Consideracions inicials

ALFABETITZACIÓ DELS NOMS  (p. 181, punt 6.25)  

Fem les entrades en ordre alfabètic pel cognom del primer autor, utilitzant les següents regles en
casos especials:

- Alfabetitzem els prefixes M', Mc i Mac literalment: MacArthur va abans que McAllister i MacNeil
precedeix a M'Carthy.

- Alfabetitzem els cognoms que tenen articles i preposicions (de, la, du, von, etc.)

- Alfabetitzem les entrades amb números com si estigués escrit en lletres

Ordenació de diversos treballs amb el mateix primer autor (p. 182, punt 6.25)

Quan ordenem diversos treballs del mateix autor, proporcioni el nom d'aquest en la primera
referència i en les subsegüents, i utilitzem les següents normes per alfabetitzar les entrades:

- Les entrades d'un sol autor per un mateix autor s'ordenen per l'any de la publicació, primer el més
antic.

Hewlet, L. S. (1996).

Hewlet, L. S. (1999).

- Les entrades d'un sol autor precedeixen a les d'autor múltiple, que comencen amb el mateix cognom
(sense importar la data de publicació).

Alleyne, R. L. (2001).

Alleyne, R. L., & Evans, A. J. (1999).

- Les referències amb el mateix primer autor i segon o tercer autors diferents s'ordenen
alfabèticament pel cognom del segon autor o, si aquest té el mateix cognom, agafarem el del tercer i
així successivament:

Boockvar, K. S., & Burack, O. R. (2007).

Boockvar, K. S., Carlson LaCorte, H., Giambanco, V., Friedman, B., & Siu, A. (2006).

Hayward, D., Firsching, A., & Brown, J. (1999).

Hayward, D., Firsching, A., & Smigel, J. (1999).

- Les referències amb els mateixos autors en el mateix ordre, s'ordenen per l'any de publicació, amb
el més antic en primer lloc:

Cabading, J. R., & Wright, K. (2000).

Cabading, J. R., & Wright, K. (2001).

- Les referències del mateix autor (o amb els mateixos dos o més autors en el mateix ordre) amb la
mateixa data de publicació s'ordenen alfabèticament pel títol (excloent els articles un, una, el, la)

Ordenació de diversos treballs de diferents primers autors amb el mateix cognom (p. 183, punt 6.25)

S'ordenen alfabèticament per la primera inicial:

Mathur, A. L., & Wallston, J. (1999).

Mathur, S. E., & Ahlers, R. J. (1998).

Ordenació dels treballs amb autors corporatius o sense autors (p. 183, punt 6.25)

Alfabetitzeu els autors corporatius, com associacions o entitats governamentals, a partir de la

primera paraula significativa del nom.

S'han d'emprar els noms oficials sencers: American Psychological Association, no APA; Instituto
Mexicano del Seguro Social, no IMSS. Una entitat principal preceedeix una subdivisió: University of
Michigan Department of Psychology; Universidad del Estado de México, Coordinación de Orientación
Educativa.

Si el treball va signat com "Anònim", l'entrada comença amb la paraula anònim, i s'alfabetitza com si
Anònim fos un nom sencer.

Si no hi ha autor, el títol es mou cap a la posició de l'autor, i l'entrada s'alfabetitza per la primera
paraula significativa del títol.

Inclourem els materials legals a la llista de referències, els tractarem com si fossin referències sense
autor, i alfabetitzem per la primera paraula significava títol.
Citarem per autor i data tots els treballs que hem utilitzat durant la redacció del nostre text. Aquesta
cita breu identifica la font i permet localitzar-la en la llista de referències al final de l'article.  

Un treball d'un sol autor (p. 174, punt 6.11)

Utilitzem el mètode de cita autor-data; posem el cognom de l'autor i l'any de publicació, i s'insereix
dins del text en el lloc adequat.  

Ex. 1 Walker (2000) comparó los tiempos de reacción

Ex. 2 En un reciente estudio de los tiempos de reacción (Walker, 2000)

Si el nom de l'autor apareix com a part de la narració (Exemple 1), citem només l'any de la publicació
entre parèntesi. En altres casos posem tant el nom com l'any, separats per coma i entre parèntesi
(Exemple 2).

Només inclourem l'any a la referència, tot i que també aparegui el mes.

En el cas poc freqüent en que tant l'autor com l'any formin part de la narració, no posarem més
informació entre parèntesi.

Ex. 3 En 2000, Walker comparó los tiempos de reacción.

Dins d'un paràgraf, no és necessari incloure l'any en les següents referències, sempre i quan no es
pugui confondre amb altres estudis citats dins de l'article.  

Ex. 4 En un estudio reciente acerca de los tiempos de reacción Walker (2000) describió el
método ... Walter también encontró que ...

Obra de múltiples autors (p. 175, punt 6.12)

Quan un treball tingui dos autors, sempre citem tots dos noms cada vegada que aparegui la referència
dins del text.

Quan un treball tingui tres, quatre o cinc autors, els citem tots la primera vegada que aparegui la
referència; en les següents cites posarem només el cognom del primer autor seguit de et al. (sense
cursiva i posant un punt després de al) i l'any, si és la primera cita de la referència dins d'un
paràgraf.

Ex. 5 Wasserstein, Zapulla, Rosen, Gerstman i Rock (1994) hallaron que [primera cita en el
text]

Wasserstein et al. (1994) encontraron que [primera cita subsegüent dins del mateix paràgraf]
 Wasserstein et al. encontraron que [ometeu l'any en les cites següents després de la primera
cita dins d'un paràgraf]

EXCEPCIÓ: si dues referències amb el mateix any al abreujar-se adopten la mateixa forma:
(ex. Bradley, Ramírez i Soo, 1994, com Bradley, Ramírez i Brown, 1994, es converteixen en
Bradley et al., 1994), citem els cognoms dels primers autors i els autors següents necessaris per
a distingir les dues referències, seguides d'una coma i de et al.:  

Ex. 6 Bradley, Ramírez, et al. (1994) i Bradley, Ramírez, Brown, et al. (1994)

Citació directa de les fonts ( p. 171, punt 6.03)

Quan la cita te menys de 40 paraules s'incorpora al text entre cometes, sense cursiva. S'escriu punt
després de finalitzar la cita i totes les dades.  

Ex:

La idea principal que plantea el autor es que “los límites de mi lenguaje son los límites de mi mundo”
(Wittgenstein, 1922, p.88).

Si la cita te 40 o més paraules, s'escriu el text en bloc, sense cometes, en una línia a part, amb
sangria. Al final de la cita posem punt abans de les dades.

Ex:

En ese momento, si algo sucede a un electrón, se transmite inmediatamente al otro porque sus
funciones de onda están conectadas por un hilo invisible.

Esto significa que, en cierto sentido, lo que nos ocurre a nosotros afecta de manera instantánea
a cosas en lejanos confines del universo, puesto que nuestras funciones de onda probablemente
estuvieron entrelazadas en el comienzo del tiempo. En cierto sentido hay una madeja de
entrelazamiento que conecta confines lejanos del universo, incluyéndonos a nosotros. (Kaku,
2009, p.90)

Només podem proporcionar les pàgines en el cas dels documents que estan paginats, quan són
documents electrònics, webs etc haurem de facilitar les dades de parràgraf.

Obra de sis o més autors ( p. 175, punt 6.12)

Citem el cognom del primer seguit de et al. (sense cursives i amb un punt després de al) i l'any per la
primera cita i també per les subsegüents. (En canvi a la llista de referències, proporcionem les
inicials i cognoms dels primers sis autors i per la resta fem servir la abreviatura et al.)
Si dues referències amb sis o més autors al reduir-se adopten la mateixa forma, citem els cognoms
dels primers autors i tants dels subsegüents com siguin necessaris per distingir les dues referències
seguides de et al.

Ex. 7 Si tenim les obres:

Kosslyn, Koenig, Barrett, Cave, Tang i Gabrieli (1996)*

Kosslyn, Koenig, Gabrieli, Tang, Marsolek i Daly (1996)

Les cites quedarien així:

Kosslyn, Koenig, Barrett, et al. (1996)

Kosslyn, Koenig, Gabrieli, et al. (1996)

* Unim els noms de múltiples autors amb la conjunció i. Dins d'un material entre parèntesis, taules i
peus de figura, unim els noms amb el signe & (del llatí et, que significa i):

Como Nightlinger y Littlewood (1993) demostraron

Como se ha demostrado (Jöreskog y Sörbom, 1989)

Grups com autors (p. 176, punt 6.13)

Els noms de grups funcionen com autors (corporacions, associacions, institucions del govern, grups
d'estudi) i normalment s'escriuen de forma completa en la primera cita i s'abreugen en les següents
sempre i quan l'abreviatura proporcioni suficient informació que permeti identificar l'autoria.  

Exemple en que l'abreviatura permet identificar:

Llista de referències:

National Institute of Mental Health. (1999)

Instituto Mexicano del Seguro Social. (1994)

Primera cita dins del text:

(National Institute of Mental Health [NIMH], 1999)

(Instituto Mexicano del Seguro Social [IMSS], 1994)

Cites subsegüents 

(NIMH, 1999)
 (IMSS, 1994)

Exemple en que l'abreviatura no permet identificar i s'ha d'escriure sempre:

Llista de referències:

University of Pittsburgh. (1993)

Universidad Iberoamericana. (1987)

Servei d'Ordenació Curricular d'Educació Infantil i Primària. (2012)

Totes les cites del text:

(University of Pittsburgh, 1993)

(Universidad Iberoamericana, 1987)

(Servei d'Ordenació Curricular d'Educació Infantil i Primària, 2012)

Autors amb el mateix cognom (p. 176, punt 6.14)

Si una llista de referències inclou publicacions realitzades per dos o més autors principals amb el
mateix cognom, inclou les inicials del primer autor en totes les cites del text, encara que la data de
publicació sigui diferent.

Les inicials ajuden al lector a evitar la confusió dins del text i a localitzar l'entrada a la llista de
referències.  

R.D. Luce (1959) i P.A. Luce (1986) también comentaron que ...

J.M. Goldberg y Neff (1961) i M.E. Golderg i Wurtz (1972) estudiaron

Treballs d'autors no identificats (inclou materials legals) o d'autors anònims (p. 176, punt 6.15)

Quan un treball no tingui autor, citi dins del text les primeres paraules de l'entrada en la llista de
referències (habitualment, el títol) i l'any. Utilitzem cometes dobles al voltant del títol d'un article o
capítol, i posem en cursiva el títol de la revista científica, llibre, fullet o informe:

En cuidado independiente ("Study finds," 1982)

El libro College Bound Seniors (1979)

Considerem les referències de materials legals com a referències de treballs sense autor, per tant
citem els decrets i la legislació per les primeres paraules de la referència i l'any (per més informació
consultar apèndix 7.1 del manual, p. 216).
 Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació

Quan l'autor d'un treball es designa com anònim, citem dins del text la paraula anònim, seguit de
coma i de la data:

(Anònim, 1998)

Dos o més treballs dins del mateix parèntesi ( p. 178, punt 6.16)

Ordena les cites de dos o més obres dintre del mateix parèntesi, tal com apareixen a la Bibliografia.

Ordena dos o més obres del mateix autor (en el mateix ordre) per l'any de publicació.

Col·loca al final les cites que es trobin en premsa.

Dóna un cop els cognoms de l'autor; i per a cada treball correlatiu/subsegüent del mateix autor, dóna
només la data.

Ex. Investigación previa (Edeline i Weinberger, 1991, 1993)

Investigación previa (Gogel, 1990, 2006, en premsa)

Identifica els treballs del mateix autor (o pels mateixos dos o més autors en el mateix ordre) amb la
mateixa data de publicació, amb els sufixos a, b, c, i així successivament, després de l'any repeteix
l'any. Els sufixos s'assignen a la bibliografia, on aquest tipus de referències són ordenades
alfabèticament pel títol, (article, capítol o treball complet).

Ex. Diversos estudios ( Johnson, 2003a, 2003b,  en premsa-a; Zola-Morgan i Aquire, 2005a,
2005b)

Llista dos o més treballs realitzats per diferents autors a qui se cita dintre del mateix parèntesi en
ordre alfabètic, pel cognom del primer. Separa les cites amb punt i coma.

EXCEPCIÓ: pots separar una cita important d'altres dintre del parèntesi, insertant una frase,
tal com VEGEU TAMBÉ, abans de la primera de les cites restants, les quals han d'estar en ordre
alfabètic.

Ex. (Minor, 2001; vegeu també Adams, 1999; Shafranske i Mahoney, 1998)

Fonts secundàries (p. 178, punt 6.17)

Usarem fonts secundàries amb moderació, quan el treball original no estigui imprès, no estigui
disponible a través de fonts comunes.  

Dóna la font secundària en la Bibliografia. En el text dóna el nom de la obra original i fes una cita per
la font secundària.  
 Ex. Si l'obra de Allport està citada en Nicholson i no t'has llegit l'obra de l'Allport, enumera la
referència de Nicholson en la Bibliografia. Al text usa la següent citació:

Ex. el diari d'Allport (citat en Nicholson, 2003)

Ex. Si consultes un text A, en el que cita B i C i vols plasmar-ho en el cos del treball, hauries de
fer:

L'estudi de B i C (citat en A), considera...

Obres clàssiques (p. 178, punt 6.18)

Quan la data de publicació és inaplicable, com per a alguns treballs molt antics, cita l'any de la
traducció precedit per "trad.", o l'any de la versió que vas usar, seguit per "versió".

Quan sàpigues la data original de la publicació, inclou-la a la cita.

Ex. (Aristòtil, trad. 1931)

James (1890/1983)

Les entrades a la Bibliografia no són obligatòries per la major part de les obres clàssiques, així com
per les obres de l'Antiga Grècia i Roma, com per les obres antigues religioses, simplement es fa la cita
en el text de la versió que has usat.

Les parts de les obres clàssiques (ex. llibres, capítols, versos, línies, càntics), són enumerades al
voltant de tota l'edició, així usa aquests números en compte del número de pàgines, quan es tracti
d'una part específica de la teva font.

Ex. 1 Cor. 13:1 (Bíblia de Jerusalem)

Citació de fragments específics d'una font (p. 179, punt 6.19)

Per citar una part específica d'una font, indica la pàgina, capítol, figura o taula en el punt apropiat
del text. 

Sempre dóna els números de les pàgines. Abreuja la paraula  pàgines, i no la paraula  capítol, tal com
es pot veure en aquests exemples:

Ex. (Centers for Disease Control and Prevention, 2005, p. 10)

(Shimamura, 1989, Capítol 3)

Per a fonts electròniques que no tinguin número de pàgines. Si els paràgrafs són visibles usa'ls en lloc
del número de pàgines. Usa l'abreviatura para. Si el document inclou encapçalaments, però ni els
paràgrafs ni el nombre de les pàgines són visibles. Cita l'encapçalament i el número del paràgraf
següent per dirigir al lector cap a la localització del material citat. En els casos en que ni la pàgina ni
el número de paràgraf són visibles, i els encapçalaments tampoc poden ser utilitzats en la seva
totalitat. En el seu lloc, utilitzeu una frase curta entre cometes de la cita entre parèntesis.  

Ex. (Golan, Kuchler, i Krissof, 2007, "Mandatory Labeling Has Targeted", para. 4.)

Comunicacions personals (p. 179, punt 6.20)

Les comunicacions personals poden ser cartes personals, memoràndums, alguns missatges electrònics
(ex. e-mail, missatges de discussions en grup o butlletins electrònics), entrevistes personals,
converses telefòniques, i altres similars.

En general totes les comunicacions personals no són incloses a la Bibliografia, perquè no tenen unes
dates recuperables. Les cites de les comunicacions personals només es fan en el text. Dóna les inicials
com també el cognom del comunicador, i també la data més exacta possible.

Ex. T.K. Lutes (comunicació personal, 18 d'abril, 2001)

(V.G. Nguyen, comunicació personal, 28 de setembre, 1998)

Utilitzi el seu criteri per citar altres formes electròniques com comunicacions personals: les xarxes
on-line actuals tenen freqüentment un fòrum, que si són citades poden ser pertinents a nivell
acadèmic.

Cites en text entre parèntesi (p. 179, punt 6.21)

Per una cita d'un text entre parèntesi, usa comes i no claudàtors, per la data:

Ex. (vegeu Taula 3 de Hashtroudi, Chrosniak i Schwartz, 2007, per les dades completes)