Qui és George Floyd?

Una gran majoria, ben segur, hem vist les imatges de l’agressió d’un policia a un afroamericà
de 46 anys, mentre l’arrestaven a la ciutat de Minneapolis el passat 25 de maig, encara no fa
dues setmanes.

El tràgic esdeveniment ha commocionat, no només als Estats Units d’Amèrica, sinó que, com
un tsunami, s’ha propagat a ciutats europees, organitzant immenses manifestacions.

L’intent de fer que aquestes manifestacions fossin pacífiques no s’ha arribat a aconseguir,
perquè s’han fet violentes i amb aldarulls que portaven al pillatge i al saqueig.

El sant Pare Francesc va fer una pregària especial per Floyd i per tots els que han perdut la
vida pel pecat del racisme. I alhora va fer una crida per la pau i el respecte a tota vida
humana. “Res es guanya amb la violència i molt és el que es perd”, va dir.

El cas de George Floyd ens porta a Martin Luther King (Atlanta, 1929 - Memphis,
1968) aquell Pastor baptista, defensor dels drets civils.

També ens comporta la llarga lluita dels nord-americans de raça negra per
assolir la plenitud de drets. La seva acció no violenta, inspirada en l'exemple de
Gandhi, va mobilitzar a una porció creixent de la comunitat afroamericana fins a
culminar en l'estiu de 1963 en la històrica marxa sobre Washington, que va
congregar 250.000 manifestants. Allà, Martin Luther King va pronunciar el més
cèlebre i commovedor dels seus esplèndids discursos, conegut per la fórmula
que encapçalava la visió d'un món just: I have a dream (He tingut un somni).
Recordem que va ser premi Nobel de la Pau el 1964. Uns anys més tard va morir
assassinat.

Un núvol de persones de color han patit el menyspreu, l’agressió i la violència,

com Mahatma Gandhi y en la teoria de la desobediència civil de Henry David
Thoreau, o Nelson Mandela contra l’apartheid a Sudàfrica. Així com la humil
modista negra, Rosa Parks.

Quan ens preguntem: Qui és George Floyd? No ens resta cap altre remei que
mirar la historia del passat. I la del present !
Ens ho podem preguntar Qui és George Floyd?
Màxim podrem dir: He tingut un somni
O potser més aviat és un mal son?
Qui és George Floyd?
Tu. I jo! Qualsevol ésser humà....mentre siguem vius.
SANT MARCEL·LÍ CHAMPAGNAT

Avui dissabte 6 de juny es

celebra la festa de Sant
Marcel·lí Champagnat,
fundador dels Germans
Maristes.
Els tenim molt a prop
nostre; especialment el
germà Manel Pou. I al
llarg de la història de la
nostra parròquia també
han estat molt presents. I
viceversa, la parròquia ha
estat molt a prop de la
comunitat marista, espe-
cialment fent servir la seva capella quan encara no s’havia construït el
nostre temple.
També professors i alumnes participen en activitats de la parròquia com
catequesi o reforç a l’estudi.
Ens encomanem a sant Marcel·lí perquè ens protegeixi i ens ajudi a
desenvolupar els valors que el sant va desenvolupar.

CELEBRACIONS DE MISSES

Ara per ara, continuarem celebrant l’Eucaristia dissabtes a la tarda

(7h30) i diumenges a les 12h.
A Sant Medir la missa és diumenge a les 11.

Aviat celebrarem un funeral per les persones mortes en aquest temps de

“Coronavirus”.
Es prega a qui tingui familiars o amics difunts, morts durant la pandèmia ens
ho feu saber per tal d’organitzar l’adient respons.
COM PUC FER UN “MIRACLE”?
Als evangelis la paraula “miracle” significa “signe”; un signe, no és res de
màgia, ni jocs de mans.
Als evangelis, els miracles, ho sabem, es fan normalment amb els exclosos:
pobres, pidolaires, malalts, endimoniats,…
Nosaltres com a creients i seguidors de Jesús de Natzaret acceptem la
possibilitat que Déu actuï providencialment, però tothom estem convidats a
fer miracles. I se’n fan, ja ho crec. De vegades tenim dificultat en reconèixer els
que tenim al nostre entorn , donat que la nostra mirada està més acostumada
en captar més fàcilment les desgràcies que les bondats : hi ha persones bones
que se’n van al Tercer Món, gent que aposta pels més pobres, que cuida
malalts i ancians, joves i monitors que cuiden dels més petits, col·lectius que
ajuden a immigrants i refugiats, persones que obren casa seva al qui no en té,
voluntaris que es comprometen pels més vulnerables, que escriuen cartes a
presos, veïns solidaris capaços d’ajudar en aquesta situació actual
complicada… homes i dones, amb gran varietat de creences i opcions, que
entenen la vida des del compromís amb els altres. I així trobem bons
resultats, “miracles”: TOXICÒMANS QUE DEIXEN LES DROGUES, JOVES
AMB FERIDES PROFUNDES QUE APRENEN A CAMINAR PER LA VIDA,
MALALTS QUE SÓN ESTIMATS; PRESOS QUE ES REINSERTEN A LA
FAMÍLIA i A LA SOCIETAT, DONES QUE PER FI CREUEN EN SI MATEIXES,
REFUGIATS QUE ES TROBEN ACOLLITS…
La generositat produeix miracles extraordinaris al nostre entorn.
Doncs us proposem FER un MIRACLE: Ens cal que la mainada que durant el
curs ajudem en el projecte de la parròquia del REFORÇ A L’ESTUDI, puguin
gaudir d’1 setmana o dues dels mesos de Juliol o Agost, en una situació tan
complicada que tots estem vivint i ells més encara sense poder anar a l’escola
durant aquests mesos de confinament, i amb moltes dificultats per a seguir les
classes telemàticament; per això la importància de que puguin participar a
algun CASAL d’ESTIU.

Ens pots ajudar a fer el MIRACLE?

POTS AJUDAR-NOS AMB EL QUE
PUGUIS A BECAR UN NEN/A, UN NOI/A
A PARTICIPAR EN EL CASAL DEL
JOSEP TOUS DURANT EL JULIOL I AL
TUTTI FRUTTI A L’AGOST?
De tu depèn el miracle. Moltes gràcies en
nom dels voluntaris del Reforç i de totes
les famílies d’aquests infants.

En nom de l’Equip Coordinador, Manel Pou

DESDE MI TALEGO…/19
CARTA A DIOS DE UNA MUJER PRESA
Hoy Padre, ¡Señor de todos nosotros! me dirijo a Ti, con mi mayor fe y con mi máximo
deseo para pedirte a gritos: ¡Por favor ayúdame! para pedirte a gritos la libertad de un ser
que sufre para defender una causa cruel e injusta en la que yo hoy, con orgullo y coraje,
ando metida.
Te pido libertad porque me siento esclava de todo tipo de amenazas, me siento esclava de
todo tipo de humillaciones, me siento esclava de ver tanta crueldad entre nosotras mismas,
me siento esclava de ver que pocos seres humanos están entre nosotros. Me siento esclava
al ver que Tú querías libertad para que hubiese paz entre nosotros y nos abrazáramos
como hermanos y yo me siento, a veces, ante una soledad inmensa, cruel y fría como el
hielo del océano.
No sé de qué manera podré construir un deseo que Tú, “mi Dios” soñaste para todos
nosotros, pero sé que a mi lado estás, sé que me persigues, que te encuentras junto a mí.
Sé que sola no estaré mientras tú, “mi Dios divino” me acompañes a todas partes. Cada
mañana al despertarme miro a través de la ventana y digo con un grito al aire: ¡Dios mío,
ayúdame! ¡Dios mío, dame fuerzas para poder soportar esta pena que me pesa, esta
angustia que me ahoga, sin tener necesidad! ¡Dios mío! No pierdo la esperanza y a ti te
prometo que estos muros conmigo no podrán, me darán fuerzas, porque mi deseo es
luchar.
¡Luchar por la igualdad de los derechos humanos! ¡Luchar contra las injusticias! ¡Luchar por
la paz! ¡Luchar contra las angustias que se viven aquí dentro! ¡Luchar contra las
impotencias de los silencios! ¡Luchar por los incomprensibles!
Señor, las últimas palabras que tu Hijo dijo en la cruz fueron: “Padre, perdónales porque no
saben lo que hacen”. Yo te pido que las perdones a ellas, porque no saben lo que hacen.
Hoy miro y contemplo, deposito en Ti, todas mis ansiedades, preocupaciones e incluso he
llegado a aprender, gracias a Ti, Señor, que no hay que pagar mal por mal, porque como ser
humano que soy, sólo Tú me das la fortaleza para hacer el bien.
Siempre procuro estar dispuesta para cuando mi corazón sencillo me dicta lo que debo
hacer, no quiero que nadie me impida hacer lo que es justo. Siempre confié en Ti, porque
me has mostrado un camino donde siempre veo la luz y donde nunca pierdo la fe, porque
Tú nunca me abandonas y siempre me encuentro contigo.
Hoy me siento feliz por lo justo que has sido conmigo. ¡Hoy Regreso a casa con mis seres
queridos y te doy las gracias por darme fuerzas para soportar. Quiero agradecer: a todas
aquellas personas del voluntariado. A todas mis compañeras que lucharon por mí. A todos
los presos de Aranjuez, Madrid, Salamanca, que a través de sus cartas me ofrecieron su
corazón y su apoyo, demostrando cariño.
Quiero deciros a todos los presos que hoy estamos aquí reunidos, que todos somos
personas y seres humanos, que todos tenemos derecho a la libertad de expresión, que
tenemos derecho a la igualdad y que me llevo conmigo vuestro corazón porque a base de
firmas y de cartas me lo habéis demostrado.
¡Gracias! ¡Os deseo una pronta libertad!
Anónima
 PREGÀRIA

Senyor, Déu nostre, seguint la revelació de Jesús,

us aclamo com a Pare, Fill i Esperit Sant.
La vostra grandesa és tan immensa
que ultrapassa la meva capacitat de comprensió.
Criem en el misteri de la Trinitat.
Jesús, el vostre Fill fet home com nosaltres,
ens ha dit que vós ens estimeu com a fills
i ens heu fet els vostres hereus.
Perquè som membres de la vostra família,
ens heu donat l’Esperit Sant
que ens ajuda a dur a terme
la missió que Jesús ens ha confiat.
Gràcies per la vostra confiança i per la vostra generositat.
Josep Codina i Farrés

PLEGARIA
Hoy celebramos el amor de Dios.
Nos cuesta entender la grandeza del amor
y por eso lo llamamos misterio.
Señor, ábrenos los ojos
para que veamos lo que hoy celebramos,
en las familias que se quieren
y en las personas que dan su vida por los demás.
Gracias, Señor, por la diversidad
de dones y capacidades,
todos son obra de tu amor.
La manera de vivir y trabajar también es diversa,
pero todos trabajamos por un mundo mejor.
Cada uno de nosotros piensa y actúa a su manera.
Esta riqueza es obra de tu generosidad.
De la web: parroquiaclaret.com

Full parroquial de Santa Maria de Sants *1968* 07 de juny de 2020