (3,14 ! 13 µ3)
" ### # # # ###### " 0,001 8. Citoplasma
(4/3) (3,14 ! 103 µ3) $ (4/3) (3,14 ! 13 µ3)
9. Mitocondri

917280 _ 0110-0122.qxd 29/12/08 14:00 Página 117
6 SOLUCIONARI
10. Centrosoma • Els orgànuls comuns a la cèl·lula vegetal i animal i que

presenten diferent mida són els vacúols, molt més
11. Flagel
grans a les càl·lules vegetals, i l’aparell de Golgi, més
12. Microvellositats gran a la cèl·lula animal.
13. Vesícules de secreció • Pel que fa al nucli, la cèl·lula vegetal el presenta en
14. Lisosoma posició lateral ja que l’existència en general d’un gran
vacúol el desplaça cap a un costat. En canvi la cèl·lu-
La cèl·lula de la dreta és una cèl·lula vegetal. la animal el presenta en posició central.
Les estructures són: 6.22. El volum és:
1. Membrana plasmàtica V ! 4"r 3 / 3 4 # 10-6 mm3 ! 4"r 3 / 3
2. Paret cel·lular 3 # 10-6 mm3 ! "r 3 0,954927 # 10-6 mm3 ! r 3
3. Reticle endoplasmàtic El radi és: r ! 9,847 m
4. Cloroplast 6.23. La relació nucleoplasmàtica és:
5. Nucli RNP ! Vn / (Vc $ Vn)]
6. Nuclèol 4"r 3
3 4"r 3
7. Plasmodesma RNP ! ! !
4" # (5r)3 4"r 3 4" # 124r 3
8. Vacúol
3 3
9. Aparell de Golgi
1
! ! 0,008
6.20. Les parts són: 124
1. Tubs òptics dels oculars 6.24. Pensava que les cèl·lules es podien formar per agrega-
2. Oculars ció d’orgànuls. Per exemple, un nucli inicial es va reco-
brint d’orgànuls fins a formar una cèl·lula.
3. Braç o columna
6.25. La vida acel·lular es refereix a l’existència de matèria
4. Cargol macromètric viva que no arriba a la complexitat de la cèl·lula. Aquest
5. Cargol micromètric tipus de vida està representada pels virus.
6. Peu o base Els virus no són considerats cèl·lules perquè no tenen

un citoplasma amb un conjunt d'enzims capaços de dur
7. Focus de llum a terme el metabolisme. Tenen una estructura molt més
8. Columna senzilla que la cel·lular, és a dir, són una forma de vida
acel·lular.
9. Diafragma
Els virus es troben en la frontera entre els éssers vius i
10. Platina la matèria inerta.
11. Objectiu 6.26. Això és degut a la força de cohesió entre les molècules
12. Tambor o revòlver o portaobjectius d’aigua.
6.21. Les característiques principals són: 6.27. 1 mm ! 1.000 µm ! 1.000.000 nm ! 10.000.000 Å
Característiques pròpies de la cèl·lula animal 1 g ! 1012 pg ! 1,66 · 1024 daltons o uma
Matriu extracel·lular 6.28. Perquè un augment de volum en una cèl·lula globular

no està acompanyat per un augment proporcional de la
Lisosomes superfície, sinó que a mesura que augmenta el volum
Centríols cel·lular disminueix la relació superfície/volum fins
que la superfície resulta insuficient per permetre l’entra-
Cilis da i la sortida de totes les substàncies que necessita la
Flagels cèl·lula.
Grànuls de reserva de glicogen D’altra banda, com que el volum del nucli no augmen-
ta, es pot arribar a un volum citoplasmàtic tan gran que
Característiques pròpies de la cèl·lula vegetal
el nucli sigui incapaç de controlar-ho.
Paret cel·lular de cel·lulosa Una forma globular pot significar que es tracta d’una
Plasmodesmes cèl·lula jove, perquè per evitar el problema abans es-
mentat, la majoria de cèl·lules, a mesura que augmen-
Estructures similars als lisosomes
ten de volum adquireixen formes aplanades o filifor-
Grànuls de reserva de midó mes a fi de mantenir constant la relació superfície/volum.

917280 _ 0110-0121.qxd 12/1/09 10:37 Página 118
6 SOLUCIONARI
6.29. Nombre Poder PROVA D’AVALUACIÓ 1

Tipus
màxim de 1. Tots els éssers vius estan constituïts per una o més cèl·lu-
d’imatge
d’augments resolució les; és a dir, la cèl·lula és la unitat morfològica de tots els és-
Microscopi 1.200 0,2 µ Es veuen els colors, sers vius.
òptic (MO) si en té.
La cèl·lula és capaç de dur a terme tots els processos me-
Microscopi 1.000.000 4Å Imatge projectada en tabòlics necessaris per mantenir-se amb vida; és a dir, la
electrònic pantalla fluorescent, cèl·lula és la unitat fisiològica dels organismes.
de en blanc i negre,
Les cèl·lules només es poden originar a partir d’unes altres
transmissió i de l’objecte en dues
de preexistents: «Omnis cellula ex cellula» (‘tota cèl·lula
(MET) imensions.
prové d’una altra cèl·lula’).
Microscopi 200.000 200 Å Imatge projectada en
La cèl·lula conté tota la informació sobre la síntesi de la se-
electrònic monitor de televisió,
va estructura i el control del seu funcionament, i és capaç
de rastreig en blanc i negre,
de transmetre-la als seus descendents; és a dir, la cèl·lula
(MER) i de l’objecte en tres
és la unitat genètica autònoma dels éssers vius.
dimensions.
2. Membrana plasmàtica, citoplasma i material genètic (DNA).
6.30. Perquè han de ser observades en un medi sense aire, 3. La forma de les cèl·lules depèn bàsicament de la funció
al buit, i moririen, i perquè en incidir-hi, el flux d’elec- que duen a terme. Entre els factors que la poden fer variar
trons les mataria. cal indicar: absència de paret cel·lular rígida, les tensions
d’unions a cèl·lules contigües, la viscositat del citosol, els
6.31. 1–e, 2–a, 3–f, 4–b, 5–d, 6–c, 7–g, 8–j, 9–h, i 10–i.
fenòmens osmòtics i el tipus de citosol intern.
4. a) 3 " 1023 µm. b) 2 " 1024 mm. c) 10 mm.
INTERPRETACIÓ DE DADES 5. El grau de maduresa de les cèl·lules es pot valorar calcu-
lant la relació nucleoplasmàtica (RNP), que relaciona el
6.35. La mida del bacteri en la micrografia és de 7 cm, com
volum cel·lular amb el del nucli: com més petita és aques-
que la micrografia està feta a 30.000 augments, la mi-
ta relació, més propera està la cèl·lula a la seva maduresa,
da real és 30.000 vegades més petita, és a dir:
és a dir, més propera està a dividir-se, si té capacitat per
Mida aparent (MA) ! mida real (MR) " nombre d’aug- fer-ho, o a morir, si no en té.
ments
Vn
RNP ! ————
70 mm ! MR · 30.000 Vc # Vn
MR ! 0,00233 mm ! 2,33 µm Una altra manera d’estudiar-ho consisteix a observar el
6.36. La mida del segment de l’escala gràfica és de 2 cm, per grau d’empaquetament de la cromatina del nucli. Com
tant, el nombre d’augments és: més empaquetada està, més a prop de la divisió cel·lular
es troba.
Mida aparent (MA) ! mida real (MR) " nombre d’aug-
ments 6.
Cèl·lula procariota Cèl·lula eucariota
20.000 µm ! 50 µm " nombre d’augments Presenten paret Les cèl·lules
cel·lular vegetals
Nombre d’augments ! 400 augments
Paret cel·lular de mureïna en presenten
6.37. 1–b, 2–a, 3–f, 4–d, 5–e, 6–c. (presència (eubacteris) de cel·lulosa;
i composició) i altres lípids els fongs
(arqueobacteris). la presenten
de quitina.
LABORATORI
Una sola molècula Es presenta
de DNA circular en forma
6.38 i 6.39. L’hematoxilina-eosina és la tècnica de tinció que
i sense embolcall de cromatina
s’utilitza amb més freqüència en histologia. El colorant Material genètic
(no presenten dins una doble
bàsic hematoxilina tenyeix les estructures àcides de blau (característiques
nucli). membrana
porpra. Així per exemple, el nucli i el reticle endoplas- i localització)
(embolcall
màtic rugós tenen gran afinitat per aquest colorant de- nuclear) formant
gut al seu gran contingut en DNA i RNA, respectivament. un nucli.
L’eosina és un colorant àcid que tenyeix les estructu- Dimensions Entre 1 i 10 µm. De 10 a 100 µm.
res bàsiques de color vermell o rosa. La majoria de les
proteïnes citoplasmàtiques són bàsiques i, per tant, el Localització A la membrana
A la membrana
citoplasma sol quedar tenyit de color rosa. En general, de la respiració interna
plasmàtica.
cel·lular dels mitocondris.
quan s’aplica el mètode de tinció H-E a cèl·lules animals,
els nuclis es tenyeixen de blau i el citoplasma es tenyeix Citosquelet Sí que en
No en té.
de rosa o vermell. (presència) presenta.

917280 _ 0110-0122.qxd 29/12/08 14:00 Página 119
6 SOLUCIONARI
7. A. Membrana plasmàtica. B. Fosfolípids. C. Proteïnes. D. 6. Per obtenir preparacions permanents s’ha de recórrer a tèc-
Nucli. E. Porus nuclears. F. Ribosomes. G. Reticle endoplas- niques de preparacions microscòpiques. Aquestes tècni-
màtic rugós. H. Mitocondris/cloroplasts. I. Cloroplasts/mito- ques són:
condris.
• Fixació. Consisteix a tractar la mostra biològica amb uns
8. a) Microscopi electrònic. b) Microscopi òptic. c) Microsco- líquids anomenats conservants o fixadors que preserven
pi òptic. d) Microscopi electrònic. e) Microscopi electrònic la morfologia de les cèl·lules. Un dels fixadors més utilit-
de rastreig. f) Microscopi electrònic. g) Microscopi electrò- zats és l’alcohol etílic al 70%.
nic. h) Microscopi òptic. i) Microscopi òptic.
• Inclusió. Si els teixits són tendres, les mostres s’inclouen
9. A. Cèl·lula animal: té centrosoma i poc volum vacuolar; pot en una substància que els proporcioni una consistència
presentar cilis, flagels o emetre pseudòpodes. adequada per evitar-ne la deformació durant el tall.
B. Cèl·lula vegetal: té forma geomètrica; conté plasts, com • Tall. Per tal de tallar la mostra en capes molt fines s’uti-
els cloroplasts i els amiloplasts; presenta paret cel·lular i litzen els micròtoms.
un volum vacuolar elevat.
• Tinció. Les mostres s’han de tenyir per mitjà d’unes subs-
Es pot indicar, també, que el polisacàrid de reserva en les tàncies anomenades colorants. N’hi ha de diferents tipus:
cèl·lules animals és el glicogen i en les vegetals, el midó. vitals, específics i fluorescents.
• Muntatge. Consisteix a cobrir la mostra tenyida, col·loca-
PROVA D’AVALUACIÓ 2 da sobre el portaobjectes, amb un medi de muntatge vis-
cós i molt transparent, i després col·locar-hi al damunt
1. Unitat estructural: tots els organismes estan constituïts per un cobreobjectes de vidre que protegeixi la mostra.
una cèl·lula o més.
7. a) Procariota i eucariota. b) Procariota. c) Procariota. d) Eu-
Unitat funcional: la cèl·lula és capaç de dur a terme tots els
cariota. e) Eucariota. f) Procariota. g) Eucariota. h) Proca-
processos metabòlics necessaris per mantenir-se amb vida.
riota.
Unitat reproductora: les cèl·lules només es poden originar
a partir d’unes altres de preexistents. 8. a) Membrana plasmàtica. b) Reticle endoplasmàtic. c) Mi-
tocondri. d) Embolcall nuclear. e) Lisosomes. f) Aparell de
Unitat genètica: la cèl·lula conté tota la informació sobre la
Golgi. g) Centrosoma. h) Nucli.
síntesi de la seva estructura i el control del seu funciona-
ment, i és capaç de transmetre-la als seus descendents.
2. Els factors que limiten l’augment de la mida de les cèl·lules FITXA DE REFORÇ
són la capacitat de captació de nutrients del medi que les
1. La paraula cèl·lula ve del llatí cellulae, que vol dir ‘petites
envolta i la capacitat funcional del nucli.
cel·les’ o ‘cambretes’. El seu descobridor va ser Robert
3. longitud aparent ! longitud real " augment Hooke, l’any 1665. Aquest autor va fer observacions sobre
0,85 cm ! longitud real " 1.500 teixits vegetals amb un microscopi construït per ell mateix
(va aconseguir uns 500X). Va descriure amb detall el teixit
longitud real ! 5,66 " 10-4cm ! 5’66 µm
suberitzat (suro) i va establir el terme cèl·lules per desig-
4. La cèl·lula és l’estructura més simple que es coneix amb ca- nar les petites cel·les observades al suro; en realitat, però,
pacitat de fer les tres funcions vitals (nutrició, relació i re- no es tractava de cèl·lules completes, sinó de les parets de
producció) per si mateixa, és a dir, sense necessitat d’altres cel·lulosa de les cèl·lules vegetals mortes. El primer a obser-
éssers vius. Els virus presenten una estructura molt més var cèl·lules vives va ser l’holandès Van Leeuwenhoek, que
senzilla que la cel·lular, no són capaços de dur a terme el cap a l’any 1679 va observar per primera vegada protozous
metabolisme ni reproduir-se per si mateixos; per això molts i rotífers, als quals va anomenar animàlculs.
autors els consideren formes de vida acel·lular.
2. longitud aparent ! longitud real " augment
5. Completa:
Cèl·lula vegetal Cèl·lula animal 0,68 cm ! longitud real " 100
Membranes Presenta paret Poden presentar longitud real ! 6,8 " 10-3 cm ! 0,66 µm
de secreció cel·lular matriu
(presència constituïda extracel·lular de longitud aparent ! longitud real " augment
i composició) per cel·lulosa. mucopolisacàrids.
longitud aparent ! 50 µm " 80 ! 4.000 µm
Material genètic Nucli situat Nucli situat
(característiques lateralment. al centre. 3. a) Comuns a les cèl·lules animals i les vegetals: ribosomes,
i localització) reticle endoplasmàtic, aparell de Golgi, vacúols, lisoso-
mes, peroxisomes, mitocondris, estructures microfibril·lars
Orgànuls Cloroplast. Centrosoma format
exclusius pels centríols. i microtúbuls del citosquelet.
Inclusions Grànuls de Reserves b) Específics de les cèl·lules animals: centrosoma format
citoplasmàtiques reserva de midó. de glicogen. per centríols, reserves de glicogen.
Vacúols Un de gran i cen- Molts de petits c) Específics de les cèl·lules vegetals: cloroplast, grànuls
(presència) tral o pocs més. (vesícules). de midó (amiloplasts), glioxisomes.

917280 _ 0110-0121.qxd 12/1/09 10:37 Página 120
6 SOLUCIONARI
4. Procariotes: una molècula de DNA circular de doble cade- encara conserven, com a vestigi del seu passat remot, les
na que no es troba separada del citoplasma per cap embol- restes del que, en el seu dia, va ser el sistema genètic pro-
call nuclear. Al citoplasma també hi ha presents petites mo- pi: una doble cadena circular de DNA, similar als genòfors
lècules de DNA circular de doble cadena anomenades bacterians actuals.»
plasmidis.
2. Cianobacteris: cèl·lula de tipus procariota (sense nucli); pre-
Eucariotes: diverses cadenes de DNA lineals de doble ca- senten paret cel·lular (de mureïna); metabolisme fotoautò-
dena associades a unes proteïnes anomenades histones. El trof (tenen unes membranes interiors, els tilacoides, amb
nombre de cadenes és propi de cada espècie. pigments i enzims relacionats amb la fotosíntesi).
5. A. Cèl·lula vegetal. Té forma geomètrica. Presenta paret Vegetals: cèl·lula de tipus eucariota (amb nucli diferen-
cel·lular, cloroplasts i un gran volum vacuolar. El nucli està ciat); presenten paret cel·lular (de cel·lulosa); metabolisme
en posició lateral. fotoautòtrof (tenen cloroplasts per fer la fotosíntesi).
B. Cèl·lula animal. El nucli està en posició central; hi ha un Altres diferències són les pròpies entre les cèl·lules euca-
gran nombre d’orgànuls cel·lulars. No hi ha cloroplasts ni riotes i procariotes: diferència de mida, la presència o no
paret cel·lular. d’orgànuls cel·lulars i del citosquelet...
C. Cèl·lula procariota. Hi ha pocs orgànuls cel·lulars; no 3. a) Es tracta d’una paret rígida constituïda per mureïna, que
presenta nucli. Té paret cel·lular i una mida inferior a les protegeix la cèl·lula.
altres.
b) Els bacteris grampositius presenten una capa molt grui-
6. a) 1; b) 1; c) 3; d) 2; e) 2. xuda de mureïna i externament no presenten cap co-
7. berta més. En canvi, els gramnegatius tenen una paret
MET MER
Tipus MO molt més prima formada per una fina capa de mureïna
(microscopi (microscopi
de (microscopi envoltada d’una coberta lipídica.
electrònic de electrònic
microscopi òptic)
transmissió) de rastreig) c) La càpsula dels bacteris els protegeix de l’assecament;
Lents Lents els permet fixar-se a diferents substrats; també els pro-
Tipus Lents
electromag- electromag- tegeix del sistema immunitari de l’hoste en el cas de
de lents de vidre
nètiques nètiques bacteris patògens.
Nombre 40 fins Fins 4. Robert Hooke va publicar, el 1665, els resultats de les se-
d’augments a 1,6 ! 103X a 1 ! 106X 2 ! 105X
ves observacions sobre els teixits vegetals.
Poder
200 nm 0,2 nm 10 nm Van Leeuwenhoek va perfeccionar les lents d’augment i va
de resolució
construir microscopis senzills. Va veure per primera vegada
Tipus Vives
Mortes Mortes protozous i rotífers.
de mostra i mortes
Gruix de les
Brown, l’any 1831, va descobrir en les cèl·lules vegetals un
6-12 µm 150-500 Å 150-500 Å corpuscle que va anomenar nucli.
preparacions
Tipus Tridimen- El zoòleg alemany Schwann, coincidint amb el botànic Schlei-
A color Micrografies
d’imatges sionals den, va descobrir que els éssers vius estaven formats per
una cèl·lula o diverses.
Virchow va dir que les cèl·lules tan sols poden sorgir a par-
FITXA D’AMPLIACIÓ tir d’unes altres de preexistents.
1. «La teoria de l’endosimbiosi admet que els mitocondris pro- Purkinje va descriure el medi intern de la cèl·lula vegetal,
cedeixen de bacteris aerobis ancestrals adaptats a viure en que va anomenar protoplasma.
simbiosi al citoplasma d’un primitiu organisme unicel·lular
Sutton i Boveri van ser els autors de la teoria cromosòmica.
fagòcit. Després de més de mil milions d’anys d’evolució en
comú, s’han integrat plenament a la cèl·lula hoste, tot i que 5. a–4; b–2; c–1; d–2; e–1; f–3; g–3; h–1; i–2; j–1; k–2; l–4.

917280 _ 0110-0121.qxd 30/12/08 12:15 Página 121
6 SOLUCIONARI
Notes

917280 _ 0134-0145.qxd 12/1/09 11:15 Página 134
8 Orgànuls cel·lulars
delimitats per membranes
MAPA DE CONTINGUTS
ORGÀNULS CEL·LULARS
poden ser
no membranosos membranosos
són inclouen
sistema endomembranós energètics nucli cel·lular

ribosomes inclusions
format per pot estar
reticle endoplasmàtic aparell de Golgi vacúols lisosomes

interfàsic en divisió
pot ser format per poden ser
format per presenta
dictosomes primaris
llis rugós
embolcall cromosomes
té una cara secundaris nuclear
cis trans nucleoplasma

(formació)
formació (maduració)
maduració
inclou
són nuclèol cromatina
peroxisomes mitocondris cloroplasts
formats per
doble membrana matriu
doble membrana estroma tilacoides

1. És important comprovar si els alumnes, davant d’esquemes, microfotografies o preparacions, són capaços
de diferenciar l’estructura procariota de l’eucariota, i, en aquest segon cas, si es tracta d’una cèl·lula animal
o vegetal; també han de reconèixer els diferents orgànuls i identificar-ne les funcions.

917280 _ 0134-0145.qxd 30/12/08 12:50 Página 135
8 Orgànuls cel·lulars
delimitats per membranes
OBJECTIUS
1. Fer observacions biològiques sistemàtiques, 3. Analitzar i relacionar imatges d’elements estructurals
qualitatives i quantitatives, i treure’n conclusions. cel·lulars obtinguts a partir de diferents mètodes
2. Descriure els diferents components estructurals d’observació.
i ultraestructurals de la cèl·lula amb les funcions 4. Descriure la naturalesa i la localització del material
corresponents. genètic.
CONTINGUTS
• Descripció de l’estructura i la funció dels orgànuls que conformen el sistema endomembranós i les relacions
que hi ha entre ells. (Objectius 1 i 2)
• Anàlisi de l’estructura i la funció que desenvolupen els orgànuls energètics. (Objectiu 2)
• Coneixement de les característiques dels elements estructurals del nucli i la seva funció. (Objectius 2 i 4)
• Identificació dels canvis del nucli durant el cicle cel·lular. (Objectius 1 i 4)
• Coneixement de les diferents tècniques utilitzades per fer observacions de material genètic. (Objectiu 3)
• Diferenciació dels tipus de cromosomes i les dotacions cromosòmiques. (Objectiu 4)
prova 1 prova 2
Relacionar els orgànuls cel·lulars amb la funció que tenen. (Objectiu 2) 1, 7 1, 6
Identificar els components estructurals i ultraestructurals de la cèl·lula. (Objectius 1 i 2) 3 3
Entendre els canvis que tenen lloc en el nucli durant el cicle cel·lular. (Objectiu 4) 4
Diferenciar els tipus de cromosomes, així com les dotacions cromosòmiques. (Objectiu 4) 6 5
Conèixer l’estructura i la funció dels orgànuls membranosos energètics. (Objectiu 2) 2 2
Conèixer la naturalesa i la localització del material genètic. (Objectiu 4) 4, 5

917280 _ 0134-0145.qxd 12/1/09 11:15 Página 136
AVALUACIÓ
1 Completa la taula següent marcant amb una X la casella adequada:
Síntesi Conté enzims Addició d’oligosacàrids Emmagatzematge

de proteïnes hidrolítics a les proteïnes de substàncies
Vacúols
Lisosomes
Hialoplasma
Reticle endoplasmàtic rugós
2 Per portar a terme les seves funcions, les cèl·lules necessiten energia. Indica quin és l’orgànul responsable
de la producció energètica en les cèl·lules animals. Fes un esquema en què n’indiquis les parts, i explica
l’origen d’aquest orgànul.
4
1
6
3 En el dibuix s’observa en detall una part
de la cèl·lula propera al nucli. Indica 2
com s’anomenen les estructures numerades.
4 Comenta la composició química i la funció 3

5
de la substància granulosa indicada
amb el número 4 a l’exercici anterior.
5 Dos cromosomes homòlegs són idèntics? Les dues cromàtides d’un cromosoma són idèntiques?
6 En el dibuix s’observen els cromosomes

d’una cèl·lula diploide d’una espècie animal
amb determinació sexual XX/XY. Indica
si es tracta d’un mascle o d’una femella.
Raona la resposta.
7 Marca la resposta correcta:

1. Quin d’aquests orgànuls no forma part dels sistemes de membranes?
a) Reticle endoplasmàtic. c) Lisosomes.
b) Aparell de Golgi. d) Mitocondris.
2. Quina d’aquestes estructures conté enzims hidrolítics per als processos de digestió cel·lular
de les macromolècules?
a) Els peroxisomes. c) Les vesícules de transició.
b) Els vacúols. d) Els lisosomes.
3. Els polisacàrids de la paret cel·lular se sintetitzen...
a) en el hialoplasma. c) en l’aparell de Golgi.
b) en el reticle endoplasmàtic rugós. d) en el nucli.
4. Quina d’aquestes funcions cel·lulars no es porta a terme en el nucli cel·lular?
a) La replicació del DNA. c) L’obtenció d’energia.
b) La transcripció o síntesi de l’RNA. d) Totes les funcions indicades es donen en el nucli cel·lular.
5. L’extrem de cada braç d’un cromosoma es denomina:
a) NOR o zona de l’organitzador nucleolar. c) Centròmer.
b) Telòmer. d) Satèl·lit.

917280 _ 0134-0145.qxd 12/1/09 11:15 Página 137
AVALUACIÓ
1 La figura representa una part d’una cèl·lula 3 4 5

eucariota. Identifica les estructures numerades 6
de l’1 al 10. Per a cada una de les funcions
següents, indica una estructura o zona 7
concreta de les cèl·lules eucariotes on poden
tenir lloc: 2
a) Fosforilació oxidativa. 1
8
b) Degradació de substàncies o estructures.
c) Cicle de Krebs.
d) Transport actiu. 10 9
e) Traducció.
f) Fase lumínica de la fotosíntesi.
g) Glucòlisi.
2 Identifica l’orgànul representat en el dibuix. 4

1
Quins tipus de cèl·lula contenen aquests
orgànuls? Posa el nom de cadascuna 3
de les parts indicades a la figura. Indica
quins processos es porten a terme
en els números 2 i 4.
3 Fes un esquema d’un cromosoma metafàsic

indicant-ne les parts.
2
4 Marca la resposta correcta:
1. La recuperació dels elements del reticle endoplasmàtic rugós es fa a partir...
a) de l’aparell de Golgi. c) dels lisosomes.
b) dels vacúols. d) de zones properes a l’embolcall nuclear.
2. Quina d’aquestes estructures conté enzims capaços de descompondre H2O2 i O2?
a) Els peroxisomes. c) Les vesícules de transició.
b) Els vacúols. d) Els lisosomes.
3. En el reticle endoplasmàtic llis té lloc un dels processos següents:
a) La glucòlisi. c) La respiració cel·lular.
b) El metabolisme dels lípids. d) La síntesi de proteïnes.
4. Les histones són...
a) proteïnes nuclears associades al DNA. c) el material que constitueix el complex dels porus.
b) la substància que constitueix el nuclèol. d) el material associat a l’RNA citoplasmàtic.
5. La regió del cromosoma que es fixa al fus acromàtic durant la mitosi es denomina:
a) Satèl·lit. c) NOR.
b) Telòmer. d) Centròmer.

917280 _ 0134-0145.qxd 12/1/09 11:15 Página 138
8 FITXA DE REFORÇ
1 En què consisteix la teoria endosimbiòtica sobre l’origen de les cèl·lules eucariotes?
2 Defineix breument el nucli cel·lular.
3 L’esquema següent representa un orgànul cel·lular. De quin orgànul es tracta? Quins números corresponen
al nucleoplasma i a la cromatina? A quines parts corresponen els altres números? Quin és el nuclèol i quina
és la seva funció? En quin tipus de cèl·lules podem trobar aquest orgànul?
4
1
6
3
5
4 En la figura s’observa un cromosoma d’una cèl·lula eucariota en metafase. Indica com s’anomenen
les estructures numerades.
2 1 2
4
4
3
5 6
5 Explica breument els conceptes següents: homòleg, haploide, homogamètic.
6 En la figura següent es representa la dotació cromosòmica d’una cèl·lula 2n d’una espècie animal
amb determinació sexual XX-XY. Identifica els parells de cromosomes homòlegs i indica si es tracta
d’un mascle o d’una femella. Raona la resposta.
A B
C
J
D
I
F E
H

917280 _ 0134-0145.qxd 12/1/09 11:15 Página 139
1 Quina estructura tenen els porus de l’embolcall nuclear? Quines funcions desenvolupen?
2 En relació amb la figura següent: a. Què representa el conjunt dels dibuixos? b. Què representen els dibuixos
indicats amb les lletres A, B i F? c. Quina o quines d’aquestes estructures es poden observar
amb el microscopi òptic i quan s’observen? d. Quina finalitat té que l’estructura representada en A acabi
donant lloc a l’estructura representada en F?
A B C D E F
2 nm 20 nm 30 nm 300 nm 700 nm 1.400 nm
3 Comenta la funció del centròmer, del NOR (organitzador nucleolar) i dels telòmers.
4 Comenta breument el que s’observa en la imatge següent.

917280 _ 0134-0145.qxd 30/12/08 12:50 Página 140
8 SOLUCIONARI
INICI D’UNITAT b) Vesícules intercisternes. Són les que transporten el

contingut dels sàculs, de cisterna en cisterna, des
• D’aquesta manera no hi ha interferències entre les reaccions
de la cara cis cap a la cara trans.
químiques que tenen lloc en cadascun dels compartiments.
c) Vesícules de secreció. Són les que acumulen a l’in-
terior el contingut molecular de l’aparell de Golgi abans
ACTIVITATS d’alliberar-lo a l’exterior.
8.1. Les riboforines són les molècules proteiques que possibi- 8.8. De les funcions que fa l’aparell de Golgi destaquen el
liten la unió dels ribosomes a les membranes del reticle transport, la maduració, l’acumulació i la secreció de les
endoplasmàtic rugós. proteïnes procedents del reticle endoplasmàtic rugós; la
glicosilació de lípids i proteïnes, i la síntesi de proteogli-
8.2. Totes les cèl·lules que presenten una elevada activitat se-
cans o mucopolisacàrids.
cretora d’enzims tenen un elevat nombre de ribosomes,
ja que aquests són necessaris per a la síntesi de les pro- 8.9. Es considera dictiosoma la sèrie de quatre a vuit sàculs
teïnes enzimàtiques. discoïdals disposats en paral·lel que, juntament amb les
8.3. Les dues subunitats ribosòmiques tan sols s’uneixen for- vesícules de secreció, formen l’aparell de Golgi. S’ano-
mant un ribosoma quan aquests tradueixen una molè- mena cisterna cadascun dels sàculs discoïdals que for-
cula d’RNAm. De fet, tan sols quan la subunitat menor es men el dictiosoma.
fixa a una molècula d’RNAm s’hi uneix la subunitat més 8.10. Els dos orgànuls pertanyen al sistema endomembra-
gran per formar un ribosoma complet unit a un RNAm. nós cel·lular; l’aparell de Golgi es constitueix a partir de
Un cop acabada la síntesi de la proteïna, les dues subu- les membranes de les vesícules de transició que proce-
nitats es tornen a separar i així queden en el citosol. deixen del reticle endoplasmàtic.
8.4. Normalment, el reticle endoplasmàtic rugós es troba for- 8.11. La semblança és que les dues es formen a partir de l’a-
mat per una xarxa de sàculs aplanats units entre si, té un parell de Golgi. La diferència és que els lisosomes con-
gran nombre de ribosomes que es fixen a la seva membra- tenen enzims digestius que aniran als vacúols diges-
na gràcies a unes proteïnes específiques (riboforines), i les tius i, en canvi, les vesícules de secreció són més grans,
seves funcions bàsiques són la síntesi de proteïnes per mit- es fusionen amb la membrana plasmàtica, i alliberen
jà dels ribosomes, la introducció d’aquestes molècules a el seu contingut a l’exterior.
l’interior dels sàculs, la glicosilació, l’emmagatzematge i el
8.12. Es considera lisosoma primari la vesícula que conté a
repartiment posterior per tota la cèl·lula a través de les ve-
l’interior enzims digestius, però en el qual no es produeix
sícules. El reticle endoplasmàtic llis, en canvi, és una xar-
cap activitat enzimàtica digestiva. Es considera lisosoma
xa de sàculs i túbuls que s’estén per tot el citoplasma,
secundari aquell a l’interior del qual sí que hi ha activi-
està mancat de ribosomes a la membrana, i té com a fun-
tat digestiva a causa que els enzims digestius han pres
cions bàsiques la síntesi, a la cara externa de les membra-
contacte amb un substrat orgànic.
nes, de gairebé tots els lípids que constitueixen la mem-
brana plasmàtica, la seva introducció a l’interior dels sàculs, 8.13. Es creu que les cadenes d’oligosacàrids, abundants a la
l’emmagatzematge i el repartiment per mitjà de les vesícu- cara interna de la membrana dels lisosomes, eviten que
les a la resta d’orgànuls de la cèl·lula. els enzims hidrolases ataquin i digereixin la membrana
8.5. El reticle endoplasmàtic llis fa les funcions: del lisosoma.
• Síntesi, emmagatzematge i transport de lípids. 8.14. La clatrina és una proteïna filamentosa que constitueix
un sistema reticular situat sota les membranes i que pot
• Destoxificació de les cèl·lules: transforma les substàn-
induir la formació de vesícules. Arrossega un sector de
cies tòxiques en productes menys tòxics i eliminables
la membrana i forma una petita invaginació fins a acon-
de la cèl·lula.
seguir separar un tros de membrana per formar una ve-
• Participa en la contracció dels músculs estriats. sícula.
8.6. La cara cis de l’aparell de Golgi és la cara en la qual els 8.15. La part proteica de les glicoproteïnes de la membrana
sàculs formen una superfície plana o convexa. A més, plasmàtica té l’origen al reticle endoplasmàtic rugós, on
és la cara més propera al nucli (pintat de color blau). Ai- els ribosomes les sintetitzen a partir de la informació con-
xí doncs, la cara cis és la que es troba a la part esquerra tinguda a l’RNAm. Un cop formades, penetren a l’inte-
del dibuix. La cara trans és la cara en la qual els sàculs rior dels sàculs del reticle, per passar després a quedar-
formen una superfície còncava, els sàculs són gruixuts i se a l’interior de les vesícules de transició que arriben
als extrems es formen les vesícules. A més, és la més allu- a l’aparell de Golgi, on són glicosilades per mitjà de la
nyada del nucli. Així doncs, la cara trans és la que està si- unió de cadenes d’oligosacàrids. Més tard, a l’interior de
tuada a la dreta del dibuix. les vesícules de secreció, arriben a la membrana plas-
8.7. Les vesícules relacionades amb l’aparell de Golgi són de màtica, a la qual finalment s’integren.
tres tipus: 8.16. Els lisosomes secundaris reben el nom d’heterofàgics
a) Vesícules de transició. Són les que provenen del nu- o vacúols digestius quan el substrat que és digerit pro-
cli i del reticle endoplasmàtic, i aporten substàncies a cedeix de l’exterior, generalment obtingut per fagocito-
l’aparell de Golgi. si, i es troba contingut en un fagosoma. S’anomenen au-

917280 _ 0134-0145.qxd 30/12/08 12:50 Página 141
8 SOLUCIONARI
tofàgics quan el substrat orgànic que és digerit és una

Cloroplasts
estructura pròpia de la cèl·lula, per exemple un mitocon-
dri vell, un sàcul, etc. El vacúol que el conté s’anomena 1. Són polimorfs, però la forma més abundant és
autofagosoma. la lenticular.
8.17 S’anomena destoxificació els processos de degradació 2. N’hi ha entre vint i quaranta per cèl·lula, enca-
oxidativa que sofreixen determinades substàncies tòxi- ra que de vegades tan sols n’hi ha un.
ques a l’interior de la cèl·lula. Efectuen aquesta activitat 3. Tan sols es troben a les algues i en algunes
el reticle endoplasmàtic llis i els peroxisomes. cèl·lules de les plantes.
8.18. És un complex enzimàtic formador de molècules d’ATP. 4. La membrana plastidial interna és llisa, però a
Se situa a la cara interna de les membranes mitocon- dins hi ha nombrosos tilacoides.
drials internes i a la cara externa dels tilacoides dels clo- 5. Les activitats més importants són la fotosínte-
roplasts. El pas de protons (H!) a través del complex si, la transformació d’energia lluminosa en
ATP-sintetasa, que es produeix a favor del gradient quí- energia química (ATP) i la síntesi de midó.
mic de H!, proporciona l’energia necessària per a la for- 6. L’energia per a la formació d’ATP l’obtenen de
mació d’ATP. l’energia lluminosa procedent del Sol. La molè-
8.19. El cicle de Krebs es duu a terme en la matriu mitocon- cula transportadora de protons i electrons és el
drial i la cadena respiratòria, en la membrana interna del NADPH.
mitocondri.
8.20. La cadena respiratòria està formada per un conjunt de 8.25. L’RNA nucleolar (RNAn) es troba al nucli; l’RNA missat-
proteïnes localitzades a la membrana interna del mito- ger (RNAm), a les zones de cromatina en què es trans-
condri. Aquestes proteïnes transportadores (NADH-descriu un gen, i el DNA, a la cromatina.
hidrogenasa, ubiquinona, citocrom a, citocrom b i cito- 8.26. Perquè al DNA del nucli és on hi ha la informació neces-
cromooxidasa) es van transferint els electrons les unes a sària per sintetitzar els enzims que necessita la cèl·lula
les altres, fins a l’oxigen, l’acceptor final dels electrons, per fer la digestió, per sintetitzar les proteïnes recepto-
que es redueix i forma aigua. Aquesta transferència d’e- res de membrana, i per construir membranes, riboso-
lectrons està acoblada a un bombeig de protons a través mes, citosquelet, histones, etc.
de la membrana mitocondrial interna, que és la font d’e-
8.27. Per mitjà de la fusió de les membranes de les cèl·lules
nergia emprada en la fosforilació de l’ADP per formar ATP.
contigües, amb la qual cosa en un sol citoplasma hi ha
8.21. Els tilacoides o lamel·les són sàculs aplanats caracte- dos o més nuclis, fet que s’anomena síncit, o per mitjà
ritzats per contenir pigments fotosintètics a la seva mem- d’una divisió, o unes quantes, del nucli sense que això
brana. L’espai interior que delimiten s’anomena lumen vagi acompanyat de sengles divisions del citoplasma, i
o espai tilacoidal. En els tilacoides té lloc la fase lumíni- així apareix un plasmodi.
ca de la fotosíntesi.
8.28. No en sentit estricte. Si la interfase és el període en el
8.22. La fase fosca o biosintètica. qual no es produeix la mitosi, no es pot dir que sigui una
8.23. Pertanyen al grup dels leucoplasts. L’altre tipus princi- fase de la mitosi. El que sí que és correcte dir és que,
pal de plasts que hi ha són els cromoplasts, que conte- com que el DNA es duplica durant el període S de la in-
nen pigments. Els plasts, en general, tenen la capaci- terfase (el que després es repartirà durant la mitosi),
tat de sintetitzar i emmagatzemar substàncies, com per sense aquest procés interfàsic no hi podria haver mitosi.
exemple clorofil·la als cloroplasts, midó als amiloplasts i
proteïnes als proteoplasts. Vn (6/100) # 4.000 µ3)
8.29. RNP " $$ $" $ $$ $ $ $ $$$ "
8.24. Vc % V n 4.000 µ3 % (6/100) # 4.000 µ3
Mitocondris
1. Són polimorfs, però la forma més abundant " 0,06383

és la de bastonet. 8.30. No podria sortir l’RNAm i, per tant, no es podrien fabri-
2. Són molt abundants al citoplasma cel·lular. car proteïnes. No podrien entrar les proteïnes dels tipus
3. Es troben en cèl·lules animals i vegetals. DNA-polimerases, RNA-polimerases, histones i proteï-
4. La membrana mitocondrial interna presenta nes de l’RNAn; per tant, no es podria duplicar el DNA,
crestes internes. ni formar la fibra de cromatina de 100 Å, ni l’RNAn ni
5. Tenen com a activitat més important la respira- les partícules preribosòmiques.
ció mitocondrial, encara que també fan altres 8.31. Per regular quines proteïnes poden entrar o sortir i qui-
activitats, com ara el cicle de Krebs, la b-oxi- nes no, i per regular la sortida de les subunitats ribosò-
dació, etcètera. miques.
6. L’energia per a la formació d’ATP l’obtenen de
8.32. Que, com que en les cèl·lules eucariotes hi ha unes quan-
l’oxidació del NADH i el FADH2 (transportadors
tes molècules de DNA (a diferència de les procariotes,
de protons i electrons) procedents de la matè-
que tan sols en tenen una), aquestes, com que s’en-
ria orgànica ingerida.
rotllen sobre si mateixes per evitar la ruptura, proba-

917280 _ 0134-0145.qxd 30/12/08 12:50 Página 142
8 SOLUCIONARI
blement es condensarien en llocs diferents, amb la qual de cromosomes, i les de l’altre sexe, un nombre senar.
cosa seria més difícil coordinar la replicació del DNA, la El primer pot generar gàmetes amb un nombre senar o
recombinació genètica durant la meiosi i el repartiment amb un nombre parell de cromosomes. Per exemple, si
dels cromosomes. les cèl·lules somàtiques tenen 48 cromosomes, els gà-
metes tindran 24 cromosomes. El segon genera la mei-
8.33. Perquè la làmina nuclear presenta punts d’unió amb les
tat dels gàmetes amb un nombre parell i l’altra meitat
fibres de cromatina, que, en enrotllar-se sobre si matei-
amb un nombre senar. Per exemple, si té 47 cromoso-
xes, formen els cromosomes.
mes, generarà gàmetes amb 24 cromosomes i gàmetes
Perquè les fibres de cromatina que formen els cromo- amb 23 cromosomes.
somes tenen punts d’unió amb la làmina nuclear, i les
proteïnes d’aquesta es poden associar a les de la mem- 8.41. Presenta un corpuscle de Barr, com les cèl·lules de les
brana interna de l’embolcall nuclear. dones.
8.34. DNA-polimerases, RNA-polimerases, ribonucleoproteï- 8.42. • Fosforilació oxidativa – Mitocondris.

nes, histones i nucleòtids. Són les molècules necessà- • Regulació de la pressió – Vacúol pulsàtil.
ries per a la duplicació del DNA, per fer la síntesi d’RNA
• Glicosilació – Aparell de Golgi.
i per a la fabricació de subunitats ribosòmiques.
• Síntesi de proteïnes – Ribosomes, reticle endoplas-
8.35. Gràcies a una xarxa proteica fibril·lar i al fet de trobar-se
màtic rugós.
en estat de gel.
• Formació de colesterol – Reticle endoplasmàtic llis.
8.36. Perquè presenta les subunitats ribosòmiques de 60 S i
de 40 S. • Degradació d’àcids grassos – Mitocondris.
8.37. Perquè és necessari el segment de DNA on hi ha la in- • Síntesi d’àcids grassos – Citosol.
formació sobre la manera com s’ha de sintetitzar l’RNA • Formació de proteoglicans – Aparell de Golgi.
nucleolar. Hi ha més nuclèols a les cèl·lules secretores
d’enzims perquè, com que són els enzims proteïnes, són • Procés de fotosíntesi – Cloroplasts.
necessaris molts ribosomes, i això implica un nuclèol • Formació de glicolípids – Aparell de Golgi.
gran i uns quants nuclèols petits, ja que l’RNA nucleo-
lar després donarà lloc a uns quants RNA ribosòmics. 8.43. a) Mitocondri (vegeu les parts a la pàgina 145 del llibre
de l’alumne). La seva funció és la d’obtenir energia
8.38. El filament de l’eix de les estructures plomoses és un gen mitjançant el procés de la respiració cel·lular.
d’RNAn, és a dir, un segment de DNA amb informació
sobre RNAn. El DNA que hi ha entre una estructura plo- b) Aparell de Golgi (vegeu les parts a la pàgina 140 del
mosa i una altra és el DNA no transcrit. Cadascuna d’a- llibre de l’alumne). Les seves funcions principals són:
questes estructures és un gen d’RNAn que és transcrit. • maduració, acumulació, transport i secreció de pro-
Les fibril·les petites corresponen als RNA de 45 S la sín- teïnes procedents del reticle endoplasmàtic.
tesi dels quals s’acaba d’iniciar, i les grans, als que ja • glicosilació de lípids i proteïnes.
acaben. Si hi ha cent fibril·les, és que treballen 100 RNA-
• síntesi de polisacàrids.
polimerases.
8.44. Les substàncies sintetitzades al reticle endoplasmàtic ru-
8.39. Un elevat grau d’empaquetament d’un segment de la fi-
gós són transferides al complex o aparell de Golgi, on
bra de DNA es correspon amb la impossibilitat que els
són modificades. Els enzims hidrolítics que hi ha als li-
gens continguts en aquest segment siguin transcrits i,
sosomes són sintetitzats al RER i després són modificats
per tant, la cèl·lula es comportarà com si estigués man-
a l’aparell de Golgi, que és l’orgànul que genera la ma-
cada d’aquesta informació genètica. Això explica que
joria dels lisosomes.
dues cèl·lules amb una mateixa informació genètica tin-
guin característiques molt diferents, per exemple, una 8.45. a) Aparell de Golgi. b) Membrana nuclear. c) Nuclèol.
cèl·lula nerviosa i una cèl·lula muscular d’una mateixa Es tracta d’una cèl·lula eucariota animal. En les cèl·lu-
persona. les animals se sol situar pròxim al nucli envoltant els
centríols.
8.40. En els humans no hi pot haver cèl·lules somàtiques amb
un nombre senar de cromosomes, tret que s’hi hagi pro- 8.46. A és un ARNm, B són ribosomes, C és el lumen del RER,
duït una mutació, com passa, per exemple, en la síndro- D és una vesícula de secreció i E és la proteïna segrega-
me de Down, en què hi ha tres exemplars del cromo- da. El procés 1 és la síntesi de proteïnes i la seva intro-
soma 21 en lloc de dos, que és el que és normal (un ducció al RER. El procés 2 és la modificació inicial de
d’heretat del pare i un altre d’heretat de la mare), o en les proteïnes introduïdes al RER, el seu transport i la se-
la síndrome de Klinefelter, en què hi ha dos cromoso- va modificació final a l’aparell de Golgi i la seva secreció
mes X i un cromosoma Y. En els gàmetes humans hi ha (exocitosi).
un nombre senar de cromosomes, concretament 23, en
8.47. La imatge representa la sortida a l’exterior del contin-
condicions normals.
gut de les vesícules de secreció. La secreció és especial-
En altres espècies, hi ha casos en què les cèl·lules so- ment freqüent en les cèl·lules que formen les glàndules.
màtiques dels adults d’un sexe tenen un nombre parell El material del nucli és el que té la informació sobre qui-

917280 _ 0134-0145.qxd 30/12/08 12:50 Página 143
8 SOLUCIONARI
nes substàncies s’han de segregar i com i on s’han de de la membrana cel·lular; aquesta disposició es deu a la
sintetitzar. presència d’un gran vacúol central que desplaça la res-
ta d’estructures, com els cloroplasts i el nucli.
8.48. 1) amb c), 2) amb a), 3) amb g), 4) amb e), 5) amb
d), 6) amb b), 7) amb h), 8) amb f), 9) amb j), i 8.67. Al microscopi s’observen unes cèl·lules molt separades
10) amb i). les unes de les altres; podem apreciar en el citoplasma
8.49. 1) és F, 2) és F, 3) és C, 4) és F, 5) és C, 6) és F, 7) és una sèrie de grànuls vermellosos que són els cromo-
F, 8) és C, 9) és F, 10) és F. plasts. També s’hi observa el nucli arrodonit, i en les zo-
nes poc alterades per la compressió, grans vacúols in-
8.50. Vegeu els dibuixos del llibre. Els mitocondris estan a colors.
totes les cèl·lules eucariotes sense excepció i els cloro-
plasts només a les cèl·lules de les algues i de les parts 8.68. Els grànuls de midó es tenyeixen de color blau-violeta
verdes de les plantes. intens a causa del iode de la tinció de Lugol. Es poden
observar les capes de creixement excèntriques que pre-
8.51. Perquè produeixen energia en forma d’ATP en els pro- senten els grànuls de midó al voltant d’un punt central
cessos de la fosforilació oxidativa i de fotofosforilació al o «fil».
cloroplast.
8.69. Els vacúols ocupen gran part del volum cel·lular despla-
8.52. Vegeu el dibuix del llibre, pàgina 140. çant el nucli a una posició lateral. Se’n pot deduir la pre-
8.53. Vegeu el dibuix del llibre, pàgina 142. sència malgrat que no queden tenyits, és a dir, es mos-
tren incolors (vegeu la pàgina 36 del llibre). La tinció amb
eosina pot delimitar-los millor perquè el citoplasma que-
INTERPRETACIÓ DE DADES da tenyit de color rosa.
8.57. 47 cromosomes.
8.58. Es tracta dels cromosomes d’una cèl·lula diploide per- PROVA D’AVALUACIÓ 1
què hi ha dos exemplars de cada tipus. El valor de 2n
1. Síntesi Conté enzims
és 48 cromosomes, encara que aquesta persona té 47
cromosomes. de proteïnes hidrolítics
Vacúols
8.59. Es tracta d’un home, perquè té el cromosoma Y, i aquest
cromosoma conté el gen de la informació determinant Lisosomes x
dels testicles. Hialoplasma x
8.60. Hi ha 24 tipus de cromosomes. El valor de n és 24. Si Reticle
endoplasmàtic
fos de l’altre sexe, el valor de n seria 23.
rugós
8.61. Cada cromosoma té dues cromàtides. Pertanyen a la Addició
profase. Emmagatzematge
d’oligosacàrids
de substàncies
8.62. Els cromosomes del requadre petit són els heterocromo- a les proteïnes
somes o cromosomes sexuals. La resta són els autoso- Vacúols x
mes o cromosomes autosòmics. Lisosomes
8.63. Els criteris que s’han seguit per formar els set grups de Hialoplasma
cromosomes són la mida i, dins de la mateixa mida, la Reticle
posició del centròmer. endoplasmàtic x
rugós
8.64. A: cromosomes molt llargs i metacèntrics.
B: cromosomes llargs i submetacèntrics. 2. Es tracta del mitocondri. Vegeu l’estructura del mitocondri
C: cromosomes mitjans i metacèntrics o submetacèntrics. a la pàgina 145 del llibre de l’alumne. Actualment es consi-
dera que els mitocondris es van originar a partir de bacteris
D: cromosomes mitjans i acrocèntrics o telocèntrics. fagocitats per cèl·lules, que no van ser digerits, sinó que
E: cromosomes petits i metacèntrics o submetacèntrics. es van quedar en simbiosi en el citosol (endosimbiosi). En
aquest medi disposaven de prou matèria orgànica i, a can-
F: cromosomes molt petits i metacèntrics. vi, cedien part del seu ATP a la cèl·lula hoste, que així tenia
G: cromosomes molt petits i acrocèntrics. més possibilitats de supervivència.
8.65. Per longitud i forma, el cromosoma X pertany al grup C 3. 1. Reticle endoplasmàtic rugós. 2. Nuclèol. 3. Nucleoplas-
i el cromosoma Y pertany al grup E o al G. ma/cromatina. 4. Embolcall nuclear. 5. Porus de l’embolcall
nuclear.
LABORATORI. PRACTICA 4. La cromatina, anomenada així perquè es tenyeix fortament

amb certs colorants, està constituïda per DNA, proteïnes i
8.66. Els cloroplasts presenten forma més o menys esfèrica i una mica d’RNA. Entre les proteïnes hi ha les histones, que
apareixen col·locats en la perifèria de la cèl·lula a prop tenen un percentatge elevat d’aminoàcids bàsics i, a més

917280 _ 0134-0145.qxd 12/1/09 11:15 Página 144
8 SOLUCIONARI
d’empaquetar el DNA, neutralitzen el fort caràcter àcid dels 2. El nucli cel·lular és la part de la cèl·lula que conté la infor-
àcids nucleics. Sembla que també controlen l’activitat dels mació genètica. És a dir, la informació necessària perquè es
gens. puguin dur a terme les funcions cel·lulars i, més concreta-
5. Els cromosomes homòlegs són iguals pel que fa a la morfo- ment, la informació per a la síntesi de les proteïnes.
logia, la forma, la mida i les característiques, però difereixen 3. Es tracta del nucli. 1. Nucleoplasma 2. Cromatina 3. Nuclè-
en la informació genètica que contenen, ja que tenen infor- ol. La funció del nuclèol és sintetitzar l’RNAn (nucleolar),
mació per als mateixos caràcters, però no necessàriament que després es converteix en els diferents RNAr, que són
la mateixa informació; la raó és que, en provenir cadascun imprescindibles per a la formació dels ribosomes.
d’un progenitor, un dels progenitors ha pogut aportar un gen
4. 1) Centròmer. 2) Braços. 3) Cromàtides. 4) Telòmers. 5)
per a un caràcter i l’altre un gen diferent.
Satèl·lit. 6) NOR (zona de l’organitzador nucleolar).
Les dues cromàtides d’un cromosoma són idèntiques, ja que
cadascuna conté una molècula de DNA originada per repli- 5. Homòleg: es diu de dos cromosomes que són idèntics quant
cació semiconservativa de la molècula original. L’única ex- a mida i morfologia. Cadascun dels cromosomes que for-
cepció té lloc en el cas de cromosomes meiòtics després men un parell d’homòlegs prové d’un dels dos progenitors
dels processos de recombinació. i tots dos contenen informació per als mateixos caràcters,
encara que aquesta informació pot ser diferent.
6. Es tracta d’un mascle, ja que té tots els cromosomes iguals
dos a dos excepte un dels parells, que són diferents, i són, Haploide: cèl·lula que conté n cromosomes, és a dir, que té
per tant, els heterocromosomes (XY). un cromosoma de cada parell d’homòlegs. Aquest concep-
te també s’aplica als organismes que presenten cèl·lules ha-
7. 1-d; 2-d; 3-c; 4-c; 5-b. ploides.
Homogamètic: el sexe homogamètic és el que té els cromo-
PROVA D’AVALUACIÓ 2 somes sexuals iguals. En l’espècie humana és homogamè-
tica la dona, ja que els seus cromosomes sexuals són XX.
1. 1. Vesícula d’endocitosi. 2. Membrana plasmàtica. 3. Apa-
rell de Golgi. 4. Porus de l’embolcall nuclear. 5. Nucleoplas- 6. A-H; B-D; C-G; F-J; E-I.
ma/cromatina. 6. Nuclèol. 7. Embolcall nuclear. 8. Reticle
Es tracta d’un mascle, ja que un dels parells (E-I) té els cro-
endoplasmàtic rugós. 9. Centrosoma. 10. Mitocondri.
mosomes diferents; es tracta, per tant, del parell XY o YX.
a. Membrana interna del mitocondri. b. Lisosomes. c. Ma-
triu mitocondrial. d. Membrana plasmàtica. e. Ribosomes.
f. Tilacoide del cloroplast. g. Citosol. FITXA D’AMPLIACIÓ
2. Es tracta del cloroplast. Es troba a la cèl·lula vegetal i a la de 1. Els porus de l’embolcall nuclear tenen de 500 a 700 Å de
les algues. diàmetre amb una complexa estructura formada per 8 par-
1. Doble membrana. 2. Estroma. 3. Grànul. 4. Tilacoide. tícules esfèriques de naturalesa proteica. Els porus perme-
ten el pas de grans molècules (RNA, proteïnes) i impedei-
Al número 2 (estroma) té lloc la fase fosca de la fotosínte-
xen diferències osmòtiques entre el nucli i el citoplasma.
si; al número 4 (tilacoide) té lloc la fase lumínica de la fo-
tosíntesi. 2. a. Empaquetament del DNA que dóna lloc als cromosomes;
diferents graus de condensació de la cromatina. b. A: mo-
3.
Telòmer Cromàtides Telòmer
lècula de DNA de cadena doble; B: nucleosomes (DNA+his-
tones); F: cromosoma. c. Els cromosomes durant la divisió
Constricció cel·lular mitòtica i meiòtica. d. Empaquetar el llarg filament
secundària Braços de DNA que constitueix el genoma en els cromosomes, fa-
cilitant el repartiment equitatiu del material genètic en les
Cinetocor
divisions cel·lulars.
Centròmer Organitzador
nucleolar 3. Centròmer: és la regió que es fixa al fus acromàtic durant la
Organitzador mitosi. Es troba en un estretament anomenat constricció pri-
Satèl·lits
nucleolar mària, que divideix cada cromàtide del cromosoma en dos
Cromosoma metafàsic braços. En el centròmer hi ha els cinetocors: zones discoï-
dals situades a tots dos costats del centròmer que durant la
4. 1-d; 2-a; 3-b; 4-a; 5-d. divisió cel·lular tenen com a funció fer que els microtúbuls
del fus s’uneixin als cromosomes. Els cinetocors són també
centres organitzadors de microtúbuls, igual que els centrí-
FITXA DE REFORÇ ols o el centrosoma de les cèl·lules vegetals.
1. Actualment es considera que els mitocondris i els cloroplasts NOR (organitzador nucleolar): en alguns cromosomes hi ha
presents a les cèl·lules eucariotes procedeixen de primi- la regió de l’organitzador nucleolar (NOR). S’hi situen els gens
tius procariotes que es van incorporar en simbiosi en el ci- que es transcriuen com a RNAr, amb la qual cosa es pro-
tosol de la cèl·lula (endosimbiosi) i van originar una cèl·lu- mou la formació del nuclèol i dels ribosomes. Aquesta zona
la més complexa que ha derivat en la cèl·lula eucariota actual. no s’espiralitza tant i per aquest motiu es veu més clara.

917280 _ 0134-0145.qxd 12/1/09 11:15 Página 145
8 SOLUCIONARI
Telòmers: l’extrem de cada braç del cromosoma es deno- els telòmers; sembla que aquesta és la raó que aquestes
mina telòmer. El DNA dels telòmers no es transcriu i en ca- cèl·lules es puguin dividir indefinidament.
da procés de divisió cel·lular s’escurça. Quan els telòmers 4. Es tracta d’un ideograma o distribució ordenada del cario-
desapareixen, el cromosoma es continua escurçant i la cèl·lu- tip d’una cèl·lula. Aquesta ordenació es fa en funció de la
la perd informació genètica útil i degenera. Els telòmers són, mida dels cromosomes, de més gran a més petit, i per la
per tant, una mena de «rellotge cel·lular» que determina el posició del telòmer. Es tracta de l’ideograma del cariotip hu-
nombre de cicles cel·lulars que pot tenir una cèl·lula. A les mà, ja que presenta 46 cromosomes, 22 parells d’autoso-
cèl·lules canceroses, un enzim, la telomerasa, regenera mes i un parell XY, els heterocromosomes.

917280 _ 0146-0158.qxd 29/12/08 15:42 Página 146
9 La reproducció i la relació
de la cèl·lula eucariota
MAPA DE CONTINGUTS
LA REPRODUCCIÓ
divisió cel·lular implica una pot ser
que dóna lloc a
cèl·lules somàtiques cèl·lules reproductores
fan la fan la
mitosi meiosi
origina comprèn inclou dues origina té lloc

cèl·lules
cariocinesi divisions cèl·lules la recombinació
sexual asexual
diploides meiòtiques reproductores genètica
(2n) citocinesi
són permet permet es poden genera
donar
variabilitat individus
segons quan ocorre meiòspores gàmetes
genètica mutacions idéntics
es distingeixen
són cèl·lules permet permeten

cicles
biològics
haploides
(n) l’evolució
poden ser de l’espècie
cicle haploide cicle diploide cicle diplohaploide

1. Aquesta unitat amplia una part dels continguts estudiats en les unitats anteriors. Hem de comprovar
que els alumnes ja saben què és un cromosoma i la importància biològica que té. Cal destacar el paper
de la mitosi en el creixement dels organismes (alguns alumnes creuen que el creixement consisteix
en el creixement de les cèl·lules). També cal treballar paral·lelament la mitosi i la meiosi.

917280 _ 0146-0158.qxd 29/12/08 15:42 Página 147
9 La reproducció i la relació
de la cèl·lula eucariota
OBJECTIUS
1. Descriure i diferenciar els tipus de divisió cel·lular. 4. Caracteritzar els processos de reproducció asexual
2. Identificar estructures i processos relacionats i sexual, i els respectius avantatges i inconvenients.
amb la reproducció cel·lular en preparacions 5. Explicar el concepte de cicle biològic en relació
microscòpiques i microfotografies. amb la meiosi a partir d’alguns exemples de cicles
3. Analitzar la funció de la sexualitat en l’intercanvi d’animals i vegetals.
de material genètic i la seva importància en el procés
evolutiu.
CONTINGUTS
• Coneixement del cicle cel·lular i les seves fases. (Objectiu 1)
• Descripció del procés de divisió cel·lular per mitosi i reconeixement del paper que té en el creixement dels organismes.
(Objectius 1 i 2)
• Comparació i interpretació dels processos de mitosi i meiosi, tot situant-los en el cicle cel·lular i en els organismes,
i coneixent-ne el significat biològic. (Objectius 1 i 2)
• Diferenciació dels tipus de cicles biològics. (Objectiu 5)
• Caracterització dels tipus de reproducció dels organismes. (Objectiu 4)
• Reconeixement de la importància biològica de la reproducció sexual. (Objectiu 3)
prova 1 prova 2
Conèixer les fases del cicle cel·lular. (Objectiu 1 i 2) 1, 2 5
Identificar fases de la reproducció cel·lular tant per mitosi com per meiosi.
5 1, 3
(Objectiu 2)
Diferenciar els processos de la mitosi i la meiosi. (Objectiu 1) 4, 5 4
Comprendre la importància biològica de la meiosi. (Objectiu 3) 6 4
Deduir les conseqüències de la mitosi i de la meiosi per a l’individu i l’espècie.
4
(Objectiu 4)
Diferenciar els tipus de cicles biològics. (Objectiu 5) 7

917280 _ 0146-0157.qxd 12/1/09 11:17 Página 148
AVALUACIÓ
1 Quines etapes es poden distingir en la vida cel·lular?
2 El dibuix representa el cicle cel·lular. Posa el nom

de les etapes numerades sabent que a
és la citocinesi.
3 Completa aquesta taula en què es comparen

alguns aspectes relacionats amb la mitosi
i la meiosi.
Mitosi Meiosi
Tipus de cèl·lules implicades

Anafase de la mitosi i anafase I de la meiosi
Resultat del procés
4 El dibuix representa esquemàticament una cèl·lula

d’una espècie amb 2n = 6 cromosomes.
Es tracta d’una cèl·lula en mitosi o en meiosi?
En quina fase està? Raona les respostes.
5 La recombinació genètica és un procés molt

important de la meiosi. Indica en quina fase
de la meiosi té lloc i explica’n la importància
biològica.
6 Basant-te en l’esquema d’un cicle diplohaploide respon les preguntes.
a) On situaries l’esporòfit i el gametòfit (a, b, c, d)?

b) Quines de les estructures a, b, c, d i e són les espores, el zigot
i els gàmetes?
c) Quines, entre les estructures a, b, c, d i e tenen n cromosomes
i quines en tenen 2n?
n n n n
d) En quin moment del cicle situaries la fecundació i la meiosi?

917280 _ 0146-0157.qxd 12/1/09 11:17 Página 149
2
AVALUACIÓ
1 Posa el nom de les estructures cel·lulars 1

que s’observen en el dibuix.
2 Observa la micrografia i respon les preguntes marcant la resposta

correcta en cada cas:
1) En quina fase es troba la cèl·lula assenyalada amb una b? a
a) Profase. b) Metafase. c) Anafase. d) Telofase.
2) Quina cèl·lula és més probable que es trobi en profase?
b
a) La a. b) La b.
3) Quina cèl·lula és més probable que es trobi en metafase?
a) La a. b) La b. c) No hi ha cap cèl·lula en metafase.
4) Si les cèl·lules de la fotografia tenen en el període G1 de la interfase 2n = 8 cromosomes
amb una cromàtide, quants cromosomes tindrà b?
a) 8 cromosomes amb una cromàtide cadascun. b) 8 cromosomes amb dues cromàtides.
c) 16 cromosomes amb una cromàtide cadascun. d) 16 cromosomes amb dues cromàtides cadascun.
3 Observa el dibuix i respon les preguntes marcant la resposta correcta:

1) Com s’anomenen les estructures encerclades i en quina fase
de la meiosi tenen lloc?
a) Entrecreuaments; tenen lloc en la profase II.
b) Quiasmes; tenen lloc durant el diplotè en la profase I.
c) Sobrecreuaments; tenen lloc en l’anafase I.
d) Aquestes figures corresponen a la mitosi i no a la meiosi.
2) Quines conseqüències tenen per als éssers vius els processos que es mostren en la imatge?
a) La reducció del nombre de cromosomes a la meitat.
b) La formació de gàmetes i espores.
c) El manteniment invariable del nombre de cromosomes dins les espècies.
d) La reestructuració del material genètic mitjançant intercanvis de fragments cromosòmics
entre cromàtides de cromosomes homòlegs.
Quantitat de DNA en pg
4 En el gràfic de la figura s’observa la variació
en la quantitat de DNA del nucli cel·lular. 8
Comenta’l entre 3 i 6 ua
(ua = unitats arbitràries de temps).
4
0 5 10 15
temps en ua

917280 _ 0146-0157.qxd 12/1/09 11:17 Página 150
9 FITXA DE REFORÇ
1 Defineix el cicle cel·lular i indica’n les fases.
2 Descriu breument la mitosi i indica’n el significat biològic.
3 Les figures mostren tres cèl·lules (A, B i C) d’una espècie animal amb 2n = 6 cromosomes. En quina fase
de la mitosi o de la meiosi es troba cadascuna? Raona la resposta.
A B C
4 Observa la figura i respon les preguntes marcant la resposta correcta en cada cas.
1) A quina fase del cicle cel·lular correspon la indicada amb
el número 4?
a) A la fase G2 de la interfase.
b) A l’anafase de la mitosi.
c) Al període S de la interfase.
d) A la telofase.
2) A quina de les fases del cicle cel·lular correspon la numerada
amb el número 6.
a) A la profase. Interfase Divisió
b) A l’anafase.
c) Al període G2 de la interfase.
d) A la telofase.
3) Indica quants cromosomes i amb quantes cromàtides tindrà una cèl·lula 2n = 6 durant la fase
o període que porta el número 3.
a) 6 cromosomes amb una cromàtide cadascun.
b) 6 cromosomes amb dues cromàtides.
c) 12 cromosomes amb una cromàtide cadascun.
d) 12 cromosomes amb dues cromàtides cadascun.
4) Indica quants cromosomes i amb quantes cromàtides tindrà una cèl·lula 2n = 6 durant la fase o període
que porta el número 5.
a) 6 cromosomes amb una cromàtide cadascun.
b) 6 cromosomes amb dues cromàtides.
c) 12 cromosomes amb una cromàtide cadascun.
d) 12 cromosomes amb dues cromàtides cadascun.

917280 _ 0146-0157.qxd 12/1/09 11:17 Página 151
1 En la figura s’observen cèl·lules del meristema de l’arrel de l’all. Indica, ordenadament, segons l’ordre temporal
en què es produeixen, com s’anomenen les diferents figures de la divisió cel·lular que s’hi observen.
4
3
2 Els espermatozoides de l’espècie humana són cèl·lules haploides. Si se n’analitza el contingut, s’observa
que normalment el 50% dels espermatozoides contenen una mica més de DNA que l’altre 50%.
Creus que això pot ser possible? Justifica la resposta.
3 Observa el gràfic següent, que correspon a la variació de la quantitat de DNA d’una cèl·lula
que ha experimentat un cicle cel·lular, i respon les preguntes marcant la resposta correcta en cada cas.
Quantitat de DNA en pg
c d
8
b
0 5 10 15
temps en ua
1) Quina de les lletres de la a la d es correspon amb la fase G2?

a) La a. b) La b. c) La c. d) La d.
2) Quina de les lletres de la a la d es correspon amb el període S de la interfase?
a) La a. b) La b. c) La c. d) La d.

917280 _ 0146-0158.qxd 29/12/08 15:42 Página 152
9 SOLUCIONARI
INICI D’UNITAT 9.13. En la metafase mitòtica se’n poden observar tres pare-
lles; durant el temps que dura l’anafase mitòtica se’n po-
• Són quatre fases: la profase, la metafase, l’anafase i la telo- den observar sis parelles (tres parelles que van a un pol
fase. i tres parelles que van al pol oposat). Durant la interfase
no es pot observar cap cromosoma perquè l’ADN està
desempaquetat.
ACTIVITATS
9.14. És el dibuix de la pàgina 167 del llibre de l’alumne que
9.1. Diferenciació cel·lular. té com a títol Principi de l’anafase.
9.2. Els lisosomes. 9.15. En la profase. El valor de n és 4.
9.3. La fórmula és: 9.16. La resta de les cèl·lules es troba en divisió, és a dir, en
Vn el període M. Inverteixen en aquesta activitat 1,20 hores
RNP !
%
%% % % [(24 hores) X (100 $ 75 $ 5 $ 15 ! 5) / 100 ! 1,20
Vc $ Vn hores)].
9.17 Aquest procés es produeix gràcies a l’escurçament dels
4/3 # 13 microtúbuls cinetocònics i, d’altra banda, per l’allarga-
0,02 ! %%% % % %
4/3 # r 3 $ 4/3 # 13 ment del fus mitòtic, gràcies al creixement dels micro-
túbuls polars i al lliscament dels d’un pol respecte als de
l’altre pol.
r ! 3,708 "m V ! 4/3 #r3 V ! 213,55 "m3
9.18. A partir de l’allargament de la zona clara, que és un cen-
9.4. Perquè molts tipus de cèl·lules canceroses tenen recep-
tre organitzador de microtúbuls.
tors de membrana sensibles a hormones específiques,
que actuen com a activadors mitòtics, és a dir, com a 9.19. Cèl·lula somàtica • • Cèl·lula haploide
promotors de la seva divisió.
Cromosoma anafàsic • • Cèl·lula diploide
9.5. Cariocinesi i mitosi són termes sinònims que es referei-
Gàmeta • • Una cromàtide
xen a la divisió del nucli. La citocinesi és la divisió del ci-
toplasma. La fase M és sinònim de divisió cel·lular i com- Cromosoma metafàsic • • Material pericentriolar
prèn una cariocinesi i una citocinesi.
Microtúbuls • • Dues cromàtides
9.6. Fase G1 $ Fase G0 $ Punt R $ Fase S $ Fase G2.
9.20. Vegeu el quadre de la pàgina 175 del llibre.
9.7. És el procés comprès entre el naixement d’una cèl·lu-
9.21. Les cromàtides germanes són les dues cromàtides d’un
la, el seu creixement i, al final, la seva divisió en dues
cromosoma profàsic o metafàsic. Les cromàtides homò-
cèl·lules filla. Comprèn una etapa denominada interfa-
logues són les cromàtides de dos cromosomes homò-
se, en què presenta un nucli, i una etapa denominada
legs.
divisió cel·lular o període M, en què no presenta nucli,
sinó cromosomes. 9.22. Sí. Els gàmetes són cèl·lules humanes i tenen 23 cromo-
somes. Les cèl·lules somàtiques humanes tenen 24 ti-
9.8. Es poden observar cromosomes amb dues cromàtides
pus de cromosomes (22 tipus d’autosomes, 1 cromoso-
a la profase i a la metafase. Es poden observar cromo-
ma de tipus X i 1 cromosoma de tipus Y). Amb 22 tipus
somes amb només una cromàtide a l’anafase i a la telo-
de cromosomes no hi ha cap cèl·lula humana normal (sí
fase. No s’observen cromosomes a la interfase.
que n’hi pot haver si es produeix una mutació cromosò-
9.9. Pel que fa als animals, poden anar bé les cèl·lules dels mica en un gàmeta).
embrions, els epitelis de les cavitats digestives i pulmo-
9.23. Es troba en la telofase II de la meiosi.
nars, i els teixits de les ferides que cicatritzen, ja que les
cèl·lules de tots aquests teixits presenten un alt grau 9.24. Perquè, com que són organismes immòbils i distanciats
de divisió. Pel que fa als vegetals, per la mateixa raó, són els uns dels altres, la fecundació encreuada en el medi
apropiats els meristemes que hi ha al final de les arrels terrestre és més difícil que en el cas dels animals, i ne-
i les tiges joves. cessita la intervenció del vent o dels insectes.
9.10. Sí, totes en tenen el mateix nombre i el mateix tipus. 9.25. Un estímul cel·lular és una variació del medi ambient,
extern o intern, que provoca una resposta de la cèl·lula.
9.11. Un cromosoma profàsic o metafàsic té dues cromàtides.
En canvi, un cromosoma anafàsic o telofàsic tan sols es- 9.26. Un tactisme és una resposta que implica un moviment
tà constituït per una cromàtide; per tant, en aquests últims de la cèl·lula, mentre que un tropisme només implica
cromosoma i cromàtide és el mateix. Centrosoma és el con- una orientació de la cèl·lula.
junt de material pericentriolar i diplosoma. Centròmer és
9.27. Els moviments de ciclosi i els ameboides són corrents
la constricció primària d’un cromosoma.
d’endoplasma que estan en estat de sol. Es diferencien
9.12. Durant la profase mitòtica hi ha 46 cromosomes, en el fet que en els de ciclosi no hi ha conversió d’ec-
i durant el temps que dura l’anafase mitòtica n’hi ha toplasma en estat de gel a ectoplasma en estat de sol i,
92. en canvi, en els moviments ameboides sí.

917280 _ 0146-0158.qxd 29/12/08 15:42 Página 153
9 SOLUCIONARI
9.28. Són substàncies químiques que es formen com a re- cli inicial, en la qual no és segura una distribució igual
sultat de l’arribada a la cèl·lula d’un estímul, i que des- dels cromosomes prèviament duplicats.
prés arriben a altres llocs de la cèl·lula i provoquen una
d) Les cèl·lules dels animals presenten mitosi astral, és
resposta cel·lular. Un exemple de segon missatger és
a dir, amb intervenció d’àsters, i la citocinesi és per
l’AMP cíclic.
estrangulació o per fissuració. Les cèl·lules dels ve-
9.29. Segons la hipòtesi del lliscament, el cili es corba en getals, en canvi, presenten mitosi anastral, és a dir,
lliscar un doblet sobre un altre. L’energia per fer aquest sense intervenció d’àsters, en el lloc dels quals inter-
lliscament la subministra l’ATP en presència de Ca2+ i venen els casquets polars, i la citocinesi és per sep-
Mg2+. tació.
9.30. Disponibilitat d’espai • • Telofase 9.34. Un cromosoma profàsic te dues cromàtides, mentre que
l’anafàsic només presenta una cromàtide.
Procentríol • • Metafase
9.35. Se situen a la placa equatorial perquè les seves fibres ci-
Punt R • • Profase tardana
netocòriques d’un costat creixen tant com les de l’altre
Fibra de 300 Å • • Profase primerenca costat, i totes dues arriben gairebé als pols de la cèl·lu-
El nuclèol desapareix • • Fase G2 la. Això passa en la metafase.
9.36. Si la cèl·lula inicial només tingués un nucli es formaria
Cinetocor • • Fase G1
una cèl·lula amb dos nuclis.
Microtúbuls interzonals • • Fase S
9.37. Si la cèl·lula inicial només tingués un nucli es formaria
Placa equatorial cel·lular • • Estímul de reproducció un citoplasma sense nucli, que es degradaria en poc
9.31. Els dibuixos corresponen, d’esquerra a dreta, a la meta- temps, i en quedaria la mateixa cèl·lula inicial però amb
fase, al final de la profase, a la telofase, a l’anafase i al un citoplasma més petit.
principi de la profase. 9.38. Es produeix l’empaquetament de les fibres de cromati-
9.32. A la figura de l’esquerra (final de la profase) correspo- na de 100 Å en fibres de cromatina de 300 Å, després
nen els conceptes següents: cromosomes orientats per en forma de prominències de 600 Å, i després els altres
les fibres del fus, fibres cromosòmiques constituïdes per nivells d’empaquetament, encara poc coneguts, fins que
microtúbuls cinetocòrics, les dues cromàtides d’un cro- es forma el cromosoma.
mosoma i profase (podeu consultar-ne la disposició a la 9.39. En les cèl·lules vegetals l’origen de les fibres del fus
pàgina 167 del llibre). mitòtic és la zona clara que després dóna lloc als dos
A la figura de la dreta (inici de la telofase) corresponen casquets polars. En les cèl·lules animals l’origen de les
els conceptes següents: cilindres de substància densa, fibres del fus mitòtic és el material pericentriolar que en-
microtúbuls interzonals, anell contràctil, solc de divisió i volta cadascun dels dos diplosomes.
telofase (podeu consultar-ne la disposició a la pàgina 9.40. No es diu mitosi perquè el seu DNA no té estructura
167 del llibre). de cromosoma, perquè no hi ha trencament de l’embol-
9.33. a) Després de dues divisions mitòtiques es formen 4 call nuclear ni cap fus de microtúbuls.
cèl·lules, després de cinc divisions mitòtiques es for- 9.41. El DNA bacterià no arriba a formar un cromosoma per-
men 32 cèl·lules, i després de deu divisions se’n for- què, ja des d’un principi, no està associat a histones for-
men 1.024. La fórmula és: 2 n , sent n el nombre de mant la fibra de cromatina de 100 Å, que després, per
divisions. Després de vint divisions mitòtiques es for- enrotllament sobre si mateixa, podria donar lloc a un cro-
men 1.048.576 cèl·lules. mosoma.
b) En la fase G1 hi haurà 0,8 pg d’ADN, en la metafa- 9.42. En el període S.
se n’hi haurà el doble, és a dir, 1,6 pg, i en l’anafase
9.43.
n’hi haurà 1,6 pg.
c) La mitosi és un procés que dóna lloc a dos nuclis
amb el mateix nombre de fibres d’ADN que la cèl·lu-
la mare. L’endomitosi, en canvi, no és una divisió del
nucli, sinó un procés que dóna lloc al mateix nucli
però amb un nombre de fibres d’ADN múltiple de l’i-
nicial. La pleuromitosi és un procés similar a la mi-
tosi, però que es duu a terme dins del nucli, és a dir,
sense la ruptura de l’embolcall o coberta nuclear;
hi ha duplicació dels cromosomes, repartició en dos
pols dins del nucli i, finalment, estrangulació del nu-
cli amb el resultat de dos nuclis amb el mateix nom-
bre de cromosomes que el nucli inicial (el mateix re-
sultat que la mitosi). L’amitosi és la divisió del nucli PROFASE
en dos nuclis fills mitjançant l’estrangulació del nu- MITÒTICA

917280 _ 0146-0158.qxd 29/12/08 15:42 Página 154
9 SOLUCIONARI
• És certa si, com la pregunta anterior, es refereix a l’es-

pècie humana. En canvi, si la frase inclou tots els or-
ganismes, aleshores és falsa, perquè les cèl·lules ma-
re de les meiòspores també experimenten meiosi.
• És falsa. Els anterozoides i les oosferes de molses i fal-
gueres es formen per mitosi, ja que el gametòfit és ha-
ploide.
• És falsa. Si bé les espores sorgides per mitjà de la mi-
tosi (mitòspores) són una forma de reproducció ase-
xual, hi ha un altre tipus d’espores, les sorgides per
meiosi (meiòspores), que són una forma de reproduc-
ció sexual, perquè els descendents als quals dóna lloc
són genèticament molt diferents del seu progenitor
ANAFASE MITÒTICA
(les seves cèl·lules tenen la meitat de cromosomes
que les del progenitor).
• Si és un cromosoma metafàsic d’una mitosi, les seves
dues cromàtides porten el mateix missatge genètic,
excepte si hi ha hagut mutacions. Si és un cromoso-
ma metafàsic d’una meiosi, les seves cromàtides, in-
dependentment de si hi ha hagut mutacions o no, por-
ten missatges genètics diferents a causa de la
recombinació genètica a l’atzar.
9.46. En l’anafase II, com que encara no s’ha dividit el cito-
plasma, hi ha 46 cromosomes. En la metafase I també
hi ha 46 cromosomes.
9.47. (1) diplohaploides, (2) sexual, (3) diploide, (4) haploide.
PROFASE I MEIÒTICA
INTERPRETACIÓ DE DADES
9.50. Abans de començar la mitosi, en la fase S de la interfa-

se, el DNA es duplica, per tant, al final de la fase S en
tindrà el doble, és a dir, 1 pg. Com que la metafase té
lloc abans de la divisió del citoplasma (citocinesi), en
la metafase tindrà 1 picogram de DNA.
9.51. a) La cèl·lula del dibuix A correspon a una mitosi per-
què s’han separat les dues cromàtides que abans for-
maven un únic cromosoma, i no pot ser una sego-
na divisió meiòtica, perquè al final hi ha dos exemplars
del tipus de cromosoma clar i dos del tipus de cro-
mosoma fosc. Si fos una meiosi, només quedaria un
exemplar de cada tipus.
La cèl·lula del dibuix B correspon a una meiosi per-
ANAFASE I MEIÒTICA què s’han separat cromosomes amb dues cromàti-
des i això només passa a la meiosi. Correspon a l’a-
9.44. Es podrien formar 23 ! 8 gàmetes diferents. La raó és nafase I, perquè els cromosomes s’estan desplaçant
que si la cèl·lula inicial té 6 cromosomes és que 2n ! 6, des de la placa o pla equatorial fins als pols i tenen
és a dir, n ! 3. Si anomenem aquests cromosomes amb dues cromàtides. En l’anafase II només tenen una
les lletres a, b i c, els 6 cromosomes es poden simbo- cromàtide. A més, en el dibuix es pot observar que
litzar a, a’, b, b’, c i c’. Per tant, com que els gàmetes tan algunes de les cromàtides tenen un segment del ti-
sols tenen un exemplar de cada tipus, les possibles trí- pus de cromosoma clar i un altre segment del tipus
ades diferents són 8, que són abc, abc’, ab’c, ab’c’, a’bc, de cromosoma fosc, la qual cosa vol dir que prèvia-
a’bc’, a’b’c i a’b’c’. ment hi ha hagut una recombinació genètica com a
9.45. • És falsa. Les cèl·lules sexuals són les que es poden resultat d’un entrecreuament de cromàtides de cro-
unir per formar un nou individu, és a dir, són els es- mosomes homòlegs.
permatozoides i els òvuls, i aquestes cèl·lules no ex- b) Es troba en anafase, ja que els cromosomes s’estan
perimenten mai la meiosi. Les que sí que ho fan són desplaçant des de la placa o pla equatorial fins als
les cèl·lules mare de les cèl·lules sexuals. pols.

917280 _ 0146-0157.qxd 12/1/09 11:17 Página 155
9 SOLUCIONARI
9.52. a) Es tracta d’una mitosi, perquè les cèl·lules meriste- Meiosi

màtiques d’una arrel mai no es divideixen per meio-
Tipus de cèl·lules
si. En les plantes, la meiosi només es dóna per gene- Cèl·lules reproductores.
implicades
rar cèl·lules reproductores sexuals.
Separació de cromosomes homòlegs
Anafase de la mitosi
b) Identificació de les quatre imatges centrals: que formen els bivalents, cadascun
i anafase I
format per dues cromàtides, que es
1a (al centre, la més gran): anafase. de la meiosi
dirigeixen cap als pols de la cèl·lula.
2a (dreta de la línia central): interfase.
Divisió reduccional que comporta
3a (línia inferior a l’esquerra): profase. la formació de quatre cèl·lules filles
4a (línia inferior a la dreta): metafase. haploides (n) i amb diferent
informació genètica.
c) Ordre: 2a, 3a, 4a, 1.
9.53. 4. Es tracta d’una cèl·lula en anafase I de la meiosi perquè a
Tipus
Fecundació Meiosi Mitosi tots dos pols de la cèl·lula hi van cromosomes sencers amb
de cicle
les seves dues cromàtides en lloc de cromosomes formats
Cicle A Diploide 2 1 3 per una sola cromàtide, com passa en l’anafase de la mi-
tosi.
Cicle B Haploide 5 6 4
5. Es produeix en la profase I de la meiosi, en el paquitè. Du-
rant aquest procés es produeixen trencaments entre cromà-
Cicle C Diplohaploide 9 11 7, 8 i 10
tides properes de cromosomes homòlegs que intercanvien
material cromosòmic. Això suposa una redistribució cromo-
Tipus d’organismes que segueixen aquest cicle
sòmica del material genètic i, per tant, augmenta la variabi-
Cicle A Animals, protozous, algunes algues i fongs litat genètica de la descendència.
Cicle B Algunes algues i fongs 6. a. L’esporòfit en d i el gametòfit en a.
Cicle C Plantes, algunes algues i fongs b. Les espores: e; el zigot: c i els gàmetes: b.
c. Tenen n cromosomes: e, a i b, i 2n cromosomes: c i d.
LABORATORI d. La fecundació en 5, la meiosi en 2.
9.54. Consulteu les imatges sobre mitosi que apareixen a la

unitat. PROVA D’AVALUACIÓ 2
9.55. Es tracta d’observar els tactismes i els exemples que s’es-
1. 1) Membrana plasmàtica. 2) Centrosoma. 3) Microtúbuls
menten en l’enunciat d’aquesta pràctica.
del fus acromàtic. 4) Cromosoma.
2. 1) c. 2) b. 3) c. 4) c.
3. 1) b. 2) d.
1. Naixement, creixement, diferenciació i reproducció, mort.
4. Entre 3 i 6 ua la quantitat de DNA del nucli cel·lular s’ha du-
2. 1) Anafase. plicat i ha passat de 4 a 8 pg. Això és degut al fet que du-
2) Telofase. rant aquest temps s’ha produït la fase S de la interfase o fa-
se de replicació del DNA.
3) G1.
4) S.
FITXA DE REFORÇ
5) G2.
6) Profase. 1. El cicle cel·lular són les fases per les quals transcorre una
cèl·lula des que s’origina per divisió d’una de preexistent,
7) Metafase.
fins que es divideix i dóna origen a dues cèl·lules filla. Les
Les fases 3, 4 i 5 pertanyen a la interfase i les fases 6, 7, 1 fases que inclou el cicle cel·lular són: interfase (G1, S, G2) i
i 2 pertanyen a la divisió. mitosi (M).
3. Mitosi 2. Descripció de la mitosi:
Tipus de cèl·lules Profase: condensació de cromosomes i desaparició de l’em-
Cèl·lules somàtiques.
implicades bolcall nuclear.
Anafase de la mitosi Separació de cromàtides germanes
i anafase I que es dirigeixen cap als pols Metafase: desaparició del nucli i ordenació dels cromoso-
de la meiosi de la cèl·lula. mes en el pla equatorial de la cèl·lula.
Formació de dues cèl·lules filla Anafase: desplaçament de les cromàtides cap als pols de
idèntiques a la cèl·lula mare. la cèl·lula.

917280 _ 0146-0158.qxd 29/12/08 15:42 Página 156
9 SOLUCIONARI
Telofase: descondensació del material genètic i reaparició Quan els homòlegs s’aparellen cada gen queda juxtaposat
de l’embolcall nuclear. amb el seu homòleg.
Significat biològic de la mitosi: obtenir cèl·lules filla amb 4. 1) c. 2) a. 3) a. 4) b.
idèntica informació genètica que la cèl·lula mare, així com
permetre el creixement i el recanvi cel·lular en els organis-
mes pluricel·lulars. FITXA D’AMPLIACIÓ
3. A. En la metafase de la mitosi. Els cromosomes es troben 1. 4) Interfase. 1) Profase. 3) Metafase. 2) Anafase. 5) Telofase.
en el pla equatorial i els homòlegs no estan aparellats.
2. Un 50% dels espermatozoides porten 22 autosomes i un
B. En la metafase I de la meiosi, ja que els cromosomes cromosoma X i l’altre 50%, 22 autosomes i un cromosoma
apareixen aparellats i encara s’observen els quiasmes. Y. Com que a l’espècie humana el cromosoma X és molt
més gran que el cromosoma Y, la meitat dels espermatozoi-
C. En la profase I de la meiosi (zigotè). En aquesta etapa
des (els que porten el cromosoma X), tenen una mica més
els cromosomes homòlegs s’aparellen punt per punt en to-
de DNA que els que porten el cromosoma Y.
ta la seva longitud. Aquest aparellament pot començar o
bé pel centre o bé pels extrems i continuar a tot el llarg. 3. 1) c. 2) b.

917280 _ 0158-0171.qxd 30/12/08 12:55 Página 158
10 La duplicació del DNA

i la biosíntesi de les proteïnes
MAPA DE CONTINGUTS
EL DNA
es duplica segons s’expressa per
la hipòtesi teoria «un gen – un enzim»

semiconservadora
primer té lloc es regula per

pot ser
la transcripció l’operó
in vitro in vivo
es forma format per
es forma
RNAm
filament conductor gens estructurals gens reguladors
després
fragments d’Okazaki que funcionen segons
la traducció
que donen lloc a
mitjançant inductors repressors
filament retardat
els ribosomes
controlats per
es forma l’AMPc
la cadena d’aminoàcids

1. Cal recordar als alumnes la composició química dels àcids nucleics, tant el desoxiribonucleic
com el ribonucleic, així com l’estructura primària de les proteïnes i la formació de l’enllaç peptídic.
2. Convé deixar clar que totes les cèl·lules d’un organisme tenen el mateix material genètic, ja que totes
procedeixen d’una única cèl·lula original, i que en la traducció s’expressen fragments de DNA diferents segons
el tipus de cèl·lula.
3. És important també fer atenció que la síntesi d’enzims o d’altres proteïnes només es duu a terme a la cèl·lula
quan és necessari produir-ne; altrament es faria una despesa inútil que, a més, podria ser perjudicial
per a l’organisme. Els sistemes de control són mecanismes semblants a l’operó.

917280 _ 0158-0171.qxd 30/12/08 12:55 Página 159
10 La duplicació del DNA

i la biosíntesi de les proteïnes
OBJECTIUS
1. Comprendre la necessitat de la duplicació del DNA, 6. Descriure el mecanisme de la transcripció i saber
les hipòtesis proposades per explicar aquesta les diferències entre el mecanisme de la transcripció
duplicació i l’experiment de Meselson i Stahl. en procariotes i en eucariotes.
2. Descriure el procés de la síntesi de DNA i la solució 7. Comprendre la clau genètica o relació entre la
proposada a la problemàtica del sentit de creixement seqüència de nucleòtids i la seqüència d’aminoàcids.
dels nous filaments. 8. Descriure el mecanisme de la traducció o biosíntesi
3. Descriure el mecanisme de la duplicació del DNA de les proteïnes.
en bacteris i en eucariotes. 9. Conèixer els mecanismes més importants de regulació
4. Interpretar la teoria «un gen - un enzim». de l’expressió gènica.
5. Conèixer com es porta a terme l’expressió del missatge
genètic.
CONTINGUTS
• Explicació de la necessitat de la duplicació del DNA i descripció de les hipòtesis sobre aquesta duplicació.
L’experiment de Meselson i Stahl. (Objectiu 1)
• Descripció de la síntesi de DNA i de la solució proposada a la problemàtica del sentit de creixement dels nous
filaments. (Objectiu 2)
• Descripció del mecanisme de la duplicació del DNA en bacteris i en eucariotes. (Objectiu 3)
• Formulació de la teoria «un gen - un enzim». (Objectiu 4)
• Descripció de l’expressió del missatge genètic. (Objectiu 5)
• Descripció del mecanisme de la transcripció en procariotes i en eucariotes. (Objectiu 6)
• Interpretació de la clau genètica. La relació entre la seqüència de nucleòtids i la seqüència d’aminoàcids. (Objectiu 7)
• Descripció del mecanisme de la traducció o biosíntesi de les proteïnes. (Objectiu 8)
• Descripció de la regulació de l’expressió genètica. (Objectiu 9)
• Documentació i recerca d’informació sobre temes de la ciència de la biologia.
• Consideració i reconeixement de la biologia com a ciència canviant i dinàmica, amb diferents àrees de coneixement.
• Desenvolupament d’una actitud crítica davant la informació obtinguda.
prova 1 prova 2
Conèixer les hipòtesis proposades per explicar la duplicació del DNA
1 1
i l’experiment de Meselson i Stahl. (Objectiu 1)
Conèixer el procés de la síntesi de DNA i la solució proposada a la problemàtica
2 2
del sentit de creixement dels nous filaments. (Objectiu 2)
Conèixer el mecanisme de la duplicació del DNA. (Objectiu 3) 3, 4 3, 4
Explicar la teoria «un gen - un enzim». (Objectiu 4) 6 6
Saber com es porta a terme l’expressió del missatge genètic. (Objectiu 5) 5 5, 7
Conèixer el mecanisme de la transcripció i saber les diferències entre el mecanisme
5, 7 5, 8
de la transcripció en procariotes i en eucariotes. (Objectiu 6)
Relacionar la seqüència de nucleòtids i la seqüència d’aminoàcids. (Objectiu 7) 5 5
Conèixer el mecanisme de la traducció o biosíntesi de les proteïnes. (Objectiu 8) 5, 8 5
Conèixer els mecanismes més importants de regulació de l’expressió gènica.
9 9
(Objectiu 9)

917280 _ 0158-0171.qxd 12/1/09 11:18 Página 160
AVALUACIÓ
1 Explica les diferències que hi ha entre les tres hipòtesis proposades sobre la duplicació del DNA.
2 Què són els segments d’Okazaki? Quin significat biològic tenen?
3 Quines són les diferències principals en la duplicació del DNA de les cèl·lules eucariotes respecte
a la duplicació del DNA de les cèl·lules procariotes?
4 Segona lletra
En un bacteri, un fragment de DNA
monocatenari s’ha acabat d’alliberar U C A G
d’una molècula de DNA pels enzims helicasa UUU phe UCU UAU tyr UGU cys
U
i topoisomerasa II o girasa. La seva seqüència UUC UCC ser UAC UGC C
U UUA stop A
de nucleòtids és la següent: leu UCA UAA stop UGA
UUG UCG UAG stop UGG trp G
Primera lletra (extrem 5’)
Tercera lletra (extrem 3’)

5’ - ATTTCGGAAACGGTAAGTTCCTGGC - 3’ CUU CCU CAU CGU U
his
CUC leu CCC pro CAC CGC arg C
a) Escriu la seqüència de 10 nucleòtids C CUA CCA CAA gln CGA A
de l’encebador o primer que sintetitzarà CUG CCG CAG CGG G
la primasa.
AUU ACU AAU asn AGU ser
U
b) A continuació, escriu la seqüència AUC ile ACC thr AAC AGC C
A AUA
de nucleòtids que sintetitzarà ACA AAA lys AGA arg A
AUG met ACG AAG AGG G
la DNA-polimerasa III, que serà
el filament de creixement continu GUU GCU GAU
asp GGU U
GAC
o filament conductor. GUC
G GUA val GCC ala GGC gly C
GCA GAA GGA A
glu
c) Finalment, representa la substitució GUG GCG GAG GGG G
de nucleòtids que realitzarà
Clau genètica.
la DNA-polimerasa I.
fragment
5 S’ha aconseguit aïllar una proteïna Glu Ser Ala Gly
proteïna
humana que intervé
en el metabolisme hepàtic, ___ ___ ___ ___ ___ T G ___ ___ ___ ___ ___ DNA
un fragment de la qual ___ ___ ___ ___ ___ A ___ ___ ___ ___ ___ ___ DNA
és el que està representat
a la taula de la dreta. ___ ___ A ___ ___ U ___ ___ U ___ ___ U RNAm
Completa la taula segons els teus ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ RNAt
___ ___ A
coneixements i el codi genètic.
6 L’albinisme és una alteració genètica per la qual els individus que la pateixen són incapaços de fabricar
melanina. Actualment es coneix la cadena metabòlica de la formació de la melanina: per l’oxidació
de l’aminoàcid fenilalanina es forma dioxifenilalanina (dopa), que per efecte de la dopaoxidasa es transforma
en melanina. El gen en homozigosi és incapaç de fabricar dopaoxidasa i, per tant, no es forma melanina.
A partir d’aquest procés aplica la teoria «un gen - un enzim».
7 Què són els introns i els exons en el procés de la transcripció en eucariotes? En quina fase de la transcripció
se separen?
8 Es considera que en el procés de la traducció es poden distingir tres fases importants: fase d’iniciació, fase
d’elongació i fase d’acabament. Digues quins codons són els responsables de cada fase i què succeeix
en cada fase pel que fa als aminoàcids.
9 El bacteri Escherichia coli sintetitza els aminoàcids necessaris, per exemple la histidina, si es cultiva
en un medi que no en conté. En canvi, aquesta síntesi deixa de produir-se quan l’aminoàcid en qüestió
es troba en el medi de cultiu. Quin sentit biològic té aquesta mena de comportament? Explica aquest
mecanisme en termes de control genètic. Quin nom rep el model que ho explica?

917280 _ 0158-0171.qxd 12/1/09 11:18 Página 161
AVALUACIÓ
1 En què es van basar Meselson i Stahl per confirmar la hipòtesi semiconservadora?
2 Un problema amb què es van trobar els investigadors que estudiaven la duplicació del DNA va ser que l’enzim
DNA-polimerasa només podia afegir nous nucleòtids a les cadenes de DNA en direcció 5’→ 3’.
Com es va resoldre finalment aquest enigma si les cadenes de DNA són antiparalel·les?
3 En el mecanisme de la duplicació del DNA intervenen tot un seguit d’enzims. Alguns dels més importants
són els següents: helicasa, topoisomerasa II o girasa, primasa, DNA-polimerasa III i DNA-polimerasa I.
Digues la funció de cadascun d’aquests enzims.
4 En el procés de replicació del DNA, esmenta les diferències entre filament de creixement continu, filament
de creixement discontinu, filament conductor i filament retardat.
Segona lletra
5 L’alcaptonúria és una malaltia hereditària
humana per la qual els individus U C A G
que la pateixen presenten artritisme UUU phe UCU UAU tyr UGU cys
U
UUC UCC ser UAC UGC C
i ennegriment dels cartílags i de l’orina U UUA
leu UCA UAA stop UGA stop A
quan aquesta entra en contacte amb UUG UCG UAG stop UGG trp G
l’aire. Actualment es coneix que

CUU CCU CAU CGU U
el motiu de l’ennegriment és l’àcid his
homogentísic, el qual no es transforma
CUC
C CUA leu CCC pro CAC CGC arg C
CCA CAA gln CGA A
en altres substàncies en individus CUG CCG CAG CGG G
que tenen el gen responsable
U
en homozigosi. A partir d’aquest AUC ile ACC AAC AGC C
procés aplica la teoria A AUA thr
ACA AAA lys AGA arg A
«un gen - un enzim». AUG met ACG AAG AGG G
GUU GCU GAU
asp GGU U
GUC GCC GAC GGC C
6 A partir dels teus coneixements i de la taula G GUA val ala
GAA
gly
GCA glu GGA A
del codi genètic, completa la taula següent. GUG GCG GAG GGG G
Es tracta d’un organisme eucariota
Clau genètica.
amb DNA bicatenari.
___ ___ ___ ___ ___ ___ C ___ ___ ___ ___ ___ DNA
___ ___ ___ A A A ___ ___ ___ ___ ___ ___ DNA
___ ___ ___ ___ ___ A ___ U C ___ ___ ___ RNAm
___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ U C A anticodó RNAt
Met _________ _________ _________ aminoàcid
7 Quines són les dues fases imprescindibles en l’expressió del missatge genètic, des del DNA del nucli fins
a la formació de proteïnes? Explica en què consisteix cada fase i en quin compartiment cel·lular té lloc.
8 Si es barregen la cadena de DNA i l’RNAm que se’n deriva del procés de la transcripció es verifica una unió
de les dues cadenes per les seves bases complementàries, però aquesta unió és imperfecta. A què són
degudes aquestes imperfeccions? Explica-ho.
9 El bacteri Escherichia coli sintetitza els enzims necessaris per metabolitzar la lactosa si es cultiva
en un medi que en conté. En canvi, la síntesi enzimàtica deixa de produir-se quan la lactosa desapareix
del medi de cultiu. Quin sentit biològic té aquesta mena de comportament? Explica aquest mecanisme
en termes de control genètic. Quin nom rep el model que ho explica?

917280 _ 0158-0171.qxd 12/1/09 11:18 Página 162
10 FITXA DE REFORÇ
1 Fes un esquema de la disposició, a nivell molecular, de les dues cadenes de DNA assenyalant els extrems 5’ i 3’
de cada cadena, i digues en quin sentit poden créixer aquestes cadenes.
2 La duplicació del DNA és un procés biològic que requereix molta energia, ja que s’han d’unir els nucleòtids
per formar àcids nucleics. Quina és la font d’aquesta energia?
Segona lletra
3 Suposem la seqüència següent d’una cadena
U C A G
de DNA:
UUU phe UCU UAU tyr UGU cys
U
TTGCAGAACGGT UUC UCC UAC UGC C
U UUA ser
leu UCA UAA stop UGA stop A
a) Escriu la seqüència de la cadena
complementària.

CUU CCU CAU his CGU U
b) Escriu la seqüència de l’RNAm. CUC
C CUA leu CCC pro CAC CGC arg C
c) Escriu la seqüència d’aminoàcids resultant. CCA CAA gln CGA A
CUG CCG CAG CGG G
U
AUC ile ACC thr AAC AGC C
A AUA ACA AAA lys AGA arg A
AUG met ACG AAG AGG G
GUU GCU GAU
asp GGU U
GAC
GUC
GCA GAA GGA A
glu
GUG GCG GAG GGG G
Clau genètica.
4 Fem créixer Escherichia coli en un medi de cultiu normal. A continuació sembrem un bacteri en un medi
que conté bases marcades amb un isòtop radioactiu i es comença a replicar fins a produir quatre bacteris
descendents. Fes un esquema en què representis les diverses molècules de DNA tot indicant amb colors
diferents quines són les cadenes normals i quines són les cadenes marcades.
5 Es transcriu un fragment d’una cadena d’una molècula de DNA. Aquest fragment conté el 31% de guanina,
el 19% de timina, el 19% d’adenina i el 31% de citosina. Quin serà el percentatge de bases de l’RNA
transcrit? Raona la resposta.
6 En què consisteixen els processos de transcripció i traducció? En quin compartiment cel·lular es donen?
Quina importància biològica tenen?
7 En un ribosoma que està portant a terme el procés de la traducció es distingeixen tres regions o centres.
Digues quins són i quina funció fa cadascun. Fes-ne un dibuix.
8 Entre quins grups funcionals té lloc la unió d’aminoàcids entre si? Representa l’enllaç i digues-ne el nom.
9 La cadena següent és una seqüència de nucleòtids que es transcriu i codifica un fragment d’una proteïna.
3’ AGCTTAGCGTTGACCGTA 5’
a) Indica la seqüència de l’RNAm.
b) Indica la seqüència d’aminoàcids.
c) Indica l’anticodó del primer i del darrer RNAt.

917280 _ 0158-0171.qxd 12/1/09 11:18 Página 163
1 Per què Meselson i Stahl van descartar les hipòtesis conservadora i dispersiva en la duplicació del DNA?
2 Quins components són necessaris perquè es pugui portar a terme la síntesi de DNA in vitro?
3 Enumera els enzims que intervenen en la duplicació del DNA bacterià i indica la funció que fan.
4 L’alcaptonúria és una malaltia humana hereditària que només presenten els individus que tenen el gen
responsable en homozigosi. Digues, tot raonant-ho, com ha de ser el genotip dels pares perquè si cap d’ells no
té la malaltia algun dels seus fills la presenti.
5 Fes un esquema de l’aminoacil RNAt en què indiquis on està enllaçat l’aminoàcid, on es troba l’anticodó
i la situació dels extrems 5’ i 3’.
6 En què consisteix la hipòtesi de la col·linearitat proposada per Francis Crick? Quins processos s’hi diferencien?
Explica en què consisteix cada un.
7 Què s’entén per retrotranscripció? En quins éssers vius es pot donar? Quina importància pot tenir aquest
procés per a aquests organismes?
8 Tot i que té similituds, quines diferències fonamentals trobes entre la transcripció i la duplicació del DNA?
9 Fes una relació de tots els enzims que intervenen en la transcripció en les cèl·lules eucariotes i indica la funció
que hi fan.
10 Quin és el raonament inicial pel qual es dedueix que en el codi genètic cada tres bases o nucleòtids
codifiquen per a un aminoàcid? Fes-ne els càlculs. Dóna el mateix nombre de combinacions de tres bases
nitrogenades que d’aminoàcids? Com podem explicar-ho?
11 Com actua l’AMP cíclic en el control de la biosíntesi de les proteïnes? Què fa que quan augmenten els nivells
de glucosa en el medi no es produeixen enzims per al metabolisme de la lactosa?

917280 _ 0158-0171.qxd 30/12/08 12:55 Página 164
10 SOLUCIONARI
INICI D’UNITAT A T
• Una estructura en doble hèlix permet que els dos filaments A T
se separin i serveixin de motlle per sintetitzar el filament com- G C
plementari i així obtenir dues molècules idèntiques, una per C G
cadascuna de les cèl·lules filles. C G
A T
A T
ACTIVITATS CG G
" "
10.1. Una s’anomena conservadora perquè la doble hèlix ini- A T T
cial es conserva. L’altra hipòtesi s’anomena semiconser- T A
U A
vadora perquè en cadascuna de les dobles hèlixs resul- G C
G C
tants, un dels filaments és antic i l’altre és un filament C G
C G
acabat de sintetitzar. A T
A T
G C
G C
10.2. Si la hipòtesi correcta fos la conservadora, el nou DNA T A
U A
tindria els dos filaments constituïts per bases nitrogena- C G
C G
!
des amb N14; per tant, ocuparia la posició superior, la C G
C G
!
T
A U A
!
del N14, i hi hauria DNA15 i DNA14, però no DNA14-15.
Aquesta hipòtesi es va descartar perquè no s’hi va tro-
bar ni DNA15 ni DNA14, sinó tan sols DNA14-15. 10.10. Enzim
10.3. Si la hipòtesi correcta fos la dispersora, en la segona DNA-polimerasa III
replicació i la tercera el nou DNA tindria els dos fila- Helicasa
ments constituïts per bases nitrogenades amb N15 i N14; RNA-polimerasa
per tant, ocuparien la posició intermèdia (tan sols hi DNA-ligasa
hauria DNA14-15). Aquesta hipòtesi es va descartar per- Primasa
què no tan sols s’hi va trobar DNA 14-15, sinó també
Topoisomerasa II
DNA14.
Topoisomerasa I
10.4. L’explicació és la següent: per unir els nous nucleòtids DNA-polimerasa I
fa falta energia, i aquesta s’obté dels enllaços entre el
Funció
primer i el segon fosfat dels nucleòtids trifosfat.
Afegeix nucleòtids de DNA a l’extrem 3’ d’un segment
10.5. És un enllaç entre el carboni 3’ del darrer nucleòtid del curt d’RNA, que li serveix d’encebador.
DNA en creixement (l’anomenat extrem 3’) i el carboni Trenca els ponts d’hidrogen entre els dos filaments
5’ del nucleòtid que s’hi afegeix; per tant, és un enllaç complementaris.
3’ ! 5’. Això explica que el filament creixi en direcció
Sintetitza RNA sobre un DNA patró.
5’ ! 3’.
Uneix fragments de DNA.
10.6. El DNA complementari és 3’... TGAGTCCAT ...5’. Sintetitza nucleòtids d’RNA, que serveixen com a punt
10.7. Hi ha el 18 % de A, i com que A i T sumen el 36 %, d’inici a la DNA-polimerasa III.
G i C sumen el 64 % (100! 36 " 64), i com que hi Elimina les tensions de la doble hèlix tallant els dos fi-
ha d’haver la mateixa quantitat de G que de C, hi ha el laments.
32 % de G i el 32 % de C. Elimina les tensions de la doble hèlix tallant un dels fi-
laments.
10.8. Els fragments d’Okazaki són segments constituïts per Elimina els nucleòtids d’RNA que hi troba, i després
una petita quantitat de nucleòtids d’RNA a l’extrem 5’, els reemplaça per nucleòtids de DNA.
seguits d’una gran quantitat de nucleòtids de DNA.
Processos en què intervé
Als bacteris hi ha uns 50 nucleòtids d’RNA i de 1.000 a
Replicació del DNA
2.000 nucleòtids de DNA.
Replicació del DNA i síntesi de l’RNA
A les cèl·lules eucariotes, els fragments d’Okazaki tan Replicació del DNA i síntesi de l’RNA
sols poden contenir de 100 a 200 nucleòtids en total. Replicació del DNA
10.9. Un dels errors és que a la zona d’inici s’han de formar Replicació del DNA
uns cinquanta nucleòtids d’RNA i, per tant, hi ha d’ha- Replicació del DNA i síntesi de l’RNA
ver uracils i no pas timines. Replicació del DNA i síntesi de l’RNA
Replicació del DNA
El segon error és que falta dibuixar l’altre filament
que s’està formant. Com que aquest és de creixement 10.11. Se sintetitza de manera discontínua perquè no hi ha
continu, a mesura que es desenrotlla la doble hèlix, a cap enzim DNA-polimerasa capaç d’unir nucleòtids a
l’extrem 3’ constantment es van afegint nucleòtids de l’extrem 5’ del DNA. Perquè aquest pugui créixer més
DNA. enllà de l’extrem 5’, es necessita que sobre un punt del

917280 _ 0158-0171.qxd 30/12/08 12:55 Página 165
10 SOLUCIONARI
DNA patró, situat a uns 1.000 nucleòtids més enllà d’a- 10.16.
A B C D E G
quest extrem 5’, s’iniciï la síntesi d’un fragment en di-
recció 5’ ! 3’, fins que arribi a contactar amb l’extrem Mutant 1 # # # $ # $
5’ del DNA que es vol fer créixer, i després que un DNA- Mutant 2 # $ # $ # $
ligasa empalmi els dos extrems.
Mutant 3 # # # # # $
10.12. El filament discontinu tarda més a sintetitzar-se (per
Mutant 4 # $ $ $ # $
això s’anomena filament retardat) que el filament con-
tinu perquè la síntesi s’atura constantment, esperant Mutant 5 $ $ $ $ # $
que l’enzim helicasa arribi a trencar els ponts d’hi-
Mut 5 Mut 4 Mut 2 Mut 1 Mut 3
drogen de 1.000 parells de nucleòtids, i que es torni a
iniciar la síntesi d’un nou fragment d’Okazaki. | | | | |
10.13. Tal com Cairns havia observat, com que les dues cade- E ! A ! C ! B ! D !G
nes creixien en la mateixa direcció, una ho havia de fer
L’ordre de les substàncies és: E, A, C, B, D i G.
en sentit 5’ ! 3’ (la qual cosa no implica cap problema
perquè aquesta és la direcció de tots els DNA-polime- 10.17. RNAm:
rases); però, en canvi, com que el filament complemen- 5’... A U G U U C A U G A A C A A A G A A ... 3’
tari és antiparal·lel, aparentment creixia en sentit 3’ ! 5’,
10.18. RNAm:
cosa que era impossible, ja que cap DNA-polimerasa és
3’... A U G U U C A U G A A C A A A G A A ... 5’
capaç de fer-ho. Els fragments que s’hi van trobar eren
l’evidència que, en realitat, aquest filament no creixia des Aquest RNAm és totalment diferent del del problema
de l’extrem 5’ per addició de nucleòtids, sinó per l’addi- anterior, ja que si es posa en el mateix sentit de lec-
ció de fragments que havien estat sintetitzats en la direc- tura és:
ció contrària (la que segueixen els DNA-polimerases). Se- RNAm:
ria com la direcció de creixement d’una cua de persones, 5’... A A G A A A C A A G U A C U U G U A ... 3’
que és just la contrària que la direcció en què caminen
les persones que la fan créixer. 10.19. Les seqüències de consens del DNA són o TTGACA o
TATAAT. La segona està constituïda pel segon i el ter-
10.14. Procariotes cer triplet, comptats a partir de l’extrem 3’. D’altra ban-
1. El DNA no està enrotllat sobre histones formant nu- da, com que l’RNAm se sintetitza en direcció 5’ ! 3’
cleosomes; per tant, no necessita desenrotllar-se i se sol iniciar amb el triplet 5’...AUG -..., el triplet de
per poder ser llegit. DNA complementari ha de ser un 3’...TAC -...
2. Tan sols hi ha una bombolla de replicació. Aquest apareix en el setè triplet, és a dir, a deu nu-
3. Els fragments d’Okazaki presenten de 1.000 a 2.000 cleòtids de la possible seqüència de consens esmen-
nucleòtids del DNA. tada abans, per la qual cosa es confirma com a tal.
Eucariotes Seqüència de consens
1. El DNA està enrotllat sobre histones formant nucleo-
somes, per la qual cosa s’ha de desenrotllar per ser
llegit. DNA: 3’...T C T - T A T - A A T - A T C - G T A -
2. Hi ha moltes bombolles de replicació o replicons
(3.500 al genoma de Drosophila).
Inici síntesi RNAm
3. Els fragments d’Okazaki tan sols presenten de 100
a 200 nucleòtids del DNA.
10.15. - G C A - T A C - A G C - T A G - A A C - G A T - ...5 ’
DNA-polimerasa
RNAm: 5’... A U G - U C G - A U C - U U G - C U A - ...3 ’
Helicasa 10.20. No, perquè els gens de les cèl·lules eucariotes presen-
ten introns intercalats en el gen, mentre que els gens
de les cèl·lules procariotes no presenten introns. Com
que els introns també es transcriuen, els transcrits pri-
Proteïnes
estabilitzadores maris de les cèl·lules eucariotes són molt més llargs
que els de les cèl·lules procariotes. Després de la ma-
duració (extracció dels introns) sí que tindran la matei-
Primasa xa longitud.
DNA-polimerasa III 10.21. a) Són possibles els triplets CCC, CCU, CUC, UCC,
CUU, UCU, UUC, UUU.
DNA-polimerasa I
b) De triplets CCC, n’hi haurà 0,7 ! 0,7 X 0,7 " 0,343,
DNA-ligasa
és a dir, el 34,3 %.

917280 _ 0158-0171.qxd 30/12/08 12:55 Página 166
10 SOLUCIONARI
c) De triplets amb dos U i una C, n’hi haurà P(CUU) + DNA possibles: 3’... ACA - CCA - TAC - CGA ...5’
P(UCU) ! P(UUC) " " 0,7 # 0,3 # 0,3 ! 0,3 X ACG CCG CGG
0,7 # 0,3 ! 0,3 # 0,3 # 0,7 " 0,189, és a dir, el CCT CGT
18,9 %. CCC CGC
10.22. Si conté nucleòtids de U i de A, s’han format els triplets 10.30.

AAA, AAU, AUA, UAA, AUU, UAU, UUA i UUU. Com Aminoàcids: H2N - Gly - Cys - Gly - Ala - Ser - COOH
que el triplet UAA indica final de la síntesi, cada vega- RNAm: 5’... GGU - UGU - GGU - GCU - AGU ... 3’
da que per atzar es troba format, en traduir-lo finalit- GGC UGC GGC GCC AGC
zarà la síntesi de la cadena polipeptídica; per això GGA GGA GCA UCU
n’han resultat cadenes molt curtes. GGG GGG GCG UCC
10.23. Tan sols un dels filaments porta la informació per a UCA
la síntesi de proteïnes; per tant, si hi ha 12.000 nu- UCG
cleòtids, hi ha 4.000 triplets, i conseqüentment es tra- DNA possibles: 3’... CCA - ACA - CCA - CGA - TCA ... 5’
duirà en 4.000 aminoàcids. D’altra banda, una pro- CCG ACG CCG CGG TCG
teïna de 20.000 daltons (1 dalton és 1 uma o unitat CCT CCT CGT AGA
de massa atòmica), com que cada aminoàcid pesa CCC CCC CGC AGG
de mitjana 100 daltons, té 200 aminoàcids. Així doncs, AGT
aquest DNA pot codificar 20 d’aquestes proteïnes AGC
(4.000 : 200 " 20).
En total hi ha 4 · 2 · 4 · 4 · 6 " 768 possibles seqüèn-
10.24. La solució és: a) amb 5, b) amb 7, c) amb 1, d) amb cies diferents de DNA que informen sobre aquest
3, e) amb 8, f) amb 2, g) amb 4, h) amb 6. mateix polipèptid.
10.25. a) A uns 1.000 nucleòtids per minut. 10.31. Si no es produís la mutació sortiria:
b) Són complementaris, antiparal·lels i enrotllats de DNA: 3’... AAT - ACA - AAT ...5’
manera plectonímica, és a dir, que per separar-los RNAm: 5’... UUA - UGU - UUA ...3’
cal desenrotllar l’un respecte de l’altre. Aminoàcids ordenats: Leu - Cys - Leu
c) Sí. L’aparició de noves informacions és l’única pos- Si es produeix la mutació, sortirà:
sibilitat que sorgeixin millores heretables.
DNA: 3’ ... AAT - A C A - AAT ...5’
d) S’anomenen mutacions. RNAm: 5’ ... UUA - U«C»U - UUA ...3’
10.26. Perquè a les cèl·lules dels teixits especialitzats no s’ex- Aminoàcids: Leu - «Ser» - Leu’
pressen tots els gens, sinó que a les cèl·lules d’un tei- Per tant, si es modifiqués, el segon aminoàcid en lloc
xit determinat s’expressen uns gens, i a les cèl·lules d’una cisteïna seria una serina.
d’un altre teixit, se n’expressen uns altres. Justament
és gràcies a aquestes diferències d’expressió que és 10.32. A partir del U que apareix a l’RNAm i de la T que apa-
possible l’existència de teixits especialitzats, malgrat reix al DNA es dedueix que la columna de DNA que es
que totes les cèl·lules somàtiques d’un individu here- transcriu és la primera. Com que a l’enunciat es diu
ten el mateix DNA que tenia el zigot, que va ser la pri- que la lectura de la cadena és de dalt a baix, i l’RNAm
mera cèl·lula de l’individu. és sintetitzat llegint la cadena de DNA a partir de l’ex-
trem 3’, aquest es troba a dalt. Per tant:
10.27. a) A un DNA, ja que té T.
DNA
b) A un DNA, ja que té T. de doble cadena RNAm RNAt Aminoàcids
c) A un RNA, ja que té U. 3’ - C 5’ - G 5’ - G 3’ - C
d) No es pot dir si és un DNA o un RNA, ja que no hi G C C G Ala
ha ni U ni T. T A A U - 5’
10.28. A T U 3’ - A
DNA: 5’... C T T C G T C A A A T G ...5’ C G G C Trp
RNAm: 5’... G A A G C A G U U U A C ...3’
C G G C - 5’
RNAm: 5’... G A A - G C A - G U U - U A C ...3’
Aminoàcids: Glu - Ala - Val - Tyr ! A T U 3’ - A
C G G C Interrupció
10.29.
T A A U - 5’
Aminoàcids: H2N - Cys - Gly - Met - Ala - COOH
RNAm: 5’... UGU - GGU - AUG - GCU ...3’ G C C 3’ - G
UGC GGC GCC C G G C Arg
GGA GCA
GGG GCG A - 5’ T - 3’ U - 3’ A - 5’

917280 _ 0158-0171.qxd 30/12/08 12:55 Página 167
10 SOLUCIONARI
10.33. 10.39. L’alumne ha de fer un dibuix similar a aquest:

DNA: 5’ ... TCA - CCG - TAT - GAG - AAT - CAT ... 3’
a RNAp
a) RNAm: 3’ ... AGU - GGC - AUA - CUC - UUA - GUA ... repressor # corepressor
5’
RNAm orientat: 5’ ... AUG - AUU - CUC - AUA - CGG - UGA ... 3’
b) Aminoàcids: Met - Ile - Leu - Ile - Arg «Fi»
RNAm
10.34.
DNA RNAm ARNt Aminoàcids
3’ - T 5’ - A 3’ - U histidina (corepressor)
L’operó his en presència d’histidina
A U A
Met
RNAp
C G C - 5’
A U 3’ - A b
RNAm
C G C
Trp
C G C - 5’
A U 3’ - A repressor
inactiu
C G C
Interrupció
T A U - 5’
L’operó his en estat normal
A U A enzim enzim enzim
C G C
Interrupció 10.40.
T - 5’ A - 3’ U - 5’
Translocació ribosomal.
L’RNAt que ha perdut
10.35. a) Si tan sols es coneguessin els dos primers nucleò- La cadena polipeptídica la cadena polipeptídica
tids del codó, es podria conèixer l’aminoàcid in- passa a l’últim RNAt passa al centre E i surt
corporat en els casos següents: Ala, Arg, Gly, Leu, que ha arribat del ribosoma
Pro, Ser, Thr i Val. met
met
tyr tyr
b) Si es coneix l’aminoàcid incorporat, es podria conèi- ala his ala his
arg
xer el codó en dos casos: Met i Trp. arg arg
c) Els aminoàcids que se substitueixen més fàcilment
són els mateixos que en els dos casos anteriors: Met
E GTP GDP E
i Trp.
10.36. Si és d’una cèl·lula procariota, la seqüència serà: P A P A
AGG AGG
AUG AUG
RNAm: 5’... A U C C U C A U G ...3’
GCC CAC GCC CAC
DNA (transcrita): 3’... T A G G A G T A C ...5’ CGC UAU CGC UAU
DNA (complementària): 5’... A T C C T C A T G ...3’

10.41. 2.000 proteïnes " 150 aminoàcids/proteïna ! 300.000
10.37. Com que cada RNAm dóna lloc a vuit proteïnes, n’hi
aminoàcids. Com que cada aminoàcid necessita 3 nu-
haurà prou que el gen sigui transcrit 750 vegades
cleòtids d’informació, això significa 900.000 nucleòtids.
(6.000 / 8 ! 750).
Com que cada 10 nucleòtids signifiquen 34 Å, els
10.38. Proc. Euc. 900.000 nucleòtids tenen una longitud de 3.060.000 Å.
10.42.
a) L’RNA transcrit primari ja
és l’RNAm? SÍ NO DNA: 5’... T A C A A G T A C T T G T T T C T T ...3’
RNAm: 3’... A U G U U C A U G A A C A A A G A A ...5’
b) La transcripció i la traducció es
RNAm: 5’... A A G - A A A - C A A - G U A - C U U - G U A ...3’
fan en compartiments diferents? NO SÍ
Aminoàcids: Lys - Lys - Glu - Val - Leu - Val !
c) La transcripció i la traducció
10.43. Si les dues guanines (G) del DNA s’han canviat per
són simultànies? SÍ NO
dues citosines (C), en l’RNAm les dues citosines (C)

917280 _ 0158-0171.qxd 30/12/08 12:55 Página 168
10 SOLUCIONARI
ara seran dues guanines (G); per tant, aquest RNAm i d) El centre M és el lloc P o centre peptidil i el centre
la seqüència d’aminoàcids ara serà: N és el lloc A o centre acceptor d’aminoàcils-RNAt.
RNAm: 5’... A A G - A A A - G A A - G U A - C U U - G U A ...3’ e) Aa5 és Lys, aa6 és Ser i aa7 és Val.
Aminoàcids: Lys - Lys - Glu - Val - Leu - Val !
f) Els triplets assenyalats amb una E s’anomenen codó
10.44. i els assenyalats amb la F s’anomenen anticodó.
DNA: 5’... T A C A A G T A C T T G T T T C T T ...3’ g) Es troba a l’aminoàcid aa1.
Nou DNA: 5’... T A C A A T A C T T T T T C T T ...3’ h) Es formaria el triplet UAG, que és un triplet d’atu-
RNAm: 3’... A U G U U A U G A A A A A G A A ...5’ rada, i la síntesi de proteïna quedaria interrom-
RNAm: 5’... A A G - A A A - A A G - U A U - U G U - A ...3’ puda.
Aminoàcids: Lys - Lys - Lys - Tyr - Cys - !
10.45. LABORATORI
H2N - Lys - Met - Glu - COOH 10.53. Resposta model.
Aminoàcids: H2N - Lys - Met - Glu - COOH John Craig Venter va néixer el 14 d’octubre de 1946
RNAm: 5’... AAA - AUG - GAA ... 3’ a Salt Lake City (USA). És biòleg i home de negocis. Va
o o treballar al National Institute of Health on va apren-
AAG GAG dre la tècnica d’identificar ràpidament els RNAm de la
cèl·lula i la va utilitzar per identificar gens del cervell
DNA possibles:
humà, la qual cosa va voler patentar però no ho va
3’... TTT - TAC - CTT ...5’ aconseguir. Al 1999 va començar el seu propi Pro-
jecte Genoma Humà amb propòsits comercials. Ha fun-
3’... TTC - TAC - CTT ...5’
dat diferents instituts i empreses dedicades a l’ús de
3’... TTT - TAC - CTC ...5’ microorganismes modificats genèticament per a la pro-
3’... TTC - TAC - CTC ...5’
ducció de combustibles alternatius. A l’octubre del 2007
va anunciar que havia creat un cromosoma artificial
10.46. a partir d’elements químics. Darrerament ha centrat
HOOC - Lys - Met - Glu - NH2 les seves investigacions a obtenir un genoma com-
plet d’ésser viu.
Aminoàcids: H2N - Glu - Met - Lys - COOH
10.54. Resposta model.
RNAm: 5’... GAA - AUG - AAA ...3’
o o
Vida artificial?
GAG AAG La prestigiosa revista Science ha publicat recentment
DNA possibles: que l’equip d’un investigador nord-americà, el Dr. Craig
Venter, ha sintetitzat artificialment el primer genoma
3’... CTT - TAC - TTT ...5’ complet d’un ésser viu, Mycobacterium genitalium, un
3’... CTC - TAC - TTT ...5’ bacteri que pot viure a les vies genitals dels animals.
Encara que en principi es pensava que aquest orga-
3’... CTT - TAC - TTC ...5’ nisme era el més senzill i amb el DNA més curt que
3’... CTC - TAC - TTC ...5’ existia, recentment s’han descobert dos bacteris més
petits i amb un DNA encara més curt.
L’interès per conèixer el genoma mínim o DNA més
petit en un ésser viu prové de l’objectiu d’arribar a
10.51. a) S’han trencat els enllaços fosfoestèrics que unien «crear» organismes amb unes propietats determina-
els nucleòtids dels dos extrems del fragment sepa- des que a nosaltres ens interessin. Els avantatges que
rat en un filament, i els enllaços d’hidrogen que man- tindria la consecució d’aquests éssers vius serien que,
tenien unides les seves bases nitrogenades amb les per exemple, podrien solucionar molts problemes me-
bases nitrogenades de l’altre filament. diambientals actuals, com la transformació o emma-
gatzematge de diòxid de carboni, producció de bio-
b) A partir de l’extrem 3’ s’hi afegiria un nucleòtid de combustibles, neteja de contaminants...
A, un altre de G, un altre de G i un altre de T, suc-
cessivament. Però aquests tipus d’organismes sintètics també po-
drien representar perills per a la humanitat, com per
c) Ho faria el DNA-polimerasa I. exemple, que a més dels efectes beneficiosos en pro-
10.52. a) S’està sintetitzant una proteïna. dueixin altres de perjudicials de manera col·lateral, que
per mutacions o recombinacions genètiques es formin
b) A és RNAt, B és RNAm, C és la subunitat ribosòmi-
altres éssers vius que no poguéssim controlar i fossin
ca gran i D és la subunitat ribosòmica petita.
perjudicials... Sembla segur que són necessàries més
c) G’ és 5’, H’ és 5’ i I’ és 3’. recerques en aquest sentit.

917280 _ 0158-0171.qxd 30/12/08 12:55 Página 169
10 SOLUCIONARI
PROVA D’AVALUACIÓ 1 PROVA D’AVALUACIÓ 2
1. Semiconservadora: cada molècula filla està formada per 1. Fent viure bacteris prèviament en un medi normal i poste-
una cadena de la molècula mare que actua com a mot- riorment en un medi amb nitrogen pesant. Tot el DNA aca-
lle i una cadena acabada de formar. Conservadora: la no- bat de sintetitzar pels bacteris introduïts en el medi amb ni-
va molècula de DNA és completament nova i la molècula trogen pesant tenia una densitat intermèdia entre el DNA
original roman intacta. Dispersiva: no es conserven les ca- pesant i el DNA no pesant, a la següent generació de bac-
denes originals, es barregen fragments de les dues cade- teris apareixien dos tipus de DNA, un d’híbrid i un altre de
nes. lleuger, i a la tercera generació la proporció de DNA híbrid
era més petita.
2. Són fragments d’RNA sintetitzats per la RNA-polimerasa,
que no necessita encebador, i després per la DNA-polime- 2. Amb els segments d’Okazaki: fragments d’RNA sintetitzats
rasa, en direcció 5’ → 3’ sobre diferents regions del filament per la RNA-polimerasa, que no necessita encebador, i des-
patró de DNA, per poder solucionar el problema de la sín- prés per la DNA polimerasa, en direcció 5’ → 3’ sobre dife-
tesi de DNA en direcció 5’ → 3’, quan el sentit de la cade- rents regions del filament patró de DNA; posteriorment, des-
na de DNA és l’oposat. prés de perdre la porció d’RNA, es fusionen entre si, i fan
la sensació que el nou filament de DNA creix en direcció
3. El DNA dels eucariotes està associat a les histones, per la
3’ → 5’.
qual cosa se’n complica la replicació. La longitud del DNA
eucariòtic és molt més gran i en general no té un sol ori- 3. Helicasa: separa les cadenes de DNA; topoisomerasa II o
gen de replicació, sinó aproximadament un centenar. Aques- girasa: talla les dues cadenes del DNA; primasa: RNA-po-
tes diferències fan que el procés en eucariotes sigui més limerasa que sintetitza un fragment curt d’RNA que actua
lent. com a encebador; DNA-polimerasa III: comença a sintetit-
zar un filament de DNA; DNA-polimerasa I: substitueix els
4. a) 3’ UCAAGGACCG 5’.
nucleòtids d’RNA per nucleòtids de DNA.
b) 3’ TAAAGCCTTTGCCAU 5’.
4. Filament de creixement continu: nou filament de DNA sin-
c) 3’ TCAAGGACCG 5’. tetitzat per la DNA-polimerasa III en direcció 5’ → 3’; fila-
ment de creixement discontinu: nova cadena de DNA
5.
fragment formada per la DNA-ligasa a partir de la unió dels fragments
Glu Ser Ala Gly
proteïna d’Okazaki: filament conductor: és el filament de creixe-
GAA TCT GCT GGT DNA ment continu; filament retardat: és el filament de creixement
discontinu.
CTT AGA CGA CCA DNA
5. Cada gen codifica per un enzim que té una funció concre-
GAA UCU GCU GGU RNAm ta en el metabolisme. Si un gen en homozigosi, per exem-
ple, fa que no se sintetitzi un enzim determinat, no es farà
CUU AGA CGA CCA RNAt una reacció bioquímica i això provocarà un efecte, ja sigui
defecte o malaltia. Hi ha, per tant, un paral·lelisme entre gen
6. Cada gen codifica per un enzim que té una funció concre- i caràcter i entre gen i substància.
ta en el metabolisme. Si un gen en homozigosi, per exem- 6.
ple, fa que no se sintetitzi un enzim determinat, no es farà TAC TTT CAG TCA DNA
una reacció bioquímica i això provocarà un efecte, ja sigui ATG AAA ATC AGT DNA
defecte o malaltia. Hi ha, per tant, un paral·lelisme entre gen
i caràcter i entre gen i substància. AUG AAA GUC AGU RNAm
7. Introns: seqüències d’RNA sense sentit que s’eliminen. UAC UUU CAG UCA anticodó RNAt
Exons: seqüències que no s’eliminen. Fase de maduració.
Met Lys Val Ser aminoàcid
8. Fase d’iniciació: AUG; l’aminoàcid metionina comença la
cadena proteica. Fase d’elongació: els codons responsables
7. Transcripció: pas de DNA a RNAm; es dóna al nucli. Tra-
són tots menys el d’inici i els d’acabament; es van incor-
ducció: pas d’RNAm a seqüència d’aminoàcids; es dóna al
porant els aminoàcids a la cadena polipeptídica. Fase d’a-
citoplasma.
cabament: UAA, UAG, UGA; no hi ha cap RNAt l’anticodó
del qual en sigui complementari, i no s’hi afegeix cap ami- 8. A la presència dels introns: seqüències d’RNA sense sen-
noàcid. tit que s’eliminen a la fase de maduració i només romanen
els exons: seqüències que no s’eliminen.
9. Estalviar recursos, no fabricar aminoàcids si ja n’hi ha al
medi. L’operó té un repressor que en estat normal és in- 9. Estalviar recursos, no fabricar enzims si al medi no hi ha lac-
actiu, per la qual cosa es fabriquen constantment els en- tosa. El repressor produït pel gen regulador s’associa a la
zims necessaris per produir la histidina; però, si hi ha his- zona operadora i impedeix que la RNA-polimerasa transcri-
tidina en el medi, el repressor es torna actiu i es fixa sobre gui els gens estructurals; si hi ha lactosa, aquesta s’associa
l’operador i es reprimeix la síntesi d’histidina. Repressió amb el repressor el qual esdevé inactiu i, per tant, es trans-
enzimàtica. criuen els gens estructurals. Inducció enzimàtica.

917280 _ 0158-0171.qxd 30/12/08 12:55 Página 170
10 SOLUCIONARI
FITXA DE REFORÇ dia entre el DNA pesant i el DNA no pesant, per tant es
3 3 tractava d’un DNA híbrid i es descartava la hipòtesi con-
1. P
5 A…
T 5 servadora. En la següent generació de bacteris apareixien
dos tipus de DNA, un d’híbrid i un altre de lleuger, i a la
P
3 3
P tercera generació la proporció de DNA híbrid era més pe-
5 C…
G 5
P tita, i així es descartava la hipòtesi dispersiva.
3 3
P 2. DNA-polimerasa, desoxiribonucleòtids-5-trifosfats d’adeni-
5 G…
C 5
P na, timina, guanina i citosina, ions Mg2+ i una molècula de
3
DNA.
3
P
5 A…
T 5
3
P 3. Helicasa: separa les cadenes de DNA; topoisomerases:
eliminen les tensions de les cadenes de DNA; RNA-poli-
Les cadenes només poden créixer en sentit 5’ → 3’.
merasa: sintetitza un fragment curt d’RNA que actua com
2. Els mateixos nucleòtids, que en principi tenen la forma de a encebador; DNA-polimerasa III: comença a sintetitzar
nucleòtids trifosfat, perden dos dels seus grups fosfat, ce- un filament de DNA; DNA-polimerasa I: substitueix els nu-
deixen l’energia d’aquests enllaços. cleòtids d’RNA per nucleòtids de DNA; DNA-ligasa: em-
3. a) AACGTCTTGCCA. palma entre si els diferents fragments.
b) AACGUCUUGCCA. 4. Heterozigòtic, de manera que els dos gens recessius, un

c) lys - val - leu - pro. del pare i un de la mare, es puguin trobar en homozigosi
en algun descendent.
4.
5. Vegeu l’esquema de la pàgina 201 del llibre de l’alumne.
L’anticodó es troba a la part més inferior de la molècula,
gairebé plana.
6. Correspondència entre una seqüència de nucleòtids del

DNA i la seqüència d’aminoàcids de la proteïna que co-
difica. Transcripció i traducció. Transcripció: pas de DNA
a RNAm; es dóna en el nucli. Traducció: pas d’RNAm a
seqüència d’aminoàcids; es dóna en el citoplasma.
7. Síntesi de DNA a partir d’RNA. La poden fer alguns virus.

Es tracta de virus amb RNA com a material genètic i en
Cadena normal sintetitzar DNA a partir de l’RNA, poden modificar el DNA
Cadena marcada de les cèl·lules hostes.
8. Bàsicament que en la transcripció es necessiten ribonu-

5. 31% de guanina, 19% d’uracil, 19% d’adenina i 31% de ci- cleòtids trifosfats de A, C, G i U, i RNA-polimerases, i en
tosina. Perquè a l’RNA en lloc de timina hi ha uracil. la duplicació del DNA es necessiten DNA-polimerasa, des-
6. Transcripció: pas de DNA a RNAm; es dóna en el nucli. oxiribonucleòtids-5-trifosfats de A, C, G i T.
Traducció: pas d’RNAm a seqüència d’aminoàcids; es dó- 9. RNA-polimerasa: encarregada de la síntesi pròpiament;
na en el citoplasma. poli-A-polimerasa: afegeix a l’extrem final 3’ la cua de po-
7. Centre peptidil o centre P, on se situa el primer aminoacil- li-A; RNPpn: duu a terme la maduració o separació dels
RNAt; centre acceptor o centre A, on se situen els amino- introns; RNA-lligases: empalmen els exons.
acils-RNAt següents; centre de sortida o centre E, on se
10. Si una base codifiqués per a un aminoàcid, només es po-
situa l’RNAt sense aminoàcid. Dibuix: vegeu la pàgina 202
drien utilitzar 4 aminoàcids (n’hi ha 20). Si cada dues ba-
del llibre de l’alumne.
ses codifiquessin per a un aminoàcid es podrien codificar
8. Entre el grup carboxílic (COOH) i el grup amina (NH2). 16 aminoàcids. Cada tres bases codifiquen per a un ami-
CO – NH, amb alliberació d’una molècula d’aigua. S’anome- noàcid perquè així se’n poden codificar 64. Com que te-
na enllaç peptídic. nim 20 aminoàcids, hi ha triplets d’acabament, un tri-
9. a) 5’ UCGAAUCGCAACUGGCAU 3’. plet d’inici i molts aminoàcids poden ser codificats per
diferents triplets, la qual cosa dóna més seguretat al pro-
b) ser - asn - arg - asn - trp - his. cés.
c) AGC; GTA.
11. L’AMPc associat al CAP té una gran afinitat per una zo-
na del promotor i sense la seva presència la RNA-polime-
FITXA D’AMPLIACIÓ rasa no s’hi pot acoblar. Quan augmenta el nivell de glu-
cosa a la cèl·lula disminueix el nivell d’AMPc perquè no
1. Tot el DNA acabat de sintetitzar pels bacteris introduïts en hi ha prou fosfat per formar-lo, ja que aquest s’usa en pas-
el medi amb nitrogen pesant tenia una densitat intermè- sar la glucosa a glucosa-6-fosfat.

917280 _ 0158-0171.qxd 30/12/08 12:55 Página 171
1 SOLUCIONARI
Notes

917280de172a183.qxd 30/12/08 12:59 Página 172
11 Les mutacions, els gens

i l’enginyeria genètica
MAPA DE CONTINGUTS
EL DNA
conté
gens
s’hi produeixen es poden modificar per es desxifren pel
mutacions enginyeria genètica projecte

Genoma Humà
poden ser poden pot millorar pot tenir

desenvolupar
naturals teràpia de malalties riscos
càncer
induïdes per producció agrícola i animal implicacions ètiques
agents mutàgens
segons on tenen lloc
gèniques
cromosòmiques
genòmiques

1. Per assimilar correctament aquesta unitat cal assegurar-se que l’alumnat recorda bé la composició química
dels àcids nucleics, sobretot pel que fa a les seqüències de bases. S’ha de tenir en compte que en el DNA
hi ha escrits els caràcters genètics de cada individu segons un llenguatge químic.
2. Convé deixar clar que totes les cèl·lules d’un organisme tenen el mateix material genètic, ja que totes
procedeixen d’una única cèl·lula original, per la qual cosa qualsevol variació genètica que es doni en aquesta
cèl·lula original es trobarà en totes les cèl·lules de l’organisme.
3. També convé fer pensar a l’alumnat en les connotacions ètiques derivades de l’aplicació de l’enginyeria
genètica, plantejant a l’aula qüestions com ara: fins a quin punt es pot arribar en la manipulació de gens
humans, de gens animals o de gens vegetals?, l’accés a la informació relativa a cada individu ha de ser lliure,
confidencial?...
4. Pot ser interessant completar el treball de la unitat amb debats, comentaris sobre esdeveniments científics
i notícies relacionades amb les qüestions treballades, per tal d’ajudar l’alumnat a entendre les implicacions
de la ciència en la societat.

917280de172a183.qxd 30/12/08 12:59 Página 173
11 Les mutacions, els gens

i l’enginyeria genètica
OBJECTIUS
1. Comprendre les lleis i els mecanismes moleculars 4. Analitzar el paper de les mutacions en l’evolució
i cel·lulars de l’herència. i les conseqüències que tenen en l’espècie
2. Valorar la importància de les aportacions de la biologia humana.
en els camps de la biotecnologia i la reproducció 5. Analitzar algunes aplicacions i limitacions
assistida. de la manipulació genètica en vegetals, animals
3. Situar els coneixements biològics en el marc general i en l’ésser humà, així com les implicacions
de la ciència, de la tècnica i de la tecnologia, ètiques, i valorar l’interès de la investigació
i en la perspectiva dels problemes que té plantejats del genoma humà en la prevenció de malalties
la humanitat. hereditàries.
CONTINGUTS
• Reconeixement del paper del DNA com a portador de la informació genètica i la naturalesa del codi genètic,
relacionant les mutacions amb alteracions en la informació i amb la variabilitat dels éssers vius i amb la salut
de les persones. (Objectiu 1)
• Descripció de la morfologia dels cromosomes i anàlisi dels cariotips. (Objectius 1 i 4)
• Significació de les mutacions gèniques, cromosòmiques i genòmiques, així com les conseqüències que tenen
en l’espècie humana (Objectiu 4)
• Valoració argumentada d’algunes aportacions de l’enginyeria genètica en la salut humana: dilemes ètics en relació
amb la detecció precoç de malalties genètiques i la teràpia gènica. (Objectius 2, 3 i 5)
prova 1 prova 2
Solucionar problemes relacionats amb el mecanisme de síntesi de proteïnes. (Objectiu 1) 6 3
Descriure la morfologia dels cromosomes i analitzar cariotips. (Objectius 1 i 4) 7 5, 6, 7
Diferenciar els tipus de mutacions. (Objectiu 4) 5 4
Descriure adequadament els conceptes principals de l’enginyeria genètica.
1, 2, 3, 4 1, 2
(Objectius 2, 3 i 5)

917280de172a183.qxd 13/1/09 09:29 Página 174
AVALUACIÓ
1 Defineix els conceptes d’enginyeria genètica, tecnologia del DNA recombinant i biotecnologia.
2 Què són els enzims de restricció? Quina funció tenen?
3 Quin nom té el procés d’obtenció d’individus a partir de cèl·lules somàtiques?
4 Marca la millor resposta d’entre les quatre opcions:

1) Quina d’aquestes molècules no intervé en els processos d’enginyeria genètica?
a) DNA ligases
b) enzims de restricció
c) plàsmids
d) DNA polimerases
2) Com es pot introduir el DNA d’una cèl·lula en una altra cèl·lula diferent?
a) mitjançant la infecció amb virus
b) mitjançant cromosomes artificials de llevats
c) mitjançant plàsmids bacterians
d) Totes les respostes són correctes.
3) Quines característiques ha de tenir un hoste per a un vector de clonació?
a) Ha de tenir capacitat de creixement ràpid en un medi econòmic.
b) No ser perjudicial o patogen.
c) Tenir els enzims adequats per a la replicació del vector.
d) Ser capaç d’acceptar el DNA exogen.
e) Totes les respostes són correctes.
4) La transferència de gens...
a) pot fer-se entre individus d’espècies diferents, però sempre que siguin evolutivament propers.
b) pot fer-se entre dues espècies qualsevol.
c) ha de fer-se sempre entre individus de la mateixa espècie.
d) pot fer-se entre dues espècies qualsevol, però amb el mateix nombre de cromosomes.
5) Quin nom rep la molècula de DNA en la qual s’han introduït gens estranys?
a) DNA manipulat
b) DNA transgènic
c) DNA clonat
d) DNA recombinant
5 Indica dos tipus de mutacions gèniques

(alteracions de la seqüència del DNA)
i digues en què consisteixen.
6 La figura de la dreta mostra la seqüència

d’aminoàcids de part d’un polipèptid codificat
per un gen normal, així com els corresponents
segments de polipèptids codificats per tres
mutacions diferents d’aquest gen.
Quins tipus de mutacions es poden haver
produït en cada cas?

917280de172a183.qxd 13/1/09 09:29 Página 175
AVALUACIÓ
1 En què consisteix la clonació molecular?
2 Marca la millor resposta d’entre les quatre opcions:

1) Els enzims de restricció...
a) són exonucleases.
b) afegeixen DNA al gens.
c) tallen molècules de DNA en punts precisos.
d) totes les respostes anteriors són falses.
2) La teràpia gènica...
a) introdueix DNA aliè a l’interior d’un procariota amb finalitat terapèutica.
b) usa òrgans animals d’altres espècies.
c) podria guarir una malaltia hereditària.
d) és la producció d’antibiòtics per clonació molecular.
3) Per passar els gens d’una espècie a l’altra, l’enginyeria genètica utilitza especialment...
a) la conjugació i la transducció
b) la transducció i la transformació
c) la conjugació i la transformació
d) l’intercanvi entre introns i exons
4) La biotecnologia...
a) és més moderna que l’enginyeria genètica.
b) usa microorganismes i plantes, però no animals.
c) s’usa en la producció de medicaments.
d) Totes les respostes anteriors són correctes.
3 Indica quines classes de mutacions cromosòmiques estructurals coneixes i explica breument

en què consisteixen.
B A
4 En la figura de la dreta es representen les dotacions C
cromosòmiques de les cèl·lules de diferents individus C
B
(1, 2, 3 i 4) d’una espècie vegetal (2n ! 6). Indica quins C
tipus de mutacions els afecten. A
A B
1 2
5 L’estudi citogenètic d’un nen amb síndrome de Down C
B
va demostrar que tenia una dotació cromosòmica normal A B C A
(2n ! 46). Ara bé, un dels cromosomes de la parella 14 era
A A
més llarg del normal. En analitzar els cariotips dels pares
es va observar que, mentre que el pare tenia una dotació B
cromosòmica normal, la mare tenia l’anomalia que s’observa A
B C A
en la figura. Quina classe d’anomalia és? Justifica la resposta. C
C B
3 4
mare pare

917280de172a183.qxd 13/1/09 09:29 Página 176
11 FITXA DE REFORÇ
1 Què són les mutacions? Quins avantatges poden aportar als éssers vius?
2 Digues les diferències que hi ha entre les mutacions gèniques, les cromosòmiques i les genòmiques.
3 Explica què succeeix en la meiosi que fa que a partir d’una cèl·lula mare es formin dues cèl·lules filla amb
la meitat del nombre de cromosomes que la cèl·lula mare, i com aquest tipus de divisió cel·lular pot originar
mutacions genòmiques.
4 Defineix els conceptes següents: letal, agent mutagen, dotació haploide, dotació diploide, gen.
5 Els agents mutàgens es poden dividir en dos grans grups. Digues quins són aquests grups
i per què es caracteritzen, i posa dos exemples de cada grup.
6 Explica com els gens que estan al DNA controlen els caràcters dels éssers vius.
7 Què és la biotecnologia? Esmenta les aplicacions clàssiques de la biotecnologia que coneguis.
8 En l’aplicació de l’enginyeria genètica a la teràpia de malalties humanes es distingeix entre teràpia

de la cèl·lula somàtica i teràpia de la cèl·lula germinal. Explica la diferència que hi ha entre aquests
dos tipus de teràpia i les conseqüències que se’n deriven.
9 Explica l’esquema següent d’enginyeria genètica i posa el nom a les parts assenyalades amb línies.
10 Què és el cicle cel·lular? Què passa en el cicle cel·lular de les cèl·lules cancerígenes?
11 Quines són les causes considerades més importants de l’aparició del càncer?
Què tenen en comú totes aquestes causes?

917280de172a183.qxd 13/1/09 09:29 Página 177
1 Segons alguns estudis, en l’espècie humana la taxa de mutació germinal és d’un gen mutat per
cada 50.000 gens. Si aquesta espècie conté uns 25.000 gens en cada dotació haploide de cromosomes,
indica el percentatge aproximat d’individus que posseiran de mitjana un gen mutat en cada generació.
Segona lletra
2 Un agent mutagen és l’àcid nitrós, que
U C A G
transforma la base nitrogenada adenina
en hipoxantina (H), amb la particularitat UUU phe UCU UAU tyr UGU cys
U
UUC UCC UAC UGC C
que aquesta darrera s’aparella amb U UUA ser
stop A
la citosina en lloc de la timina. Quins leu UCA UAA stop UGA
canvis tindran lloc en la molècula

CUU CCU CAU CGU U
de DNA i en la proteïna resultant his
CUC leu CCC pro CAC CGC arg C
si es dóna la mutació dita en la segona C CUA CCA CAA gln CGA A
adenina de la cadena superior CUG CCG CAG CGG G
de la molècula de DNA següent
U
i suposant que es transcrigui la cadena AUC ile ACC AAC AGC C
A AUA thr
inferior: ACA AAA lys AGA arg A
5’ AAGCTAGCGATA 3’ AUG met ACG AAG AGG G
GUU GCU GAU GGU U
3’ TTCGATCGCTAT 5’ GAC
asp
GUC
GCA GAA GGA A
glu
GUG GCG GAG GGG G
Clau genètica.
3 Les cèl·lules tenen diversos sistemes de reparació de les mutacions gèniques del DNA, un dels més coneguts
és la reparació amb escissió. Indica els enzims que intervenen en aquest tipus de reparació juntament
amb la funció que fa cadascun.
4 Explica en què consisteixen els canvis tautomèrics en les mutacions gèniques.
5 Quins són els efectes de les radiacions ionitzants en els àcids nucleics?
6 Les cèl·lules eucariotes tenen entre el 10% i el 50% de DNA altament repetitiu, que se sap que
és genèticament inactiu. Quin origen se suposa que deu tenir aquest DNA altament repetitiu?
7 Què són les endonucleases de restricció? Quina importància tenen en l’enginyeria genètica?
8 El DNA eucariòtic presenta introns i exons, mentre que en el DNA bacterià no hi ha introns. Si es vol introduir
un gen eucariòtic en un bacteri, quina tècnica s’utilitza per evitar la introducció d’introns o fragments sense
informació genètica en el DNA bacterià?
9 En l’aplicació de l’enginyeria genètica en la teràpia de malalties humanes s’utilitzen les anomenades vacunes
recombinants. Explica quina característica tenen aquestes vacunes i com s’obtenen.
10 En l’enginyeria genètica moltes vegades és necessari utilitzar un marcador associat al gen que volem introduir
en una cèl·lula per poder comprovar si aquest gen s’ha introduït realment en la cèl·lula o no. Posa dos
exemples de gens marcadors.
11 En la lluita contra el càncer es comencen a utilitzar els anticossos monoclonals. Explica què són aquests
anticossos i com s’aconsegueix produir-ne.

917280de172a183.qxd 30/12/08 12:59 Página 178
11 SOLUCIONARI
INICI D’UNITAT 11.9. Perquè l’individu en té prou amb el gen al·lel contin-
gut en el cromosoma homòleg.
• Perquè la recombinació només genera noves combinacions
de gens, però no nous gens. Si no fos per la mutació, els or- 11.10. Perquè per contenir informació sobre estructures i fun-
ganismes actuals tindrien els mateixos gens que les prime- cionaments més complexos cal tenir més DNA.
res formes de vida, és a dir, serien molt semblants a aquests 11.11. O no tindrà la zona que va canviar de lloc o la tindrà
o, el que és més probable, la vida hauria desaparegut. Les duplicada. (Contindrà també la zona homòloga de l’al-
mutacions, malgrat que generalment comporten un perju- tre cromosoma).
dici a l’individu, a través de la transformació d’unes espècies
11.12. Perquè presenten fulles i fruits més grans, i aquests
en unes altres, han permès la continuïtat de la vida al llarg
sovint estan mancats de llavors, per això són més fà-
de milions anys. També han possibilitat l’aparició de formes
cils de menjar. Els triploides són estèrils perquè com
cada vegada més complexes, fins a l’ésser humà, que és ca-
que hi ha tres exemplars de cada tipus de cromoso-
paç d’adonar-se de tot aquest camí.
ma, durant la meiosi, el cromosoma senar no troba un
cromosoma homòleg per fer la sinapsi, per la qual co-
ACTIVITATS sa la meiosi s’interromp i no es formen les cèl·lules re-
productores. Els tetraploides generalment són fèrtils
11.1. Són alteracions totalment a l’atzar, és a dir, no van diri- perquè, com que hi ha quatre exemplars de cada ti-
gides cap a una finalitat concreta. pus de cromosoma, sí que es poden aparellar de dos
11.2. Les mutacions generalment empitjoren la informació ini- en dos per fer la sinapsi.
cial, ja que una alteració sense sentit normalment dóna 11.13. Quan apareix amb certa recurrència en la genealogia
lloc a una informació defectuosa. Malgrat tot, són la ba- d’una família és perquè els individus, malgrat que no
se de l’evolució, perquè sense les mutacions, només exis- pateixen la síndrome de Down, presenten una translo-
tiria la informació dels primers tipus d’organismes vius. cació d’un segment del cromosoma 21 a un altre tipus
11.3. La causa pot ser que hagi estat una mutació en una de cromosoma. Quan en la descendència s’ajunten dos
cèl·lula embrionària inicial. cromosomes 21 normals i un exemplar del cromoso-
11.4. La causa és que només en la població que existia en ma portador del segment del cromosoma 21, apareix
aquella illa es va produir la sèrie de mutacions que van un nou cas de síndrome de Down. En les famílies en
configurar la nova espècie. les quals la síndrome de Down apareix espontàniament,
sense que hi hagi antecedents amb més freqüència
11.5. Si en lloc d’una A hi ha una G, és una transició; si hi del que és normal, és perquè durant la meiosi hi ha
ha una T en lloc d’una C, és una transició; si en lloc d’u- hagut un error en la distribució dels cromosomes, i els
na G hi ha una C, és una transversió, i si falta un nu- dos exemplars del cromosoma 21 han anat a parar
cleòtid de C, és una deleció. Aquesta última és la més junts a un dels gàmetes, el que després ha participat
important, ja que implica que a partir d’ella tindrà lloc en la formació del zigot del nou individu.
un corriment en l’ordre de lectura.
10.14. Es tracta d’una aneuploïdia del tipus tetrasomia.
11.6. En el triplet CGG.
10.15. Seria una euploïdia del tipus triploïdia.
10.7. En els triplets de DNA 5’ - GGG - 3’ i 5’ - AGG - 3’.
Aquests codifiquen els triplets d’RNAm 5’ - CCC - 3’ i 5’ 11.16. Perquè els rajos X (RX) són un important agent muta-
- CCU - 3’, que es tradueixen per prolina. Tan sols que gen, mentre que els ultrasons que s’utilitzen en les eco-
canviï el nucleòtid intermedi de G per un nucleòtid de grafies no ho són. L’aparició de mutacions en cèl·lules
A, sortiran els nucleòtids d’RNAm 5’ - CAC - 3’ i 5’ - CAU òssies, musculars o epidèrmiques, tret que aquestes
- 3’, que es tradueixen per histidina. !
| | | | |
11.8. Es tracta de mutacions puntuals del tipus transicions. A C A T C
! .. ... .. .. ... Tipus silvestre
Forma tautomèrica | | | | |
A C A T C T G T A G
de l’adenina
.. ... .. .. ... | | | | |
!
! !
|
| ! T G C A G | | | | |
| T C .. A C G T C
A .. . | | | | |
! !
G
! .. ... ... .. ... Mutant
| | | | | | | ..
A C A T C Duplicació
A C C A | |! T G C A G
del DNA Segona | | | | |
.. ... .. .. ... .. ... | !
! duplicació
!
|
T G T A G T G A | | del DNA | | | | |
.. T A C A T C
| | | | | | | .. C
DNA del progenitor
! T A ...
| | | | | |
T G T A G
| G A C A T C
| ! | | | | |
! .. ... .. .. ...
!
! !
T G T A G | | | | |
| | | | | A C A T C
Resultat de la
primera generació T G T A G
| | | | |
!
Resultat de la segona generació

917280de172a183.qxd 30/12/08 12:59 Página 179
11 SOLUCIONARI
cèl·lules quedin transformades en cèl·lules canceríge- tà mancat d’introns, el DNA complementari sintetitzat
nes, no són perilloses, ja que si moren són substituï- per la retrotranscriptasa sí que es pot incorporar al ge-
des ràpidament per les descendents de les cèl·lules noma bacterià i així donar lloc al polipèptid volgut.
acompanyants. En canvi, una cèl·lula afectada en un
11.30. La conjugació i la transducció.
embrió, com que pot ser l’origen de tot un òrgan, pot
comportar tot un òrgan anormal. Per la mateixa raó, les 11.31. S’hauria d’afegir una DNA-polimerasa convencional
substàncies que afavoreixen les mutacions, com ara el després de cada escalfament a 80 ºC per separar la
tabac i l’alcohol, estan desaconsellades a les dones doble hèlix, ja que l’anterior DNA-polimerasa s’hauria
gestants. desnaturalitzat. Això faria que aquesta tècnica fos mas-
sa laboriosa.
11.17. Es pot evitar no fumant, si no consumim aliments fu-
mats ni pa torrat massa cremat. 11.32. S’ha d’afegir lactosa al medi.
11.18. Recó és la part més petita d’una informació genètica 11.33. Perquè, a diferència del que passa en les plantes, no
capaç de recombinar-se. Mutó és la part més petita es coneix cap organisme que introdueixi plasmidi a les
d’una informació genètica capaç de mutar. Cistró és cèl·lules humanes.
la part més petita d’una informació genètica capaç 11.34. Perquè el retrovirus utilitzat per fer arribar el gen cor-
de codificar una funció. recte provocava la transformació cancerosa de les cèl·lu-
11.19. El recó i el mutó corresponen a un nucleòtid i, per tant, les d’alguns pacients.
són més petits que el cistró, que equival a un gen. 11.35. Perquè, a més, s’ha d’aconseguir que el gen introduït
11.20. Els que codifiquen RNA diferents de l’RNA missat- s’expressi i que no provoqui altres alteracions en els
ger, és a dir, els que codifiquen RNA nucleolar, RNA pacients.
de transferència, etc. 11.36. Perquè, com que la fecundació de la major part dels
11.21. Són gens continguts en una mateixa seqüència de nu- peixos és externa, és molt més fàcil la introducció de
cleòtids. Les informacions que duen són diferents per- nous gens abans que s’uneixin el nucli de l’esperma-
què un gen comença en un nucleòtid, i l’altre, al nu- tozoide i el nucli de l’òvul.
cleòtid següent. 11.37. Perquè els bacteris normalment ja incorporen material
11.22. Perquè la cèl·lula necessita constantment una gran genètic a través dels pèls sexuals, mentre que les cèl·lu-
quantitat d’aquestes molècules per tenir un funciona- les de les plantes i els animals no. Aquest material s’in-
ment normal. corpora fàcilment al genòfor (DNA) bacterià, i el seu
cultiu és més fàcil i econòmic que el de les plantes o
11.23. Es considera que poden ser essencials en l’aparella-
el dels animals.
ment mecànic i en la secreció dels cromosomes du-
rant la mitosi i la meiosi. 11.38. Perquè així se’n pot controlar l’expressió. Per exemple,
si s’ha inserit juntament amb els gens estructurals a
11.24. La possible explicació és que al DNA de les cèl·lules hi
l’operó lac, n’hi haurà prou d’afegir lactosa al medi per-
ha les informacions pròpies de les espècies anteces-
què aquest gen sigui transcrit.
sores en el procés evolutiu, que ara ja no són funcio-
nals. D’altra banda, la selecció natural no elimina les 11.39. És un organisme en les cèl·lules del qual hi ha inserit
duplicacions que no comporten deficiències, i això és un o més gens d’una altra espècie.
un avantatge, perquè augmenten la quantitat de DNA 11.40. La solució és: 1) amb g, 2) amb h, 3) amb j, 4) amb b,
susceptible de mutar i aportar nous gens beneficiosos. 5) amb i, 6) amb f, 7) amb e, 8) amb c, 9) amb a i 10)
11.25. Permeten generar més productes (proteïnes, RNAt, amb d.
RNAr, etc.). 11.41. Les conclusions principals són:
11.26. Com que els gens duplicats són una mica diferents en-
a) Que els organismes més senzills, com Escherichia
tre si, generen una pluralitat de proteïnes similars pe-
coli i Saccharomyces cerevisiae, que són organis-
rò no idèntiques, que en el cas d’un canvi en les con-
mes unicel·lulars, procariotes i eucariotes respecti-
dicions ambientals, augmenten la probabilitat que n’hi
vament, tenen menys milions de nucleòtids que els
hagi alguna de prou apta per a les noves condicions.
pluricel·lulars, com ara tota la resta.
11.27. Codifiquen substàncies que eren necessàries en les
b) Que si es consideren els tres grups següents:
formes antecessores però que ara ja no es necessiten.
unicel·lulars procariotes, unicel·lulars eucariotes i
11.28. Perquè amb aquests antibiòtics es pot constatar si tots els pluricel·lulars, hi ha una relació directa en-
els nous gens s’han incorporat o no al genoma del bac- tre el nombre de milions de nucleòtids i el nombre
teri. Si els bacteris ja no moren, és que han incorporat de gens.
aquests gens.
c) Que en els organismes pluricel·lulars eucariotes no
11.29. Perquè, com que els gens de les cèl·lules eucariotes s’observa la relació abans esmentada, ja que hi ha
presenten introns i com que als bacteris no hi ha pro- organismes amb un nombre de nucleòtids molt di-
cessos de maduració de l’RNA missatger, també es tra- ferent i que, en canvi, tenen un nombre de gens
duiran els introns. Com que l’RNA missatger madur es- semblant.

917280de172a183.qxd 30/12/08 12:59 Página 180
11 SOLUCIONARI
11.42. Com que es tracta d’una cèl·lula diploide hi ha 46 cro- un gen a un ésser humà, calen anys d’experimentació
mosomes, per tant, hi ha 2 ! 25 " 103 # 5 · 104 gens. del comportament d’aquest gen en animals de labora-
Per calcular el nombre de nucleòtids total: 2 ! 3 · 109 # tori. Abans de la introducció d’una espècie transgèni-
# 6 " 109 nucleòtids. ca al medi natural, calen anys d’experimentació de cul-
tius en laboratoris aïllats del medi natural, i també és
11.43. Perquè així es pot disposar d’un referent de DNA nor-
recomanable la inserció de gens que facilitin l’elimina-
mal amb el qual poder comparar el DNA de persones
ció de l’espècie transgènica en cas de necessitat, etc.
afectades de malalties genètiques i poder deduir on hi
ha la diferència. Això és el primer pas per arribar a la 11.50. La finalitat de la ciència és únicament conèixer millor
curació per mitjà de teràpia gènica. la realitat. L’ús que es faci dels descobriments no és ni
congruent ni incongruent amb la finalitat de la ciència.
11.44. Escherichia coli i Drosophila melanogaster són les dues
El fet que els pares, gràcies a la ciència, puguin deci-
espècies més utilitzades en tots els laboratoris del món
dir que el futur fill tingui la pell d’un color determinat,
per fer estudis de genètica. Saccharomyces cerevisiae
no té res a veure amb la finalitat de la ciència. Es pot
també és molt utilitzat en aquests experiments i, a més,
comentar que tota tècnica implica riscos i, per tant, tan
també és molt utilitzat en la indústria. També s’utilit-
sols s’ha d’aplicar quan el benefici sigui molt gran, com
za molt Arabidopsis thaliana. Caenorhabditis elegans
ara la curació d’una malaltia, i aquest no és el cas.
es va escollir perquè tenia només 859 cèl·lules i Homo
sapiens per l’interès en el món de la medicina. 11.51. Un principi bàsic de l’ètica és que no pel fet que una
cosa sigui tècnicament possible, necessàriament
11.45. Que sorgeixin plagues, que desapareguin espècies na-
ha de ser èticament acceptable. La dignitat humana fa
turals (salvatges i agrícoles) perquè són menys com-
que no sigui lícit aplicar als humans algunes tècniques
petitives, que neixin nous bacteris i virus patògens per
que s’utilitzen en animals. Qualsevol persona té dret,
a l’espècie humana i per a altres espècies, i que es con-
tret d’una desgràcia irremeiable, a tenir un pare i una
taminin les aigües amb substàncies tòxiques noves pro-
mare i a créixer en una família, en lloc de néixer i créi-
duïdes pels organismes transgènics.
xer en un laboratori. Les tendències més generals en
11.46. Respecte de l’alimentació, l’avantatge que se n’obté és bioètica són les següents: no considerar correcte la uti-
la fabricació d’espècies més rendibles (més producció lització de tècniques encaminades a la millora de la ra-
neta) i més resistent a les malalties, a les inclemències ça (l’anomenat «fill a la carta»), tan sols acceptar l’en-
del temps, a l’emmagatzematge i al transport. Respec- ginyeria genètica en cas de perill de transmissió d’una
te de la salut, cal esperar la curació dels individus afec- malaltia al fill, i no admetre la clonació ni la partenogè-
tats de malalties genètiques per mitjà de la inserció dels nesi encaminades a produir individus genèticament
gens correctes, tant en ells com als seus descendents idèntics al seu progenitor, ni el desenvolupament d’em-
quan encara són embrions. brions fora de l’úter matern, ni la hibridació d’humans
amb altres espècies. En la legislació espanyola es pro-
11.47. Tota actuació humana ha de tenir límits ètics, en tant
hibeix la congelació i l’experimentació amb embrions
que pot influir directament o indirectament en altres
de més de catorze dies, atès que, a partir d’aquesta
éssers humans. Per tant, per motius científics no és lí-
data, ja no es donen casos de divisió de l’embrió en
cit experimentar amb éssers humans contra la seva vo-
dos embrions (que donaria germans univitel·lins), ni la
luntat o sense haver-los informat completament, o amb
unió de dos en un, per la qual cosa ja és segur que
embrions humans aprofitant que no tenen voluntat, o
es té un sol individu (vegeu la pàgina 236 del llibre).
posar greument en perill la seva vida innecessàriament,
etc. Tampoc no és lícit fer experiments que puguin po-
sar en perill l’equilibri ecològic del planeta. INTERPRETACIÓ DE DADES
11.48. Els especialistes en ètica són els qui han d’establir
11.52. Perquè tan sols en un dels quatre casos hi ha informa-
les normes ètiques. En primer lloc, els juristes, que han
cions relacionades amb el cromosoma 21 que estan
d’estar molt ben informats pels científics. Després, la
per triplicat.
societat ha d’aprovar aquestes normes, primer als par-
laments de cada país i, finalment, als parlaments in- 11.53. Poden produir bucles les delecions intercalades i les
ternacionals, ja que aquests temes afecten tota la hu- duplicacions intercalades.
manitat. Els científics tan sols són responsables que
Poden produir terminacions esglaonades les delecions
allò que afirmen correspongui amb la realitat, i que du-
finals i les duplicacions finals.
rant la seva investigació no s’hagi atemptat contra la
dignitat humana ni s’hagi posat en perill la humani- Els bucles estan formats per un sol filament, mentre
tat. Els científics no són els responsables del mal ús que les nanses d’inversió estan constituïdes pels dos
que altres facin dels seus descobriments. filaments. Els bucles apareixen quan un dels filaments
és més curt que l’altre, mentre que les nanses apa-
11.49. Mai no es pot tenir una seguretat absoluta del que pot
reixen quan tots dos tenen la mateixa llargada i tan sols
passar. Atès que els efectes negatius dels organis-
difereixen en la direcció d’un dels segments.
mes transgènics poden ser molt greus, ja que tan sols
tenim una vida i tan sols un planeta per poder viure- 10.54. a) abcdedefghij: hi ha hagut una mutació cromosòmi-
hi, s’han d’extremar les precaucions. Abans d’introduir ca, concretament una duplicació del segment de.

917280de172a183.qxd 30/12/08 12:59 Página 181
11 SOLUCIONARI
b) abcfedghij: hi ha hagut una mutació cromosòmica, • Perquè canvia un aminoàcid que implica una pro-
concretament una transposició ( ! translocació no teïna que modifica moltes altres proteïnes, la qual
recíproca) del segment fe entre el segment c i el seg- cosa comporta que la cèl·lula iniciï un procés de di-
ment d. visió cel·lular accelerat.
c) abcdeghij: hi ha hagut una mutació cromosòmica, 11.60. • El fet de tenir en el carboni 3 un radical –H en lloc
concretament la deleció del segment f. d’un radical –OH i, per tant, no poder establir un en-
d) abcfghdeij: hi ha hagut una mutació cromosòmica, llaç amb cap altre nucleòtid.
concretament una transposició ( ! translocació no • Un programa pot comparar seqüències de DNA i de-
recíproca) del segment de entre el segment h i el tectar seqüències repetides i, per tant, deduir que
segment i. un fragment va a continuació de l’altre.
11.55. Perquè D. pseudobscura i D. willistoni comparteixen
una mateixa fusió entre el cromosoma blau i el cromo-
LABORATORI
soma negre de D. virilis. Això indica avantpassats co-
muns. 11.61. Resposta lliure.
• Perquè les espècies diferents no poden tenir des-
cendència entre si i, per tant, és impossible que tres
espècies diferents hagin evolucionat fins a generar PROVA D’AVALUACIÓ 1
una mateixa nova espècie. 1. L’enginyeria genètica i la tecnologia del DNA recombinant
10.56. a) La base nitrogenada que adopta una forma tauto- poden considerar-se sinònims. Consisteixen a aïllar frag-
mèrica és la guanina de la cadena superior. ments de DNA (gens) i transferir-los a altres organismes. La
biotecnologia, en canvi, consisteix en l’aprofitament dels re-
b) Es passa del parell de bases G-C al parell de ba-
cursos biològics per mitjà del control o la modificació dels
ses A-T.
organismes.
c) El descendent mutant és el segon.
2. Els enzims de restricció tallen les molècules de DNA en punts
d) Es tracta d’una mutació puntual de substitució de precisos després que, en recórrer-les, localitzen les seqüèn-
bases tipus transició. Pot no tenir importància o pot cies precises de bases (particulars de cada enzim de res-
tenir-ne molta si aquest canvi indica un aminoàcid tricció) que indiquen el lloc d’actuació. Són endonucleases.
diferent que conforma el centre catalític d’un enzim La seva utilitat és la de tallar el DNA donant que s’ha selec-
o si implica un triplet d’aturada de la síntesi de la cionat, un cop identificat el gen que es transfereix. Això és
proteïna. fonamental per fer l’empelt de gens.
11.57. • Presenten menys DNA sense informació els bacte- 3. Clonació.
ris seguits dels llevats.
4. 1) d 2) d 3) e 4) b 5) d.
• Presenten més DNA sense informació (no gens) els
vertebrats. 5. Les mutacions gèniques poden ser:
• El valor que està més estretament relacionat amb la a) Substitucions de parells de bases. Aquestes poden ser:
complexitat és la inversa del nombre de gens per – Transicions: és el canvi en un nucleòtid de la seqüèn-
nombre de nucleòtids (Mb). cia del DNA d’una base púrica per una altra de púrica
11.58. al·lels: o d’una base pirimidínica per una altra de pirimidínica.
L: llis – Transversions: és el canvi d’una base púrica per una
l: rugós L>l de pirimidínica o viceversa.
P Ll ! Ll b) Pèrdua o inserció de nucleòtids. Aquest tipus de muta-

ció produeix un corriment de l’ordre de lectura. Poden
↓
ser:
F1 LL Ll Ll ll







– Addicions gèniques: és la inserció de nucleòtids en la


3/4 1/4 (75% llis; 25% rugós) seqüència del gen.
Genotips – Delecions gèniques: és la pèrdua de nucleòtids.

LL (25%) Ll (50%) Ll (25%)
de la descendència 6. Mutant 1: la mutació pot haver estat una substitució en
el DNA en el triplet que codifica la His (CAU en l’ARNm)
Fenotip Llis Llis Rugós
que ha donat triplet que codifica l’aminoàcid Asn (AAU en
l’RNAm).
11.59. • Els pollastres.
Mutant 2: la mutació pot haver estat una inserció en el DNA
• L’RNA. en el triplet que codifica la His (CAU en l’RNAm) que ha do-
• Perquè uns tenen el protooncogen i els altres no el nat el triplet CCA-U, la qual cosa ha originat un corriment
tenen. de l’ordre de lectura.

917280de172a183.qxd 30/12/08 12:59 Página 182
11 SOLUCIONARI
Mutant 3: la mutació pot haver estat una substitució en el somes homòlegs, de manera que en separar-se aquestes
DNA en el triplet que codifica la Tyr (UAU en l’RNAm) que parelles es formen dues cèl·lules amb una dotació haploi-
ha donat el triplet que codifica una seqüència d’aturada de cada una; en la segona divisió meiòtica tan sols se
(UAA en l’RNAm). separen les dues cromàtides de cada cromosoma. Una
errada en el repartiment dels cromosomes entre les dues
cèl·lules filla pot originar mutacions genòmiques.
4. Letal: que no és viable, que provoca la mort de l’indivi-
1. La tècnica de la clonació molecular consisteix a introduir un du; agent mutagen: factor que augmenta sensiblement la
fragment de DNA aliè a l’interior d’una cèl·lula per tal que freqüència normal de mutació; dotació haploide: joc de
s’hi repliqui, i obtenir, en un temps curt, un nombre ele- cromosomes que només té un representant de cadascu-
vat de còpies. na de les parelles de cromosomes homòlegs (n cromoso-
2. 1) c 2) c 3) b 4) c. mes); dotació diploide: conté parelles de cromosomes ho-
mòlegs (2n); gen: fragment de DNA que codifica per a una
3. Mutacions cromosòmiques estructurals: són les que re- cadena polipeptídica.
presenten canvis en l’estructura interna dels cromosomes.
Es poden agrupar en dos tipus: 5. Agents físics o radiacions: són radiacions electromagnèti-
ques molt energètiques que tenen efectes sobre el DNA;
a) Les que suposen pèrdua o duplicació de segments o parts exemples: les radiacions ultraviolades i els rajos X. Agents
del cromosoma. químics o substàncies químiques: són substàncies que
• Deleció cromosòmica: és la pèrdua d’un segment d’un reaccionen químicament amb el DNA i hi provoquen al-
cromosoma. teracions; exemples: l’àcid nitrós i el gas mostassa.
• Duplicació cromosòmica: és la repetició d’un segment 6. Un gen controla un caràcter per mitjà de la producció d’un
del cromosoma. enzim, que actua en una ruta metabòlica determinada, la
qual cosa fa que es pugui portar a terme aquesta ruta me-
b) Les que suposen variacions en la distribució dels seg-
tabòlica: és la teoria anomenada «un gen - un enzim».
ments dels cromosomes.
7. La biotecnologia és la manipulació dels organismes amb
• Inversions: un segment cromosòmic d’un cromosoma
l’objectiu d’obtenir productes útils per a l’espècie huma-
es troba situat en posició invertida.
na. Aplicacions clàssiques de la biotecnologia són: bacte-
• Translocació: un segment cromosòmic d’un cromoso- ris i fongs per obtenir aliments fermentats com el vi, el pa
ma es troba situat en un altre cromosoma homòleg o no. i els formatges; encreuaments de varietats d’animals i plan-
4. 1: monoploïdia o haploïdia, ja que presenta n cromosomes. tes per obtenir-ne de més favorables.
2: diploide. Individu amb una dotació cromosòmica normal 8. En la teràpia de la cèl·lula somàtica s’injecta el gen correc-
2n. te en cèl·lules somàtiques i el canvi tan sols es produeix
en aquestes cèl·lules i lògicament no és hereditari. En la
3: trisomia del parell A. teràpia de la cèl·lula germinal el gen correcte s’injecta a
4: triploïdia. Individu amb una dotació cromosòmica 3n. un òvul, a un espermatozoide o a un zigot, per la qual co-
sa totes les cèl·lules del nou individu i tots els seus des-
5. La mare presenta una anomalia que consisteix en la fusió
cendents tindran la modificació.
d’un dels cromosomes del parell 21, amb un dels cromoso-
mes del parell 14. Aquesta anomalia també pot considerar- 9. Es tracta d’un esquema de reproducció de bacteris per
se com una translocació completa d’un dels cromosomes duplicació. Al bacteri inicial se li ha injectat un plasmidi
del parell 21 a un dels cromosomes del parell 14. amb nous caràcters genètics que es replica autònoma-
ment i es reparteixen les còpies entre els bacteris fills.
FITXA DE REFORÇ plasmidi replicant
1. Les mutacions són alteracions a l’atzar del material genètic.

plasmidi
Normalment són negatives per a l’individu i de vegades po-
den ser letals, però com a avantatge tenen que augmen-
ten la variabilitat de l’espècie, de manera que si es produeix
un canvi en l’ambient hi pot haver individus que s’hi adap-
tin. DNA bacteri
2. Les mutacions gèniques són alteracions en la seqüència de bacterià
nucleòtids d’un gen, per això també s’anomenen puntuals. duplicació bacteriana
Les mutacions cromosòmiques són mutacions que provo-
10. El cicle cel·lular és la seqüència d’esdeveniments que te-
quen canvis en l’estructura interna dels cromosomes. Les
nen lloc al llarg de la vida d’una cèl·lula, des que es for-
mutacions genòmiques són alteracions en el nombre de cro-
ma per divisió d’una cèl·lula progenitora fins que ella ma-
mosomes propi d’una espècie.
teixa es divideix. En les cèl·lules cancerígenes el cicle
3. La meiosi consisteix en dues divisions cel·lulars consecuti- cel·lular es descontrola i les cèl·lules no regulen ni el crei-
ves. En la primera divisió meiòtica s’aparellen els cromo- xement ni la divisió.

917280de172a183.qxd 30/12/08 12:59 Página 183
11 SOLUCIONARI
11. Podríem considerar causes hereditàries (la qual cosa con- formació de formes tautomèriques, trencar els anells de
firma la relació del DNA amb el càncer), virus, radiacions les bases nitrogenades i trencar enllaços fosfodièster.
ultraviolades i rajos X, determinats tipus de dietes, el ta-
6. Actualment se suposa que l’origen del DNA altament re-
bac i determinats productes químics. Totes aquestes cau-
petitiu podria estar en virus que s’han anat multiplicant
ses tenen en comú que són agents mutàgens.
dins del DNA de la cèl·lula hoste, que no han representat
cap perjudici per a la cèl·lula ni per a l’organisme i per la
FITXA D’AMPLIACIÓ qual cosa han evitat l’efecte de la selecció contra ells.
7. Les endonucleases de restricció són uns enzims que re-
1. Hi haurà un gen mutat cada dues dotacions haploides de
corren les molècules de DNA i les tallen en punts concrets
cromosomes, per tant, de mitjana cada individu tindrà un
i els petits filaments que aquests enzims tallen presenten
gen mutat, és a dir, el 100% d’individus de cada genera-
en els dos extrems monofilaments curts: els filaments co-
ció tindran un gen mutat (lògicament, incloent-hi els letals).
hesius o «enganxosos». Aquests extrems faciliten la for-
2. Canvis en el DNA: mació de DNA recombinant mitjançant una lligasa, a par-
5’ AHGCTAGCGATA 3’ tir de dos DNA tallats pel mateix enzim de restricció.
3’ TCCGATCGCTAT 5’ 8. En primer lloc, a partir del segment de DNA que interes-

sa, s’ha d’obtenir RNAm madur, és a dir, sense introns.
RNA format a partir del DNA normal: Mitjançant l’enzim transcriptasa inversa o retrotranscrip-
5’ AAGCUAGCGAUA 3’ tasa es produeix DNA a partir de l’RNAm madur. Poste-
RNA format a partir del DNA mutat: riorment, el DNA obtingut s’ha de duplicar perquè es for-
5’ AGGCUAGCGAUA 3’ mi DNA de doble hèlix mitjançant la DNA-polimerasa i,
finalment, s’ha d’introduir en un vector perquè el trans-
Seqüència d’aminoàcids del DNA normal:
porti a l’interior del bacteri.
lys – leu – ala - ile
9. Les anomenades vacunes recombinants són les que s’ob-
Seqüència d’aminoàcids del DNA mutat:
tenen a partir de DNA recombinant. Per obtenir-les, pri-
arg – leu – ala – ile
mer es talla el gen que codifica la proteïna antigènica, des-
3. Les endonucleases detecten l’error i produeixen dos talls, prés s’insereix en un plasmidi bacterià i el plasmidi híbrid
un a cada costat de l’error. Les exonucleases eliminen tots resultant s’introdueix en el nucli d’una cèl·lula de llevat, la
els nucleòtids del segment tallat. La DNA-polimerasa I sin- qual produeix la proteïna que s’utilitza en la fabricació
tetitza el fragment de manera correcta a partir d’un extrem de la vacuna.
en sentit 5’ → 3’. La DNA-ligasa uneix l’altre extrem a la mo-
10. Aquests marcadors poden estar formats per un gen de re-
lècula de DNA.
sistència a un antibiòtic, així, els bacteris que hagin incor-
4. Els canvis tautomèrics tenen lloc durant la replicació del porat el nou DNA podran viure en un medi amb aquest
DNA i consisteixen en el fet que espontàniament es passa antibiòtic; per un gen de l’enzim luciferasa de les cuques
de la forma normal d’una base nitrogenada a la seva for- de llum que descompon la luciferina i desprèn llum, en
ma rara. Això té com a conseqüència un canvi de base com- ser ruixada la planta amb aquesta substància.
plementària en la nova cadena de DNA.
11. Són uns anticossos que tenen com a objectiu, en ser in-
5. Les radiacions ionitzants són molt energètiques i poden pro- troduïts en el malalt, destruir cèl·lules cancerígenes tumo-
vocar la pèrdua d’electrons en alguns àtoms del DNA, que rals. La seva producció s’aconsegueix fusionant els limfò-
queden en forma d’ions molt reactius i poden provocar la cits que els produeixen amb cèl·lules tumorals.

917280 _ 0184-0197.qxd 29/12/08 14:15 Página 184
12 La reproducció i el desenvolupament
dels organismes pluricel·lulars
MAPA DE CONTINGUTS
ELS ORGANISMES PLURICEL·LULARS
es poden reproduir
tipus de reproducció de manera natural per clonació de manera assistida per
inseminació artificial
ASEXUAL o VEGETATIVA SEXUAL
fecundació in vitro
es pot ser es l’intercanvi es divideix
caracteritza per caracteritza d’informació en les etapes maternitat substitutòria
per per pot ser entre següents
gemmació
generar generar cèl·lules gametogènesi
individus individus somàtiques
idèntics escissió diferents
fecundació
gametangis
fragmentació per
desenvolupament
gàmetes embrionari
esporulació
segons la desenvolupament
poliembrionia morfologia postembrionari
rizoma
isogàmetes anisogàmetes
tubercle
bulb
estaca
capficament
empeltament

1. Cal distingir entre reproducció i sexualitat.
2. És important diferenciar clarament entre reproducció asexual i reproducció sexual, i remarcar els avantatges
i els inconvenients de cada tipus, les característiques i els individus que les poden presentar.
3. L’alumnat ha de conèixer les diferents tècniques de reproducció assistida, la clonació i els problemes ètics
que se’n deriven.

917280 _ 0184-0197.qxd 29/12/08 14:15 Página 185
12 La reproducció i el desenvolupament
dels organismes pluricel·lulars
OBJECTIUS
1. Diferenciar reproducció asexual de reproducció sexual. 7. Conèixer els diferents tipus d’unions d’informacions
2. Discriminar entre reproducció i sexualitat, genètiques.
i conèixer-ne exemples. 8. Estudiar les diferents etapes en la reproducció sexual,
3. Conèixer les característiques de la reproducció asexual i el lloc on es produeixen.
i les seves causes. 9. Informar-se de les tècniques més utilitzades
4. Estudiar els diferents tipus de reproducció asexual per a la reproducció assistida i dels problemes legals
o vegetativa i saber-ne exemples concrets que se’n deriven.
en els organismes. 10. Saber què són les cèl·lules mare, els tipus
5. Conèixer les característiques de la reproducció sexual que hi ha, les aplicacions que tenen
i les seves causes. i com es diferencien les cèl·lules.
6. Saber els diferents tipus de cèl·lules que intervenen
en la reproducció sexual.
CONTINGUTS
• Diferenciació entre reproducció asexual i sexual. (Objectiu 1)
• Discriminació entre reproducció i sexualitat, i coneixement d’exemples. (Objectiu 2)
• Coneixement de les característiques de la reproducció asexual i de les seves causes. (Objectiu 3)
• Estudi dels diferents tipus de reproducció asexual o vegetativa, sabent-ne exemples concrets en els organismes.
(Objectiu 4)
• Coneixement de les característiques de la reproducció sexual i de les seves causes. (Objectiu 5)
• Coneixement dels diferents tipus de cèl·lules que intervenen en la reproducció sexual. (Objectiu 6)
• Coneixement dels diferents tipus d’unions d’informacions genètiques. (Objectiu 7)
• Estudi de les diferents etapes de la reproducció sexual, i del lloc on es produeixen. (Objectiu 8)
• Informació sobre les tècniques més utilitzades per a la reproducció assistida i dels problemes legals que se’n deriven.
(Objectiu 9)
• Coneixement de les cèl·lules mare, els tipus que hi ha i les aplicacions que tenen, i de com té lloc la diferenciació
cel·lular. (Objectiu 10)
prova 1 prova 2
Diferenciar entre reproducció asexual i reproducció sexual. (Objectiu 1) 1 1
Discriminar entre reproducció i sexualitat, i conèixer-ne exemples. (Objectiu 2) 2 2
Conèixer les característiques de la reproducció asexual i les seves causes. (Objectiu 3) 3 3
Conèixer els diferents tipus de reproducció asexual o vegetativa i saber-ne exemples
4 4
concrets en els organismes. (Objectiu 4)
Conèixer les característiques de la reproducció sexual i les seves causes. (Objectiu 5) 5 5
Saber els diferents tipus de cèl·lules que intervenen en la reproducció sexual. (Objectiu 6) 6 6
Conèixer els diferents tipus d’unions d’informacions genètiques. (Objectiu 7) 7 7
Saber les diferents etapes de la reproducció sexual, i el lloc on es produeixen. (Objectiu 8) 8 8
Conèixer les tècniques més utilitzades per a la reproducció assistida i els problemes legals
9 9
que se’n deriven. (Objectiu 9)
Saber què són les cèl·lules mare, els tipus que hi ha, les aplicacions que tenen
i com es diferencien les cèl·lules. (Objectiu 10) 10 10

917280 _ 0184-0196.qxd 12/1/09 10:49 Página 186
AVALUACIÓ
1 Explica els tipus de reproducció que hi ha i les característiques bàsiques de cadascun.
2 Hi pot haver sexualitat sense reproducció? Explica-ho.
3 Quin tipus de divisió cel·lular intervé en la reproducció asexual? Per què?
4 Digues tres tipus de reproducció asexual en animals. Explica’ls breument i posa exemples de cada tipus.
5 Quin tipus de divisió cel·lular s’ha de produir, en algun moment del cicle biològic de l’individu, per què hi hagi
reproducció sexual? Per què?
6 Quines són les característiques de les cèl·lules que intervenen en la reproducció sexual dels animals?
Com s’anomenen aquestes cèl·lules i els òrgans que les produeixen?
7 Com s’anomena la reproducció en què un individu s’origina a partir d’un òvul sense fecundar?
Per què es considera un tipus de reproducció sexual? Posa’n un exemple.
8 On es produeix la fecundació en els humans i quines característiques presenten les dues cèl·lules
reproductores en aquest moment?
9 En què consisteix el procés de la fecundació in vitro? En quins casos és aconsellable seguir aquest
procediment?
10 Per què si totes les cèl·lules del nostre cos tenen els mateixos gens presentem tants tipus de cèl·lules
diferents?

917280 _ 0184-0196.qxd 12/1/09 10:49 Página 187
AVALUACIÓ
1 Quines són les principals diferències entre la reproducció sexual i l’asexual?
2 Hi pot haver reproducció sense sexualitat? Per què?
3 Com són entre si els individus que s’originen per reproducció asexual? I respecte del progenitor? Per què?
4 Digues tres tipus de reproducció asexual que puguin presentar els vegetals. Explica’ls breument.
5 Quina és la dotació cromosòmica de les cèl·lules que intervenen en la reproducció sexual? Per què?
6 Quines són les característiques de les cèl·lules que intervenen en la reproducció sexual dels vegetals?
Com s’anomenen aquestes cèl·lules i els òrgans que les produeixen?
7 Quina diferència hi ha entre hologàmia i merogàmia? Digues un exemple de cada tipus.
8 Explica, de manera esquemàtica, les diferents etapes que se succeeixen després de la fecundació,
en els humans, fins a la formació de l’embrió.
9 Si es detecta que la causa que una parella no pugui tenir fills és la poca producció d’espermatozoides per part
del pare, quines solucions els donaries?
10 Descriu els diferents tipus de cèl·lules mare i explica la utilitat de cadascun.

917280 _ 0184-0196.qxd 12/1/09 10:49 Página 188
12 FITXA DE REFORÇ
1 Digues quins són els dos tipus de reproducció que poden presentar els organismes, i els avantatges
i els inconvenients de cadascun.
2 Defineix els conceptes de reproducció i de sexualitat. Posa un exemple de cada cas, que exclogui l’altre.
3 Quins humans presenten en el seu procés de formació la reproducció asexual? Per què?
4 Explica, breument, en què consisteix cadascun d’aquests tipus de reproducció asexual: gemmació, escissió,
fragmentació, esporulació i poliembrionia. Digues un exemple per a cada tipus.
5 Quins dos tipus de cèl·lules són els que intervenen en la reproducció sexual? Digues què els diferencia.
6 Relaciona els conceptes de les dues columnes:

a) Meiòspora 1) Mascles i femelles morfològicament diferents.
b) Gàmeta 2) Macrogàmeta dels animals.
c) Isogàmia 3) Cèl·lula reproductora que no s’ha de fusionar amb cap altra.
d) Heterogàmetes 4) Individu capaç de produir els dos tipus de gàmetes.
e) Òvul 5) Cèl·lula reproductora que s’ha de fusionar amb una altra.
f) Anterozoide 6) Òrgan productor de gàmetes masculins.
g) Mascle 7) Unió de gàmetes iguals.
h) Testicle 8) Microgàmeta dels vegetals.
i) Dimorfisme sexual 9) Gàmetes diferents.
j) Hermafrodita 10) Individu que produeix microgàmetes.
7 En la reproducció sexual, quins tipus d’unions es poden produir? Posa un exemple de cada tipus.
8 Quines són les principals etapes de la reproducció sexual? Explica-les breument.
9 Quines són les tècniques més utilitzades en reproducció assistida? Explica-les breument.
10 Què són les cèl·lules mare, d’on es poden obtenir i què se’n fa?

917280 _ 0184-0196.qxd 12/1/09 10:49 Página 189
1 Quins avantatges comporta la reproducció sexual respecte de l’asexual? I a l’inrevés?
2 Explica un exemple de reproducció sense sexualitat i un de sexualitat sense reproducció.
3 Tots els individus que s’originin a partir d’un mateix progenitor, per reproducció asexual, seran sempre
idèntics? Explica tot el que en sàpigues.
4 Digues diferents tipus de reproducció asexual per fragmentació que puguin presentar els vegetals. Explica
tot el que en sàpigues.
5 Per a la reproducció sexual, sempre són necessaris dos progenitors? Posa’n algun exemple concret.
6 Diferencia individus monoics, dioics, masculins i femenins. Posa un exemple de cadascun.
7 Quin tipus de reproducció sexual poden presentar els fongs? Explica-ho breument.
8 Explica en quines etapes de la vida d’una femella es produeixen els diferents estadis de l’oogènesi. Explica’ls
breument.
9 Una dona a la qual se li han extirpat els ovaris, pot ser mare? Explica les possibilitats que coneguis.
10 Una dona pot gestar un individu idèntic a ella? Explica tot el que en sàpigues.

917280 _ 0184-0197.qxd 29/12/08 14:15 Página 190
12 SOLUCIONARI
INICI D’UNITAT 12.11. En l’espermatogènesi, durant la diferenciació cel·lular,

l’anomenada fase d’espermiogènesi, una part del cito-
• Les cèl·lules mare són cèl·lules indiferenciades que es poden plasma de l’espermàtida degenera i, per això, l’esper-
convertir en molts tipus de cèl·lules especialitzades segons matozoide resultant és una cèl·lula molt més petita.
com sigui l’ambient hormonal en què es trobin. En situar- Durant l’anomenada fase de creixement es produeix
les al pàncrees van generar un llinatge de cèl·lules β produc- un augment de mida de la cèl·lula en passar del dar-
tores d’insulina humana que també és eficaç en els ratolins rer espermatogoni a la cèl·lula filla o espermatòcit I
i, per tant, aquests van millorar sensiblement. (creixement petit).
En l’oogènesi no hi ha cap reducció de la mida del ci-
ACTIVITATS toplasma en la línia que al final dóna lloc a l’òvul. Du-
rant l’anomenada fase de creixement es produeix un
12.1. Exemples de reproducció sense sexualitat són tots els augment de mida de la cèl·lula (per acumulació de vi-
casos de reproducció asexual, és a dir, la gemmació tel) en passar del darrer oogoni a la cèl·lula filla o oò-
en cnidaris, l’escissió dels pòlips, la fragmentació dels cit I (creixement gran). Posteriorment, a causa de l’a-
tubercles, etc. Un cas de sexualitat sense reproducció cumulació de vitel i a una distribució desigual del
és la generació de cèl·lules sexuals (gàmetes i meiòs- citoplasma entre el primer corpuscle polar i l’oòcit II, i
pores) que després no donen lloc a cap nou individu. després entre el segon corpuscle polar i l’ovòtida, la
mida de la cèl·lula que donarà lloc a l’òvul va creixent.
12.2. L’escissió és una forma de reproducció asexual en
els animals que consisteix a generar nous individus a 12.12. L’espermatogènesi, ja que l’espermatozoide és una
partir d’una part de l’individu progenitor. La fragmen- cèl·lula molt diferent (té un flagel molt llarg) de l’esper-
tació és la forma de reproducció asexual similar que té màtida (està mancada de flagel).
lloc en els vegetals. 12.13. Vegeu els dibuixos de la pàgina 251 del llibre de l’a-
12.3. Sí, és el cas de la poliembrionia. A partir d’un sol em- lumne.
brió, que en principi només hauria de donar lloc a un 12.14. Després de l’amfimixi es forma el zigot i es duen a ter-
sol nou individu, per separar-se en dues meitats apa- me les successives divisions mitòtiques d’aquest, que
reixen dos individus, els anomenats bessons univitel·lins. donaran lloc a l’embrió i a la resta de les fases.
12.4. Sí. És el cas de la partenogènesi sexual. A partir d’un 12.15. Gràcies a l’enzim hialuronidasa de l’espermatozoide.
òvul, cèl·lula que té la meitat d’informació genètica que
la mare, es forma tot un nou individu, també amb la 12.16. El procés de segmentació és el procés de multiplica-
meitat d’informació genètica en les seves cèl·lules que ció del zigot. En una primera fase es forma una mas-
la seva mare. sa de cèl·lules (blastòmers) que donen lloc a la mò-
rula. A continuació apareix una cavitat interna, per
12.5. La solució és: 1. va amb d., 2. va amb i., 3. va amb a., l’increment de divisió de les cèl·lules perifèriques.
4. va amb h., 5. va amb c., 6. va amb b., 7. va amb e., Aquesta estructura s’anomena blàstula.
8. va amb j., 9. va amb f., 10. va amb g.
12.17. De l’ectoderma: epidermis i formacions tegumentàries,
12.6. En l’anisogàmia la diferència entre el gàmeta femení i recobriment d’obertures i el sistema nerviós.
el masculí simplement és de mida, en canvi, en l’oogà-
Del mesoderma: l’aparell reproductor, l’excretor, el cir-
mia, és de mida i de forma, concretament el gàmeta fe-
culatori, el derma, l’esquelet i la musculatura.
mení és immòbil i el masculí té capacitat de mobilitat.
De l’endoderma: el tub digestiu i les glàndules anne-
12.7. En l’alga Spyrogira hi ha una cèl·lula que, per mitjà de xes, i el revestiment intern dels pulmons.
moviments ameboides, es desplaça fins arribar on hi
ha la cèl·lula immòbil amb la qual es fusionarà, és a 12.18. Espermatòcit I (2n), espermatòcit II (n), ovogònia (2n),
dir, es comporta com un gàmeta masculí mòbil. En zigot (2n), òvul (n), oòcit I (2n), espermàtida (n), es-
canvi, en els fongs basidiomicets la plasmogàmia es permatozoide (n), espermatogoni (2n) i ovòtida (n).
dóna per contacte entre dues cèl·lules sense cap des- 12.19. Es tracta d’un desenvolupament indirecte amb meta-
plaçament d’una cap a l’altra. morfosi complexa o holometabòlia.
12.8. Es tracta d’una partenogènesi zigofàsica o somàtica. 12.20. El blastocel és la cavitat primària que apareix a l’exte-
Concretament, l’òvul és diploide perquè apareix des- rior de la blàstula, en canvi, el celoma és la cavitat
prés d’una sola divisió de la cèl·lula mare. secundària que s’origina en la gastrulació triblàstica i
12.9. Com que els nous individus tornen a ser femelles di- està delimitada pel mesoderma.
ploides i han sorgit d’un òvul sense fecundar, aquest 12.21. Els músculs del mesoderma, l’aparell digestiu de l’en-
hauria de ser diploide; per tant, és una partenogènesi doderma i el cervell de l’ectoderma.
zigofàsica o somàtica.
12.22. La metamorfosi senzilla és la que té lloc quan la larva
12.10. A partir d’un espermatòcit de primer ordre es formen es desenvolupa sense interrompre la seva alimentació
quatre espermatozoides; en canvi, a partir d’un oòcit i sense passar per períodes d’inactivitat. Aquesta és
de primer ordre tan sols es forma un òvul. molt semblant a l’adult.

917280 _ 0184-0197.qxd 29/12/08 14:15 Página 191
12 SOLUCIONARI
La metamorfosi complexa té lloc quan entre la fase de 11.36. a) Perquè les cèl·lules musculars són cèl·lules diferen-
larva i la d’imago l’individu passa per la fase de pupa, ciades i els gens per produir insulina estan desac-
durant la qual pateix una certa immobilitat, no s’ali- tivats.
menta, perd alguns teixits larvaris i se’n formen de nous.
b) Perquè les cèl·lules mare d’un embrió sobrant pro-
12.23. És la que té lloc quan la larva és més complexa que vocarien una resposta immunològica.
l’adult. Sol donar-se en paràsits on la larva és de vida
c) La de substitució del nucli d’un òvul per un nucli
lliure.
d’una altra cèl·lula es diu transferència nuclear so-
12.24. Consisteix a generar a partir de les cèl·lules mare del màtica.
pacient cèl·lules especialitzades correctes i trasplan-
d) L’embrió obtingut es diu embrió clònic.
tar-les-hi.
12.25. Les cèl·lules mare adultes es troben en molts òrgans e) El nucli d’una cèl·lula muscular pot generar una
de l’adult i també als cordons umbilicals, en canvi, les cèl·lula pancreàtica perquè té la mateixa informa-
cèl·lules mare embrionàries només es troben a l’inte- ció que ella, simplement s’ha de desdiferenciar (re-
rior dels embrions. jovenir fins ser una cèl·lula mare) perquè així es pu-
gui transcriure.
12.26. Un embrió clònic és un embrió obtingut a partir del nu-
cli d’una cèl·lula del pacient que s’ha posat en un oò- f) No hi ha possibilitats que el sistema immunològic
cit al qual prèviament s’ha extret el nucli. La finalitat és rebutgi les cèl·lules pancreàtiques trasplantades per-
obtenir cèl·lules especialitzades correctes per trasplan- què les proteïnes d’una cèl·lula depenen del DNA
tar-les al pacient sense problemes d’histocompatibili- nuclear i el nucli procedeix d’una cèl·lula del pa-
tat. cient.
12.27. Les cèl·lules mare embrionàries presenten el proble- g) Les cèl·lules pancreàtiques trasplantades tindran un
ma ètic que comporten la destrucció d’un embrió hu- DNA en els mitocondris que serà diferent del DNA
mà i que propicien l’aparició de tumors. Les cèl·lules dels mitocondris de les cèl·lules pancreàtiques prò-
mare adultes presenten el problema de no ser pluripo- pies, ja que estan en el citoplasma d’un oòcit donat.
tents i que algunes requereixen mantenir congelat el h) Es diu clonatge terapèutic.
cordó umbilical tota la vida.
i) L’ús de cèl·lules mare embrionàries pot propiciar tu-
12.28. La diferenciació cel·lular és la transformació de les suc- mors, per tant, s’han de fer anàlisis freqüents.
cessives cèl·lules filla d’una cèl·lula mare a cèl·lules es-
pecialitzades d’un tipus determinat. j) Hi ha governs i entitats que s’oposen a aquestes tèc-
niques perquè impliquen la destrucció d’embrions
12.29. És degut al fet que en algunes cèl·lules s’expressen i no hi ha seguretat que no siguin éssers humans.
uns gens i en unes altres, uns altres gens.
11.37. a) Obtenir un clon de Floquet de Neu, és a dir, un
12.30. Són els gens que codifiquen els cofactors de transcrip- goril·la genèticament idèntic a ell.
ció d’altres gens.
b) Perquè com que el citoplasma del zigot només l’a-
12.31. Són els agents que estimulen el gen inicial que regula porta l’òvul és convenient que aquest citoplasma si-
la diferenciació cel·lular. Són els determinants citoplas- gui el més semblant possible al de les cèl·lules de
màtics i les hormones que actuen com a senyals induc- l’individu receptor.
tors.
c) Perquè el nucli d’un espermatozoide només conté
12.32. Són els gens que determinen el tipus d’òrgan que cal ge-
la meitat de material genètic que tenen les cèl·lules
nerar i controlen els gens responsables de produir-los.
somàtiques.
12.33. L’apoptosi és l’activació controlada d’una sèrie de gens
d) No és necessari, ja que el citoplasma no aporta in-
per part de la cèl·lula amb l’objectiu d’aconseguir-ne
formació sobre les característiques de la pell.
la destrucció. És necessària perquè l’embrió es desen-
volupi correctament. e) No es podria obtenir una femella albina a partir de
les cèl·lules somàtiques de Floquet de Neu, perquè
12.34. Com que ser d’un sexe o d’un altre o tenir una alçada
totes tenen els cromosomes que determinen el se-
o una altra no és cap malaltia, no seria ètic introduir
xe masculí.
factors de risc i recursos per aconseguir-ho. Respecte
a l’alçada en cap moment es diu que els pares tinguin f) Aquest experiment sí que és possible perquè es con-
alguna malaltia. En el cas d’evitar que el nen o nena serven congelades mostres de diferents teixits i òr-
tingui una malaltia determinada sí que caldria fer tot gans de Floquet de Neu.
l’esforç possible.
g) El nou goril·la obtingut seria genèticament i morfo-
12.35. Tots els ciutadans, incloent-hi els científics, estem obli- lògicament idèntic a Floquet de Neu.
gats a complir les lleis del país on vivim, per tant, aquest
h) Es diuen divisió cel·lular, diferenciació cel·lular i mor-
comportament s’hauria de considerar incorrecte, fins
fogènesi.
i tot encara que pensem que les lleis no són les ade-
quades. i) Es diuen determinants citoplasmàtics.

917280 _ 0184-0197.qxd 29/12/08 14:15 Página 192
12 SOLUCIONARI
12.38. (1) gònades, (2) testicles, (3) ovaris, (4) anterozoi- 7. És la partenogènesi. Es considera sexual perquè l’individu
des, (5) anteridis, (6) oosferes, (7) arquegonis. només té la meitat de la informació genètica del seu pro-
genitor, per tant no és idèntic a ell. Ex.: les abelles.
8. La fecundació es produeix a les trompes de Fal·lopi de les
dones. El gàmeta femení està en la fase d’oòcit II (n), des-
12.43. Resposta lliure. prés de la primera divisió meiòtica. El gàmeta masculí és
l’espermatozoide (n), cèl·lula que deriva de la transfor-
12.44. Resposta lliure. mació de l’espermàtida (resultat de la meiosi).
9. Consisteix a obtenir oòcits madurs d’una dona, fecundar-
LABORATORI los amb espermatozoides al laboratori i després introduir-
los en un úter perquè prossegueixin el desenvolupament.
12.45. En la preparació d’òvuls, aquests s’observen com unes S’utilitza en casos d’obstrucció de les trompes de Fal·lopi
cèl·lules ataronjades i arrodonides. de la dona o de poca producció d’espermatozoides.
Els espermatozoides s’observen, a més augment, com 10. Perquè les característiques de les cèl·lules depenen de l’ex-
unes cèl·lules molt petites, refringents i mòbils. pressió dels gens. Aquesta expressió ve determinada per
uns cofactors de transcripció que alhora estan codificats
12.46. Els espermatozoides se senten atrets pels òvuls de la per uns gens reguladors. El gen que inicia el procés depèn
mateixa espècie per quimiotactisme positiu. Augmen- de substàncies de l’òvul i de senyals que li arriben d’altres
ten la seva mobilitat i es dirigeixen cap als òvuls. Però cèl·lules. La major part de la diferenciació cel·lular es pro-
al cap de poca estona ja s’observa, entre els òvuls i els dueix durant el procés embrionari.
espermatozoides, una corona de separació. Això ens
indicarà que aquests òvuls ja han estat fecundats.
PROVA D’AVALUACIÓ 1 1. En la reproducció sexual són necessaris un o dos individus.

Els organismes que s’originen no són genèticament idèn-
1. La reproducció pot ser sexual o asexual. Es parla de repro- tics ni entre si ni als seus progenitors.
ducció sexual quan s’originen individus amb informació ge-
En la reproducció asexual només és necessari un sol proge-
nètica diferent de la del progenitor o progenitors i de repro-
nitor i els nous individus són idèntics entre si i al seu pro-
ducció asexual quan s’originen individus amb la mateixa
genitor.
informació genètica que el progenitor.
2. Sí, perquè reproducció vol dir generació de nous individus i
2. Sí, quan s’intercanvia material genètic entre individus, sen-
sexualitat és l’intercanvi de material genètic.
se que es generi un nou individu. Per exemple, la conjuga-
ció en els paramecis, en què hi ha recombinació genètica 3. Els individus originats per reproducció asexual són idèntics
entre els micronuclis de dos individus diferents. entre si i al seu progenitor, perquè no hi ha hagut intercan-
vi ni reducció del material genètic.
3. En la reproducció asexual només hi ha processos de mito-
si. Sempre s’originen cèl·lules amb la mateixa informació ge- 4. La fragmentació és la generació de nous individus a partir
nètica. d’un fragment del vegetal. Pot ser per:
4. Gemmació: generació de nous individus a partir de gemmes • rizomes: tiges subterrànies horitzontals de les quals sur-
pluricel·lulars. Ex.: porífers, pòlips. ten nous individus.
• esqueixos: fragments irregulars de la tija del vegetal.
Escissió: divisió longitudinal o transversal d’un organisme en
dos o més fragments que es transformaran en nous indivi- • bulbs: tiges subterrànies amb substàncies de reserva.
dus. Ex.: porífers, cnidaris. 5. Són cèl·lules amb la meitat de la informació genètica, perquè
Poliembrionia: quan en les primeres divisions del zigot les elles o les estructures que se’n derivin s’hauran d’unir amb
cèl·lules se separen i donen lloc a uns quants individus. Ex.: una altra cèl·lula similar per formar un nou individu. Si no es
bessons univitel·lins. reduís el nombre de cromosomes, aquests s’anirien duplicant.
5. S’ha de produir la divisió per meiosi, perquè s’ha de pro- 6. Són heterogàmetes, és a dir, hi ha el macrogàmeta o cèl·lula
duir la recombinació del material genètic, per augmentar la femenina, que s’anomena oosfera i s’origina en el gametangi
variabilitat en la descendència, i s’ha de reduir el nombre de femení o arquegoni, i el microgàmeta o cèl·lula masculina, que
cromosomes a la meitat, perquè en produir-se la fusió de és l’anterozoide i s’origina en el gametangi masculí o anteridi.
dues cèl·lules no es dupliqui el nombre de cromosomes. 7. Es tracta de dos tipus de reproducció a partir de la fusió dels
gàmetes. L’hologàmia és quan els gàmetes no es diferencien
6. Les cèl·lules reproductores animals són heterogamètiques.
dels adults. Ex.: alga Chlamydomonas.
El macrogàmeta és la cèl·lula femenina, que s’anomena òvul
i es produeix als ovaris. El microgàmeta és la cèl·lula mascu- La merogàmia és quan els gàmetes són molt diferents dels
lina, que s’anomena espermatozoide i es produeix als testi- adults i s’originen en els òrgans sexuals. Ex.: algunes algues,
cles. briòfits, pteridòfits, espermatòfits i metazous.

917280 _ 0184-0197.qxd 29/12/08 14:15 Página 193
12 SOLUCIONARI
8. Vegeu el dibuix de la pàgina 256 del llibre de l’alumne. tes són cèl·lules que s’han de fusionar amb un altre, per
originar un nou individu i les meiòspores per si soles ja ge-
1a divisió mitòtica → 2a divisió mitòtica → mòrula → blàstu-
neren un nou individu.
la → gàstrula → embrió
9. Una de les solucions seria la fecundació in vitro, i l’altra, la 6. a-3, b-5, c-7, d-9, e-2, f-8, g-10, h-6, i-1, j-4.
inseminació artificial. 7. Es poden unir els gàmetes: gametogàmia. Ex.: en els hu-
10. Les cèl·lules mare poden ser: mans.
• Totipotents: si poden generar un nou individu. Si es vol Es poden unir les cèl·lules somàtiques: somatogàmia. Ex.:
aconseguir un individu idèntic a un altre, o per fer pro- en els fongs basidiomicets.
ves de laboratori. Es poden unir els gametangis: gametangiogàmia. Ex.: en
• Pluripotents: si poden generar tots els tipus cel·lulars, pe- els fongs ascomicets i zigomicets.
rò no un individu. Per aconseguir diferents tipus cel·lu- 8. Les principals etapes de la reproducció sexual són:
lars per trasplantar, en cas de malaltia.
• Gametogènesi: formació dels gàmetes.
• Multipotents: si només poden generar uns determinats
tipus de cèl·lules. La mateixa utilitat que les anteriors. • Fecundació: unió de gàmetes, originant el zigot.
• Desenvolupament embrionari: successives divisions cel·lu-
lars del zigot fins arribar al part o a l’eclosió de l’ou.
REFORÇ
• Desenvolupament postembrionari: des del moment del
1. La reproducció pot ser: part fins a la fase adulta.
• Sexual, amb intercanvi de material genètic i a partir d’un 9. Les tècniques més utilitzades en la reproducció assistida
o dos individus. són:
Avantatges: variabilitat en la descendència, millor adapta- • Inseminació artificial: obtenció d’esperma per autoesti-
ció de l’espècie. mulació, que després s’introdueix a la vagina o a l’úter.
Inconvenients: els dos individus o les seves cèl·lules repro- • Fecundació in vitro: obtenció d’oòcits madurs d’una do-
ductores s’han de trobar. na, que es fecunden amb espermatozoides al laborato-
• Asexual, amb un sol progenitor i individus idèntics. ri i posteriorment s’introdueixen a l’úter.
Avantatges: amb un sol individu se’n poden generar de nous. • Maternitat substitutòria: introducció d’esperma o em-
brions a una dona perquè aquesta tiri endavant l’emba-
Inconvenients: tots els individus són idèntics, per tant l’es-
ràs i el part.
pècie no s’adaptarà a un medi canviant.
10. Les cèl·lules mare són cèl·lules capaces de generar un nou
2. Reproducció: generació de nous individus.
individu (totipotents), tot tipus de cèl·lules d’un organis-
Sexualitat: intercanvi genètic. me (pluripotents) o uns determinats tipus de cèl·lules (mul-
Un organisme es pot reproduir sense que hi hagi hagut in- tipotents).
tercanvi de material genètic. Ex.: un esqueix. Un individu pot Es poden obtenir d’embrions de 5 dies (cèl·lules mare em-
intercanviar el material genètic sense generar-ne de nous. brionàries), de la medul·la òssia, del teixit adipós, del cor-
Ex.: conjugació en protozous. dó umbilical, de la placenta, del cervell... (cèl·lules mare
3. Els bessons univitel·lins, perquè s’han originat a partir de la adultes).
separació de les cèl·lules de les primeres divisions del zi- S’utilitzen en agricultura per obtenir plantes iguals a una
got. variant desitjada, o per formar teixits histocompatibles amb
4. Gemmació: generació de nous individus a partir de gemmes el receptor.
pluricel·lulars. Ex.: porífers, pòlips.
Escissió: divisió longitudinal o transversal d’un organisme, en AMPLIACIÓ
dos o més fragments, que es transformaran en nous indivi-
dus. Ex.: porífers, cnidaris. 1. L’avantatge de la reproducció sexual és que es generen nous
organismes diferents, per tant hi haurà variabilitat en la des-
Fragmentació: generació de nous individus a partir d’un frag- cendència, fet que facilitarà una millor adaptació de l’espè-
ment vegetal. Ex.: les patates. cie al medi canviant.
Esporulació: generació de nous individus a partir d’una cèl·lu- La reproducció asexual té l’avantatge respecte de la sexual
la produïda per mitosi. Ex.: fong Penicillium. que amb un sol individu es poden generar nous individus, i
Poliembrionia: quan en les primeres divisions del zigot les això pot ser en poc temps. A més, tots seran idèntics i ben
cèl·lules se separen i donen lloc a uns quants individus. Ex.: adaptats a l’ambient.
bessons univitel·lins.
2. Hi ha reproducció sense sexualitat quan hi ha reproducció
5. Els dos tipus de cèl·lules que poden intervenir en la repro- asexual. Ex.: la gemmació dels pòlips. S’originen nous indi-
ducció sexual són: els gàmetes i les meiòspores. Els gàme- vidus, sense intercanvi de material genètic.

917280 _ 0184-0197.qxd 29/12/08 14:15 Página 194
12 SOLUCIONARI
Hi ha sexualitat sense reproducció en la conjugació: in- Masculins: els que produeixen el microgàmeta. Ex.: home.
tercanvi de material genètic entre els micronuclis de dos
Femenins: els que produeixen el macrogàmeta. Ex.: dona.
paramecis. No es generen nous individus, però els dos pa-
ramecis tenen diferent informació genètica que al prin- 7. Gametogàmia: reproducció amb isogàmetes (+ i -). Tenen
cipi. la mateixa forma i mida, i són mòbils.
3. Seran idèntics si no hi ha hagut cap mutació o alteració del Somatogàmia: unió de cèl·lules somàtiques. Primer es
DNA durant el procés de mitosi. fusionen els citoplasmes i després els nuclis.
4. Multiplicació per rizomes: tiges subterrànies horitzontals que Gametangiogàmia: es fusionen els gametangis plurinucle-
generen nous individus. ats.
Multiplicació per tubercles: tiges subterrànies amb substàn- 8. Fase de proliferació i multiplicació: per mitosi s’originen oo-
cies de reserva. gonis (2n). Etapa fetal.
Multiplicació per bulbs: tiges subterrànies, envoltades de fu- Fase de creixement: augmenta la mida dels oogonis per
lles, que emmagatzemen substàncies de reserva. Es multi- l’acumulació de vitel i es transformen en oòcits de 1r ordre
pliquen i originen nous individus. (2n). Fins la pubertat.
Estolons: tiges reptants que tenen nusos on hi ha gemmes Fase de maduració: cada oòcit de 1r ordre (durant l’etapa
que arrelen i generen una nova planta. fèrtil de la dona, i una vegada al mes), per la primera di-
visió meiòtica, origina l’oòcit de 2n ordre (n) ric en vitel i el
Multiplicació per esqueixos: fragments de tiges que originen
1r corpuscle polar (n). Serà expulsat de l’ovari per ser fe-
nous vegetals.
cundat. Amb la 2a divisió meiòtica l’oòcit de 2n ordre ori-
5. No, en el cas de la partenogènesi, a partir d’un sol individu gina l’ovòtida (n) i el segon corpuscle polar, si ha estat fe-
amb un òvul sense fecundar, per tant ja no serà idèntic al cundat per un espermatozoide.
seu progenitor. Ex.: les abelles.
Finalment l’ovòtida es transformarà en l’òvul i els tres cor-
També en el cas que l’individu tingui els dos tipus de gòna- puscles polars degeneraran.
des i, per tant, pugui generar dos tipus de gàmetes, que es
9. Podria ser mare gestant si per fecundació in vitro amb un
fecundaran. Ex.: organismes hermafrodites o plantes monoi-
òvul d’una donant, se li transfereixen embrions a les trom-
ques (pins).
pes o a l’úter. Seria també mare genètica si prèviament se li
6. Monoics: són els que són capaços de produir els dos tipus haguessin congelat òvuls i s’hagués seguit el mateix procés.
de gàmetes. Ex.: cargols, rosàcies...
10. Sí, per la tècnica de clonació. S’extreu el nucli d’un òvul i
Dioics: els que presenten uns individus que poden produir se li introdueix el nucli d’una cèl·lula mare pròpia, totipo-
els gàmetes masculins i uns altres, els gàmetes femenins. tent (del seu cordó umbilical). Quan està en les primeres
Ex.: humans. fases de l’embrió s’implanta a l’úter.

917280 _ 0184-0196.qxd 30/12/08 12:31 Página 195
1 SOLUCIONARI
Notes

917280 _ 0184-0196.qxd 30/12/08 12:32 Página 196

Solucionari Bio 1r BTX PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Solucionari Bio 1r BTX PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

917280 _ 0038-0053.

qxd 30/12/08 12:02 Página 38

estudia la vida segons

els nivells d’oganització de la matèria la composició dels éssers vius

en funció del grau de complexitat

nivell bioelements biomolècules

nivell exemples exemples poden ser

O, C, H, Ca, Na, K, INORGÀNIQUES ORGÀNIQUES

nivell exemples s’estudiaran

ASPECTES QUE CAL TENIR EN COMPTE

38 ! BIOLOGIA 1r BATXILLERAT ! © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. !

dels éssers vius

b) Conèixer els nivells d’organització de la matèria. (Objectiu 2) 2 2

! BIOLOGIA 1r BATXILLERAT ! © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ! 39

1 El creixement és exclusiu dels éssers vius? Raona la resposta.

Exemples Nivells d’organització

Plantes i animals d’un riu

4 Què significa l’expressió «bioelements plàstics»? Posa’n quatre exemples.

5 Dibuixa l’enllaç d’hidrogen que presenten les molècules d’aigua.

40 ! BIOLOGIA 1r BATXILLERAT ! MATERIAL FOTOCOPIABLE ! © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. !

1 La reproducció és exclusiva dels éssers vius? Raona la resposta.

2 a) Quins nivells d’organització són exclusius de la matèria viva?

Exemples Nivells d’organització

3 Esmenta quatre tipus d’interacció entre àtoms o molècules.

4 Dibuixa l’enllaç iònic del clorur de sodi.

5 Què són els oligoelements? Posa’n quatre exemples.

10 Classificació de les biomolècules.

! BIOLOGIA 1r BATXILLERAT ! MATERIAL FOTOCOPIABLE ! © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ! 41

1 Què són les solucions tampó o amortidores?

2 Omple la taula següent:

Funcions de l’aigua en els éssers vius

7 Quines funcions té el liti?

8 Per què no creixen microorganismes en aliments com la salaó o la llet condensada?

42 ! BIOLOGIA 1r BATXILLERAT ! MATERIAL FOTOCOPIABLE ! © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. !

1 Per què el límit inferior dels valors de pH és 0 i el superior 14?

3 Què es requereix per formar un enllaç d’hidrogen?

4 Què fa l’aigua quan dissol una sal iònica?

6 Al dibuix hi ha representats els orgànuls cel·lulars

7 En què consisteix un xoc de calor? Per què es 6

! BIOLOGIA 1r BATXILLERAT ! MATERIAL FOTOCOPIABLE ! © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ! 43

INICI D’UNITAT tronegatiu que el S. Finalment, el C és més electrone-

44 ! BIOLOGIA 1r BATXILLERAT ! MATERIAL FOTOCOPIABLE ! © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. !

! BIOLOGIA 1r BATXILLERAT ! MATERIAL FOTOCOPIABLE ! © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ! 45

46 ! BIOLOGIA 1r BATXILLERAT ! MATERIAL FOTOCOPIABLE ! © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. !

! BIOLOGIA 1r BATXILLERAT ! MATERIAL FOTOCOPIABLE ! © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ! 47

LABORATORI tituïts per un percentatge elevat de sals minerals (fos-

1.65. L’os de pollastre queda de la mateixa forma, però pesa

48 ! BIOLOGIA 1r BATXILLERAT ! MATERIAL FOTOCOPIABLE ! © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. !

! BIOLOGIA 1r BATXILLERAT ! MATERIAL FOTOCOPIABLE ! © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ! 49

Oxigen molecular (O2)

Nitrogen molecular (N2)

7. La funció principal de les sals minerals dissoltes és ajudar Funció Descripció

8. Diferències Totes les reaccions vitals es realitzen

50 ! BIOLOGIA 1r BATXILLERAT ! MATERIAL FOTOCOPIABLE ! © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. !

! BIOLOGIA 1r BATXILLERAT ! MATERIAL FOTOCOPIABLE ! © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ! 51

52 ! BIOLOGIA 1r BATXILLERAT ! MATERIAL FOTOCOPIABLE ! © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. !

! BIOLOGIA 1r BATXILLERAT ! MATERIAL FOTOCOPIABLE ! © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ! 53

MONOSACÀRIDS OLIGOSACÀRIDS POLISACÀRIDS

estan formats per estan formats per estan

tetroses hexoses maltosa sacarosa homopolisacàrids heteropolisacàrids

exemples exemples exemple lactosa presenten enllaç presenten enllaç

gliceraldehid ribosa heptulosa α β α

ASPECTES QUE CAL TENIR EN COMPTE