Opus caementicium

• Del llatí caementum, 'pedra sense tallar, runa' és

un tipus de formigó o morter obtingut de la
barreja de sorra, aigua i còdols o fragments
de maó.

• Hi havia varietats d'opus caementicium, en

funció que s'usés putzolana -sorra
volcànica més forta i que fins i tot forjava
sota del aigua-, ideal per els fonaments d'un
edifici, o tova volcànica -sorra més
lleugera, ideal per a les voltes.
Opus quadratum

• Carreus de pedra de la mateixa alçada

col·locats en filades paral·leles regulars,
de vegades sense emprar morter.

• La dimensió que devia ésser constant era

l’alçada.
Opus incertum.

Del llatí, 'obra irregular. Era una antiga

tècnica constructiva romana formada per
carreus tallats de forma irregular, col·locats
aleatòriament en un mur d'opus
caementicium.
Opus reticulatum.

Els paraments lluïen una retícula diagonal, molt regular, formada per les bases
de petites piràmides molt pronunciades o pedra volcànica que, a manera de
llargues moles o incisius, quedaven ancorades a l´opus caementicium intern.
 Opus latericium. Opus testaceum

(del llatí later, 'maó cuit al sol'), (de testa, 'maó cuit al forn')

Tècnica constructiva de l'antiga Roma en què s'emprava un aparell de maó per revestir
un nucli d'opus caementicium.

La diferencia entre un i altre és l’ús de maons crus (later) o cuits (testae).

 Opus spicatum

Maons, rajoles o pedres col·lodes en forma

d’espiga.
Opus mixtum

• Fàbrica confeccionada amb materials

diversos.

• Entre les diverses combinacions

possibles, és habitual trobar una barreja
d'opus reticulatum i opus latericium
(reforç als angles). Va ser emprada en
particular a l'època de l'emperador Adrià
(segle II).