TESTAMENT HOLÒGRAF DEL

PRESIDENT DE LA
GENERALITAT DE CATALUNYA
LLUÍS COMPANYS

Jorge Velasco Sánchez

PROFESSOR: AGUSTÍ COLOMINES COMPANYS

FACULTAT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA – UNIVERSITAT DE BARCELONA
16 DE MAIG DE 2020
HISTÒRIA – CURS 2019-2020
NIUB: 20291574
Octubre - [en la vetlla del concell de guerra)
“Jo Lluís Companys Jover, trovantme al castell de Montjuich sotmès á un concell de
guerra escric aquest document, la bondat de la meva esposa Carme i de la meva filla
Maria fan ineceecearias prevencions legals, Ademes per lo que m’estimen, i, ara,
perque les unirá mes el meu record, tampve dé si el meu desgraciat i estimadisim fill
Lluis es viu; ni m’ha estat posible comunicarme ni rebre noves de la meua dolorida
esposa que vaig deixar malalta; i la meua filla es á Mexic, Aquest document, dones,
l’entregaré á la meua jermana Ramoneta i si me es posible en els ultims moments li
donare verbalment, ó com sia, les meues ultimes recomenacions,

Deixho á la meua filla Maria els bens ó drets que puguesa tindre en el seu dia á
Catalunya, avui incautats, Recurdo que tinc signades polices de seguros al Banc
Hipotecari d’Espanya á favor dels meus fills i de la meua primera muller, i ademes altra
poliza per cas de mort violenta, com ara, dites polices de 50 mil pts cada una, no han
estat satisfetas els ultims anys per causa major, pero no les crec caducades i demano
que se fassin les nidogacions ó gestions necesarias i ho u comano i cunfio á la meua
jermana Ramona,

Deixho á la meva esposa Carmen els efectes, mobles, robas etc que tinc á Franca, per
que en usi lliurement segons las seuas necesitats i voluntat. Y els meus records
personals, escrits, etc, per que els guardi i que quant ella falti puguin esser conservats
per la meva filla i en defecte altres succesors directes,

El meu fill Lluis se va perdre quant els metjes de la Maison de Repós de Juvisy –Vuili
Chatillon- “L’abbaye” el trasladaven, davant les contingencies de la guerra; i no he
sabut res mes. A la meua filla Maria á la que correspon legalment li encomano
l’administracio i cuida de dit fill meu, i aixi li encomano especialment que ya ho fará com
á bona jermana que es, y tambe sè que la meua esposa Carme que la cuidat aquests
temps amb tant amor i atenció no desitjarà res mes que ajudar-hi. Y consigno la meva
gratitut al doctor Anguera, i familia, que tant han fet,
“Tots els altres bens i mitjans que tingui o pugui tindre son per la meua filla Maria, fill i
esposa, per iguals parts. Y si el meu fill fos desgraciadament mort, se partiran entre la
meua filla Maria i esposa Carme, = Donades les cirqunstancias actuals, les dificultats
presents de tot ordre, i essent la meua filla á Mexic, cuidara mentrestant de tot lo meua
esposa. Confio sempre en ella, amb la que tan identificat he estat, i amb les seues
virtuts, previsió i ordre, y li recomano i vull que se cuidi, i previngui la seua salut i
necesitats, com esposa meua estimada, que porta el meu nom, i á la que dec entre
tants dolors i amarguras dels ultims temps, tot el repòs i felicitat á que me era posible
aspirar.

Recomano al meu jendre Hector Gally que procuri el benestar i felicitat de la seua
esposa, filla meua estimada, que be s’ho mereix, y á tots dos que ensenyin al seu fillet
á estimar la memoria del seu avi, en cas que la meua esposa Carmen moris sense fer
testament, vull que lo que deixés provinent de mi, fos de la meua filla, encara que li
recomano i ya sé que ho farà la meua Carme,

Com els bens que pugui tindre, son modestos, i no representa mes que ma resistència
de temps relativament breu, sobretot perque m’habré preocupat del meu fill Lluis; i
amb l’intencio que he tingut de que la meua dona i fills tinguesin el record del seu pare
i espós, me preocupa el previndre dels meus, pera els dies futurs. Especialment el meu
pobre fill si viu, Y de tots, la meua esposa, sola, i fins, encara que casada la meua filla
Maria. Pero tinc confianca en que si es menester trobaran l’ajut i la protecció dels amics
que m’estimin, Y demano als meus familiárs, á les meues germanes que aimin á la
meua esposa Carme com ma jermana, Y segur de tot aixo, quedo tranquil.

A tots els que m’han agraviat perdono; á tots els qui ahiji pogut agraviar demano perdó,
Si he de morir, moriré serenament, no queda tampoc en mi ni la sombra d’un rencor,
donare gracias á Deu, de que m’ahiji procurat una mort tan bella pels ideals. Ell ha
volgut aquest destí, i es dec encara la gratitut d’aquestes plàcides i serenitat que
m’ompla al pensar en la mort, que veig atansanse sense temor, la meua petitesa no
podia esperar un fi mes digne. Per Catalunya, i lo que representa – de Pau, Justicia i
Amor.

Lluís Companys
 ANÀLISI DEL TESTAMENT
Ens trobem davant d’un document “testament hològraf” escrit per un home que
presumiblement era conscient que l’anirien a condemnar a mort. El testament
hològraf que se’ns presenta aquí va ser escrit pel President de la Generalitat de
Catalunya, Lluís Companys i Jover, el 13 d’octubre de 1940, la vetlla abans del
Consell de Guerra al Castell de Montjuïc, a Barcelona. Ens mostra els anhels i els
pensaments d’una persona que veu ja molt propera la seva mort. Principalment, fa
referència en tot l’escrit a la seva estimada família: les dues mullers que va tenir, la
seva filla, el seu gendre i, en especial, el seu estimadíssim fill Lluis (prova d’això és
que és la persona més important del testament i de la que indueix a què no acabi la
recerca del seu parany), que patia una minusvalia i va desaparèixer justament
abans que l’empresonessin i no es tenia cap constància del seu estat. Analitzant
més profundament el que ens mostra, podrem arribar a intuir quins van ser els
pensaments del President Companys durant les seves últimes hores de la seva
vida.
Sobta bastant que, com a testament, utilitzi un paper tan petit, encara que
segurament només seria d’ús testimonial per a la seva família, ja que no hi ha cap
notari que hi doni fe, i a més ja ho avança dient que ho donarà a la seva germana
Ramona, per a que ho entregui a la seva esposa, i faci efectives les seves últimes
voluntats; demostrant amb aquest fet que la seva muller era la persona de plena
confiança.
Cal ressaltar que podem deduir dos tipus de bens, els materials i els intel·lectuals.
Els bens materials, que són les seves pertinences mobles i immobles; i dues
pòlisses d’assegurances de valor de 50.000 pessetes cadascuna (100.000
pessetes en total, que equivaldrien durant l’època que ocorren aquests fets, a
100.000€ del 20011). I els bens intel·lectuals, els que mostra com la part més
important per salvaguardar la seva memòria, que són els seus escrits, en el que
més s’estén per explicar com han d’heretar-se.
També caldria tenir en compte la forma en què escriu aquest document. Es nota
que el tipus lletra que té durant tot l’escrit és bastant uniforme i, encara que

1
https://www.ultimahora.es/noticias/sociedad/2001/12/17/812713/una-peseta-del-ano-1939-
tendria-hoy-un-valor-similar-al-que-tiene-el-euro.html
s’equivoca en algunes paraules (que corregeix escrivint-hi a sobre d’aquestes),
s’entén bastant bé la seva cal·ligrafia, cosa que denota la seva fortalesa mental
mentre escrivia aquestes paraules, en un moment tan transcendental de la seva
vida, tot i sabent que a l’endemà s’enfrontava a un Consell de Guerra.
Finalment, una dada important que ens ensenya aquest document és l’estat d’ànim
del President, en part lligada a les altres característiques anteriors del text. L’estat
seu es redueix a l’últim paràgraf, ja que en pràcticament la totalitat del text no
apareix ell com a subjecte i vol que tinguin presència les persones que l’envolten.
A més, mostra que vol, demana i dóna gràcies, per tenir la mort que aniria a tenir. A
ningú li agradaria que l’anessin a afusellar per les seves idees, però ell conscient
del càrrec que va arribar a ostentar i la responsabilitat que comportava, ho accepta,
i d’una forma molt exemplar: que és demanant perdó a qui va ofendre en vida i
perdonant (davant Déu que és a qui es dirigeix durant l’últim paràgraf) als qui
l’havien ofès a ell. El perdó i donar gràcies a Déu per la seva mort exemplar, és el
que fan que estigui en un estat tan calmat (a la seva cal·ligrafia em remeto per
mostrar aquest estat d’ànim), tenint en última instància unes paraules cap a
Catalunya (mostrant que no s’oblida d’ella ni fins en el seu testament), dient que
vol deixar Pau, Justícia i Amor.