Material fotocopiable

per a les famílies

El dia a dia EDUCACIÓ EMOCIONAL [0–6]

La gelosia entre germans

Avui, na Maria, que té tres anys, està enfadada. Al matí, quan el pare l’ha despertada per anar a l’es-
cola, s’ha posat a plorar perquè no es volia vestir, després no li agradava l’esmorzar i, abans de sortir
de casa, ha fet una rebequeria perquè volia emportar-se un conte a col·legi... Quan ha vist que la
mare es quedava a casa amb en Pau, de sis mesos, l’explosió ha estat forta:
—Només us interessa en Pau! Sempre esteu per ell i no us importa res de mi!
Durant les darreres setmanes, aquesta situació es repeteix molt sovint, diverses vegades al dia.
Les explosions d’ira de na Maria, quan sent que ha «perdut» l'atenció exclusiva per part del pare i la
mare per oferir-la al seu germà, formen part de l’expressió del sentiment de gelosia.

La gelosia es produeix quan ens sen-
tim en desavantatge, real o imagina-
ri, i s’inicia en un moment de
necessitat afectiva. La gelosia és
descrita de diverses maneres: com
una frustració d’amor, com una riva-
litat fraterna, com una enveja entre
germans, com una ambivalència de
sentiments i, sobretot, com un con-
flicte afectiu propi de les edats ego-
cèntriques. En realitat, el sentiment
gelós és la por de perdre l’afecte de
l’altra persona i representa un con-
flicte, és la interferència d’un tercer
membre en una relació.
Ortigosa (2002) defineix la ge-
losia com una reacció adaptativa
transitòria de l’infant, formada per
una alteració emocional i de certes
conductes.
La gelosia és normal i repre-
senta un senyal sa de desenvolupa-
ment i de la capacitat de relació. Les
rivalitats entre germans són forma-
tives, ja que ajuden a superar l’ego-
centrisme infantil i, a la vegada,
permeten desenvolupar recursos in-
terns de superació. Constitueixen
una experiència de relacions amb
altres persones que després s’ha de
traslladar al món social. Per tant, la
rivalitat fraterna és un assaig de la vi-
da col·lectiva i consisteix a prendre
els germans com a companys de
pràctiques per a la socialització i la
competència social.
Alguns autors apunten que la
gelosia és més freqüent entre germans
del mateix sexe i d’edats similars, ja
que la competència entre ells és més
gran: els agraden les mateixes jogui-
nes, fan les mateixes activitats... A més
a més, sense adonar-se’n, les mares i
els pares poden arribar a fomentar la
rivalitat des del moment que veuen el
subsistema dels germans com un tot i
els resulta més còmode que vagin
junts a classes de natació, a la matei-
xa escola, que comparteixin habitació,
etc. El més desitjable seria afavorir el
desenvolupament de la individuali-
tat de cada fill i filla, com suggereixen
diversos autors (Branden, 1995; Cle-
mes i Bean, 1993; Corkille, 1983).
Manifestacions de gelosia
Encara que cada persona és
única i diferent, la gelosia podria so-
brevenir del germà gran al petit, o
també del petit al gran. Però, com
sabem que els fills estan gelosos?
Què fan quan senten gelosia? Tal ve-
gada, ploren constantment i davant
de qualsevol situació, es mostren des-
proporcionadament enfadats, com és
el cas de na Maria, dormen mala-
ment, presenten conductes disrupti-
ves per cridar l’atenció, incrementen
l’agressivitat (mosseguen, peguen...),
manifesten comportaments regres-
sius (tornen al xumet, als bolquers, al
menjar triturat...). La gelosia es mani-
festa sovint a través de crides desme-
surades de l’atenció dels pares i les
mares i d’un increment de la depen-
dència, tal vegada per comprovar el
grau d’afecte que senten per l’infant.
Generalment, si la filla o el fill
és extravertit, la gelosia es manifes-
tarà a través de l’oposició i la bata-
lla contra els pares. En canvi, si és

23 | Guix d’Infantil Núm. 46. Novembre-Desembre 2008

Material fotocopiable
per a les famílies
El dia a dia
GUIX D’INFANTIL
introvertit, recorrerà a conductes
més regressives.
Algunes actituds de les
mares i els pares per
prevenir la gelosia
i resoldre-la
Ajudar a minvar els sentiments
de gelosia és fer créixer l’autoestima,
és a dir, tots aquells aspectes que
desenvolupin el valor d’un mateix
contribuiran a fer més fàcil la reso-
lució dels sentiments de gelosia.
La reflexió dels pares i les
mares sobre les seves pròpies acti-
tuds envers els fills i les filles ajuda-
rà a comprovar si s’està fomentant
un excés de rivalitat que podria pro-
vocar sentiments negatius. Així, ens
trobem que la comparació entre ger-
mans és el millor aliat per fer créixer
sentiments de gelosia («El teu germà
és més simpàtic que tu!», «No ho
veus que en Pau menja més que
tu!?»). També tractar les criatures de
manera desigual, sobretot en funció
del sexe més que no pas en funció de
l’edat, provocarà gelosia. El fet de no
24 | Guix d’Infantil Núm. 46. Novembre-Desembre 2008
acceptar les diferències entre els
germans, procurant que tots facin
exactament el mateix, és no atendre
la individualitat ni la formació de
cadascun com un ésser únic i espe-
cial. La tendència a ressaltar les con-
ductes negatives i fixar-se poc en les
positives reforçarà el manteniment
del comportament que les famílies
no desitgen, ja que sovint els infants
repeteixen aquelles accions que
saben que obtenen més atenció per
part de les persones adultes.
Un ambient familiar agradable i
tranquil, lluny de la discòrdia, és una
de les millors maneres de prevenir el
malestar que sent l’infant que està
gelós. Comprendre i acceptar que na
Maria se sent amenaçada davant la
possibilitat que el Pau passi a ocupar
una bona part del lloc que fins ara
ella ocupava, ajudarà la mare i el
pare i, en conseqüència, la Maria, a
resoldre els sentiments negatius. Òb-
viament, caldrà que la família acu-
muli unes bones dosis de tolerància i
paciència davant les manifestacions
explosives o regressives de na Maria.
Tal vegada, s’haurà d’incrementar
EDUCACIÓ EMOCIONAL [0–6]
l’atenció individualitzada a la nena
sense que perdi el ritme de relacions
i activitats: organitzar els horaris
perquè la mare també la pugui
acompanyar a l'escola, fer sortides al
seu parc preferit o senzillament pas-
sar algunes hores soles intimant i
aprofundint la relació. Al cap i a la fi,
del que es tracta és de transmetre a
na Maria que l’amor compartit no
significa menys amor.
Encara que la gelosia podria
aparèixer en qualsevol edat, sembla
que el més habitual és que acom-
panyi les característiques de l’etapa
egocèntrica, entre els tres i els cinc
anys, ja que és la resposta a la frus-
tració d’uns interessos egocèntrics.
Si, a més a més, hi coincideixen fac-
tors externs que provoquen inesta-
bilitat emocional, la crisi i l’angoixa
de l’infant serà més visible.
L’objectiu no és tant eliminar
completament la presència de la ge-
losia, sinó reduir el nombre de situa-
cions que la provoquen i, sobretot,
treballar aquest sentiment quan es
presenti. Resoldre el sentiment de ge-
losia és resoldre un problema d’iden-

El dia a dia
titat: «Sóc gran o petit?», «Si sóc gran,
puc ser independent?», «Si sóc petit,
obtindré més seguretat i admiració?».
Podríem trobar una manera d’a-
paivagar els sentiments de gelosia de
na Maria? Imaginàriament, continuarí-
em la conversa amb la nena en el mo-
ment en el qual ella manifesta que la
mare i el pare no s’interessen per ella:
—Només us interessa en Pau! Sempre
esteu per ell i no us importa res meu!
—diu na Maria.
—Sembla que te sents enfadada, Maria
—diu sa mare, tractant de comprendre
què li passa.
—Sí, és que cada dia m’ha d’acompan-
yar el papa a l’escola i en Pau es queda
amb tu.
25 | Guix d’Infantil Núm. 46. Novembre-Desembre 2008
—I a tu no t’agrada que ell i jo ens
quedem a casa..., oi que no?
—És clar que no! I per què m’ha d’a-
gradar? Només perquè ell és petit ha
de tenir una atenció especial? Com si
fos l’únic de la casa!
—Ja sé que de vegades per tu és difí-
cil compartir-me amb el teu germà.
—Sí que ho és, perquè, des que ha
arribat ell a casa, ja no estem mai
totes dues soles.
—T’agradaria que cada nit estiguéssim
tu i jo una estona juntes abans d’anar
a dormir i t’expliqués un conte? O,
encara millor, avui, quan arribis d’es-
cola, podem anar una estona totes
dues al parc i en Pau es quedarà amb
el papa.
Material fotocopiable
per a les famílies
EDUCACIÓ EMOCIONAL [0–6]
—Sí, sí, i un altre dia podem anar el
papa i jo a passejar amb bicicleta
quan en Pau dormi, perquè ell és petit
i no sap anar amb bicicleta.
HEM PARLAT DE:
 Educació emocional.
 Descoberta d'un mateix.
Referències bibliogràfiques
BRANDEN, N. (1995): Los seis pilares de la
autoestima. Barcelona. Paidós.
CLEMES, H.; BEAN, R. (1993): Cómo des-
arrollar la autoestima en los niños. Madrid.
Debate.
CORKILLE, D. (1983): El niño feliz.
Barcelona. Gedisa.
ORTIGOSA, J. M. (2002): El niño celoso.
Madrid. Piràmide.
Maria Ferrer Ribot
Psicòloga. Professora associada de la UIB
maria.ferrer-ribot@uib.es