Modificacions dels continguts gramaticals arran de la

publicació de la Gramàtica de la llengua catalana de

l'Institut d'Estudis Catalans el 2016

Unitat 1 – Bloc 2
Accents diacrítics (dins del document de gramàtica en l'apartat I1.
Ortografia 9. Els accents diacrítics, pàgines 21-23)
Porten accent diacrític només els mots següents (i els seus plurals en els casos en
què també coincideixen gràficament amb altres paraules):

Mots amb accent diacrític Mots sense accent diacrític

bé (pl. béns) (riquesa; adverbi) be (anyell; nom de lletra)

déu (pl. déus) (divinitat) deu (xifra; verb deure; font)

és (verb ser o ésser) es (pronom reflexiu)

mà (part del cos) ma (possessiu)

més (quantitatiu) mes (període de l'any; conjunció;

possessiu)
món (la Terra) mon (possessiu)

pèl (pl. pèls) (vellositat) pel (contracció per + el)

què (pronom relatiu tònic; interrogatiu) que (conjunció; pronom relatiu àton)

sé (verb saber) se (pronom reflexiu)

sí (pl. sís) (adverbi d'afirmació) si (pronom reflexiu; conjunció; nota

musical)
sòl (pl. sòls) (el terra) sol (astre solar; verb soler; adverbi; nota
musical)
són (verb ser o ésser) son (possessiu; el fet o les ganes de
dormir)
té (verb tenir) te (infusió; pronom feble; nom de la
lletra)
ús (utilització) us (pronom feble)

vós (tractament) vos (pronom feble)

1
Consorci per a la Normalització Lingüística. SAFD CNL Barcelona - 2017
Ara bé, s’escriuen sense accent diacrític els compostos i derivats d’aquests mots,
com adeu, adeu-siau, marededeu, rodamon, a contrapel, entresol o subsol, sempre
que no portin guionet (Déu-n’hi-do).
_________________________________________________________________

Unitat 2 – Bloc 3
La dièresi (dins del document de gramàtica en l'apartat S1.
Ortografia 10. La dièresi, pàgina 25)
S'escriuen sense dièresi els derivats cultes acabats en el sufix –al, d'acord amb
la pronúncia general. Per exemple: fluidal (de fluid) o trapezoidal (de trapezoide).
Ara bé, la dièresi es manté si el mot primitiu presenta un hiat. Per exemple;
proïsmal (de proïsme) o veïnal (de veí).
___________________________________________________________________

Unitat 3 – Bloc 5
Ortografia de la R (dins del document de gramàtica en l'apartat S2.
Ortografia 18. La r i la rr, pàgina 43)
Darrere dels prefixos a- i cor- s'escriu rr. Per exemple: arrítmia i correferent. També
en els mots compostos a partir de raqui(o), reo, rin(o), rinco, riz(o) i rodo. Per
exemple: otorrinolaringòleg, ornitorrinc o cefalorraquidi.
Els mots erradicar i errumpent s'escriuen amb rr.
__________________________________________________________________

Unitat 3 - Bloc 6
El complement directe introduït per la preposició a (dins del
document de gramàtica en l'apartat I2. Morfosintaxi 23. El
complement directe, pàgina 120)
A més dels casos que hi ha a la gramàtica de l'intermedi, s'accepta l’ús de la
preposició a:
a) Davant de pronoms que indiquen quantitat i es refereixen a persones (tothom,
cada u, cadascú, qualsevol, ningú, etc.), la preposició és optativa:
Això que fas molesta (a) tothom.
No he vist (a) ningú.
2
Consorci per a la Normalització Lingüística. SAFD CNL Barcelona - 2017
Cal acollir (a) cadascú segons les seves necessitats.

• N’és un cas especial el pronom algú:

Quan designa un membre d’un conjunt conegut, la preposició a és optativa:
L’afer pot perjudicar (a) algú del teu entorn.
En canvi, quan no designa un membre d’un conjunt conegut, es prescindeix de
la preposició:
Segur que coneixes algú que et pugui ajudar.

b) Davant de quantitatius i alguns indefinits que es comporten com un pronom

amb el significat de “molta (o poca) gent”, com ara molts, pocs, bastants, uns
quants, uns, uns altres, etc., en plural, i també davant d’algunes expressions com
ara més d’un o més de quatre, es fa servir la preposició a:
Això afectarà a molts (‘a moltes persones’)
Aquestes reaccions sorprenen a pocs (‘a poques persones’)
Les seves declaracions han sorprès a més d’un (‘a més d’una persona’)
La proposta escandalitzarà a uns i decebrà a uns altres (‘a unes persones’ i ‘a unes
altres persones’)

• En canvi, si el referent és conegut i es recorre al pronom en, perquè no

volem fer-lo explícit, la preposició a no apareix:
Això afectarà molts socis > Això n’afectarà molts.
___________________________________________________________________

Unitat 4 - Bloc 7 i 8
Pronominalització de l'atribut (dins del document de gramàtica en
l'apartat I3. Morfosintaxi 22. L'atribut i el complement predicatiu,
pàgina 118 i en l'apartat I2. Morfosintaxi 29. Els pronoms febles,
pàgina 133)
Quan l’atribut va introduït per un article determinat (el, la, els, les) o un
demostratiu (aquest, aquella...), el pronom que el substitueix pot ser HO o els
pronoms EL, LA, ELS i LES).
L'era, la teva veïna.
Ho era, la teva veïna.

3
Consorci per a la Normalització Lingüística. SAFD CNL Barcelona - 2017
___________________________________________________________________

Unitat 4 – Bloc 8
La combinació de pronoms febles (dins del document de gramàtica
en l'apartat S3. Morfosintaxi 30. La combinació de pronoms, pàgina
135)
És acceptable apostrofar la combinació de pronoms LA HI i convertir-la en L'HI.
De tota manera, és preferible fer servir la forma LA HI (sense apostrofar) en registres
formals. Per exemple:
- Vas dur la documentació a la directora?
- Sí, la hi vaig dur a la tarda. (registres formals)
- Sí, l'hi vaig dur a la tarda. (registres informals)

Són acceptables les combinacions N'HI i L'HI en comptes de LI'N i LI HO

respectivament. De tota manera, són preferibles les primeres en registres formals. Per
exemple:
No li'n donis més, de pastís, al nen. (registres formals)
No n'hi donis més, des pastís, al nen. (registres informals)
Ja li ho has dit, a la Rosa, que et cases? (registres formals)
Ja l'hi has dit, a la Rosa, que et cases? (registres informals)
___________________________________________________________________

Unitat 5 - Bloc 9
Ús del guionet en els mots compostos (dins del document de
gramàtica en l'apartat I3. Lèxic. Derivació, composició i habilitació,
pàgina 162)
A més, s'escriuen AMB guionet:
Les paraules formades per un prefix que precedeix un sintagma o bé un mot que
ja porta guionet (ex-directora general, vice-primer ministre, pro-dret de vaga, anti-
nord-americà).
___________________________________________________________________

4
Consorci per a la Normalització Lingüística. SAFD CNL Barcelona - 2017
Unitat 5 – Bloc 9
Degut a / donat que / no obstant (dins del document de gramàtica en
l'apartat 33. Les conjuncions, pàg. 147)
La nova gramàtica recull les construccions causals degut a i donat que. Per
exemple:
Han hagut de tallar el trànsit degut a un accident greu.
Donat que ha suspès gairebé totes les assignatures, haurà de repetir curs.

La nova gramàtica també accepta la locució no obstant. Per exemple:

No li agradava viatjar; no obstant, va accedir a acompanyar-la a l'Argentina.
De tota manera, és més habitual la presència del pronom això en els registres formals:
No li agradava viatjar; no obstant això / això no obstant, va accedir a acompanyar-la
a l'Argentina.
___________________________________________________________________

Unitat 5 - Bloc 10
Per / per a + SN (dins del document de gramàtica en l'apartat I1.
Morfosintaxi 34. Les preposicions, pàgina 152)
S’accepten totes dues preposicions indistintament i en tots els registres segons
els usos de cada parlar (per a en el valencià, el tortosí i el nord-occidental de ponent,
i per en la resta de parlars):
a) Quan s’indica orientació o intenció. Per exemple:
Estudia per a / per metge

b) Quan s’indica opinió o punt de vista:

Per a / Per mi que van molt equivocats.
Per a / Per la inspectora, hi ha hagut negligència en aquest cas d’assetjament.

c) Quan l’oració té un sentit concessiu (equivalent a ‘encara que’):

Per a / Per l’edat que té, es conserva molt bé (‘encara que ja tingui una edat, es
conserva molt bé’)
Per a / Per les coses que menja, no està pas gras (‘encara que menja aquestes coses,
no està pas gras’)
5
Consorci per a la Normalització Lingüística. SAFD CNL Barcelona - 2017
d) En les expressions següents:
No haver-n’hi per a / per tant
No donar per a / per més
Per a / Per sempre
_________________________________________________________________

Unitat 5 – Bloc 10
Canvi de la preposició (dins del document de gramàtica en l'apartat
S3. Morfosintaxi 34. Les preposicions, pàgina 153)
El canvi de les preposicions EN i AMB per A o DE davant de complements
preposicionals en infinitiu és preferible en registres formals, però s'accepta
mantenir-les en qualsevol registre. Per exemple, tant podem dir:

El projecte es basa a planificar una estratègia multidisciplinària.

Em conformo a/de ser-hi.

Com:

El projecte es basa en planificar una estratègia multidisciplinària.

Em conformo amb ser-hi.

De tota manera, en els usos formals és preferible la primera opció, és a dir, fer el canvi
de la preposició.

En les expressions tenir relació i tenir a veure es manté la preposició AMB en tots
els registres. Per exemple:
La feina té a veure amb restaurar mobles.
El que dius no té res a veure amb haver estudiat una carrera.

6
Consorci per a la Normalització Lingüística. SAFD CNL Barcelona - 2017
Amb haver-n'hi prou, tenir-ne prou, bastar o fer (en el sentit de ser suficient a
algú) també es manté la preposició AMB, però també poden portar DE. Per
exemple:
Crec que no n'hi ha prou / no bastarà / no farà, amb disculpar-se.
No n'hi ha prou, de ser puntual.
___________________________________________________________________

Unitat 5 – Bloc 10
Al + infinitiu (dins del document de gramàtica en l'apartat S3.
Morfosintaxi 34. Les preposicions, pàg. 153)
La nova gramàtica recull la construcció al + infinitiu amb valor temporal i causal.
Per exemple:
Al sortir de l'aula, vam discutir encara una estona sobre el tema.
Al veure que el seu fill encara no havia arribat, es va començar a preocupar.

De tota manera, en els usos formals és preferible fer servir la construcció en +

infinitiu:
En sortir de l'aula, vam discutir encara una estona sobre el tema.
En veure que el seu fill encara no havia arribat, es va començar a preocupar.

7
Consorci per a la Normalització Lingüística. SAFD CNL Barcelona - 2017