BASES GENÈTIQUES DE LA CONDUCTA

Prova d’Avaluació PAC 1

MÈTODES I TÈCNIQUES EN GENÈTICA DE LA
CONDUCTA
BASES MOLECULARS I CEL·LULARS DE L’
HERÈNCIA
Mòduls 1 i 2

Data de lliurament: 9 d’Abril de 2015

Introducció a la PAC1

Aquesta primera PAC és una de les obligatòries, i el seu objectiu és el d'aconseguir i obtenir els
coneixements bàsics sobre conceptes fonamentals de genètica tractats en els mòduls 1 i 2 dels
materials i el capítol 8 del llibre de Curtis (apartats "Les contribucions de Mendel" i "Sobre gens
i cromosomes"). La comprensió dels conceptes aquí tractats seran de crucial importància, ja
que sense els quals no és possible seguir els continguts que es tractaran en els següents
mòduls.

NOM I LLINATGES ALUMNE:

Enunciats

1. A la mosca de la fruita el color del seu cos es deu a dos al·lels d'un gen on
l'al·lel G determina el color gris i és dominant sobre g, que determina el color
negre. D'altra banda, la forma dels ulls està determinada per un altre gen amb
dos al·lels essent l’al·lel L el determinant d’una forma lobulada i dominant sobre
l, que determinaria la presència d'ulls ovalats.

A) Creuant mosques grises d'ulls ovalats (parental 1) juntament amb mosques

grises d'ulls lobulats (parental 2) s'observa una descendència (F1) amb mosques
negres d'ulls lobulats, d'una banda, i mosques grises d'ulls lobulats, d'altra.
Indica de forma raonada quin genotip tindrien els progenitors (parentals 1 i 2)
així com els seus descendents (F1).

Com el color gris del cos és dominant, tant les mosques del parental 1 com del 2
tindran almenys un al·lel dominant (G_). Com en la descendència trobem tant
mosques grises com negres llavors en ambdós casos els parentals seran
heterozigòtics per al gen que controla el color del cos (Gg). D'aquesta manera del
seu encreuament poden resultar mosques homozigòtiques per a l'al·lel recessiu (gg)
que siguin negres. D'altra banda, en el parental 1 donat que els ulls ovalats són un
caràcter recessiu, llavors tindrem dos al·lels recessius (ll). Per tant, el genotip del
parental 1 és Ggll (mosques grises i ulls ovalats). Finalment, el parental 2 s'ha de
presentar almenys un al·lel dominant per la forma lobulada dels ulls (L_). Atès que al
creuament amb el parental 1 tots els descendents presenten ulls lobulats llavors les
mosques del parental 2 són homozigòtiques dominants (LL). Així, en creuar-se
amb mosques d'ulls ovalades (ll) tota la descendència serà heterozigòtica per a
aquest caràcter (Ll) i presentarà ulls lobulats. Per tant el genotip del parental 2 serà
GgLL (mosques grises i ulls lobulats).
 BASES GENÈTIQUES DE LA CONDUCTA

Prova d’Avaluació PAC 1

MÈTODES I TÈCNIQUES EN GENÈTICA DE LA
CONDUCTA
BASES MOLECULARS I CEL·LULARS DE L’
HERÈNCIA
Mòduls 1 i 2

Data de lliurament: 9 d’Abril de 2015

Parental 1: mosques grises i ulls ovalats → Ggll

Parental 2: mosques grises i ulls lobulats → GgLL

Encreuament entre parentals: Ggll x GgLL

Gàmetes parental 1
(Ggll)

Gl gl

GGLl GgLl
GL (mosques grises i ulls (mosques grises i ulls
Gàmetes parental 2 lobulat) lobulats)
(GgLL) GgLl ggLl
gL (mosques grises i ulls (mosques negres i ulls
lobulats) lobulats)

F1: mosques negres i ulls lobulats (ggLl) i mosques grises i ulls lobulats (GGLl, GgLl,
GgLl)
 BASES GENÈTIQUES DE LA CONDUCTA

Prova d’Avaluació PAC 1

MÈTODES I TÈCNIQUES EN GENÈTICA DE LA
CONDUCTA
BASES MOLECULARS I CEL·LULARS DE L’
HERÈNCIA
Mòduls 1 i 2

Data de lliurament: 9 d’Abril de 2015

B) En un segon moment, es prenen les mosques negres d'ulls lobulats de la F1 i

es creuen entre si. Quina descendència s'espera? Assumint el principi de
distribució independent de Mendel, indica la freqüència de possibles genotips i
la proporció en què apareixerien els diferents trets fenotípics. Justifica la
resposta emprant una taula de Punnett.

Creuament moques F1 negres amb ulls lobulats: ggLl x ggLl

gL gl gL gl
gL ggLL ggLl ggLL ggLl
gl ggLl ggll ggLl ggll
gL ggLL ggLl ggLL ggLl
gl ggLl ggll ggLl ggll

Freqüències genotip:

ggLL: 4 (25%)
ggLl: 8 (50%)
ggll: 4 (25%)

Correspondència genotip-fenotip:

ggLL i ggLl: mosques negres - ulls lobulats (12; 75%)

ggll: mosques negres - ulls ovalats (4; 25%)

Totes les mosques de la F2 seran negres (gg), 1/4 d'elles tindran ulls ovalats (ggll) i
3/4 ulls lobulats (ggLL, ggLl)

2. A) Donada la següent seqüència de nucleòtids d'un segment d'ADN, dedueix

la cadena d'ARNm i la seqüència d'aminoàcids que es pot arribar a produir.

ADN 3’ T A C G A T A A T G G C A G A G T A A T C 5’

ADN (3'-5') TAC GAT AAT GGC AGA GTA ATC

ARNm (5’-3') AUG CUA UUA CCG UCU CAU UAG
Aminoàcids Inici
leu leu pro ser his Terminació
(Polipèptid) (met)

Per escriure la seqüència d'aminoàcids del polipèptid produït, primer caldria deduir la
seqüència d'ARNm obtinguda durant la transcripció on en lloc de timina (T) s'empra
uracil (U) i la resta de bases es dedueix per complementarietat (CG; AT / U). El
 BASES GENÈTIQUES DE LA CONDUCTA

Prova d’Avaluació PAC 1

MÈTODES I TÈCNIQUES EN GENÈTICA DE LA
CONDUCTA
BASES MOLECULARS I CEL·LULARS DE L’
HERÈNCIA
Mòduls 1 i 2

Data de lliurament: 9 d’Abril de 2015

polipèptid en què es tradueix aquesta cadena d'ARNm té sis aminoàcids, comença per
metionina (met) (AUG) i finalitza amb l'aparició d'un codó de terminació (UAG).

B) Imagina que en l'ADN humà, el 23.1% de bases són timines (T). Quin
percentatge de les altres bases conté? Raona la teva resposta.

Timina (T): 23.1% Adenina (A): 23.1%

Guanina (G): 26.9% Citosina (C): 26.9%
 
La quantitat de bases de timines (T) és igual a les d'adenines (A), atès que són
complementàries, de manera que si hi hagués un 23.1% d'timines hauria un 23.1%
d'adenines. La resta de bases, citosines (C) i guanines (G) representaran la resta del
percentatge (53.8%). Mentre que C i G són presents en la mateixa quantitat, el
percentatge de cadascuna d'elles serà de 26.9%.

C) Uns investigadors estan tractant de confirmar la relació entre l'aparició

d'autisme i la presència mutacions en un gen codificant d'una proteïna d'adhesió
sinàptica (NLGN3). Estudis anteriors havien identificat diversos casos de
pacients amb trastorns d'espectre autista (TEA) que mostraven diferents
mutacions en aquest gen. Aquestes mutacions estaven associades amb
alteracions en l'expressió de la proteïna NLGN3. Per exemple, mutacions que
van resultar en formes més curtes de la proteïna per la pèrdua d'algun aminoàcid
es van veure sempre associades amb fenotip autista. Aquest estudi genètic va
revelar la presència de mutacions en dos subjectes diferents que pertanyen a
una família amb historial de casos d'autisme. A causa d'un error en la base de
dades de l'estudi no se sap si qualsevol d'aquests dos subjectes presenta o no
un fenotip autista. En ambdós casos la mutació observada consisteix en el canvi
d'una sola base, encara que en diferents posicions. Comparant la seqüència
d'ADN del gen d'interès en subjectes sans sense autisme amb la trobada en
cadascun dels dos familiars, sabries determinar si es podria esperar un fenotip
autista en qualsevol d'aquests subjectes que pogués confirmar els resultats
d'estudis anteriors? A partir de la seqüència control (subjecte sa) d'ADN, tracta
de deduir la sèrie d'aminoàcids que tindria la NLGN3 i que seria l'esperada per a
aquest gen. Tracta igualment de deduir la seqüència d'aminoàcids que
s'obtindria en cada un dels dos subjectes investigats que presenten mutacions
en el gen NLGN3 i justifica la teva resposta a la pregunta plantejada tenint en
compte els processos d'expressió genètica i les propietats del codi genètic
 BASES GENÈTIQUES DE LA CONDUCTA

Prova d’Avaluació PAC 1

MÈTODES I TÈCNIQUES EN GENÈTICA DE LA
CONDUCTA
BASES MOLECULARS I CEL·LULARS DE L’
HERÈNCIA
Mòduls 1 i 2

Data de lliurament: 9 d’Abril de 2015

Seqüència ADN subjecte sa 3'- T A C A A C G G T C G A A T G C C C A C T -5'

Seqüència ADN subjecte 1 3'- T A C A A C G G A C G A A T G C C C A C T -5'
Seqüència ADN subjecte 2 3'- T A C A A C G G T C G A A T C C C C A C T -5'
*S’assenyalen en vermell les bases que canvien en cadascun dels subjectes

(Per respondre a aquesta pregunta l'alumne haurà de comprendre la diferència entre

ADN i ARNm, la correspondència o complementarietat entre bases nitrogenades i les
bases que apareixen en ADN i ARN. Així mateix, haurà de saber que la síntesi
proteica es realitza a partir de seqüències d'ARNm i que es van prenent les bases en
triplets o codons per organitzar la cadena d'aminoàcids que componen les diferents
proteïnes, l'existència de codons d'inici i d'atur i la seva funció. Finalment, haurà de
conèixer importants propietats del codi genètic com la seva naturalesa redundant que
pot explicar que algunes mutacions no tinguin repercussió en el fenotip dels individus).

Seqüència original (cas control):

ADN TAC AAC GGT CGA ATG CCC ACT

ARNm AUG UUG CCA GCU UAC GGG UGA
Aminoàcids Met (inici) Leu Pro Ala Tyr Gly Terminació

En el subjecte 1, el canvi de timina (T) per adenina (A) implica l'aparició d'un codó
diferent (CCU) respecte al control (CCA), però que codifica el mateix aminoàcid (pro).
D'aquesta manera no es veu alterat el polipèptid. La proteïna malgrat aquesta mutació
estarà formada pel mateix nombre i seqüència d'aminoàcids i per tant no s'esperen
alteracions en la seva funció. Això és així gràcies a que el codi genètic és degenerat o
redundant on un aminoàcid pot ser codificat per més d'un codó (a excepció de la
metionina i el triptòfan que estan especificats només per un codó). D'aquesta manera
no s'espera que aquest subjecte hagi de presentar un fenotip autista relacionat amb
aquesta mutació:

Seqüència amb mutació (subjecte 1):

ADN TAC AAC GGA CGA ATG CCC ACT

ARNm AUG UUG CCU GCU UAC GGG UGA
Aminoácidos Met (inicio) Leu Pro Ala Tyr Gly Terminación

En el subjecte 2, la mutació consistent en el canvi de guanina (G) per citosina (C)

implica l'aparició d'un codó d'aturada o terminació d'hora que donaria lloc a la ruptura
de l'ARNm o la producció d'una forma més curta de la proteïna (polipèptid de menor
extensió) sense arribar a incloure els aminoàcids Tyr i Gly com s'esperava. Com a
conseqüència d'això és d'esperar que el producte proteic resulti inservible i per tant
 BASES GENÈTIQUES DE LA CONDUCTA

Prova d’Avaluació PAC 1

MÈTODES I TÈCNIQUES EN GENÈTICA DE LA
CONDUCTA
BASES MOLECULARS I CEL·LULARS DE L’
HERÈNCIA
Mòduls 1 i 2

Data de lliurament: 9 d’Abril de 2015

s'estarien veient compromeses totes les funcions dependents de la proteïna

originalment produïda per aquest gen. D'aquesta manera seria altament probable que
aquest subjecte sí que pogués mostrar un fenotip autista a causa de la mutació:

Seqüència amb mutació (subjecte 2):

ADN TAC AAC GGT CGA ATC CCC ACT

ARNm AUG UUG CCA GCU UAG GGG UGA
Aminoàcids Met (inici) Leu Pro Ala Terminació Gly Terminació

3. La següent imatge ens mostra un mapa de tots els parells cromosomes d'un
home de 27 anys, resident en una regió del nord d'Àfrica. En relació a aquest
‘mapa’, has de respondre les següents qüestions:

A) Amb quin nom es coneix a aquest tipus de representacions o mapes? Què

representa o indica la numeració que reben els parells de cromosomes? Un dany
en un cromosoma 20, seria teòricament més greu o menys greu que un dany en
el cromosoma 4? Contesta en un màxim de 12 línies.

Aquest tipus de representacions o mapes de cromossomes d’un individuu es coneix

com a cariotip. Hi ha 23 parells de cromossomes, 22 autossomes i una parella de
cromossomes sexuals, o gonossomes. Cada parell de cromossomes rep un número, i
 BASES GENÈTIQUES DE LA CONDUCTA

Prova d’Avaluació PAC 1

MÈTODES I TÈCNIQUES EN GENÈTICA DE LA
CONDUCTA
BASES MOLECULARS I CEL·LULARS DE L’
HERÈNCIA
Mòduls 1 i 2

Data de lliurament: 9 d’Abril de 2015

aquest número se li ha atorgat en relació a la seva mida. Per exemple, el parell 2

és més gran que el parell 5, el qual és alhora més gran que el parell 18, i així
successivament. Com més gran és un cromosoma, més gens i nucleòtids conté i en
conseqüència, majors són les conseqüències derivades del desequilibri gènic. Per tant,
un dany en el cromosoma 20 seria menys greu que un dany en el cromosoma 4.

B) Com seria la descendència d'un home amb la distribució cromosòmica

representada en l'esquema amb una dona 'sana'? Argumenta la teva resposta en
un màxim de 5 línies i realitza un quadre de Punnett.

El cariotip representa la dotació cromossòmica d’un home afectat per la síndrome de la

doble XX –amb un cromosoma X ‘extra’ (47 – XXY), també conegut com a Síndrome
de Klinefelter, representa una de les anomalies cromossòmiques més comunes. Els
homes que pateixen aquesta condició (provoca hipogonadisme i infertilitat) són
estèrils (presenten azoospermia) i per tant, no podrien tenir descendencia amb una
dona ‘sana’. De fet, en moltes ocasions els homes descobreixen que padeixen aquesta
síndrome perquè es profunditza més sobre la causa de la seva infertilitat.

Si els individuus són mosaics (amb línies cel·lulars sense el cromossoma X

supernumerari, veure taules de Punnet més abaix), existeix la possibilitat de tenir
descendència, però aquestos casos són molt infreqüents.

‘Línia cel·lular sana’

X X
X XX XX
Y XY XY

Tots els descendents, tant varons com femelles, tindran una dotació
cromossòmica normal. Tot i que també infreqüent, és també possible que cèl·lules
germinals 47, XXY puguin realitzar meiosi i produïr gàmetes anormals:
 BASES GENÈTIQUES DE LA CONDUCTA

Prova d’Avaluació PAC 1

MÈTODES I TÈCNIQUES EN GENÈTICA DE LA
CONDUCTA
BASES MOLECULARS I CEL·LULARS DE L’
HERÈNCIA
Mòduls 1 i 2

Data de lliurament: 9 d’Abril de 2015

El 50% de les gàmetes produïdes (en gris) seran portadores d’un gonossoma
(cromosoma sexual) addicional.

Imaginant que les gàmetes produïdes per l’home deriven de línies cel·lulars aneuploïds
llavors els possibles creuaments amb una dona sana serien (en color vermell es marca
la localització del gonossoma supernumerari):

X X x XX Y

X X
XX XXX XXX
Y XY XY

X X x X XY

X X
X XX XX
XY XXY XXY

X X x X XY

X X
X XX XX
XY XXY XXY

En total, a la descendència es podrien observar les següents combinacions:

 BASES GENÈTIQUES DE LA CONDUCTA

Prova d’Avaluació PAC 1

MÈTODES I TÈCNIQUES EN GENÈTICA DE LA
CONDUCTA
BASES MOLECULARS I CEL·LULARS DE L’
HERÈNCIA
Mòduls 1 i 2

Data de lliurament: 9 d’Abril de 2015

XXX  2  16.6%
XX  4  33.3%
XXY  4  33.3%
XY  2  16.6%

Un 50% de descendientes tindria una dotació cromossòmica normal (46, XX ò 46,

XY) i l’altre 50% presentaria un cromossoma X ‘extra’ (47, XXX ò 47, XXY).

C) Aquest home té un germà bessó idèntic, el qual va ser donat en adopció pels
seus progenitors als tres mesos de néixer. Des de molt petit es va traslladar a
viure a San Francisco (Estats Units) amb els seus pares adoptius. Encara que
viuen en països diferents, els seus nuclis familiars i les interrelacions amb els
seus pares són molt similars. Sabent aquestes informacions, indicau les
possibles influències causades pels diferents tipus ambient no compartit.
Argumenta la teva resposta en un màxim de 10 línies.

La variabil·litat fenotípica dels homes (47-XXY) és elevada i en conseqüència, hi ha

homes amb un fenotip molt marcat de la Síndrome de Klinefelter, mentre que altres no
presenten aquest fenotip tant evident. En termes generals, els afectats per la
Síndrome poden presentar ginecomastia (creixement dels pits), absència de pèl al pit,
molt poca barba, espatlles estretes, pubis amb morfología femenina, caderes amples i
testicles petits. En qualsevol cas, hi ha països on la tolerància cap aquesta síndrome
és molt diferent d’altres.

En el cas presentat, l’ambient no compartit pels bessons implica dues variants:

l’ambient familiar i el context cultural. El ‘mètode de l’estudi de les famílies dels
adoptats’ molt probablement no ens mostraria diferències, ja que segons l’enunciat el
nucli familiar és molt semblant. La diferencia residiría en el context cultural (no en el
familiar), el qual podria implicar aceptacions i graus de tolerancia molt diferents (San
Francisco vs Nord d’Àfrica) d’aquesta Síndrome.

4. En Joan i na Maria van tenir a n’Elena a l'edat de 25 anys (ambdós). Tant en

Joan com na Maria es van acostumar a prendre infusions de tè verd diàriament
abans dels 16 anys, en substitució del cafè. A més, tots dos eren excursionistes,
i els agradava molt anar a la muntanya cada cap de setmana. Cap dels dos
fumava i només bevien alguna copa de vi, de manea esporàdica. N’Elena té ara
15 anys, i, pel que sembla, quan era petita no es constipava tant com els seus
companys de classe, i sempre va gaudir d'una salut per sobre de l'esperable.
Quan tenia 7 anys, els seus pares la van apuntar a un grup de 'boy-scouts', on
nens i nenes de la seva edat feien sortides setmanals al camp. Des dels 11 anys,
 BASES GENÈTIQUES DE LA CONDUCTA

Prova d’Avaluació PAC 1

MÈTODES I TÈCNIQUES EN GENÈTICA DE LA
CONDUCTA
BASES MOLECULARS I CEL·LULARS DE L’
HERÈNCIA
Mòduls 1 i 2

Data de lliurament: 9 d’Abril de 2015

a n’Elena li encanta nedar i per això li va demanar als seus pares que la
inscrivissin a natació en un centre aquàtic de la seva barriada, anomenat 'Aigües
Blaus'. L'any passat n’Elena va destacar molt en el campionat autonòmic, ja que
va quedar segona i va batre el rècord de la seva escola en 50 metres papallona i
en 100 metres braça. Arran d'aquest èxit, el centre escolar ha establert un
conveni amb el poliesportiu del centre de la ciutat i ara 15 nens de l'escola, de
l'edat d'Elena, comparteixen aquesta activitat i fins i tot queden dies addicionals
per entrenar junts. En relació amb aquest cas, respon de manera argumentada a
les següents preguntes:

A) Hi ha alguna correlació genètica-ambient en el cas descrit? Identifícala/es

argumentant cada resposta (cada tipus de correlació) en un màxim de 6 línies.

En aquest cas podem detectar els següents tipus de correlació genética-ambient:

1. Correlació passiva:

N’Elena va esser apuntada a un grup de boy-scouts pels seus pares. La relació

genética ambient és positiva, tot i que passiva (l’ambient favorable pel
desenvolupament o expressió dels gens vé donat per les preferències dels pares).

2. Correlació activa:

N’Elena va demanar als pares que l’apuntéssin a natació a un centre de la seva

barriada, i va destacar. La relació entre genética i ambient és positiva i activa
(l’ambient favorable pel desenvolupament o expressió dels gens el va cercar la nena,
va buscar-lo de manera activa).

3. Correlació evocativa:

N’Elena, a qui li agradava molt la natació i en destacava, va provocar amb la seva

conducta, que hi hagués nous convenis i entrenaments addicionals amb els seus
companys. La relació entre genética i ambient és positiva i evocativa o reactiva
(l’ambient favorable pel desenvolupament o expressió dels gens es generat com a
conseqüència de la conducta de n’Elena. Aquest nou ambient, alhora, potencia de nou
la manifestació dels seus gens).

B) Hi ha algun mecanisme que pugui explicar el fet què n’Elena es constipés

molt poc quan era petita, i que a més la seva salut fos tant bona? Detalla aquest
mecanisme en relació al cas descrit en un màxim de 10 línies.
 BASES GENÈTIQUES DE LA CONDUCTA

Prova d’Avaluació PAC 1

MÈTODES I TÈCNIQUES EN GENÈTICA DE LA
CONDUCTA
BASES MOLECULARS I CEL·LULARS DE L’
HERÈNCIA
Mòduls 1 i 2

Data de lliurament: 9 d’Abril de 2015

El mecanisme que podria explicar aquest fet seria l’epigenètica. Els hàbits de salut
dels pares, mantinguts en el temps, no van provocar una ‘millor dotació genética a
n’Elena,’ però la van dotar amb mecanismes de regulació génica associats amb la
bona salut. Amb molta probabilitat, aquestos mecanismes epigenètics implcarien la
silenciació génica, i els mecanismes moleculars candidats serien l’acetilació i la
metilació de les histones (però no la modificació de l’ADN).

C) El mecanisme descrit en l'apartat B), s'hereta de generació en generació?

Argumenta la teva resposta en un màxim de 5 línies.

Sí, els canvis epigenètics són heretables i transmisibles de generació en generació.

Aquesta transmissió no es realitza en forma d’alteració de l’ADN sinó en virtud de la
modificació i transmissió dels mecanismes de regulació génica.

Materials

Per a la realització d'aquesta PAC serà necessari haver-se llegit en la seva totalitat els
mòduls 1 i 2 dels materials, així com el capítol 8 del llibre de Curtis (apartats "Les
contribucions de Mendel" i "Sobre gens i cromosomes").

Es recomana també la consulta algunes de les següents Webs:

http://statgen.iop.kcl.ac.uk/bgim
http://ibgwww.colorado.edu/twins2002/cdrom/HTML/BOOK
http://www.ornl.gov/hgmis
http://www.genome.gov/Education
http://www.evotutor.org/Selection/Sl4A.html
http://www.changbioscience.com/genetics/punnett.html (una calculadora de taules de Punnet)

La consulta d’alguns dels manuals de genètica recomenats a la bibliografía del PD pot esser
també de gran ajuda:

- Klug, WS., Cummings, M.R., Spencer, C.A. (2006). Conceptos de genética. (8ª ed.)
Madrid: Prentice Hall.
- Hartl, D. L. y Jones, E. W. (2006). Essential Genetics. A genomics perspective.
Boston: Jones and Bartlett Publishers.
- Hartwell, L., Hood, L., Goldberg, M. L., Reynolds, A., Silver, L. M., y Veres, R. C.
(2008). Genetics: From Genes to Genomes. Nova York: McGraw-Hill.
- Pierce, B. (2007). Genetics: A Conceptual Approach. Nova York: W. H. Freeman.
 BASES GENÈTIQUES DE LA CONDUCTA

Prova d’Avaluació PAC 1

MÈTODES I TÈCNIQUES EN GENÈTICA DE LA
CONDUCTA
BASES MOLECULARS I CEL·LULARS DE L’
HERÈNCIA
Mòduls 1 i 2

Data de lliurament: 9 d’Abril de 2015

- Plomin, R., De Fries, J. C., McClearn, G. E., y McGuffin, P. (2002). Genética de la

Conducta. Editorial Ariel.
- Strachan, T. y Read, A. P. (1999). Genética molecular humana. Barcelona:
Ediciones Omega.
- Watson, J. D., Baker, T. A., Bell, S. B., Gann, A., Levine, M. y Losick, R. (2006).
Biología Molecular del Gen. Madrid: Panamericana

Criteris d’Avaluació

• Contestar de forma CLARA i ADEQUADA a les preguntes plantejades

• L'exposició RAONADA, CLARA i SINTÈTICA dels continguts de la prova

• EL NIVELL D'ANÀLISI realitzat en la resolució de les diferents qüestions plantejades

• L’ÚS CORRECTE dels diferents conceptes i termes que s'utilitzin per a la seva resolución

Format de Lliurament
Es recomana que l'extensió d'aquesta PAC no excedeixi les sis (6) pàgines (Processador
de textos: OpenOffice writer, Microsoft Word 2003 o similar; Font: Arial 10 (o similar);
interlineat: senzill, marges: sup., Inf. , der., esq. a 2.5 cm)
El nom de l'alumne haurà de constar al principi del document juntament amb el títol de
l'exercici (PAC1).

Data de lliurament
La data límit de lliurament d’aquesta PAC és el 9 d’Abril de 2015