Joanot Martorell

Va néixer probablement el 1413 a la ciutat de València. Pertany a una família de la mitjana

noblesa originària de Gandia, el seu avi va ser conseller reial i el seu pare, cambrer del rei Martí
l'Humà. Com altres famílies valencianes de l'època, la de Martorell participa força de la vida
agitada del segle XV, en viatges i lluites internes, així com en duels per qüestions d'honor.

Els primers documents escrits que parlen de la seva figura ja l'esmenten com a cavaller el
1433. Forma part, juntament amb el seu pare i germà de la companyia reial d'Alfons el
Magnànim que lluita per controlar el regne de Nàpols. A la batalla naval de Ponça, el seu pare
hi és ferit de mort, deixant Joanot com a hereu universal dels seus béns.

Resultat d'imatges de joanot martorell

Martorell va ser un cavaller bregós, de vida agitada. El 1437 va intercanviar unes enginyoses
lletres de batalla amb el seu cosí Joan de Montpalau, al qual acusava d’haver trencat la paraula
de matrimoni donada a Damiata Martorell, la germana de Joanot. Arribats a la conclusió que
les diferències entre els cosins només es podien resoldre mitjançant una batalla a ultrança, és
a dir, un combat individual a mort, Martorell va haver de cercar un jutge imparcial que els
proporcionés lloc i data per a la lluita. Amb aquest objectiu va viatjar a Londres, on va
aconseguir que el mateix rei Enric VI d’Anglaterra acceptés la judicatura. Finalment, el conflicte
va solucionar-se sense vessament de sang quan Joan de Montpalau va pagar una quantitat
considerable de diners a Damiata.

Els nombrosos processos judicials que ha d'afrontar li suposen un gran desgast econòmic.
Entre els contenciosos amb què es veu involucrat sobresurten les cartes de batalla i cartells de
deseiximent que va adreçar al seu cunyat, Ausiàs March, el 1438, per no complir el contracte
matrimonial amb la seva germana Isabel. A resultes d'aquest plet Joanot cedeix propietats a
Isabel en concepte de garantia de dot per al matrimoni amb Ausiàs March.

Féu llargues estades a Anglaterra, Portugal i Itàlia, com a conseqüència de diverses lluites
cavalleresques a les quals era aficionat. En el viatge a Anglaterra, Joanot Martorell hi llegeix
llibres que més tard l'ajudarien en la seva vocació literària i, a més a més, coneix cavallers de
tot el món que arribaven a la cort anglesa a la recerca d'aventures. Es pensa que hi va trobar
els materials per a escriure la primera part del Tirant lo Blanc. És indubtable que el Tirant beu
de la realitat de la seva època: lluites fratricides, cavallers, amors difícils barrejats amb l'honor i
amb els interessos familiars en joc.

Es pensa que Joanot Martorell comença la redacció del Tirant lo Blanc, la seva obra cabdal, el
1460, després d'un viatge a Itàlia. Sembla que quan Martorell acaba el llibre, arruïnat,
empenyora el manuscrit cap al 1464 a Martí Joan de Galba per una quantitat de diners. És per
això i per apreciacions de tipus estilístic, temàtic i d'estructura que alguns estudiosos
mantenen que Martí Joan de Galba i també Joan Roís de Corella havien col·laborat en major o
menor grau en la redacció de la novel·la de cara a la seva edició.
La mort de l'escriptor i cavaller té lloc l'any 1465.