mee A: N UATE Ss Matematiques Manuel Castellet Irene Llerena Algebra lineal | geometria Universitat Autonoma de Barcelona 4a EDICIOMatematiques [SE SS SS Manuel Castellet és professor de Matematiques 4 la ; UAB des del 1976. Treballa en topologia algebraica. Es 7 ' director del Centre de Recerca Matematica de l'Institut d'Estudis Catalans. Irene Llerena és professora de Matematiques ala UB des del 1976. Treballa en topologia algebraica. Ha fet l'assignatura Geometria |, base del contingut d'aquest llibre, durant els darrers set anys. F L'obra > Bs beta aad Constitueix una exposici6 actual de la geometria aff i euclidiana des de} punt de vista de I’algebra lineal. _Es estructurada en 13 capitols. Al final de cada’ capitol ’ s‘inclou una breu nota histofica i una col-leccié d'exercicis ae 4 de programar que han de permetre a l'estudiant enue en la teorla i treballar métodes de calcul. : : 7 El llibre és especialment indicat per 4 un primer curs r : = d'algebra lineal i/o geometria de qualsevol llicenciatura, * >» enginyeria o diplomatura, especialment les cientifiques 4 i tecniques ‘ : #7. * “En aquesta nova edicio han eer millorades, ope ae ’ 5 iampliades algunes parts dels diferents capitols. - “Isan &4-74882943-x Universitat Autonoma de Barcelona 3 Servei de Publicacions 9 "7884 741889457" aceite eeIndex I Divisibilitat en els nombres enters ee Divisié entera. Ideals : ee 12 Minim conmi multiple i maxim com divisor 13. Nombres primers entre ells i nombres primers 14 Congrudncies . 15 Els anells Z/(m) 16 Equacions diofantiques lineals 17 Nota histérica 18 Exercicis . . 19 Gecced pop II __ Divisibilitat a l'anell de polinomis IL1 — Definicié de V’anell de polinomis IL2 — Divisié entera i ideals a K(2] oe IL3 Minim coma miltiple i maxim conni divisor IL4 Polinomis irreductibles i polinomis primers entre ells IL5 Zeros d’un polinomi IL6 — Polinomis irreductibles de R{z]_. . IL7 Els anells K{[z]/(m(2)) .... IL8 Nota historica a : IL9. Exercicis fae = 1110 Exercicis de programar . . III Grups IIL1 Definicié i exemples ete ete eee ee IL2 Permutacions 6.2.0... 000000 IIL3 Subgrups.... ote ene IIL4 Homomorfismes 2.0.2.0... 0+ IIL5 Grup quocient. Subgrups normals IIL6 Producte directe de grups TIL? Grups cfclics.. 2...Iv VI ILS Grupsfinits 0 eee ee IIL9 Nota histdrica TIL10 Exercicis 7 IIL11 Exereicis de programar . . Espais vectorials IV.1 _ Definicié i exemples 1V.2 Subespais vectorials IV.3 Bases d’un espai vectorial : 1V4 Férmule de Grassmann. Suma directa de subespais. IV.5 Suma directa d’espais vectorials ..........- IV.6 Espai vectorial quocient. IV.7 Coordenades .... IV.8 Nota histérica . 1V.9 Exercicis IV.10 Exercicis de programar . Aplicacions lineals V.1 Definicié i exemples V.2_ Matriu associada a una aplicacié lineal... . . V.3 Teorema disomorfisme . V.4__ Liespai de les aplicacions lineals . . V.5__ V’algebra d’endomorfismes V.6 Lrespaidual ..... V.7 Subespais ortogonals V.8 Nota historica . . ae V9 Exercicis . 2. : V.10 Exercicis de programar . . . Determinants V1.1 Determinant de n vectors VL2 Determinant d'una matriu ©... 2... VI3_ Determinant d'un endomorfisme ......« bo eeeo as V1.4 Regla de Laplace . . Bec VIL5 Calon! del rang d’una matriu VL6 Nota histdrica Exercicis VL8 Exercicis de programar ... . . 56 57 59 81 86 90 93 94 96 99 101 102 To4 105 110 11 114 gy 120 - 121 122VIL Sistemes d’equacions lineals VILA eee VIL3 VIL4 VILS. VIL6 VIL? VIL8 VIL9 Planteig del problema . . Existéncia de solucions Regla de Cramer Resolucié d'un sistema d'equacions lineals. Métode de Gauss Calcul de la matriu inverse. Nota histérica . . . , Exercicis Exercicis de programar ... . VIII Estructura dels endomorfismes: x VIL VIIL2 VIILS VIIL4 VULS VIIL6 VIIL7 VULS VIL9 Vectors propis i valors propis. Polinomi caracteristic Diagonalitzacié de matrius . Polinomi minim . Subespais invariants . Grau del polinomi minim eee El teorema de Cayley-Hamilton .. 0... Matriu canénica (general) d’un endomorfisme Matriu candnica de Jordan . Nota historica .... VIIL10Exercicis . . . . VIIL11 Exercicis de programar Espais afins IX.1 IX.2 1X3 IX.4 1X5 1X6 IX.7 IX.8 ee 1X.10 IX. IX.12 1X.13. IX.14 TX.15, Definicié d’espai afi . Translacions. Una altra definicié despai aff. Varietats lineals. 2.0... Interseceié i sums de varietats lineals . Dependéncia lineal de punts Coordenades baricéntriques . : —,Lrrrr~r~—~—~—...:.:Ci«s#sO. Coordenades cartesianes Equacions d’una varietat en coordenades cartesianes Raé simple : Orientacié dun espai aff real Semiespais ....... Nota histérica ©... 6... eee cee Exercicis .. 0.2... Exercicis de programar . 126 . 154 125 127 - 127 - 129 133 - 183 . 134 135 137 140 144 eer - 182 152 165 168 169 171 173 175 aT 182 183 185 . 187 190 192 193 196he XI XID Afinitats X.1 Definicid i primeres propietats . X.2, Uns exemples eck Se i ee +. 204 X4 Equacions d’una afinitat en una referencia cartesiana oe X5 Elgmpafi....... 21 X.6 Varietats invariants . 214 eas Classificacié de les afinitats d’un espai afi oe X8 Afinitats de la recta aff... ... aS oo ee x9 Afinitats del pla aff . . oe o : oe 218 X.10 Nota histdrica .... . - eS Xl Exercici : eee X12 Exercicis de programar : 204 Espais vectorials euclidians i unitaris X11 Formes bilineals i sesquilineals . 225 X12 Producte escalar . 207 X13 Norma 231 X14 Producte csealar i espai dual a 233 MU Sobeparortormsle » 234 X16 Aplicacions adjuntes i autoadjuntes 235 XL.7_— Diagonalitzacié de matrius simétriques i hermitiques . . 236 XL8 —Producte vectorial . 237 LO Not bictecs : : 240 XL10 Exercicis . aoe X11 Exercicis de programar Aplicacions ortogonals. Aplicacions unitaries XIL1 Definicions XIL2 Diagonalitzacié de matrius unitarie: XIL3_ Forma canénica d’una matrin ortogonal evens XIL4_ Els grups O(2) i soe) eee XIL5 Angles bene XIL6 El grup 0(3)....- ea. XIL7 Una altra determinacié de les rotacions XIL8 Composici XIL9 Nota histdrica XIL10 Exercicis . bees XIL11 Exercicis de programar ... . de rotacionsXIII Espais afins euclidians XIIL1 Espais afins euclidians 2.0.2.0... XIIL2 Distancia entre dues varietats lineals XIIL3 Isometries XIIL4 Classificacié dels desplagame XIIL5 Desplagaments de la recta euclidiana bene XIIL6 Desplagaments del pla euclidia.. 0... XIIL? Desplacaments de Pespai enclidia tridimensional XIIL8 Semblances XIIT9 Semblances de Pespai aff euclidia tridimensional XIII.i0Semblances del pla aff euclid! XIIL11 Alguns exemples i aplicacions XIIL12Nota historica 2... see : XIL13Exercicis 6... 6.540% pee XIL14 Exercicis de programar .... 6... tsCapitol I Divisibilitat en els nombres enters 1.1 Divisié entera. Ideals Designarem per Z el conjunt dels nombres enters, La teoria de la divisibilitat a Z és conseqiiéncia de la segtient important propietat. ‘Teorema 1.1 (de la divisié entera) Donats a,b € Z, b £0, ewisteizen dos ‘inies nombres enters q ir que compleicen a=b-g+r,0Sr atbel 2a€LceZsa-cél, aleshores hi ha un b I tal que I =(b).10 M. Casrexter, I. LLERENA DEMOSTRACIG: Si I = {0}, aleshores I = (0). Si I conté un clement no nul a, també conté —a = a-(—1), 10 bé ao bé ~a és positiu. Per tant, J conté enters positius. Sigui 6 el més petit dels positius continguts a I. Per 2. I conté tots els miiltiples de 6: (6) C I. Anem a veure que I C (6) i per tant I = (b). En efecte, donat a € I qualsevol, per (1.1) a=beqtr. Per 1i2r=a~b-g=atb-(-g) € J; perd 0 n, arribarem a Pm+1°'**Pn = 1, igualment impossible. Per tant, n =m. 0 1.4 Congruéncies Fixem 0 # m € Z. Direm que dos nombres enters a i s6n congruents médul m sia~b € (m). Aixd equival a dir que les divisions enteres de a i b per m tenen la mateixa resta. En efecte, i m(q— 4) +(r— 11) amb |r ~r,| < |m| Per tant, a—b € (m) sii només sir = r,. Siai6s6n congruents médul m escriurem a= b(m). Es molt facil veure que es compleixen les segiients condicions: Formem ara subconjunts de Z de la segitent manera: cada subconjunt esta format per tots els nombres enters que donen la mateixa resta en fer la divisié entera per m. Obtenim m subconjunts: « (m) = conjunt d’enters que donen la resta 0 « {rh +1} = conjunt d’enters que donen la resta 1 © {ra + (|m|—1)} = conjunt d’enters que donen la resta |ml — 1.DIVISIBILITAT EN ELS NOMBRES ENTERS, 15 Aquests conjunts s’anomenen classes de restes médul m. Designarem per Z/(m) el conjunt de les classes de restes mddul m. Cada enter est en una d’aquestes classes inomés en una. Una classe queda, per tant, ben determinada donant un qualsevol dels seus elements. Direm que aquest element és un representant de la classe. Nota: El procés que acabem de fer és un cas particular d’un procés general molt usual a matematiques. Es tracta del segiient: sigui A un conjunt. Una relacié a A és un criteri que ens permet dir si dos elements qualssevol de A, ai 8, “satisfan la relacié” o no. Més exactament: donar una relacié a A és donar una série de parells ordenats d’elements de A (que seran els elements que “satisfan la relacis”); és a dir, donar un subconjunt del producte cartesii Ax A. Indiquem per a ~ 6 el fet que a estigui relacionat amb 6. Exemples de relacions sén eandeals. eanbeacd. ea~bea—bE(m). Una relacié és relacié d’equivaléncia si compleix « Propietat reflexiva. Pera tot a€ A,a~a. © Propietat simitrica: a~ b= bw a. © Propietat transitiva: a~b, bw cp a~~ Dels exemples anteriors només la congruéncia. mddul m, és una relacié dequivaléncia, Tota relacié d’equivaléncia ens permet dividir el conjunt A en subconjunts disjunts (classes d’equivaléncia ) de la segiient manera: cada classe esta formada per tots els elements relacionats entre ells. Les tres propi- etats anteriors asseguren que tot element és en una i només en una classe. En efecte, designem per {a] la classe de tots els elements relacionats amb a. Clarafient a € [a]. Suposem que a és també en una altra classe: a € [¢). Llavors a ~ ci les propietats transitiva i simétrica ens diuen que tot element relacionat amb a esta també relacionat amb c i viceversa. Es a dir, [a] = [c]. Una particié de A és una série de subconjunts de A tals que tot a € A és en un i només en un d’aquests subconjunts. Una classificacié dels elements de A no és altra cosa que una particié de A. Per exemple, classifiquem Z en parells i senars, o classifiquem les persones per la nacionalitat. Les clas- ses d’equivaléncia formen una particié de A. Reciprocament, una particié de A determina una relacié d’equivaléncia: a, 6 € A sén “equivalents” si s6n en el mateix subconjunt de le particié. Per tant, classificar és el mateix que formar classes per una relacié d’equivaléncia, Aquesta relacié ve a ser el criteri pel qual classifiquem. Per exemple, si volem classificar els nombres16 M. CasTELLet, I. LLERENA enters, haurem de fixar amb quin criteri ho fem. Si ho fem per la paritat, considerarem dos enters a la mateixa classe si tots dos sén parells o tots dos s6n senars. El que hem fet no és siné donar una relacié d’equivaléncia. El conjunt de les classes d’equivaléncia es diu conjunt quocient i es denota per A/~. L5 Els anells Z/(m) Volem ara definir unes operacions a Z/(m) que facin el paper que feien la suma i cl producte a Z. La manera més natural és definir fa] + [5] = [a+] fa] - [6] = fat}. Hi ha un problema, perd. Considerem uns altres representants de les classes {al i (8): siguin {a,] = [a], [61] = [6]. Les mateixes definicions donen:{a,] + {6] = [a1 +63], fax] - {61} = {arb,]. Les classes {ay + bi], [a1bs] que ara obtenim, coincideixen amb les classes [a + 8], {ab] obtingudes abans? En altres paraules, la suma i el producte definits, depenen dels repiesentants escollits? La resposta és no; en efecte, Un conjunt A amb dues operacions (a + 6, ab) és un anell si compleix © Propietats de +: — Associativa: (a+b) +e=a+(b+e) Va,bceA — Commutativa: a+b=b+a Va,beA ~ Existeix un element, que anomenarem zero i escriurem 0, tal que a+0=0+a=a Waed ~ Per a cada a € A hi ha un element, que anomenarem Voposat de a i denotarem —a, tal que a +(-a) =0 © Propietat de +: — Associativa: (a-6)-e=a-(b-c) Wace A © Propietats que relacionen +i - = — Distributives: a-bt+a-c a-ctb-c Va,bceA.DIVISIBILITAT EN ELS NOMBRES ENTERS 17 Si, a més a més, es compleix que Voperacié - és commutativa (a-b = b-a, pera tot a,b € A) es diu que A és un anell commutatiu . Si existeix un clement e € A tal que a-¢ =¢-a=a, pera tot a € A, es diu que A té unitat . L’element ¢ es diu lo unitat de A i generalment es designa per 1. Un element a! € A tal que a-a~) =a-!-a=1es diu un invers de a. Observem que en un anell a-0 = 0-a = 0 per a tot a. En efecte, a-0 a(0 +0) =a-0+a-0. Per tant, sumant —(a-0) als dos costats, obtenim 0 = a-0. Resulta dones que en un anell A el 0 no pot tenir mai invers. Un anell commutatiu amb unitat, on qué tot clement no zero té invers, es diu un cos. Z és un ancll commutatiu amb unitat. El conjunt.de racionals Q , el conjunt de reals Ri el conjunt de complexos C. sén un cos. Z/(r) és wn anell commutatin amb unitat, [1]. Z/(m) té, perd, propietats que no tenia Z . Per exemple, el producte de dos elements diferents de [0] pot ser [0]. Aixi a Z/(6), [2] - [3] = [0]. Aquests elements es diuen divisors de zero . Per altra banda hi ha elements que tenen invers. Per exemple, a Z/(8), [3] - [3] = [1]. Observem que, en un anell, si un element és divisor de zero no pot tenir invers. En efecte, sigui a- 6 = 0 amb a # 0ib # 0. Si existeix l'invers de a, resulta b=1:b=(a7)-a)-b=a7?-(a-b) = a7! -0 =0, en contra del que hem suposat. Proposicié 5.1 Si m.c.d.(a,m) = 1, [a] #é un invers a Z/(m). $i m.c.d.(a,m) = d# £1, 4m, [a] és un divisor de zero « Z/(m). Demostracié: Si mc.d.(a,m) = 1 podem posar 1 = ar+ms. D’on [1] = [ar [al[r] i {r] és invers de [a]. Sid = m.c.d.(a,m) posem a= d-a!, m= d-m’. Llavors am! = alm € [0], d’on [alfm"] = [0} i [m'] 40, ja que 0 < m! < |mj.0 Corol-lari 5.2 L’anell Z/(p) és un cos si i només si p és primer. DEMOSTRACIO: Si p és primer, (5.1) ens diu que Z/(p) é un cos. Si Z/(p) és un cos, no pot tenir divisors de zero (veure Pobservacié feta abans de (5.1) ). Aleshores (5.1) ens diu que p ha d’ésser primer. 0 16 Equacions diofantiques lineals El nostre objectiu en aquest apartat és estudiar les solucions enteres de V'equacié ar +by=c on a,b,c € Z. La primera proposicié es refereix a existencia de solucions. Proposicié 6.1 L’equacié diofantica az + by = c, a,b,c € Z, té solucié si i només si el mazim com# divisor de a ib divideiz c.18 M. CASTELLET, I. LLERENA Exercici: Demostreu aquesta proposicié, Suposem, doncs, que az + by = ¢ té solucié. Dividint per d = m.c.d.(a,b) obtenim una equacié amb les mateixes solucions, a’z+8/y = ¢’, en la qual mc.d.(a’, 6) = 1. Multipliquem la identitat de Bézout 1 = a'r + B's per e': cl =a're' + Bsc! =r’, y = se’ és doncs una solucié de Pequacié a'z + by =c'. Per altra banda, restant dues de les expressions anteriors obtenim a'(e—re') + b'(y — se!) =0. Pel Teorema d’Euclides (3.1) aly-s’ i Bier. Es a dir, existeixen t i u tals que se! + ta’ re! + ub. y z Substituint a l'equacié inicial ec =a'r+hy=a're' + a'ub’ + bse’ +b'ta’ =c' +a'b'(u +t), ja que re’, sc’ és una solucié. Per tant, u +t =0. La solucié general de ’'equacié donada és, dones, 2 rel th yo = sc +tal. a 1.7 Nota historica L’aritmética, que s’inicia amb els babildnics cap a l’any 2000 a. C. i es desen- volupa entre els anys 600 i 300 a. C. a les escoles gregues de Pitagores, Buclides i Diofant, és avui encara una branca d’intensa i atractiva activitat investigadora. Les propietats dels nombres enters i les relacions entre ells, els conceptes i propi- etats de miiltiple, divisor, nombre primer, la descomposicié d’un enter (positiu) en producte de primers, el teorema d’Euclides, etc. formaren ja part del cos de doctrina dels llibres VII, VIII i IX dels Elements d’Euclides. Pierre de Fermat (16012-1665), un home de Hletres que Ilegia matematiques per aficié (I’Aritmetica de Diofant d’Alexandria) és una de les figures clau de Paritmética moderna; ellDIVISIBILITAT EN ELS NOMBRES ENTERS 19 fou qui es planteja resoldre la majoria de problemes aritmétics donant alguns cri- teris, demostrant teoremes, establint conjectures i assegurant haver demostrat un resultat (conegut ara com el darrer teorema de Fermat) que, malgrat els esforcos dels més il-lustres matematics, encara resta com una qiiestié oberta: Tequacié a" +y" = 2" amb a, y, z enters in > 2, no té cap solucié no trivial. Es el gran repte (o la gran espina) que tenen els investigadors en teoria de nombres. Sense passar per alt la contribucié de Leonhard Buler (1707-1783) que, entre altres, va demostrar el 1736 el petit teorema de Fermat: a? = a(p), p primer, i la de Carl Friedrich Gauss (1777-1855), que a les seves Disquisitiones Arithmeticae va sis- tematitzar les congruéncies i en desenvolup la teoria tal com ho fem avui, convé esmentar Ernst Eduard Kummer (1810-1893), Julius Wilhelm Richard Dedekind (1831-1916) i Leopold Kronecker (1823-1891), els quals, en Ilurs treballs sobre nombres algebraics, utilitzen ja els conceptes d’anell, ideal i cos, encara que les teories abstractes no s'han desenvolupat fins el segle 20. L8 Exercicis 1. Calculeu m.c.d.(28n + 5,35n +2) per atot n>1. 2, Proveu que a la successié de Fibonacci 0, 1, 1, 2, 3, 5, 8 13, ... (an = Gn—1 + dq—2) dos termes consecutius s6n sempre primers entre ells. 3. Demostreu que si p és primer (p — 1)! = —1(p) (congrvéncia de Wilson). 4. Demostreu que si p és primer a” = a(p) per a tot a (petit teorema de Fermat). 5. Calculeu 20012° médul 17. 6. Demostreu els criteris de divisibilitat per 3, 4, 5, 9, 11, 131 19. 7. Resoleu les equacions diofantiques 111z + 36y = 15, 102 + 26y = 1224, 6x + 10y = 20, 6x + 10y = 3. 8. En una illa deserta —només habitada per un mono i molts cocoters— arriben cinc ndufregs; recullen tants cocos com poden i es posen a descansar. A mitja nit, un mariner desconfiat, temerés que els altres es despertin i es mengin algun coco, es lleva, fa cine parts iguals del total de cocos, separa la seva part i deixa la resta; perd li ha sobrat un coco que déna al mono. Al cap d’una hora un segon mariner té la mateixa pensada: fa cine parts iguals del total de cocos (dels que queden, és clar!), se’n guarda una part, deixa la resta i déna al mono un coco que ha sobrat. Al cap d’una altra hora, ... Cada un dels cine mariners fa la mateixa operacié. L’endema al mati en Mevar-se decideixen repartir els cocos (els del pilé final) entre cls cinc (cada un ¢’ells rient per sota el nas). Sobra un coco que donen al mono. Pregunta: quants cocos havien collit? (The Saturday Evening Post, & 1925).20 M. CasTELet, I, LLERENA 9. L'Oliana Molls treballa quatre dies seguits i en descansa un. La Betty en treballa dos i en descansa un. Només es veuen els dies de lluna plena (un de cada vint-i-vuit dies). La Betty va tenir lliure ahir, l’Oliana el tindra dem passat i fa deu dies que era luna plena. Quants dies falten perqué es vegin? Quants dies Iliures comuns hauran perdut mentrestant per falta de lluna plena? (T'V3, 1986). 10. a) Trobeu les solucions de lequacié lineal 6x = 14 (16) , i de 'equacié de segon grau x? ~ 32 —3=0(7). b) Estudieu, en general, la resolucié de ax = 6 (m), az? + be +.¢ = 0(p) amb p primer. 11. (Teorema xinés de la resta) Demostreu que si (m,n) = 1 les equacions z =a(m)i z= b(n) tenen una tinica solucié médul mn. 12, Determineu els a € Z/(8) tals que el sistema 7x + 5y = 2, 5c + ay = 16 té solucié a Z/(8). 18. a) Demostreu que si (a,n) = (b,n) = 1 equacié az +by = c té exactament n solucions a Z/(n). b) Trobeu les solucions de 32 +4y = 1a Z/(7)ide 3x + 7y =2a 2/(8). 14, Demostreu que en qualsevol solucié entere 2,y,z de Yequacié 2? + y? = 2? (terna pitagdrica), a) 2, y oz és multiple de 5 b) coy és miltiple de 3 ) 20 y és milltiple de 4. 15. Demostreu que les niques relacions d’equivaléncia a Z compatibles amb la suma, i el producte sén les congruencies. 1.9 Exercicis de programar 16. Calcul del maxim comi divisor i del minim com miiltiple de dos nombres enters. (Indicacié: utilitzeu les proposicions 1.2.1 i 1.3.2). 17. Resolucié de l’equacié diofantica az + by = c. (Indicacid: utilitzen com a subrutina, l’exercici 1.16 i seguiu el procés de l’apartat 1.6). 18. Factoritzacié d’un nombre enter en producte de primers. 19. Construccié de la tanla dels nombres primers més petits que 100.000. (Indi- cacié: anen guardant els primers més petits o iguals que 313 en una variable dimensionada. Aix{ els tindreu disponibles per anar fent les successives divi- sions). 20. Calcul de 1/a a Z/(p), a4 0, p primer. YW. Calcul de Ya a Z/(p), p primer, si existeix.Capitol IT Divisibilitat a l’anell de polinomis IL1 Definicié de l’anell de polinomis Signi K un cos commutatiu. Recordem que aixd vol dir que en el conjunt K hi ha definides dues operacions, que normalment anomenarem suma (+) i producte (.), amb unes propietats que hem explicitat a (1.5). Tots els cossos que utilitzarem en aquest curs seran commutatius, é a dir, compliran a-b = +a per a tot parell delements a,b € K. Per aixd direm simplement “cos” per indicar un cos commutatiu. Una successié d’elements de K és una aplicacié {0, 1,2, —K. Si indiquem per ay la imatge de n , esta clar que la successié queda determinada donant ds (40, 415-++5 ns que denotarem abreviadament per (an). Un polinomi amb coeficients a K és una successié (a,) amb a; = 0 per a tot i llevat d’un nombre finit. Si am, 4 0 perd a; = 0 per a tot i > m direm que m és el grau del polinomi (ap): m = gr(an). Els a; es diuen els coeficients del polinomi (an). Observacions: 1. El polinomi (0,0,...) no té cap grau. 2. Els qui recordin la nocié de polinomi com una expressié del tipus ay + a,2+a227+,..+a,2", pensin que l’inic realment significatiu a priori en aquesta expressié sén els coeficients. En la definicié donada més amunt ens hem fixat simplement en ells, i hem considerat com un polinomi (Gq; 41,-+-5@n;0,..-), 2122 M. Casrenier, 1. LLERENA Designarem per Kz} el conjunt de polinomis amb coeficients a K. El perqué @aquesta notacié quedar’ clar més endavant. Definim dues operacions a K'[z] de Ja segiient manera: (40 + bo, 41+ b1y-++,Gn + Ons (apbo, ob, + abo, «+s6ns-+-) (40; 415-445 4n5-+.) + Boy B1s-+58ay-+-) = (405 15+++ 5 nys ++) * (Boy bays Bny om en = Dig jan i by Amb aquestes operacions K[2] és un anell commutatiu amb unitat. El zero aquest anell é (0) = (0,0,...) ila unitat (1,0,...). Es compleix també que si (an) # (0) On) # (0), at[(an) + (bn)} < max{gr(an), gr(bn)} Br[(an) (bn) = BF(an) + er(bn)- La segona igualtat té com a conseqiiéncies interessants: # (an) (On) = (0) > (an) = (0) 0 (x) = (0). # (an) +n) = (an) (En) #0 = (Bn) = (en): ‘¢ els tnics elements invertibles de K[z] sén els de grau 0. (Demostreu-ho). Definim ara una nova operacié; si a € K i (a,) € K[e], = (ado, aa1,...,a0n,- @- (40,41, 42, Aixd ens permet escriure (an) Aquesta suma és sempre finita. A més a més, 0°(1,0,...)-+a1-(0,1,0...)+a2-(0,0,1,0,...)+---+an-(0,...,0,1,0...)4-+ (0,0,i,0,...)= — (0,1,0,...)-(0,1,0,-..) (0,0,0,1,0,...)= (0,0,1,0,...)-(0,1,0,-..) (0,0,-%:,0,1,0,...)= .(0,2%,1,0,...)-(0,1,0,...). Si denotem (0,1,0,...) per obtenim (an) = ao + (1,0,...) Fare +age* +... +an0" +... obtenim una aplicacié Si a cada a € K li fem correspondre el polinomi (a, 0. injectiva K — Kie]DIVISIBILITAT A L’ANELL DE POLINOMIS 23 que conserva les operacions, és a dir: atbr+ (a+6,0, abr (ab,0, El conjunt {(a,0,...) | a € K} dels polinomis de grau 0 juntament amb el (0) esta dones en correspondincia bijectiva amb K i es comporta igual que K respecte ale suma j al producte. Aixd justifica que designem (a,0,...) simplement per @. En particular (1,0,...) = 11 (a,0,. Amb aquesta notacié (a,) =o Fartt+agz?+...+a,0" +... © abreviadament a(z), que motiva la notacié usual i l’expressis K( IL.2 Divisié entera i ideals a K[z] Aneu comparant aquest apartat amb el (I.1). Fixeu-vos especiaiment que el paper del valor absolut-a Z aqui, a K(z}, el juga el grau d’un polinomi. Teorema 2.1 (de la divisié entera) Donats dos polinomis a(z) i b(z) diferents de zero de K|z}, existeizen dos tines polinomis g(x) i r(x) tals que a(z) = b(z) -9(z) + r(z) amb r(z) = 0 0 grr(x) < gr6(z). a(z) i r(x) es diuen el quocient é la resta de la divisié entera de a(z) per 6(z). DEMOSTRACIO: Veurem primer que existeixen g(z) i r(z). Siguin a(z) =a +aqz+...+4,2", a, #0 Y(z) = by HW T+: + bn z™, On FO. Sin < maleshores a(x) = 6(2) -0 + a(z). Si n > m aleshores a(z) — Oz) (22) n(@) Gee oteenun Per conveni posem 2° = 1. Sir,(z) =0.0 m, m, sigui ry (z) = cy eet ens" r3(z) — (2) (gee) . és zero 0 t6 grau ny a(z) -e(2) eI.DIVISIBILITAT A L’ANELL DE POLINOMIS 25 (0()) és, dones, un ideal. La proposicié segiient ens di que tots els ideals de K{c] sn d’aquest tipus. Proposicié 2.2 Si I és an ideal de Kc] , existeie sempre un polinomi b(e) tal que (oz) =. DEMOSTRACIO: Pot ser que I = {0}. Aleshores I = (0). Si J conté algun polinomi diferent del zero, escollim-ne un de grau minim: B(x) € I. La condicié 2 dideal evs diu que (H(«)) C I. Per altra banda, donat a(«) € I podem fer la divisié entera per Wa): a(e) = B(x) - g(x) + r(x). r(x) és suma de dos polinomis de I: r(x) = a(x) +(x): [—a(2)] i per tant r(e) € I. Si r(x) # 0, tindriem un polinomi a I de grau més petit que el grau de 6(c), cosa que és impossible. Cal dones que r(x) = 0 i a(z) = (2) (x) € (B(x)). Aixd vol dir que també I'C (6(c)), i per tant I = (8(2)). 0 Observacié: « ((z)) =(k- Bz) ambOZkEK. # Si(a(z)) = ((2)), aleshoses a(e) = # (a(x)) C (6(z)) + H(z) | afz). -0(z) amb k € K. (Demostrew-ho) IL3 Minim com% miltiple i maxim comi divisor La interseccié (ax(@)) N (a2o(z)) N...M (an(x)) é el conjunt de multiples comuns de tots els polinomis a;(2),...,an(2). Aquest conjunt compleix les dues condicions d’ideal i per (2.2) (ai(z)) N... (an(#), (m(z)) per a un cert m(z). El polinomi m(z) esta caracteritzat per les dues propi- etats ¢ m(z) és miiltiple comi de a1(2),...,an(z). ‘# qualsevol altre polinomi multiple com de ay(z),...,an(z) és multiple de m(z). Se Panomena minim comti miiltiple de a;(z),...,4n(z): =mem.{a(z),...,an(z))-26 M. CASTELLET, I. LLERENA Atencid!: Observem que k-m(z) (on 0 # k € K) és també minim comt multiple de ay(x),..-,4n(x). Considerem ara la unid: (ax(c)) U...U(an(e)). Aquest conjunt no és en general un ideal. Considerem el més petit dels ideals que contenen (a1(2)) U...U (an(z)). Aquest ha de contenir totes les sumes de multiples de a;(2),...,@n(z). Amb aii ja whi ha prou, ja que {ar(x)+er(2) +... +4n(z)-en(#) | ex(2),-+.,en(e) € K[a]} és ja. un ideal de Kz] que designarem per (a:(#),-.-.4n(2)) = {an Per (2.2), (ax(2),-..,an(2)) = (d(x) per a un polinomi d(x) convenient. d(x) est& caracterizat per ex(0) +... + 4n(2)-en(x) | e1(0);.--,¢n(e) € Kle]} # d(x) és un divisor comti de a,(2),...,an(2), ja que ai(z) = a(2)-0-+...+ai(2)-1+...+an(x)-0 € (d(z)) @ Tot divisor comi de a;(2),...,dn(2), D(z), divideix d(x). En efecte, D(x) | afc) per ai=1,...,.n > (ai(e)) C (D(a) per ai=1,....n + (da) = (ai(2),..-,¢n(2)) C (D(a); é a dir, D(x) | d(2). Direm que d(x) és el maxim com divisor de a,(z),...,4 dz) = mc.d.lay(2),..-,an(2)]- Observacions: 1. SIO FRE K, k-d(a) és també mc.d.[ar(2),...,an(2)}- 2. d(x) = a:(2) r(x) +... tan(z)-ra(x). La segiient proposicié ens proporciona un métode practic de calcular el maxim com divisor. Proposicié 3.1 Si a(x) = 6(x)-q(x)-+r(2) és la divisié entera de a(x) per b(z) £0, (a(z), 8(2)) = ((e),r(z))- Compareu amb (1.2.1) i adapteu aquella demostracié al cas de DEMOSTRAC! polinomis. ODIVISIBILITAT A L’ANELL DE POLINOMIS 27 Apliquem ara aquesta proposicié fins que la resta obtinguda sigui 0: a(x) = We) - q(x) + r(@) (a(x), b(z)) = (b(@), r(2)) b(@) = r(x) - alr) + riz) (0(2),r(@)) = (r@),r(e)) real) = ri(z)- gea(t) + risa(2) (rine), ra(w)) = (re(z), Pit (@)) rie) = rigs(e)- git2(2) +0 (ri(w),ri42(2)) = (ri4a(#), 0) = (vitae), Observem que grb(e) > grr(z) > grri(z) >... i, per tant, sempre arriba un moment en qué la resta és 0. Tenim dones (a(x), b(z)) = (rit1()), és a dir, riy1(0) = m.c.d.(a(z), 6(2)). Aquest métode de trobar el m.c.d. es coneix com l’algorisme d’Euclides. Exercicis: @ med. (a)(2),...,4n(2)) =m.c.d. (me.d.(a;(2),-.-,¢n-1(z)), @n(2))- + 4n—1(2)), @n(2)) # Si d(z) = m.e.d.(a(2),6(2)) trobeu polinomis r(2), s(2) tals que « mem. (a(2),...,an(2)) =m.cm. (m.can.(ar(z), d{e) = a(x) -r(w) + B(x) s(2). Valgorisme d’Buclides, juntament amb el fet que el producte del mem. i el m.c.d. de dos polinomis coincideix amb el producte dels polinomis llevat de factors de K (veure apartat 4), ens déna també una manera de calcular el m.c.m. 11.4 Polinomis irreductibles i polinomis primers entre ells Dos polinomis a(z), (x) sén primers entre ells quan m.c.d.(a(z), b(«)) = 1. Exemples: 1. me.d.(x? — 1,2? + 2-6) = 1. Observem que a eee 2? +2 6) Foe — 5) + (2? — 1G + 5q2)- 2. Si d(x) = med.(a(z),5(2)) i ae) = d(z)- r(z) i W(x) = d(z)- s aleshores m.c.d.(r(z), s(¢)) Proposicié 4.1 (Teorema d’Euclides) Si a(z) | b(z)-c(z) i m.c.d.(a(z), 0(z)) = 1, aleshores a(z) | e(2).28 M. CasTELLeT, I. LLERENA DEMOSTRACIO: Si m.c.d.(a(z),6(z)) = 1, 1=a(z)-r(x) + (2)- don ez) = a(z)-e(z)- r(x) + (2) -e(z) + s(x). a(x) divideix els dos sumands i, per tant, a(2) | e(x). © Proposicié 4.2 $i m(x) = m.can.(a(x),b(z)) i d(x) = m.c.d.(a(z),b(2)), Havors m(2)-d(2) =k a(e):b(2) amb ke K DEMOSTRACIG: Si ale) = d(z)-r(2) i W(x) = d(x) - s(w) n’bi ha prou amb veure que d(2)-r(z)-s(x) és un m.cm.(a(2), (2). d(z)-r(w)- s(z) és clarament multiple de a(z) i de bc). Si M(z) és també un multiple comt, M(z) = a(e) (2) = B(x) - h(a); és a dir, d(2)-r(2) ee) = d(z) - s(2) - h(2). Tenim dones r(x) - ¢(2) = s(2)- A(z), i per tant r(x) | (z)- A(z). Com que (r(z), s(2)) = 1, (4.1) ens diu que r(z) | h(x); posem A(z) = r(z) -4(2). Aleshores, M(x) = (2) - (x) = dl2)- s(x) -r(2)-1(0); és a dir, M(2) és un multiple de d(e) -s(e) -r(2). 0 Un polinomi p() de grau diferent de zero es diu irreductible o primer si els scus Gnies divisors sén k, k- p(x) amb k € K. Proposicié 4.3 Tot polinomi a(x) # 0 de grau > 0 és producte de polinomis irreductibles DeMosTRACIG: Si a(z) és primer, cl resultat és cert. En cas contrazi, sigud p:(7) un divisor de grau minim entre els de a(z). Aleshores p,(z) és primer (ja que tots els seus divisors ho s6n també de a(z)), Posem a(x) = pi(z)-a;(z). Si ay(2) no és primer, considerem un dels scus divisors, pa(z), de grau minim. p2(e) és primer i a(zc) = pi(x)- paz) - ar(z). Observem que gra(z) > grai(x) > grao(z) >... Arribark un moment, dones, en que a(z) = pr(z)--- Pra(t) + ar( i a-(2) sera primer. O Les descomposicions d'un polinomi en factors irreductibles s6n, fins a cert punt, ‘iniques. Concretament:DIVISIBILITAT A L'ANELL DE POLINOMIS 29 Proposicié 4.4 Si Pal) ++ Pn(@) = i(2) +++ dm(2) i tots els factors s6n polinomis irreductibles, lavors n =m i els polinomis {p:(«)} sén els mateizos que els {q;(2)} levat de factors del cos K. DEMOSTRACIO: Procedim per induccié sobre n. Si n = 1, clarament m = 1i pi(z) = ni(2). Suposem ara que el resultat és cert sempre que n 1, fem la divisié entera per (x ~ k). La resta haura d’ésser 0 0 de grau 0: a(x (c-b)-a(z)tr rek.30 M, CaASTELLET, I. LLERENA ri per tant x —k divideix a(z).0 Aleshores, 0 = a(k) = Direm que k € K és un zero de multiplicitat p del polinomi a(c) € Ke] si a(z) = (w — k)P H(z) i b() 0; és a dir, si a(x) és divisible per (x — k)? perd no ho és per (w ~h)P+}, Corol-lari 5.2 Si gra(x) = n, la suma de les multiplicitats dels zeros de a(x) és gr(a() — 0(x))) aixd no és possible. En particular: Proposicié 5.3 Si K és infinit i a(k) = 0(k) per a tot k € K, Uavors a(x) = o(2).0 Exemple: 3_2 amb coeficients a Z/(3) (0), a(1) 4), Gonsiderem els polinomis az) = 2—2i (x) Com a polinomis, a(x) # b(z); ara bé, a(0) a(2) = 0 = (2) Acabarem aquest apartat donant un eriteri molt senzill per a trobar els zeros racionals d’un polinomi de Q[z]. Considerem a(z) =a) +ayz+...+an2” amb My +++ Fn EQ. Podem sempre trobar un enter m # 0 tal que mao,...,may € Z. El polinomi ma(z) té els mateixos zeros que a(z) i els coeficients enters. El problema queda reduit, doncs, a trobar els zeros racionals d’un polinomi amb coeficients enters. Considerem, dones, Wr) = bo + bye +... + baz” amb bo, .-.5bn € Ze Sigui p/q un zero de (2) amb p,q primers entre ells, De bo tbe +... + bP =O q q obtenim bog” + bypg™? +... + baaap"""q + bap” = 0. Com que m.c.d.(p,q) = 1, aplicant el teorema d’Euclides resulta p | bo i q| bn. Per tant,DIVISIBILITAT A L/ANELL DE POLINOMIS 31 Proposicié 5.4 Si p/q, amb p, q primers enire ells, é un zero del polinomi B(x) = by + bie +... + baz” € Zle aleshores p | bo iq | by-O Corol-lari 5.5 Sik €Z és un zero de bo + bit t...bax” € Zz], aleshores k | bo.0 IL.6 Polinomis irreductibles de R[x] L’estudi dels polinomis irreductibles a R[z] i a C[x] es basa en el segiient: teorema: ‘Teorema 6.1 (fonamental de PAlgebra) Tot polinomi de grau > 1 amb coefi- cients complezos té un zero. No donarem la demostracié d’aquest teorema, que va més enll& de ’objectin del libre. Perd s{ que en farem alguns comentaris i en traurem conseqiiéncies. Primer de tot diguem que, malgrat el seu nom, no es tracta d’un teorema “algebraic” sind d'un teorema “topoldgic”; en altres paraules, aquest teorema és conseqiitncia de les propietats de completitud de C (i de R) i no de les propietats de les seves operacions. Observem també que del teorema es dedueix que tot polinomi de Clr] de grau > 1 és producte de factors lineals (de grau 1) i, per tant, Corol-lari 6.2 Els polinomis irreductibles de C[z] sén els de grau 1. Aquest corollari déna, de fet, un altre enunciat del teorema, ja que si a + Br é un factor lineal del polinomi a(x), a(x) té el zero —a/f. Estudiarem ara els polinomis irreductibles de R[z]. Tot polinomi real a(x) = ay +02 +... -+ax2" pot considerar-se també com un polinomi amb coeficients complexos. En general, si a(x) = a9 + a1¢ +... + dq2" és de Cle] indicarem per a(x) Go tart... +a_2" Sizsath EC, z= reals si i només si bi indica el seu conjugat. Aleshores a() té coeficients Per altra banda, si z € C ae) 0), 2 és zero de a(z), (a(z @(Z) = Go +H 2Z+...4+Gn: i, en particular, si z és un zero de a(z), (a{z)32 M. CASTELLET, 1. LLERENA Quan a(z) té coeficients reals, resulta que sempre que z sigui un zero, 2 també ho és. Aleshores, o bé z = 2, és a dir, z és un zero real de a(z), 0 bé z # 2 i a(z) és divisible per (2-2)(z-2) que és un polinomi amb coeficients reals. A més a més, 2? — (z + 2)x + 22 és irreductible a R{z], ja que en cas contrari tindria un divisor de primer grau i per tant un zero real. Aixt doncs els polinomis irreductibles de R(x] sén de grau < 2. Nota: ~(2+2)r+ 23, A Panell Q[z| es poden trobar polinomis irreductibles de grau tan gran com es vulgui. IL7 Els anells K[z]/(m(z)) Sigui m(z) un polinomi de K[z|. Direm que dos polinomis a(z) i 6(z) s6n congruents médul m(2) si a(z) (2) € (m{z)). Aixd equival a dir que les restes de les divisions enteres de a(z) /4(z) per m(z) sén iguals (compareu amb [.4). Escriurem aleshores a(z) = (2) (m(z}). Aquesta relacié és clarament d’equivaléncia. Designem per [a(z)] la classe d’equi- valencia de a(z), é a dir, el conjunt de polinomis congruents amb a(z) mbdul m(z). El conjunt d’aquestes classes d’equivaléncia el denotarem per K\z}/(m(z)) i en direm quocient de K(z] per (m(c)). Observem que hi ha tantes classes d’e- quivaléncia com restes possibles en les divisions enteres per m(z). Aquestes restes s6n precisament els polinomis de grau més petit que el grau de m(z). En altres paraules, a cada classe d’equivaléncia hi ha un i només un polinomi de grau més petit que el de m(z). En el conjunt K{z]/(m(z)) podem definir dues operacions, suma: [a(z)] + [o(z)] = [a(z) + O(z)), i producte: {a(z)) -[6(2)] = [afe) -b()]. Cal veure perd que la classe suma i la classe producte no depenen dels represen- tants a(z), b(z) escollits. Es a dir, que si a'(z), b'() sén uns altres representants de (a(z)), 6(z)] respectivament, lavors {fa'(x) + 6°(z)| = (a(x) + 6(z)] — [a"(z) -6'(z)] = [a(z) - 6(2)].DIVISIBILITAT A L’ANELL DE POLINOMIS 33 La comprovacié es fa exactament igual que en el cas de les classes de restes a Z (Ls). K{z]/(m(c)) té, amb aquestes operacions, l’estructura d’un anell commutatiu amb unitat; ara bé, aquest anell posseeix algunes propietats que no tenia K(z]. Per exemple, Proposicié 7.1 Si (a(z),m(z)) = (1), [a(z)| té un invers a K(z]/(m(z)). $i (a(z), m(z)) = (d(z)) amb grd(z) > 1, |a(z)] és un divisor de 0 a K[z}/(m(z)). La demostracié és analoga a la de 1.5.1.0 En particular: Corol lari 7.2 Si p(z) € K[z] és irreductible, K{z]/(p(z)) és un cos.0 Sigrp(z) > 1, K — Klz}/(p(2)) ko [hl és injectiva i conserva la suma i el producte, Aquest fet justifica que denotem els elements (k] simplement per k i el subconjunt de K(z]/(p(z)) imatge de laplicacié per la letra K. Amb aquesta notacié escriurem Kc K{z\/(p(z)). Quan p(z) és irreductible obtenim, doncs, un cos K[z]/(p(x)) que “conté” K. Tot polinomi a(x) amb coeficients a K pot considerar-se també com un polinomi amb coeficients a K{z}/(p(z)). En particular, el polinomi P(z) = Po + Pit +--- + Paz” pot considerar-se amb coeficients a K(z]/(p(2))- Tenim, aleshores, que si posem a = [2] € K[z|/(p(z)) (a) = p(lz]) = po + Pilz] +---+ Pole”) = [po tia t...+ pa”) = [0]; és a dir, el polinomi p(x), que era irreductible a K[z], té un zero (i, per tant, té un divisor lineal) a K[z]/(p(z)). El cos K{z}/(p(z)) es denota per K(a) ies diu una extensié algebraica de K. Exemple: Considerem z? +1, que és un polinomi irreductible a R[z]. Els elements del cos R{z|/(z? +1) tenen, cada un, un i només un representant de primer grau fa + br]. La suma de dues classes és [a + bz} + [e+ dz] = [(a +e) + (b+d)z]34 M. CasTELurt, I. LLERENA i el producte [a+ be} - fe + dz] lac + (ad + be)a + bdx?] = [(ac — bd) + (ad + be): Aleshores, si “identifiquem” cada a € R amb {aj € Rfr]/(x? +1) i denotem [2] per é, obtenim que els elements del quocient sdn de la forma [a + br] =a + bz] = a+ bi, i amb aquesta notacid {les dues operacions s’expressen aixi: (abit (ctdi)= (ate)4+(b4dji (a+bi)-(c+di)= (ae—bd) + (ad + bei. Existeix, doncs, una correspondéncia bijectiva entre el cos R[x]/(x? + 1) i el cos C dels nombres complexos, que conserva les operacions. Podem dir, dones, que el cos R{]/(2? + 1) no és alta cosa que el cos C dels nombres complexos. Amb més precisid, es diu que R{z]/(x? + 1) i © sén dos cossos isomorfs Exemple: Considerem Qle]/(2? — 2) = K; 2?—2ésirreductible a Q[z] i, per tant, K és un cos que conté Q. Tot element de Q té un representant (i només un) de primer grau ac +b. Les dues operacions s6n [at e)x + (b+ d)] [ax + 8] + [cx + d] [acx? + (ad + be)x + bd] = [(ad + bc)t + 2ac + bd}. (ax +8): [er +d] L’element « = [x] € K compleix a? = 2 i és un zero del polinomi X? ~ 2 € K|[X]. L’extensié algebraica K = Q(a) és isomorfa a la seva imatge per Paplicacié Qa) — R aa+b 1 av2+b.DIVISIBILITAT A L*ANELL DE POLINOMIS 35 IL8 Nota historica El simbolisme emprat en els polinomis i equacions s’ha anat elaborant al larg de la histdria i no assol{ la forma actual fins a comengaments del segle 18. Sembla ésser que els signes “+” i “—” foren usats per primera vegada per J. Widman el segle 16 desplagant les letres “p” i “m”, abreviacions de “plus” i “minus”. Francois Vitte (1540-1603), un parlamentari que dedicava el temps Iliure a les matembtiques, va donar un gran impuls a l’Algebra simbdlica, utilitzant Iletres (les primeres de Pabecedari) per a les variables. La nostra equacid “SBA? — 20.4 + A? = D” Pescrivia “BS in A quadratum ~ C plano 2 in A + A cubum aequator D solido” (i aixd fou un gran aveng sobre els seus predecessors). L’obra de René Descartes (1596-1650) conté ja la notacié actual amb dues variants menors: “ea” per “2?” i “oe” per “=”, En Ja resolucié d’equacions, i especialment en el que fa refertncia als apartats 5 i 6, cal esmentar Paolo Ruffini (1765-1822) i Carl Friedrich Gauss (177-1855), el “princep de les matematiques” segons la inscripcié feta gravar pel rei George V de Hannover, que demostri el teorema fonamental de algebra i en dona quatre demostracions tot buscant-ne una purament algebraica. Augustin-Louis Cauchy (1789-1857) fou el primer a observar, cl 1847, que els nombres complexos es poden considerar com classes d'equivaléncia de R{z] médul 2? 41, Bs curios que, malgrat que des de Gauss ja es treballa amb relacions Wequivaléncia a Z ia K[z], passa gairebé tot el segle 19 fins que s'introdueix sistematicament el conjunt quocient corresponent. Dos matematies destaquen per les seves aportacions inicials a la teoria de cossos, considerant extensions d'un cos per una arrel d’un polinomi: Niels Henrik Abel (1802-1829) i Evariste Galois (1811-1831), ambdés estudiant la resolubilitat de les equacions de grau > 5. Tant Abel com Galois moriren molt joves i tragicament; Yun tuberculés i en la miséria, Valtre en un duel. IL9 Exercicis 1, Caleuleu el maxim comm divisor d(z) dels polinomis p(x) = 2° — 5a* + 42 i q(x) = 2° — 2x? ~ 52 +6, Trobeu dos polinomis a(x) i b(x) de manera que P(z)- a(x) + a(z)- (x) = d(x). 2. Si p,q € R[z] edn tals que (p,q) = (1), demostreu que (p+ q,p-4) = (1). 3. Factoritzeu com a producte de polinomis irreductibles: a) 29-2, 217-4, 2? -1a Qe], Rls] i Cl]. b) 2? -2aZ/(p)[z], 2° +207 +52+1aZ/(7)l: 4. Determineu un polinomi p() de grau minim tal que 2? +1 | p(x) ic +1] p(2)~1. 5. Si p(z) € Ze] i p(r/s) = 0 amb (r,s) = 1, demostreu que r ~s | p(1) i r+s|p(—l).36 10, 11. 12. 13. 14, 15. M. CASTELLET, I. LLERENA Calculeu tots els zeros racionals de 202° — 562? — 33a +9 i de 1225 — 1724 + a5 — 82? — 22 — 5. Determineu un polinomi p(x) de grau 5 tal que p(0) = p(1) = p(2) = p(3) = p(4)=1. Descomponeu 24 +a? € R[z] en factors irreductibles. Descomponeu (x +1)" +(x — 1)" € C{z] en factors lineals. Demostreu que 2+ V3, V2+ V3, 2+ V3i V24 V34 V5 sén cada un Pells zero d’un polinomi de Z{x]. Determineu aquests polinomis. Racionalitzeu les expressions al Donat el polinomi p(x) = 323 + 52? +52 +2, a) Trobeu tots els zeros complexes de p(x), b) Determineu els divisors de zero dels anells C[z]/(p(x)) i Rfx}/(p(2)). Resoleu a R{x|/(z? + 2r + 1) Vequacié 2? + z+ 1/4=0. Per a quins valors a € C Vequacié z? +z +a =0 a V’anell A = C[e]/(2*) té infinites solucions? Per a cada element a € A = R{[z]/(2? +2) determineu quantes solucions té Vequacié z? = a. Representeu ’anell A sobre el pla i dividiu-lo en regions segons el nombre de solucions de lequacié anterior. II.10 Exercicis de programar 16. 18. 19. Resolucié a Z/(p) de Pequacié de segon grau az? +be+e=0, (Indicacié: utilitzeu com a subrutines accessories els exercicis 1.20 i 1.21). Divisié entera de dos polinomis de Z/(p) [2]. (Indicacié: utilitzen com a subrutina accessdria Pexercici 1.20). Factoritzacié d’un polinomi de Z/(p) [2] en polinomis irreductibles. (Indi- caci6: utilitzeu com a subrutines accessbries els exercicis 1.20, L21 dins de 11.16 i 11.17). Calcul dels zeros racionals d’un polinomi de Q[z]. (Indicacié: utilitzeu la proposicié II.5.4 i Pexercici II.5).Capitol III Grups III.1 Definicié i exemples Un grup és un conjunt G juntament amb una operacié - que compleix les propietats: Associativa: g-(g'-g") =(g-9')-9" Vog'.g" €G. « Existeix un element e, que anomenarem element neutre, tal que gre eg Wg EG, © Per acadag € G hi ha un element, que anomenerem V’invers de g i denotarem per g~}, tal que ro Si es compleix també la propietat commutativa: gg “9 Vag €G, direm que el grup és commutatiu 0 abelié. En aquest cas Poperacié es denota sovint per +, l'element neutre per 0 (i es diu zero) i l’element invers per —9 (i es diu Poposat de g). Quan indiquem loperacié per -, notacié multiplicativa, ’element neutre s’acos- tuma a dir unitat i a escriure 1. Amb aquesta notacié multiplicativa és costum suprimir el punt que indica 'operacié i escriure simplement gq’ per indicar g - g'. Exemple: 1. Els nombres enters Z amb la suma formen un grup commutatiu. El mateix val per als racionals Q i els reals R.. Els nombres naturals N = {1,2,...} no sén grup amb la suma. 3738 M. CasTeLter, I. LLERENA Els nombres racionals no nuls, Q— {0}, amb el producte formen un grup commutatiu. El mateix val per a R— {0}. Ni Z— {0} ni N no sén grup amb el producte. . Els nombres complexos © amb Ja suma sén un grup commutatiu. C — {0} amb el producte és un grup commutatiu. Si={zeC| |. 1} amb el producte, é un grup commutatia. Tots els exemples anteriors s6n grups commutatius. Els exemples més senzills de grups no commutatius sorgeixen a la geometria en estudiar determinats conjunts de moviments. Aixi, per exemple, el conjunt de moviments del pla que deixen fix un triangle equiliter est format per tres simetries respecte a eixos que passen per un vértex i el punt mig del costat oposat, els girs de 120° 4 240° al voltant del baricentre, i la identitat o gir de 0°. En aquests exemples geométrics Poperacié és la composicié: la composicié dels moviments g' i g és el moviment g oy! que resulta de fer successivament els moviments g’ i g. (Atencié a Fordre!). Aquesta operacié no és commutativa. Aquests grups de moviments sortiran de manera natural en estudiar la geo- metria. Ara, a apartat 2, ens anem a ocupar d’uns altres grups no commu- tatius senzills: els grups de permutacions. III.2 Permutacions Sigui A = {a,,...,a,} un conjunt amb n elements. Una permutacié de A és una aplicacié bijectiva a: AA,GRUPS 39 La composicié de permutacions és, clarament, una permutacié. A més a més es compleixen les propietats: © Associativa: co(por)=(aop)or Yo, pyr. ¢ Hihauna permutacié Ital que: ¢ol=¢=I0c0 Vo. 1 és Vaplicacié identitat: I(a)=a Yae A 1 Per a tota permutacié o hi ha una permutacié ¢~! tal que goo! =I = o-too. a} és Vaplicacié inversa de a. El conjunt S, de les permutacions de A amb la composicié és, dones, un grup. De la composicié en direm també producte i escriurem, a vegades, o7 per 707. Per simplificar Ia notacié considerarem d’ara endavant, si no diem el contrazi, que A= {1,...,n}. El conjunt de permutacions de {1,...,n} el designarem per Sn. Si A és qualsevol conjunt amb n elements, les propietats de S4 sén exactament les mateixes que les de S, (veure apartat 4). Per donar una permutacié conereta 7, haurem de dir quines sén les imatges de cada un dels elements 1,2,...,n. Una manera comoda de fer-ho és escrivint aquests elements en fila i davall de cada un la seva imatge: (ody 0) on): Proposicié 2.1 Sin > 3, S, no és commutatin, DemostrAcié: En efecte, es té i 3 4 E n 1 (i a) )e 2 Pern =2, S: -{ ( ; 2G iv) } aun Pep coi Un element j es diu fit per una permutacié o si o(j) = j. Si j no és fix, formem la successié. He we BS SS I — aon enw nw a3 ww Hee we ae Pe were wean Ae RS ew we we ne Re eR 3a SOO) s ro G)ye = coc i,en general, o” =o 0071, Com que {1,2,...,n} és finit, en algun moment un element o*(j) coincidir’ amb un dels anteriors. El primer element que torna a sortir és precisament el j: en efecte, si o(j) = o*(j) amb h gg' ES, 2gESagtes. De fet aquestes dues condicions es poden sintetitzar en una: Proposicié 3.1. Un subconjunt S £0 d’un grup G és un subgrup de @ si i només si compleiz GES agg ES. DEMOSTRACIO: Si S és subgrup, gg ES agg ESagig eS. Si S complex la condicié de Venunciat i g € $ és qualsevol, e = gg™1 € S. Aleshores, Vg € S, g7! = eg"! € S. Aixd demostra 2, que, ara, ens permet demostrar 1: g',g € 5 g',g7 € S => g'g ES, ja que (g)? = 9.044 M. CasTELLET, I. LUERENA Exemples: 1, S! = {2 EC | |2| = 1} és un subgrup de C ~ {0} amb el producte. 2, Z amb + és un grup. Si $ é un subgrup de Z la primera condicié de la definicié de subgrup ens diu que si a,b € S, aleshores a +b€ S. Siae Si n€ Z, aleshores na és 0 0 suma d’unes quantes a 0 suma d’unes quantes — En tots els casos, na € S. Aixf doncs, $ és un ideal de Z i, per (I.1.2), és de la forma S = (m). 3. Estudiem els subgrups del grup de permutacions $3. Els elements de $5 s6n J, A= (1,23), B= (13,2), 1 = (2,3), % = (1,38), 76 = (1,2). ‘Tot subgrup ha de contenir J. Per tant, amb un element hi ha només un subgrup: {7}. Els conjunts {In}, {Ln} i {ln} s6n subgrups. En canvi, ni {I, A} ni (1, B} no ho s6n; de fet, si un subgrup conté A, ha de contenir A? = B i si un subgrup conté B ha de contenir B? = A. El conjunt {A,B} és un subgrup. Cap altre subconjunt propi de $ no és subgrup. En altres paraules, si un subgrup $' de S, conté a més de I dues permutacions que no siguin Ai B, aleshores $ = S,. Considerem per exemple el cas en qué 1 € S i AE S; aleshores B=AMES, n=nAES, m=ANES i S conté tots els elements. De manera semblant es veu la resta de casos. Donat un subconjunt $ d’un grup G, anomenarem subgrup generat per S el “més petit” subgrup de G que conté S. El designarem per (S). Aqui, “més petit” vol dir que (S$) esta contingut en qualsevol altre subgrup que contingui S, Cal preguntar-se, perd, si existeix sempre (S) i, en tal cas, com es forma. Observem, primer, que (S) ha de contenir els elements de S, els inversos dels elements de S i els productes d’uns i altres. No cal afegir més elements; el conjunt de és productes {s.- ja un subgrup. (Demostreu-ho!). Aquest conjunt és, doncs, (5). in | 8 ES 09877 ES} Exemples: 1. El conjunt (a,.. per {4;,...,0,} +@,) construit a (1.2) és precisament el subgrup generat 2. El subgrup de $, generat per {I,7;, A} és tot Sy.GRUPS 45 Il.4 Homomorfismes Siguin G i G’ dos grups. Una aplicacié f:G>G@ es diu un homomorfisme (0 morfisme) de grups si, Vg.,g2 € G, es compleix que (9s +92) = F(91) + £(92)- Exemples: 1. Considerem el grup dels nombres reals amb Ja suma, (R, +), i el grup dels nombres reals positius amb el producte, (R* ,-). L’aplicacié R — Rt zee és un homomorfisme de grups, ja que e**” = e7 -e¥. 2. L’aplicacié signe definida a l’apartat 2 e:S, —> {+1,-1} és un homomorfisme. Proposicié 4.1 Sigui f :G —+ G' un homomorfisme de grups. Siguin e ie’ els elements neutres de G i G’ respectivament. Aleshores, a) fe) =e, ) fo) =(F(a)*, YoeG. DEMOSTRACIO: a) Sig € G, f(g) b) F@) F(a" *) = Flga-*) = Fle) (ge) = £(9)F(¢), don fle ', don f(g") = (f(g))"*- e. Proposicié 4.2 Sif :G —G’ ih:G’ —> G" sdn dos homomorfismes de grups, aleshores ho f :@ —+ GQ" és també un homomorfisme. Demostreu-ho.0 Un homomorfisme injectiu es diu un monomorfisme; un morfisme exhaustiu es diu un epimorfisme; un morfisme bijectiu es diu un isomorfisme; si f : @ —+ G’ és un isomorfisme, direm que G i G’ sén isomorfs i escriurem G = G". Dos grups isomorfs tenen les mateixes propietats, “els mateixos subgrups”, ete.46 M. CasTELLer, 1. LLERENA Exercici: Si Ai B sén dos conjunts de n elements, demostreu que S i Sp sén isomorfs Anomenarem nucli d’un homomorfisme f :@— G! Nuc f = (9 € G | f(9) =e}. Anomenarem imatge d’un homomorfisme f Im f = {g' €G'| existeix 9 € G, f(g) =9'}- Es facil comprovar que Nuc f és un subgrup de G i Im f és un subgrup de G'. Proposicié 4.3 Sigui f :G—+ G! un homomorfisme de grups. a) f és injectiva si i només si Nuc f = {e}. b) f és exhaustive si i només si Im f =G'. DEMOSTRACIO: La segona afirmacié no és altra cosa que la definicié d’exhausti- vitat. Demostrem, doncs, la primera. Si g € Nucf, aleshores f(g) =e’ = f(e) (per (4.1)); per ser f injectiva, aixd implica que g = e. Recfprocament, suposem que f(g.) = f(g2); aleshores F(g.93") = F(g1)F(g2)* =e’, @; 63 a dir, gi = 92.0 don g1g3? € Nuc f = {e}, i, per tant, gig IIL5 Grup quocient. Subgrups normals Recordem que els quocients Z/{m) (1.4) estaven definits a partir de la relacié @equivalencia: a = 6 ¢ a—b € (m). En general, si G és un grup commutatin amb una operacié + i H és un subgrup de G, la relacié “g1 ~ g2 4 91 — go € H” & dequivaléncia. Quan G no és commutatiu hi ha dues possibles generalitzacions: Law eng 6H IL 9% 92 931-9 EH. Tant una com I’altra sén relacions d’equivaléncia. Demostrem-ho per a la primera: ésreflexiva: g €G,gg-! =e€ H, dong ~g, © éssimatrica: gi ~ 92 > 91971 € H > gogy' =(n 97!) EHS m~ a, oés transitive: gi © 92, 92 ~ 93 > 9193' € H, gags! © H > gy! = (gi9z*\(g295") € H > a1 ~ 9.GRUPS AT Les classes d’equivaléncia per a aquesta relacié sn I] = {21 € Gln ~g}={n €G |g =hg, he HY. Posarem {g] = Hg i el conjunt quocient el denotarem per H\G. Les classes d’equivaléncia per a la relacié II sén {9} ={n €G|n ¥ 9} = {9 €E|g1 = gh, he H}. Posarem {g} = gH i el conjunt quocient el denotarem per G/H. Una manera ldgica de definir les operacions a H\G ia G/H seria la}lge] = lorg2] i {o1}{92} = {9192}, respectivament. Aquesta no és sempre, perd, una bona definicié; vegem-bo en un exemple. Exemple: Considerem el subgrup H = {1,71} de G = Ss. Amb les notacions de apartat 3, les classes de H\G sén H={I,n}, HA={A,72}, HB = {B,75}. Les classes de G/H sén H ={I,7}, AH = {4,7}, BH = {B,7o} El producte de les classes HA i HB s’hauria d’obtenir fent el producte d’un representant de HA per un de HB. Ara bé, AB =I, d’on el producte seria H = [I] ty7%3 = A, Von el producte seria HA = [A]. L’operacié no queda, dones, ben determinada. Una cosa semblant passa amb les classes de G/H. En quines condicions el producte {gi][ga] = [gga] esti. ben determinat? Sempre que per a tot parell hi, hy € H (igi )(hog2) = hoige per a un cert h € H. Ara bé, hygahaga = hgige + higuhagy! = h # guhagy? =hyth © H. Per tant, existeix un tal h € H sii només si g:hogy! € H. L’operacié esta, dones, ben definida si per a tot g1 € Gi hz € H, gihog,’ € H; és a dir, si nig CH Wn eG,48 M. CasTELupr, I. LLERENA on giHgy! = {g:hagy? | hz € H}. En particular, per a tot g € G, aplicant la inclusié anterior a g ia g™?, tenim gHg-) CH g Hg CH, éadir HC gHg™, d’on resulta, gHg! =H. Direm que H és un subgrup normal si és un subgrup que compleix la igualtat anterior per a tot g € G. Si H és un subgrup normal de G, en el conjunt H\G hi ha una operacié ben definida: [g,]lg2] = [71g2]. Amb aquesta operacié H\G és un grup. Observe que gHg~! H equival a 9H =Ho VoeG; és a dir, si H és normal, les classes per a les dues relacions I j II coincideixen, i, per tant, els conjunts quocients també, H\G = G/H. Naturalment, en aquest cas, Toperacié de G/H també esti ben definida i coineideix amb la de H\G. Nota: El mateix resultat s’obté, naturalment, si comencem estudiant en quines condicions Voperacié de G/H esta ben definida. Exercici: Demostreu que si H és normal, G/H és un grup. El seu element neutre és e =H; Vinvers de [g] és [g~ Sigui H un subgrup normal de G. L’aplicacié G — G/E go [91 és un epimorfisme de nucli H. i és nucli d’un homomor- Proposicié 5.1 Un subgrup H és normal si i només s fisme. DEMOSTRACIG: Tot subgrup normal H d'un grup G és el nucli de Pepimorfisme G — G/H que acabem de definir. Suposem, ara, que H = Nuc f, per a un cert homomorfisme de grups f :@ — G'. Peratot g€Gitothe H F(ghg) = FO) FRG) = 9) F(9)— d’on resulta que ghg~! € Nuc f = H i, per tant, H és un subgrup normal. 0 =e,GRuPS 49 Exemple: El conjunt A, de les permutacions parelles de S, és un subgrup normal, ja que és el nucli de laplicacié signe €:S, — {+1,-1}. Ay = Nuce es diu el grup alternat d’ordre n. Bn particular, Ay = {I, A, B} és un subgrup normal de 3. ‘Teorema 5.2 (d’isomorfisme) Sigui f : G —+ G’ un homomorfisme de grups; aleshores G/ Nuc f ¥ Im f Demostraci6: Per (5.1), Nuc f és normal i G/Nucf és un grup. Tots els elements d’una mateixa classe de G/Nuc f tenen la mateixa imatge per f; en efecte, si gh € [9] amb h € Nuc f, aleshores, F(gh) = f(a) f(b) = F(9). Podem definir, doncs, una aplicacié G/Nucf —> Imf g — Ff. Aquesta aplicacié és, clarament, un homomorfisme exhaustiu. Per veure que és injectiu, només cal comprovar que V’tinica classe que s'aplica a l’element neutre és [c] =Nuc f (4.3); en efecte, si f(g) =e", g € Nuc f i, per tant, (g] = Nuc f.0 III.6 Producte directe de grups Es diu que un grup G és producte directe dels seus subgrups Hy i Hy si a) Hy i Hy sén subgrups normals de G; b) Hi M Hp = {e} (one és Velement neutre de G); ©) G= {hyhy | hy € Hy, hy € Ha}. Proposici 6.1 G és producte directe dels seus subgrups Hy i Hy sii només si 1. tot g €G s’expressa de manera tinica com a producte g = hyhy amb hy € Hy ihe € Ha; 2. hha = hgh, Why € Hy, Vho € Ho.50 M. CASTELLET, I. LLERENA DEMOSTRACIO: Suposem que G és producte directe de Hi i Hz. Aleshores es compleix I, ja que si g = hyhg = hyh), amb hy, hi € Hy i hy,hy © Ha, hy thy = ha(hh)~) € Hy N He = {ec}, d’on resulta que hy 1h = i ho(h})~! = e, i, per tant, fy = hh ihe = Ay. ‘També es compleix 2, ja que (huha)(haha)~* = (hahe)(hy "hy perd, per ésser H; normal, hgh; "hz? € Hy, d’on ha(hghy hy) € Hy i, per ésser Hy normal, hyhgh;? € Hz, d’on (hyhah;")hy? € He. Ara bé, com que Hi Hy = {e}, cal que (hyhg)(hohy)~" = hihzhy hy? = e; és a dir, hyha = hohr. Recfprocament, suposem, ara, que @ compleix 112. La condicié c) és part de 1 i, per tant, ja es compleix. Per demostrar que H; és normal, considerem elements qualssevol g = Iyh2 € G (hi € Hi, hy € Hz) iM € Hy; fent servir 2 obtenim Ayhyhy! eM. Ayhehyhy thy! = hihghg thy, Analogament es veu que Hz és normal. Finalment, per provar b), suposem que h € Hy {M Ho; per 1, les dues expressions he = eh han d’ésser la mateixa; aixf dones, h = e. 0 Siguin ara G1 i G2 dos grups (poden ésser el mateix). Anomenarem producte directe de Gz i Gz el conjunt G1 x G2 juntament amb Voperacié (92592)(91594) = (91919292) Vor.9i € Gry 92,99 € Ga. Com quasi sempre que parlem en abstracte, fem servir la notacié multiplicative per a G1 iG. S‘entén, perd, que en cada cas particular els elements 91 i g} s’operen amb V’operacié conereta de G;, i els clements gz i g', amb l'operacié conercta de ce El fet que s'utilitzi el nom de “producte directe” també per al grup G; x Ge que acabem de definir no és casual. La segiient proposicié ho justifica. Proposicié 6.2 Sigui Gy x Gp el producte dinecte dels grups Gy i Gz. Evisteizen dos subgrups de Gi x Gz, Gi iG), isomorfs a G1 i Ge respectivament, tals que G, x Gy és el producte directe de G', i Gh, DeMOSTRACIG: Agafern Gi = {(g1,¢)€ Gi x G2} Gy = {(e,g2) € Gi x Gr}, on indiquem per ¢ tant element neutre de Gi, com el de G2. Bs facil veure que G4, iG sén subgrups de Gy x Go i que les aplicacions Q— G Gc C nm > (91) g2 +> (e192)GRUPS 51 son isomorfismes. Comprovem que Gi x G2 és producte directe de Gt, i Gi, veient que compleix les condicions 1 i 2 de (6.1): Tot element (91,92) € G, x Gz es pot posar com (91,92) = (gi. €)(e92) de manera, tinica; aixd demostra 1. A més, es té sempre (g1,€)(€,92) = (e,92)(915€), que demostra 2.0 Exemple: Estudiem el producte directe Z/(a) x Z/(b), quan a i b sdn primers entre ells (1.5). (A Z/(a) i a Z/(b) considerem Voperacié suma). Sumant l’element ((1],{2]) amb ell mateix prou vegades podem obtenir tots els elements de Zj(a) x Z/(b): en efecte, aixd equival a dir que tot element ([m], [q]) és de la forma fr], [r))5 (le), fal) = (A), A+ > (0, 2) = nha d’ésser, dones, tal que n=m-+at=q+br. Com que ai b sén primers entre ells, existeixen t ir tals que m—q = —at+br i, per tant, existeix el nombre n que buscavern. Aquest fet ens porta de manera natural a definir l’aplicacié exhaustiva, Z— Z/(a)xZ/(b) no e+ (In), [n) Aquesta aplicacié és, clarament, un morfisme de nucli (a) 1 (8); perd, com que m.c.d.(a,b) = 1, el seu minim com multiple és ab: (a) (6) = (ab). El teorema 5.2 ens diu aleshores que Z/(ab) % Z/(a) x Z/(b). II.7 Grups ciclics Un grup G es diu cfclic si esta generat per un element g (que es diu un generador de G). Escriurem G=(9). Tal com hem vist a Papartat 3, el subgrup generat per g esta format per g,g~ i productes d’aquests elements: 9", (g~!)”. Fent servir la notacié g° = e, g~ (g-1)", tenim, dones, (9) = {9" |» € 2}.52 Exemples: 1. Z amb Ia suma és un grup ofclic generat per 1. 2. Z/(m) amb la suma és un grup ciclic generat per [1] La segiient proposicié ens diu que aquests sén els tinics exemples de grups ciclies, Nevat d'isomorfismes. Proposicié 7.1 Tot grup ciclic és isomorf a Z 0 a un Z/(m). DeMOosTRACIO: Sigui @ = (g) = {9" | n € Z} un grup ciclic. L’operacié a G és g"g™ = g"¥™, que ens diu que Paplicacié zZ— G6 n we gt és un epimorfisme. El seu nucli és un subgrup de Z que, com hem vist a Yexemple 2 de Papartat 3, sera de Ia forma (m). Aleshores (5.2) ens diu que Z/(m) © G. El cas m = 0 correspon a Z™G. 0 Un grup ciclic G = (g) es diu d'ordre m # 0 si és isomorf a Z/(m); en aquest cas, g” = e sempre que n =, Un grup ciclic @ = (g) es diu dordre infinit si és isomorf a Z ; Havors g” = e només quan n = Proposicié 7.2 Tot subgrup d’un grup cielic és efclic. DpmosTRAcié: Sigui S un subgrup de G = (9). SiS = {c} =(c), S és ciclic. Si S # {e}, sigui g* un element de S. Aleshores, també, g~* € Si, per tant, S conté pottncies de g amb exponent positiu. Sigui g” € S amb exponent positiu minim. S conté el subgrup generat per g"™: (g") C$. Anem a veure que (g™) = S; en efecte, sigui g* € Si fem la divisid entera de k per m: k=mgtr amb0 5, reprenent aixi Vheréncia de Lagrange. Galois introdueix les classes médul un subgrup, el producte de grups, el concepte disomorfisme, etc. L’obra de Galois, que comenga quan amb 16 anys legeix els tre- balls de Lagrange i acaba 4 anys més tard després d’una joventut turbulenta i d'una mort tragica, és un dels capitols més apassionants de les matematiques. (Llegiu Obra d’Evariste Galois, Institut d’Estudis Catalans, Monografies de la Seccié de Cidncies n.1 1984). A partir de la segona meitat del segle 19 la teoria de grups es va configurant de mica en mica, primer de la ma d’Arthur Cayley (1821-1895), que va donar la definicié abstracta de grup finit, i després amb Camille Jordan (1838-1922), amb el seu llibre Mémoire sur les groupes de mouvements, i amb Walter von Dyck (1856- 1934), que considera ja els grups abstractes a finals del segle passat i introdueix, entre altres, el concepte de sistema de generadorsGRUPS 57 TIL.10 Exercicis 5 2: 10. Demostreu que un cicle d’ordre n no es pot posar mai com a producte de menys de n — 1 transposicions. Demostreu que S,, admet els segiients sistemes de generadors: a) (1,2),(1,3),--.,(1,”). b) (1,2),(2,8),...,(n- 1m) c) (1,2,-.-.7), (1,2) Donada la permutacié sw 0 0 on Ron awe wa Ho ao ww (3 Sigui G un subgrup de S,, no contingut a Ay. Demostreu que exactament la caleuleu o°°, meitat de les permutacions de G son parelles Una permutacié es diu regular si un cop descomposta en producte de cicles disjunts tots els cicles tenen el mateix ordre. Demostreu que una permutacid és regular si i només si és una poténcia d’un cicle d’ordre maxim. Demostreu que les arrels de l’equacié 2° —1 = 0 amb el producte de C formen un grup ciclic. ‘Trobeu els generadors i els subgrups, Demostreu que l’aplicacié R—C t rs et = cosQat + isin nt és un morfisme de grups i expliciteu el teorema d’isomorfisme. Demostreu que, per a un grup G, les segiients afirmacions sén equivalents: a) Ges abelia. 1 b) 244 27! és un morfisme. c) e+ 2? és un morfisme, Si G és un grup ciclic d’ordre n ir és un divisor de n, demostreu que G té com a maxim r—1 elements d’ordre r. Si r és primer, aleshores hi ha exactament r — 1 elements d’ordre r. Demostreu que en tot grup G d’ordre p", p primer, existeix almenys un sub- grup d’ordre p.M. Castenier, I. LuERENA 1. 12, 13. 14. 15. Si G és un grup ordre n tal que tot element (diferent del neutre) té ordre 2, demostreu que n és una poténeia de 2. Sigui @ el grup generat per les matrius (a : 01 -1 0 2 10 amb el producte de matrius. Demostreu que G és un grup no abelia de 8 elements. Sigui G un grup i G! = {x? |x € G}. Demostreu: a) SiG és abelia, G' és un subgrup normal de G. (Doneu un contraexemple en el cas G no abelia). b) SiG és abelid, G/G" no té quadrats Ievat del 0. c) Si H és un subgrup de G que conté G!, H és normal i G/H és un grup abelia. ) Calculeu G’ i G/G! en els casos segiients: Z , Z/(n), Q , Ss. Bs defineix el centre ZG d'un grup G com el conjunt dels elements que commuten amb tots els elements de G. Demostreu: a) ZG és un subgrup normal de G. b) Si G conté un tinic element d’ordre 2, aquest pertany a ZG. c) Si H és un subgrup normal de G contingut a ZG i G/H és ciclic, aleshores G és abelia. 4) Z(Sn) = {e}. Es defineix el commutador G' d'un grup G com el subgrup generat pels ele- ments de la forma zy2~!y-? amb 2,y € G: G' = (2yry | ey € @). Demostreu: a) G! és un subgrup normal de @. b) Ga, = G/G! és un grup abelia (es diu Pabelianitzat de @). c) Per a tot subgrup normal H de G que contingui G', G/H és abelia. d) Sif: G —+ A és.un morfisme de G en un grup abelid A, existeix un tinic morfisme f’: Gap — A tal qite el diagrama segtient és commutatiu: f GA oe GavGRUPS 59 on 7 és lepimorfisme canénic que aplica cada element de G en la seva classe médul G’. e) La propictat expressada a d) caracteritza el grup Gav. £) Determineu G! i Gap per als grups que coneixen. IIL.11 Exercicis de programar 16. 17. 18. 19, Producte de dues permutacions. (Indicacié: per guardar una permutacié o € Sq guardeu o(1),...,0(n)). Ordre d’una permutacié. (Indicacié: genereu o?,0*,... i combineu Vexercici Ps g 28, anterior amb un petit dispositiu que reconegui quan una permutacié és la identitat). Descomposicié d’una permutacié en cicles disjunts. Signe. (Indicacié: apli- queu el métode de la proposicié 2.2). Subgrup generat per un conjunt de permutacions. (Indicacié: prepareu pri- mer una subrutina que donada una permutacié us la compari amb totes les d’una lista 71,...,7% préviament obtinguda). Suggeriment: utilitzeu variables alfanumériques per tal d’obtenir, a la llista Tiy.seTk, @ més de les diferents permutacions, Ilurs expressions en funcié dels generadors. Aixd permet estalviar operacions i contixer lexpressié de qualsevol permutacié del subgrup en funcié dels generadors.Capitol IV Espais vectorials IV.1 Definicié i exemples D’ara endavant, si no diem el contrari, K indicar un cos commutatiu. Un espat vectorial sobre K. és un conjunt B no buit junt amb 1, una operacié +, que anomenarem suma, que compleix les segiients propietats: © és associativa: +(vtw)=(utvty VWujvwek © és commutativa:utysvty Wu,ve E hiba un clement J tal queu+0=u. WEE © per a tot u € E hi ha un altre element, que es denota per —u, tal que ut(-u)=G 2. una aplicacié KxE — E (au) > au que anomenarem producte per elements de K, que compleix ea(utv)=autav Yae Kuve k e(a+busaut+bu Vabe Kuck © (abu =a(bu) Vabe Kwek elu=u Wwe &, on 1 és la unitat del cos K. Observem que 1 diu que (#,+) és un grup commutatiu (IIL1). Bls elements de E els anomenarem vectors, els de K escalars. Farem servir la notacié u —v per indicar u+(—v). De la definicié es dedueix facilment: 6162, M. CasTevier, I. LLERENA » = 0. En efecte, Ov = (0 + 0)v =0v +07 + Ov = 0. 4. 6. O+a=0o0v=0. Enefecte, sia #0, a té un invers a7}. Llavors a'(av) =a = 0. ¢ (—1)v = —v. En efecte, » + (—1)v = 1v + (—1)v = (1+ (-1))v = Ov Exemples: 1. Sigui ajel+...+ala"=0 opal +...+a%2"=0 un sistema homogeni de m equacions lineals amb n inedgnites, i amb coeficients en un cos K. Una solucié és una n-pla (s',...,8") € K® tal que en substituir z!,...,2" per aquests elements en el sistema totes les igualtats sdn certes. Si (r},...,r") és una altra solucid, (s1+r1,...,s"+ r”) tambe ho és; i sia € K, (as!,...,as") és també una solucié, Bl conjunt de solucions del sistema donat, amb les dues operacions suma i producte per elements de K que acabem de definir, és un espai vectorial sobre K. 2. Considerem 2. R? les dues operacions (ey) + (hr) =@+ty tr) a(z,y) = (ax, ay). Amb aquestes operacions R? és un espai vectorial sobre R. Sovint els parells (x,y) de R? es representen com a punts d’un pla. La suma que yer hem definit coincideix amb la coneguda “Iei del paral-lelogram”, segons Ia qual es sumen les forces a Fisica. El producte per un a € R coincideix, igualment, amb el producte d’'una forga per un a € R.ESPAIS VECTORIALS 63 3. K* amb les operacions (Fhe FQ eu” a(z',...,2") és un espai vectorial sobre K. L’exemple 2 és un cas particular aquest. =(elty',...,a%+y") az},...,az") 4. K és un espai vectorial sobre ell mateix. El producte és el producte ordinari de K. C és un espai vectorial sobre C. C és també un espai vectorial sobre R, ja que existeix un producte d’elements de R. per ele- ments de C amb les propietats necessaries. I també és un espai vectorial sobre els racionals Q , pel mateix motiu. vectorial sobre K amb les 5. El conjunt de polinomis Kfa] és un esp: operacions usuals 6. Anomenarem matrium x n un quadre delements de K: Ce oO} aie kK. om. a Designarem per Mmmxn(K) el conjunt de les matrius m xn sobre K. En aquest conjunt definim una suma i un producte per elements de K de la segiient manera: a BL. BR ah+oh ... ah 4oh (5 |e : : op. oe af +P... a + om a... al kat... kal mls Pps] : ana ka... kam Amb aquestes operacions Mmxn(IX) és un espai vectorial sobre K. IV.2 Subespais vectorials Sigui EZ un espai vectorial sobre K. Un subconjunt no buit F C E es diu un subespai vectorial de E si louveFoautveF 2uekkeKskueF. Aquestes dues condicions ens diuen que les operacions de B permeten definir unes operacions a F. Observem que amb aquestes operacions F és automaticament un espai vectorial sobre K.64 M. CASTELLET, I. LLERENA Exemple: El conjunt de solucions d’un sistema homogeni amb n inedgnites és un sub- espai vectorial de K” (exemples 1 i 3 del §1). Un vector u és combinacié lineal dels vectors v1,..., vp si existeixen al,...,a™ € K tals que usalyy +... +a" 0p. De les condicions 1 i 2 de la definicié de subespai vectorial resulta que tota combinacié lineal de vectors ¥1,...,0n de F és un vector de F. Suposem que 5 és un subconjunt qualsevol de E. Designem per (S) el conjunt de les combinacions lineals d’elements de S. Tot subespai vectorial F que contingui $ haura de contenir (S). Per altra banda (S) és, ell mateix, un subespai vectorial. Tenim dones la segiient Proposicié 2.1 $i 5 és un subconjunt d’un espai vectorial B, el conjunt (S) és el més petit dels subespais vectorials de E que contenen S. Si (S) = F es din que $ genera F, que F est& generat per S 0 que S és un sistema de generadors de F.0 Exemples: 1. R? = ((1,0), (0,1), ja que tot parell (c,y) € R? és de la forma (x,y) = 2(1,0) + y(0,1)- +++70),(0,1,0, (ee eae 4. F={(x,22+2, 2) | 2,2 € R} és un subespai vectorial de R® . Els seus elements sén de la forma Of; 0 01) (e,22 + 2,2) = 2(1,1,0) + 2(0,2,1). Resulta dones que F = ((1, 1,0), (0,2, 1). Representem els elements de R® com a punts de l'espai en la forma usual. Els elements de F sén, en aquesta representacié, els punts del pla que passa per (0,0,0), (1,1,0) i (0,2,1). 1V.3 Bases d’un espai vectorial Un conjunt de vectors $ es diu Hinealment independent si tota combinacié lineal de vectors de S nulla té tots els coeficients nuls: a'v; +... + am = 0,0; € S,i=,....m5 al =..,=a™ =0. En cas contrari direm que S és linealment dependent .BOTORIALS 65 (0, 22, 2) 4 (0.2.1) (1,1,0) Ls a (x,x+2z,2) = (x,x,0) Proposicié 3.1 v1,...,0%m sén linealment dependents si i només si un d’ells és combinacié lineal dels altres. DEMOSTRACIO: Si 04,...,0m s6n linealment dependents hi ha una combinacié Tineal ayy to. tam =F amb algun coeficient no nul. Podem suposar que a! # 0 (reordenant 01,-..,0m si convé), Aleshores existeix (a)~? i vy = —(a") Mang = (a?) 24993 — 0. = (a?) 2am. Recfprocament, vy = ag +... ayn = Loy — avg —... Um El primer coeficient no és nul i, per tant, v1,...,0m sén linealment dependents. O Exemples: 1. Un tnic vector v és linealment independent si i només si v # 6. 2. A R?, (1,0) i (0,1) sn Hnealment independents. En general, a K" Go 00100) (0, 01) sén linealment independents. 3. A R%, (—1,1,0),(5,2, 3), (0, 7,3) sén linealment dependents, ja que 5(—1, 1,0) + (52,3) — (0,7, 3) = (0,0,0). 4. A K[z], S = {l,«,2,...,0",...} és linealment independent.66 M. CasTELLeT, I. LLERENA Una base d’un espai vectorial B és un sistema de generadors linealment indepen- dents. Proposicié 3.2 BC B és una base de E si i només si tot u € E s’eapressa de manera tinica com una combinacié lineal d’elemenis de B. DEMOSTRACIO: Demostrarem successivament els dos sentits de la implicacié, =) Donat u € EB , u és combinacié d’elements de B ja que B genera E. Siguin u= aly, +...a"n iu = buy +...+b"um dues expressions de u com a combinacié lineal de vectors de B. Si un vector v; no apareix en la segona expressié, afegim a aquesta el sumand 0v;; antlogament, si un u; no apareix en la primera expressid, afegim a aquesta el sumand Ou; . Obtenim aixf dues combinacions lineals dels mateixos vectors. Siguin : waay t+... tau, = byt... $570, Restant, obtenim (a! — buy +... + (@" — Bo, = Els vectors vj,...,v¢ s6n de B i, per tant, linealment independents. Els coeficients daquesta combinacié lineal han d’ésser, doncs, nuls. Per tant, Guat ee €) Tot vector de E s’expressa com a combinacié lineal de vectors de B. Bs a dir, (B) = E. Si aly, +...4+a™v, = 0 amb v; € B,i=1,...,n, com que també 001 +...+ 00m =O i Pexpressis ha d’ésser tinica, =0. B és, dones, linealment independent. O Observacié: Si S és linealment independent, S és base de (S). Proposicié 3.3 Si S és linealment independent iu ¢ (S$), lavors SU {u} és linealment independent. DEMOSTRACIO: Considerem autaly t+... =O amb 0; € $,i=1,...,m. Sia £0, existeix a? i us aman —...— a7 1a vm € (5) en contra de la hipdtesi. Per tant, a = 0. Perd Ilavors atu; +... +.a™0m = Ci tots els vectors d’aquesta expressié sén de $. Com que S és linealment independent, a@=...ca%=0.0ESPAIS VECTORIALS 67 Teorema 3.4 Tot espai vectorial E # {0} generat per un nombre finit de vectors té una base finita. DeMOsTRACI: Signi E = (v1,...,0m). Si els generadors s6n linealment inde- pendents, formen base. En cas contrari, n’hi ha un, sigui cl 0;, que és combinacié lineal dels altres, Aleshores B= (v1.10 ym) = (Viye0 Vinay Diddy ++ +5 Om)- Si aquest nou conjunt de generadors és linealment independent, formen base. En cas contrari podem suprimir-ne un, obtenint un nou conjunt de generadors. Repetim el procés tantes vegades com sigui necessari, climinant sempre aquells generadors que siguin combinacié lineal dels altres. Arribarem d’aquesta manera a un conjunt linealment independent (és a dir, a una base), 0 a climinar-los tots. En aquest segon cas seria E = {0}. 0 De fet aquesta demostracié prova més del que diu Venunciat. Prova que tot sistema de generadors conté una base. Exemples: 1. Els vectors (1,0, de K". 2. Bl conjunt {1,2,2' 0), (0,1,0,...,0),-..,(0,--.,0,1) formen una base 2 .} é una base de K[]. 3. Sigui B/ la matriu de Minxn(K) formada per 0 a tot arreu, menys a la columna i , fila j en qué apareix 1, El conjunt Ef (i j = 1,...,m) és una base de Minxn(K). 4, Els vectors (1,1,0),(0,2,1) formen una base del subespai vectorial F = {(v,224 2,2) | z,z € R}. (Veure exemple 4 de Papartat 2). vgn Exercic’ Proveu la veracitat de tots els exemples que acabem de donar. Per les seves conseqiiéncies, el segiient teorema t¢ una especial importancia. ‘Teorema 3.5 (de Steinitz.) Sigui us,...,un una base de B i siguin v1,...,%m vectors linealment independents. Aleshores es poden substituir m vectors de la base Uy,..25Un per 01,..-,0m obtenint una nova base. En particular, m OCS aus) + Put... + oun =F =I Blu; + bug +...0"u, => Balu + Vea +b'ju; = > ba! =0,b'a' +.) = 0,1 > 2, = ja que uy,...,tn és una base. Perd a! # 0. Per tant, ! = 0ib' =0 (i=2,...,n). Aixt, doncs, v1,u2,...,ty formen una base de B. 2. Suposem que ja hem substituit h vectors de la base per v1,...,0n » Reor- denant si convé la base uy,...,Un podem suposar que hem substituit els h primers, i tenim que Vy + Vay Uhtly eres Un és una base de H. Procedim igual que a1 i posem v.41 com combinacié lineal dels vectors d’aquesta base: b ® vag = doa t Salus. = ie Lens diu que podem substituir per vi41 qualsevol vector que, en aquesta expressi6, tingui coeficient no nul. Tot queda reduit, dones, a veure que un dels coeficients del segon sumatori no és nul. Perd, en efecte, si a+! a” = 0, aleshores vnsi seria combinacié lineal de v1,...,04 i aixd no és cert, ja que tots els v1,...,¥m s6n linealment independents. 0 Corol-lari 3.6 Si l’espat vectorial E té una base finita, totes les bases de E tenen ei mateiz nombre de vectors. DEMOSTRACIO: Siguin uj,-..,tn i {vj | j € J} dues bases de EB. De (3.5) es dedueix que tota familia finita v;,,...,0;, satisfa k m, les classes [Um -+a}s-+++ [ttn] constitueixen una base de £'/F; en efecte, tota classe {u| d’un vector u = es pot escriure com [u] = 2"_,,,, a[us] i, per tant, aquestes classes generen B/F. Per veure que s6n linealment independents considerem iomdtt Aleshores [T7_,,,,@'u,] = [0], d’on S7.,,,, a°u € F. Aquest vector es pot expressar, doncs, en la base de F: 7, @'u; = 7, Puy, és a dir, Sa - oy jm femtt Els vectors que apareixen aqui formen una base de E i, per tant, els coeficients shan @anullar. En particular, a! =0 perat=m+1,...,. Hem obtingut una base de B/F, demostrant, aixi, la igualtat de ’enunciat. 04 M. CasTELLrT, I. LLERENA Exemples: 1. Considerem un subespai F = {v) de R?. Si representem els elements de R? com a punts del pla, els vectors de F corresponen als punts d’una recta que passa per l'origen. Cada una de les classes u + F correspon, lavors, a punts d’una recta parallela a F que passa per u. El conjunt R?/F és, en aquest cas, el conjunt de rectes paral-leles a F. Analogament si F = (v) CR® , R°/F és el conjunt de rectes de R* paral-leles a una, recta F que passa per Vorigen. Si F = (u,v) C R® és de dimensié 2, F correspon a un pla que passa per l’origen i R°/F és el conjunt de plans parallels a F. We 2. Designem per R,»{2] els polinomis de grau n. IV.7 Coordenades Fixada una base u1,..., Up en un espai vectorial E, l’expressié de cada vector v de E v fur tee ta"un és tinica (3.2). Direm Iavors que (a!,...,a”) s6n les coordenades de v en la base ti1,...,tn. Naturalment, les coordenades de v en una altra base e1,...,¢n seran sunes altres: v= dey tee t ben. Quina relacié hi ha entre (a,...,a") i (b!,...,b")? Suposem que Solus, =ESPAIS VECTORIALS 75, Tenim don “Sot Gahan i Podem escriure aquestes igualtats d’una manera molt més edmoda fent servir el producte de matrius. Concretament: si A = (a?) és una matriu de n. columnes i m files i B = (63) és una matriu de r columnes in files, el producte de A per B és una matriu C= (cl) C=AB de r columnes i m files, en la qual Pt Ph a B P=|: : A= B=|: prow. pe ” Les igualtats que relacionen les coordenades de V en una i altra base es poden resumir aixt: A=PB. La matriu P es diu la matriu del canvi de base. Efectuem ara un nou canvi de base. Sigui v1,...,0, una nova base: y= Yaies a Q = (qi) és la matriu del nou canvi de base. Quina relacié hi ha entre les matrius P iQ daquests dos canvis de base successius i la matriu del canvi directe de la base 1t),...,n a la base 1;,...,0, ? Només cal trobar les coordenades dels vectors vj en la base uy,..-4tn! w= Sode=ba(S i=l Aquests coeficients sén, precisament, els de la matriu PQ; aquesta és, dones, la matriu del canvi dizecte.76 M. CasTeLier, I. LLERENA Qué passa si, en aquests dos canvis successius, la tercera base torna a ser la primera vy = u1,..-,Un = Un ? El canvi directe té, evidentment, la matriu 100 2 0 01 0) 0 feo eeeeee (Beda —- Aquesta matriu la designarem per Ii en direm matriu identitat, ja que compleix MI=IM=M per a tota matriu n x n M. En aquest cas resulta doncs que PQ=T. Andlogament, si fem primer el canvi de €1,...,¢n @ Uiy..-4¥n de matriu Q , i després el canvi de ti1,...,tn @ €1;.+.,€n de matriu P, obtindrem QP=I. Dues matrius, el producte de les quals, en qualsevol ordre, es sempre I es diuen inverses una de Valtra. P i Q sén inverses una de l'altra, Escriurem P=Q7 i Q=P7 Hem demostrat, dones, la Proposicié 7.1 Les matrius dels canvis de base sén sempre invertibles. 0 IV.8 Nota histdrica Les primeres idees sobre coordenades sén de René Descartes (1596-1650), que in- trodueix la notacié 21,27, 2*,... ila regla dels signes per a polinomis en el Dis de la méthode, “... pour bien conduire la raison et chercher la vérité dans les scien- ces”. La consideracié de conceptes en dimensié n, aix{ com la suma de vectors (en identificar R? amb C en la demostracié del.teorema fonamental de l’algebra) sén degudes a Carl Friedrich Gauss (1777-1855). Arthur Cayley (1821-1895) i Her- mann G. Grassmann (1809-1877) (aquest darrer, un mestre d’escola sense formacié cientifica) ja utilitzen els espais vectorials (que no serien definits axiomaticament fins el 1888 per Giuseppe Peano (1858-1932)). Grassmann introdueix els con- ceptes de subespai, generadors, dimensié, suma, interseccié, aixi com les férmules per al canvi de coordenades. El concepte i el nom de mattiu fou introduit per James Joseph Sylvester (1814-1897) l’any 1850 amb posterioritat a l’estudi dels determinants (veure Cap. VI). (Llegiu “Bls origens fisics de l’analisi vectorial” dins El desenvolupament de les matematiques al segle 19, Institut d’Estudis Catalans, Arxius de la Seccié de Ciéncies, LXXV, 1984). ‘oursESPAIS VECTORIALS. 7 IV.9 Exercicis 1. Demostreu que el conjunt B de les aplicacions f : R —+ R es pot dotar de manera natural d’una estructura d’espai vectorial real. a) Quines de les segiients families d’elements de E s6n linealment indepen- dents? (a) sinz, cose, 1. (b) e%, e#?, (c) 2,242, 27. (d) 0,1,¢41. b) Expresseu (si és possible) els segiients elements de E com a combinacié lineal de les famflies corresponents: (a) sing; 1, 2 ,2?,... (b) 2242-1; 1,2 —1,(x —1)*. (c) ;atle?-Letth (d) 0; (@ —1)?, 0,27 +2, V3. c) Quins dels segiients subconjunts de E s6n subespais vectorials? Ey ={f €B| f(-2) = f(z) Vz € R} E, = {fe E| f(-2) =—f(2) Ve € R} Es ={f €B| f és continua} Ex = {fe B| f0) = F(1)} E;={f€B| f dues vegades derivable i f” — f+ f = 0} 2. Sigui E = Maxm(R). Quins dels segiients subconjunts de E sén subespais vectorials? E, ={AceE| a} =0} EB, ={A€ E| aj +a} =0} Ey ={A€E| Di, ai =0,n =m} Ey={AcE}a' Es ={A€ B| aj = at Vi,j,r, 8} Eo={AcE| Dp, a} =r, i= a Vi, j, n =m} a 3. Sigui p(c) un polinomi de K[z] de grau n. Demostreu que K[z]/(p(z)) té una estructura natural d’espai vectorial per a la qual (1), [2], .-.,{2"-2] forma una base.78 10. a. M. CASTELLET, I. LLERENA Demostreu que el conjunt de les successions d’elements d’un cos K amb les operacions (Bis Bayes turers) + (Yes YereeesYns (G1 +n yo + Yoreees En + Ya sees) ky, 225-+52n5--.) = (kay, Rapy...ykon +.) és un espai vectorial sobre K. Considerem el conjunt S de les successions amb tots els elements 0 llevat d’un que valgui 1. Es S linealment independent? Eis S$ una base? Sigui F el subespai de les successions (a,) tals que a, = a1 +2a,-2. Trobeu les progressions geométriques contingudes a F i comproveu que existeixen bases de F formades per progressions geométriques. Expresseu qualsevol altra suceessié de F com a combinacié lineal d’una d’aquestes bases i trobeu aixi el terme general de les successions de F. Sigui K,,[z] el conjunt dels polinomis de grau j) amb uns a la diagonal principal (f= 1 i = 1,...,n) i U = (uf) és una matriu triangular superior (ui = 0 Wi < j). (Indicacié: efectuant el producte de les matrius L i U obtenim unes férmules, que son les que s*han de programar). (Veure Cap VI, Exercicis de programacié, per una ampliacié d’aquest exercici). Lrexercici segiient utilitza l’exercici VII.12.M. CasTeLiet, I. LLERENA em és una familia qualsevol de vectors de R”, prepareu un programa que permeti extreure’n una familia inealment independent i completar-la a una base de R" amb vectors de la base candnica. (Indicacié: seguiu els passos de la demostracié del teorema de SteinitzCapitol V Aplicacions lineals V.1_ Definicié i exemples El capitol anterior ha estat dedicat a Vestudi d’unes estructures, els espais vecto- rials. En, aquest estudiarem aplicacions entre aquestes estructures, les aplicacions lneals. Bs logic pensar que les aplicacions interessants entre espais vectorials sén aquelles que respecten estructura d’espai vectorial. Un espai vectorial és un con- junt amb dues operacions; una. aplicacié entre els conjunts que “conserva” les dues operacions és una “aplicacié que respecta Pestructura vectorial”. Siguin Ei F dos espais vectorials sobre el mateix cos K. Una apli f: EF es diu una aplicacié lineal si per a tot u,v € Hi tot a€ K, f(ute) = flu) + fle) f(au) = af(u). Si f és lineal, es compleix © f(au + bv) = af(u) + bf(v) , i, en general, of (Se) =Ya'f(uy). E mt © #(0) =5, ja que de O = Ov es dedueix f(0) = OF(v) © f(—v) = —f(v), ja que flv) + F(—») = Fv + (-»)) = £@) =F. eSif:B—oFi : F —+G s6n lineals, g 0 f : E — @ és lineal 8182 M. CasTELLrr, 1, LLERENA Exemples: 1. Sigui E un espai vectorial sobre Kiuy,-.-,Un una base de B. L’aplicacié a a vo (a',...,a%) que fa correspondre a cada vector les seves coordenades en la base donada és lineal. 2. Sigui B, @ Ey la suma directa dels espais vectorials Ey i Hy. Les aplica- cions A > Hef ho > Ok uo (u,0) OT Ei@h + By LAOh + (vx) 4 u (yr) Hv sén lineals. 3. Sigui F un subespai de Vespai vectorial E. L’aplicacié E> 5/F ue [ul que fa correspondre a cada vector la seva classe és lineal. 4, Siguin a1,...,a, nombres reals fixos. L’aplicacié R" — R (2},...52") > atl t...tanz” és lineal. Més general, si a] sén nombres reals fixos, i j =1,...,m, Paplicacié R" —> R™ (@,...52") (Sate, a) = = és lineal. Signi f : B+ F una aplicacié lineal: « Anomenarem nucli de f el subespai vectorial de Nuc f = {ue B| f(u) =G}. * Anomenarem imaige de fel subespai vectorial de F Imf = {ve F| existeix u € E tal que v = f(u)}.APLICACIONS LINEALS 83 Exercici: Proveu que, efectivament, Nuc f i lm f sén subespais vectorials. Proposicié 1.1 Si Vaplicacié f : B > F és lineal i B és de dimensié finita, aleshores Nuc f im f sén de dimensié finita i dim E = dim Nuc f + dimIm f DEMoSTRACIO: Nuc f és un subespai vectorial de Ei, per (IV.3.9), és de dimensid finita, Agafem una base de Nuc f, v1,.-.,0g, i completem-la fins a obtenir una base de E (IV.3.8): v1,...,0k,...,0n- Les imatges per f dels k primers vectors sén 0. Les imatges F(vegt)s-+f(tn) formen una base de Im f. En efecte, generen Im f, ja que si v € Im f, existeix un Vain; € E tal que isl a (Ser) = Deis i=l A més, sén linealment independents, ja que = f( Se avi) > SO atv € Nuc f > caret ike Els vectors que apareixen en aquesta combinacié lineal sén linealment independents; per tant, els coeficients s6n 0. En particular a! = 0 perai=k+1,....n.0 Es diu rang d’una aplicacié lineal f la dimensié de la seva imatge. jectiva es diu un monomorfisme . Una aplicacié lineal exhaustiva es diu un epimorfisme. Una aplicacié lineal bijectiva es diu un iso- morfisme. Una aplicacié lineal d’un espai E en ell mateix, E + B, es diu un endomorfisme. Un endomorfisme bijectiu es diu un automorfisme. Proposicié 1.2 Una aplicacié lineal f és injectiva si i només si Nuc f =0. Una aplicacié lineal f és ethaustiva si i només si lm f = F. DEMOSTRACIO: La segona afirmacid no és res més que la definicié d’exhaustivitat. Provem la primera. =>) weENucf > f(u)=0= f(0) => (per serf injectiva) u= =) flu) = f(v) > f(u—v) =O (per ser flineal) > =u-veNucf>u-v=0su=0.084 M. CasTELLeT, 1, LLERENA Proposicié 1.3 Si f és lineal i bijectiva, aleshores f-? també és lineal. DpMostRACIO: Per provar que f*(u + v) = f-(u) + f-(v), només cal veure que, per Paplicacié bijectiva f, els dos costats tenen la mateixa imatge, FF Mut 0) = ato = fF (u) + FIA) = FEM) + £7). De manera semblant es veu que f~!(au) = af~*(u).0 Observacié: Aquesta proposicié ens diu que si f : B+ F és un isomorfisme, hi ha una aplicacié lineal g : F + E (g = f-}) tal que go f =Ipi fog = Ip. (Aqui, Ip: B+ B és Vaplicacié identitat, que envia tot element a ell mateix; analogament per a Ip.) Reefprocament, si existeix una aplicacié lineal g : F + E tal que gof = Ip i fog = Ip, resulta que f és injectiva i exhaustiva i, per tant, és bijectiva i inversa de g. Aleshores (1.3) ens diu que f és un isomorfisme. Dos espais vectorials Ei F es diuen isomorfs si existeix un isomorfisme E > F. Escriurem Iavors EXP. Exemples: 5. Si E és un espai vectorial de dimensié n sobre K, aleshores E = K" (exemple 1). 6. Sigui E, © E2 la suma directa de dos espais vectorials EZ, i Ez. Consi- derem els subespais Ey, ={(u,0)|ue Ey} By = {(0v) |v € Ba}. Les aplicacions eB Ey > & ui (u,0) v wy (Gv) sén isomorfismes. Els subespais Ej iH} tenen interseccié {(0,0)} i la seva suma és tot Hy By; és a dir, B,@&=E@E, amb El~;,i=1,2. Tota suma directa d’espais és també, doncs, suma directa de subespais isomorfs als espais de partenca.APLICACIONS LINEALS 85, 7. Siguin F i G dos subespais complementaris a E; és a dir, FOG = E. A la figura hem representat el cas particular en qué F = (v) és una recta i G = (u;,uz) un pla. Aleshores, R°/F és el conjunt de rectes paral-leles a F (IV.6). Aquest conjunt esta en correspondéncia bijectiva clara amb els punts del pla G: a cada punt de G hi associem la recta paral-lela a F que passa per aquest punt. En general, Go B/F un fu és una aplicacié lineal de nucli Gn F = {0} i exhaustiva, ja que la classe dun w € Eyw =utv,ue Gv F, és [w] = (ul i, per tant, és imatge del vector u de G. Els espais G i E/F s6n, doncs, isomorfs. Proposicié 1.4 Dos espais vectorials de dimensié finita E i F sén isomorfs sit i només si dim E = dim F. DEMosTRACIO: Si E © F, tenen la mateixa dimensié com a conseqiiéncia immediata de (1.2) i (1.1). Suposem que dim # = dim F. Escollim bases ui,...,t, de Hivi,...,0, de F. L’aplicacié f:BoF definida per és clarament lineal i exhaustiva. Per provar la injectivitat fem servir (1.2) O86 M.CasTeLtet, I. LLERENA Exemple: R? i C sén espais vectorials sobre R isomorfs. Un isomorfisme és (a,b) a+ bi. V.2 Matriu associada a una aplicacié lineal Una aplicacié lineal queda totalment determinada per les imatges dels vectors d’una base. Aquestes imatges poden ésser, perd, qualssevol. Demostrem aquestes afirma- cions. Proposicié 2.1 Sigui B = {u; |i € I} una base d’un espai vectorial E sobre el cos K. Siguin {w; |i € I} vectors qualssenol d’un espai vectorial F sobre K. Existeiz una aplicacié lineal, i només una, fiBoR tal que fui) = ws per a cada i € I. DeMosTRACIO: Com que una aplicacié lineal compleix f (Se) = Leased, Paplicacié que busquem ha de definir-se forcosament per 1( Seu) - Soa mt Només resta demostrar que, aixi definida, f és lineal. Feucho. 0 Els segiients fets sén facils de demostrar (notacié com a (2.1)): f ésinjectiva <> {w; |i € I} é linealment independent; f ésexhaustiva = {w;|i¢ I} genera F; f ésbijectiva << {wi |i € I} és una base de F. Sigui f : E > F lineal amb Ei F de dimensié finita. Siguin w,...,un i ‘V1,..+;Un bases de Ei F respectivament. (2.1) ens diu que f queda determinada perfectament si coneixem les coordenades de f(t1),-.., f(tn): F(ui) = Yale; f=1L.yn P= Es diu matriu associada a f respecte a les bases {u;}, {vj}APLICACIONS LINFALS 87 Observem que (2.1) ens diu, també, que tota matriu m x n és la matriu associada a una aplicacié lineal respecte a les bases {u;} i {vj}. La matriu associada és Veina amb qué, molt sovint, estudiem una aplicacié Tineal. Vegem, de moment, com aquesta matriu ens permet caleular les coordenades vt € E; aleshores, ist de la imatge d’un vector. Suposem que w f( YL vi fui) = Vwt | Mado; | =O (Sem') v5. = wa jet Les coordenades (:51,...,:5) de f(w) em la base {vj} s6n, dones, w= Siafut, ist Escrivim les coordenades (w!,..., 1”) i (10,...,13") com a matrius d’una columna W iW, respectivament. Aleshores, les igualtats anteriors es poden resumir en W=AW. Exemples: 1. Vraplicacié f:R" — R (@.-a") > (Cha aist,. en les bases {e; = (0,...,1,...50)} té per matrin ape’) at ay ar... at 2. Sigui F un subespai de Bi f:BOE/F Paplicacié que fa correspondre a cada vector u € B la seva classe [u] médul F. Sigui v,...,0g una base del subespai Fi v1y.-.50:,-..50% 's una base de una base de B; sabem que, aleshores, [visa], ---+[0n] B/F. Respecte a aquestes bases, la matriu de f és 0 0 ee 0 0 eee O..0 00.1 kcolumnes n —k columnes.88 M. CasTeLLet, I. LUgRENA 3. Considerem la matriu de la identitat Ip: E+ E. Agafem en el primer espai Buna base u1,...,%n i en el segon una base v;,...,0n. La matriu de Iz respecte a aquestes bases est formada pels coeficients de To(us) = us Si w té coordenades (w!,...,w®) en Ia base {uj}, les coordenades de w = Ig(w) en la base {v;}, (w,...,0"), compleixen W = AW. Tornem, aixi, a trobar lexpressié del canvi de coordenades de (IV.7). La matriu A és la matriu del canvi. 4, La matriu de Ig : B > B considerant la mateixa base {u;} en els dos espais, és la matriu identitat 10 0 o1 0 I= eae 1 o Sigui f : B F un isomorfisme. Considerem una base {uj} de B i la base {f(u;)} de F. La matriu de f respecte a aquestes bases és la matrin identitat. Proposicié 2.2 Siguin f : E+ Fig: F + H aplicacions lincals. Siguin {u1y.-.5tn}s {01,-+.,0m}, {e1,--.,¢a} bases de EB, F, H, respectivament. Siguin A, B, C les matrius de f, g, 90 f respecte a aquestes bases. Aleshores (eee e eo DeMosTRACIO: Tenim Fu) = Yoales, ov) = Yo oher, (gof\(ui) = 9 Eats) = alg(v;) = Yd (x44) => (= #) ex. 7 fl F uAPLICACIONS LINEALS 89 Per tant, d= Yoaldf, 7 ésa dir, C=BAO Corol-lari 2.3 El producte de matrius és associatiu. DEMosrRAcIO: Diguem, primer de tot, que hem fet un abtis de lenguatge en dir “producte de matrius” com si es tractés d’una operacié. Recordem (IV.7) que aquest producte només estA definit quan el nombre de columnes de la primera matriu coincideix amb el de files de la segona. Siguin, doncs, AEMmxn(K) BE Mexm(K), C € Mex K)s considerem espais vectorials E, F, H, G sobre K de dimensions n, m, s, t res- pectivament. Fixem bases a cada un d’aquests espais. Existeixen, aleshores, apli- cacions lineals f, g, h amb matrius A, B, C' respecte a aquestes bases. El fet que ho(gof)=(hog)o f implica, per (2.2), que (BA) = (CB)A.O ‘Volem ara relacionar les matrius d’una mateixa aplicacié lineal respecte a dife- rents bases. Sigui, dones, fiBor amb matriu A respecte a les bases ti1,...,tn de Bivs,...,0m de F,iamb matriu B respecte a les bases 1,...,iin de Hi %1,...,0m de F. Escrivim f com la composicié Tz - Ir Se | Considerem en cada un d’aquests quatre espais les bases {u;}, {ui}, {vi}, {0}. La proposicié (2.2) ens din que B= QAP, on P és la matriu de Ip a= Yiohur i = iQ és la matriu de Ip Lge ‘90 M. CASTRLLPT, I. LLPRENA En moltes ocasions, el que coneixem sén les coordenades de la nova base 5, en la base vj, Srp; k=1,...,m; = recordem, perd, que vam veure a (IV.7) que les matrius R = (rj) iQ sén inverses una de Paltra. Aixt doncs, B=RTAP. V.3 Teorema d’isomorfisme Teorema 3.1 (d’isomorfisme) . Si f: E+ F és lineal, aleshores Im f © B/Nucf. DEMOSTRACIO: L'aplicacié f envia tots els clements d’una classe u-+ Nuc f al mateix vector de F; en efecte, si w € Nuc f, f(w) =0i f(utw)= flu) + f( f(u). Aixd ens permet definir una aplicacié B/Nucf —+ Imf fo Fu) que és, clarament, lineal i exhaustiva. Aplicarem (1.2) per veure que és injectiva; si [u) va a 6, vol dir que f(u) = 6, és a dir, u € Nuc f i [u) = [0]. 0 Corol-lari 3.2 Si F iG sdn subespais de B, es compleiz (F+G)/F=G/FNG. DeMosrracié: L’aplicacié F:G@ — (F+G/F vo byl és lineal; el seu nucli esta format pels v € G tals que [v] = F, és a dir, tals que v € F; per tant, Nuc f = FAG. A més a més, f és exhaustiva, ja que donada [u) , podem escriure u = w+» amb w € F,v € G; aleshores, [u] = [v] = f(v). Aplicant (3.1), obtenim G/FOG=(F+Q@)/FOAPLICACIONS LINEALS 91 Corol-lari 3.3 Si F C G sn subespais de E, aleshores (E/F){(G/F) = B/G. DeMosTRACIO: Observem, primer, que F C G implica que si una classe [u] de E/F té un representant a G tots els seus clements sén de G. Per tant, G/F és un subconjunt de E/F. Definim, ara, f:B/F — B/G fo tu}, on {u} indica la classe de u mddul G. Aquesta aplicacié est ben definida, ja que elements equivalents respecte a F també sén equivalents respecte a G. f és lineal i exhaustiva j el seu nucli estA format per les classes [u] tals que {u} = {0}, és a dir, tals que w € G. Aixi dones, Nuc f = G/F i, aplicant (1.3), (B/P) (G/F) & B/G.0 Observacié: Sila dimensié de l’espai E és finita, Im f i E/ Nuc F tenen la mateixa dimensié (1.1) i (IV.6.1)). Sén, per tant, espais isomorfs (per 1.4). Qué ens diu de nou, dones, la proposicié 3.1? En primer Iloc, ens diu que el resultat és valid per a qualsevol espai vectorial, de dimensié finita o no. Encara més important és, perd, el fet que es defineix un isomorfisme d’una manera molt natural i sense intervencié de bases. Una aplicacié lineal definida sense fer sorvir cap base, o que permet una definicié d’aquest tipus, es diu una aplicacié candnica. Tots els isomorfismes establerts en les tres proposicions d’aquest apartat sén isomorfismes candnics. Volem donar, abans d’ acabar aquest apartat, uns exemples que iblustrin el contingut d’aquestes tres proposicions. Exemples: 1. Considerem ’aplicacié lineal f: RF — R (ey) > omy El nucli de f correspon en el pla a una recta que passa per (0,0); R?2/Nuc f és, aleshores, el conjunt de rectes parab-leles a Nuc f. Cada una d’aquestes rectes talla Veix de les # en un punt (a,0), ila seva imatge per f és, precisament, a. L'isomorfisme de (3.1) fa correspondre a cada recta de R2/.Nuc f la seva interseccié amb l'eix de les 2.92 M. CasTELLer, I. LLBRENA 2. Considerem e; = (1,0,0), e2 = (0,1,0), es = (0,0,1) a R*. Siguin Fi G els subespais vectorials de R* definits per F = (e1,¢2), G = (e1,¢3)- Aleshores FG = (ex) i F+G = R®. Per tant, (F+G)/F és el conjunt de plans de R® parallels a Fi G/FG és el conjunt de rectes del pla G paralleles a FG. L’isomorfisme de (3.2) fa correspondre a cada recta de G paral-lela a F'1G, el pla de R® parallel a F que la conté. 3. Siguin ¢1,¢2,¢2 com a l’exemple anterior. Considerem els subespais de R®, F = (e;) iG = (e1,¢2). Aleshores, R°/F és el conjunt de rectes de R® paraleles a F i G/F és el conjunt de rectes de @ paral-lelesAPLICACIONS LINBALS 93 a F. Cada classe de (R*/F)/(G/F) est& formada per totes les rectes (paral-leles a F) situades cn un pla paral-lel a G. L’isomorfisme de (3.3) fa correspondre @ cada una d’aquestes classes cl pla parallel a G que la conté (que és un element de R°/G) V.4_ L’espai de les aplicacions lineals Considerem el conjunt L(E, F) de totes les aplicacions lineals de E a F. Hi ha una manera natural de definir una suma i un producte per elements del cos K a L(E,F). Concretament, si f,g € L(E,F) ia € K definim la suma f +9 per (Frou =fu)tg) Wee iel producte af per (af)(u)=af(u) Week. Les aplicacions f +g i af s6n, clarament, lineals. L(E,F) amb aquestes dues operacions compleix totes les condicions d’espai vectorial (IV.1); en direm espai vectorial de les aplicacions de Ea F. Proposicié 4.1 Si Bi F sdn de dimensié finita, L(B,F) també i dim L(B, F) = dim B- dim F. DEMOSTRACIO: Sigui ui,...,un una base de Ei v,...,0m una base de F. Definim fg:E oP i per fij(u,) =O si k #4, fis(ui) = vj. La proposicié quedar& demostrada si provem que aquestes n - m aplicacions formen una base de L(B, F). Per a aixd hem de veure que © {fis} genera L(B, F). En efecte, sigui f : E + F lineal; suposem que f(ux) = Yoajv;. Aleshores f = }7 ai fi, je que Vur ja a (Ee) (ux) = oad fis(ue) = Dados = f(ue)- {fiz} sén linealment independents. En efecte, Yebfiy <0 Delfin) = per atot k=1,...,n.94 M. CasTPLuet, I, LLERENA Amb un calcul com el fet més amunt, obtenim Majyj=F & Fewer aoe kao ae on nitot j=1,...,m.0 Observem que la matriu de f,; respecte a les bases t1,...,tn 1 01)..+,0m 6 Ja matriu E? formada per 0 a tot arreu, menys a la columna i fila j, on apareix un 1. A (IV.3) vam veure que aquestes matrius formen una base de Minyn(K). L’aplicacid L(B,P) — Mmxn(K) fig Ei eg ee ie és un isomorfisme entre aquests dos espais vectorials. De la demostracié de (4.1) es dedueix que aquest isomorfisme associa a cada aplicacié lineal f la seva matriu en les bases considerades. V.5 L’algebra d’endomorfismes Un cas particular de Pespai estudiat a lapartat anterior és L(E,), Vespai dels endomorfismes de E, que denotarem per End(2). Dos elements f,g € End(E) es poden compondre sempre i la composicid go f és també un element de End(E) que anomenarem producte, 0 producte intern si hi ba perill de confusié amb el producte per elements del cos. Aquest producte compleix les propietats segiients: # Associativa: ho(gof)=(hog)of Vf,g,h € End(E). « Hi ha un element neutre, que és Vaplicacié identitat Ip: Ipof=folp=f Vf €End(E). En general, perd, el producte no és commutatiu i els tinics elements que tenen invers s6n els endomorfismes bijectius (automorfisines). El producte intern de End(E) est relacionat amb les dues operacions de J'es- tructura vectorial per les propietats segiients: « Distributives: (h+g)of ho(gtf) © (ago f =a(gof)=golaf) VaeK Vf,g € End(£). hof + gof hog + hof Vf,g,h € End(E). En particular, End(E) amb les operacions + i o és un anell amb unitat.APLICACIONS LINEALS 95 Un conjunt A amb tres operacions - una suma +, un producte -, i un producte per elements d’un cos K- es diu una dlgebra sobre K si A amb + i- és un anell, A amb + i el producte per elements de K és un espai vectorial i k(a-6) = (ka) -b = a-(kb) VRE K,Wa,be A. Exemples: 1. El conjunt de polinomis K| sobre K. és una algebra commutativa i amb unitat, 2. End(#) és una algebra amb unitat. També és una Algebra amb unitat el conjunt de les matrius quadrades Mnxn(K). Si EB és de dimensié n, a Papartat anterior hem establert una aplicacié End(E)= L(E,B) —+ Maxn(K) f aed A on A és la matriu associada a f en una base prefixada de B. Aquesta aplicacié és un isomorfisme d’espais vectorials i, a més, “conserva” els productes interns per (2.2). Es diu, aleshores, que és un isomorfisme dalgebres i que les Algebres End(E) i Muxn(K) s6n isomorfes. Anomenarem homotécia vectorial de raé a ’endomorfisme aly de E. Proposicié 5.1 Si E té dimensié 1, els seus tinics endomorfismes sén les ho- motécies vectorials, Demostraci6: Sigui u # 0 una base de Bi f € End(E). La imatge de u s’expressara com a combinacié lineal de la base f(u) = au. Aleshores, la imatge de qualsevol altre vector » = cu € E és FO) = f( of(u) = eau) = a(cu) = av, don resulta que f = alg. 0 Observem que en el cas de la proposicié 5.1 la matriu de f = alg és precisament (a) i, per tant, independent de Ia base. L’isomorfisme d’algebres de Vexemple 2 és, en aquest cas, tn isomorfisme candnic End(E) > K fealp > a.96 M. CasTe tet, I. LLERENA V6 L’espai dual En aquest apartat anem a estudiar un attic cas particular de lespai aplicacions lineals: el cas en qué el segon espai vectorial és K. Les aplicacions lineals a K es diuen, també, formes; de Pespai E' = L(E,K) en direm lespai dual de E’. Totes les consideracions de 'apartat 4 s’apliquen, en particular, a aquest cas. Aixi dones, E' és un espai vectorial de la mateixa dimensié que E (si dim E és finita), Donada una base u,...,u, de E, les aplicacions uf: BE 4 K uj 0 si ifs Cp etttee eee ea: t=1,....0 formen una base de E', que anomenarem base dual de uy)... %n- Atencié!: Suposem que t,...,ttn i D1,...,0n 86n dues bases diferents de E, perd amb alguns vectors comuns, per exemple uy = 04; en les bases duals u!,...,u!,, v{,.++ 04, els elements w) i vf no tenen per qué ésser iguals. Proposicié 6.1 Siguiuy,...,un wna base de Bius,...,us, la seva base dual. Les coordenades duna forma w € E! en la base uh,...,t 36m w(t),.-.,0(tn) w = (uy )ul +... + w(Un)uy. DEMosTRACIO: Per a tot vector ux de la base de E, tenim (Soot) (ua) = Doeluiul(ug) = lua) i=l i, per tant, >w(ui)us =w. O Fixada una aplicacié lineal f : E + F, cada element w € F" ens déna, en compondre amb f, un element wo f de B’ di E— F N lw wof K. Tenim, per tant, une aplicacié de F' en E’, que designarem per Pik oB98 M. CasTELet, I, LLERENA DEMOSTRACIO: és lineal, ja que per a tot u,v € Ei tot w € E', (elu +) (e) {wu +v) =o(u +0) = = w(u) +w(v) = (w,u) + (w,v) (u)w) + e(o)w) (e(u) + (0) don s'obté que y(u + v) = yu) + ov). ‘Analogament es prova que y(au) = ay(u). Per veure que y és injectiva, provarem que Minic vector del nucli és 0 (1.2). Si y(u) =, aleshores, per a tot w € E', 0= elu) Siu #0, hi ha una base de E de la forma u, 2,...,t1n} considerem un w € E! tal que w(u) = 1,w(u;) =0, i= 2,...,n. Aleshores e(w)(e) = (ou) =1 40, en contra del que hem obtingut abans. Aix{ doncs, u = 0 i l’aplicacié y és injectiva. L’exhaustivitat de y resulta de (1.1) i del fet que Z i E" tenen la mateixa dimensié finita. 0 =u) = Observacié: En la demostracié anterior només hem fet servir que la dimensié de E és finita per provar lexhaustivitat; per a espais de dimensié infinita, y és un monomorfisme. é lineal entre eapais de dimen: finita, i sigui f": E" > F" la seva bidual. Sig: EYE" ig: F&F" sén els isomorfismes de (6.3), aleshores of"og: E2E" 4+ F"= coincideiz amb f. DEMOsTRACIO: Siu BE, (fogyu) =F" sw) =( upofle kr", isiweF, (su) of) ( uF) = (F'@),4) = (F'@))(u) = 2 (fu) = w, Flu) = ( F(u))(@), d’on resulta que (subof=( sf).APLICAGIONS LINEALS 99 El vector de F que correspon per a aquest element de F” és f(u) i, per tant, (@ tos" oy) (u) =O? (( F(u))) = F(u)- Aixt, dones, gto f’og=f. 0 V.7 Subespais ortogonals En tot aquest apartat suposarem que treballem només amb espais vectorials de dimensié finita. Com a l’apartat anterior, H’ indicara el dual de lespai E, E’ = L(E,K). Sigui A un subconjunt de B. Definim ’ortogonal de A com el conjunt AD =weE'| OVue A}. Es tenen, aleshores, les propietats segiients: 1, A+ és un subespai vectorial de E’. 2 ACB> Bt cA. 3. Si F és un subespai de B, dim F+ = dim E — dimF. s . BY = {0}, (OY = B. 1, 2 i 4 s6n immediates; demostrem 3: agafem una base u,,...,u% de Fi completem-la fins a obtenir una base t1,...5UesUngiy.+stn de Ey Sigui ul,...,ui,ui,,,.-.,u, la base dual corresponent. Per a j = k+1,...4, wu’; s’anul-la sobre la base u,,...,%, de F i, per tant, sobre tot F; és a dir, u, € F* peraj =k+1,...,n. Ara bé, aquests elements formen una base de F*, ja que sén linealment independents (en ésser part d’una base) i generen F', ja que siw = atu +...+a"u, € F* c E', com que uy, € F,h = 1,...,k, es té O=w(u,) =a", donw =a***u +... ta"ul. Volem definir, ara, l’ortogonal d'un subconjunt A de E'. Hi ha dues maneres de fer-ho. 1 At = {ue BE] w(u) =0Ww € A}. Obtenim, aixf, un subconjunt de ’espai inicial Z d’una manera molt semblant a.com hem obtingut l’ortogonal d’un AC E. 2, Apliquem la definicié que hem donat al comencament de Papartat. Obtenim, aixi, un subconjunt del bidual At = {a€ E" | a(w) = 0Vu € A}.100 M. CASTELLET, I. LLERENA Aquestes dues maneres sén, essencialment, Ia mateixa. Amb més precisié, a- quests dos ortogonals es corresponen per l'isomorfisme de (6.3). En efecte, recordem que en aquell isomorfisme un clement a € B" corzesponia a un vector u € E de forma que a = ( ,u). Per tant, a2, fae B"| {( ,u) € B" | (wu) =0¥e € A} = {( ju) € B" | w(u) = 0 Ww € A}, =0¥w € A} que correspon a {u € E | w(u) = 0 Vw € A} de 1. La definicié 2 és la donada al comencament de Papartat. Per tant, les propi- etats 1, 2, 3 14 sén valides en aquest cas. Les consideracions anteriors ens diuen que aquestes propietats sén també valides per a ortogonals definits segons 1. En endavant treballarem sempre amb la definicié 1. Altres propictats dels ortogonels sén: 5. Si F és un subespai vectorial, F+ = F. 6. Si F i G sén subespais vectorials, (FnG6) = F+4+G64 i (F+@)+=FtnG?t. 7S E=FeG, =F 9G. DEMOSTRACIG: de 5. ue F > (wu) don F ¢ F+4; per la propietat 3 ens diu que aquests dos espais tenen la mateixa dimensié i, per tant, F = F++. 0 DEMOSTRACIO: de 6. FOGCRFNGCE = (per2)FLc(FNG),Gtc(FNG)* => = FL4Gtc(FnG); (+) FLGDRF+GaG = (per2) F+5(F+O)',G45(F+G)* = > (F+G6) cFtnGt; (##) aleshores, per 5, (+) i (#*), PaG=(FNG)+c(FL+G)* c FANG =FnG, i totes les inclusions sén igualtats; en particular, FG = (F!+G4)", d’on, per 5, (FNG) =F++G4, ‘De manera semblant es procedeix per demostrar V’altra igualtat. 0APLICAGIONS LINEALS 101 DEMOSTRACIO: de 7. E=F@G @ E=F+GiFnG={}e © (}=F=(P+G6)'=FtnGti BE! ={0}' =(FnGy'=F+4G6+ e EB =FieGio Proposicié 7.1 Sigui f : E + F una aplicacié lineal entre espais vectorials de dimensié finita i f': F' + E' la seva dual. Llavors, (Iimf)'=Nucf! i (Nuc f)+ =Imf’. DEMOSTRACIO: (im f)* {w € F'|w(v) = 0Wv € Imf} = {w € F! |u(fu) = 0Vu € E} = {w € F"| (flo)(u) = 0 Vu € E} = {we F"| flw = 0} = Nuc f'. (mf = {ue Bow ué B| (flw)(u) =0Ww € F'} = {ue Bol fu (per un raonament fet a (6.3)) = {ue B|(fu)=0}=Nucf. La propietat 5 ens déna, ara, la segona igualtat. 0 V.8 Nota historica Per Leonhard Euler (1707-1783) una funcié era una formula o equacié que conte- nia variables i constants. Euler i Joseph-Louis Lagrange (1736-1813) ja coneixien que les solucions d’un sistema homogeni formen un espai vectorial, perd aixd no és explotat fins a Augustin-Louis Cauchy (1789-1857). La teoria d’aplicacions lineals es desenvolupa a mitjans del segle 19 (encara que una definicié precisa com actual fou donada per Giuseppe Peano (1858-1932) a finals de segle) i la connexié en- tre matrius i aplicacions lineals fou establerta i desenvolupada per Arthur Cayley (1821-1895) el 1855. Georg Ferdinand Frobenius (1849-1917) considera el 1879 el rang d’una matriu i la utilitza en ’estudi dels sistemes d’equacions lineals. (Veure Cap.VII). Podeu observar en les notes histériques d’aquests capitols que, contrariament al que hem fet en el libre, en el desenvolupament histdric de les matematiques les definicions precises arriben després de la utilitzacié de les eines i de l’obtencié de bona part dels resultats.102 M. CASTELLET, I. LLERENA V.9 Exercicis 1, Proveu que donada qualsevol aplicacié lineal f : E —+ F existeixen bases de E i F tals que la matriu de f en aquestes bases és I, |0 oto): Quin significat té r? 2. Sigui oa e={( pe ) e Mixa) e= 049). Considerem l’endomorfisme f : E —+ E donat per Oa) 0 3c + 3a Ul en area Trobeu una base de E, la matriu de f en aquesta base i sengles bases de Nuc f ilmf. 3. Quina és la matriu del canvi de base entre s2"} i {i,2-a,(e-a)*,...,(2-a)"} com a bases de l’espai vectorial dels polinomis reals de grau n? Utilitzeu-la per provar la férmula de Taylor: {1,2,27, P(z) = pla) + p'(a)(z— a) + Fp"(a)(z— a)? +--+ + So (a)le ~a)". 4. Sigui f : 2 —+ F una aplicacié lineal. Demostreu a) f és injectiva <> existeix una g : F —+ E lineal tal que go f = I. b) f és exhaustiva <=> existeix una g: F —> E lineal tal que fog =I. 5. Donades dues aplicacions lineals f : E —+ F ig: E —+ G, trobeu sengles condicions necessaries i suficients perque a) existeixi h : F —+ G lineal tal que ho f =g. b) existeixi una tinica h: F —+ G lineal tal que ho f =g. c) existeixi un monomorfisme h: F — G tal que ho f =9. 6. Donat un endomorfisme f d’un espai vectorial de dimensié finita n, demostreu que els conjunts F={geEnd(£)|fog=0} i G= {ge End(E)|gof =0} sén subepais vectorials End(Z) i determineu-ne les dimensions.APLICACIONS LINEALS 103 7. Demostreu que tot endomorfisme f d’un espai vectorial, B, de dimensié finita pot expressar-se com diferéncia de dos automorfismes. 8. Un endomorfisme f : E —+ E es diu un projector si f? = f. Demostreu: a) f és un projector si i només si I — f ho és. b) Si f é un projector, E = Nuc f @Im/f. ©) Si f ig s6n projectors determineu condicions necessaries i suficients perqué f +g també ho sigui. 4) Si f és un projector, trobeu les relacions existents entre Nuc f, Imf, Nue(I - f), Im(I~ f). 9. Sigui e,,...,¢, una base de ’espai vectorial Bi signin (a},...,a’") les coor denades dels vectors v, € E, i =1,...,k. Quines condicions han de cumplir les coordenades d’una forma w € E’ en la base dual, ¢,,...4¢, de €1,.--5n5 perque w € (vj... %)4? Siguin ara (b4,...,6%) coordenades de formes w; € BE’, j = 1,...,k, en la base ¢',,...,¢,. Quines condicions han de cumplir les coordenades d’un vector ve E perqué v € (wi,... 404)? 10. Demostreu que w,...,W%m € E’ s6n linealment independents si i només si per acada m-pla (a,,...,@m) € K™ existeix un vector u € E tal que w;(u) = a,, t=1,...,m. 11, Sigui f € End(B) tal que f? = I. Siguin B, = {2 € E | f(z) = 2}, E, = {x € E| f(z) = —z}. Demostreu que FE = FE, © B;. Vol dir aixd que pera tot 2€ E f(z)= 0 f(2) =~—2? 12, Sigui f € End(E). Demostreu que Nuc f = km f sii només si dim F és parell, f? =Oirang f =n/2. 13. Demostreu que f € End(£) commuta amb tots els endomorfismes de E sii només si f =al,a€ K. 14. Sigui f ¢ End(£) tal que f? + f + I=0. Demostreu que f és isomorfisme i determineu el seu invers. 15. Sigui E un éspai vectorial de dimensié finita i f un subespai vectorial de B. La inclusié F+ C E! permet definir una aplicacié SB" (Ft per restriccié. Demostreu que f és un epimorfisme. Sigui ara yp : E & E" Visomorfisme de la proposici6 (6.3). Comproveu que Nuc(f oy) = F i expliciteu un isomorfisme E/F = (F*)'.104 M. CASTELLET, I. LLERENA V.10 Exercicis de programar 16. it. Els exercicis que proposem a continuacié utilitzen tots, en algun moment, Pexereici VIL12. Blaboreu un programa que permeti a) canviar de base les coordenades d’un vector donat. b) canviar de base la matriu d’una aplicacié lineal donada. (Indicacié: si uy,... tin 68 la base original i ¢1,...,¢n la nova base, construi Ja matriu del canvij la seva inversa —utilitzant Vexercici VII.12—. Utilitzeu Ja subrutina de l’exercici IV.15c). Elaboreu un programa que, donats ¢,...,e, vectors de R" , comprovi que formen una base i en calculi la seva base dual, (Indicacié: si P és la matriu que expressa la base ¢1,... en en funcié de la base candnica, (P*)~? expressa Tes formes e4,...,e%, en funcié de la base dual de la candnica).Capitol VI Determinants VI.1 Determinant de n vectors Considerem el conjunt de les matrius n x n sobre K. Volem associar a cada ma- triu un element del cos K, el seu “determinant”, de forma que es compleixin les segiients propietats: si multipliquem per a € K els elements d’una columna, el de- terminant queda multiplicat per a; si una columna és suma de dos, el determinant és suma dels determinants calculats amb cada una de les columnes-sumands; si dues columnes sén iguals, el determinant és zero. Aquestes tres condicions sén, de fet, prou restrictives per no permetre gaire marge a hora d’escollir (defini!) qui sera el determinant d’una matriu. Anem a veure-ho. Observem, primer, que les condicions imposades es refereixen a les columnes; ‘per a aixd convé considerar cada matriu n x n com un element de K" x--- x K*, interpretant cada columna com una n-pla de K™. Aleshores, un determinant ha a’ésser una aplicacié =—_—__——sS Aa eee eee see. (d1y-05@n) He det(ay,...,an) que compleixi: © det(ai,...,0@;,---,4 a det(ay,...,@n) ea aec ete eee oe © det(a1,...,@i+4),-..,4n) = det(ay,...,4%,...,@n) + det(ai,.--,@},--.,@n) a. e det(a,...,¢n)=0 si assay amb ij Aixd ens porta a la primera definicié que anem a donar per a una situacid una mica més general106 M. CAsTELLET, I. LuERENA Sigui Eun espai vectorial de dimensié n sobre un cos K. Una n-forma lineal alternede és una aplicacié que compleix (a) D(b1y.-.,0¥i-6.5%a) = AD(01,...505.0.40n) Vee K, i= (b) Door --1¥1 tv cesta) = D015 +0. Vip 15 Un) + DO, Uh ey Pn) (We 0 a 4, amb if j Les condicions (a) (b) es resumeixen dient que D és multilineal o bé lineal a cada factor; el nom d”“alternada” es refereix a la tercera condicié 0, més exactament, a la primera de les propietats que enunciarem. El nom de “forma” es reserva per a aplicacions lineals o multilineals a K. Passem a enunciar les propietats de les n-formes lineals alternades. Ge ee 0 Oo): En efecte, per (c), 0 = D(m,...,v¢+0;,---,%+0;,--+,Un) = (per (b)) D1 ee Vig e ee Diy ees On) + D( 01,106, Vig s 0+ y Ojyee ey Unt AD (4,006 Vjy e+e Vinee Un) + DC wry ene Ofer es Bjreeesn) (per (c)) SD (Wry 066s in Viney Un) + DEVI) Ojye2 ey Vine Vn) Aquesta propietat 1 equival en molts casos a la condicié (c). Concretament, si una aplicacié D: Ex --- x E —+ K compleix (a), (b) i 1, aleshores, per a v= 5 Deseo 5 Viney Bjyeee98n) SD Way oop Vip eee Vireny De) si i només si 2D(o14 02 Viy +65 Vip, Pn) =O. Sempre que a K 24 0, aixd equival a D502 y Diy 2g Vises De 2. Per a tota permutacié o € Sp de signe (a) (III.2), D(vo(1)y+++s¥e(n)) = (2) (4, .--50n)- Aquesta propietat es redueix a 1 si o és una transposicié. En general, podem descompondre ¢ en producte de transposicions i aplicar 1 reiteradament.ODETERMINANTS, 107 6, aleshores D(v1,...,0i,--- En efecte, com que vj = 0v;, tenim Si un vector », D1, 06, Vige stn) =O vay. Uiyee Un) = 0.0 Si vy = STatvg, aleshores D(vi,..-50)5+-+)Pn) aa En efecte, Dery. 0jye0.5 Va) = Ya D1, 16-5 Pky +5 Pn): iw A cada sumand v, ocupa els Iocs ji k, i, per tant, el sumand s’anulla.O . D(viy. seit Do atug,-. va) = Divi, eee me Es conseqiiéncia immediata de 4.0 . D esta determinada pels valors que pren sobre una base €1,...,€n de B. abn, Later, En efecte, calculem D(v1,...,0q). Si vs D(v1,.--5%) = A D(en,,..-5€hq)s€ls subindexs hy,..., hn poden prendre valors qualssevol de {1,...,n}, perd el sumand s’anul-lara sempre que dos dels subindexs siguin iguals. Quedaran només, doncs, els sumands en qué hy,...,hn siguin els mateixos 1,...,n permutats. Designem per h la permutacié (aR): Sabha Deeb s 6) = SY elhjatt...ahr D(er,...5en)- KES, tenim aleshores (per 2) u D(v1y--650n)108 M. CasTELter, I. LLERENA Anomenarem determinant dels vectors v1,...,Un en la base €1,...,€n lele- ment de K det(e.y(v1,---5%) = D> e(h)al...ahe. Kes, Aquest element depén només de les coordenades dels vectors v1,...,0n en la base ¢1,...,€n, i compleix la condicié que, per a tota n-forma lineal alternada D, D(v1,.-+s¥n) = det(e,)(v15--.50n) D(er,-- sen) Aix demostra 6.0. 7. Sigui e1,...,en una base de B. Donat k € K, existeix una n-forma lineal alternada D, i només una, tal que D(e1,...,€n) DEMOSTRACIG: La propietat 6 ens din que, si existeix, D ha d’ésser tal que D(v1y... Pn) = det(e:y(vay.. +; Unde Només cal comprovar, dones, que aixd és sempre una n-forma lineal alternada. Amb les notacions de 6, tenim. D(v14.+6,diy.05 Un) = det(e;y(O15-.. 5404, +0650n) k = (3 eet toa ne ) k= hESy =a (= e(hjal ...a ) k= NES = a D4, .0-5¥iy-+-50n)s que demostra Ja condicié (a), Comprovem (b): Dvr 000506 Wines y0n) = det(e,)(V15-0.5 08+ Wie Unb = = (= e(h)al*... (al #189.) k= KES n = b e(h)at...a¥...ah" + 3 e(h)al 5M at) k= ey ies, 5 D( vay. 16s Viso065Un) + Dts 025 Wiy os Pa)> Resta, finalment, demostrar (c). Suposem que v; denades sén iguals, a = a per a tot k. Aleshores, 43 per tant, Ilurs coor- dete, (ine yVin- ees BisreesPn) = Do eCh)adt a2. .af abe. KesDETERMINANTS 109 Considerem un sumand qualsevol e(o)af...a%...a%...a%, i comparem-lo amb el sumand corresponent a 7 = 0 0 (i,j), e(o)ag...a% 0%. .a%e = ~e(a)af"...a%, e(rat ...a%...08 ...a% ae sal! a%y Aquests dos sumands sumen 0 i podem suprimir-los en el sumatori. Aquest procés es pot repetir tantes vegades com sigui necessari; al final quedara det (e,)(U1y «++ yVige++yUjs-+-yUn) = 0, Dv 1ys ois eer Bjye eer Op, Aixi dones, existeixen tantes n-formes lineals alternades com elements al cos K. Hi ha una manera més maca i precisa @’expressar aquest fet. Bs la segiient: considerem el conjunt A(E) de'les n-formes lineals alternades i, en ell, les operacions donades per (Dy + Da)(v1, 652m) = Di(ory-- Pn) + Doors ++ Pn) (aD)(v1,...50n) =aD(v1,-.50n), Va K. Es molt facil provar que si D1, Dz i D s6n de A(E), Dy + D2 i aD també. Es veu també sense dificultat que ACE), amb aquestes operacions, és un espai vectorial sobre el cos K. Sigui ara ¢1,...,¢n una base de E. L’aplicacié AB) — K Do + Dleays.,e0) és lineal i, per 7, bijectiva. Tenim, dones, un isomorfisme A(E) = K i, en particular, A(E) és de dimensié 1. La n-forma corresponent a I'l de K és precisament dete: Ex--xB — K (Piyee%n) HF detieg (015-52). El valor d’una n-forma D no idénticament zero sobre n vectors linealment in- dependents és, per 6, diferent de zero. El valor de D sobre vectors linealment dependents és sempre zero (per 4). Agafant, en particular, D = dety.,), tenim110 M. Casreuer, I. LuERENA Proposicié 1.1 v,...,vn sén linealment independents si i només si det(e)(1,-+.50n) # 0.0 Proposicié 1.2 Siguin ¢1,...,¢n i U1,-..,Un dues bases d’un espai vectorial E. Aleshores, det (as)(15 +++ 50m) = det(es)(015 +++ +Pn) deta.) (1s ++ €n): DEMOSTRAGIO: Per a qualsevol n-forma lineal alternada D tenim Dory... det (e;)(¥15+++)Un)D(€ry- +n) = = det(e,)(v1,---,Un) det(u,y(€15---€n)D(ur,.--, Un), i també D(v1,...,Un) = det(u,)(v1,---,0n)D(u1,..., Un) Podem agafar D tal que D(u1,...,tn) #0 i obtenim la igualtat desitjada, O V1.2 Determinant d’una matriu Donada una matriu n x n sobre K = bel A=|: : ae anomenarem determinant de A Velement de K det A= S> e(h)af- hESn Farem servir també la notacié ct det A=]: : q on Fixem un espai vectorial E sobre K i una base ¢1,...,¢n de B. Podem intexpretar les columnes de A com les coordenades de vectors de E oe a= Sale; Tenim aix{ una correspondéncia bijectiva entre matrius n xn i n-ples de vectors de E:DETERMINANTS: qu. de forma que det A = det(e,)(a1,--+1@n)- Aixd ens permet traduir les propietats dels determinants de n vectors en propie- tats dels determinants de les matrius. Per exemple, la condicié (a) de n-forma lineal alternada ens div que si multipliquem els termes d’una columna per un element a de K, el valor del determinant queda multiplicat per a; la propietat 4 diu que si una columna és “combinacié lineal” de les altres, el determinant de la matriu és 0. Taixi totes. La proposicié segiient ens déna una propictat que no s‘obté com a “traduccié” de cap propictat dels determinants de n vectors. Proposicié 2.1 Sigui A una matriun xn i At la seva transposada; aleshores det A= det At. DEMosTRACIG: Siguin A=(a/) i A‘=(0)), de forma que a! =bj.Tenim, aleshores, det A= So e(h)at...aM™) = (ordenant els superindexs) nes, = DO e)ahigy---ah-r(y = (fent o = a7) KES = DY eo)atay.-.a%iay = do efo)67... on en eked ag) = Aquesta proposicié té com a consegiiéncia que totes les propietats dels determi- nants de matrius n x n referents a llurs columnes donen Iloc a propietats referents a llurs files. Per exemple, si multipliquem els elements d’una fila per un element a de K, el valor del determinant queda multiplicat per a; si una fila és “combinacié lineal” de les altres, el determinant és zero; etc. VI.3 Determinant d’un endomorfisme Sigui f : B —+ E un endomorfisme. Per a tota n-forma lineal alternada D, Paplicacié : —— f(D): ExcxE — K (eiseseytn) > D(f(or)s+--5 fen) és una n-forma lineal alternada. Tenim, doncs, una aplicacié f: AZ) > AB) D - f(D)112 M. CasTELLET, I. LLERENA que resulta ésser lineal. Ara bé, A(H) és un espai vectorial de dimensié 1 i tota aplicacié lineal de A(E) en ell mateix és una homotécia (V.5.1). En particular, f = aT, on I indica Vaplicacié identitat ia € K és la raé de Phomoticia, Anomenarem determinant de Vendomorfisme f la ra6 de Phomotacia f f= (det f)I. Per calcular explicitament det f considerem una base ¢1,...,¢, de i una n-forma lineal alternada D#0. f =(det f)I implica f(D) = (det f) D, i, per tant, F(D) (615 .+-5¢n) = (det f) Dlers. sen) Per la definicié de f, perd, F(D)(ery.--3¢n) = D(Flea)s- +5 FEn)) = det e,)(Fea), +--+ f(€n)) ler Igualant i tenint en compte que D(e1,...,¢n) # 0, resulta que det f = detce;)(f(er),--- Fen). +n): La matriu A que té per columnes les coordenades de les imatges f(e1),..., f(€n) en la, base €1,...,€n 65 la matriu associada a f en la base e1,...,€n; per tant, det f = det A. Un cop arribats en aquest punt, cal preguntar-se per qué hem escollit un cami tan “complicat” per definir el determinant d’un endomorfisme i no ens hem limitat a dir que és cl determinant de la seva matriu associada, Hi ha diverses raons. La primera és que la definicié donada és molt curiosa i elegant; i aixd és important perqué, sovint, com aqui, un raonament aixi permet veure la connexié que hi ha entre coses aparentment molt diferents. La segona raé és que tal com ho hem fet ha quedat ben clar que totes les matrius associades a f, en diferents bases, tenen el mateix determinant, Naturalment, aquest fet pot demostrar-se directament, perd els calculs necessaris sén molt més “complicats” que la definicié donada; la demostracié es basa en el fet que el determinant d’un producte de matrius és el producte dels determinants de les matrius (intenteu fer la demostracié directa!). La tercera raé és que aquesta definicié que hem donat ens permetra demostrar que det AB = det A- det B sense cap calcul. Proposicié 3.1 Si f, g sén dos endomorfismes de EB, gof=fog i fp=lum, on Ip i Lace) s6n la identitat a B ia A(E), respectivament.