Temes 4 i 5.

- Desenvolupament biosocial, cognitiu i psicosocial en

la joventut adulta

Bibliografia bàsica:

Papalia, D. E., Olds, S. W. y Feldman, R. D. (2010) Desarrollo Humano

(11ª Ed.). México. Mc Graw Hill.
Capítol 13. Desenvolupament físic i cognoscitiu en l’adultesa emergent i
l’adultesa primerenca
Capítol 14. Desenvolupament psicosocial en l’adultesa emergent i
l’adultesa primerenca

Temes 4 i 5.- Desenvolupament biosocial, cognitiu i psicosocial en

la joventut adulta

1. El desenvolupament cognitiu en la joventut adulta des de la

perspectiva qualitativa: el pensament adult
1.1. En què consisteix “el desenvolupament cognitiu adult”? Una visió general
1.2. El pensament formal i el pensament postformal
2. Desenvolupament psicosocial en la joventut adulta
2.1. Controvèrsies sobre el desenvolupament psicosocial en l’adultesa. El
rellotge social. Una il·lustració: La teoria de Levinson
2.2. La tasca evolutiva de la intimitat: relacions d’amistat i de parella
a. El desafiament de la intimitat (Erikson)
b. Les relacions d’amistat en la joventut adulta
c. La intimitat en les relacions de parella (teoria triangular de Sternberg
i intimitat en la relació de parella com a aferrament adult)
2.3. La maternitat/paternitat com a transició del desenvolupament

1
 1. El desenvolupament cognitiu en la
joventut adulta des de la perspectiva
qualitativa: el pensament adult

1.1. En què consisteix “el desenvolupament cognitiu adult”?

Una visió general

Quina és la naturalesa de la intel·ligència en els adults? En quin sentit

el pensament adult és diferent del pensament de l’adolescent?

Les persones amb major “intel·ligència acadèmica” tenen més èxit en la

vida adulta?

Augmenta o disminueix la intel·ligència amb l’edat? Com es mantenen

“intel·lectualment competents” en la vida quotidiana els majors?

Perspectives diferents en funció

de la teoria explicativa

2
 Teories sobre desenvolupament cognitiu en la vida adulta

- Teoria dels estadis de Piaget: les operacions formals

L’adult es troba en l’etapa de raonament formal 

forma de raonament més elevada

- Teories neopiagetianes: pensament postformal

- Teoria psicomètrica: mesura del QI

- Enfocament del processament de la informació

1.2. El pensament formal i el pensament postformal

Operacions formals de Piaget: el “salt” cap a un pensament més

abstracte, més idealista i més lògic...

1) La realitat es concep com un subconjunt del possible: més experts en

debats intel·lectuals i en l’anàlisi des d’un marc de valors més abstracte

2) Caràcter hipoteticodeductiu: aplicació del mètode científic

3) Caràcter proposicional: establiment de relacions lògiques entre

diferents proposicions, independentment de les circumstàncies reals

3
EL PENSAMENT FORMAL
Apareix en l’adolescència quan té lloc el desenvolupament de
capacitats per al pensament abstracte, per al pensament
complex i per a la metacognició.
Abstracte
S’aplica la lògica a conceptes com ara els de llibertat, amistat,
justícia…
Complex
Perceben diversos aspectes o punts de vista d’una mateixa
situació i tracten de buscar quin és el més correcte, amb la
convicció que només un pot ser el vàlid. Comprenen i usen les
metàfores, la ironia i el sarcasme (èxit dels Simpson,
pare de família…).
Metacognició
Pensar sobre el pensament. Ser conscients, supervisen i
corregeixen el propi procés de pensament. En relació amb la
teoria de la ment i l’empatia.

La teoria de Piaget sobre les operacions formals, descriu bé el

pensament adult?

-Exagera el poder de la “lògica pura” sense tenir en compte el

context.

- Es dirigeixen a problemes relacionats amb la realitat física a

través d’un pensament lògicomatemàtic oblidant aspectes
pragmàtics de la vida.

- S’acomoden a l’anàlisi de problemes de “sistema tancat”, però no

als de “sistema obert” propis de la vida real.

4
Situació 1: Joan és conegut per beure massa, especialment quan va a
festes. Maria, l’esposa de Joan, després de l’última borratxera, li va
advertir que si tornava a fer-ho una altra vegada l’abandonaria i
s’emportaria els fills. Aquest matí Joan telefonà a Maria per dir-li que
arribaria tard, ja que tenia un company de l’oficina que organitzava una
festa de comiat. Joan ha arribat molt tard a casa i completament
borratxo. Què creus que farà Maria?

- Els adolescents raonaren seguint la premissa lògica i contestaren que Maria

abandonaria Joan.
- Els més majors no es conformaren amb la premissa tot pensant en les
possibilitats de la vida real (avís = súplica, reacció de Joan, recursos de
Maria per a viure sense el marit, els sentiments dels fills, la qualitat de la
relació prèvia, el tipus de caràcter de Maria, la gravetat de la decisió a
prendre, etc).

Característiques del pensament postformal

- Comprensió del coneixement no absoluta i relativa:
coneixement provisionalment vertader

- Acceptació de la contradicció i l’ambigüetat com un

aspecte de la realitat

- Capacitat per a sintetitzar pensaments, emocions i

experiències contradictòries en marcs més amplis per a
assolir una major coherència (pensament dialèctic)

- Fonamentació en el contextualisme

- Interès per les preguntes, per trobar els elements clau

dels problemes i per considerar múltiples perspectives,
més que buscar solucions suposadament correctes

5
Principals característiques: PRÀCTIC, DIALÈCTIC i
FLEXIBLE

Es pràctic:
•Sorgeix en la vida adulta, està relacionat amb
l’experiència
•Es diferencia qualitativament del formal: integra el
raonament lògic i analític amb l’intuïtiu per respondre
als problemes diaris
•No existeix una concepció unitària del pensament, es
més flexible i contextual
•Més interpretatiu i relativista
•Multicausalitat i solucions múltiples

És dialèctic:
•Raonament dialèctic: capacitat per a integrar
informació contradictòria
•Admet la contradicció com un aspecte bàsic de la
realitat
•Considera simultàniament tesi i antítesi (els dos
pols d’una idea) i les integra en una síntesi

6
 És flexible:
Implica la integració de creences i d’experiència:
la visió d’un mateix, dels altres i de la realitat no és
rígida
Hi ha un canvi continu perquè tota síntesi esdevé
tesi…

És un pensament que troba nous problemes

EL PENSAMENT POSTFORMAL
No busca veritats absolutes inamovibles.

És un pensament que contextualitza i relativitza, però…

no s’acomoda en la idea: “tot és relatiu”.

Perquè…
encara que totes les opinions poden ser potencialment
vàlides, algunes poden justificar-se o defensar-se millor
que d’altres.

7
Exemple
Pensament formal:
És millor la franquesa que la mentida i l’ocultació.
Doncs… cal dir sempre la veritat, tota la veritat i només que
la veritat.

Pensament postformal:
És millor la franquesa que la mentida i l’ocultació, però… de
vegades no és la millor opció si això interfereix amb un
altre valor, com ara el respecte als sentiments aliens
Doncs… caldrà veure en cada ocasió què és el que més
convé èticament.
No és igual que el relativisme extrem

És el pensament postformal un nou estadi del

desenvolupament cognitiu?
 No sembla que hi haja un quint estadi del
desenvolupament cognitiu, sinó un conjunt d’estils de
pensament que sorgeixen irregularment amb l’experiència
adulta en determinats àmbits vitals.

8
 2. Desenvolupament psicosocial
en la joventut adulta

2.1. Controvèrsies sobre el desenvolupament psicosocial en

l’adultesa

1. Estabilitat   canvis i adaptació a circumstàncies

canviants

2. Canvis maduratius  Què roman estable i quins

aspectes canvien?
 canvis no maduratius

Els canvis experimentats suposen una maduració

psicològica més o menys associada a l’edat?

3. Canvis ordenats per etapes

Influència del
associats a l’edat   diversitat rellotge social
d’esdeveniments i canvis adults
Com descriure millor el
desenvolupament adult? Teories
d’etapes enfront d’enfocaments
d’esdeveniments vitals

9
 • Un exemple de la intersecció dels tres eixos: la teoria de
Daniel Levinson sobre el desenvolupament adultcanvis
no maduratius i associats a l’edat

ESTRUCTURA DE VIDA

ASPECTES EXTERNS ASPECTES INTERNS

Vincles significatius amb Valors
Persones Desitjos, somnis
Grups Conflictes
Llocs

… que es tenen respecte

als vincles importants

ESTRUCTURA DE VIDA:
Pauta o disseny de la vida d’una persona, un
teixit del jo-en-el-món.

Principals components:
- Relacions de cada un amb si mateix
- Amb altres persones, grups, institucions
- Amb tots els aspectes del món exterior que
tenen importància per a la seua vida

Cada relació és com un fil en un tapís: el

significat d’un fil depèn del seu lloc en la
totalitat del disseny.

10
DINAMISME DE L’ESTRUCTURA DE VIDA
L’estructura de vida evoluciona passant per una
seqüència d’etapes en les quals s’alternen:
Períodes de construcció:
S’aferma una estructura
Decisions i conductes coherents amb
valors i vincles establerts
Duració aproximada: 6-7 anys, 10 com a màxim

Períodes de canvi d’estructura o de transició:

Tasques: reavaluació, exploració i anàlisi, decisió,
compromís
Duració aproximada: 5 anys

Vegeu quadre Levinson en Pérez Blasco (2008) Aprender de los

grandes cambios vitales. València: Tirant lo Blanch. Cap. 1

Activitat voluntaria temes 4-5

• 1º Representa gràficament la teua estructura
de vida actual
• 2º Representa gràficament l'estructura de
vida que desitjaries per a tu quan arribes a la
mitjana edat

11
 El rellotge social

Programa socialment establert

sobre en quin moment de la
vida són apropiats diferents
esdeveniments o realitzacions
(ex. casar-se, tenir un fill, anar-se’n
de la casa paterna…)
 adequació a les normes socials
d’edat Nivell desenvolupament
d’una societat major o
menor estratificació per
l’edat
Nivell socioeconòmic
Diversitat legislativa

2.2. La tasca evolutiva de la intimitat: relacions

d’amistat i de parella
* El desafiament de la intimitat (Erikson):
fort impuls a compartir la pròpia vida amb algú, que si no se satisfà
pot aparèixer el risc d’una profunda solitud

• Disposició a fusionar la pròpia identitat amb la d’altra/es

persona/es.

• Intentar trobar algú amb qui compartir la vida a través d’un

compromís persistent.

• Capacitat per a comprometre’s en accions i relacions

concretes i desenvolupar la força ètica per a complir
aquests compromisos encara que impliquen sacrificis i
renúncies.

12
 LA TASCA EVOLUTIVA D’“INTIMITAT ENFRONT D’AÏLLAMENT”

Generativitat enfront d’estancament

Intimitat enfront d’aïllament  força del jo que emergeix: AMOR

Identitat enfront de confusió identidat

El jove desitja i aconsegueix establir relacions satisfactòries

de profund compromís i inicia la immersió del seu jo en
un “nosaltres”

Expressió conductual de la qualitat positiva del jo

SENTIT D’INTIMITAT MADUR

1. Ferm sentit de si mateix en les relacions

2. Tolerància de la diferència
3. Confiança pròpia i aliena en les relacions
4. Capacitat de formar lligams estrets sense por
5. Tendència a desenvolupar relacions afiliatives i cooperatives

13
 Intimitat i relacions d’amistat en la joventut adulta
• Esmorteir l’estrès

• Són font de sentiments

positius

• Validació personal: font

d’autoestima
Factors que influeixen
en la consolidació d’una
relació d’amistat
1) Atracció
2) Disponibilitat “aparent” per
a ser amic/ga
3) Absència de “criteris
d’exclusió”
4) Contacte freqüent

Diferències de gènere en l’amistat

HOMES
• Activitats i interessos compartits
• De què parlen? Temes “externs”;
menys de les seues debilitats
• Esperen trobar en l’amic
solucions “pràctiques”
• Exhibeixen la seua força i
habilitat manteniment
autoconcepte
• Orientació a “èxits” i ajuda
concreta (pintar, esports…)

14
 DONES
• Model més basat en la satisfacció de
necessitats d’intimitat
• De què parlen? Temes personals
“secrets”
• No “solucions”
• Confidències compartides
• Compartir “debilitats i problemes”;
expectatives de comprensió i escolta
 forma “interpersonal” d’afrontar els
problemes

Causes de les diferències

• Intimitat es basa en la vulnerabilitat mútua (no

fomentada en homes per la societat)

• Homes, més actius durant la infància; dones, més verbals

• Homofòbia, major en homes, que eviten l’expressió

d’afecte a un altre home excepte en situacions competitives

• És possible l’amistat profunda entre home i dona ?

15
 La intimitat en les relacions de parella

• “El matrimoni ja no és
com era”, però se
segueixen mantenint
elevades expectatives de
realització personal a
través d’ell

• Cohabitació canvis
generacionals

Quins factors influeixen en l’ajust i satisfacció en la relació de

parella?

Edat i maduresa dels Grau d’endogàmia (similitud en

cònjuges (p. ex. identitats metes, interessos i altres variables
més immadures dificulten sociodemogràfiques): major
la consecució d’intimitat) endogàmia social, major probabilitat
d’èxit

Per als homes és més

Equitat marital: fins a quin punt
ambdós membres de la parella
perceben una igualtat relativa en allò
amb què cada un contribueix a la
relació
important l’equitat en el
treball remunerat
Per a les dones és més
important l’equitat en el
treball domèstic

16
 * Teoria triangular de Sternberg: els estils amorosos en
les relaciones de parella
- Passió: estat d’intens desig d’unió amb l’altre, la qual cosa
suposa una expressió del desig, l’atracció, l’enamorament i el
gaudi en l’experiència sexual.
- Intimitat: sentiments dins d’una relació que promouen
l’acostament, el suport emocional i la connexió amb l’altre
(confiança, obertura en la comunicació i acceptació de l’altre).
- Compromís: voluntat expressada en conductes per a
mantenir la unió, sobretot en moments difícils i en la decisió
d’estimar algú.

Amor amigable
INTIMIDAD

Amor Amor de
romántico compañerismo

Amor pleno

PASIÓN Amor vano COMPROMISO

Amor pasional Amor formal

17
Patrons d’amor

Tipo de amor Int Pas Com Ejemplo

Gusto/Cariño Si No No Buenos amigos que comen juntos, hay cercanía,
comprensión, apoyo, afecto.
Enamoramiento No Si No Relación basada en la atracción sexual, fuerte
atracción física, puede surgir y morir de forma
rápida o mantenerse en el tiempo
Amor vacio No No Si Matrimonio de conveniencia (arreglado por los
padres, por los niños)
Amor romántico Si Si No Pareja que esta saliendo pero que no llega a ningún
compromiso.
Amor de compañía Si No Si Pareja que disfruta de la mutua compañía y relación,
sin pasión ni interés sexual-
Amor fatuo/loco No Si Si Torbellino de emociones, compromiso por pasión.
Dificultad en la duración.
Amor consumado Si Si Si Relación amorosa, comprometida, intima y vibrante
sexualmente.

18
 * Intimitat en la relació de parella com a aferrament adult
La relació de parella adulta és resultat d’un enriquiment complex dels vincles
d’aferrament dels fills amb els pares, el sistema de cures dels pares als fills i el
sistema d’intimitat sexual.
- desig de proximitat
i contacte
- protesta per la
SISTEMA D’AFERRAMENT separació
- base d’exploració
- sentiment de
seguretat emocional
i benestar amb la
presència de l’altre

SISTEMA D’INTIMITAT
Vincle de parella SEXUAL

SISTEMA DE
CURES REBUT

a) Estil d’aferrament segur que s’associa amb relacions confiades i

positives:
- Més autonomia prèvia.
- Millor establiment del vincle
- Busca trobar un equilibri entre intimitat i autonomia
- Idees més realistes i favorables sobre l’amor
- Major capacitat d’intimitat i compromís
- Reconeix les emocions negatives i els problemes reaccionant de
forma constructiva
b) Estil d’aferrament insegur-ambivalent amb relacions dependents i
contínua necessitat de confirmació de ser estimat:
- Dificultats per a l’autonomia i desig extrem d’intimitat
- Recerca i selecció precipitada de parella
- Por de no ser estimat/da
- Manifesta de forma intensa les emocions negatives i forta necessitat
de ser acceptat
- Por a la pèrdua i gelosia freqüent; dificultat per a trencar
- Visió de l’amor com a important però el considera molt difícil
- En general, se senten menys estimats/des del que creuen merèixer

19
 c) Estil d’aferrament insegur-evitatiu amb relacions
desconfiades i distants:
- Pseudoautonomia emocional; no sembla tenir
interès en l’interpersonal, els afectes i la intimitat
- Necessita mantenir la distància i condiciona la
intimitat a les seues necessitats d’autonomia i
independència
- Dificultat per a establir relacions de parella i
relacions amb poca intimitat emocional
- Inseguretat camuflada
- Prenen les decisions de separar-se amb més
facilitat i amb aparent menor dolor
- L’amor no existeix realment, és més aviat una

invenció literària o cultural

Classificació de l’aferrament adult segons Bartholomew (1990)

Model del si mateix

Positiu Negatiu
Baixa dependència Alta dependència
SEGUR PREOCUPAT (O
Positiu AMBIVALENT)
Baixa Còmode amb la
evitació intimitat i Ansiós, ambivalent, molt
autonomia dependent
Model FUGISSER- FUGISSER-
de ALLUNYAT (O TEMORENC
Negatiu ABSENT)
l’altre Alta
evitació Negació de Por a la intimitat
l’aferrament Socialment evitatiu
Contrari a la
dependència

* Els allunyats i els temorencs són els més difícils d’identificar, perquè tots tenen elements de
l’estil evitatiu clàssic. Els allunyats són “freds o distants”, mentre que els temorencs, en
comparació amb ells, mostren major inseguretat en ells mateixos i en els altres, una falta
d’assertivitat social, més malestar en la intimitat i més necessitat d’aprovació dels altres

20
 3. La transició evolutiva a la maternitat/paternitat

• Transició evolutiva i com a tal, període d'inestabilitat

• Suposa canvi vital de summa importància, oportunitat
privilegiada de maduració psicològica en l'adult
• Requereix ajust a nou rol i la creació del vincule parento-
filial
• Optimització evolutiva: Programes d'educació parental,
grups de suport, etc

Vincle parento‐filial

Vincle vertical que:

-Aproxima afectivament als pares cap a la seua descendència
-Promou la tendència a ajustar-se a les necessitats i
característiques dels seus fills/as
-Els porta a desenvolupar conductes de protecció i cura cap a
ells

Etapes del procés de vinculació afectiva dels pares cap als

seus fills i filles:
-Prenatal
-Postnatal inicial (primers dies)
-Engranatge o sincronització (primers anys de vida del fill/a)

21
 Aspectes bàsics
• No cal esperar al fet que el bebè nasca per a parar-li
esment i cures i tractar-li amb afecte
• Interactuar des de l'etapa prenatal és la millor forma de
fer-li un buit en la família i de conèixer-li
• Els futurs pares han d'involucrar-se amb el fill/a,
comunicar-li que estan protegint-li i que és benvingut/a
• La vinculació postnatal es basa en el coneixement del
fill/a, el que ajuda a una bona sincronització

Canvis associats a la transició a la paternitat

• Individuals: desenvolupament vincle afectiu cap als fills,

identitat, autoestima
• Canvis estructurals en la llar: costos econòmics,
accentuació tipificació de gènere
• Canvis en les relacions entre la parella: descens més o
menys accentuat de la satisfacció marital o de parella,
accentuació de les tendències prèvies al naixement del fill
(“els xiquets no salven a les parelles”)
• Canvis en les relacions de la família amb altres persones
i/o en activitats que duu a terme fora de la llar: augmente
suport social, nova xarxa social, alteració en el temps
conjunt com a parella

22
 Determinants dels diferents tipus de transicions a la
paternitat/maternitat

Què fa més difícil la transició? Tot allò que faça que els
pares la perceben com a succés molt discontinu
Hidalgo (1994) va identificar quatre tipus de transicions:
-Tradicional amb poca implicació
-Transició en solitari
-Transició moderadament satisfactòria
- Transició satisfactòria
 Hi ha coherència i continuïtat per a la majoria en la seua
transició a la paternitat
 Existeixen variacions significatives
 Factors determinants: situació prèvia i sobretot recursos
tant personals com a contextuals disponibles

Programes per a futurs pares/mares

• Informació sobre conductes apropiades i inadequades.
• Mòduls sobre:
-Habilitats comunicatives
-Maneig de les emocions
-Fonts de suport
-Estratègies d’afrontament i reducció de l'estrès
-Estratègies de resolució de problemes.
-Recursos per a entorns inadequats
-Desenvolupament de la capacitat reflexiva
-Coneixements sobre el desenvolupament infantil i adolescent
-Habilitats per a la criança

23