1.

CONQUESTA ROMANA DE LA PENÍNSULA IBÈRICA

 El 28 de gener de 1930, Primo de Rivera va dimitir i s’exilià a París.

 El rei va encarregar formar govern al general Berenguer, però les
reformes anaven massa poc a poc.
 Els antics partits de la restauració havien perdut tot el seu prestigi i el rei
era molt impopular.
 Els partits republicans i nacionalistes se reuniren amb casi totes les
forces polítiques, ja que també se va unir el socialista Indalecio Prieto.
 Dirigits per Niceto Alcalá-Zamora, signaren el pacte de Sant
Sebastià (agost de 1930): es constituïa un comitè revolucionari dirigit
per Alcalá-Zamora que, en contacte amb els militars, volien fer un
pronunciament per portar la república.
 La idea era fer coincidir la insurrecció d’algunes unitats de l’exèrcit amb
una vaga general.

1.1 LA PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA

 Es va accentuar la conflictivitat social i, tot i que l’intento de vaga

general va fracassar, les conspiracions per instaurar la república
continuaven, encara que sense obtenir cap èxit.
 Berenguer va dimitir i el rei va nomenar president a l’almirall Aznar, el
qual va convocar eleccions municipals, que varen ser plantejades pels
partits del pacte de Sant Sebastià com un referèndum sobre
lamonarquia.
 Les eleccions del 12 d’abril de 1931 van ser favorables als republicans.
 Alfons XIII va abdicar dos dies després i es va exiliar a París.
 El mateix dia es va formar un Govern provisional de la II República
espanyola presidit per Niceto Alcalá-Zamora.

2. EL BIENNI REFORMISTA (1931-1933).

 El nou govern provisional d’Alcalá-Zamora va convocar eleccions

legislatives pel 28 de juny i, mentre tant, va iniciar reformes en quatre
aspectes essencials:
 L’Exèrcit:
o El ministre de la Guerra, Manuel Azaña, va aconseguir reduir el
nombre excessiu de comandaments oferint als oficials la jubilació
anticipada amb el sou íntegre.
o A més, va clausurar l’Acadèmia Militar de Saragossa, dirigida
aleshores pel general Franco.
o Va anul·lar tots els ascensos per mèrit de guerra obtinguts durant la
dictadura.
o També va crear la Guàrdia d’Assalt, cos de policia modern i de
fidelitat republicana.
o El malestar entre els militars era evident.
 L’Església:
o Tot i que, inicialment, l’Església no s’havia manifestat respecte a la
República, era evident que havia estat vinculada a la dictadura, així
que no es d’estranyar que aviat apareguessin conflictes.
o Una pastoral de l’arquebisbe de Toledo elogiant al rei va provocar
protestes massives, en les quals van ser cremats uns convents a
Madrid per part de grups incontrolats.
o A altres indrets es produïren situacions similars, davant la passivitat
de les forces d’ordre públic.
 L’educació:
o Es crearen a prop de 7000 noves escoles i el mateix nombre de
places noves de mestres, fent créixer el pressupost d’educació un
50%.
 El camp:
o Es volia dur a terme una reforma agrària per tal de crear una classe
de petits propietaris que sortissin dels jornalers sense terres.
o En l’estudi previ es va concloure que la reforma s’havia de centrar en
les terres del sud d’Espanya.
o Els propietaris havien de tenir totes les terres cultivades si no volien
que les seves terres passessin als jornalers.
 Les eleccions de 1931, les més transparents de la història d’Espanya,
donaren la victòria als partits d’esquerra (republicans i PSOE).
 Les noves Corts varen redactar la Constitució de 1931:
o Sobirania Popular que se definia Espanya com una República
democràtica dels treballadors de totes les classes;
o El poder legislatiu quedava en mans d’unes Corts d’una sola Cambra
(Congrés de Diputats);
o El poder executiu en mans d’un President amb pocs poders i un cap
de Govern nomenat pel President, però amb el suport de les Corts.
o Poder judicial en mans dels tribunals de justícia.
o Estat aconfessional amb separació d’Església i Estat i prohibició de la
primera d’intervenir en Educació.
o Sufragi universal amb dret de vot per les dones.
o Autonomia per a les regions que ho sol·licitessin.
o Extensa declaració de drets, com el de divorci o d’educació.
 Se van redactar els Estatuts d’Autonomia de Catalunya i el País Basc, i així
se va donar resposta al desig autonomista, especialment el de Catalunya,
que havia provocat que el líder d’Esquerra Republicana de Catalunya,
Francesc Macià, proclamés a Barcelona la República Catalana independent
abans de les eleccions.
 El Govern Provisional se va comprometre a establir l’autonomia.
 El President de la República era Alcalá-Zamora, va encarregar formar
Govern a Manuel Azaña, qui va continuar amb les reformes anteriors i va
concedir l’Estatut d’Autonomia a Catalunya.
 La Llei de Reforma Agrària de 1932 va ser el major projecte del nou
Govern republicà.
  Tot i que moltes hectàrees passaren a mans de l’Estat, la distribució de
terres va ser lenta i no va crear el nombre de propietaris prevists.
 Els propietaris es varen espantar: creien que la llei era revolucionària.
 A més de l’agitació al camp andalús, un altre problema va ser l’intento de
cop d’estat monàrquic del general Sanjurjo.
 La situació era tensa.

3. EL BIENNI CONSERVADOR (1933-1936).

 El gener de 1933, els esdeveniments de Casas Viejas (Cadis):

o A els darrers mesos, a la província de Cadis hi havia hagut una sèrie
d’aixecaments anarquistes, i el Govern havia enviat una companya
de Guàrdies d’Assalt.
o A principis de gener, uns camperols varen iniciar un intent de revolta
anarquista: van assaltar el quarter de la Guàrdia Civil i els fets van
acabar amb la mort d’un Guàrdia Civil.
o Els anarquistes se refugiaren a la casa de Paco Cruz “Seisdedos”, un
carboner de 72 anys, i una companyia de la Guàrdia Civil i Guàrdies
d’Assalt rodejaren la casa i la cremaren.
o Van haver tortures i afusellaments d’altres veïns del poble.
 Aquests fets varen provocar la caiguda del Govern d’Azaña.
 Davant la dificultat de formar un altre Govern, Alcalá-Zamora va dissoldre
les Corts i va convocar eleccions.
 La dreta espanyola, per tal de fer front a les esquerres, s’organitzà en dos
grups:
1. Un oposat a la República, format pels monàrquics, tradicionalistes o
carlins i grups d’orientació feixista, com les Juntas de Ofensiva
Nacional Sindicalista (JONS) o la Falange Española, fundada per
José Antonio Primo de Rivera, fill del dictador Miguel Primo de Rivera.
2. Un altre que acceptava la República, però li volia donar un sentit més
conservador, destacant aquí la Confederación Española de Derechas
Autónomas (CEDA), dirigit per José María Gil-Robles.
 Els socialistes presentaven Gil-Robles com a feixista i anunciaven una
revolució social en cas de que guanyés la dreta. I a les eleccions del 1933
guanyaren els partits de dreta i centre: el Partit Radical d’Alejandro
Lerroux i la CEDA de Gil-Robles, amb altres partits de dreta, aconseguiren
305 dels 470 escons de les noves Corts.
 El President de la República va encarregar la formació d’un Govern a
Lerroux, a qui donava suport la CEDA.
 S’iniciava així el Bienni Conservador o Bienni Negre.
 Quan membres de la CEDA van entrar en el Govern de Lerroux, la situació
es va complicar.
 Sectors del PSOE i d’UGT van organitzar una insurrecció armada
acompanyada d’una vaga general per tal de frenar el que ells pensaven que
podia ser el triomf del feixisme.
 A principis d’octubre de 1934 la UGT va cridar a la vaga general, a la qual la
CNT no es va sumar.
 A Astúries la insurrecció armada va triomfar especialment durant dues
setmanes: comitès d’obrers van prendre el poder gràcies a que aquí totes
les forces obreres s’ajuntaren.
 La Revolució d’octubre de 1934 va ser reprimida amb duresa per unitats
de l’exèrcit d’Àfrica comandades pel general Franco.
 30.000 persones van ser empresonades i la premsa socialista i comunista va
ser prohibida.
 La Revolució va tenir ressò a altres llocs com Madrid o Catalunya.
 Aquí, Lluís Companys, president de la Generalitat, va proclamar l’Estat
Català de la República Federal Espanyola, però ni els anarquistes ni els
catalanistes conservadors donaren suport al moviment, i finalment,
Companys i el seu gabinet van ser detinguts.
 L’autonomia va ser suprimida.
 La impopularitat del Govern de Lerroux era evident, no només per la
repressió al moviment revolucionari, sinó per les mesures que aquest govern
va iniciar: va desfer la llei agrària; va bloquejar l’Estatut d’Autonomia basc;
va fer nomenaments en l’Exèrcit de militars que no eren partidaris de la
democràcia (com Franco, nomenat cap de l’Estat Major).
 A més, van sorgir una sèrie d’escàndols de corrupció dins el Govern, per la
qual cosa Lerroux va dimitir i el President de la República va dissoldre les
Corts i va convocar noves eleccions per febrer de 1936.
 A les noves eleccions, la situació política va ser diferent:
 L’esquerra va fer una coalició, el Front Popular, amb el republicà Azaña
com a principal líder.
 La dreta ara no es presentava unida i el partit més fort era la CEDA de Gil-
Robles.
 Finalment, el Front Popular va aconseguir el 47 % dels vots, però els partits
de dreta, el 46 %, però, segons la llei electoral, la majoria en el Congrés la
tenia el partit més votat, encara que fos per un vot, de tal forma que el
Front Popular va obtenir la majoria.
 Els militars i els sector de dreta, temorosos dels canvis reformistes, de la
descentralització autonòmica i d’una possible revolució obrera, pensaven
que ja n’havia prou i, el març de 1936, es varen començar a produir els
primers contactes entre diversos generals per a preparar un alçament contra
la República, alçament que s’havia de dur a terme el juliol d’aquell mateix
any.

4. LA SEGONA REPÚBLICA A LES BALEARS.

 La proclamació de la Segona República al 1931 es va fer a les Balears

sense aldarulls importants i enmig de l’entusiasme popular.
 Això sí, el canvi de règim possibilità l’aparició de nous plantejaments
autonomistes i regionalistes.
 El mateix 1931, l’Associació per la Cultura de Mallorca prengué la
iniciativa de redactar un avantprojecte d’estatut d’autonomia per a
Mallorca.
 Quan l’avantprojecte va ser presentat al Teatre Principal de Palma,
assistiren les corporacions locals de Mallorca i d’Eivissa, però no les de
Menorca, ja que, en aquesta illa, o bé es volia que l’autonomia es fes
 unida a la de Catalunya, o bé que Menorca tingués un règim autonòmic
independent.
 El projecte d’estatut d’autonomia de Mallorca i Eivissa mai no inicià els
tràmits parlamentaris.

 La situació política de les Balears va anar canviant amb les diferents

eleccions i etapes de la segona república:
o A les eleccions de juny de 1931, la victòria a les Balears va ser
pels partits d’esquerres, tot i que les dretes, liderades pel financer
Joan March, aconseguiren guanyar a Eivissa i als pobles de
Mallorca (aquí van triomfar encara les tàctiques caciquils).
o A les de novembre de 1933, la CEDA, es va convertir en el
partit més votat ja que els partits d’esquerra es presentaren
dividits. A la revolta obrera posterior, de 1934, a les Balears no es
varen produir gaire incidents, tot i que la repressió contra
socialistes i partits d’esquerra sí que es va notar.
o A les eleccions de febrer de 1936, contràriament al que va
passar a la resta d’Espanya, a les Balears el Front Popular no
guanyà les eleccions.
 De totes maneres, durant els mesos anteriors a l’alçament militar del 18
de juliol de 1936, es produïren una sèrie d’actes violents a les Illes
Balears: membres de les dretes més radicals (tradicionalistes i
falangistes) col·locaren un explosiu a la Casa del Poble de Palma.
 Poc després, i com a represàlia, tingueren lloc diversos avalots que
provocaren la crema d’esglésies com la de Sant Jaume o la de Santa Fe.
 La situació, també aquí, es tensava i preparava per l’aixecament militar.