La monarquia dels Reis Catòlics

El regnat dels Reis Catòlics (1479-1516) marca l’inici de l’Edat Moderna a

la península ibèrica. Es casen Isabel I de Castella i Ferran II d’Aragó.
Fou una unió dinàstica, no territorial, entre els regnes de Castella i Aragó.
Cada regne mantingué les fronteres, institucions, lleis, llengua i moneda.
Al segle XV, la península estava dividida en cinc regnes.
L’objectiu dels Reis Catòlics era unir tots els regnes sota la seva corona.

Regne de Granada (1492)

Finalitzen la «reconquesta».
Regne de Navarra (1515)
S’incorpora a Castella. Manté furs,
lleis i institucions.
Regne de Portugal (1580)
Aliances matrimonials faran que
passi a formar part de la corona.
Felip II l'heretarà.
Els Reis Catòlics comencen un procés d’expansió territorial per la Mediterrània
i l’Atlàntic, juntament amb una intensa política d’aliances matrimonials per
afermar el seu poder a Europa.

1478 i 1496 conquesta de les

illes Canàries, pas previ a la
conquesta d’Amèrica
Els habitants nadius de les
Canàries, els Guanxes, foren
exterminats i assimilats

La conquesta de les canàries

Una monarquia autoritària
Van imposar el seu poder sobre el nobles. Volien unir tots els regnes de la península en
una sola monarquia centralitzada. El seu projecte buscava la uniformitat religiosa.

La Corona d’Aragó
La Corona d’Aragó manté les seves institucions
de govern: Corts, Generalitat i Consell de Cent.
Es crea la figura del virrei, un representant del
rei a cada regne de la Corona d’Aragó

Imatge de la ciutat de Barcelona s.XVI

La Corona d’Aragó
En el moment de màxima expansió la Corona d’Aragó comprenia els territoris del Principat de
Catalunya, el Regne d’Aragó, el Regne de València, el Regne de Mallorca (Illes Balears), i els
regnes de Còrsega, Sardenya, Sicília i Nàpols. Per un breu període de temps (1319-1390) també
va comptar els Ducats d’Atenes i Neopatria a Grècia.
Fou un de les corones més poderoses de la Mediterrània i de l’Europa Medieval i Moderna.
El 1492 Boabdil, últim rei del regne Nazari de Granada, es rendeix davant dels
Reis Catòlics i entrega les claus de la ciutat. Després de gairebé vuit segles, cau
l’últim regne musulmà de la península ibèrica. https://youtu.be/w5vXalCtXWE

La rendición de Granada. Francisco Padilla. 1882

 Uniformitat religiosa
Volien assegurar el predomini del
cristianisme als seus territoris.

1478 fundació tribunal de la Inquisició.

1492 expulsió dels jueus, o conversió
forçosa «conversos».
1502 conversió forçosa del musulmans
«moriscos». Expulsió definitiva 1609.

https://youtu.be/rneK8sLegWg
https://youtu.be/eMNsYbqLlwc

Expulsión de los judíos de España (año 1492), Emilio Sala (1889)

El 1478 els Reis Catòlics creen el Tribunal de la
Inquisició per assegurar el predomini del
cristianisme al seus regnes.

La seva missió era jutjar sospitosos d’heretgia o delictes

contra el catolicisme (protestants, científics...).
Acte de fe era una cerimònia pública en què els acusats
havien d’abjurar de les seves creences.
Vigilava i perseguia a conversos i moriscos per
impedir-los practicar la seva antiga religió.

Los peores mètodos de tortura de la inquisición

Auto de fe. Pedro Berruguete (1475)

 12 d’octubre de 1492 Cristòfol Colom, finançat per els Reis Catòlics, arriba a
Amèrica. Comença el procés de conquesta i colonització del continent americà.

Aquest fet marca un abans i un després en la història de la

humanitat. Inici de l’edat moderna
Per les poblacions americanes comença un procés continuat
d’aniquilació física i civilitzatòria

"Senyor, perquè sé que us plaurà la

gran victòria que Nostre Senyor m'ha
donat en el meu viatge, us escric
aquesta carta, per la qual sabreu com
en 33 dies vaig passar de les illes de
Canàries a les Índies amb l'armada que
els il·lustríssims rei i reina els nostres
senyors em van donar, i allí vaig trobar
moltes illes poblades amb molta gent; i
de totes elles n'he pres possessió per a
les Seves Alteses amb pregó i bandera
reial estesa, i no em va ser contradit."

Inici de la carta de Colom als Reis

Catòlics anunciant el descobriment

Primer desembarco de Cristóbal Colón en América. Dióscoro Teófilo Puebla, (1862).

Activitat d’aula 1

1492 un any clau per la història

El 1492 succeïxen tres fets històrics cabdals que tindran una transcendència a nivell
global. Les seves conseqüències arriben fins els nostres dies. Els tres fets es donen sota
el regnat dels Reis Catòlics.

Repasseu el tema i responeu a les següents qüestions:

1. Quins tres fets històrics cabdals van succeir l’any 1492? Fes-ne una breu
explicació de cada un.
2. Com podem relacionar-ho amb el fet que els Reis Catòlics van instaurar un tipus
de monarquia autoritària?
3. De quina manera, encara avui, rebem les conseqüències d’aquests fets? Quines
conseqüències han tingut?
Activitat d’aula 2 «Els jueus de la península»

Mireu l’ audiovisual «Los judíos en la España medieval» i responeu a les següents qüestions:

Los judíos en la España medieval

1) Quina jueria era la més important de la Península? Esmenta’n alguna altre d’important.

2) A partir de quin segle, i per quin motiu, es deterioren les relacions entre jueus i cristians?

3) Quina relació creus que tenien els jueus amb les dificultats econòmiques del segle XIII?

4) Per què creus que els jueus eren utilitzats com a boc expiatori?

5) Quina va ser la conseqüència d’utilitzar-los com a culpables de tots els mals?

6) Defineix jueria.

7) Esmenta alguna ciutat catalana que mantingui el call jueu. L’has visitat mai?

8) Quin nom té el temple religiós dels jueus?

Activitat d’aula 3 « La diàspora»
Observa el mapa i llegeix el següent article:
http://www.proyectos.cchs.csic.es/sefardiweb/node/8
1. Cap a quins territoris van emigrar els jueus expulsat de la península?
2. Amb quin nom es coneixien els jueus expulsats de la península?
3. Defineix el terme diàspora.
4. Quan es produeix la primera diàspora jueva de terres peninsulars . Per quina raó?
5. A quin país trobem més sefardites en l’actualitat? Per quin motiu creus que és?
6. Mira els dos vídeos que hi ha a continuació i fes-ne una reflexió escrita
Vídeo 1 Vídeo 2
Activitat d’aula 4 «Enllacem el passat i el present»

Hem vist com la intolerància religiosa va portar a que els jueus patissin forts atacs, pogroms, a la
península. El més important de tots va ser l’any 1391. Finalment els jueus van ser expulsats, o
obligats a convertir-se, el 1492.

Mireu aquests dos vídeos i consulteu aquests articles:

Un any de la crisi dels rohingyas

¿Por qué huyen los rohingya?
https://www.ara.cat/internacional/any-inici-exode-rohingyes-Birmania_0_2076392489.html

1. Defineix neteja ètnica. Cerca diferències i similituds amb el genocidi.

2. Saps on és Myanmar? Cerca-ho en un mapa. Amb quins països fa frontera?
3. Per quina raó els Rohingya són perseguits a Myanmar? Cap a on van?
4. Trobeu similituds entre la situació dels Rohingya i la dels jueus a la península l’any 1492?
5. Són comparables els dos casos? Raona la resposta tan sigui afirmativa com negativa.
6. Quines diferències hi trobeu?
7. Pensa tres arguments a favor de la convivència entre persones de religions diferents i tres contra la
intolerància religiosa

30 minuts. Justícia pels Rohingyes

Activitat d’aula 5 «Fem recerca»
En aquesta activitat fareu una recerca sobre genocidis i neteges ètniques del segle XXI. Podeu fer-
la sobre els dos casos tractats en aquest apartat, o bé, cercar-ne alguna altre que us interessi,
seguint el mateix esquema.
Genocidi Iazidita
1. Qui són els iazidites (cultura, religió,
història, territori).
2. Per què han patit un genocidi? A mans de
qui?
3. Quin paper van reservar a les dones els
genocides?
4. Breu història de Nadia Murad.
5. Reflexió sobre el paper de les religions en
els genocidis.
Materials
Iazidites (diari Nationalia)
Qui són els Iazidites (diari ARA)
El genocidio Yazidí (Agència EFE)
Nadia Murad (vídeo)
Nadia Murad (vídeo El País)
Nadia Murad (RTVE)
El poble Kurd
1. Qui són els kurds (cultura, religió, història,
territori).
2. Un poble quatre estats
3. Estan patint neteja ètnica a Turquia i a Síria?
A mans de qui?
4. Reflexió sobre el paper de les religions en
els genocidis.
Materials
Kurdistan (Nationalia)
Rojava mosaic de pobles i nacions (Nationalia)
Qui són els Kurds (revista XQ)
No pararan fins que acabin amb nosaltres (diari ARA)
Els Kurds (CCMA)
Neteja ètnica Kurdistan (CCMA)
Erdogan, refugiats, Kurds (CCMA)