3. Preses entre Villena i Alacant, 1265. Llibre dels feits del rei En Jaume [caps.

411-
415]
(Edició de Ferran Soldevila ; revisió filològica de Jordi Bruguera. Les quatre grans Cròniques, Barcelona:
Institut d’Estudis Catalans, 2008, volum I, pp. 427-429).

1 E a la nuit ells nos enviaren dos sarraïns ab la resposta; e la u d'aquells era llatinat. E
2 faeren-nos aquesta resposta: que nós al matí tornàssem lla, e que ens jurarien sobre
3 llur llei que, vinent Don Manuel, ell atorgant los pleits que nós faríem ab ells e
4 faent-los perdonar ço que feit havien, que la retrien; e, si açò no els perdonava Don
5 Manuel, que ells no en fossen tenguts; però, si nós los juràvem que no tornàssem
6 Villena al rei de Castella ni a Don Manuel, que anàssem lla, e que la'ns retrien. E
7 nós graïm-los ço que ells deïen e dixem-los que al matí seríem lla e faríem de guisa
8 ab ells, que ells serien pagats de nós, e que faríem nostres cartes ab ells. E donam a
9 aquell qui era llatinat cent besants [moneda internacional], per ço que ens hi fos bo;
10 e ell dix que, ab Déu, ell faria fer ço que nós volguéssem: e donam-los-li
11 amagadament, sí que l'altre no en sabé re. (...) E moguem d’aquí e anam a El·la e no
12 albergam dins la vila, per ço quan los sarraïns encara no s’eren ben renduts (...). E
13 enviam sempre [de seguida] un missatge a Petrer que en Jofre havia perdut, e tantost
14 vengren dos dels vells a nós, e un jueu que hi estava en temps d'En Jofre, e els
15 sarraïns no l'havien negun mal feit, e parlam ab ells que retessen lo castell a nós, e
16 nós que el retríem a En Jofre. (...) E quan venc al matí, anam-nos-en denant ells ab
17 nostres cavallers, e faem pujar als hòmens d'En Jofre nostre penó al castell, e
18 lliuram-los lo castell. E altre dia anam-nos-en a Nompot [Montfort], que és aldea
19 d’Alacant, e en altre dia entram en Alacant e aquí ordonam nostra companya. Nós,
20 estant en Alacant, ajustam nostres fills (l’infant en Pere e l’infant en Jacme) e el
21 bisbe de Barcelona e nostres rics hòmens en l’església d’Alacant, en la novella,
22 defora, no en la major; e foren-hi los cavallers aitambé. E dixem-los que nós
23 entràvem en la conquesta del rei de Castella e que volíem dar doctrina con [quan] se
24 captenguessen en armes e en altres coses. Primerament, en armes: que quan irien per
25 camí, que negú no es presés a armes menys de [sense] llicència nostra. E si
26 cridàvem “Via fora, que en aital lloc han donat salt!”, que es presessen a les armes e
27 que vinguessen tots denant nós e, així, con nos los manaríem, que ells faessen.