A LES 3 SERAN LES 2

El canvi d'hora d'octubre del 2019, la matinada del

dissabte 26 al diumenge 27
Suposa l'entrada en l'horari d'hivern, que permet una millor adequació entre la llum
solar i el ritme d'activitat majoritari de la població
Valerio Seoane
Barcelona - Divendres, 25/10/2019 | Actualitzada 26/10/2019 - 17:39
​0

MUN800 MÚNICH (ALEMANIA) 28/10/2011.- Una

empleada del fabricante de relojes Carlton sostiene
dos despertadores de la empresa para recordar sobre
el cambio de hora que se producirá en la madrugada
del sábado 30 de octubre al domingo 31, cuando los
relojes se retrasarán una hora. La modificación horaria
se realiza en cumplimiento de la Directiva Comunitaria
que rige el Cambio de Hora y que afecta a todos los
países miembros de la Unión Europea, por lo que a las 3:00 horas de la madrugada del
domingo serán las 2:00 horas. EFE/ANDREAS GEBERT / ​ANDREAS GEBERT (EFE)

El canvi d’hora d’octubre del 2019 es produirà la matinada de dissabte 26 a diumenge

27, quan haurem de retardar els rellotges una hora (si no ho fan automàticament) per
entrar en l’horari d’hivern. Així, tindrem 60 minuts més per dormir, ja que a les tres de la
matinada seran de nou les dues.

Els debats que a escala europea s’han produït aquest any per eliminar el canvi d’hora no
han fructificat en res, de moment. El març passat, ​el Parlament Europeu va recolzar
abolir aquesta pràctica el 2021​, però la majoria dels estats de la UE no tenen una actitud
definida i no hi ha una posició comuna en el Consell de Ministres de la UE. ​A Espanya,
els experts no es posen d’acord​sobre aquest tema.

¿S’ha d’avançar o retardar el rellotge?

Malgrat que ​el 80% d’europeus hi està en contra​, aquest octubre hi torna a haver canvi
d’hora. En aquest cas, el que s’ha de fer és retardar els rellotges (a les tres tornaran a
ser les dues) per entrar a l’horari d’hivern. És a dir, que disposarem d’una hora més per
dormir (o per al que cadascú vulgui dedicar aquells 60 minuts extres).

¿Per què és millor l’horari d’hivern?

Els experts a qui el Govern de Quim Torra va encarregar un informe afirmen que l’horari
d’hivern és millor. L’anomenat consell assessor de la reforma horària ha arribat a la
conclusió, en línia amb el que defensa la Societat Espanyola del Son, que ​l’horari
d’hivern és millor​, i és el que aposten per mantenir en cas que s’elimini el canvi d’hora.

Segons els experts consultats pel Govern, l’horari d’hivern és el que permet la millor
adequació entre la llum solar i el ritme d’activitat majoritari de la població. El que
defensen, en definitiva, és que l’ésser humà requereix una llum determinada per fer les
activitats que desenvolupa al llarg del dia. És el que es coneix com a ritme circadiari, una
cosa així com el rellotge intern que fa que les persones puguin rendir com cal. L’horari
d’hivern és més encertat, apunten, perquè s’ha vist que la llum del matí, que és la que
perdem a l’horari d’estiu, és més beneficiosa que la de la tarda i, per això, el fet
d’aixecar-se amb llum és més adequat per a la salut integral de la persona.

Efecte sobre l’ànim, no sobre les neurones

El ​canvi d’hora sí que afecta l’estat d’ànim, però no les neurones​. Ho explica Diego
Redolar, professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, que afirma: «No té
repercussions en els nostres ritmes circadiaris quedar-nos en un horari o un altre». Una
altra cosa és l’estat d’ànim.

Segons aquest expert, «la llum no és l’únic factor que controla el cicle de son-vigília, sinó
que s’han de configurar diversos senyals que interactuen entre si i que ens ajuden a
adequar els nostres ritmes biològics als canvis de l’entorn». Per tant, la repercussió
d’avançar o retardar una hora l’activitat diària és mínima de cara a la part neural que
controla el cicle son-vigília, perquè el nostre cervell s’adapta molt ràpid. «Segons estudis
fets fa anys, per cada hora de desfasament horari necessitem un dia d’adaptació. Per
tant, si canviem l’hora la nit de dissabte a diumenge, dilluns ja estarem adaptats al nou
horari. Això s’aplica al cas dels adults, ja que en nens i gent gran aquest temps pot
augmentar una mica», diu Redolar.

¿En què us afectarà el canvi d’hora?

El canvi a l’horari d’hivern afecta especialment persones amb patologies, nadons lactants
i les mascotes. Els efectes del canvi en els bioritmes són similars però menys bruscos
que el fenomen del ‘jet lag’, que es produeix després d’un llarg viatge. Al despertar-se,
quan el rellotge biològic marca l’hora a què està acostumat, és quan es produeixen
alteracions, tot i que amb el temps l’organisme s’adapta i ho compensa ràpidament.

Consells per superar el canvi

Assumit que els primers dies del nou horari experimentarem alguna molèstia, aquí teniu
alguns consells per fer-ho més suportable​: fer exercici físic suau, canviar l’horari dels
àpats i evitar el consum de cafeïna, alcohol i begudes excitants són alguns dels
suggeriments.

Espanya, fora del seu fus

Actualment Espanya no es regeix pel fus horari que li correspondria per la seva situació
geogràfica, ja que nosaltres seguim l’hora de Berlín, mentre que és la de Londres la que
ens pertocaria. No obstant, això no ha sigut així sempre: ​Espanya ha canviat diverses
vegades d’hora​al llarg de la seva història.

A començaments del segle XIX, de fet, hi havia diversos horaris en territori espanyol (la
diferència entre Barcelona i Madrid s’acostava als 30 minuts, per exemple). Aquesta
disparitat va acabar el 1901, quan es va estipular que tot Espanya s’ajustaria a l’horari
del meridià de Greenwich (hora GMT).

El fus horari d’Espanya va canviar per última vegada el 1940, per decisió de Franco. El
dictador va decidir sincronitzar l’hora espanyola amb la de l’Alemanya nazi, tal com van
fer altres països. La raó que se li dona és que Franco ho va fer com un gest cap a Hitler.
Us vau aixecar amb més son de la normal?
A les dues de la matinada d’aquest diumenge vam tornar a l’horari d’estiu. Mòbils i
ordinadors van canviar sols l’hora, però segur que vau haver d’examinar tots els
rellotges de la casa per tal d’ajustar-los a l’hora bona.

El canvi d'hora va néixer com una mesura per estalviar energia

La matinada de l'últim diumenge de març els rellotges perden una hora. A les dues passen a
ser les tres, un canvi que ja ha esdevingut una tradició. S'aplica de manera continuada des de
1974 i va sorgir en una situació similar a l'actual, com una idea per estalviar energia. En
aquella època es vivia la primera crisi del petroli. L'establiment d'un horari d'estiu i un horari
d'hivern va ser l'equivalent als 110 km/h actuals. Aquest canvi s'aplica a la majoria de països
occidentals, però a Espanya hi ha una peculiaritat perquè el país és fora del seu fus horari, una
decisió de Francisco Franco. De fet, el canvi horari suma moltes curiositats i deixa moltes
preguntes: quin bessó és més gran, el que neix a les 2.59 o el que neix a les 3.01?

Felip Gordillo​ 27
Mar 2011 - 11.25
 
 
El ​
canvi d'hora​ és una mesura de més d'un segle de vida. Se li atribueixen diversos 
impulsors. Un d'ells és ​Benjamin Franklin, ​que mentre vivia a París va proposar 
que els francesos es llevessin abans per aprofitar la llum del sol. 
 
També se n'emporta el mèrit el constructor anglès William Willet, per raons similars 
a Franklin. Diuen que un dia de 1905, passejant a cavall ben d'hora al matí, es va 
adonar que la major part de la gent encara dormia. Des de llavors es va proposar 
impulsar l'horari d'estiu, entre altres coses perquè això li permetia tornar de les 
seves partides de ​golf a la tarda quan el sol encara era a l'horitzó​. 
 
El primer a proposar la idea, però, ​va ser un neozelandès​, l'entomòleg i astrònom 
George Vernon Hudson, el 1895. 
 
Fins a la ​
Primera Guerra Mundial ​la mesura no es va fer extensiva a tot Europa. 
Sempre per la mateixa raó: estalviar energia. En aquell cas, en ple conflicte bèl·lic, 
es volia estalviar carbó. El 1974 es va recuperar la idea per fer front a la ​primera 
crisi del petroli​, en una situació d'estalvi energètic similar a l'actual. Des de llavors, 
el canvi horari s'ha anat aplicant al continent.  
 
Una cosa d'occidentals 
 
El canvi d'hora, però, no és una mesura comuna a tot el planeta. Hi ha molts països 
que no l'apliquen. Gran part de l'hemisferi sud no canvia els seus rellotges. Tampoc 
ho fan ​ algunes zones dels Estats Units i el Canadà​. 
 
A ​Europa, ​la mesura és generalitzada, fins al punt que hi ha una directiva europea 
que l'estableix. Islàndia, però, se n'escapa. 
 
A l'​
Amèrica del Sud​, el segueixen Xile, Colòmbia, el Paraguai, l'Uruguai i el Brasil. 
L'Argentina l'ha anat aplicant segons el moment i el 2010 no va canviar l'hora. 
 
A l'​
Àsia​ , no s'aplica en la gran majoria de països, inclosos el Japó i la Xina. A 
l'Àfrica, Egipte n'és una de les poques excepcions. A ​Oceania​, en canvi, tots els 
països grans ho fan. 
 
Si tens curiositat per saber ​on i com ​es canvien els rellotges ​pots consultar el web 
hora.es​ . 
 
Paradoxes temporals 
 
Quin bessó és més gran, el que neix a les 2.59 o el que neix a les 3.01? Aquesta és 
una pregunta que no té sentit amb el canvi a l'horari d'estiu perquè sumem hores, 
però i a l'octubre? Amb el ​canvi a l'horari d'hivern ​-quan a les tres passen a ser 
les dues-, un nen hauria nascut a les 2.59 i l'altre, oficialment, a les 2.01. Tot i néixer 
després, ​ el segon ​seria el més gran. 
 
GMT + 1 per culpa de Franco 
 
L'estat espanyol viu una altra situació curiosa respecte al canvi horari. El meridià de 
Greenwich, que marca els fusos horaris mundials, passa per territori peninsular, 
però tot i això, l'estat és ​més a prop de l'hora de Polònia ​que de la del Regne Unit 
i Portugal. 
 
Originalment a la península Ibèrica ​li correspon l'horari GMT + 0​ (​Greenwich Mean 
Time​ ), però el 1940 el dictador Francisco Franco va decidir ​adoptar l'horari de 
l'Alemanya nazi​, el que Adolf Hitler havia imposat a tots els territoris conquerits: el 
GMT + 1. 
 
El canvi s'ha fet norma. La Comissió Nacional per a la Racionalització dels Horaris 
Espanyols, però, proposa al govern de Madrid ​recuperar l'horari del meridià de 
Greenwich​. Asseguren que d'aquesta manera "Espanya se seguiria regint pel sol, 
però es menjaria a la una i no a les dues, se soparia a les vuit i no a les nou i se 
sortiria de treballar a les cinc, cosa que optimitzaria millor el temps de treball, i 
gaudiríem més de la família i amics". Una manera més eficaç, diuen, d'implantar 
l'estalvi energètic. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
La Veritat Sobre el Canvi d’Hora
català​/

Tots estem acostumats que, a finals de Març i d’Octubre, l’hora oficial s’avanci
i es retardi una hora respectivament. Sempre ens han dit que el motiu es
l’estalvi energètic que això produeix. Ara bé, és cert?
Personalment, trobo molt significatiu que cada vegada que es canvia l’hora, al
dia següent sempre parlem en algun moment d’aquest tema, i ens preguntem
si realment serveix d’alguna cosa. ​Jo crec que una gran quantitat de gent,
segurament la majoria, creiem que serveix de ben poc, per no dir res​ .
El que més em sorprèn de tot és que, havent-hi tants dubtes entre la població,
mai he sentit a cap govern plantejar mínimament la possibilitat d’eliminar el
canvi d’hora. No dic que s’hagi de treure a la força, però ni tan sols considerar
l’opció? Ho trobo molt molt estrany… No hi haurà algun altre motiu al darrere?

É​S​​QUE​E​STALVIEM​M​OLTA​E​NERGIA​…
L’argument que, aparentment, justifica la mesura és el famós estalvi
energètic. Cada any, quan fem el canvi d’hora, surt algun expert als mitjans
de comunicació dient la immensa quantitat de diners que ens estalviem (uns
6eur per família, si no recordo malament). En principi això sembla ser un
motiu de pes (6 euros són 6 euros), però no m’acaba de convèncer. Si el
govern estigués veritablement preocupat per l’estalvi de diners i energia, estic
segur que posaria en marxa moltes altres iniciatives.
Però resulta que ​això​​
de l’estalvi d’energia no és veritat​ . Com explica en
Xavier Sala i Martin​​
en un article de l’any 2010​, és molt difícil saber realment
els efectes que té el canvi d’hora. I els pocs estudis que s’han pogut fer
semblen indicar precisament el contrari: el consum d’energia augmenta!

L​LAVORS​, P​ER​Q​UÈ​F​EM​​ ANVI​​

EL​C​ D​’H​
ORA​?
Doncs bé, a partir d’aquí només puc especular, però estic bastant convençut
que hi ha un interès ocult, com passa amb moltes altres coses. Crec que cada
vegada hi ha menys gent que dubta que hi ha un grup de persones que
mouen els fils del món, i que ens intenten portar per on volen (no són mala
gent, però estan una mica perdudets i fan malifetes, què hi farem…)
I què pretenen amb el canvi d’hora? Doncs una cosa molt simple:
desestabilitzar-nos físicament i fer-nos més vulnerables. És la mateixa raó per
la qual ens omplen els supermercats de menjar escombraria. Recordes allò
de “Mens sana in corpore sano”? Doncs in corpore no sano, mente no sana.
Si el nostre cos no està en perfectes condicions, la nostra ment es dispersa i
som molt més fàcils de manipular.
No sé si et sembla una paranoia això que t’estic dient, però a mi em sembla
bastant lògic. De fet, sempre s’ha sabut que el canvi d’hora ens desestabilitza
i afecta la nostra salut. Jo cada vegada m’ho noto més (deu ser que em faig
gran), i també ho veig en el meu fill petit. I si ens afecta la salut i resulta que
no s’estalvia energia, per què no ho deixen de fer?
Bé, només és una teoria, però la intuïció em diu que hi ha alguna cosa de
veritat.

I Q​UÈ​H​I​P​ODEM​F​ER​?
Si això és veritat, que crec sincerament que ho és, de cara al nostre benestar
físic i emocional és important ​ contrarestar els efectes negatius que té el
canvi d’hora en el nostre cos​. Espero que algun dia ho deixin de fer, però
mentrestant ens hem d’apanyar com puguem.
No tinc la solució màgica, però crec que és important ajudar el nostre cos a
adaptar-se suaument. Si l’horari laboral t’ho permet, pots mantenir l’hora
antiga en lloc de fer el canvi bruscament, i fer-lo més progressivament; si fas
servir alguna tècnica per equilibrar-te –yoga, Reiki, meditació, etc.–, pots
intensificar-ne la pràctica durant els dies de canvi, o pots simplement parlar
amb el teu cos i explicar-li el que passa (això és més efectiu del que sembla).
Són només algunes possibilitats, i estic segur que tu en tindràs algunes altres.
Però d’una manera o altra, és important ajudar el nostre cos a mantenir
l’equilibri en aquest procés artificial.
 PREGUNTES
1. Tenint en compte els canvis d’horari, quina és realment la nit més curta de
l’any, aquesta o la de Sant Joan?

2. Com és que els ordinadors i smartphones canvien “sols” l’hora? Com és que
no anem amb el mateix horari que Londres?

3. A què es deu que hi hagi persones que notin en el seu ritme biològic el canvi
horari?

4. Realment es justifica que canviant l’horari s’estalvia energia? Investigueu-ho.