You are on page 1of 15

1931 Febrer: Dimiteix el govern de BERENGUER.

Febrer: Almirall AZNAR forma una govern interí.

12 abril de 1931: ALMIRALL AZNAR, convoca eleccions municipals (només havien de


decidir sobre càrrecs municipals, alcaldes i regidors).
-Però els grups municipals van plantejar aquestes eleccions com si fossin un plebiscit, en
aquest cas, decidir la forma de govern, si monarquía o república.
-Els partits del pacte de SANT SEBASTIÀ republicà van imposar-se a les grans ciutats a 41 de
les 50 capitals a gairebé el 100% dels nuclis industrials, els nuclis urbans principals, van
guanyar clarament els Republicans i tenint en compte que a les zones rurals imperaba el
caciquisme i la corrupció

13 d’abril 1931: sectors amplis de la població surten al carrer (republicans) a celebrar la


victòria i exigeixen la proclamació de la República.
Primer municipi que proclama la República es un municipi Guipúscoa EIBAR, al llarg del dia ho
fan regidors de altres ciutats espanyoles Barcelona, Sevilla, Zaragoza i la població surt de
forma pacífica per a celebrar-ho.
-A Catalunya hi ha una victòria clara de l’Esquerra Republicana i una derrota de LA LLIGA
REGIONALISTA que havia estat la força política.
Francesc Macià, surt al balcó del Palau de la Generalitat i proclama la República
Catalana integrada en una Republica Federal Espanyola.
-Davant aquesta situació, per evitat una confrontació militar entre monàrquics i republicans, el
rei assessorat per els seus consellers EL CONDE DE ROMANONES i GREGORIO MARAÑON
i una conversa amb EL GENERAL SANJURJO, decideix ABDICAR, li fa veure que qualsevol
intent suposaria un bany de sang i guerra civil, i va abandonar el país (A França) es la millor
opció.

14 abril 1931: Proclamació de la REPÚBLICA i el Rei ALFONSO XII abdica I s’ha d’exiliar.

Per valorar el èxit republicà, hem de tenir en compte que la societat española està en un
procés de canvi, modernització amb una marcada industrialització.
[A l’any 1930, el percentatge de la població activa agràgria, ja era inferior a la meitat de la
població activa española. 10 anys abans, hi havia una superioritat molt gran de la part agrària.
Aquest canvi en la població activa és indicador de que españa s’està modernitzant. La població
activa que treball en el camp és analfabeta. Això vol dir que la població analfabeta també ha
descendit per sota del 50%. El creixement del proletariat urbà, va fer que es trenqués amb la
dinàmica de l’analfabetisme, hi ha descens de la mortalitat infantil, èxode de la població rural
cap a les zones urbanes.]
SEGONA REPÚBLICA 1931-1936

GOVERN PROVISIONAL (republicà-socialista)

CAP DEL GOVERN:Alcalá Zamora

COMITÈ REVOLUCIONARI, constituït al PACTE DE SAN SEBASTIÀ, fa un Govern


Proviisonal.

14 d’ABRIL, ALCALA ZAMORA es converteix en el primer president de la REPUBLICA.


Aquest dia, va transcórrer sense violència, el rei desde l’exili es aconsellat que assumeixi la
REPÚBLICA
[la mateixa església demana al monarca que reconegui les noves institucions republicanes.]

Fins i tot els anarquistes, que els semblava una “Republica burgesa”, no ataquen aquesta
República.
En la proclamació de la RepÚblica estableixen un ESTATUT PRIVICIONAL,

Les primeres mesures:

-Alliberen presos politics.


-Es donen libertats en els sindicats.
-Es canvien carrecs politics administratius.
-Es negocien amb els nacionalistes catalans.
-Incicien reformes de coses urgents. Com protegir a la gent del camp dels abusos dels
propietaris, ajudes a les persones que no podien amb les rendes.
BIENNI REFORMISTA (govern d’esquerres)

PRESIDENT DE LA REPÚBLICA: ALCALÁ ZAMORA


CAP DEL GOVERN: MANUEL AZAÑA

28 de Juny 1931 Eleccions per a les de CORTS CONSTITUENTS, per a elaborar la


CONSTITUCIÓ.
Va haver-hi un alt índex de participació en un 70%, en el que es va imposar el sector
d’esquerres, el sector socialista PSOE representant als obrers i altres partits (mirar fotocopia).
En aquestes esquerres també està representada la burgesia, una part petita.
Llei del 80/20 : canvia de districtes comarcals a districtes provincials i s’escullen els
representants provincials.
A cada provincia la llista més votada s’emporta el 80% dels escons de la provincia.
El problema d'aquest sistema és que no mostra un consens ni equilibri de forces polítiques en
l’estat i tampoc és una representació fidel.

MODEL DE L’ESTAT

Constitucio contempla que el poder executiu esta centrat en el PRESIDENT DE LA


REPÚBLICA escollit cada 6 anys. (Una mena de monarca.)

El president pot:
Anul·lar decisions legislatives de les corts
Dissoldre les corts, les corts tambe poden destituir el president nomes si les corts disposen de
un 60% de vots.

El poder legislatiu (el que tenen els parlamentaris), és unicameral (NO HI HA SENAT), el
parlament havia de ser escollit i renovat cada 4 anys, això dona una continuitat de la
presidencia, tot i que hagi un canvi en el poder legislatiu.
El president de la república no té tot el poder executiu, perque aquest també estarà represenat
pel govern.
Els vencedors en el parlament són els que escullen govern, per tant hi ha un
PRESIDENT DE LA REPÚBLICA i CAP DEL GOVERN. Comparteixen el poder executiu, el
govern és el que decideix, quines lleis s’aproven.

Poder Judicial, idependent als altres dos poders.

Va ser molt criticada, per l'intervencionisme de l'estat, no era una constitució de consens, van
fer la Constitució com els van semblar als d'esquerra.
CONSTITUCIÓ DE 1931

Constitució més moderna de l’època. Amb caràcter democràtic i progressista.


Constitució influenciada per la constitució alemanya. (república de Weimar)
La Constitució defineix Espanya: “Espanya és una REPÚBLICA DEMOCRÀTICA de totes
les classes”

-Dona àmplies llibertats als ciutadans.


-Dret al divorci.
-Es defineix el matrimoni com la unió de persones per igual entre diferents sexes. Matrimoni
civil.
---Les dones adquireixen igualtat politica amb els homes, obtenen dret a votar, les dones
comencen a ocupar llocs politics. S’admeten dones en la administracio publica.

REFORMA RELIGIOSA

-Laicisme: Espanya es un pais LAIC. Es retallen privilegis de l’església: s’elimine subvencions


per part de l’estat; Genera un problema internacional, ja que aquestes subvencions estaven
acordades en un tracte amb la SANTA SEDE.
-Llibertat de culte.
-Es prohibeix l’ensenyament per part de ordres religiosos. Prohibeix l’ordre dels JESUÏTES.

President de la Republica acaba per fer una afirmacio rellevant ESPANYA HA DEJADO DE
SER CATOLICA.

El debat religios movilitza la dreta, en un temps que la dreta no tenia organitzacio.


El cardenal PEDRO SEGURA, el cap de l’església espanyola, va ser expulsat d’espanya per
declarar-se obertament a favor de la monarquia.
1931 va provocar la dimiso de Alcala Zamora, despres escollit presidnet de la Republica.
Tensio religiosa durant tota la republica.

-La Constitució permet l’AUTONOMIA de les regions.


Seguint l’antecedent de la Mancomunitat de Catalunya. Aixi les diputacioNs provincials podien
presentar un projecte autonòmic, obre la porta a que es poguessin aprovar l’autonomia de País
Basc i Catalunya i altres que les demanin.
-Espanya es demana una REFORMA AGRÀRIA.
La Constitució contempla la nacionalitzacio de serveis publics. L’estat pot expropiar les
terres/propietats, el que obre la porta a una Reforma Agraria. El preu és controlat per l’estat.
Una de les causes de polemica entre Esquerra i Dreta.
REFORMA EDUCATIVA

-Dret a l’educació.
-Llibertat d’educació.
-Es prohibeix l’ensenyament per part de ordres religiosos. Prohibeix l’ordre dels JESUÏTES.
Aposta declarada per part de la República d’una escola pública, mixta gratuïta i
obligatòria.Marcelino Domingo, va impulsar aquestes iniciatives.
Es crearan 7000 escoles noves, 100.000 biblioteques, es van fer oposicions per a 14.000
mestres, els pugen els sous, s’organitzen campanyes d’alfabetització per adults.

REFORMA LABORAL

Largo Caballero s’ocupa del Ministeri de Treball intenta resoldre els problemes dels
treballadors:
Defensa dels drets laborals, govern a prova assegurances d’atur i de malaltia.
Aproba la jornada de 8 hores per agricultors
Aprovar els salaris minims.
Una de les iniciatives mes polemiques va ser el decret de cultiu forços: vol dir que en el cas
que hi haguessin molts jornalers en atur es podia obligar als grans propietaris a conrear les
propietats que no estaven conreant.
Es va aprovar la llei de termes municipals per la cual un propietari no podia llogar jornalers
que fossin de fora de la zona municipal on es treballava.

REFORMA MILITAR

Manuel Azaña volia acabar amb la macrocefalia de l’exercit, la major part dels oficials van
ser enviats a la reserva. Els permet cobrar el 80% del sou.
Va obligar a pasar a la reserva als que no van voler jurar fidelitat a la Republica va
permetre reduir el 50% dels oficials, va tancar varies academies milItars.
Creacio d’un nou cos armat: la GUÀRDIA D’ASSALT, un cos amb una organitzacio militar
semblant a la de la guardia civil i estaba pensada per vigilar les zones urbanes.
En realitat la Republica no es fiaven de la Guardia Civil y van crear un cos fidel a la
Republica.
REFORMA D’AUTONOMIES

ESTATUT DE NÚRIA
La següent reforma del govern d’esquerres gira al voltant de l’autonomia catalana.

Reformes ambit autonomía catalana:

15 abril 1931 FRANCESC MACIÀ líder del partit republicà, proclama la REPÚBLICA
CATALANA. Immediatament el govern provisional, negocia amb la generalitat per a respectar
la legalitat vigent.
-Se’ls proposa elaborar un Estatut. La generalitat proposa un estatut, l’Estatut de Núria.
-75 % participació en el plebiscit. Amb un 90 % a favor.
-El projecte català aprovat. Es proposat a l’estat.
9 de Setembre de 1932 s’aprova l’ESTATUT DE NÚRIA, però retallat.
Policia propia, Govern propi, parlament propi, justicia pròpia, el català passa a ser una llengua
respectada i protegida, cooficial amb el castellà.
-Va ser criticat en l’estat, especialment per part de l'exèrcit i els conservadors.

- PNB (PARTIT NACIONALISTA BASC) tenia un projecte d’autonomía per al Pais Basc i
Navarra, no va ser aprovat perquè demanen moltes coses.
1934 proposa una altre projecte d’autonomia per Navarra, rebutjat per un govern de dretes.
-Oposició més radical a la autonomia Basca es dona en els sectors de dreta.
1936 aprovat un projecte d’autonomia.

REFORMA AGRÀRIA

Un gran projecte de Espanya.

Espanya era un país amb una economia agraria predominant.


La major part de les terres eren propietat de latifundistes, anomenats Absentistes (absents de
les seves terres) eren gestionades a través d’encarregats, arrendataris, jornalers.
Els latifundis agrupaven molts jornalers, aquests depenien de la contractació dels latifundistes.
[semblant a una estructura feudal]
Aquests jornalers durant bona part de l’any estaven a l’atur, cobraven molt baix i tenien moltes
hores de treball.

Per eliminar la tensió generada al camp, la industrialització ajuda a contractar aquest jornalers
en èpoques de NO treball.
En la crisi del 1929, la industria es paralitza i disminueix la demanda de treballadors, fa que
augmenti l’atur.
Aquest jornalers creien que la solució la tendria la República (la terra per a qui la treballi).
Encara que hi han reformes, aquestes no son suficients, ells jornalers es radicalitzen, i estan en
contra de reformes de la República.
Principi 1932, protestes al camp, donen lloc a enfrentaments violents.
La guardia civil respon amb un acte considerat com a revenja, van disparar contra una protesta
pacífica contra els agricultors.
[els punts mes conflictius per a la República són: l’església, l’autonomia catalana, la reforma
agraria i l’exercit. No només amb les dretes si no també amb ells mateixos per la falta de posar-
se d’acord. La dreta es va començar a unir-se (coalició)]

Agost del 1932, mentre es fa l’estatut a Catalunya, el General SANJURJO porta a terme un
intent de cop d’estat, conegut com LA SANJURJADA, implicats els carlins, nomes va
triomfar unes hores i en un lloc, Sevilla.
SANJURJO va ser detingut i condemnat a mort, ALCALÁ ZAMORA, que era president, tenint
en compte les accions de la dictadura va ser prudent i li va commutar per una cadena perpetua,
Aquest intent va ser contraproduent per la dreta, els grups d’esquerra veient el risc de que
esclatés una revolta, van tornar a unir-se i van superar les seves diferències, i gràcies a això va
ser aprovat en molt poc temps l’estatut de Núria i la reforma agrària.

9 setembre 1932 s’aprova reforma agraria, basada en les expropiacions. Estan les
expropiacions amb compensació econòmica i les que no.
En el cas de que les terres eren propietat de la gran aristocracia española, aquells que
disposen de títols elevats, sels pot expropiar sense dret a una indemnitzacio, la resta de
expropiats si.
En la pràctica, els propietaris interposen recursos legals, i les expropiacions vans ser frenades.
Pràcticament no es reparteixen terres

1933

(ENERO) 1933 la CNT i la FAI cada cop amb més força, van convocar un alçament
revolucionari contra la República que va provocar morts i ferits a Barcelona i a altres ciutats, els
incidents més greus es van produir a CASAS VIEJAS, CÀDIZ, un intent de jornalers
anarquistes per asaltar un cuartel de guardia civil, va deixar 2 guardias ferits pero la reacció
de la guardia civil va ser demanar reforços i aleshores va haver-hi 2 guardies civils morts i la
repressió va ser molt gran, 25 morts: 22 veïns del poble i els altres 3 guardies civils, 12 dels
veïns van ser afusellats, alguns van ser cremats en cases i la guardia no els deixava sortir, del
contrari els disparaven.
Els alçaments anarquistes es basaven en ocupar terres o assaltant ajuntaments o cuartels de
guardia civil, amb l’objectiu de cremar els arxius de propietat i repartir-se les terres, sense
paper no hi havia de qui era les propietats.

Els guàrdies implicats en l'assassinat van alegar que havien rebut ordres directes de Manuel
Azaña: “disparar a la barriga”, l’acusació va demostrar el president que era falsa, aquesta
polèmica la va aprofitar Lerroux per trencar el govern d’Azaña i apartar-se d’esquerra, va
provocar que Azaña acabès dimitint el 8 de JUNY, però Alcalá Zamora ratifica al seu càrrec a
Azaña qui forma govern el 12 de JUNY.

1 de MARÇ de 1933: funda RENOVACIÓN ESPAÑOLA partit d’extrema dreta, liderat per
José Calvo Sotelo (uns dels fitxatges que va fer Primo de Rivera en el directori civil, era molt
conservador)
29 d’OCTUBRE de 1933 es va fundar FALANGE ESPAÑOLA en el capdavant està José
Antonio Primo de Rivera [Primo de Rivera (el pare) va morir a França de diabetis]
S’inspiraven clarament en el feixisme, contraris a la República, 1933 al final, RENOVACIÓN
ESPAÑOLA podrà arribar al parlament, es va convertir en líder de l’extrema dreta Calvo Sotelo,
malgrat el poc exit electoral, disposaven de grups violents que van servir per desestavilitzar la
republica.
[Xavi llegia linea de gatos en COU]
[Eduardo Mendoza va fer el llibre des de el punt de vista de un angles, en una època pocs
abans de la Guerra Civil.]

BIENNI CONSERVADOR (govern centre-dreta)

PRESIDENT DE LA REPÚBLICA: ALCALÁ ZAMORA


CAP DE GOVERN: ALEJANDRO LERROUX

19 de NOVEMBRE 1933: Va guanyar el centre-dreta, l’esquerra no es presenta en coalició.


Els sectors d’esquerres decebuts per la república, s’abstindran, sobretot els sectors
anarquistes.
El centre polític tenia una candidatura propia defensada per PARTIDO REPUBLICANO
RADICAL de LERROUX, es separen de govern ja que consideren aquest era massa radical.
Finalment la dreta es presenta molt bé organitzada amb una llista única, durant l’any anterior la
major part de liders de partits de dretes es van agrupar en una coalició amb el nom de CEDA
(Confederació Espanyola de Dretes Autònomes) de GIL ROBLES, el principal partit era
ACCIÓN POPULAR, dirigit per Gil Robles un cop Herrera Oria va renunciar al càrrec el 19 de
octubre de 1931 .

Gil Robles mostrava públicament admiració per Hitler.


Apareixen a espanya partits d’extrema dreta, RENOVACIÓN ESPAÑOLA liderat per José
Calvo Sotelo (uns dels fitxatges que va fer Primo de Rivera en el directori civil, era molt
conservador)

A Valencia, el partit que representava la CEDA era la Dreta Regional Valenciana (DRV)
liderat per Lluis Lucia, tenien el recolzament d’un diari catòlic i conservador, una mena
d’expressar-se, també amb l’església, la gent que anava a missa era influenciada amb les
ideologies de dretes.
El lema de la CEDA era, recorda als lemes carlins, “religió, familia, patria, ordre (destacant
la falta de ordre de les esquerres),treball, propietat”
Bona part de la dreta europea estava “fascinada” per l’ascens de la dreta alemanya, es
presenta seguint el model del feixisme italia, que es veia com una alternativa contra el
socialisme i el comunisme.
Eleccions de 1933

La CEDA va ser la més votada, amb 115 diputats


Els radicals de LERROUX es van unir amb els blasquistes de BLASCO IBÁÑEZ , van
aconseguir 104 diputats
Els d’esquerres només 35
PSOE 58.
Les dretes 204 / centre 168 / esquerra 94,
L’esquerra va ser una víctima de la llei 80/20.
250 mil vots de diferència entre dretes i esquerres, primeres eleccions en el que voten les
dones i s’interpreta com un dels motius de la victoria de dretes, perque la seva educació era
molt conservadora, associava l’esquerra amb les revoltes, protestes, manifestacions i la dreta
amb l’ordre. La dona te por que els seus fills i marits morin a les revoltes, la dona fa un vot de
protecció, un vot conservador o almenys així es va interpretar.

Resultats electorals tenen un problema, van deixar dos candidats possibles.


Els candidats serien els de la CEDA i el del PRR.
La llista més votada és la de Gil Robles, de la CEDA. Un personatge temut, degut a la seva
admiració per Hitler.
Gil Robles no es declaraba obertament un partidari de la República, consideraba que aquesta
era un accident, no es definia monàrquic, ni Republicà, per ell lo important era que el govern
respecti les doctrines de l’esglèsia i no descartava una deriva cap a una dictadura autoritària.
Si arribava al poder, molts pensaben que es convertiria en una Dictadura, que és just el que
estava fent Hitler.
L’altra opció era encarregar-li el govern a LERROUX, el president de la república
ALCALÁ ZAMORA decideix formar el govern als centristes de LERROUX, es un personatge
que dona certa continutat a la república. La presidència del govern i lo que són les assemblees
legislatives, no s’escogeixen al mateix temps.

Nou govern de LERROUX proposa la amnisitia a SANJURJO com als militars que van
participar en la sublevació; ALCALÁ ZAMORA primer s’oposa al decret i encara que finalment
el va firmar, va fer que el general SANJURJO NO RETORNÉS A L’EXERCIT, en aquesta
situació va anar l’exili per evitar la protesta de l’esquerra.
1934

1934 ABRIL: LLEI DE CONTRACTES DE CONREU

[Problema dels CONTRACTES DE RABASSA MORTA: contracte que s’anomena emfitèutic,


concepte legal per el qual el rabassaire podia conrear les vinyes de un propietari fins que
aquestes vinyes les plantes es morisin amb condicions acordades, rabassa morta=mort de les
vinyes (uns 40 anys), per aquell moment molts contractes estaven ja acordats, amb anys de
recorregut, en molts casos aquests contractes eren fets per camperols que havien invertit. A
finals de segle 19 arriba a espanya una epidemia, la fil·loxera una “malaltia exclusiva de les
vinyes (dels cebs),” fins que va arribar espanya es va aprofitar, en arribar més tard, però un cop
va arribar, els contractes es van acabar abans de temps, molts pagesos acaben perjudicats, el
contracte de 40 anys es veu interromput prematurament.
Els arrendataris veient que el cultiu de la vinya no era profitós per a ells van expulsar el
rebassaires buscant una altra alternativa més profitosa.
Vist el conflicte, la GENERALITAT de LLUIS COMPANYS, va redactar una llei per a protegir
els camperols, que no siguin expulsats i poder dotar als camperols de terres, LLEI DE
CONTRACTES DE CONREU de la GENERALITAT el contracte no pot ser menor a sis anys,
encara aixo era poc temps per als camp, el comprador de les terres tenia el dret de adquirir les
terres mitjançant el pagament de les terres al propietari, el valor de la terra donat per la GENT,
per adquirir les terres era necessari demostrar que ha treballat la terra durant 18 anys, aixo per
a acontentar al propietari.
Per molts del camperols era facil demostrar el periode necessari, degut als anteriors contractes
de rebassa.
Tot i aixo la llei no va donar una bona solucio per a cap banda.
La llei era massa moderarda per als camperols i massa revolucionaria per als arrendataris.
Aquesta llei de contractes de conreu és un dels motius de la dimisió de LERROUX.
Idea inicial de rebassa morta pensat per a estimular conreu de terres mortes, fins i tot municipis
van realitzar fer aquest contractes (eles terres son del municipi). Suposa un negoci arriscat.
(explica preparació del terreny amb un dibuix, les feixes)]

ABRIL 1934: DIMISSIÓ DE LERROUX


Nou govern de LERROUX proposa l’amnisitia a SANJURJO i als militars que van participar en
la sublevació; ALCALÁ ZAMORA primer s’oposa al decret i encara que finalment el va firmar,
va fer que el general SANJURJO NO TORNÉS A L’EXERCIT, en aquesta situació va anar
l’exili per evitar la protesta de l’esquerra.
Fara dimitir a al govern de LERROUX i el substitueix RICARDO SAMPER, un membre que
estaba amb els Lerrouxistes, però venia de la part Blasquista, els seguidors de Blasco Ibañez.

[Es forma el 1934 IZQUIERDA REPUBLICANA (esultado de la fusión de los partidos de


Manuel Azaña, la antigua Acción Republicana (AR), el sector izquierdista escindido de los
radical-socialistas (el Partido Republicano Radical Socialista Independiente dirigido por
Marcelino Domingo y Álvaro de Albornoz) o la Organización Republicana Gallega Autónoma
(ORGA), de Santiago Casares Quiroga.) , lidetar per MANUEL AZAÑA. ]
9 de JUNY DE 1934 Reforma agraria, fracasa i es diariament reprimida amb només 13 morts
i 7000 detinguts, poc després, el TRIBUNAL DE GARANTIES, va anular la LLEI DE
CONTRACTES DE CONREU, una llei aprovada per la Generalitat de Catalunya.

1 d’OCTUBRE de 1934: DIMISSIÓ de SAMPER

En aquest context de tensió creixent, al GOVERN DE LERROUX hi han tres ministres de la


CEDA.
Es van disparar els temors de l’esquerra que fos el principi d’un canvi que acabi amb la propia
Republica, provoca una revolució.

REVOLUCIÓ 6 D'OCTUBRE DE 1934, revolució socialista fins i tot anarcocomunista, [a


Catalunya POUM, grup amb ideologies de Trotsky], PSOE i UGT crida a la vaga general i
revolucionaria, implica una paralització del pais i al mateix temps es vol prendre el control de
pobles i ciutats, si calia per les armes.
La convocatoria va tenir un exit parcial, (només en les zones agraries on va triomfar la vaga
agraria de juny), ara la VAGA GENERAL, no va triomfar, despres de una derrota de la anterior
vaga (7000 detinguts, etc), no estaven en contra, pero no es volien arriscar.
La manca de exit tambe perque la CNT no es va afegir, a Madrid, al Pais Basc, les zones
industrials sota control dels obrers, però el govern les va recuperar cobrant-se 40 morts, obrers.

Catalunya aprofita la revolució, conflicte, per a declarar ESTAT CATALÀ, aquesta dura
poques hores, i la autonomia Catalana es suspesa.

Dins la vaga una especial va ser a ASTURIES, aquesta revolució tambe va ser coneguda com
REVOLUCIÓ D’ASTURIES, va triomfar perque la CNT es va afegir, aliança de obrers, entre
sindicats obrers (socialistes, anarquistes (UGT)) i CNT, hi ha exit perque entre altres coses els
miners diposaven de dinamita, i la van utilitzar. Van aconseguir fer-se amb les armes de les
casernes, formant un exèrcit d’uns 30000 miners acabant amb la resistencia militar de la zona.

La CEDA, decideix deixar a l'exèrcit: els REGULARS (eren marroquins, molts mercenaris,
perque l’exercit espanyol els pagaven be) i a la LEGION, a encarregar-se de la situacio a
ASTURIES comandats per els generals GODED i FRANCO.
Combats salvatges, 1700 morts, entre les baixes s’inclouen 33 religiosos, ja que a ASTURIES
hi ha anticlericalisme amb molta violencia.
Tambe moren 30 guardies civils, uns 100 obrers son afusellats sense cap judici.
1935

El resultats de la revolució suposen una gran repressió i van a la presó 30000 persones,
incloent integrants de Esquerra Republicana, fins i tot AZAÑA que no va tenir cap intervenció.
Judicis amb 23 penes de mort, però només es compleixen 3, ALCALÀ ZAMORA commuta
les penes de mort, no es va poder demostrar que estaven implicats en assasinats
directament, i que nomes estaven detinguts per les seves ideologies.

Revolució de ASTURIES acaba de radicalitzar la situació a Espanya.


En la dreta es reforça els partidaris de la dictadura (si amb monarca o no, no havia consens),
MARÇ DE 1935: Govern de LERROUX pasa a tenir 5 ministres de la CEDA, que
s’encarreguen de paralitzar reformes.

Patrons acomiaden a obrers que tenen contactes amb sindicats, baixada de sous unilateral,
GIL ROBLES s’encarrega del ministeri de GUERRA, posa al capdavant de l’exèrcit a generals
més partidaris de una dictadura.
Per part de la esquerra, molt reprimida, tendeix a unificar-se, la repressió fa que superin
diferències.

Any 1935 govern radical CEDISTA, va entrar en crisis per enfrontaments interns, a la tardor de
1935, esclata un escàndol molt monegut escàndol de ESTRAPERLO, cas de corrupció en el
que es veurà implicat indirectament el president LERROUX; dos senyors van aconseguir
comercialitzar una ruleta fraudulenta amb l’aprovació del govern, a canvi de soborns. Amb
aquest escàndol Lerroux es veu forçat a dimitir. No va ser l’unic escàndol, també va haver-hi un
altre de corrupció, no està directament relacionat però sí que l’afecta indirectament.

1936

GENER DE 1936: es forma una gran coalició FRENTE POPULAR, format per:
IZQUIERDA REPUBLICANA de MANUEL AZAÑA, PSOE, ERC, PCE partit sindicalista (partit
nou, format per líders moderats de CNT) i s’hi afegeix el POUM (PARTIT OBRER
D’UNIFICACIÓ MARXISTA fundat el 1935, ideoliges trostsquista), mig camí entre partit
comunista i la CNT, es defineixen com a comunistes independents, només va tenir importància
a catalunya (molta importància)

Amb l’arribada de les eleccions, la CNT demanarà el vot pel FRONT POPULAR.
Anarquistes per ideologies no entrarien en política, (anteriorment va haver-hi abstenció per part
d’anarquistes, entre altres coses, el que dóna avantatge a altres partits polítics), demana el vot
per treure de la presó als seus detinguts, això tindrà conseqüències, ja que en el moment en el
que FRONT POPULAR guanya deixarà anar els presos.

ALCALÀ ZAMORA, president de la República, segueix intacte, convoca eleccions al FEBRER


de 1936. El problema es que va trigar en convocar aquestes eleccions, quan va haver-hi una
causa major, anteriorment.
FEBRER 1936: eleccions de 1936 fracassa la coalició de dretes, donant el poder a les
esquerres amb el nom de FRONT POPULAR.
Participarà un 32% de l’electoral convocat, una participació molt elevada.
72% perque anarquistes anessin a votar, els resultats van deixar un parlament pràcticament
dividit en dos blocs, ESQUERRA i DRETA, dominat per el FRONT POPULAR, 278 per al
FRONT POPULAR, mentre que la CEDA només 124, i els LERROUXISTES republicans,
només 51. Aquestes diferències, semblen contradir la divisió en blocs, això es deu per la llei de
vots (mas atras) diferència de vots entre esquerra i dret és de 150.000 vots, en general la dreta
va guanyar al centre del país, Galicia i zones rurals, encara marcades pel caciquisme.
Esquerra guanya sobretot en el litoral mediterrani, sobretot en sectors industrials i grans
ciutats, mapa electoral MOLT RELLEVANT, reflecteix la divisió d’Espanya, permet avançar els
llocs on triomfarà o no, l’alçament.

GOVERN FRONT POPULAR (govern d’esquerres)

PRESIDENT DE LA REPÚBLICA: MANUEL AZAÑA


CAP DEL GOVERN: CASARES QUIROGA

FEBRER-JULIOL 1936

Govern del FRONT POPULAR intenta recuperar situació de la República, es canvien les
reformes de l’anterior govern, mesures:

-Alliberar presos polítics. Part dels líders que formàben la candidatura del FRONT POPULAR
son presos.
Objectiu de posar presos en candidatura era mobilitzar l’electorat d’esquerres.
-Destituir el president, ZAMORA, Republica de dretes, malgrat va tenir neutralitat, NO el
perdonen l’endarreriment de les eleccions necessàries en un anterior moment de tensió. “Per
haver esperat massa en dissoldre les corts”.
En el seu lloc nomenen MANUEL AZAÑA, com a president de la República, de legalitat
dubtosa, hauria calgut eleccions per a la presidencia de la Republica que no es van fer, va
haver-hi un canvi arbitrari, provocant una protesta per part de les dretes.
Es preveu una radicalitzacio de esquerres.

-Recuperació de la reforma agrària, 1936 fins a aquest any es van produir males colllites que
va augmentar tensió social.

-Restauració de la AUTONOMIA CATALANA, anul·lada en les revoltes de 1934, amb major


part de EESQUERRA REPUBLICANA en la preso. S’aproben projectes autonomics com el del
PAIS VASC i el de GALICIA, projectes paralitzats pel cop d’estat.
Mesos posteriors a la victoria del FRONT POPULAR van estar marcats per una creixent
violencia al carrer, especialemnt a les ciutats mes importants.
Cada cop guanyen mes influencia els partits radicals de dreta, com les juventuts de la CEDA es
van radicalitzen i s’integren a la FALANGE de JOSE PRIMO DE RIVERA.
[hi ha un discurs de fundacio del partit falangista, i un discurs grabat amb camara, en el que
explica les raons per a que Espanya sigui falangista, discurs amb molta força]

En aquests mesos succeeixen els incidents, dut a terme per la dreta per desestabilitzar la
Republica.
Les juventuts del PSOE i del PCE formen JSU ( JUVENTUTS SOCIALISTES UNIFICADES),
liderat per un jove SANTIAGO CARRILLO, [personatge destacat, tertulià, etc controvertit]
que responien als atentats de la dreta amb mes violencia, que la Republica va ser incapaç de
fer front tanta violencia.

Esclat de violencia porta a l’alçament.


12 de JULIOL de 1936: TINENT CASTILLO l’assasinen, membre de la GUARDIA D’ASSALT,
CASTILLO perteneix a la JSU i aquests decideixen venjar-lo, la nit posterior van a buscar a GIL
ROBLES (de la CEDA) per matar-lo, pero no el troben, aixi doncs decideixen anar cap a
CALVO SOTELO (lligat a la dreta extrema) distingit en el parlament per dir dures declaracions
en contra de la REPUBLICA.
13 de JULIOL 1936: Assasinen a CALVO SOTELO, en conèixer els fets, la mort de SOTELO,
serveix com a excusa per a donar el cop d’estat (planificat amb anterioritat, la mort se
SOTELO precipita el cop d’estat i aclara a indecisos a fer el pas, com FRANCO)
Quan maten a CASTILLO, FRANCO envia telegrama a MOLA “geografia poco extensa”= no
hi ha molt suport per al cop d’estat.
FRANCO es troba indecis. El dia 12, FRANCO no s’uneix “FRANCO NO SE UNIRÁ”. Però per
al 14, FRANCO si que decideix recolzar el cop d’estat.

[En el triomf de les eleccions del 35 per part del front popular (esquerres) amb la coalicio de
partits va significar una inquietud en els acuartalaments espanyols, ja que es vol posar un npu
cos militar mes fidel a la REPUBLICA, la GUÀRDIA D’ASSALT, i es comença a pensar en un
cop d’estat. Allunyar a contraris de la Republica lluny del centre, Franco a les Canaries, Godet
l’envien a LES Illes Balears. Per a rebaixar la seva influencia, contraproduent, ja que estaven
menys controlats ]
COP D’ESTAT

17 de JULIOL de 1936: esclata la revolta a MELILLA.


18 de JULIOL, QUEIPO DE LLANO, es va afegir a la insurrecció a Sevilla.
YA GÜE (tinent): comandant de una de les banderes de la LEGIÓN /General GODET a les Illes
Balears/ General MOLA des de pamplona,
18 de JULIOL de 1936: GLORIOSO ALZAMIENTO NACIONAL a MELILLA on arribarà
FRANCO des de les Canaries (agafa l’avió DRAGON RAPIDE ), es posa al capdavant de la
insurrecció.
Franco només confia en els generals que van lluitar amb ell al MARROC.
(Festa nacional durant el franquisme, i quan es fa les pagues dobles durant l’estiu)
19 de JULIOL de 1936: FRANCO es fa carrec de l’exercit del Marroc, els llocs on s’han
revoltat inicien una campanya violenta contra els fidels a la REPUBLICA.

El cap del govern de la REPUBLICA, CASARES QUIROGA, es nega a armar a la poblacio civil
(obrers), el fet de no donar armes a les organitzacions obreres genera tensio i acaba dimitint.
Nou govern de BARRIDOS intenta pactar amb els rebels, no ho aconsegueix, dimiteix.
El tercer govern de GIRALT, decideix armar a les organitzacions obreres.
Guardia assalt, org obreres i integrants de la guardia civil confornten el cop destat.

La REPUBLICA a espanya es un caos, les organitzacions obreres estan descoordinades,


creant comites locals i provincials. Es comencen a comunitzar les terres, es creen comunes
(revolucio s’assembla a la Rusa), en alguns llocs es desarmen als militars, i es creen milicies.
Republica no controla la situacio, per aquests motius no pot respondre en els moments inicials
(revolta interna/socialista i la militar).

20 de JULIOL de 1936: SANJURJO mor en un accident d’aviació, qui anava a BURGOS a


assumir el comandament del COP D’ESTAT.
GENERAL CABANELLAS es revolta a ZARAGOZA, totes les provincies de CASTELLA LA
VELLA s’uneixen a l’aixecament.
19-20 de JULIOL GALICIA s’uneix als golpistes.
Cop d’esta organitzat per la UME, planejat el cop d’estat des de l’exili, FANJUL, VILLEGAS, YA
GUE, FRANCO.
GODET i MOLA tenen problemes en els seus llocs d’aixecament.
En la major part del pais, fracasa el cop del pais, el fracas s’hauria dassociar a la oposicio de la
clase obrera, la força dels obrers va ser capdalt a Madrid i Barcelona, a Barnlona per exemple
bona part de la flota es va quedar amb la Republica, a Madrid la aviacio va ser important.
La aviacio i la marina va ser clau per a impedir una rapida victoria dels insurrectes
Tota LA ZONA DE LLEVANT VA CONTINUAR FIDEL, LA ZONA DEL NORT, ASTURIES,
PAIS VASC, CATALUNYA, I PROVINCIES ORIENTALS DE ANDALUSISAA.
Mapa on va triomfar, semblant a com van anar les eleccions del 1936.
Idea dels insurrectes, es què convergeixin FRANCO i MOLA a madrid, Franco des del sud.
Si queia Madrid, queia la Republica, com el grup de MOLA perd força I SANJURJO va morir
FRANCO va al capdavant.
Junta militar nomena FRANCO com a cap de governs, el donen el titol de GENERALISIMO
DE TODOS LOS EJERCITOS. Lider de l’exercit i del moviment. Es converteix en lider de la
ESPAÑA NACIONAL.

You might also like