Bases psicològiques del comportament

Psicologia bàsica I: aprenentatge i memòria

Jordi Rusiñol Estragues

AUTORS S.XIX 
 

Carla Escaso 
Clàudia Fernández 
Raquel Martínez 
23 Octubre 2019 
  
 
ÍNDEX 
 
 
● Joan Broadus Watson………………………….. pàg. 2  
 
● Edward Bradford Titchener…...…………….... pàg. 3 
 
● Edward C. Tolman……………………………..... pàg. 4 
 
● Edward Lee Thorndike……………………….... pàg. 5 
 
● Comparació entre autors…………………...… pàg. 6 
 

1
John Broadus Watson

John Broadus Watson va néixer en Greenville (Carolina del Sur, Estats Units) el 1878 y va morir a
Nova York al 1958. Fou un dels personatges més importants del condicionament. Es va interessar
pels reflexos de salvació en gossos, Watson va introduir aquesta observació als Estats Units.

Va escriure molts articles científics, un dels primers anomenat "Educació animal''. En aquest article
descriu la relació entre la mielinització del cervell i la capacitat d'aprenentatge en els ratolins.
Watson va treballar a la Universitat John Hopkins durant 14 anys, i allí va realitzar una gran quantitat
d'experiments sobre l'aprenentatge de les aus. Finalment va passar a treballar com a psicòleg a
l'empresa Thompson, i es va interessar pel camp de la publicitat.

Encara que la seva carrera com a acadèmic va ser curta, el seu llegat ha estat molt debatut durant
gairebé un segle. Watson va ajudar a definir l'estudi del comportament i la psicologia com a ciència, i
va emfatitzar en la importància de l'aprenentatge i la influència del context en el desenvolupament
dels éssers humans.

Va ser un conductista radical. La psicologia segons Watson, només tenia sentit a través de la
conducta observable i mesurable, és a dir, els seus experiments es realitzaven al laboratori, on podia
manipular l'entorn i controlar el comportament dels seus subjectes. L'objectiu del conductisme ha de
tenir uns mètodes que permetin observar, mesurar i predir variables.

John Watson va pensar que el condicionament també explicava l'aprenentatge en els humans. Tenia
clar que, les emocions també s'aprenien mitjançant l'associació condicionada, de manera que les
diferències en el comportament entre humans eren causa de les diferents experiències que cada un
vivia, és a dir, les emocions es poden aprendre per l'associació condicionada.

2
Edward Bradford Titchener

Edward Bradford Titchener va nèixer al 1867 i va morir al 1927. El britànic va aplicar l'estructuralisme
a la psicologia, creia que la cognició estava formada per sensacions, emocions i pensaments. Tots
aquests components lligats a aquestes estructures formen la consciència humana de les quals s'ha
de diferenciar de l'inconscient. L'aprenentatge d'aquest nou element depenia del context i situació
malgrat que el subjecte no sempre fos capaç d'identificar-lo.

Tota aquesta conclusió es va iniciar per la seva gran admiració i inspiració de Wilhelm Wundt. Va
inspirar-se en un dels seus llibres "Principis de la psicologia fisiològica" on publicà la seva tesi
doctoral, en la qual va analitzar la visió binocular o estereoscòpica que és un fenomen pel qual les
imatges captades pels dos ulls es processen de forma conjunta. El seu llibre més destacat fou
Psicologia experimental entre els anys 1901- 1905.

Els estructuralistes tenien l'objectiu d'analitzar la ment a partir dels elements bàsics que la
conformen, i de com aquests s'uneixen per formar processos complexos. Per a això es van basar
sobretot en el mètode introspectiu.La psicologia estructuralista proposa que podem entendre
l'estructura dels processos mentals a través de la definició i de la categorització dels elements que
conformen la psique, particularment dels continguts mentals i dels processos pels quals aquests
tenen lloc.

Titchener va afirmar que la consciència està formada per tres tipus de fenòmens: les sensacions, els
afectes i les imatges. En unir-se entre els de la mateixa classe apareixen processos complexos. Les
sensacions serien els elements que componen les percepcions, mentre que els afectes donarien lloc
a les emocions i les idees als pensaments.

Segons Titchener és possible obtenir informació fiable sobre la naturalesa de la ment a través de la
introspecció i del coneixement d'un mateix. Va exposar els seus conceptes sobre la vida psíquica
conscient en tres parts. A la primera part pertanyen les formes més elementals, sensacions i
afeccions, de les quals estudia la seva qualitat, duració i també la seva intensitat. Pel que fa a la
segona part, es troba l’estudi de la percepció, l’associació d’idees, l’emoció i els actes voluntaris.

3
Edward C. Tolman

Edward C. Tolman va néixer el 14 d'abril de 1886 i va morir al 19 de novembre de 1959.

Fou un psicòleg nord-americà que va pertànyer als corrents del conductisme i el cognitivisme.
És conegut per la psicologia propositiva, una branca que va crear ell, tractava de barrejar les idees
amb dues teories, enfrontades en aquest moment.

En l'època en què va viure, la psicologia es trobava totalment dividida en dos corrents: una es
preocupava sobretot per estudiar fenòmens mentals i interns i l'altra, rebutjava tractar de comprendre
qualsevol element humà que no estigués relacionat amb la conducta observable

La seva obra més coneguda: Conducta propositiva en animals i homes (1932), va suggerir que el
comportament s'ha d'entendre com un acte amb un objectiu concret. Aquest estaria format tant pels
moviments musculars implicats, com pels processos cognitius que els guien. El seu enfocament va
ser bàsicament conductista durant tota la seva vida.

Gràcies a les seves observacions va proposar la teoria «aprenentatge latent» consistia en què
alguns aprenentatges tenen lloc fins i tot en contextos en què no hi ha cap reforç extern. Tot i que,
no sempre és necessària la presència d'un reforç extern perquè un organisme (sigui un animal o una
persona) adquireixi nou coneixement.D'aquesta manera, optava per un model «estímul - estímul»,
que es contraposava al clàssic «estímul - resposta» que imperava en aquell moment. Va acabar
donant lloc a la psicologia cognitiva.

4
Edward Lee Thorndike

Edward Lee Thorndike va néixer en el 1874 i va morir el 1949. Fou un psicòleg i pedagog americà i
el precursor de la psicologia educativa i de l’estadística psicològica. Les seves principals aportacions
són l'aprenentatge per assaig/error i la llei de l'efecte. Els seus estudis sobre la conducta animal li
van permetre desenvolupar la teoria del connexionisme.

El connexionisme és una teoria que manté la idea de consciència sense perdre de vista la
importància de l'entorn i el de l'entorn pràctic. La llei de l'efecte consisteix en què les respostes que
siguin seguides de conseqüències reforçants de les quals seran associades a l'estímul i tindran
major probabilitat d'ocurrència quan l'estímul torni a aparèixer.

Segons Thorndike, el procés d'aprenentatge es pot reduir a diverses lleis: la llei de la disposició, que
estableix la preparació de les conduccions neurològiques en la connexió estímul-resposta; la llei de
l'exercici, o de l'ús i desús, en què la connexió estímul-resposta es reforça amb la pràctica o al revés;
i la llei de l'efecte, la més important d'elles, que descriu com en el procés d'assaig i error, si es
produeix una resposta seguida per una satisfacció, la connexió es fa més fort i condueix al seu
aprenentatge; si, per contra, hi ha un desplaer o reforç negatiu, la connexió estímul-resposta es
debilita i acaba desapareixent.

En relació amb aquestes lleis, va introduir els conceptes de motivació, com a reforç positiu a la
resposta correcta, i de transferència o introducció d'elements similars als ja resolts en els nous
exercicis per facilitar la tasca d’aprenentatge; aquestes nocions van resultar fonamentals en el
desenvolupament de la psicopedagogia i són a la base de les tècniques usades per aquesta
disciplina.

Edward Thorndike va investigar així mateix sobre les diferències individuals i va idear diferents tipus
de tests per mesurar la capacitat intel·lectual i les aptituds. Va ser autor de nombroses obres.

5
COMPARACIÓ

Tot i que cadascun dels autors seleccionats pertanyen a diferents corrents, cal destacar que
coincideixen amb l’estudi de la conducta animal i humana. Tenen relació amb el conductisme a base
d’experiments on s'observa la connexió entre estímul i resposta. S'intervé amb un seguit de
manipulacions als objectes per veure com van alternant les variables conjuntament amb un seguit de
emocions, sensacions i pensaments. Tots relacionen aquesta observació per comprendre el
pensament i el comportament humà.

Val a dir que tant John Broadus Watson com Edward C. Tolman tenen en comú el conductisme, és a
dir que les seves teories es basaven en les observacions, a més Tolman també va incidir en aquelles
conductes que no eren observables, perquè deia que els comportaments s’han d’entendre com un
acte amb un objectiu en concret.

Pel que fa als experiments, en primer lloc es destaca la metodologia de Watson, els seus
experiments implicaven respostes automàtiques o reflexes i es caracteritzava per la creació d’una
connexió entre un estímul nou i un reflex ja existent. En el cas de Titchener utilitzava diferents tipus
d’estímuls que anaven variant en funció de la tasca a realitzar i del tipus de contingut mental
estudiat, en definitiva els seus estudis es centraven en la descripció de l’experiència psicològica
conscient. Tolman va realitzar els seus experiments utilitzant rates com a subjectes d’estudi. El seu
objectiu estava en entendre el comportament, però rebutjava la idea de què tota conducta té a veure
amb una simple relació estímul - resposta. Finalment Thorndike es va basar en l’estudi d’animals
més concretament en gats i en la utilització d’eines com la “caixa trencaclosques” o “caixa
problema”, on l’animal havia d’accionar un mecanisme per sortir d’ella. El resultat d’aquests
experiments va ser l’elaboració de la teoria de l’aprenentatge per assaig error.

Des del nostre nostre punt de vista no estem d’acord en què per a estudiar la conducta humana i
animal s’hagi d’experimentar amb animals, ja que els lliures de tots els seus drets però també creiem
que es la manera més fàcil d’extreure conclusions. També s’ha de dir que estem d’acord amb la
pensament de Watson perquè fa ús de la inocencia d’un infant sense haver rebut coneixements
previs de l’estímul amb la resposta que transmet. És a dir, cada cop que el infant sentia un soroll fort
mentre observava el ratolí s’espantava de manera inmediata provocant la resposta d’aquest estímul.

6
7