SEMINARIS ORGANITZACIÓ CONSTITUCIONAL I FONTS DEL DRET

EXAMEN:
Declaració d’inconstitucionalitat d’una llei es pot produir mitjançant dos processos:
Control de constitucionalitat de la llei:
1.Recurs d’inconstitucionalitat (161.1 a CE)
El plantegen els òrgans polítics, estan legitimats per interposar un recurs
d’inconstitucionalitat: el president del govern, 50 diputats, 50 senadors, el defensor del
poble i les assemblees legislatives i els òrgans legislatius o governs de les comunitats
autònomes.
Recurs abstracte, es planteja en un termini de tres mesos des de la publicació de la
norma amb rang de llei i pretén que siguin els propis òrgans polítics els que puguin
promoure la depuració dels règims polítics que entenguin que contradiuen la
Constitució.
Té un termini per a la seva impugnació, un cop passats els tres mesos, ja no es pot
impugnar. Per controlar la inconstitucionalitat passat el termini és a través de la seva
aplicació (qüestió d’inconstitucionalitat).
2. Qüestió d’inconstitucionalitat (163 CE)
Els requisits per a que el jutge pugui plantejar-ho:
• Que la norma amb rang de llei sigui aplicable al cas concret
• Que sigui rellevant per decidir el cas
• Que el jutge dubti de la constitucionalitat de la norma amb rang de llei.
En cap cas la norma serà suspesa, en tot cas, caldrà esperar el posicionament del
tribunal constitucional. Cosa diferent del que passa quan és el president de l’estat que
interposa una qüestió d’inconstitucional.
El tribunal constitucional coneix d’altres procediments:
• Recurs d’empara (161.1 b CE)
Tutela de drets fonamentals que poden plantejar les persones que entenguin que se’ls
ha vulnerat un dret fonamental. Els drets als que s’aplica estan recollits en art.14 i
l’art.29 de la Constitució més el dret a l’objecció de consciència art.30.
Per plantejar-lo s’han d’haver superat les instàncies ordinàries. És un recurs d’empara
que es planteja respecte d’actes d’aplicació de la llei, no es pot plantejar directament
contra la llei.
• Conflicte de competències (161.1 c CE)
Són recursos que interposa un govern de l’estat contra govern autonòmic o al revés o
entre governs autonòmics. El conflicte ho és en relació a normes que no tenen rang de
llei, perquè en cas de tenir-ne seria un recurs d’inconstitucionalitat.
• Consultes sobre tractats internacionals (95 CE)
Únic cas en que tribunal constitucional actua a priori, abans que s’hagi aprovat la
norma. El tribunal constitucional espanyol, com d’altres, actua a posteriori, quan la
norma ja està en vigor. Però hi ha un cas en el que el tribunal pot emetre un dictamen
respecte un tractat internacional que encara no hagi estat ratificat per l’estat espanyol..
O bé que es reformi la constitució per a que el regne d’Espanya pugui ratificar el tractat
internacional o que el tractat no es ratifiqui per entendre que és inconstitucional
• Conflictes entre òrgans constitucionals (2 d LOTC)
Essencialment respon qüestions de competència.
• Conflictes en defensa de l’autonomia local (2 d bis LOTC)
Tindríem el conflicte en defensa de l’autonomia local que es deriva del fet que la
constitució reconeix un àmbit de competències als ens locals que es poden entendre
vulnerats tan per la comunitat autònoma com per l’estat. Incidentalment es podria
presentar contra lleis. (una mica com el recurs d’empara però en autonomies locals).
Composició tribunal constitucional:
12 membres
• 4 a proposta del congrés (proposats per 3/5)
• 4 proposats del senat (proposats per 3/5)
• 2 a proposta del govern
• 2 a proposta del CGPJ
Escollits entre juristes de reconeguda competència amb més de 15 anys d’exercici
Escollits per un període de 9 anys
El president és nomenat pel Ple per un període de 3 anys.
Cada parlament de la comunitat autònoma pot presentar dos candidats al senat, però
la decisió final correspon al senat.
Les sentències del tribunal constitucional tenen valor de cosa jutjada, es publiquen en
el BOE.
Les sentències de declaració d’inconstitucionalitat no permeten revisar processos
conclosos amb sentència ferma, tret dels cassos de processo penals o sancionadors
administratius.
Les que declarin la inconstitucionalitat d’una llei tenen plens efectes.
Pot actuar en:
• Ple (resolució de recursos contra normes amb rang de llei) o (resolució de
recursos d’empara que advoqui el ple).
• Sala (resolució de recursos d’empara) o (control de constitucionalitat de
normes amb rang de llei per delegació o per doctrina consolidada)
• Secció (resolució de recursos d’empara per delegació i admissió)

Seminari 1
SENTÈNCIA
Parts de la sentència
 - Resum
- Antecedents
- Fonaments jurídics
- Decisió
- (pot haver vots particulars; discrepants i a favor)

“les sentències són resolucions que finalitzen un procés, la jurisdicció es pronuncia

sobre el conjunt de qüestions plantejades en el procés” Els jutges també poden fer altres
tipus de resolucions com les interlocutòries, en les que es pronuncien sobre una part
concreta del procés i també les providències.
Tribunal constitucional
En aquest es duen a terme resolucions en diversos procediments que es limiten a
determinar si una determinada norma s’ajusta o no a la Constitució.
Els protagonistes de la sentència van presentar el RECURS D’EMPARA, per poder-lo
presentar s’han de complir certs requisits com exhaurir les instàncies anteriors i s’ha
de complir algun dels drets humans dels articles (14-29), en aquest cas el 22 “sufragi
passiu”.
El principal poder del tribunal constitucional és que poden declarar una norma
inconstitucional allò que ha estat aprovat pel legislador; però això només ho pot fer en
dos tipus de procés: en el recurs d’inconstitucionalitat (el presenten òrgans...) i en la
qüestió d’inconstitucionalitat (jutges i tribunals).
En el moment d’una violació d’un dels drets humans, el tribunal pot considerar que no
es produeix en l’aplicació d’aquesta llei sinó en ella mateixa. (és a dir que la llei en sí
mateixa es inconstitucional) “demanar el 0,1% del cens”. Això es justifica explicant que
el legislador té un marge de creacions de lleis, en aquest cas per la limitació de partits,
per tant es considera que un 0,1% no és tan agreujant ni desproporcionat.
També hi ha les instàncies supraestatals, que en l’àmbit europeu amb caràcter
jurisdiccional hi ha dues, pertanyen a organitzacions diferents. Per una banda hi ha el
Consell Europa; organització sorgida poc després segona guerra mundial que tenia
per objectiu fomentar democràcia en l’estat de dret. Es va aprovar un tractat el conveni
europeu de drets humans fet a roma l’any 1905 – es va crear òrgan de caràcter
jurisdiccional que s’encarregaria de protegir que els estat complissin les normes del
conveni – tribunal europeu dels drets humans. Hi ha països que formen part del
consell d’Europa i no de la unió europea com suïssa, noruega, Islàndia, Andorra... el
consell d’Europa té més sensibilitat cap al drets humans que la unió europea
En paral·lel es va formar la Unió Europea
Tribunal de justícia de les comunitats europees
A partir de desembre 2009 que va entrar en vigor el tractat de Lisboa, a la unió
europea no hi havia una carta de drets en vigor, per tant el tema de drets humans
quedava en un paper secundari.
1957 comunitat econòmica europea, espai de llibertat de circulació de persones,
mercaderies i capital; no és fins a partir de l’any 1992 que es van introduir elements
polític i per tant apareix el concepte d’unió europea
Seminari 2
CORTS CONSTITUENTS ATÍPIQUES
Mort de Franco 1975, règim dictat per unes llei fonamentals. En aquest moment el
president és Arias Navarro, que és substituït a l’estiu de 1976 per ordre del rei, que
designa a Adolofo Suárez. Seguint les “leyes fundamentales”, ell impulsa el procés
polític “La Transició”, entesa per a molts com a una ruptura, però realment mai ho va
ser ja que es va produir des de la mateixa legalitat franquista. Consisteix en l’impuls de
la llei cap a la reforma política.
Primer text en 40 anys on es reconeix la sobirania popular, és la llei que articula les
institucions posteriors; un legislatiu, un congrés i un senat que serà escollit a través
d’unes eleccions lliures (juny de 1977). La llei per a la reforma política és la última de
les lleis fonamentals del règim franquista, per tant, la transició es constitueix des del
règim franquista. Amb la seva aprovació les corts franquistes es suprimeixen.
En l’interludi entre la llei de reforma política i les eleccions del juny 1977 es produeix la
legalització dels parits polítics, que els inclou pràcticament tots, fins i tot el PCE,
legalitzat per un decret d’Adolfo Suárez l’abril de 1977. Aquest partit és dirigit per
Santiago Carrillo, a partir d’un pacte en el que s’accepta la monarquia d’Espanya.
En les eleccions juny 1977, guanya UCD, però no obté la majoria absoluta. Tot i que
les corts no són una assemblea constituent, és un legislatiu que aprova lleis; i seran
les que aprovaran la Constitució. Es tria el Congrés, es designa la comissió d’afers
constitucionals, en la que es tria un ponència amb 7 membres representants de les
potències majoritàries (3 UCD Herrero de Miñón, Cisneros, Pérez Llorca; AP Manuel
Fraga; PSOE Peces-Barba; PCE Soler Tura; Minoria Catalana i PNV Miquel Roca); es
reuneixen i prenen un conjunt de decisions. Procés de l’aprovació de la Constitució es
trobava liderada pel CONSENS, és a dir, que en les decisions havien d’estar tots
d’acord. Monarquia o república, no es discuteix, tot i que el PSOE manté una emmena
republicana, però mai es considera, ja que Suárez a l’aprova llei de reforma política
legitima al rei; la qüestió territorial i relacions entre església i Estat.
Església catòlica tenia molt de pes; separació entre ella i Estat no implica una
desconnexió entre elles. Els grans problemes van ser l’ensenyament, el divorci i
l’avortament. (en aquest últim a la constitució es fa referència la dret de la vida per a
tothom, penalitzat i molt limitat fins al 2008, només despenalitzat en el perill de la
mare, malformacions del fetus i la seva salut i ètics en supòsits de violació). Gran part
de l’ensenyament privat era de l’església i en el públic molta influència, ja que
aconsegueix que hi hagi estudis religiosos. En els centres privats la gran discussió és
el control de les subvencions públiques per part de l’Estat. PSOE indignat per això
últim, deixar al marge l’Estat dels fons públics rebut a les escoles i el look-out
(tancament de les empreses per a fer front a les pressions dels treballadors).
Una part del Senat, ja que l’altra és designada pel rei.
El principal problema que es manifesta des del mateix moment de discussió de la
Constitució és l’organització territorial. Herrero de Miñón veia que hi havia dues
nacions per les qual si que tenia sentit acceptar la pluralitat de nacionalitats (país b. I
Cat); tots els territoris es constituirien en autonomies.
Es filtra el borrador en el qual es reconeixen les nacionalitats; els estament del
franquisme entren en còlera i per això neix el concepte que nació només hi ha una,
Espanya, la resta són nacionalitats. Per aquest motiu s’impedeixen els referèndums a
Cat, ja que no es poden convocar sense reformar la Constitució. I per a poder fer això
és necessari un referèndum a tot l’Estat.
Seminari 3
MODELS DE JUSTÍCIA CONSTITUCIONAL COMPARADA
 Principals característiques del model de control de constitucionalitat de les lleis
de caràcter difús com el que es presenta en el sistema constitucional nord-
americà.
- Tots els integrants del poder judicial exerceixen la funció de control, tant jutges com
tribunals.
- La constitucionalitat o no constitucionalitat d’una llei varia en funció del cas concret al
que s’estigui aplicant, és a dir, que la via en que s’examina és incidental (la qüestió es
resol com un incident en el desenvolupament d’un procés ordinari), el control es
produeix en el litigi concret.
- Si el jutge considera la inconstitucionalitat d’una llei, els seus efectes no són
l’eliminació d’aquesta, sinó la no aplicació en el cas concret.
- La legitimació es vincula amb drets i interessos individuals.
- Sistema unificat a través del precedent.
Ex. Argentina, Suècia, Estònia
 Principals característiques de l’anomenat model concentrat de control de
constitucionalitat de la llei
- Hi ha un únic òrgan de control que és el Tribunal constitucional.
- El control es du a terme a través d’un procés de constitucionalitat autònom, que té
per objectiu examinar la constitucionalitat de les lleis.
- El control és produït de manera abstracta, no relacionada amb l’aplicació en un cas
concret, sinó que el text de la llei es compara amb el que diu la Constitució.
- La legitimació vinculada a la defensa de la Constitució i per tant els encarregats són
alguns òrgans de l’Estat (normalment el Parlament, govern).
- Si el tribunal decideix que la llei és inconstitucional aquesta queda fora de
l’ordenament jurídic, s’anul·la, que significa que la llei no ha produït mai efectes.
Ex. Espanya, Alemanya
“ O bé per òrgans polítics o per jutges i tribunals, són els que poden incidir en la
constitucionalitat o no d’una llei.”
Només amb recurs o qüestió es pot considerar la inconstitucionalitat de la llei amb la
conseqüència d’anul·lació.
 Diferències entre el sistema de precedents de common law i el del civil law.

- Common law, major sensibilitat dels fets, invocació dels altres precedents.
- En el common law és molt important fer distincions entre el cas present i casos
anteriors sempre que el precedent sigui desfavorable. En canvi, en el civil law la
anàlisis dels precedents es fa de forma bastant independent, i per tant, les distincions
sobre els fets del cas no són rellevants.
- En els països del civile law els precedents contenen menys informació que en els del
common law.
- En el common law existeix el risc d’un excés de distincions, en canvi, en el civil law
passa el contrari, risc de no calibrar exactament l’abast d’una regla per no tenir
suficientment en compte les particularitats del cas en el que es va anunciar.
- El precedent del common law és més casuístic i el del civil law més abstracte.
- Common law = tot i que el tribunal inferior crea que el superior pugui considerar que
ha arribat el moment de revocar el precedent, la regla general és que el tribunal inferior
no pot optar per anticipar-se i apartar-se del precedent. En canvi, en el civil law hi ha
un marge de maniobra superior dels tribunals inferiors. (admetre que el jutge inferior
pot apartar-se dels precedents dels superiors amb uns certs requisits: argumentar per
què creu que el precedent és erroni i no insistir si el tribunal superior tot i escoltar-lo
segueix defensant els seus precedents).
- En el common law la idea fonamental és que un sol precedent vincula, en canvi en el
civil law un sol precedent no té transcendència normativa, per a que ho sigui és
necessari que la regla que hagi anunciat es reiteri en sentències posteriors.
El sistema difús s’unifica a través del precedent, la conseqüència és la inaplicació, que
dona quan les circumstàncies son les mateixes que en casos anteriors.

 Mix control difús i control concentrat

- El tribunal constitucional segueix sent el responsable de determinar la
constitucionalitat de les lleis, i els efectes seran els mateixos que en el model
concentrat, però en aquest cas els jutges i els tribunals podran qüestionar la
constitucionalitat davant del tribunal constitucional.
- És un sistema que produeix una bifurcació del control de constitucionalitat; d’una
banda, la via d’acció directa davant del tribunal constitucional a càrrec de molt pocs
subjectes legitimats i amb un termini breu de caducitat (recurs d’inconstitucionalitat),
per altra banda, una pseudo via d’excepció que permet, des d’un plet concret, arribar
en qualsevol moment al tribunal constitucional, encara que una vegada s’arribi al
tribunal constitucional aquest continui la tramitació com si es tractés d’un recurs
d’inconstitucionalitat.
Un exemple són les lleis de Portugal, Colòmbia, Xile, Cuba
Seminari 4
INVESTIDURA CAP DE GOVERN I DIPUTATS DEL GOVERN

 Presidència de la generalitat
Segons l’article 67.2 del Reglament del Parlament el candidat a la presidència de la
generalitat és escollit pel Parlament d’entre els seus membres. El president o
presidenta del Parlament, un cop consultats els representants dels partits i grups
polítics amb representació parlamentària, ha de proposar al Ple un candidat o
candidata a la presidència de la Generalitat. Com és esmentat a l’article 67 i a l’article
4.1 de la Llei de presidència i de govern de Catalunya del 2008, el candidat ha de ser
d’entre els membres del Parlament, per tant no podria ser candidat algú que no fos
diputat. (entre els diputats membres de l’assemblea legislativa).

 Presidència del govern espanyol

Segons l’article 99.1 de la CE, és la figura del rei qui consulta als representants
designats pels grups polítics. (funció derivada de la funció arbitral de la corona) art.62
d.
El candidat no ha de ser diputat al Congrés, ja que no hi ha cap disposició jurídica que
ho prohibeixi o en faci referència.
Ni a la Constitució espanyola ni al reglament del senat s’esmenta que hi hagi cap
impediment en ser senador, així que no hi ha cap problema.
El senat no intervé en el procés d’investidura, ja que és el Congrés dels diputats el que
ha d’atorgar la confiança al candidat, segons l’article 99.2 i 99.3 de la CE.
El Senat només es veurà afectat en el cas descrit a l’article 99.5 de la CE, en què
passats dos mesos de la primera votació, cap candidat hagués aconseguit la confiança
del congrés, el rei dissoldria les dues cambres, incloent el Senat. (violació del 155
potestat del senat i no del congrés).

 Termini per presentar candidats

Segons la llei de presidència de la generalitat, article 4.2, dins dels10 dies següents a
la constitució de la legislatura, el president o presidenta del Parlament ha de presentar
candidat a la presidència de la Generalitat. (temps que comença a comptar des que es
constitueix la Cambra, o a partir d’una sèrie de supòsits que deriven en l’elecció d’un
nou President de la Generalitat (denegació d’una qüestió de confiança, incapacitat
física o psíquica reconeguda per 2/3 del Parlament, defunció, condemna legal ferma
que l’inhabiliti per l’exercici de càrrecs públics o dimissió), tal i com fixa l’Article 7 de la
Llei 13/2008.
En el cas de les Corts Generals, segons l’article 99 de la CE, no existeix un termini
determinat per presentar candidat des de la constitució de les cambres.

 Procés d’investidura
En el cas del Parlament de Catalunya, el procés d’investidura comença quan el
president o presidenta del Parlament, després de reunir-se amb el grups polítics amb
representació a la cambra, proposa a un candidat per a la presidència. El candidat o
candidata proposat presenta davant el Ple el seu programa de govern i sol·licita la
confiança de la cambra. Després d’un debat sobre el programa presentat, es procedeix
a la votació. Si aconsegueix la confiança, el candidat serà nombrat pel rei.
Per poder ser nombrat haurà d’aconseguir els vots de la majoria absoluta del ple. Si no
ho aconseguí, el mateix candidat es podria presentar dos dies després, i aquest cop
en tindria prou amb aconseguir una majoria simple.
En el cas del Congrés dels diputats, el rei, després de consultar als representants
designats pels grups polítics amb representació parlamentària, proposa a un candidat
o candidata. El candidat proposat exposarà davant del Congrés de diputats el
programa de govern que pretén formar, i sol·licitarà la confiança de la cambra. Si la
cambra li atorga, el rei el nombrarà president.
Per poder ser nombrat ha d’aconseguir la majoria absoluta dels vots dels membres del
Congrés de diputats. Si no ho aconseguís, el mateix candidat es podria tornar a
presentar dos dies després, en aquest cas només necessitaria la majoria simple.
En els dos casos, si en passats dos mesos des de la primera votació cap candidat fos
escollit, es convocarien eleccions. En el cas del congrés dels diputats, el rei dissoldria
les dues cambres de les Corts generals. (tot i que corre a càrrec del president o
presidenta del govern).
En el cas del Parlament, la legislatura resta dissolta automàticament i el president o
presidenta de la Generalitat en funcions convoca eleccions de manera immediata, que
han de tenir lloc entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria. Retirada de
confiança per part de la cambra és la moció de censura.

 Moció de censura
La moció de censura és el procediment pel qual el Congrés dels diputats (cambra
baixa), pot exigir responsabilitat política al poder executiu, que es sol traduir en la
petició de dimissió del president del govern.
Segons l’article 115.2 de la CE, el president del govern espanyol no podrà dissoldre
les Corts si està en tràmit una moció de censura.
Per a que la moció de censura prosperi, l’hauran de presentar, com a mínim, una
desena part dels Diputats i s’haurà d’incloure un candidat per a president del Govern
amb programa de govern alternatiu. (article 113.2 CE). “majoria absoluta del congrés
del diputats votessin en contra de la gestió del president del govern per a poder ser
acceptada.” No pot ser votada fins que transcorrin 5 dies des de la presentació de la
moció.
Tan investidura com moció de censura, qui té la confiança e la cambra és el president
del govern.

 Qüestió de confiança
La qüestió de confiança és un instrument per a l’exigència directa de responsabilitat
política als governs que es deu a la seva pròpia iniciativa.
Perquè s’atorgui la confiança al cap de govern, és necessària la majoria simple dels
diputats (article 112 CE).
Si en una primera votació el candidat no aconsegueix la majoria dels vots, aquesta es
repetirà 48 hores després. Segons l’article 114 de la CE, si el congrés nega la
confiança al candidat, aquest haurà de presentar la seva dimissió davant el rei, però
no es convoquen eleccions sinó que es torna a obrir el procediment d’investidura.

Si dos mesos després de la primera votació cap candidat ha aconseguit la confiança

del congrés de diputats, el rei dissoldrà les dues cambres i es convocaran eleccions.
(article 99.5 CE).

 Dissolució del Parlament

Segons la llei de la presidència de la generalitat i el govern, article 10, correspon al
president o presidenta de la Generalitat convocar eleccions al Parlament i decretar la
dissolució anticipada o la fi de la legislatura.
 - No moció censura en curs
- Finalitat de convocar eleccions
- 1 any després de les antigues eleccions

Excepció d’abans d’un any = no s’hagi investit president.

l segon supòsit és la dissolució anticipada del Parlament decidida pel president de la
Generalitat, amb la deliberació prèvia del Govern. Aquesta facultat no pot ser exercida
quan hi ha en tràmit una moció de censura, ni tampoc abans que hagi passat un any
de l’última dissolució per aquest procediment. En tot cas, el decret de dissolució ha
d’establir la convocatòria de noves eleccions que han de tenir lloc entre els quaranta i
els seixanta dies següents a la data de publicació del decret en el Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya.
Motius per exemple a fi de voler convocar eleccions.
Seminari 5
LEY ORGÁNICA
Parte dogmática constitución: valores
Parte orgánica constitución: organización
Una ley orgánica y ordinaria tienen el mismo procedimiento lo que le diferencia es la
mayoría requerida.
Para que una ley sea orgánica:
 Votación específica (proceso) – necesita una mayoría especial
 Además, tiene ciertos contenidos que la hacen orgánica o hace que sea
necesaria una ley orgánica para regularla.
Petrificación del ordenamiento jurídico.
Rigidez constitucional = necesidad de constitución o los procedimientos para
reformarla sean más difícil.
Estatuto autonómico = Normas básicas con las que la comunidad autónoma se
organiza.
La constitución ha tenido 20 revisiones.
Entre ley orgánica y ordinaria no hay criterio de jerarquía, no es una superior a la otra.
Lo que se aplica es una cuestión de competencia.
Reserva de ley = Materias que están constitucionalmente dispuestas que deben ser
reguladas vía ley orgánica. Si no se receta la reserva de ley, es anticonstitucional

 Aprovació, modificació, derogació de les lleis orgàniques

Segons el Capítol II del Títol III (De les Corts Generals), que tracta sobre l’elaboració
de les lleis, tota aprovació, modificació o derogació d’una llei orgànica, és a dir, les
relatives al desenvolupament dels drets fonamentals y de les llibertats públiques, les
que aprovin els Estatuts d’Autonomia i el règim electoral general i la resta previstes en
la Constitució, exigeix una majoria absoluta al Congrés dels Diputats en la votació final
sobre el conjunt del projecte (art.81 CE).
Paralelismo de formas = misma mayoría para aprovar, derogar o modificar.
 Qualificació dels projectes i proposicions de llei d’orgànics
En primer lloc, es tramitaran com a projectes de llei orgànica, aquells projectes i
proposicions de llei que la Mesa del Congrés, després d’haver parlat amb la Junta de
Portaveus, atorgui tal qualificació, seguint el que s’exposa a l’art.81.1 de la CE.
Un cop finalitzat aquest tràmit d’informe, la Comissió pot sol·licitar a la mesa del
Congrés que estudi si el projecte té o no caràcter de llei orgànica. La mesa, amb el
criteri de la Ponència que va redactar l’informe, acordarà la qualificació que procedeixi.
Si la qualificació de la llei com orgànica es produís un cop iniciat el debat a la
Comissió, el procediment es retraurà a l’inici del debat.
Per tant, podem concloure que la qualificació de Llei Orgànica es du a terme per la
mesa del Congrés en tres moments diferents: quan s’inicia el projecte, després d’haver
realitzat l’informe, i quan ja està en la Comissió (art. 131 del reglament del Congrés)
Las leyes orgánicas pueden ser parcialment ogánicas, una ley puede tener perceptos
que sean orgánicos y perceptos que no lo sean.
 En quin moment del procediment legislatiu s’ha d’expressar la majoria
constitucionalment requerida per a que un precepte qualificat d’orgànic
sigui aprovat
Es requereix, per tant, una votació qualificada en el Congrés, la majoria absoluta, front
a la exigencia normal per aprovar un projecte de llei de mera majoria simple ja que en
aquest tipus de llei es tracten aspectes importants com són els drets fonamentals.
Aquesta votació per majoria absoluta al Ple s’ha de efectuar sobre el text final del
projecte.
D’acord amb la regulació del Reglament del Congrés, dita votació es produeix al
finalitzar la seva discussió en la cambra i abans de enviar-se al Senat, i ha de repetir-
se novament després del pas per aquesta Cambra si en ella s’ha produït modificació
del text remes per el Congres. (art.131.2 del Reglament del Congrés).
 Per què alguns aspectes de la llei d’estrangeria es troben reservats a llei
orgànica?
Perquè són les matèries en les que tenen competència les lleis orgàniques, és a dir,
les que tracten sobre drets fonamentals o llibertats públiques, per exemple,
relacionades amb el regim electoral general, amb els Estatuts de Autonomia, i les
altres matèries previstes en la Constitució. (art.81 CE)
En particular, en relació amb els drets fonamentals i llibertats publiques, les LO tindran
competència en tots aquells compresos en la Secció Primera del Capitol Segon del
Titol I (art.15 a 29 CE).
 El Senat pot introduir esmenes a un projecte o proposició de llei qualificat
d’orgànic?
El Senat només pot interposar veto per majoria absoluta, si ho aconsegueix, el
projecte o proposició torna al congrés, i aquest pot aixecar el veto per majoria
absoluta, a més, si no assoleix la majoria absoluta es pot esperar dos mesos des de la
interposició del veto en el senat i aprovar el projecte de llei amb caràcter definitiu per
majoria simple. Això sempre que no sigui una llei orgànica, perquè si ho és, el congrés
només pot aixecar el veto del senat també per majoria absoluta.
El mateix passa amb les esmenes, el text torna al congres i es torna a votar, i si hi ha
majoria absoluta del Congres, s’aprova amb les esmenes incorporades per el Senat. I
si no s’aprovarà el text inicial sense les esmenes del Senat. L’ultima paraula la té el
Congres per majoria absoluta. 2 mesos de termini art.90.2 CE
Les esmenes que s’introdueixin s’ha de fer amb missatge motivador, és a dir,
justificant les esmenes que es volen interposar.
 Preceptes no orgànics
Sí perquè la matèria de llei orgànica està reservada al que posa a l’art81 de la CE, la
resta de matèries són ordinàries.
El TC ha dit que la reserva de llei orgànica es per matèries restringides que han de ser
regulades per llei orgànica sí o sí.
Si, la llei d’estrangeria pot contenir preceptes no orgànic.
Com s’identifiquen els preceptes orgànics
- continguts en la disposició final quarta
- valorant les matèries que regulen per veure si han de ser per llei orgànica o
ordinària.

 Llei d’estrangeria modificada per un decret-llei

La llei d’estrangeria pot ser modificada per un Decret-llei sempre que el preceptes no
siguin matèria de llei orgànica.
En les condicions dictades per l’article 86 de la CE: les pot dictar el govern (les
condicions) en casos extraordinaris o d’urgència i haurà de ser sotmès a debat i
votació els 30 dies següents a la promulgació al congrés del diputats.
El congrés ha de decidir si convalida o deroga e decret i durant aquest termini les
Corts podran tramitar com a projecte de llei pel procediment d’urgència.
 Plantejar qüestió d’inconstitucionalització en preceptes de la llei
d’estrangeria.
És possible que es plantegi una qüestió de inconstitucionalitat contra algun precepte
de la llei de estrangeria si, en el transcurs d’algun cas en que aquesta llei sigui
aplicable i la resolució de la qual pot dependre de de ella, un òrgan judicial considera
que és contraria a la Constitució (art.163 CE). La qüestió s’ha de plantejar dins del
termini per dictar sentencia, justificant en què mesura la llei de estrangeria interfereix
en la decisió a prendre.
La norma ha de ser aplicable al procediment, la decisió del jutge depèn de la validesa
de la norma i el jutge ha de dubtar de la constitucionalitat de la mateixa. ( aplicabilitat,
rellevància i dubte de constitucionalitat).
 Respecte el dret de reunió i associació
El legislador va establir una diferencia entre els estrangers legals i il·legals, reconeixia
el dret d’associació i reunió només a aquells residents legals a Espanya. El TC va dir
que no, perquè associació i reunió s’han de reconèixer als estrangers així com els
espanyols, perquè són drets que afecten a la dignitat humana.
El TC declara la inconstitucionalitat, no pot declarar la nul·litat del precepte perquè si la
declara elimina el dret de associació i reunió als residents legals. El que fa és instar al
legislador a que reformi el precepte en qüestió, establint que el dret de reunió i
associació s’ha de reconèixer en mateixos termes als estrangers i als espanyols.
 Modificar art.30 de la llei d’estrangeria amb una llei ordinària
La LO d’Estrangeria no es podria modificar a través d’una llei ordinària per la reserva
de llei de les LO. Aquestes són les úniques que poden regular aspectes de drets i
llibertats fonamentals, per la qual cosa una llei ordinària no està habilitada per regular
ni modificar aspectes d’aquest tipus. Per tant, si una llei ordinària regules una matèria
reservada per LO, com pot ser l’art.30 de LO d’Estrangeria, aquest procediment seria
inconstitucional.
 Una interpretació extensiva de la reserva de Llei Orgànica podria tenir
conseqüències en el sistema de distribució de competències
Estat/Comunitats Autònomes?
La interpretació actual de la reserva de llei és restrictiva, tan sols el estat central pot
dictar aquest tipus de LO, y per això, aquelles qüestions compartides entre el estat i
les CCAA que han de regular-se mitjançant aquest tipus de lleis, seran regulades per
l’estat. En efecte, això vol dir que serà l’Estat el que decideixi quin serà l’àmbit
competencial de cada una de les parts.
Si la reserva de llei fos extensiva, sorgirien conflictes entre l’Estat central i les CCAA
perquè no hauria res ( cap reglament o document jurídic vàlid) que se’n fes càrrec de
dictaminar qui ha d’encarregar-se de establir els límits a les extensions competencials
de cada una de les parts, i per tant, ambdues parts volen regular el mateix.
El que passa, és que la LO és una font que només poden aprovar les CCGG amb
majoria absoluta del Congrés. És una font només relativa a aspectes que són
competència de l’Estat.
Si la interpretació de reserva material de LO fos extensa es podria afectar i perillar la
competència autonòmica, tal i com són assumides pels seus Estatuts.
Per exemple, un cas molt típic, ENSENYAMENT. És una competència compartida
entre Estat i CCAA. La competència de l’Estat ve pel fet que és competent a
desenvolupar i regular els exercicis dels drets fonamentals.
Relacions llei orgànic ai llei ordinària
Com es resol la contradicció entre una LO i una llei ordinària?
- Principi de competència
Si la llei ordinària regula matèries reservades a LO: inconstitucional
Si la LO regula matèries ordinàries:
- La regulació només és vàlida amb caràcter ordinari (matèries connexes)
Si s’han qualificat com a orgàniques matèries ordinàries: inconstitucionalitat de la
qualificació (sense nul·litat)

Jane DICK
Les funcions de la Constitució
· Des del punt de vista del Dret Constitucional, la Constitució és una norma jurídica
que ha de ser estudiada ocm a tal, partint de les seves característiqeus formals i
materials.
· Des del punt de vista del contitucionalisme, la Constitució és una norma amb una
finalitat política que està destinada a cumplir unes funcions.
Funció de creació de l’organització estatal
· D’acord amb les concepcions racionalistes i contractualistes, la norma constitucional
fa una funció “constitutiva” de l’Estat. És la norma que converteix una societat en una
organització jurídico-política. El Dret delimita els elements constitutius del grup estatal:
poder, poble i territori.
Funció legitimadora del poder
· La idea de Constitució introdueix una legitimació racional del poder polític, pel fet que
aquest no deriva de la força, de la història o de la voluntat, sinó del Dret. El poder
només pot ser exercit per aquells òrgans creats per la mateixa Constitució, i cadascun
s’ells només disposa de les potestats que aquesta li ha donat. Han de tenir fonament
en la mateixa Constitució.
Funció de limitació i racionalització dels poders
· La Constitució té com a missió principal garantitzar els poders de l’Estat. Primer
estableix l’àmbit de poder de l’estat en la seva totalitat, la competència fonamental.
Segon, la Constitució organitza jurídicament la potestat estatal partint del principi de
divisió de poders:
- decideix els òrgans a través dels quals actua l’estat
- fixa l’estructura dels òrgans de l’estat
- determina quins són els seus titulars i disposa com s’han de seleccionar
- a cada òrgan se li atribueix una o dues funcions estatals i àmbits d’actuació
- estableix la relació entre els òrgans i els controls que cadascun pot exercir
sobre les altres
Aquesta funció, tradicionalment, es desenvolupen a la part orgànica de la constitució.
Funció d’ordenació de la producció jurídica
· La Constitució és la “norma normarum”, la font de les fonts del Dret i és la norma que
regula els models de producció del Dret en un Estat. Conté preceptes que disciplinen
la creació i la relació de les normes de l’ordenament jurídic de l’Estat, les quals,
deriven la seva validesa de la Constitució.
· La funció d’ordenal la producció jurídica es du a terme a la Constitució establint els
subjectes que disposen de poders normatius limitats, els procediments per crear
normes i el valor d’aquestes en relació a les altres normes creades pels altres
subjectes.
Funció fonamentadora
· La norma constitucional incorpora un sistema de valors essencials que constitueixen
el fonament de l’ordre estatal. Configuren un marc bàsic de principis i valors que actua
com a límit. La fonamentació material que incorpora la Constitució es troba
essencialment en l’anomenada part dogmàtica i en la declaració de drets i deures
fonamentals del ciutadà
Funció programadora
· La Constitució també actuaria com un programa transformador de la societat que els
poders han de desenvolupar. Per això, la Constitució contindria preceptes finalistes i
mandats d’intervenció en relacions considerades tradicionalment privades. La
Constitucó democràtica està al servei de dos grans objectius:
com a instrument formal i processal de garantia, a tall de regles del joc del
funcionament de l’Estat. Una Constitució-procés, que es limita a establir regles
procedimentals per garantir un procés polític obert a la pluralitat d’opcions socials
stableix uns objectius polítics i estableix un programa de tasques que han de realitzar
els poders de l’Estat, i es parla de Constitució-programa o Constitució

https://drive.google.com/drive/u/0/folders/16Jb_7vByUDgRatyYiQop-yN4OBMSKwhd