Com tota tecnologia, Internet és una creació cultural: reflecteix els
principis i els valors dels seus inventors, que també foren els seus primers usuaris i experimentadors. És més, en ser una tecnologia de comunicació interactiva amb forta capacitat de retroacció, els usos d’Internet es manifesten en el seu desenvolupament en xarxa [...]. Els valors llibertaris dels creadors i desenvolupadors d’Internet, a saber, els investigadors acadèmics informàtics, els hackers, les xarxes comunitàries contraculturals i els emprenedors de la nova economia, determinen una arquitectura oberta i de difícil control.
Al mateix temps, quan la societat s’adonà de l’extraordinària capacitat
que representa Internet, els valors intrínsecs que representa la xarxa es van difondre en el conjunt de la vida social, particularment entre les joves generacions. Internet i llibertat es van fer, per a molta gent, sinònims arreu del món.
Front a tal transformació tecnològica i cultural, els agents que
tradicionalment tenien el control de la informació al llarg de la història, és a dir, els estats i les esglésies, van reaccionar amb preocupació i, als estats no democràtics, amb hostilitat, tractant de restablir el control administratiu de l’expressió i la comunicació.
Però l’execució del projecte estatista sobre Internet es troba amb
considerables obstacles. Als països democràtics, Internet es consolida com eina fonamental d’expressió, informació i comunicació horitzontal enter ciutadans [...]. I més encara, la ideologia del progrés mitjançant la tecnologia fa de la promoció d’Internet un valor legitimador dels governs.
Per la seva banda, els internautes solen afirmar els seus drets individuals fora de context, i es situen com a avantguarda tecnològicament alliberada d’una societat informàticament illetrada. [...]
Els ciutadans, en general, solen fer un ús instrumental i poc ideològic
d’Internet: l’utilitzen per allò que els és d’ús i considera la llibertat en Internet com un tema cabdal, quan fa temps que ja s’ha acostumat al control polític i comercial de la seva principal font d’informació: la televisió. Però aquesta actitud pot canviar a mesura que vagi instal·lant-se en la societat la primera generació que està creixent amb Internet.
Manuel Castells, “Internet, llibertat i societat: una perspectiva analítica”