1. Forma i Estructura 1.1 Forma. Concepte de Motiu, periode i frase desenvolupament del discurs tonal del to f . 7a el due determina les diferencies entre forme faxes tomes sestructuren formalment seacne Situaci6 de les dominants, les taniques, [es cadéncies, definint unes unitats de les quale ee mes importants son les frases , ‘musicals, ue es poden assimilar al concepte de frase aimee llenguatge parlat, Les frases sén unitats de sintaxi, cosa que vol dr if axi, Que tenen un signiticat complet per si mateixes, amb un principi i un final defint. El inal daquesies fra nclusi conclusiu. La frase, d 6 fitme, que origina un Les frases consten normalment dunitats fonamentals anomenades motius, que podem definit com les estructures melddiques ritmiques més petites que es poden reconéixer amb les seves variacions al llarg del tema. Un motiu pot incloure des de només dues notes, a una relacié diintervals, a una cél-lula ritmica, etc. Els motius son la font basica diidees per a Farranjador, i limprovisador, donat que, amb un treball de variacio sobre aquests motius, &s pot realitzar un desenvolupament del discurs musical | enriquir la idea inicial que conformava el tema. El Concepte de periode, més conts, es refereix a lexpressi6 musical completa, de manera que no requereix resolucié. Ens referim, per tant, a 'amribada a una cadéncia auténtica, conclusiva, i en general aquesta situacié s'acostuma a donar quan han transcorregut dues frases (per exemple de vuit compassos), i es repeteis ol match esquema que amb les subfrases, perd a la frase en aquest cas: la primera frase resulta no conclusiva (antecedent), la segona acaba amb cadéncia auténtica (consequent).1.2. Els tipus de forma habituals Dins del repertori tradicional d'estandards. les frases tiviques de vult compassos. es designen per lletres (A, B, C...) | acostumen a formar els tius seglents: -AABA. Tipica forma de 32 compassos, en la qual es repeteix una primera frase de 8 compassos (AA), de vegades amb una petite variacié al final de ia segone A: després ve una o2: diferent (B) de vegades anomenada pont (brigde) i que. normalment contr: - varis elements respecte de la A: | finalment, hi torna a haver una A a segona ce les anteriors) per acabar. No tots els temes AABA tenen 32 compassos: si les frases s6n de 16 compassos, tema té en total 64 compassos (com a Cherokee, Nica’s Dream...). També podem trobar temes AABA de menys de 32 compassos, com Naima o Bemsha Swing. Exemples de temes AABA tipics sén: " - Satin Doll "= Woody'n'you "Take the A Train * - Maiden Voyage " -Nardis * = Ask Me Now * - In Walked Bud * = Ruby My Dear | molts centenars més. Dins la forma ABA és important destacar el tema I've Got Rhythm de G. Gersh perqué la seva roda d'acords (changes) i, per tant, Ja seva forma sencera ha originat mottissims temes amb melodies originals sobre aquests acords, anomenats en general rhythm changes. dels quals alguns exemples sén: " -Oleo * Anthropology * Meet the Flintstones * - Rhythm-A-Ning * - Salt Peanuts També altres temes com Green Dolphin Street, How High the Moon. So What Honeysuckle Rose han originat altres temes (anomenats heads al llenguatge america de jazz).-ABAC. En aquest tipus de temes es repeteix la primera part com a tercera, ila segona i la quarta sén diferents. En aquest cas la B no c'anomena pent. Exempiee tipics c'aquesta forma son: - Someday My Prince Will Come "Dig "Four " -If1 Were a Bell Hiha temes amb forma ABAC que tenen més de 32 compassos. com Desafinado, Airegin 0 Moment’s Notice. Altres formes habituals son: - ABCD. En aquest cas les quatre parts sén diferents, com a: "Come Rain or Come Shine " Manha de Carnaval -AABC. La primera part es repeteix i les dues tltimes son diferents, com a: "Les feuilles mortes (Autumn Leaves) "Very Early - AB. Es un forma habitualment de 16 compassos, encara que s'acostuma a tocar el tema dos cops seguits, formant, de fet, un tema ABAB de $2 compassos. Er "Blue Bossa " Tune Up "Nefertiti ” Giant Steps Hi ha altres variants com ABC, ABA, AB. i daltres més complexes i inusuals. com ABCDE (Windows), ABCB (Epistrophy). Aiguns temes s6n molt curts i de fet no presenten cap divisié clara, per la qual cosa podem dir que son temes només amb una A (Blue in Green, Peace). 1.3 L'estructura de l'arranjament La forma, dones, és el continent de 'exposicié d'un tema, de manera dificilment variara d'un versié a una altra dei mateix tema, encara qu: amb elements ritmics, harmonics o destil diferents. No succeeix el mateix amb l'estructura que, en funcié de la utlitzacié de les diferents seccions que la composen i, juntament amb les variants rtmiques. harmoniques i dest, fa distingir les diferents versions dun tema.Les seccions 0 elements més habituals que composen estructura d'un arranjament son; = Introduccié (intro). Es una seccié de longitud molt variable, | amo un alt contingut de composicié propia, que normalment té objectiu de preparar lolent per al que ve a continuacié. Per tant, el més habitual és que la introduccié tingui alguna relacis identificable amb la resta de l'arranjament: alguna repeticié tematice, evocaci ritmica, etc. i en general mantingui una relacié c'ambient musical general. Per a aconseguir aquesta uniformitat, és aconsellabie deixar le composicié de I2 intro per al final, ja que aix! és més facil trobar elements de relacié ame V'arraniamert, quan aques: = esta realitzat. Cal assenyalar que hi ha un cert nombre de temes que han quedat associats a intros determinades i poden ser un bon punt de partida per comengar l'arranjament (és el cas de Satin Doll, All the Things You Are, A Nigth in Tunisia. If | Were a Bell, Nica’s Dream, etc.) - Exposicié. Aquesta seccid presenta la forma del tema amb la instrumentacié que tarranjador consideri apropiada i amb el nombre de repeticions del tema que vulgui. Fent exposici6 és molt important el treball de modelatge de la misica original que faci farranjador, canviant elements ritmics i melddics, i especialment reharmoniizant el tem: certament on un arranjador amb capacitat musical pot fer un trebal! creatiu amb la pega que ja live donada. Anterludi o pont. Es un desenvolupament de l'arranjament parts, en el qual es deixa de fer el tema propiament dit, i on 'arranjador pot realitzar un treball de composicié més extens | intens, encara que normalment mantenint alguna relacis amb el tema original, que és el que esta arranjant. Aquests interludis poden donar-se entre dos exposicions, abens dels solos, entre diferenis solos, darrere I'ultim solo, etc. Hipot haver més d'un interludi, igual o diferent. A vegades els interludis tenen caracier modulatori. -Solos. En un arranjament de jazz s'acostumen a definir unes rodes dei tem: solos, per un o diversos solistes. Als solos hi pot haver un acompanyament esorit ce la banda 0 'orquestra per donar un suport més intens ai solista. L’narmonia cels solos acostuma a ser la del mateix tema, perd es pot Gefinir una roda de solos tema. Un cas particular és el dels solos escrits per a seccié. anomenats soli. en els quals una seccié (saxos, trombons...) realitzen una “improvisacié” escrita per l'arraniador. cosa que fa la sensacié de ser un “superinstrument" solista, -Final 0 coda. Per concloure l'arranjament, normalment es toma a fer un o dos cops =! tema original (reexposici6), i sovint s'escriu un final especial anomenat coda (cua), que també s'acostuma a basar en materia! de! tema original.