Tessitura i recursos de la gralla de dues claus

Daniel Carbonell
Aquest document va acompanyat d'un àudio amb exemples Esmuc 2012

œ œ #œ œ
œ
Resum tessitura

œ #œ
&œ #œ œ
Comença la Tessitura alta Poc habitual
Amb claus Màxima comoditat segona octava

La gralla de dues claus és el model més usat pels intèrprets.

La trobem afinada en do, en si i en sib. La que facilita més l'explotació de tots els seus recursos és la de si i la que
s'utilitza per integrar-se amb altres instruments és la de sib.

&œ œ #œ
2
Es fan amb les claus.
Dificultat per fer glisandos.
Volum habitual f es pot tocar de ff a pp.

œ bœ nœ œ #œ œ
&œ #œ œ bœ nœ œ #œ
3
Tessitura més habitual. No cansa. Màxima facilitat de recursos sonors (volums articulacions i altres).
Notes fonamentals (sense claus).
Les alteracions es fan amb forques i mitjos forats. Poden sonar més fosques i augmenten la complexitat.
Volum habitual f es pot tocar de ff a pp.

Primer harmònic.

8 8 8 8
œ
Es fa fent saltar l'octava de la digitació fonamental.

œ œ #œ
& œ œ #œ œ
4 Aquestes notes normalment es fan amb les posicions No hi ha cap conveni per indicar-ho.
fonamentals. Es pot anotar amb un 8 a sobre o indicant-ho amb text.
Com a recurs tímbric es poden fer també com a
primer harmònic. El volum habitual és mf es pot
tocar de ff a pp.

œ #œ œ œ #œ œ
#œ œ bœ nœ œ #œ
&
6
És una tessitura habitual. És poc habitual com a primer És molt molt poc habitual
Es poden fer dinàmiques. harmònic. Només es pot fer fort com a primer harmònic.
Facilita l'execució, arribar-hi amb Només es pot fer fort.
un lligat. Facilita l'execució, arribar-hi
(Es poden fer amb facilitat com a amb un lligat.
segon harmònic) (És més habitual fer-los com
a segon harmònic)
2

Segon harmònic.

Es fa saltar la dotzena de la posició fonamental.

œ #œ œ
Es poden fer dinàmiques amb facilitat tot i que sonen més fluix que el primer harmònic.

œ œ #œ œ #œ œ
&
9 Normalment es toca com a Tessitura habitual amb la tècnica del Notes poc habituals.
primer harmònic. segon harmònic. Digitacions poc àgils.
Es pot fer com a segon Agilitat en dinàmiques, articulacions Es poden atacar directament.
harmònic com a recurs sonor. i digitacions.
No hi ha indicació específica.

Articulacions habituals de la música acadèmica.

>œ äœ
.
&œ œ̆ œ- œ̄ œ œ œ œ
etc...

12
Í ß

T
Ornaments habituals de la música acadèmica.

Ÿ mœ Mœ
& œ œ œ
etc...
r
œ
13

Articulacions específiques

Tra

El so resultant són tres notes repetides molt ràpid.

Es freqüent usar-les per picar tresets de semicorxeres o per articular grupetos?

mœ
S'escriu posant tra sobre la nota o un grupeto amb tres punt a sobre o escrivint un treset directament.

œœœœœœœ mœ œœœ œœœ

... ...

œ
Tra Tra
&
3
14 3

Doble i triple picat

Tècnica poc habitual i poc efectiva.

El resultat final acostuma a ser un picat normal “t” i un picat poc definit “k” alternativament.
Es pot representar anotant-ho sobre les notes “t” o “k” o indicant “doble picat”.

œT œk œT œk œ œT œk œT œT œk œT
&
3 3
16
 3

Tècnica piffaro
És una recurs ornamental típic d'un oboè popular italià anomenat piffaro.
El resultat sonor són notes picades molt ràpides de ritme poc regular. S'utilitza per donar color a notes llargues.
Proposem escriure-ho amb el signe de redoble.

˙ ˙ œ œ œœœœœœœœœœœœœœœ œœœœœœœœœœœœœœ œœœœœœœœœœœœœœœœ

&@ @ @ @
18

Flurato

Efecte semblant a la pronunciació de la rrrr. Pot portar algun problema d'afinació.

Es representa escrivint-ho sobre la nota.

& ∑ ∑
24

Vibrat

El vibrat es pot fer amb la sonoritat pròpia dels instruments de vent acadèmics.
Mitjançant l'embocadura es pot fet un vibrat realment ràpid i també més ample que l'habitual.
Si no hi ha cap indicació l'interpret usa el vibrat al seu gust.
També es pot fer amb la “tècnica del colom”. Sistema amb el qual se senten sons guturals que recorden coloms.

& ∑ ∑
26

Flateman

És un vibrat que es fa amb els dits. És una tècnica pròpia de les cornamuses que s'utilitzava també amb instruments
de vent durant el barroc.
El resultat sonor és una nota llarga a la qual s'abaixa l'afinació i torna al seu lloc.
La velocitat i l'amplitud la regula l'interpret.

& ∑ ∑
28

Roncs

Fer roncar la canya només és pot fer de mi a sol 3 ( o una mica més ). L'afinació pot variar una mica.
Es crea una saturació del so i un vibrat amb una sensació pròxima als multi-fònics.

&˙ ˙ #˙ ˙
30
4

Multi-fònics

El multi-fònics és una tècnica per fer sonar més d'una nota a l'hora.
Proposem un sistema d'escriptura fàcil perquè l'intèrpret pugui deduir la digitació però no es representatiu del que sona.
La nota greu és la posició tota tapada i la nota més alta si té # simbolitza mig forat obert i si és natural, el forat sencer destapat.
Podeu sentir els multi-fònics resultats a l'àudio que acompanya aquest document.
Aquestes són les posicions que donen certa estabilitat.
S'ha de tenir en compte, pel seu ús, que és una tècnica recent per als intèrprets.

Posicions multi-fònics des del mi

&œ # œœ # œœ n œœ # œœ n œœ #œ nœ
œ œ
34

Posicions multi-fònics des del fa

&œ # œœ n œœ # œœ n œœ œœ
35

Posicions multi-fònics des del fa#

& #œ a # œœ a # œœ a n œœ a # œœ a n œœ
36

# œœ
Posicions multifonics des del sol

&œ # œœ # œœ
37
 5

Glissando

És el mateix efecte de la música acadèmica i molt usat amb música tradicional de diverses cultures.

œ ~~~~~~~~ œ œ ~~~~~~~~ œ
S'escriu amb una línia amb ziga-zaga

~ ~ ~œ
Només és realment efectiu entre el sol 3 i el do 5.

~ ~ ~
& œ ~~~~~~ œ ~~~~~# œ w ~~~~~~
38 Tessitura còmode Es pot fer però amb Es pot fer però
Es pot imitar però és
poc realista. per fer un glissando gran dificultat amb molt poques
garanties.

Amb la gralla és possible moure l'afinació d'una nota mig to amunt o avall amb l'embocadura sense canviar de digitació.
Baixant es pot arribar fins a un to / to i mig.
És un recurs que l'interpret usa al seu gust.
És pot escriure amb fletxes si és d'afinació indefinida i amb mordents si és important definir el punt de partida o arribada.
No ho considerem el mateix que el glissando ja que no hi intervé la digitació.

œ œ œ œ œ œ
r
Deixar caure la nota Apujar la nota
r r r œ
& #œ œ #œ

42

Agafar la nota des de baix Agafar la nota des de dalt

œ œ œ œ œ œ
r r r
r œ
& #œ Nœ #œ

44

Quart de to.

Tractament habitual de la música contemporània.

& ∑ ∑
46

Picats de dit.

És un recurs propi de les cornamuses i d'instruments de vent orientals.

Es provoca digitant una nota greu i obrint i tancant ràpidament un dit propi d'una nota més aguda.
Aquest moviment intercala una nota poc definida fent la funció d'articulació.

& ∑ ∑
48
6

Picats de dit.

És un recurs propi de les cornamuses i d'instruments de vent orientals.

Es provoca digitant una nota greu i obrint i tancant ràpidament un dit propi d'una nota més aguda.
Aquest moviment intercala una nota poc definida fent la funció d'articulació.
Els dits més habituals són els de la nota fa (darrere) i el de la nota sol (dalt de tot).
La tessitura adequada per usar aquest recurs és entre el mi 3 i el re 4.
No conec cap conveni d'escriptura. Es pot indicar escrivint “picat de dit sol” per exemple o amb algun mordent específic.

Picats de dit sol

&œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ Œ
3

50
r r r r r r r r r r r r
œ
œ
œ
œ
œ
œ œ
œ œ
œ œ
œ
œ
œ
œ œ œ œ œ
Œ Ó
&œ œ œ œ #œ œ
52

Picats de dit fa

&œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ Œ
3

56

r r r r r r r r r r r r
œ
œ
œ
œ
œ
œ œ œ œ
œ œ
œ
œ
œ
œ œ œ œ œ
Œ Ó
&œ œ œ œ #œ œ
58

Articulacions habituals orientals

Aquestes articulacions són pròpies d'instruments de corda orientals.

Els instruments de vent també les fan i és un recurs factible amb la gralla.
Es basa en fer un mordent final lligat i curt per sobre de la nota que fem i que vindrà.
Proposem indicar-ho amb un mordent lligat i amb punt.

˙
r
œ
r
œ
r œ œ

œ œ œ œ
Exempe ascendent
r r œ.
r r œ. . .
œ
r œ.
&˙ œ
r œ
˙
r œ. œ œ.
œ . .
.
62
Exemple descendent

˙
r
˙
r
œ
r
œ
œ r
œ œ. œ œ.r œ œ.r œ
œ œ. œ. r
. . r
& œ
œ. r
œ ˙
œ. r
œ
.
65
 7

Masticato

La tècnica consisteix utilitzar com articulació el prémer la canya amb els llavis fins que es tanca i no sona.
Dóna una atac net, accentuat i d'afinació indefinida amb una sonoritat entre ètnica i contemporània.
És una nomenclatura inventada que recorda el fet de mastegar cada nota.
Proposem com a sistema d'escriptura posar una “M” a sobre de la nota.

œ œ œ œ œ œ œ œ œ
És un recurs poc aconsellable en la tessitura més alta de la gralla.

œ œ œ Œ œ œ œ œ
&œ œ œ œ œ œ
68 M M
M
M M M
M M M
M M M M M M M M M M
M M M

Altres sonoritats experimentals

Petó a la canya

És un efecte que sovint fem els grallers abans de començar a tocar. Consisteix a fer un peto dins de la canya.
És molt sonor.

& ∑
72

Aire sense so

Es tracta de bufar per la canya sense que aquesta arribi a vibrar.

Provoca un efecte de vent que movent els dits pot canviar l'afinació.

& ∑
73

Aire sense so articulat

Si es fa l'efecte anterior d'aire més l'articulació, sonen notes més o menys afinables amb so d'aire.

& ∑
74

Percussió de dit

Es tracta de colpejar amb el dit les notes. Sona un cop audible en un entorn de silenci i afinat amb la nota colpejada.

& ∑
75
8

Gralla travessera
Es toca la gralla bufant com una flauta travessera. El forats que donen més resultats són el del sol i el del re.
Movent dits es poden definir algunes notes i crea una escala.

Bufant pel forat del sol

& ∑ ∑
76
/Tinc la intenció de fer una taula de digitacions del que llegiria el graller amb un Ossia
amb les notes resultants/

Bufant pel forat del fa

& ∑ ∑
78

Dents a la canya

L'interpret posa les dents a la canya i sonen notes des del sol 5 en amunt.
Movent dits, salten diferents notes i harmònics amb un volum mf.
Sona l'efecte d'un acoblament d'altaveus
És un recurs poc treballat encara per definir notes exactes.

& ∑
80

La barba

Els fregaments que es fan a la canya, la gralla els amplifica.

Si fregues la canya contra la barba, sona un rascat característic.

& ∑
81
Volums i clarinetato

La gralla és un instrument dissenyat per a sonar fort.

El seu èxit i supervivència es basa en aquest fet: sonar fort de forma natural sense un esforç exerciu.
Si no hi ha cap indicació de volum, s'ha de comptar que sonara ff.
Es poden fer volums fins a pp sense problemes.
S'ha de tenir en compte però que genera un desgast físic important i és prudent que hi hagi certs descansos en l'ús dels pianos.

La gralla quan toca pp canvia tant la sonoritat que recorda un altre instrument, tipus clarinet o duduk .
D'aquí la proposta de nomenclatura de “ clarinetato”. Aquesta sonoritat només la trobem entre el mi 3 i el sol 4.

œ
&œ Ó
82
Tessitura òptima per a l'efete clarinetato

Fi
Sonoritats sense canya (Falta fer)
Articulacions de “t”, “d” i “r” (falta fer)