AUTORS S.

XIX

Lev Vygotsky

Va ser un psicòleg del desenvolupament on segons la seva teoria del

desenvolupament intel·lectual dels nens és una funció del grup humà en què ens
movem, més que una qüestió individual.

John Broadus Watson

Va establir el conductisme assegurant que podia emmotllar a qualsevol infant humà

i aplicar tècniques de comportament, es a dir, crear qualsevol classe de persona.
Segons la seva teoria l'anàlisi del comportament i les reaccions eren l'únic mètode
objectiu per a aconseguir la penetració en les accions humanes.

Edward Bradford Tichener

Va aplicar l'estructuralisme a la psicologia. De manera que creia que la cognició

estava formada per sensacions, emocions i pensaments, tots aquests components
lligats a aquestes estructures formen la consciència humana de les quals s'ha de
diferenciar del inconscient. L'aprenentatge d'aquest nou element depenia del
context i situació malgrat el subjecte no sempre fos capaç d'identificar-lo.

Edward C. Tolman

Va ser el iniciador del conductisme propositiu. Va investigar i estudiar sobre els

processos cognitius des del marge del conductivisme es a dir va voler demostrar
que els animals podien aprendre la informació sobre el món i aplicar-ho.

Edward Thorndike

Les seves principals aportacions són l'aprenentatge per assaig/error i la llei del
efecte*. Els seus estudis sobre la conducta animal li van permetre desenvolupar la
teoria del conexionisme.
El conexionisme és una teoria que manté la idea de consciència sense perdre de
vista la importància de l'entorn i el del entorn pràctic. La llei de l'efecte consisteix en
que les respostes que siguin seguides de conseqüències reforçants de les quals
seran associades a l'estímul i tindran major probabilitat d'ocurrència quan l'estímul
torni a aparèixer.