Pentecosta 2020

Sense l'Esperit Sant, Déu és llunyà.

Crist roman com un personatge del passat.
L'Evangeli és lletra morta.
L'Església, una simple organització,
l'autoritat, un poder,
la missió, una propaganda,
el culte, un record
i l'obrar cristià, una moral d'esclaus.

En canvi, amb l'Esperit Sant

el cosmos s'ennobleix i l'home es perfecciona.
Crist ressuscitat es fa present,
l'Evangeli es torna potència i vida,
l'Església, una llar on es realitza la comunió d'amor Trinitària,
l'autoritat és servei,
la missió, anunci i Pentecosta,
la litúrgia, memorial i anticipació
i l'actuar humà, la llibertat dels fills de Déu.
Seqüència de Pentecosta
Veniu, Esperit Sant,
i envieu des del cel
l'esclat de la vostra llum.

Veniu, Pare dels pobres;

veniu, font de tota gràcia,
veniu, llum dels cors.

Consolador excel·lent,
dolç hoste de l'ànima,
refrigeri suau!

Repòs en la fatiga,
oreig en temps
de calor, consol en el plor!
O llum benaurada,
penetreu fins al més íntim el cor dels vostres fidels.

Sense la vostra assistència,

no hi ha res en l'home,
no hi ha res que sigui innocent.
Renteu el que és brut,
regueu el que és sec,
guariu el que està malalt.

Doblegueu el que és rígid,

escalfeu el que és fred,
adreceu el que va desviat.

Doneu als vostres fidels,

que confien en vós,
els set dons sagrats.

Doneu-nos el mèrit de la virtut,

doneu-nos, en morir,
la salvació i la joia eterna.
Amén. Al·leluia.
45 ANYS AL SERVEI DE L’ESGLÉSIA

Dono gràcies a Déu pel do del sacerdoci que he rebut i ha estat per a mi el que
ha donat sentit a la meva existència. Ha estat un regal que he compartit amb
molta gent, amb la qual hem fet camí al llarg de la meva vida a vàries parròquies
i en diversos apostolats, com el món de la presó o a l’àmbit de la mar.

Vaig estat ordenat l’1 de juny de 1975 a la parròquia de sant Joan Despí, on vaig
exercir de diaca. I dos anys més vaig actuar, com a vicari portant les catequesis
d’infants, joves i adults. Tot just d’això fa 45 anys,

I en aquest temps he servit com a sacerdot a diverses parròquies. De vicari a

Santa Coloma de Gramenet. I, des de la parròquia major de Santa Coloma, se’m
va encarregar el rectorat de la de sant Josep Oriol, on vaig ser rector fins el
1990 (durant 14 anys). Mentrestant amb un grup de feligresos i veïns vàrem
constituir una associació la qual portava una referència a la parròquia: l’Àrea
Cultural Oriol, la qual encara actua en el barri amb diverses activitats. Una de
les quals és els “Premis Climent Mur” que biennalment es lliuren a una desena de
persones excel·lents, candidates per votació popular.

Durant deu anys més vaig estar de rector a la parròquia de la Marededéu de “La
Salut” a Badalona. Durant aquesta dècada vàrem construir el Centre de Culte i
social amb el nom de “San Joan Baptista a la Salut Alta”, amb la col·laboració
d’uns Jesuïtes i unes germanes del Pradó, i amb l’impuls de Mn. Joan Cuadrenc
(acs) i la benedicció del Bisbe Carrera.

Durant un “any sabàtic” vaig iniciar-me en el món de les presons, especialment a

la Model, a una casa d’acollida (Can Josep) i creant la Pastoral Penitenciària dels
arxiprestats de Badalona.

A Mataró, va ser un altre destí, en concret a la Parròquia de Montserrat, on

vaig ser rector durant nou anys, durant els quals vàrem fer la reconstrucció del
temple i locals. I proporcionant la cessió d’un habitatge a un “CRAE” (un centre
d’acollida per a menors). Alhora vàrem potenciar especialment els equips de
matrimonis i les activitats catequètiques.

A Santa Maria de Sants, ja portem vuit anys, on vàrem prendre la decisió de

col·laborar amb el projecte de la “Llar Mn. Pere Oliveras”, amb un bon resultat
d’adequació i rehabilitació dels espais parroquials, i tota la infraestructura. La
nostra parròquia té una gran capacitat d’acció: des de les catequesis a l’acció
litúrgica. Tenint en compte la gran tasca que es fa al “Centre Catòlic de Sants”.
Amb goig, però amb sorpresa, se’m va demanar l’administració parroquial de la
nostra parròquia veïna de sant Medir, amb la qual intento de ser fidel a l’ideari i
a l’acció de la comunitat cristiana.

En complir els 75 anys el mes de gener passat va fer que sol·licités la jubilació
tal com està prescrit en els cànons del Dret Canònic. Només falta que
l’Arquebisbe l’accepti i nomeni un nou rector.

Agraeixo de tot cor a tots els fidels, que al llarg del meu ministeri he
contactat; per la seva disponibilitat i el seu bon tracte en la construcció de les
diverses comunitats parroquials i d’acció social amb les quals hem compartit la
nostra fe.

Mn. Josep Lluís

REFLEXIÓN SOBRE EL HIMNO

DE VÍSPERAS DE
PENTECOSTÉS
(En blau, l’himne; en vermell, un
comentari)

Ven, Espíritu divino,

Así termina el Apocalipsis: «Ven, Señor Jesús», dependemos de la venida del
ES, y Jesús lo prometió, pero nos dijo que lo pidiéramos y lo esperásemos.

manda tu luz desde el cielo.

Mándanos a Jesús, que es la Luz del mundo, para no andar en las tinieblas del
desamor.

Padre amoroso del pobre;

Las Personas de la Trinidad son pobres, porque confían y se dan entre sí,
totalmente, confían y se dan totalmente al ser humano, incluso caído: el Verbo
se encarnó para liberarnos del pecado, mostrarnos el amor misericordioso del
Padre e invitarnos a participar del mismo.
El Espíritu Santo intervino en la encarnación del Verbo, Dios pobre y el ser
humano pobre por excelencia.

don, en tus dones espléndido;

El ES, es el Don de Dios, es regalo, que nos regala con esplendidez la Vida de
Dios. (Jesús a la samaritana: “Si conocieras el don de Dios, y quién es el que te
pide de beber, tú le pedirías y él te daría el agua viva”)

luz que penetra las almas;

llenándolas de esa Vida de Dios

fuente del mayor consuelo.

Porque comprendes nuestra realidad personal, y la elevas a la alegría verdadera.

Ven, dulce huésped del alma,

El mejor huésped, según San Agustín: “Nos hiciste, Señor, para ti, y nuestro
corazón está inquieto hasta que descanse en ti”.

descanso de nuestro esfuerzo, tregua en el duro trabajo,

somos débiles, y nos cansamos ante las dificultades de la vida. El ES nos llena
de paz.

brisa en las horas de fuego, gozo que enjuaga las lágrimas y reconforta en los
duelos.
El ES nos da la alegría y el gozo, que es característica del cristiano.

Entra hasta el fondo del alma, divina luz, y enriquécenos.

Ayúdanos a abrir nuestra vida para que tú la llenes de amor como el vuestro.

Mira el vacío del hombre, si tú le faltas por dentro; mira el poder del pecado,
cuando no envías tu aliento.
Porque perdemos el rumbo, el camino de Jesús hacia el Padre.

Riega la tierra en sequía, sana el corazón enfermo, lava las manchas, infunde
calor de vida en el hielo,
Así son nuestros egoísmos y locas pasiones, que enferman y enfrían el corazón.

doma el espíritu indómito, guía al que tuerce el sendero.

Ayúdanos a ser humildes, al estilo de Jesús, de María y de todos los santos.

Reparte tus siete dones, según la fe de tus siervos;

Aumenta nuestra fe, para poder recibir los que nos ofrezcas.

por tu bondad y gracia, dale al esfuerzo su mérito;

porque no podemos merecer si no es con tu Gracia.

salva al que busca salvarse y danos tu gozo eterno. Amén.

Ayúdanos a ser racimos, para llevarnos con vosotros a la Fiesta total. Así sea.
DESDE MI TALEGO…/18

PUEDO SENTIR
Puedo sentir cómo su paz inundó mi alma.
Miro y contemplo qué grande es el Amor del Padre.
Deposito en Dios todas mis ansiedades y preocupaciones.
Porque Él nunca dejará de cuidar de mis seres queridos.
Yo he aprendido que no hay que pagar MAL por MAL…

DIOS es quien me da la fortaleza necesaria para hacer el Bien.

Yo procuro estar dispuesta a escuchar siempre...
Quiero hablar poco de mí y mirarme lo menos posible.
No quiero que nadie me impida hacer lo que es justo ante DIOS.

Muchas personas, se encuentran dentro y fuera de la prisión

siendo esclavas de una vida de miseria, sin Esperanza y sin Fe.
Esto es lo peor que nos puede pasar y “busco a Dios con fuerza”
Y sé que está en lo más profundo de mi corazón.

También sé que nunca seré defraudada por Ti, buen Dios.

En las circunstancias adversas sé que puedo contar contigo.
Gracias, Padre, ahora sé que mi estancia aquí en prisión
me ha acercado más y más a Ti.

Nuevamente gracias, Jesús, por mostrarme tu camino.

Gracias, gracias porque sé que me amas como hija única,
por querer quedarte con nosotros, compartiendo tu Amor,
por dar tu vida en la Cruz por todos.

Muchos ven a Jesús como un único camino en el cielo,

como la solución a los problemas espirituales.
Pero no ven que Tú eres la salvación del hombre.
Jesús, no sé lo que la gente dice de Ti mismo,
y lo que Dios ha dicho de Ti.
Eso es lo que te hace diferente:
TU AMOR GRATUITO A TODOS.
Testimonio de una presa
PREGÀRIA

“VENIU ESPERIT SANT”

Cada dia podem viure l’alenada de l’ESPERIT.
Cada Trobament amb Déu, o amb els altres,
és una nova Pentecosta.
La por, ens paralitza.
L’Esperit ve a omplir la nostra fragilitat,
el cansament, amb una nova il·lusió que torna a néixer
És un alè de llibertat audaç, que omple el cor.
VIURE és compartir, donar, florir en el cor dels altres.
Vine, Esperit Sant, i fes que en aquesta
PENTECOSTA aprenguem a dialogar,
escoltant el llenguatge que Tu has donat a cadascú
VINE ESPERIT DE PERDÓ, DE RECONCILIACIÓ,
D’AMISTAT, VINE ESPERIT DE JESÚS.
De la web: monestirsantbenetmontserrat.com

PLEGARIA
Danos tu Espíritu, Señor.
Donde no hay Espíritu, no puede brotar la vida.
Danos tu Espíritu, Señor.
Donde no hay Espíritu, lo único posible es el miedo.
Danos tu Espíritu, Señor.
Donde no hay Espíritu, aparecen los fantasmas.
Danos tu Espíritu, Señor.
Donde no hay Espíritu, la rutina lo invade todo.
Danos tu Espíritu, Señor.
Donde no hay Espíritu, no podemos reunirnos en tu nombre.
Danos tu Espíritu, Señor.
Donde no hay Espíritu, se olvidan las cosas esenciales.
Danos tu Espíritu, Señor.
Donde no hay Espíritu, no puede haber esperanza.
De la web:pastoralsj.org

Full parroquial de Santa Maria de Sants *1967* 31 de maig de 2020